352 les relacions: Abans de Crist, ABC-Clio, Abdalá Bucaram, Agricultura, Agricultura intensiva, Aimara, Alajuela (ciutat), Alaska, Aleutians, Almirall, Alpaca, Alutiiq, Alvocater, Amèrica, Amèrica Central, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Amèrica Llatina, Amèrica precolombina, Americanisme, Amerindis de Colòmbia, Amerindis dels Estats Units, Andes, Anglès, Anno Domini, Apatxe, Arauac, Araucania, Arbre fruiter, Argentina, Aridoamèrica, Arquitectura, Arundinaria gigantea, Assimilació, Astronomia, Atacamenys, Atapascans del riu Eel, Autodeterminació, Ayllu, Índia, Índies Occidentals, Índies Orientals, Àfrica, Àsia, Baia, Banana, Bedoll, Beríngia, Blancs a l'Amèrica Llatina, Bloc de Cascajal, ..., Bolívia, Boruca, BP (escala de temps), Brasil, Bribris, Caça, Cabécars, Caboclo, Cacaopera, Cacau, Cacauet, Canadà, Carabassa, Carabassó, Caranqui, Carib, Castellà, Catolicisme, Cayambe, Cedrus, Ceràmica, Chané, Chiapas, Chippewa, Chiquitano, Chorote, Chorotega, Chorotegues, Cistell, Ciutat, Civilització asteca, Civilització maia, Civilització olmeca, Coca (planta), Cocopa, Colòmbia, Colonialisme, Colonització espanyola d'Amèrica, Colonització europea d'Amèrica, Comechingón, Confederació cañari, Confederació quitu, Conill porquí, Conquesta, Conreu, Convenció 169 de l'OIT sobre pobles indígenes i tribals, Cotó, Cree, Creences tradicionals Anishinaabe, Crioll, Cristòfor Colom, Cristià, Cuenca (Equador), Cultura, Dacsa, Datació basada en el carboni 14, Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, Departament de Santa Cruz, Descobriment d'Amèrica, Diaguita, Diftèria, Domesticació, Drets humans, Edat moderna, Educació primària, Educació secundària, El Dorado, Endònim, Equador, Esclavitud, Escriba, Escriptura zapoteca, Escultura, Esquimals, Estat d'Oaxaca, Estats Units d'Amèrica, Etnònim, Etnografia, Euràsia, Europa, Evo Morales, Exònim, Exploració, Eyaks, Família lingüística, Fesol, Filogènia, Flauta, Fonètica, Francès, Fruita seca, Gall dindi, Garifunes, Genètica, General, Giovanni da Verrazzano, Glif maia, Golf de Mèxic, Governador, Gran Chaco, Grip, Groenlandès, Groenlàndia, Guaiana, Guanacaste, Guaraní, Guatemala, Haida, Hawaià, Heretgia, Hernán Cortés, Història d'Amèrica, Home de la muntanya, Hondures, Huarpes, Hurons, Igualtat de gènere, Illa de Pasqua, Imperi Espanyol, Imperi Inca, Indígena, Inques, Instrument de percussió, Inuit, Inuktun, Inupiaq, Itza, Jaguar, Jamil Mahuad, Jeroglífic, John Cabot, Joia, Joseph Greenberg, Kalaallit, Kickapoo, Kolla, Kumeyaay, Lenapes, Lenques, Llama, Llatí, Llengües ameríndies, Llengües del Canadà, Llengües esquimoaleutianes, Llengües xinca, Llengua amenaçada, Logograma, Los Lagos, Maduixera, Maia, Malaltia, Mandioca, Maputxes, Mar Carib, Marshallès, Matagalpa, Matambú, Mazahua, Mètode comparatiu, Mèxic, Métis, Menominee, Mesoamèrica, Mestís, Metal·lúrgia, Michoacán, Micmac, Micronèsia, Miskito, Miskitos, Mississipi (riu), Mitologia, Mitologia haida, Mixteques, Mocovís, Mojeño-trinitario, Monarca, Monument, Mopan, Muisques, Na-dené, Nabiu, Nahues, Nakota, Natius d'Alaska, Nàhuatl, Nòmada, Ngäbere, Nicaragua, Nou Món, Nova constitució política de Bolívia, Nova Guinea, Obra pública, Oceà Pacífic, Or, Organització de les Nacions Unides, Otavalo, Otomís, Pagès, Paleoamericans, Panamà, Paraguai, Patatera, Pebrotera, Pedro de Alvarado, Pemon, Península de Yucatán, Penobscots, Període arcaic d'Amèrica, Perú, Pergamí, Pesca, Phaseolus vulgaris, Pictograma, Pilagá, Pintura, Pinya, Pipil, Pipils, Poble Wayúu, Pobles indígenes de Mèxic, Pobles indígenes de Sud-Amèrica, Polinèsia, Portuguès, Primer viatge de Colom, Primeres Nacions, Purépetxa, Puruhá, Q'eqchi's, Quítxua, Quebec, Quitirrisí, Quito, Quitxés, Racisme, Rama (llengua), Regadiu, Regió d'Arica i Parinacota, Regió de Tarapacá, Regne Unit, Reis Catòlics, Religió, Reserva índia, Riu Amazones, Saint Vincent i les Grenadines, Samoà, Santiago de Xile, Saraguro, Sedentarisme, Selknam, Serralada de Talamanca, Sumos, Tabac, Tambor, Tehuantepec, Tenochtitlán, Teoria del poblament primerenc, The Washington Post, Tifus, Tlaxcala, Tlingit, Tohono O'odham, Tolupans, Tomàquet, Tracció animal, Trompetes, Tsimshian, Tunu, Tunumiit, Tunumiit oraasiat, Vainilla, Valdivia (Xile), Varicel·la, Veracruz, Verola, Violí, Virregnat de Nova Espanya, Volcà d'Izalco, Warao, Wichí, Wisconsin, Xarampió, Xarrues, Xia, Xiclet, Xile, Xina, Xinques, Yaquis, Ye'kuana, Yucatán, Yukatek, Yupik, Yupik de l'Alaska central, Zacatecas, Zapoteca, Zapoteca (llengua), Zea, 12 d'octubre, 1492, 1549, 1551. Ampliar l'índex (302 més) »
Abans de Crist
El terme abans de Crist s'empra per referir i datar els anys i segles anteriors a l'era cristiana, que comença amb l'any convencional del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Abans de Crist · Veure més »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і ABC-Clio · Veure més »
Abdalá Bucaram
Abdalá Bucaram Ortiz (Guayaquil, Equador, 4 de febrer de 1952) és un advocat i polític equatorià.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Abdalá Bucaram · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Agricultura · Veure més »
Agricultura intensiva
Publicitat del Nitrat de Xile.Camps de feixes per arròs a Yunnan, Xina. L'agricultura intensiva o conreu intensiu és un sistema de producció agrícola-ramader caracteritzat pels alts inputs de capital, i de treball o l'alt ús de tecnologies com agroquímics (plaguicides, fertilitzants, llavors seleccionades, etc.) en relació a la unitat de superfície de terra o al nombre d'animals, en contrast amb moltes formes d'agricultura sostenible tals com l'agricultura ecològica o l'agricultura extensiva, les quals impliquen una relativament baixa incorporació de materials i treball.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Agricultura intensiva · Veure més »
Aimara
Wiphala, bandera del poble aimara La llengua aimara (aymar aru) pertany al grup quitxuamarà de la família andina-equatorial.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Aimara · Veure més »
Alajuela (ciutat)
Alajuela és una ciutat a la Vall Central de Costa Rica, situada 18 quilòmetres a l'oest de la capital San José formant part de la Gran Àrea Metropolitana.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Alajuela (ciutat) · Veure més »
Alaska
Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Alaska · Veure més »
Aleutians
Els aleutians són una ètnia ameríndia de parla esquimoaleutiana, el nom de la qual prové del txuktxi aliat ("illenc"), però ells s'anomenen allithuh "comunitat" o unangan "el poble de la costa".
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Aleutians · Veure més »
Almirall
Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Almirall · Veure més »
Alpaca
Lalpaca (Vicugna pacos) és una espècie d'artiodàctil de la família dels camèlids.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Alpaca · Veure més »
Alutiiq
Vestimenta tradicional del poble ''alutiiq'' L'idioma alutiiq, també anomenat yupik del Pacífic o sugpiaq, és una branca del yupik d'Alaska que s'estén per la costa sud, i com a tal, pertany al grup de les Llengües esquimoaleutianes.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Alutiiq · Veure més »
Alvocater
Lalvocater (Persea americana) és un arbre conegut pels seus fruits (alvocats) dins la família Lauraceae.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Alvocater · Veure més »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica · Veure més »
Amèrica Central
LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica Central · Veure més »
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica del Nord · Veure més »
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica del Sud · Veure més »
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica Llatina · Veure més »
Amèrica precolombina
Mapa d'Amèrica representant l'extensió de diversos pobles presents cap al segle XI aC LAmèrica precolombina conforma un període historiogràfic que incorpora totes les subdivisions del període de la història i la prehistòria a les Amèriques abans de l'aparició d'importants influències europees al continent americà, que abasta l'època de la colònia original al paleolític superior a la colonització europea durant l'edat moderna.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica precolombina · Veure més »
Americanisme
Un americanisme en lingüística és un manlleu provinent de llengües ameríndies i en particular d'una llengua americana sovint mitjançant una llengua colonial com l'espanyol, el portuguès, el francès, l'anglès o el neerlandès.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Americanisme · Veure més »
Amerindis de Colòmbia
Bandera dels Amerindis de Colòmbia Els Amerindis de Colòmbia són les ètnies nadiues d'Amerindis sud-americans que viuen al territori de Colòmbia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Amerindis de Colòmbia · Veure més »
Amerindis dels Estats Units
Els amerindis i nadius segons el cens dels EUA del 1990. Els amerindis dels Estats Units, també coneguts popularment com a indis, són les ètnies ameríndies que viuen als Estats Units i que parlen llengües ameríndies, caracteritzades per la seva diversitat i nombre.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Amerindis dels Estats Units · Veure més »
Andes
La serralada dels Andes La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tota l'Amèrica del Sud (l'Argentina, Xile, el Perú, Bolívia, l'Equador, Colòmbia i Veneçuela).
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Andes · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Anglès · Veure més »
Anno Domini
calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Anno Domini · Veure més »
Apatxe
Lipan, Pl – Apatxe kiowa Els apatxe són una tribu índia de llengua atapascana o na-dené, el nom de la qual prové del zuni apachu, 'enemic', perquè eren hostils a les tribus dels voltants.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Apatxe · Veure més »
Arauac
Dona arauac Arauac és el nom genèric d'un grup de pobles indígenes que es trobaven assentats a les Antilles i la regió circumcarib a l'arribada dels hispànics al.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Arauac · Veure més »
Araucania
LAraucania (en castellà, Araucanía) és una de les quinze regions de Xile.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Araucania · Veure més »
Arbre fruiter
Cirerers de conreu ecològic, en secà al mes de maig de 2006 Un arbre fruiter és aquella espècie vegetal arbòria o arbustiva que es conrea principalment per obtenir el seu fruit en forma de fruita.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Arbre fruiter · Veure més »
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Argentina · Veure més »
Aridoamèrica
Regió d'Aridoamèrica. Aridoamèrica és la denominació que es dona a l'àmplia àrea cultural que s'estén al nord dels límits de Mesoamèrica.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Aridoamèrica · Veure més »
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Arquitectura · Veure més »
Arundinaria gigantea
LArundinaria gigantea (en anglès giant cane, switch cane o river cane) és una espècie de bambú, del gènere Arundinaria de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Arundinaria gigantea · Veure més »
Assimilació
L'assimilació és un fenomen fonètic pel qual un so de la parla exercix la seua influència articulatòria i acústica sobre un altre.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Assimilació · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Astronomia · Veure més »
Atacamenys
Mapa dels pobles indígenes a Xile Els atacamenys (forma preferida a Xile), atacames (forma més utilitzada a Argentina), també anomenats apatames, alpatames, kunzes, likan-Antai o likanantaí (en el seu idioma, anomenat kunza: lickan-antay, que es tradueix aproximadament com 'els habitants del territori '), són una ètnia indígena de l'Argentina i Xile que va habitar a l'interior del desert d'Atacama (Nord de Xile i l'Argentina i Sud de Bolívia), entorn del curs del riu Lloa fins a Copiapó, ocupant també les trencades ("quebradas") i les valls d'aquest desert i les faldilles de la serralada dels Andes incloent tota la Puna meridional o Puna d'Atacama.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Atacamenys · Veure més »
Atapascans del riu Eel
Mapa del territori del riu Eel Els atapascans del riu Eel inclou els grups d'amerindis dels Estats Units wailaki, lassik, nongatl, i sinkyone que tradicionalment vivien als marges del riu Eel del nord-oest de Califòrnia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Atapascans del riu Eel · Veure més »
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Autodeterminació · Veure més »
Ayllu
Un ayllu (quítxua o aimara) és una forma de comunitat familiar extensa, originària de la regió andina, amb una descendència comuna –real o suposada– que treballa de forma col·lectiva (ayni) en un territori de propietat comuna.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Ayllu · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Índia · Veure més »
Índies Occidentals
Nova Guinea Occidental Les Índies Occidentals fan referència, habitualment, a les illes del Carib denominades Antilles i Bahames, i el seu ús en l'àmbit castellà és, segons la RAE, "admissible sempre que no hi hagi possible confusió amb la denominació tradicional de tot el continent".
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Índies Occidentals · Veure més »
Índies Orientals
Índies Orientals. Mapa per William Dampiers (1697). Índies Orientals va ser un terme utilitzat el 1600 endavant per al que avui és conegut com a Sud-est asiàtic.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Índies Orientals · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Àfrica · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Àsia · Veure més »
Baia
Hi ha moltes baies que es poden trobar al mercat, però només algunes són baies de veritat. Una baia és un fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d'epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnós.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Baia · Veure més »
Banana
Les bananes de tipus silvestre tenen un gran nombre de llavors. Llavors de bananer (escala en centímetres) Dones de Belize manipulen bananes. Camp de bananers arrasat pel cicló Larry l'any 2006. Un manat de bananes Raïm de bananes a Saint Lucia encapsulat en una bossa de plàstic per a la seua protecció. Xips cruixents de banana La banana o plàtan és el fruit en forma de baia oblonga i arquejada del bananer o plataner, de polpa farinosa i pell gruixuda, mancada de llavors i comestible.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Banana · Veure més »
Bedoll
Els bedolls o beços són les plantes del gènere Betula, del grup de les plantes amb flor dins la família de les betulàcies.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Bedoll · Veure més »
Beríngia
Beríngia a finals del Weichselià Beríngia durant el desglaç Regió de Beríngia en l'actualitat Beríngia, també coneguda com el pont terrestre de Bering, fou un pont terrestre d'uns 1.600 km de nord a sud al seu punt més ample, que uní l'actual Alaska i l'est de Sibèria durant diversos períodes de l'últim període glacial.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Beríngia · Veure més »
Blancs a l'Amèrica Llatina
Els blancs d'Amèrica Llatina són la població d'origen europeu que habiten al continent i ascendeixen a un 36%.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Blancs a l'Amèrica Llatina · Veure més »
Bloc de Cascajal
El Bloc de Cascajal és un petit bloc de pedra de serpentinita de la mida d'una tauleta, que conté 62 glifs, d'uns 3000 anys d'antiguitat, aproximadament, gravat amb caràcters de significat desconegut fins al dia d'avui, que es creu que podria ser una mostra del sistema d'escriptura més antic del continent americà, pertanyent a la civilització olmeca.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Bloc de Cascajal · Veure més »
Bolívia
Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Bolívia · Veure més »
Boruca
El boruca (també conegut com a bronka, bronca o brúnkajk) és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels boruques, un dels pobles indígenes de Costa Rica.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Boruca · Veure més »
BP (escala de temps)
BP (sigles en anglès de Before Present, 'abans del present') és una unitat de temps emprada en arqueologia, geologia i altres disciplines científiques per a designar esdeveniments ocorreguts en el passat.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і BP (escala de temps) · Veure més »
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Brasil · Veure més »
Bribris
Els bribris són un dels grups ètnics més nombrosos de Costa Rica.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Bribris · Veure més »
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Caça · Veure més »
Cabécars
Els cabécars (Kabekwa, en cabécar) són una ètnia indígena de Costa Rica.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Cabécars · Veure més »
Caboclo
Caboclo, caboco, mameluco, cariboca o curiboca és el mestís de blanc i indi.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Caboclo · Veure més »
Cacaopera
El cacaopera o Kakawira era una llengua misumalpa parlada pels cacaoperes, una ètnia que viu al Salvador.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Cacaopera · Veure més »
Cacau
El cacau (Theobroma cacao del grec Theobroma, aliment dels déus, i cacau del Nàhuatl o asteca, cacahuatl, llavor d'origen diví) és un arbre de la família de les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical i actualment molt cultivat al tròpic.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Cacau · Veure més »
Cacauet
Planta de cacauet mostrant llegums enterrats Flor de cacauet La imatge mostra les tiges de dos fruits creixent cap a terra per enterrar-se Planta amb fruits El cacauet és una espècie de plantes amb flors de la família de les fabàcies que pertany a l'espècie Arachis hypogaea.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Cacauet · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Canadà · Veure més »
Carabassa
El terme carabassa o carbassa designa diverses espècies de plantes de la família de les cucurbitàcies.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Carabassa · Veure més »
Carabassó
El carabassó o carabasseta és una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbàcia de la família de les cucurbitàcies.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Carabassó · Veure més »
Caranqui
El caranqui o cara és una llengua indígena extinta que es va parlar a l'Equador.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Caranqui · Veure més »
Carib
Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Carib · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Castellà · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Catolicisme · Veure més »
Cayambe
El Cayambe és un volcà actiu de l'Equador, situat molt a prop de la localitat de Cayambe i a uns 60 km al nord de Quito.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Cayambe · Veure més »
Cedrus
Cedrus és un gènere de coníferes de la família de les pinàcies que inclou el cedres verdaders, per bé que hi ha altres espècies que reben el nom de cedres i que pertanyen a d'altres gèneres, com el cedre de Virgínia (Juniperus virginiana) o el cedre americà (Cedrela odorata).
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Cedrus · Veure més »
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Ceràmica · Veure més »
Chané
Els chanés (en guaraní tapiti: "esclau") o izoceños (dels Bañados de Izozog), constitueixen una ètnia d'origen arahuac (arawak) del Chaco occidental que fa aproximadament 3.000 anys va abandonar la regió de les Guaianes migrant cap al sud.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Chané · Veure més »
Chiapas
Chiapas és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Chiapas · Veure més »
Chippewa
Els ojibwe són un poble algonquí nadiu de l'Amèrica del Nord, de vegades també anomenats ojibwa ('els qui fan pictogrames'), chippewa ('de tant arrugat sembla torrat', en referència al cosit en forma d'agulla del seu calçat) o el seu nom propi, anishinaabemowin 'humans espontanis'), i que té la denominació oficial de chippewa als Estats Units i dojibwa al Canadà.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Chippewa · Veure més »
Chiquitano
El chiquitano, chiquito o besɨro és una llengua indígena, originària dels Llanos de Chiquitos i el Chaco bolivià, parlada actualment pels chiquitanos a les províncies de Ñuflo de Chávez, Velasco, Sandoval, Busch, Ichilo i Chiquitos del departament de Santa Cruz, Iténez del departament de Beni, així com en alguns municipis brasilers.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Chiquitano · Veure més »
Chorote
El poble chorote, chortí, manjui o com s'autodenominen, yofasa o yofwaja, són un poble indígena que viu a les dues ribes del riu Pilcomayo, a Argentina, Bolívia i Paraguai.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Chorote · Veure més »
Chorotega
Els chorotegues són el número 7 Chorotega és el nom de la llengua parlada pels chorotegues, poble que va habitar a Nicaragua, Costa Rica i Hondures, del qual queden alguns grups que conserven elements de la seva cultura, però no l'idioma.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Chorotega · Veure més »
Chorotegues
Els chorotegues són un grup ètnic de Nicaragua, Costa Rica i Hondures.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Chorotegues · Veure més »
Cistell
Cistell d'anar a caçar bolets fet de canya i vímet Mostra de cistell egipci, conservat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú Un cistell (o cavanya en alguerés) és un recipient portàtil fet de canyes, vímet, margalló, o d'altres plantes fibroses, entreteixides, de base oval o rectangular amb una nansa travessera a la meitat de la seua llargària.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Cistell · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Ciutat · Veure més »
Civilització asteca
Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Civilització asteca · Veure més »
Civilització maia
Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Civilització maia · Veure més »
Civilització olmeca
La civilització olmeca s'originà fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mèxic, on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Civilització olmeca · Veure més »
Coca (planta)
La coca (Erythroxylum coca) és una planta de la família de les eritroxilàcies (Erythroxylaceae) oriünda de països de l'Amèrica del Sud nord occidental propers als Andes com Perú, Bolívia, Equador i el nord de l'Argentina.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Coca (planta) · Veure més »
Cocopa
El cocopa és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, la que ha estat inclosa en la hipotètica família hoka.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Cocopa · Veure més »
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Colòmbia · Veure més »
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Colonialisme · Veure més »
Colonització espanyola d'Amèrica
Penó dels ''conquistadors'' castellans, amb la corona de Castella sobre una bandera vermella, usada per Hernán Cortés, Francisco Pizarro i d'altres portuguès el 1790 La colonització espanyola de les Amèriques va començar sota la corona de Castella i va ser encapçalada pels conquistadors espanyols.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Colonització espanyola d'Amèrica · Veure més »
Colonització europea d'Amèrica
Colònies europees i pobles originaris (segles XVI–XVIII). La colonització europea d'Amèrica va començar arran del "descobriment d'Amèrica", per Cristòfor Colom.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Colonització europea d'Amèrica · Veure més »
Comechingón
Els comechingons era un poble indígena de l'Argentina que vivien a la província de Córdoba originats en els hênîa i els kâmîare que al habitaven les serres de la Pampa.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Comechingón · Veure més »
Confederació cañari
La confederació cañari fou una agrupació de pobles al sud de l'actual Equador, sorgida cap al, i que va desaparèixer políticament amb la conquesta inca.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Confederació cañari · Veure més »
Confederació quitu
La confederació quitu (sovint mal anomenada regne de Quito) fou una agrupació de pobles precolombins estesa a partir del a la zona nord de l'actual Equador, a la província de Pichincha i territoris propers.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Confederació quitu · Veure més »
Conill porquí
El conill porquí (Cavia porcellus), també conegut com a conillet d'Índies, porquet d'Índies, cobai, o conill de rata, és una espècie de rosegador del gènere Cavia, dins la família dels càvids.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Conill porquí · Veure més »
Conquesta
Conquesta d'un territori i la seva població Una conquesta és el procés de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les armes.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Conquesta · Veure més »
Conreu
Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Conreu · Veure més »
Convenció 169 de l'OIT sobre pobles indígenes i tribals
La Convenció 169 de la OIT sobre pobles indígenes i tribals, també coneguda com a Conveni 169 de l'OIT és una declaració de 1989, que precedeix la declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Convenció 169 de l'OIT sobre pobles indígenes i tribals · Veure més »
Cotó
Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Cotó · Veure més »
Cree
Els cree són una tribu algonquina, el nom de la qual prové de kristenaux, deformació francesa de Kenistenoag, un dels seus noms.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Cree · Veure més »
Creences tradicionals Anishinaabe
poble ojibwe. Des del Parc Provincial del Llac Superior, Ontàrio. Les creences tradicionals Anishinaabe cobreixen el sistema tradicional de creences dels pobles Anishinaabe, que consisteixen en els Algonquins / Nipissing, Ojibwa / Chippewa / Saulteaux / Mississaugas, Odawa, Potawatomi i Oji-Cree, situats principalment a la regió dels Grans Llacs de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Creences tradicionals Anishinaabe · Veure més »
Crioll
Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Crioll · Veure més »
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Cristòfor Colom · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Cristià · Veure més »
Cuenca (Equador)
Cuenca (nom oficial Santa Ana de los Cuatro Ríos de Cuenca) és una ciutat de l'Equador, capital de la província d'Azuay.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Cuenca (Equador) · Veure més »
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Cultura · Veure més »
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Dacsa · Veure més »
Datació basada en el carboni 14
La datació basada en el radiocarboni és un mètode de datació absoluta de mostres orgàniques basada en la determinació d'un isòtop radioactiu del carboni, el carboni 14.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Datació basada en el carboni 14 · Veure més »
Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes
La Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes va ser una resolució de l'ONU de 46 articles aprovada en l'Assemblea General de l'ONU del 13 de setembre de 2007.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes · Veure més »
Departament de Santa Cruz
El Departament de Santa Cruz és una de les divisions administratives de Bolívia, que ocupa el 33,74% del territori del país.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Departament de Santa Cruz · Veure més »
Descobriment d'Amèrica
Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Descobriment d'Amèrica · Veure més »
Diaguita
Els diaguita són un grup de pobles indígenes de l'Argentina (i alguns a Xile).
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Diaguita · Veure més »
Diftèria
Membranes típiques a amígdales, paladar tou i úvula. La diftèria (del grec διφθέρα, 'membrana'), vulgarment mal blanc, és una malaltia infecciosa epidèmica caracteritzada per l'aparició de falses membranes en les vies respiratòries i digestives.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Diftèria · Veure més »
Domesticació
El xai, una de les primeres espècies a ser domesticades La domesticació és l'acció de fer que un organisme esdevingui domèstic, és a dir, que visqui al costat de l'ésser humà i es criï a casa.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Domesticació · Veure més »
Drets humans
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Drets humans · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Edat moderna · Veure més »
Educació primària
Mestra d'escola (Sud-àfrica). L'educació primària és l'etapa de l'ensenyament formal que s'encarrega de l'alfabetització de l'alumne i de transmetre-li els continguts culturals més bàsics de manera que pugui entendre el món que l'envolta i motivar-se per aprendre.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Educació primària · Veure més »
Educació secundària
L'educació secundària està situada després de l'etapa de l'educació primària i és la darrera etapa de l'educació bàsica obligatòria.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Educació secundària · Veure més »
El Dorado
El Dorado era un lloc mític de la part central de la Nova Granada (avui Colòmbia).
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і El Dorado · Veure més »
Endònim
Un endònim és el topònim o etnònim en la llengua pròpia o autòctona del lloc o ètnia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Endònim · Veure més »
Equador
LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Equador · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Esclavitud · Veure més »
Escriba
Lescriba (en llatí: scriba) era el copista, o amanuense de l'antiguitat; era una persona fonamental en la civilització egípcia i molt important al llarg de tota la història universal en diverses cultures.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Escriba · Veure més »
Escriptura zapoteca
Distribució de les llengües zapoteques a l'estat de Oaxaca (Mèxic). Monument 3 de Sant Josep Mogote. Els dos símbols esgrafiats entre les cames del personatge representat indiquen el seu nom: 1 Terratrèmol. Lescriptura zapoteca comprèn un conjunt inscripcions epigràfiques, generalment breus, escrits en zapoteca epigràfic (a vegades anomenat laxament protocol zapoteca) plenes principalment entre el 400 aC o 200 aC i el 900 dC aproximadament.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Escriptura zapoteca · Veure més »
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Escultura · Veure més »
Esquimals
Mapa del Consell Circumpolar Inuit, que agrupa els diversos pobles èsquimos: els yupik (yupik i yupik siberians), i els inuit (iñupiat, inuvialuit, nunavut, nunavik, nunatsiavut i kalaallit). Un caçador de foques en el seu kayak. Kudliks: Llànties èsquimos d'oli de foca. Els esquimals, èsquims o èsquimos (en anglès i en danès: Eskimo; en francès: Esquimaux; en rus: эскимосский) és la designació genèrica que s'aplica als diversos pobles indígenes de la regió circumpolar àrtica, des de la Sibèria oriental (Rússia), passant per Alaska (Estats Units) i el Canadà, fins a Grenlàndia (Dinamarca).
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Esquimals · Veure més »
Estat d'Oaxaca
Lestat d'Oaxaca és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a l'Istme de Tehuantepec.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Estat d'Oaxaca · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Etnònim
Un etnònim (en grec ethnos, 'tribu', + onuma, 'nom') és el nom d'un grup ètnic.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Etnònim · Veure més »
Etnografia
Letnografia (del grec etnos, 'poble' o 'nació', i grafia, 'escriure': 'descripció dels pobles') és la disciplina que descriu els costums i tradicions dels pobles en antropologia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Etnografia · Veure més »
Euràsia
Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Euràsia · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Europa · Veure més »
Evo Morales
Juan Evo Morales Aima (n. Orinoca, departament d'Oruro (Bolívia), 26 d'octubre de 1959) és un dirigent camperol, polític i activista bolivià d'origen amerindi, uru-aimara, i parlant d'aimara.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Evo Morales · Veure més »
Exònim
Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Exònim · Veure més »
Exploració
L'explorador Kazimierz Nowak L'exploració és l'activitat de cercar o viatjar amb el propòsit de descobrir, ja siguin pobles o indrets desconeguts.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Exploració · Veure més »
Eyaks
Els eyaks són una tribu índia del grup na-dené, que s'autoanomenaven Unalakmiut.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Eyaks · Veure més »
Família lingüística
Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Família lingüística · Veure més »
Fesol
Fesols secs (''Phaseolus vulgaris'') Mongetera. Fesols amb plàtan. Un fesol o mongeta és la llavor d’un dels diversos gèneres de la família de les plantes amb flor lleguminoses, que s’utilitzen com a verdures per a l’alimentació humana o animal.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Fesol · Veure més »
Filogènia
Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Filogènia · Veure més »
Flauta
La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Flauta · Veure més »
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Fonètica · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Francès · Veure més »
Fruita seca
Pinyons La fruita seca són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural (sense activitat humana manipulant) tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Fruita seca · Veure més »
Gall dindi
El gall dindi (Meleagris gallopavo) és una de les dues espècies d'ocells del gènere Meleagris, gènere d'aus gal·liformes de la família dels fasiànids.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Gall dindi · Veure més »
Garifunes
Els garífunes, caribs negres o, en llengua garifuna, garinagu són un grup ètnic de l'Amèrica Central i el Carib sorgit de la barreja de la població ameríndia arawak i carib amb afroamericans que es van resistir a la colonització i a l'esclavitud.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Garifunes · Veure més »
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Genètica · Veure més »
General
General és un oficial d'alt grau militar.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і General · Veure més »
Giovanni da Verrazzano
Giovanni da Verrazzano (sovint escrit Verrazano) (Val di Greve, Florència, 1485 - algun indret de les Antilles, 1528) va ser un navegant i explorador Florentí, que al servei de Francesc I de França explorà la costa atlàntica d'Amèrica del Nord a la recerca d'un pas pel nord-oest cap a l'Índia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Giovanni da Verrazzano · Veure més »
Glif maia
Els glifs maies (també anomenats jeroglífics maies) van ser el sistema d'escriptura de la civilització maia precolombina a Mesoamèrica.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Glif maia · Veure més »
Golf de Mèxic
El golf de Mèxic en 3D pàgina.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Golf de Mèxic · Veure més »
Governador
Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Governador · Veure més »
Gran Chaco
El Gran Chaco ('terra de cacera') és una regió càlida semiàrida de la terra baixa situada en la conca del río de la Plata repartida entre Bolívia, Paraguai, nord de l'Argentina i un tros de Brasil (parts del Mato Grosso i Mato Grosso do Sul), on es connecta amb la regió del Pantanal.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Gran Chaco · Veure més »
Grip
La grip és una malaltia infecciosa que afecta els ocells i els mamífers provocada pel virus ARN, de la família dels ortomixovírids (els virus de la grip).
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Grip · Veure més »
Groenlandès
El groenlandès o groenlandés, grenlandès o kalaallisut és una llengua esquimoaleutiana parlada pels kalaallit a Groenlàndia, i l'única llengua oficial del país des de 2008.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Groenlandès · Veure més »
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Groenlàndia · Veure més »
Guaiana
La Guaiana o les Guaianes són una regió geogràfica del nord-est de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Guaiana · Veure més »
Guanacaste
* Àrea de Conservació Guanacaste, lloc Patrimoni de la Humanitat al nord-oest de Costa Rica.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Guanacaste · Veure més »
Guaraní
El guaraní (en guaraní: avañe'ẽ) és una llengua ameríndia de l'Amèrica del Sud que es parla en diverses regions de l'Argentina, Brasil i Bolívia i en gran part del Paraguai (de fet, el nom d'aquest país és una paraula guaraní que significa 'país de molta aigua').
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Guaraní · Veure més »
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Guatemala · Veure més »
Haida
Bandera dels Haida Els haida són una tribu del subgrup Skittaget dins el grup na-dené, el nom del qual prové de xa’ida "poble" o hrduh.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Haida · Veure més »
Hawaià
El hawaià (o ōlelo Hawaii) és una llengua austronèsia parlada a les Illes Hawaiokinai.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Hawaià · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Heretgia · Veure més »
Hernán Cortés
Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Hernán Cortés · Veure més »
Història d'Amèrica
Mapa antic d'Amèrica La història d'Amèrica és la història dels pobles d'Amèrica del Nord, Amèrica Central, Amèrica del Sud i el Carib.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Història d'Amèrica · Veure més »
Home de la muntanya
Un home de la muntanya és un home caçador i explorador que viu a la natura.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Home de la muntanya · Veure més »
Hondures
Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Hondures · Veure més »
Huarpes
Els huarpes o warpes són un poble indígena del Cuyo, a l'Argentina.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Huarpes · Veure més »
Hurons
Bandera dels Wyandot d'Oklahoma Nació Wyandot de Kansas, no reconeguda federalment Bandera dels Hurons del Quebec Els hurons eren una confederació índia que parlaven un dialecte iroquès, formada a començaments del de la unió de les tribus.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Hurons · Veure més »
Igualtat de gènere
Símbol de la igualdat de gènere La igualtat de gènere, també coneguda com a igualtat de sexes (tot i que el gènere i el sexe no sòn el mateix), implica que totes les persones han de rebre el mateix tractament, llevat que hi hagi una raó biològica per a un tractament diferent.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Igualtat de gènere · Veure més »
Illa de Pasqua
L'Illa de Pasqua, anomenada oficialment Rapa Nui (en idioma rapanui: Rapa Nui; en castellà: Isla de Pascua), és una illa de la Polinèsia pertanyent a Xile, situada 3.515 km a l'oest de la costa continental d'aquest país.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Illa de Pasqua · Veure més »
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Imperi Espanyol · Veure més »
Imperi Inca
L'Imperi Inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Imperi Inca · Veure més »
Indígena
El terme indígena no té una definició estàndard, universal ni fixa.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Indígena · Veure més »
Inques
Primera representació dels inques a Europa (1553), treta de la ''Crònica del Perú'', de Pedro Cieza de León Els inques ('ser') eren una ètnia sud-americana, originària dels Andes centrals del Perú, que habità en un principi les conques dels rius Vilcanota.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Inques · Veure més »
Instrument de percussió
Un instrument de percussió és la família d'instruments musicals més gran que existeix, ja que aquesta té un gran nombre d'instruments amb característiques molt diverses.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Instrument de percussió · Veure més »
Inuit
Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits també èsquims (o èsquimos), terme potser provinent de l'algonquí o del micmac, i impròpiament "esquimals" (de resultes d'una interferència absurda), són un grup humà de l'Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Inuit · Veure més »
Inuktun
Inuktun (Groenlandès: Avanersuaq) és la llengua d'unes 1,000 persones, que viuen en el nord-oest de Groenlàndia, a la vila de Qaanaaq, i en altres poblacions.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Inuktun · Veure més »
Inupiaq
Inupiaq, Iñupiaq, Inupiak o Inupiatun és un grup de dialectes de l'inuit que es parla en el nord i nord-oest d'Alaska, parlat aproximadament entre 7 i 9 mil persones de l'ètnia inupiat.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Inupiaq · Veure més »
Itza
Itza (en basc, cooficialment en castellà Iza) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Itza · Veure més »
Jaguar
El jaguar (Panthera onca) és una espècie de gran fèlid i l'únic representant vivent del gènere Panthera de les Amèriques.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Jaguar · Veure més »
Jamil Mahuad
Jorge Jamil Mahuad Witt (Loja, Equador, 29 de juliol de 1949), és un polític equatorià, que fou president de l'Equador entre els anys 1998 i 2000.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Jamil Mahuad · Veure més »
Jeroglífic
Jeroglífics en un mur del temple de Kom Ombo Un jeroglífic (paraula composta firmada pels vocables grecs ἱερός, hierós, 'sagrat' i γλύφειν, glúphein, 'cisellar' o 'escriure') és un sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Jeroglífic · Veure més »
John Cabot
John Cabot o Giovanni Caboto (potser Gènova, 1450 - viatjant en alta mar, 1498) fou un navegant de nacionalitat veneciana al servei d'Anglaterra.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і John Cabot · Veure més »
Joia
Maria Fiódorovna, Emperadriu Consort de Rússia amb les seves joies pintada per Konstantin Makovsky (1839-1915). Una joia és un ornament artístic fet habitualment amb metalls o pedres precioses però també pot incloure qualsevol altre element, i que normalment és portada com a element decoratiu de les persones, sigui directament sobre la pell o sobre la roba.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Joia · Veure més »
Joseph Greenberg
Joseph Harold Greenberg (Brooklyn, Nova York, 28 de maig de 1915 - 7 de maig de 2001), lingüista estatunidenc, conegut pel seu treball en classificació i tipologia lingüística.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Joseph Greenberg · Veure més »
Kalaallit
Familia Kalaallit l'any 1917 Kalaallit és el terme contemporani en idioma kalaallisut per a referir-se als pobles indígenes que viuen a Groenlàndia, illa també anomenada Kalaallit Nunaat.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Kalaallit · Veure més »
Kickapoo
Els kickapoo o kikapú són una tribu algonquina, el nom del qual prové de kiwigapana o kiwegapan, que vol dir "està per aquí".
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Kickapoo · Veure més »
Kolla
Els kolles, colles, o coyes (Kolla, Colla o Coya), correctament Qulla (nom quítxua per dir "sud") són un poble indígena del nord de Xile, nord-oest de l'Argentina i sud de Bolívia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Kolla · Veure més »
Kumeyaay
El kumeyaay (també diegueño del Sud, campo o kumiai) és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, parlada pels kumeyaays als estats de Califòrnia (Estats Units) i Baixa Califòrnia (Mèxic).
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Kumeyaay · Veure més »
Lenapes
Els lenapes són una tribu de parla algonquina, també anomenada delaware (nom que prové de l'estat del mateix nom, anomenat així en honor del governador de Virgínia Thomas West tercer baró De La Warr).
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Lenapes · Veure més »
Lenques
Bandera del poble lenca d'El Salvador El poble lenca és un grup ètnic de l'àrea cultural mesoamericana lligat a la cultura maia, però que té el seu propi idioma, considerat llengua amenaçada que va ocupar part del territori d'Hondures i El Salvador des de temps precolombins.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Lenques · Veure més »
Llama
El o la llama (Lama glama) és un gran camèlid originari dels Andes (Sud-amèrica), particularment del Perú.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Llama · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Llatí · Veure més »
Llengües ameríndies
264x264px Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nord-americans i pels amerindis sud-americans.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Llengües ameríndies · Veure més »
Llengües del Canadà
Llengües majoritàries al Canadà1:Anglés 2:Bilingüe 3:Francès Les llengües del Canadà, és a dir, les que es parlen al Canadà, són nombroses.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Llengües del Canadà · Veure més »
Llengües esquimoaleutianes
Les llengües esquimoaleutianes formen una família de llengües nadiues de Groenlàndia, l'Àrtic canadenc, Alaska i parts de Sibèria.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Llengües esquimoaleutianes · Veure més »
Llengües xinca
Extensió del xinca al segle XX (blau fosc), i extensió probable en el passat (s. VIII) a partir de la toponímia El xinca és un grup de quatre llengües parlades pels xinques.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Llengües xinca · Veure més »
Llengua amenaçada
En conjunt, els vuit països en vermell contenen més del 50% de les llengües del món. Les zones en blau són la major diversitat lingüística al món. Una llengua amenaçada és una llengua que està en risc de caure en desús, ja que els seus parlants s'extingeixen o decideixen parlar una altra llengua.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Llengua amenaçada · Veure més »
Logograma
Estela 5 d'Abaj Takalik, Guatemala, amb escriptura maia. Un logograma és un grafema, unitat mínima d'un sistema d'escriptura, que per si sol representa una paraula o un morfema.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Logograma · Veure més »
Los Lagos
La X Regió de Los Lagos és una de les quinze regions de Xile.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Los Lagos · Veure més »
Maduixera
La maduixera, fraulera o fraguera (Fragaria vesca) és una planta herbàcia perenne, vivaç, estolonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Maduixera · Veure més »
Maia
Bandera del poble maia Els maies són un grup de pobles indígenes mesoamericans que viuen al sud-est de Mèxic (als estats de Yucatán, Quintana Roo, Campeche, Chiapas i Tabasco), Guatemala, Belize i Hondures; i que tenen una arrel comuna amb la cultura maia antiga.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Maia · Veure més »
Malaltia
«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Malaltia · Veure més »
Mandioca
Vista general de la planta Flor femenina Flor masculina Llavors La mandioca (Manihot esculenta), de vegades anomenada també iuca (no s'ha de confondre amb el gènere iuca o Yucca), és una espècie de planta amb flors del gènere Manihot dins la família de les euforbiàcies.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Mandioca · Veure més »
Maputxes
Els maputxes (del mapudungun maputxe: mapu, 'terra' i che, 'poble') són una ètnia d'amerindis sud-americans.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Maputxes · Veure més »
Mar Carib
La mar Carib, també anomenada mar de les Antilles, és una massa d'aigua que és part de l'oceà Atlàntic, al sud-est del golf de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Mar Carib · Veure més »
Marshallès
El Marshallès (d'acord amb la nova ortografia Kajin M̧ajeļ o d'acord amb l'ortografia antiga Kajin Majōl), també conegut com a Ebon, és una llengua malaiopolinèsia que es parla a les Illes Marshall per unes 44.000 persones, essent la llengua principal del país.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Marshallès · Veure més »
Matagalpa
Matagalpa és un municipi i ciutat de la República de Nicaragua, capçalera del departament de Matagalpa situat al centre del país.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Matagalpa · Veure més »
Matambú
El Territori Indígena de Matambú pertany a l'ètnia chorotega i és un dels 24 territoris indígenes de Costa Rica.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Matambú · Veure més »
Mazahua
Territoris de parla mazahua El mazahua és una llengua que es parla al centre de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Mazahua · Veure més »
Mètode comparatiu
El mètode comparatiu en lingüística, és una tècnica per estudiar el desenvolupament de les llengües realitzant una comparació característica per característica de dues o més llengües amb descendència comuna d'un avantpassat compartit i després extrapolant cap enrere per inferir les propietats d'aquest avantpassat.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Mètode comparatiu · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Mèxic · Veure més »
Métis
Els Métis són un grup ètnic del Canadà que és esmentat a la Constitució del Canadà de 1982.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Métis · Veure més »
Menominee
Amiskquew, menominee Bandera de la Nació Menomini Els menominee són una tribu de llengua algonquina el nom de la qual prové de l'ojibwa manomini "arròs silvestre", però que es deia a si mateixa O-MACH-NO-WIN-NI-WUK o "poble de l'arròs silvestre".
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Menominee · Veure més »
Mesoamèrica
Àrees de Mesoamèrica Mesoamèrica és la regió històrica del continent americà que comprèn aproximadament Mèxic (exceptuant certs estats del nord), Guatemala, Belize, l'occident d'Hondures, El Salvador, Nicaragua i la zona més nord-occidental de Costa Rica.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Mesoamèrica · Veure més »
Mestís
mixteca. Mestís (mestizo en castellà, mestiço en portuguès, métis en francès, tots els quals provenen del llatí mixticus, participi passat del verb miscere, mesclar) és un terme d'origen castellà utilitzat per designar a les persones d'ascendència mixta, europea i ameríndia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Mestís · Veure més »
Metal·lúrgia
Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Metal·lúrgia · Veure més »
Michoacán
Michoacán (oficialment: Michoacán de Ocampo) és un dels 31 estats de Mèxic, a l'oest del país.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Michoacán · Veure més »
Micmac
Els Micmac Els micmac o mik'mag són una tribu de parla algonquina, també anomenada Surike.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Micmac · Veure més »
Micronèsia
La Micronèsia (del grec μικρόν.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Micronèsia · Veure més »
Miskito
El miskito és una llengua misumalpa parlada pels miskitos al nord de Nicaragua, particularment en la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord (RAAN) i a l'est d'Hondures, al departament de Gracias a Dios.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Miskito · Veure més »
Miskitos
En vermell zona on viuen els miskito Els miskito són un poble amerindi d'Amèrica Central.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Miskitos · Veure més »
Mississipi (riu)
El Mississipi (en anglès Mississippi River i en francès) és un llarg riu situat a l'Amèrica del Nord que travessa la part central dels Estats Units.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Mississipi (riu) · Veure més »
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Mitologia · Veure més »
Mitologia haida
Escultura de Bill Reid ''The Raven and The First Men'', que mostra el Corb alliberant els humans d'una petxina d'escopinya. Museu d'Antropologia de la Universitat de la Colúmbia Britànica La mitologia haida és la religió d'un dels pobles indígenes d'Amèrica de la costa nord-oest d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Mitologia haida · Veure més »
Mixteques
Còdex Zouche-Nuttall, dels escrits mixtecs precolombinsEls mixteques són un poble indígena de Mèxic que habita l'estat d'Oaxaca, i al sud de l'estat de Puebla, a la regió coneguda pels asteques com Mixtecapan ('país dels mixteques') o Mixtlán ('lloc de núvols').
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Mixteques · Veure més »
Mocovís
Els mocovís (Moqoit) són un poble indígena de l'Argentina que viuen al Chaco i a Santa Fe.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Mocovís · Veure més »
Mojeño-trinitario
El mojeño-trinitario és una llengua que pertany a l'extensa família lingüística arawak.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Mojeño-trinitario · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Monarca · Veure més »
Monument
Monument al cementiri de la Recoleta, Buenos Aires. Un monument (del llatí monumentum, «recordar») és una obra edificada per commemorar una persona o un esdeveniment.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Monument · Veure més »
Mopan
El mopan (també maia mopan i mopane) és una llengua maia que forma part de la branca yucateca, junto con el yukatek, lacandon i itzá.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Mopan · Veure més »
Muisques
Els muisques (paraula muisca per gent) són un poble indígena de Colòmbia que va habitar l'Altiplà Cundiboyacense, des del fins a la conquesta espanyola el, milers dels descendents directes dels quals encara viuen en localitats del districte de Bogotà com a Suba i Bosa, i en municipis veïns com Cota, Chía i Sesquilé.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Muisques · Veure més »
Na-dené
Na-dené és un grup de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Na-dené · Veure més »
Nabiu
La nabinera, també coneguda amb els noms d'avajonera, mirtil, moixereta, nabissera o simplement nabiu (Vaccinium myrtillus) és una espècie de planta del gènere Vaccinium.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Nabiu · Veure més »
Nahues
Representacions de la civilització tolteca a Tula Els nahues són un conjunt de pobles indígenes de Mèxic amb una arrel lingüística i històrica comuna, i que avui dia habiten la regió central de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Nahues · Veure més »
Nakota
Territori de les tribus sioux El terme Nakota (o Nakoda o també Nakona) és l'endònim usat pels nadius d'Amèrica del Nord que habitualment responen al nom dassiniboines (o Hohe), als Estats Units, i de Stoney, a Canadà.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Nakota · Veure més »
Natius d'Alaska
Els natius d'Alaska són els pobles indígenes d'Alaska, Estats Units: iñupiat, yupiks, aleuts, eyaks, tlingit, haida, tsimshians, i un nombre de cultures atapascanes septentrionals.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Natius d'Alaska · Veure més »
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Nàhuatl · Veure més »
Nòmada
Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Nòmada · Veure més »
Ngäbere
El ngäbere és una llengua ameríndia de la família txibtxa paralada pels guaymís.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Ngäbere · Veure més »
Nicaragua
La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Nicaragua · Veure més »
Nou Món
El mapa de Diego Ribero (1529) anomena Amèrica ''MUNDUS NOVUS'' quan encara només se'n coneixia la costa atlàntica i molt poc de la pacífica. El Nou Món és un dels noms que s'han utilitzat per designar el continent americà.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Nou Món · Veure més »
Nova constitució política de Bolívia
La nova constitució política de Bolívia (NCPE) va ser votada el 10 de desembre de 2007 pel parlament bolivià a proposició del partit Movimiento al Socialismo.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Nova constitució política de Bolívia · Veure més »
Nova Guinea
Situació Serralada Owen Stanley Nova Guinea és la segona illa més gran del món, després de Groenlàndia, i la més alta, ja que el seu cim màxim, el Puncak Jaya, s'eleva a 4.884 m sobre el nivell del mar.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Nova Guinea · Veure més »
Obra pública
Pont de l'exposició a València. En sentit ampli s'anomena obra pública a tot treball de construcció promogut per una administració pública (en oposició a obra privada).
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Obra pública · Veure més »
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Oceà Pacífic · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Or · Veure més »
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Organització de les Nacions Unides · Veure més »
Otavalo
Otavalo és una ciutat de la província d'Imbabura, Equador, especialment famosa pel seu mercat setmanal de productes artesanals i indígenes.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Otavalo · Veure més »
Otomís
Els otomí són un dels pobles indígenes de Mèxic, també coneguts com a Ñahñú o hñä hñü, però és una designació ampla del grup de pobles de parla otopame, complex otomí.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Otomís · Veure més »
Pagès
''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Pagès · Veure més »
Paleoamericans
Els paleoamericans o paleoamerindis és l'era inicial i la més llarga de la història americana.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Paleoamericans · Veure més »
Panamà
El Panamà, oficialment la República de Panamà, és l'estat més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Panamà · Veure més »
Paraguai
La República del Paraguai (guaraní: Paraguái Tavakuairetã; castellà: República del Paraguay) és un país de l'Amèrica del Sud localitzat entre les latituds 19° 18′ i 27° 30′ sud i les longituds 54° 19' i 62° 38′ oest del meridià de Greenwich.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Paraguai · Veure més »
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Patatera · Veure més »
Pebrotera
Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears). En alguns municipis del Comtat i l'Alcoià i el seu entorn s'anomena bajoca; pebrerot a Monòver i la Romana.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Pebrotera · Veure més »
Pedro de Alvarado
Pedro de Alvarado (Badajoz, Corona de Castella, 1485 - Guadalajara, Virregnat de Nova Espanya, 4 de juliol de 1541) fou un conquistador castellà que va participar en l'ocupació de Cuba, en l'exploració per Juan de Grijalva de les costes de la península de Yucatán i del Golf de Mèxic, i en la conquesta de Mèxic dirigida per Hernán Cortés.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Pedro de Alvarado · Veure més »
Pemon
El pemon pertany a la família de llengües carib.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Pemon · Veure més »
Península de Yucatán
Cantarell La península de Yucatán, del Iucatan o del Iucacatan (formes catalanitzades), localitzada al punt de trobada entre l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central, separa el mar Carib del golf de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Península de Yucatán · Veure més »
Penobscots
Logotip dels Penobscot Museu de la Nació Penobscot Cabdill penobscot Els penobscots són una tribu índia algonquina, antiga formant de la confederació abnaki, el nom de la qual prové de Pannawanbskek "S'alça sobre les roques blanques".
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Penobscots · Veure més »
Període arcaic d'Amèrica
Restes arqueològiques de Caral, un assentament urbà corresponent al Període Arcaic o Preclàssic en l'actual Perú. Ganivet de coure, puntes de llança i punxons del darrer període arcaic, Wisconsin, 3000 aC-1000 aC El període arcaic d'Amèrica va començar fa aproximadament 10 mil anys (8000 aC) i coincideix amb els inicis de l'Holocè, és a dir, quan van acabar les glaciacions i el planeta sencer va sofrir un escalfament global.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Període arcaic d'Amèrica · Veure més »
Perú
El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Perú · Veure més »
Pergamí
XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Pergamí · Veure més »
Pesca
Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Pesca · Veure més »
Phaseolus vulgaris
Phaseolus vulgaris, també conegut com fesolera o mongetera comuna i mongetera francesa, és una planta herbàcia anual que es cultiva a tot el món per les seves llavors seques comestibles o els seus fruits no madurs (que s'anomenen fesols o mongetes. La seva fulla també s’utilitza ocasionalment com a verdura i la palla com a farratge. La seva classificació botànica, juntament amb altres espècies de Phaseolus, forma part de la família de les fabàcies o lleguminoses. Com la majoria dels membres d’aquesta família, els fesols comuns adquireixen el nitrogen que necessiten mitjançant una associació amb els rizobis, que són bacteris fixadors de nitrogen. És d'origen americà i té molta variabilitat en formes colors i mides. Pertany al gènere Phaseolus com altres espècies conreades, entre elles la Phaseolus lunatus, anomenada "mongeta de Lima" i a la qual pertany el garrofó, ingredient típic de les paelles valencianes. De l'espècie Phaseolus coccineus és el "Fesol Fava de Sóller" o mongeta vermella. Les fesoleres poden ser enfiladisses o de mata baixa segons la varietat. És una planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques. Es conrea en l'època càlida de l'any i és de ràpid creixement. Es fa en regadiu o secans frescs. També es fan en hivernacle per collir a l'hivern. Segons la FAO, la superfície mundial de mongeteres és de prop de 27 milions d'hectàrees i és la principal font de proteïna d'alguns països d'Amèrica Central. Les mongetes s'utilitzen sobretot per a l'alimentació. En els països desenvolupats disminueix molt el consum de les mongetes, malgrat que són molt nutritives amb més d'un 20% de proteïna i menys del 2% de greixos. Un estudi trobà que els fesols per a cuina ràpida tenen més proteïna i minerals que els fesols de cuina més lenta.,.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Phaseolus vulgaris · Veure més »
Pictograma
Pictograma que informa que alguna cosa és reciclable. Pictograma d'una dona. Un pictograma és un símbol que comunica un missatge o descriu objectes sense referir-se a la seva forma lingüística.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Pictograma · Veure més »
Pilagá
El poble pilagà (en la seva llengua: pit´laxá) són una ètnia indígena de la família guaycurú que habita el centre de la província de Formosa, a l'Argentina.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Pilagá · Veure més »
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Pintura · Veure més »
Pinya
* Begudes.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Pinya · Veure més »
Pipil
El pipil o nawat és la llengua parlada originalment pels pipils, relacionada amb el nàhuatl parlat a Mèxic pels mexica i encara recordada pels seus descendents.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Pipil · Veure més »
Pipils
Els pipils o Cuzcatleques són un poble indígena que habita la zona occidental i central del Salvador.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Pipils · Veure més »
Poble Wayúu
Els indis guajiros, també anomenats goajiros, wayú o wayuu són un poble indígena amerindi que habita a la península de La Guajira a Còlombia i Vençuela.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Poble Wayúu · Veure més »
Pobles indígenes de Mèxic
Nens chatins Mèxic s'ha definit a si mateix en la seva constitució com a nació "pluricultural" en reconeixement de les diverses ètnies que la conformen.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Pobles indígenes de Mèxic · Veure més »
Pobles indígenes de Sud-Amèrica
Percentatge actual de població ameríndia als països d'Amèrica Llatina Amerindi sud-americà és un individu de raça ameríndia i que encara parla llengües ameríndies, i que viu als estats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Pobles indígenes de Sud-Amèrica · Veure més »
Polinèsia
Mapa del triangle de la Polinèsia Polinèsia francesa) La Polinèsia (mot derivat del grec polí.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Polinèsia · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Portuguès · Veure més »
Primer viatge de Colom
El Primer Viatge de Colom fou l'expedició marinera dirigida per l'Almirall Cristòfor Colom el 3 d'agost de 1492 sortint de Palos en direcció a l'oceà Atlàntic occidental per obrir una nova ruta d'accés a les Índies.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Primer viatge de Colom · Veure més »
Primeres Nacions
Primeres Nacions (en anglès First Nations i en francès Premières Nations) és el terme de caràcter ètnic amb què es designa als pobles aborígens que viuen al Canadà, i que es pot referir als amerindis nord-americans però no als métis ni als inuit.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Primeres Nacions · Veure més »
Purépetxa
Distribució actual del pꞌurhépecha a Mèxic. El purépetxa, tarasc o michoacà (purépetxa: Pꞌurhépecha, pronunciació), és una llengua parlada pels tarascos de l'occident de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Purépetxa · Veure més »
Puruhá
El puruhá o puruguay és una llengua indígena actualment extinta, que va ser la llengua principal del que actualment és la província de Chimborazo al centre de l'Equador.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Puruhá · Veure més »
Q'eqchi's
Els q'eqchi's (també kektxís) són una ètnia de cultura i llengua maia que viuen principalment als departaments d'Izabal, al sud d'El Petén, El Quiché, i al nord d'Alta Verapaz, a Guatemala, així com a alguns llogarets del districte de Toledo (Belize) i a les zones frontereres de Chiapas.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Q'eqchi's · Veure més »
Quítxua
El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Quítxua · Veure més »
Quebec
El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Quebec · Veure més »
Quitirrisí
Quitirrisí és el districte 7 del cantó de Mora, en la província de San José, Costa Rica.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Quitirrisí · Veure més »
Quito
Convent i església de Sant FrancescSan Francisco de Quito és la capital de la República de l'Equador.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Quito · Veure més »
Quitxés
Els quitxés són un poble indígena de Guatemala, de cultura i llengua maia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Quitxés · Veure més »
Racisme
Esclavitud al Brasil, Debret El racisme és el fet d'afirmar que la gent de diferents ètnies difereix en valor, que llurs diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que en resulta l'avantatge econòmic, polític i social d'un grup en relació als altres.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Racisme · Veure més »
Rama (llengua)
El rama és una llengua txibtxa parlada pels rames en la comunitat indígena de Cayo Rama, Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud, a la regió de la costa oriental (del Carib o atlàntica) de Nicaragua.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Rama (llengua) · Veure més »
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Regadiu · Veure més »
Regió d'Arica i Parinacota
La regió d'Arica i Parinacota és una de les 16 regions de Xile.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Regió d'Arica i Parinacota · Veure més »
Regió de Tarapacá
Tarapacá és una de les 15 regions de Xile.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Regió de Tarapacá · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Regne Unit · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Reis Catòlics · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Religió · Veure més »
Reserva índia
Mapa de les reserves índies als EUA. Les reserves índies són territoris dels EUA i del Canadà que encara actualment es troben sota sobirania limitada de les tribus ameríndies, els quals hi poden, entre altres activitats, obrir casinos i locals de joc, activitats prohibides a molts estats.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Reserva índia · Veure més »
Riu Amazones
LAmazones és un riu d'Amèrica del Sud que neix als Andes i desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar el Perú i Brasil.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Riu Amazones · Veure més »
Saint Vincent i les Grenadines
Saint Vincent i les Grenadines o Sant Vicenç i les Granadines un país del Carib, a Amèrica, constituït per l'illa de Saint Vincent i per la meitat nord de la serralada de les Grenadines.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Saint Vincent i les Grenadines · Veure més »
Samoà
El samoà (o gagana sāmoa) és una llengua austronèsia parlada a l'arxipèlag de Samoa.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Samoà · Veure més »
Santiago de Xile
La ciutat de Santiago de Xile (en espanyol i oficialment Santiago de Chile) és la ciutat més gran,.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Santiago de Xile · Veure més »
Saraguro
Els saraguro són un poble de la nació kichwa, la majoria dels quals viuen al cantó de Saraguro a la província de Loja de l'Equador.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Saraguro · Veure més »
Sedentarisme
Fragment d'un fresc de la civilització minoica El sedentarisme és la forma més recent de població humana en la qual una societat deixa de ser nòmada per a establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Sedentarisme · Veure més »
Selknam
Ona amb arc i fletxa. Els selknam (també escrit com selk'nam o shelknam), més coneguts com a onas, són un poble indígena americà, avui mestitzat, de l'Illa Gran de la Terra del Foc que ells anomenaven Karukinká.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Selknam · Veure més »
Serralada de Talamanca
La serralada de Talamanca és la de major elevació al sud d'Amèrica Central.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Serralada de Talamanca · Veure més »
Sumos
Els sumos o mayangna (com prefereixen anomenar-se) és un poble indígena que habita al llarg dels rius Waspuk o Huaspuc, Pispís i Bocay de la zona nord-oriental de Nicaragua, així com dels rius Coco i Patuca en la frontera amb Hondures i molt més al sur a lo largo del río Grande de Matagalpa.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Sumos · Veure més »
Tabac
Una cigarreta encesa tirada en un cendrer El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tabac · Veure més »
Tambor
Tambor Tambor és un terme genèric que designa un instrument de percussió membranòfon que consta d'una caixa de ressonància, generalment de forma cilíndrica, i una (o dues) membrana que cobreix l'obertura de la caixa.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tambor · Veure més »
Tehuantepec
* Tehuantepec (municipi), municipi de l'estat d'Oaxaca.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tehuantepec · Veure més »
Tenochtitlán
Estàtua commemorant la fundació de Tenochtitlan, ciutat de Mèxic Tenochtitlán o México-Tenochtitlan (l'ortografia alternativa Tenotxtitlan o Tenotxtítlan també ha estat utilitzada en català) era la capital de l'Imperi asteca.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tenochtitlán · Veure més »
Teoria del poblament primerenc
La teoria del poblament primerenc, o teoria pre-Clovis, és una sèrie d'estudis i troballes arqueològics, lingüístics i genètics, que qüestionen la clàssica teoria del poblament tardà del continent americà basada en la cultura Clovis, i han generat un intens debat internacional sobre el tema.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Teoria del poblament primerenc · Veure més »
The Washington Post
Una nena sosté l'edició de "The Washington Post" del dia 21 de juliol de 1969. The Washington Post és el major i més antic periòdic de Washington DC, la capital dels Estats Units.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і The Washington Post · Veure més »
Tifus
El tifus és un grup de malalties infeccioses causades per diverses rickèttsies.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tifus · Veure més »
Tlaxcala
Capella del convent de Sant Francesc d'Assís a Tlaxcala Tlaxcala, oficialment, Tlaxcala de Xicohténcatl és una ciutat de Mèxic i capital de l'estat de Tlaxcala, i capçalera del municipi homònim.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tlaxcala · Veure més »
Tlingit
Territori Tlingit Els tlingit són una tribu índia del grup kolosh del tronc na-dené que parlen la llengua tlingit.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tlingit · Veure més »
Tohono O'odham
Els Tohono O'odham (gent del desert), coneguts antigament com a pàpago, són un poble binacional (Estats Units - Mèxic) uto-asteca, molt afins als pimes, el nom dels quals prové de papah (pèsols) i ootam (poble), però ells s'anomenen Tohono o'odham (Poble del desert).
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tohono O'odham · Veure més »
Tolupans
Els tolupans són un poble indígena localitzat en la república d'Hondures, principalment a la costa nord-oest d'Hondures Encyclopædia Britannica. (consultat 2 Dec 2011) i a la comunitat La Montaña del Flor al centre d'Hondures.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tolupans · Veure més »
Tomàquet
El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tomàquet · Veure més »
Tracció animal
Carro amb un ruc, a Maracaibo La tracció animal s'aconsegueix mitjançant el tir de diferents tipus de carruatges destinats al transport de persones o mercaderies per part d'animals domèstics per a activitats agràries, forestals, de lleure i de manteniment.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tracció animal · Veure més »
Trompetes
Les trompetes, arbre trompeter o datura (Brugmansia arborea o Datura arborea) és una espècie botànica del regne plantae de la família de les Solanaceae.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Trompetes · Veure més »
Tsimshian
Els tsimshian són una tribu chimnesyan (grup na-dené), segons terminologia de John Wesley Powell, el nom de la qual volia dir "gent del riu Skeena" i que es dividia en tres tribus: Niska (dividida en els grups Kithatch o Gitrhatin, Kitgigenik o Gitwinksilk, Kitwinshilk i Kitanwilksh), Gitsan, Gyttkshan o Kitsan, i Coast Tsimshian.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tsimshian · Veure més »
Tunu
Tunu, originalment Østgrønland (Groenlàndia Oriental) és una de les tres regions (amt) en les quals es dividia Groenlàndia fins a 2009.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tunu · Veure més »
Tunumiit
Els tunumiit són un grup inuit de Groenlàndia de Tunu, la part oriental de Groenlàndia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tunumiit · Veure més »
Tunumiit oraasiat
Tunumiit oraasiat o Tunumiisut en groenlandès, és una llengua inuit originària de la part oriental de Groenlàndia.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Tunumiit oraasiat · Veure més »
Vainilla
La vainilla (Vanilla planifolia, família botànica de les orquídies) és una planta originària de Mèxic cultivada actualment com a planta d'interior.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Vainilla · Veure més »
Valdivia (Xile)
Valdivia és una ciutat i comuna al sud de Xile a la costa del Pacífic a 841 km de la capital de Xile, Santiago.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Valdivia (Xile) · Veure més »
Varicel·la
La varicel·la és una malaltia infecciosa contagiosa causada pel virus de la varicelozóster (VVZ), una infecció molt freqüent.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Varicel·la · Veure més »
Veracruz
Far Carranza a Veracruz. La ciutat de Veracruz és el port més important del Golf de Mèxic, i una de les ciutats més grans de l'estat de Veracruz.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Veracruz · Veure més »
Verola
Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Verola · Veure més »
Violí
El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Violí · Veure més »
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »
Volcà d'Izalco
El Volcà d'Izalco és el més jove dels volcans del Salvador i un dels més joves del continent americà.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Volcà d'Izalco · Veure més »
Warao
El Warao és una llengua aïllada parlada per l'ètnia indígena dels waraos al Delta de l'Orinoco (Delta Amacuro), algunes zones de l'estat de Monagas i el sud-est de l'estat de Sucre, així com algunes àrees de Guyana i un enclavament a Surinam.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Warao · Veure més »
Wichí
El poble wichí, a vegades anomenats despectivament matacos, són una ètnia argentina de les províncies de Salta, Formosa i El Chaco (també hi ha algunes comunitats a Bolívia i Paraguai).
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Wichí · Veure més »
Wisconsin
Wisconsin és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al nord del país, entre els llacs Míchigan i Superior.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Wisconsin · Veure més »
Xarampió
El xarampió (sarampió Val., Nord-Occ.), pallola o rosa és una malaltia molt contagiosa que afecta sobretot els infants.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Xarampió · Veure més »
Xarrues
El poble xarrua, per Hendrick Ottsen (1603). Un guerrer xarrua. Els xarrues o poble xarrua era una ètnia ameríndia originària de les pampes i establerta sobre la conca del Riu de la Plata, a l'àrea que avui pertany als departaments uruguaians de Rocha, Maldonado, Canelones i Montevideo.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Xarrues · Veure més »
Xia
La xia (Salvia hispanica), és una espècie planta amb flors del gènere de Salvia dins la família de les lamiàcies.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Xia · Veure més »
Xiclet
Xiclets El xiclet o goma de mastegar és una llaminadura per a mastegar amb gust dolç.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Xiclet · Veure més »
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Xile · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Xina · Veure més »
Xinques
Els xinques o xinkes són uns poble indígena no maia de Mesoamèrica, amb comunitats a la part meridional de Guatemala, prop de la seva frontera amb El Salvador, i a la regió muntanyosa del nord.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Xinques · Veure més »
Yaquis
Bandera dels Yaqui d'Arizona Fotografia d'un grup de yaquis l'any 1910. Els yaquis són una tribu de parla uto-asteca, del subgrup xoixon divisió pima, que formen la secció taracahitan amb els tarahumare.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Yaquis · Veure més »
Ye'kuana
El ye'kuana, també conegut com a Maquiritari, Dekwana, Ye'kwana, Ye'cuana, Yekuana, Cunuana, Kunuhana, De'cuana, De’kwana Carib, Pawana, Maquiritai, Maquiritare, Maiongong, o Soto és la llengua dels ye'kuanes de Veneçuela i Brasil.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Ye'kuana · Veure més »
Yucatán
Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Yucatán · Veure més »
Yukatek
El yukatek a Mèxic El maia yucatec (yukatek segons l'ortografia moderna de l'Academia de la Lengua Maya), és una llengua maia que es parla a la península de Yucatán (Mèxic) al nord de Belize i algunes regions de Guatemala.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Yukatek · Veure més »
Yupik
Màscara Yupik de Sitka, Alaska. Màscara Yupik en forma de peix o balena. Els yupik són un dels dos grups principals de la família esquimal.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Yupik · Veure més »
Yupik de l'Alaska central
El Yupik d'Alaska central és un dels idiomes de Yupik, de la família de les llengües esquimoaleutianes.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Yupik de l'Alaska central · Veure més »
Zacatecas
Zacatecas és la capital de l'estat mexicà homònim localitzat al nord del país.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Zacatecas · Veure més »
Zapoteca
Els zapoteques són un grup de pobles indígenes de Mèxic, que es diuen binni zaa "el poble nadiu" o "el poble del núvol".
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Zapoteca · Veure més »
Zapoteca (llengua)
Distribució de les diferents llengües zapoteques El zapoteca (díidxa záa (Tehuantepec), tiits së (Santa Catarina Quioquitani), per exemple) és una macrollengua integrada per diferents llengües zapoteques, parlades per un total de 777.000 persones del poble zapoteca a Oaxaca i altres llocs, juntament amb el chatino forma part de les llengües zapoteques de la família lingüística otomang que és un grup de llengües mesoamericanes, junt amb les llengües mixteques, mazateca i popoloca, entre altres.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Zapoteca (llengua) · Veure més »
Zea
Zea és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і Zea · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і 12 d'octubre · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і 1492 · Veure més »
1549
Sense descripció.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і 1549 · Veure més »
1551
Sense descripció.
Nou!!: Pobles indígenes d'Amèrica і 1551 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Amerindi, Amerindio, Amerindis, Ameríndia, Ameríndies, Indi americà, Indis americans, Nadiu americà, Nadius americans, Natiu americà, Pobles Amerindis, Pobles amerindis, Pobles indígenes de les Amèriques, Pobles indígenes d’Amèrica, Tribus ameríndies.