SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 350 les relacions: Abans de Crist, ABC-Clio, Abdalá Bucaram, Agricultura, Agricultura intensiva, Aimara, Alajuela (ciutat), Alaska, Aleutians, Almirall, Alpaca, Alutiiq, Alvocater, Amèrica, Amèrica Central, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Amèrica Llatina, Amèrica precolombina, Americanisme, Amerindis de Colòmbia, Amerindis dels Estats Units, Andes, Anglès, Anno Domini, Apatxe, Arauac, Araucania, Arbre fruiter, Argentina, Aridoamèrica, Arquitectura, Arundinaria gigantea, Assimilació, Astronomia, Atacamenys, Atapascans del riu Eel, Autodeterminació, Ayllu, Índia, Índies Occidentals, Índies Orientals, Àfrica, Àsia, Baia, Banana, Bedoll, Beríngia, Blancs a l'Amèrica Llatina, Bloc de Cascajal, ... Ampliar l'índex (300 més) » « Shrink índex

Abans de Crist

El terme abans de Crist s'empra per referir i datar els anys i segles anteriors a l'era cristiana, que comença amb l'any convencional del naixement de Jesucrist.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Abans de Crist

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і ABC-Clio

Abdalá Bucaram

Abdalá Bucaram Ortiz (Guayaquil, Equador, 4 de febrer de 1952) és un advocat i polític equatorià.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Abdalá Bucaram

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Agricultura

Agricultura intensiva

Publicitat del Nitrat de Xile.Camps de feixes per arròs a Yunnan, Xina. L'agricultura intensiva o conreu intensiu és un sistema de producció agrícola-ramader caracteritzat pels alts inputs de capital, i de treball o l'alt ús de tecnologies com agroquímics (plaguicides, fertilitzants, llavors seleccionades, etc.) en relació a la unitat de superfície de terra o al nombre d'animals, en contrast amb moltes formes d'agricultura sostenible tals com l'agricultura ecològica o l'agricultura extensiva, les quals impliquen una relativament baixa incorporació de materials i treball.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Agricultura intensiva

Aimara

Wiphala, bandera del poble aimara La llengua aimara (aymar aru) pertany al grup quitxuamarà de la família andina-equatorial.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Aimara

Alajuela (ciutat)

Alajuela és una ciutat a la Vall Central de Costa Rica, situada 18 quilòmetres a l'oest de la capital San José formant part de la Gran Àrea Metropolitana.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Alajuela (ciutat)

Alaska

Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Alaska

Aleutians

Els aleutians són una ètnia ameríndia de parla esquimoaleutiana, el nom de la qual prové del txuktxi aliat ("illenc"), però ells s'anomenen allithuh "comunitat" o unangan "el poble de la costa".

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Aleutians

Almirall

Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Almirall

Alpaca

Lalpaca (Vicugna pacos) és una espècie d'artiodàctil de la família dels camèlids.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Alpaca

Alutiiq

Vestimenta tradicional del poble ''alutiiq'' L'idioma alutiiq, també anomenat yupik del Pacífic o sugpiaq, és una branca del yupik d'Alaska que s'estén per la costa sud, i com a tal, pertany al grup de les Llengües esquimoaleutianes.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Alutiiq

Alvocater

Lalvocater (Persea americana) és un arbre conegut pels seus fruits (alvocats) dins la família Lauraceae.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Alvocater

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica

Amèrica Central

LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica Central

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica del Nord

Amèrica del Sud

LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica del Sud

Amèrica Llatina

L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica Llatina

Amèrica precolombina

Mapa d'Amèrica representant l'extensió de diversos pobles presents cap al segle XI aC LAmèrica precolombina conforma un període historiogràfic que incorpora totes les subdivisions del període de la història i la prehistòria a les Amèriques abans de l'aparició d'importants influències europees al continent americà, que abasta l'època de la colònia original al paleolític superior a la colonització europea durant l'edat moderna.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica precolombina

Americanisme

Un americanisme en lingüística és un manlleu provinent de llengües ameríndies i en particular d'una llengua americana sovint mitjançant una llengua colonial com l'espanyol, el portuguès, el francès, l'anglès o el neerlandès.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Americanisme

Amerindis de Colòmbia

Bandera dels Amerindis de Colòmbia Els Amerindis de Colòmbia són les ètnies nadiues d'Amerindis sud-americans que viuen al territori de Colòmbia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Amerindis de Colòmbia

Amerindis dels Estats Units

Els amerindis i nadius segons el cens dels EUA del 1990. Els amerindis dels Estats Units, també coneguts popularment com a indis, són les ètnies ameríndies que viuen als Estats Units i que parlen llengües ameríndies, caracteritzades per la seva diversitat i nombre.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Amerindis dels Estats Units

Andes

La serralada dels Andes La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tota l'Amèrica del Sud (l'Argentina, Xile, el Perú, Bolívia, l'Equador, Colòmbia i Veneçuela).

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Andes

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Anglès

Anno Domini

calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Anno Domini

Apatxe

Lipan, Pl – Apatxe kiowa Els apatxe són una tribu índia de llengua atapascana o na-dené, el nom de la qual prové del zuni apachu, 'enemic', perquè eren hostils a les tribus dels voltants.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Apatxe

Arauac

Dona arauac Arauac és el nom genèric d'un grup de pobles indígenes que es trobaven assentats a les Antilles i la regió circumcarib a l'arribada dels hispànics al.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Arauac

Araucania

LAraucania (en castellà, Araucanía) és una de les quinze regions de Xile.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Araucania

Arbre fruiter

Cirerers de conreu ecològic, en secà al mes de maig de 2006 Un arbre fruiter és aquella espècie vegetal arbòria o arbustiva que es conrea principalment per obtenir el seu fruit en forma de fruita.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Arbre fruiter

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Argentina

Aridoamèrica

Regió d'Aridoamèrica. Aridoamèrica és la denominació que es dona a l'àmplia àrea cultural que s'estén al nord dels límits de Mesoamèrica.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Aridoamèrica

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Arquitectura

Arundinaria gigantea

LArundinaria gigantea (en anglès giant cane, switch cane o river cane) és una espècie de bambú, del gènere Arundinaria de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Arundinaria gigantea

Assimilació

L'assimilació és un fenomen fonètic pel qual un so de la parla exercix la seua influència articulatòria i acústica sobre un altre.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Assimilació

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Astronomia

Atacamenys

Mapa dels pobles indígenes a Xile Els atacamenys (forma preferida a Xile), atacames (forma més utilitzada a Argentina), també anomenats apatames, alpatames, kunzes, likan-Antai o likanantaí (en el seu idioma, anomenat kunza: lickan-antay, que es tradueix aproximadament com 'els habitants del territori '), són una ètnia indígena de l'Argentina i Xile que va habitar a l'interior del desert d'Atacama (Nord de Xile i l'Argentina i Sud de Bolívia), entorn del curs del riu Lloa fins a Copiapó, ocupant també les trencades ("quebradas") i les valls d'aquest desert i les faldilles de la serralada dels Andes incloent tota la Puna meridional o Puna d'Atacama.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Atacamenys

Atapascans del riu Eel

Mapa del territori del riu Eel Els atapascans del riu Eel inclou els grups d'amerindis dels Estats Units wailaki, lassik, nongatl, i sinkyone que tradicionalment vivien als marges del riu Eel del nord-oest de Califòrnia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Atapascans del riu Eel

Autodeterminació

Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Autodeterminació

Ayllu

Un ayllu (quítxua o aimara) és una forma de comunitat familiar extensa, originària de la regió andina, amb una descendència comuna –real o suposada– que treballa de forma col·lectiva (ayni) en un territori de propietat comuna.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Ayllu

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Índia

Índies Occidentals

Nova Guinea Occidental Les Índies Occidentals fan referència, habitualment, a les illes del Carib denominades Antilles i Bahames, i el seu ús en l'àmbit castellà és, segons la RAE, "admissible sempre que no hi hagi possible confusió amb la denominació tradicional de tot el continent".

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Índies Occidentals

Índies Orientals

Índies Orientals. Mapa per William Dampiers (1697). Índies Orientals va ser un terme utilitzat el 1600 endavant per al que avui és conegut com a Sud-est asiàtic.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Índies Orientals

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Àfrica

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Àsia

Baia

Hi ha moltes baies que es poden trobar al mercat, però només algunes són baies de veritat. Una baia és un fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d'epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnós.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Baia

Banana

Les bananes de tipus silvestre tenen un gran nombre de llavors. Llavors de bananer (escala en centímetres) Dones de Belize manipulen bananes. Camp de bananers arrasat pel cicló Larry l'any 2006. Un manat de bananes Raïm de bananes a Saint Lucia encapsulat en una bossa de plàstic per a la seua protecció.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Banana

Bedoll

Els bedolls o beços són les plantes del gènere Betula, del grup de les plantes amb flor dins la família de les betulàcies.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Bedoll

Beríngia

Beríngia a finals del Weichselià Beríngia durant el desglaç Regió de Beríngia en l'actualitat Beríngia, també coneguda com el pont terrestre de Bering, fou un pont terrestre d'uns 1.600 km de nord a sud al seu punt més ample, que uní l'actual Alaska i l'est de Sibèria durant diversos períodes de l'últim període glacial.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Beríngia

Blancs a l'Amèrica Llatina

Els blancs d'Amèrica Llatina són la població d'origen europeu que habiten al continent i ascendeixen a un 36%.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Blancs a l'Amèrica Llatina

Bloc de Cascajal

El Bloc de Cascajal és un petit bloc de pedra de serpentinita de la mida d'una tauleta, que conté 62 glifs, d'uns 3000 anys d'antiguitat, aproximadament, gravat amb caràcters de significat desconegut fins al dia d'avui, que es creu que podria ser una mostra del sistema d'escriptura més antic del continent americà, pertanyent a la civilització olmeca.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Bloc de Cascajal

Bolívia

Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Bolívia

Boruca

El boruca (també conegut com a bronka, bronca o brúnkajk) és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels boruques, un dels pobles indígenes de Costa Rica.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Boruca

BP (escala de temps)

BP (sigles en anglès de Before Present, 'abans del present') és una unitat de temps emprada en arqueologia, geologia i altres disciplines científiques per a designar esdeveniments ocorreguts en el passat.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і BP (escala de temps)

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Brasil

Bribris

Els bribris són un dels grups ètnics més nombrosos de Costa Rica.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Bribris

Caça

faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Caça

Cabécars

Els cabécars (Kabekwa, en cabécar) són una ètnia indígena de Costa Rica.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Cabécars

Caboclo

Caboclo, caboco, mameluco, cariboca o curiboca és el mestís de blanc i indi.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Caboclo

Cacaopera

El cacaopera o Kakawira era una llengua misumalpa parlada pels cacaoperes, una ètnia que viu al Salvador.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Cacaopera

Cacau

El cacau (Theobroma cacao del grec Theobroma, aliment dels déus, i cacau del Nàhuatl o asteca, cacahuatl, llavor d'origen diví) és un arbre de la família de les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical i actualment molt cultivat al tròpic.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Cacau

Cacauet

Planta de cacauet mostrant llegums enterrats Flor de cacauet La imatge mostra les tiges de dos fruits creixent cap a terra per enterrar-se Planta amb fruits El cacauet és una espècie de plantes amb flors de la família de les fabàcies que pertany a l'espècie Arachis hypogaea.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Cacauet

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Canadà

Carabassa

El terme carabassa o carbassa designa diverses espècies de plantes de la família de les cucurbitàcies.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Carabassa

Carabassó

El carabassó o carabasseta és una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbàcia de la família de les cucurbitàcies.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Carabassó

Caranqui

El caranqui o cara és una llengua indígena extinta que es va parlar a l'Equador.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Caranqui

Carib

Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Carib

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Castellà

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Catolicisme

Cayambe

El Cayambe és un volcà actiu de l'Equador, situat molt a prop de la localitat de Cayambe i a uns 60 km al nord de Quito.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Cayambe

Cedrus

Cedrus és un gènere de coníferes de la família de les pinàcies que inclou el cedres verdaders, per bé que hi ha altres espècies que reben el nom de cedres i que pertanyen a d'altres gèneres, com el cedre de Virgínia (Juniperus virginiana) o el cedre americà (Cedrela odorata).

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Cedrus

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Ceràmica

Chané

Els chanés (en guaraní tapiti: "esclau") o izoceños (dels Bañados de Izozog), constitueixen una ètnia d'origen arahuac (arawak) del Chaco occidental que fa aproximadament 3.000 anys va abandonar la regió de les Guaianes migrant cap al sud.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Chané

Chiapas

Chiapas és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Chiapas

Chippewa

Els ojibwe són un poble algonquí nadiu de l'Amèrica del Nord, de vegades també anomenats ojibwa ('els qui fan pictogrames'), chippewa ('de tant arrugat sembla torrat', en referència al cosit en forma d'agulla del seu calçat) o el seu nom propi, anishinaabemowin 'humans espontanis'), i que té la denominació oficial de chippewa als Estats Units i dojibwa al Canadà.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Chippewa

Chiquitano

El chiquitano, chiquito o besɨro és una llengua indígena, originària dels Llanos de Chiquitos i el Chaco bolivià, parlada actualment pels chiquitanos a les províncies de Ñuflo de Chávez, Velasco, Sandoval, Busch, Ichilo i Chiquitos del departament de Santa Cruz, Iténez del departament de Beni, així com en alguns municipis brasilers.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Chiquitano

Chorote

El poble chorote, chortí, manjui o com s'autodenominen, yofasa o yofwaja, són un poble indígena que viu a les dues ribes del riu Pilcomayo, a Argentina, Bolívia i Paraguai.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Chorote

Chorotega

Els chorotegues són el número 7 Chorotega és el nom de la llengua parlada pels chorotegues, poble que va habitar a Nicaragua, Costa Rica i Hondures, del qual queden alguns grups que conserven elements de la seva cultura, però no l'idioma.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Chorotega

Chorotegues

Els chorotegues són un grup ètnic de Nicaragua, Costa Rica i Hondures.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Chorotegues

Cistell

Cistell d'anar a caçar bolets fet de canya i vímet Mostra de cistell egipci, conservat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú Un cistell (o cavanya en alguerés) és un recipient portàtil fet de canyes, vímet, margalló, o d'altres plantes fibroses, entreteixides, de base oval o rectangular amb una nansa travessera a la meitat de la seua llargària.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Cistell

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Ciutat

Civilització asteca

Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Civilització asteca

Civilització maia

Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Civilització maia

Civilització olmeca

La civilització olmeca s'originà fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mèxic, on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Civilització olmeca

Coca (planta)

La coca (Erythroxylum coca) és una planta de la família de les eritroxilàcies (Erythroxylaceae) oriünda de països de l'Amèrica del Sud nord occidental propers als Andes com Perú, Bolívia, Equador i el nord de l'Argentina.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Coca (planta)

Cocopa

El cocopa és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, la que ha estat inclosa en la hipotètica família hoka.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Cocopa

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Colòmbia

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Colonialisme

Colonització espanyola d'Amèrica

Penó dels ''conquistadors'' castellans, amb la corona de Castella sobre una bandera vermella, usada per Hernán Cortés, Francisco Pizarro i d'altres portuguès el 1790 La colonització espanyola de les Amèriques va començar sota la corona de Castella i va ser encapçalada pels conquistadors espanyols.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Colonització espanyola d'Amèrica

Colonització europea d'Amèrica

Colònies europees i pobles originaris (segles XVI–XVIII). La colonització europea d'Amèrica va començar arran del "descobriment d'Amèrica", per Cristòfor Colom.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Colonització europea d'Amèrica

Comechingón

Els comechingons era un poble indígena de l'Argentina que vivien a la província de Córdoba originats en els hênîa i els kâmîare que al habitaven les serres de la Pampa.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Comechingón

Confederació cañari

La confederació cañari fou una agrupació de pobles al sud de l'actual Equador, sorgida cap al, i que va desaparèixer políticament amb la conquesta inca.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Confederació cañari

Confederació quitu

La confederació quitu (sovint mal anomenada regne de Quito) fou una agrupació de pobles precolombins estesa a partir del a la zona nord de l'actual Equador, a la província de Pichincha i territoris propers.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Confederació quitu

Conill porquí

El conill porquí (Cavia porcellus), també conegut com a conillet d'Índies, porquet d'Índies, cobai, o conill de rata, és una espècie de rosegador del gènere Cavia, dins la família dels càvids.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Conill porquí

Conquesta

Conquesta d'un territori i la seva població Una conquesta és el procés de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les armes.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Conquesta

Conreu

Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Conreu

Convenció 169 de l'OIT sobre pobles indígenes i tribals

La Convenció 169 de la OIT sobre pobles indígenes i tribals, també coneguda com a Conveni 169 de l'OIT és una declaració de 1989, que precedeix la declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Convenció 169 de l'OIT sobre pobles indígenes i tribals

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Cotó

Cree

Els cree són una tribu algonquina, el nom de la qual prové de kristenaux, deformació francesa de Kenistenoag, un dels seus noms.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Cree

Creences tradicionals Anishinaabe

poble ojibwe. Des del Parc Provincial del Llac Superior, Ontàrio. Les creences tradicionals Anishinaabe cobreixen el sistema tradicional de creences dels pobles Anishinaabe, que consisteixen en els Algonquins / Nipissing, Ojibwa / Chippewa / Saulteaux / Mississaugas, Odawa, Potawatomi i Oji-Cree, situats principalment a la regió dels Grans Llacs de l'Amèrica del Nord.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Creences tradicionals Anishinaabe

Crioll

Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Crioll

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Cristòfor Colom

Cristià

Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Cristià

Cuenca (Equador)

Cuenca (nom oficial Santa Ana de los Cuatro Ríos de Cuenca) és una ciutat de l'Equador, capital de la província d'Azuay.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Cuenca (Equador)

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Cultura

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Dacsa

Datació basada en el carboni 14

La datació basada en el radiocarboni és un mètode de datació absoluta de mostres orgàniques basada en la determinació d'un isòtop radioactiu del carboni, el carboni 14.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Datació basada en el carboni 14

Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes

La Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes va ser una resolució de l'ONU de 46 articles aprovada en l'Assemblea General de l'ONU del 13 de setembre de 2007.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes

Departament de Santa Cruz

El Departament de Santa Cruz és una de les divisions administratives de Bolívia, que ocupa el 33,74% del territori del país.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Departament de Santa Cruz

Descobriment d'Amèrica

Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Descobriment d'Amèrica

Diaguita

Els diaguita són un grup de pobles indígenes de l'Argentina (i alguns a Xile).

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Diaguita

Diftèria

Membranes típiques a amígdales, paladar tou i úvula. La diftèria (del grec διφθέρα, 'membrana'), vulgarment mal blanc, és una malaltia infecciosa epidèmica caracteritzada per l'aparició de falses membranes en les vies respiratòries i digestives.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Diftèria

Domesticació

El xai, una de les primeres espècies a ser domesticades La domesticació és l'acció de fer que un organisme esdevingui domèstic, és a dir, que visqui al costat de l'ésser humà i es criï a casa.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Domesticació

Drets humans

Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Drets humans

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Edat moderna

Educació primària

Mestra d'escola (Sud-àfrica). L'educació primària és l'etapa de l'ensenyament formal que s'encarrega de l'alfabetització de l'alumne i de transmetre-li els continguts culturals més bàsics de manera que pugui entendre el món que l'envolta i motivar-se per aprendre.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Educació primària

Educació secundària

L'educació secundària està situada després de l'etapa de l'educació primària i és la darrera etapa de l'educació bàsica obligatòria.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Educació secundària

El Dorado

El Dorado era un lloc mític de la part central de la Nova Granada (avui Colòmbia).

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і El Dorado

Endònim

Un endònim és el topònim o etnònim en la llengua pròpia o autòctona del lloc o ètnia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Endònim

Equador

LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Equador

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Esclavitud

Escriba

Lescriba (en llatí: scriba) era el copista, o amanuense de l'antiguitat; era una persona fonamental en la civilització egípcia i molt important al llarg de tota la història universal en diverses cultures.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Escriba

Escriptura zapoteca

Distribució de les llengües zapoteques a l'estat de Oaxaca (Mèxic). Monument 3 de Sant Josep Mogote. Els dos símbols esgrafiats entre les cames del personatge representat indiquen el seu nom: 1 Terratrèmol. Lescriptura zapoteca comprèn un conjunt inscripcions epigràfiques, generalment breus, escrits en zapoteca epigràfic (a vegades anomenat laxament protocol zapoteca) plenes principalment entre el 400 aC o 200 aC i el 900 dC aproximadament.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Escriptura zapoteca

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Escultura

Esquimals

Mapa del Consell Circumpolar Inuit, que agrupa els diversos pobles èsquimos: els yupik (yupik i yupik siberians), i els inuit (iñupiat, inuvialuit, nunavut, nunavik, nunatsiavut i kalaallit). Un caçador de foques en el seu kayak. Kudliks: Llànties èsquimos d'oli de foca.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Esquimals

Estat d'Oaxaca

Lestat d'Oaxaca és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a l'Istme de Tehuantepec.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Estat d'Oaxaca

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Estats Units d'Amèrica

Etnònim

Un etnònim (en grec ethnos, 'tribu', + onuma, 'nom') és el nom d'un grup ètnic.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Etnònim

Etnografia

Letnografia (del grec etnos, 'poble' o 'nació', i grafia, 'escriure': 'descripció dels pobles') és la disciplina que descriu els costums i tradicions dels pobles en antropologia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Etnografia

Euràsia

Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Euràsia

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Europa

Evo Morales

Juan Evo Morales Aima (n. Orinoca, departament d'Oruro (Bolívia), 26 d'octubre de 1959) és un dirigent camperol, polític i activista bolivià d'origen amerindi, uru-aimara, i parlant d'aimara.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Evo Morales

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Exònim

Exploració

L'explorador Kazimierz Nowak L'exploració és l'activitat de cercar o viatjar amb el propòsit de descobrir, ja siguin pobles o indrets desconeguts.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Exploració

Eyaks

Els eyaks són una tribu índia del grup na-dené, que s'autoanomenaven Unalakmiut.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Eyaks

Família lingüística

Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Família lingüística

Fesol

Fesols secs (''Phaseolus vulgaris'') Mongetera. Fesols amb plàtan. Un fesol o mongeta és la llavor d’un dels diversos gèneres de la família de les plantes amb flor lleguminoses, que s’utilitzen com a verdures per a l’alimentació humana o animal.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Fesol

Filogènia

Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Filogènia

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Flauta

Fonètica

La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Fonètica

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Francès

Fruita seca

Pinyons La fruita seca són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural (sense activitat humana manipulant) tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Fruita seca

Gall dindi

El gall dindi (Meleagris gallopavo) és una de les dues espècies d'ocells del gènere Meleagris, gènere d'aus gal·liformes de la família dels fasiànids.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Gall dindi

Garifunes

Els garífunes, caribs negres o, en llengua garifuna, garinagu són un grup ètnic de l'Amèrica Central i el Carib sorgit de la barreja de la població ameríndia arawak i carib amb afroamericans que es van resistir a la colonització i a l'esclavitud.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Garifunes

Genètica

La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Genètica

General

General és un oficial d'alt grau militar.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і General

Giovanni da Verrazzano

Giovanni da Verrazzano (sovint escrit Verrazano) (Val di Greve, Florència, 1485 - algun indret de les Antilles, 1528) va ser un navegant i explorador Florentí, que al servei de Francesc I de França explorà la costa atlàntica d'Amèrica del Nord a la recerca d'un pas pel nord-oest cap a l'Índia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Giovanni da Verrazzano

Glif maia

Els glifs maies (també anomenats jeroglífics maies) van ser el sistema d'escriptura de la civilització maia precolombina a Mesoamèrica.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Glif maia

Golf de Mèxic

El golf de Mèxic en 3D pàgina.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Golf de Mèxic

Governador

Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Governador

Gran Chaco

El Gran Chaco ('terra de cacera') és una regió càlida semiàrida de la terra baixa situada en la conca del río de la Plata repartida entre Bolívia, Paraguai, nord de l'Argentina i un tros de Brasil (parts del Mato Grosso i Mato Grosso do Sul), on es connecta amb la regió del Pantanal.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Gran Chaco

Grip

La grip és una malaltia infecciosa que afecta els ocells i els mamífers provocada pel virus ARN, de la família dels ortomixovírids (els virus de la grip).

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Grip

Groenlandès

El groenlandès o groenlandés, grenlandès o kalaallisut és una llengua esquimoaleutiana parlada pels kalaallit a Groenlàndia, i l'única llengua oficial del país des de 2008.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Groenlandès

Groenlàndia

Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Groenlàndia

Guaiana

La Guaiana o les Guaianes són una regió geogràfica del nord-est de l'Amèrica del Sud.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Guaiana

Guanacaste

* Àrea de Conservació Guanacaste, lloc Patrimoni de la Humanitat al nord-oest de Costa Rica.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Guanacaste

Guaraní

El guaraní (en guaraní: avañe'ẽ) és una llengua ameríndia de l'Amèrica del Sud que es parla en diverses regions de l'Argentina, Brasil i Bolívia i en gran part del Paraguai (de fet, el nom d'aquest país és una paraula guaraní que significa 'país de molta aigua').

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Guaraní

Guatemala

Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Guatemala

Haida

Bandera dels Haida Els haida són una tribu del subgrup Skittaget dins el grup na-dené, el nom del qual prové de xa’ida "poble" o hrduh.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Haida

Hawaià

El hawaià (o ōlelo Hawaii) és una llengua austronèsia parlada a les Illes Hawaiokinai.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Hawaià

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Heretgia

Hernán Cortés

Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Hernán Cortés

Història d'Amèrica

Mapa antic d'Amèrica La història d'Amèrica és la història dels pobles d'Amèrica del Nord, Amèrica Central, Amèrica del Sud i el Carib.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Història d'Amèrica

Home de la muntanya

Un home de la muntanya és un home caçador i explorador que viu a la natura.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Home de la muntanya

Hondures

Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Hondures

Huarpes

Els huarpes o warpes són un poble indígena del Cuyo, a l'Argentina.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Huarpes

Hurons

Bandera dels Wyandot d'Oklahoma Nació Wyandot de Kansas, no reconeguda federalment Bandera dels Hurons del Quebec Els hurons eren una confederació índia que parlaven un dialecte iroquès, formada a començaments del de la unió de les tribus.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Hurons

Igualtat de gènere

Símbol de la igualdat de gènere La igualtat de gènere, també coneguda com a igualtat de sexes (tot i que el gènere i el sexe no sòn el mateix), implica que totes les persones han de rebre el mateix tractament, llevat que hi hagi una raó biològica per a un tractament diferent.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Igualtat de gènere

Illa de Pasqua

L'Illa de Pasqua, anomenada oficialment Rapa Nui (en idioma rapanui: Rapa Nui; en castellà: Isla de Pascua), és una illa de la Polinèsia pertanyent a Xile, situada 3.515 km a l'oest de la costa continental d'aquest país.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Illa de Pasqua

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Imperi Espanyol

Imperi Inca

L'Imperi Inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Imperi Inca

Indígena

El terme indígena no té una definició estàndard, universal ni fixa.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Indígena

Inques

Primera representació dels inques a Europa (1553), treta de la ''Crònica del Perú'', de Pedro Cieza de León Els inques ('ser') eren una ètnia sud-americana, originària dels Andes centrals del Perú, que habità en un principi les conques dels rius Vilcanota.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Inques

Instrument de percussió

Un instrument de percussió és la família d'instruments musicals més gran que existeix, ja que aquesta té un gran nombre d'instruments amb característiques molt diverses.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Instrument de percussió

Inuit

Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits també èsquims (o èsquimos), terme potser provinent de l'algonquí o del micmac, i impròpiament "esquimals" (de resultes d'una interferència absurda), són un grup humà de l'Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Inuit

Inuktun

Inuktun (Groenlandès: Avanersuaq) és la llengua d'unes 1,000 persones, que viuen en el nord-oest de Groenlàndia, a la vila de Qaanaaq, i en altres poblacions.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Inuktun

Inupiaq

Inupiaq, Iñupiaq, Inupiak o Inupiatun és un grup de dialectes de l'inuit que es parla en el nord i nord-oest d'Alaska, parlat aproximadament entre 7 i 9 mil persones de l'ètnia inupiat.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Inupiaq

Itza

Itza (en basc, cooficialment en castellà Iza) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Itza

Jaguar

El jaguar (Panthera onca) és una espècie de gran fèlid i l'únic representant vivent del gènere Panthera de les Amèriques.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Jaguar

Jamil Mahuad

Jorge Jamil Mahuad Witt (Loja, Equador, 29 de juliol de 1949), és un polític equatorià, que fou president de l'Equador entre els anys 1998 i 2000.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Jamil Mahuad

Jeroglífic

Jeroglífics en un mur del temple de Kom Ombo Un jeroglífic (paraula composta firmada pels vocables grecs ἱερός, hierós, 'sagrat' i γλύφειν, glúphein, 'cisellar' o 'escriure') és un sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Jeroglífic

John Cabot

John Cabot o Giovanni Caboto (potser Gènova, 1450 - viatjant en alta mar, 1498) fou un navegant de nacionalitat veneciana al servei d'Anglaterra.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і John Cabot

Joia

Maria Fiódorovna, Emperadriu Consort de Rússia amb les seves joies pintada per Konstantin Makovsky (1839-1915). Una joia és un ornament artístic fet habitualment amb metalls o pedres precioses però també pot incloure qualsevol altre element, i que normalment és portada com a element decoratiu de les persones, sigui directament sobre la pell o sobre la roba.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Joia

Joseph Greenberg

Joseph Harold Greenberg (Brooklyn, Nova York, 28 de maig de 1915 - 7 de maig de 2001), lingüista estatunidenc, conegut pel seu treball en classificació i tipologia lingüística.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Joseph Greenberg

Kalaallit

Familia Kalaallit l'any 1917 Kalaallit és el terme contemporani en idioma kalaallisut per a referir-se als pobles indígenes que viuen a Groenlàndia, illa també anomenada Kalaallit Nunaat.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Kalaallit

Kickapoo

Els kickapoo o kikapú són una tribu algonquina, el nom del qual prové de kiwigapana o kiwegapan, que vol dir "està per aquí".

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Kickapoo

Kolla

Els kolles, colles, o coyes (Kolla, Colla o Coya), correctament Qulla (nom quítxua per dir "sud") són un poble indígena del nord de Xile, nord-oest de l'Argentina i sud de Bolívia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Kolla

Kumeyaay

El kumeyaay (també diegueño del Sud, campo o kumiai) és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, parlada pels kumeyaays als estats de Califòrnia (Estats Units) i Baixa Califòrnia (Mèxic).

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Kumeyaay

Lenapes

Els lenapes són una tribu de parla algonquina, també anomenada delaware (nom que prové de l'estat del mateix nom, anomenat així en honor del governador de Virgínia Thomas West tercer baró De La Warr).

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Lenapes

Lenques

Bandera del poble lenca d'El Salvador El poble lenca és un grup ètnic de l'àrea cultural mesoamericana lligat a la cultura maia, però que té el seu propi idioma, considerat llengua amenaçada que va ocupar part del territori d'Hondures i El Salvador des de temps precolombins.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Lenques

Llama

El o la llama (Lama glama) és un gran camèlid originari dels Andes (Sud-amèrica), particularment del Perú.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Llama

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Llatí

Llengües ameríndies

264x264px Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nord-americans i pels amerindis sud-americans.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Llengües ameríndies

Llengües del Canadà

Llengües majoritàries al Canadà1:Anglés 2:Bilingüe 3:Francès Les llengües del Canadà, és a dir, les que es parlen al Canadà, són nombroses.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Llengües del Canadà

Llengües esquimoaleutianes

Les llengües esquimoaleutianes formen una família de llengües nadiues de Groenlàndia, l'Àrtic canadenc, Alaska i parts de Sibèria.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Llengües esquimoaleutianes

Llengües xinca

Extensió del xinca al segle XX (blau fosc), i extensió probable en el passat (s. VIII) a partir de la toponímia El xinca és un grup de quatre llengües parlades pels xinques.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Llengües xinca

Llengua amenaçada

En conjunt, els vuit països en vermell contenen més del 50% de les llengües del món. Les zones en blau són la major diversitat lingüística al món. Una llengua amenaçada és una llengua que està en risc de caure en desús, ja que els seus parlants s'extingeixen o decideixen parlar una altra llengua.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Llengua amenaçada

Logograma

Estela 5 d'Abaj Takalik, Guatemala, amb escriptura maia. Un logograma és un grafema, unitat mínima d'un sistema d'escriptura, que per si sol representa una paraula o un morfema.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Logograma

Los Lagos

La X Regió de Los Lagos és una de les quinze regions de Xile.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Los Lagos

Maduixera

La maduixera, fraulera o fraguera (Fragaria vesca) és una planta herbàcia perenne, vivaç, estolonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Maduixera

Maia

Bandera del poble maia Els maies són un grup de pobles indígenes mesoamericans que viuen al sud-est de Mèxic (als estats de Yucatán, Quintana Roo, Campeche, Chiapas i Tabasco), Guatemala, Belize i Hondures; i que tenen una arrel comuna amb la cultura maia antiga.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Maia

Malaltia

«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Malaltia

Mandioca

Vista general de la planta Flor femenina Flor masculina Llavors La mandioca (Manihot esculenta), de vegades anomenada també iuca (no s'ha de confondre amb el gènere iuca o Yucca), és una espècie de planta amb flors del gènere Manihot dins la família de les euforbiàcies.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Mandioca

Maputxes

Els maputxes (del mapudungun maputxe: mapu, 'terra' i che, 'poble') són una ètnia d'amerindis sud-americans.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Maputxes

Mar Carib

La mar Carib, també anomenada mar de les Antilles, és una massa d'aigua que és part de l'oceà Atlàntic, al sud-est del golf de Mèxic.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Mar Carib

Marshallès

El Marshallès (d'acord amb la nova ortografia Kajin M̧ajeļ o d'acord amb l'ortografia antiga Kajin Majōl), també conegut com a Ebon, és una llengua malaiopolinèsia que es parla a les Illes Marshall per unes 44.000 persones, essent la llengua principal del país.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Marshallès

Matagalpa

Matagalpa és un municipi i ciutat de la República de Nicaragua, capçalera del departament de Matagalpa situat al centre del país.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Matagalpa

Matambú

El Territori Indígena de Matambú pertany a l'ètnia chorotega i és un dels 24 territoris indígenes de Costa Rica.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Matambú

Mazahua

Territoris de parla mazahua El mazahua és una llengua que es parla al centre de Mèxic.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Mazahua

Mètode comparatiu

El mètode comparatiu en lingüística, és una tècnica per estudiar el desenvolupament de les llengües realitzant una comparació característica per característica de dues o més llengües amb descendència comuna d'un avantpassat compartit i després extrapolant cap enrere per inferir les propietats d'aquest avantpassat.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Mètode comparatiu

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Mèxic

Métis

Els Métis són un grup ètnic del Canadà que és esmentat a la Constitució del Canadà de 1982.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Métis

Menominee

Amiskquew, menominee Bandera de la Nació Menomini Els menominee són una tribu de llengua algonquina el nom de la qual prové de l'ojibwa manomini "arròs silvestre", però que es deia a si mateixa O-MACH-NO-WIN-NI-WUK o "poble de l'arròs silvestre".

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Menominee

Mesoamèrica

Àrees de Mesoamèrica Mesoamèrica és la regió històrica del continent americà que comprèn aproximadament Mèxic (exceptuant certs estats del nord), Guatemala, Belize, l'occident d'Hondures, El Salvador, Nicaragua i la zona més nord-occidental de Costa Rica.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Mesoamèrica

Mestís

mixteca. Mestís (mestizo en castellà, mestiço en portuguès, métis en francès, tots els quals provenen del llatí mixticus, participi passat del verb miscere, mesclar) és un terme d'origen castellà utilitzat per designar a les persones d'ascendència mixta, europea i ameríndia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Mestís

Metal·lúrgia

Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Metal·lúrgia

Michoacán

Michoacán (oficialment: Michoacán de Ocampo) és un dels 31 estats de Mèxic, a l'oest del país.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Michoacán

Micmac

Els Micmac Els micmac o mik'mag són una tribu de parla algonquina, també anomenada Surike.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Micmac

Micronèsia

La Micronèsia (del grec μικρόν.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Micronèsia

Miskito

El miskito és una llengua misumalpa parlada pels miskitos al nord de Nicaragua, particularment en la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord (RAAN) i a l'est d'Hondures, al departament de Gracias a Dios.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Miskito

Miskitos

En vermell zona on viuen els miskito Els miskito són un poble amerindi d'Amèrica Central.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Miskitos

Mississipi (riu)

El Mississipi (en anglès Mississippi River i en francès) és un llarg riu situat a l'Amèrica del Nord que travessa la part central dels Estats Units.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Mississipi (riu)

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Mitologia

Mitologia haida

Escultura de Bill Reid ''The Raven and The First Men'', que mostra el Corb alliberant els humans d'una petxina d'escopinya. Museu d'Antropologia de la Universitat de la Colúmbia Britànica La mitologia haida és la religió d'un dels pobles indígenes d'Amèrica de la costa nord-oest d'Amèrica del Nord.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Mitologia haida

Mixteques

Còdex Zouche-Nuttall, dels escrits mixtecs precolombinsEls mixteques són un poble indígena de Mèxic que habita l'estat d'Oaxaca, i al sud de l'estat de Puebla, a la regió coneguda pels asteques com Mixtecapan ('país dels mixteques') o Mixtlán ('lloc de núvols').

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Mixteques

Mocovís

Els mocovís (Moqoit) són un poble indígena de l'Argentina que viuen al Chaco i a Santa Fe.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Mocovís

Mojeño-trinitario

El mojeño-trinitario és una llengua que pertany a l'extensa família lingüística arawak.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Mojeño-trinitario

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Monarca

Monument

Monument al cementiri de la Recoleta, Buenos Aires. Un monument (del llatí monumentum, «recordar») és una obra edificada per commemorar una persona o un esdeveniment.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Monument

Mopan

El mopan (també maia mopan i mopane) és una llengua maia que forma part de la branca yucateca, junto con el yukatek, lacandon i itzá.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Mopan

Muisques

Els muisques (paraula muisca per gent) són un poble indígena de Colòmbia que va habitar l'Altiplà Cundiboyacense, des del fins a la conquesta espanyola el, milers dels descendents directes dels quals encara viuen en localitats del districte de Bogotà com a Suba i Bosa, i en municipis veïns com Cota, Chía i Sesquilé.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Muisques

Na-dené

Na-dené és un grup de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Na-dené

Nabiu

La nabinera, també coneguda amb els noms d'avajonera, mirtil, moixereta, nabissera o simplement nabiu (Vaccinium myrtillus) és una espècie de planta del gènere Vaccinium.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Nabiu

Nahues

Representacions de la civilització tolteca a Tula Els nahues són un conjunt de pobles indígenes de Mèxic amb una arrel lingüística i històrica comuna, i que avui dia habiten la regió central de Mèxic.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Nahues

Nakota

Territori de les tribus sioux El terme Nakota (o Nakoda o també Nakona) és l'endònim usat pels nadius d'Amèrica del Nord que habitualment responen al nom dassiniboines (o Hohe), als Estats Units, i de Stoney, a Canadà.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Nakota

Natius d'Alaska

Els natius d'Alaska són els pobles indígenes d'Alaska, Estats Units: iñupiat, yupiks, aleuts, eyaks, tlingit, haida, tsimshians, i un nombre de cultures atapascanes septentrionals.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Natius d'Alaska

Nàhuatl

El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Nàhuatl

Nòmada

Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Nòmada

Ngäbere

El ngäbere és una llengua ameríndia de la família txibtxa paralada pels guaymís.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Ngäbere

Nicaragua

La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Nicaragua

Nou Món

El mapa de Diego Ribero (1529) anomena Amèrica ''MUNDUS NOVUS'' quan encara només se'n coneixia la costa atlàntica i molt poc de la pacífica. El Nou Món és un dels noms que s'han utilitzat per designar el continent americà.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Nou Món

Nova constitució política de Bolívia

La nova constitució política de Bolívia (NCPE) va ser votada el 10 de desembre de 2007 pel parlament bolivià a proposició del partit Movimiento al Socialismo.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Nova constitució política de Bolívia

Nova Guinea

Situació Serralada Owen Stanley Nova Guinea és la segona illa més gran del món, després de Groenlàndia, i la més alta, ja que el seu cim màxim, el Puncak Jaya, s'eleva a 4.884 m sobre el nivell del mar.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Nova Guinea

Obra pública

Pont de l'exposició a València. En sentit ampli s'anomena obra pública a tot treball de construcció promogut per una administració pública (en oposició a obra privada).

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Obra pública

Oceà Pacífic

L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Oceà Pacífic

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Or

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Organització de les Nacions Unides

Otavalo

Otavalo és una ciutat de la província d'Imbabura, Equador, especialment famosa pel seu mercat setmanal de productes artesanals i indígenes.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Otavalo

Otomís

Els otomí són un dels pobles indígenes de Mèxic, també coneguts com a Ñahñú o hñä hñü, però és una designació ampla del grup de pobles de parla otopame, complex otomí.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Otomís

Pagès

''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Pagès

Paleoamericans

Els paleoamericans o paleoamerindis és l'era inicial i la més llarga de la història americana.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Paleoamericans

Panamà

El Panamà, oficialment la República de Panamà, és l'estat més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Panamà

Paraguai

La República del Paraguai (guaraní: Paraguái Tavakuairetã; castellà: República del Paraguay) és un país de l'Amèrica del Sud localitzat entre les latituds 19° 18′ i 27° 30′ sud i les longituds 54° 19' i 62° 38′ oest del meridià de Greenwich.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Paraguai

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Patatera

Pebrotera

Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears).

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Pebrotera

Pedro de Alvarado

Pedro de Alvarado (Badajoz, Corona de Castella, 1485 - Guadalajara, Virregnat de Nova Espanya, 4 de juliol de 1541) fou un conquistador castellà que va participar en l'ocupació de Cuba, en l'exploració per Juan de Grijalva de les costes de la península de Yucatán i del Golf de Mèxic, i en la conquesta de Mèxic dirigida per Hernán Cortés.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Pedro de Alvarado

Pemon

El pemon pertany a la família de llengües carib.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Pemon

Península de Yucatán

Cantarell La península de Yucatán, del Iucatan o del Iucacatan (formes catalanitzades), localitzada al punt de trobada entre l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central, separa el mar Carib del golf de Mèxic.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Península de Yucatán

Penobscots

Logotip dels Penobscot Museu de la Nació Penobscot Cabdill penobscot Els penobscots són una tribu índia algonquina, antiga formant de la confederació abnaki, el nom de la qual prové de Pannawanbskek "S'alça sobre les roques blanques".

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Penobscots

Període arcaic d'Amèrica

Restes arqueològiques de Caral, un assentament urbà corresponent al Període Arcaic o Preclàssic en l'actual Perú. Ganivet de coure, puntes de llança i punxons del darrer període arcaic, Wisconsin, 3000 aC-1000 aC El període arcaic d'Amèrica va començar fa aproximadament 10 mil anys (8000 aC) i coincideix amb els inicis de l'Holocè, és a dir, quan van acabar les glaciacions i el planeta sencer va sofrir un escalfament global.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Període arcaic d'Amèrica

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Perú

Pergamí

XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Pergamí

Pesca

Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Pesca

Phaseolus vulgaris

Phaseolus vulgaris, també conegut com fesolera o mongetera comuna i mongetera francesa, és una planta herbàcia anual que es cultiva a tot el món per les seves llavors seques comestibles o els seus fruits no madurs (que s'anomenen fesols o mongetes. La seva fulla també s’utilitza ocasionalment com a verdura i la palla com a farratge.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Phaseolus vulgaris

Pictograma

Pictograma que informa que alguna cosa és reciclable. Pictograma d'una dona. Un pictograma és un símbol que comunica un missatge o descriu objectes sense referir-se a la seva forma lingüística.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Pictograma

Pilagá

El poble pilagà (en la seva llengua: pit´laxá) són una ètnia indígena de la família guaycurú que habita el centre de la província de Formosa, a l'Argentina.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Pilagá

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Pintura

Pinya

* Begudes.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Pinya

Pipil

El pipil o nawat és la llengua parlada originalment pels pipils, relacionada amb el nàhuatl parlat a Mèxic pels mexica i encara recordada pels seus descendents.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Pipil

Pipils

Els pipils o Cuzcatleques són un poble indígena que habita la zona occidental i central del Salvador.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Pipils

Poble Wayúu

Els indis guajiros, també anomenats goajiros, wayú o wayuu són un poble indígena amerindi que habita a la península de La Guajira a Còlombia i Vençuela.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Poble Wayúu

Pobles indígenes de Mèxic

Nens chatins Mèxic s'ha definit a si mateix en la seva constitució com a nació "pluricultural" en reconeixement de les diverses ètnies que la conformen.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Pobles indígenes de Mèxic

Pobles indígenes de Sud-Amèrica

Percentatge actual de població ameríndia als països d'Amèrica Llatina Amerindi sud-americà és un individu de raça ameríndia i que encara parla llengües ameríndies, i que viu als estats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Pobles indígenes de Sud-Amèrica

Polinèsia

Mapa del triangle de la Polinèsia Polinèsia francesa) La Polinèsia (mot derivat del grec polí.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Polinèsia

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Portuguès

Primer viatge de Colom

El Primer Viatge de Colom fou l'expedició marinera dirigida per l'Almirall Cristòfor Colom el 3 d'agost de 1492 sortint de Palos en direcció a l'oceà Atlàntic occidental per obrir una nova ruta d'accés a les Índies.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Primer viatge de Colom

Primeres Nacions

Primeres Nacions (en anglès First Nations i en francès Premières Nations) és el terme de caràcter ètnic amb què es designa als pobles aborígens que viuen al Canadà, i que es pot referir als amerindis nord-americans però no als métis ni als inuit.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Primeres Nacions

Purépetxa

Distribució actual del pꞌurhépecha a Mèxic. El purépetxa, tarasc o michoacà (purépetxa: Pꞌurhépecha, pronunciació), és una llengua parlada pels tarascos de l'occident de Mèxic.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Purépetxa

Puruhá

El puruhá o puruguay és una llengua indígena actualment extinta, que va ser la llengua principal del que actualment és la província de Chimborazo al centre de l'Equador.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Puruhá

Q'eqchi's

Els q'eqchi's (també kektxís) són una ètnia de cultura i llengua maia que viuen principalment als departaments d'Izabal, al sud d'El Petén, El Quiché, i al nord d'Alta Verapaz, a Guatemala, així com a alguns llogarets del districte de Toledo (Belize) i a les zones frontereres de Chiapas.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Q'eqchi's

Quítxua

El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Quítxua

Quebec

El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Quebec

Quitirrisí

Quitirrisí és el districte 7 del cantó de Mora, en la província de San José, Costa Rica.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Quitirrisí

Quito

Convent i església de Sant FrancescSan Francisco de Quito és la capital de la República de l'Equador.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Quito

Quitxés

Els quitxés són un poble indígena de Guatemala, de cultura i llengua maia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Quitxés

Racisme

Esclavitud al Brasil, Debret El racisme és el fet d'afirmar que la gent de diferents ètnies difereix en valor, que llurs diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que en resulta l'avantatge econòmic, polític i social d'un grup en relació als altres.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Racisme

Rama (llengua)

El rama és una llengua txibtxa parlada pels rames en la comunitat indígena de Cayo Rama, Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud, a la regió de la costa oriental (del Carib o atlàntica) de Nicaragua.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Rama (llengua)

Regadiu

Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Regadiu

Regió d'Arica i Parinacota

La regió d'Arica i Parinacota és una de les 16 regions de Xile.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Regió d'Arica i Parinacota

Regió de Tarapacá

Tarapacá és una de les 15 regions de Xile.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Regió de Tarapacá

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Regne Unit

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Reis Catòlics

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Religió

Reserva índia

Mapa de les reserves índies als EUA. Les reserves índies són territoris dels EUA i del Canadà que encara actualment es troben sota sobirania limitada de les tribus ameríndies, els quals hi poden, entre altres activitats, obrir casinos i locals de joc, activitats prohibides a molts estats.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Reserva índia

Riu Amazones

LAmazones és un riu d'Amèrica del Sud que neix als Andes i desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar el Perú i Brasil.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Riu Amazones

Saint Vincent i les Grenadines

Saint Vincent i les Grenadines o Sant Vicenç i les Granadines un país del Carib, a Amèrica, constituït per l'illa de Saint Vincent i per la meitat nord de la serralada de les Grenadines.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Saint Vincent i les Grenadines

Samoà

El samoà (o gagana sāmoa) és una llengua austronèsia parlada a l'arxipèlag de Samoa.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Samoà

Santiago de Xile

La ciutat de Santiago de Xile (en espanyol i oficialment Santiago de Chile) és la ciutat més gran,.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Santiago de Xile

Saraguro

Els saraguro són un poble de la nació kichwa, la majoria dels quals viuen al cantó de Saraguro a la província de Loja de l'Equador.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Saraguro

Sedentarisme

Fragment d'un fresc de la civilització minoica El sedentarisme és la forma més recent de població humana en la qual una societat deixa de ser nòmada per a establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Sedentarisme

Selknam

Ona amb arc i fletxa. Els selknam (també escrit com selk'nam o shelknam), més coneguts com a onas, són un poble indígena americà, avui mestitzat, de l'Illa Gran de la Terra del Foc que ells anomenaven Karukinká.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Selknam

Serralada de Talamanca

La serralada de Talamanca és la de major elevació al sud d'Amèrica Central.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Serralada de Talamanca

Sumos

Els sumos o mayangna (com prefereixen anomenar-se) és un poble indígena que habita al llarg dels rius Waspuk o Huaspuc, Pispís i Bocay de la zona nord-oriental de Nicaragua, així com dels rius Coco i Patuca en la frontera amb Hondures i molt més al sur a lo largo del río Grande de Matagalpa.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Sumos

Tabac

Una cigarreta encesa tirada en un cendrer El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tabac

Tambor

Tambor Tambor és un terme genèric que designa un instrument de percussió membranòfon que consta d'una caixa de ressonància, generalment de forma cilíndrica, i una (o dues) membrana que cobreix l'obertura de la caixa.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tambor

Tehuantepec

* Tehuantepec (municipi), municipi de l'estat d'Oaxaca.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tehuantepec

Tenochtitlán

Estàtua commemorant la fundació de Tenochtitlan, ciutat de Mèxic Tenochtitlán o México-Tenochtitlan (l'ortografia alternativa Tenotxtitlan o Tenotxtítlan també ha estat utilitzada en català) era la capital de l'Imperi asteca.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tenochtitlán

Teoria del poblament primerenc

La teoria del poblament primerenc, o teoria pre-Clovis, és una sèrie d'estudis i troballes arqueològics, lingüístics i genètics, que qüestionen la clàssica teoria del poblament tardà del continent americà basada en la cultura Clovis, i han generat un intens debat internacional sobre el tema.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Teoria del poblament primerenc

The Washington Post

Una nena sosté l'edició de "The Washington Post" del dia 21 de juliol de 1969. The Washington Post és el major i més antic periòdic de Washington DC, la capital dels Estats Units.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і The Washington Post

Tifus

El tifus és un grup de malalties infeccioses causades per diverses rickèttsies.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tifus

Tlaxcala

Capella del convent de Sant Francesc d'Assís a Tlaxcala Tlaxcala, oficialment, Tlaxcala de Xicohténcatl és una ciutat de Mèxic i capital de l'estat de Tlaxcala, i capçalera del municipi homònim.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tlaxcala

Tlingit

Territori Tlingit Els tlingit són una tribu índia del grup kolosh del tronc na-dené que parlen la llengua tlingit.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tlingit

Tohono O'odham

Els Tohono O'odham (gent del desert), coneguts antigament com a pàpago, són un poble binacional (Estats Units - Mèxic) uto-asteca, molt afins als pimes, el nom dels quals prové de papah (pèsols) i ootam (poble), però ells s'anomenen Tohono o'odham (Poble del desert).

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tohono O'odham

Tolupans

Els tolupans són un poble indígena localitzat en la república d'Hondures, principalment a la costa nord-oest d'Hondures Encyclopædia Britannica. (consultat 2 Dec 2011) i a la comunitat La Montaña del Flor al centre d'Hondures.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tolupans

Tomàquet

El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tomàquet

Tracció animal

Carro amb un ruc, a Maracaibo La tracció animal s'aconsegueix mitjançant el tir de diferents tipus de carruatges destinats al transport de persones o mercaderies per part d'animals domèstics per a activitats agràries, forestals, de lleure i de manteniment.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tracció animal

Trompetes

Les trompetes, arbre trompeter o datura (Brugmansia arborea o Datura arborea) és una espècie botànica del regne plantae de la família de les Solanaceae.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Trompetes

Tsimshian

Els tsimshian són una tribu chimnesyan (grup na-dené), segons terminologia de John Wesley Powell, el nom de la qual volia dir "gent del riu Skeena" i que es dividia en tres tribus: Niska (dividida en els grups Kithatch o Gitrhatin, Kitgigenik o Gitwinksilk, Kitwinshilk i Kitanwilksh), Gitsan, Gyttkshan o Kitsan, i Coast Tsimshian.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tsimshian

Tunu

Tunu, originalment Østgrønland (Groenlàndia Oriental) és una de les tres regions (amt) en les quals es dividia Groenlàndia fins a 2009.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tunu

Tunumiit

Els tunumiit són un grup inuit de Groenlàndia de Tunu, la part oriental de Groenlàndia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tunumiit

Tunumiit oraasiat

Tunumiit oraasiat o Tunumiisut en groenlandès, és una llengua inuit originària de la part oriental de Groenlàndia.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Tunumiit oraasiat

Vainilla

La vainilla (Vanilla planifolia, família botànica de les orquídies) és una planta originària de Mèxic cultivada actualment com a planta d'interior.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Vainilla

Valdivia (Xile)

Valdivia és una ciutat i comuna al sud de Xile a la costa del Pacífic a 841 km de la capital de Xile, Santiago.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Valdivia (Xile)

Varicel·la

La varicel·la és una malaltia infecciosa contagiosa causada pel virus de la varicelozóster (VVZ), una infecció molt freqüent.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Varicel·la

Veracruz

Far Carranza a Veracruz. La ciutat de Veracruz és el port més important del Golf de Mèxic, i una de les ciutats més grans de l'estat de Veracruz.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Veracruz

Verola

Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Verola

Violí

El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Violí

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Virregnat de Nova Espanya

Volcà d'Izalco

El Volcà d'Izalco és el més jove dels volcans del Salvador i un dels més joves del continent americà.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Volcà d'Izalco

Warao

El Warao és una llengua aïllada parlada per l'ètnia indígena dels waraos al Delta de l'Orinoco (Delta Amacuro), algunes zones de l'estat de Monagas i el sud-est de l'estat de Sucre, així com algunes àrees de Guyana i un enclavament a Surinam.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Warao

Wichí

El poble wichí, a vegades anomenats despectivament matacos, són una ètnia argentina de les províncies de Salta, Formosa i El Chaco (també hi ha algunes comunitats a Bolívia i Paraguai).

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Wichí

Wisconsin

Wisconsin és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al nord del país, entre els llacs Míchigan i Superior.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Wisconsin

Xarampió

El xarampió (sarampió Val., Nord-Occ.), pallola o rosa és una malaltia molt contagiosa que afecta sobretot els infants.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Xarampió

Xarrues

El poble xarrua, per Hendrick Ottsen (1603). Un guerrer xarrua. Els xarrues o poble xarrua era una ètnia ameríndia originària de les pampes i establerta sobre la conca del Riu de la Plata, a l'àrea que avui pertany als departaments uruguaians de Rocha, Maldonado, Canelones i Montevideo.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Xarrues

Xia

La xia (Salvia hispanica), és una espècie planta amb flors del gènere de Salvia dins la família de les lamiàcies.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Xia

Xiclet

Xiclets El xiclet o goma de mastegar és una llaminadura per a mastegar amb gust dolç.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Xiclet

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Xile

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Xina

Xinques

Els xinques o xinkes són uns poble indígena no maia de Mesoamèrica, amb comunitats a la part meridional de Guatemala, prop de la seva frontera amb El Salvador, i a la regió muntanyosa del nord.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Xinques

Yaquis

Bandera dels Yaqui d'Arizona Fotografia d'un grup de yaquis l'any 1910. Els yaquis són una tribu de parla uto-asteca, del subgrup xoixon divisió pima, que formen la secció taracahitan amb els tarahumare.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Yaquis

Ye'kuana

El ye'kuana, també conegut com a Maquiritari, Dekwana, Ye'kwana, Ye'cuana, Yekuana, Cunuana, Kunuhana, De'cuana, De’kwana Carib, Pawana, Maquiritai, Maquiritare, Maiongong, o Soto és la llengua dels ye'kuanes de Veneçuela i Brasil.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Ye'kuana

Yucatán

Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Yucatán

Yukatek

El yukatek a Mèxic El maia yucatec (yukatek segons l'ortografia moderna de l'Academia de la Lengua Maya), és una llengua maia que es parla a la península de Yucatán (Mèxic) al nord de Belize i algunes regions de Guatemala.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Yukatek

Yupik

Màscara Yupik de Sitka, Alaska. Màscara Yupik en forma de peix o balena. Els yupik són un dels dos grups principals de la família esquimal.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Yupik

Yupik de l'Alaska central

El Yupik d'Alaska central és un dels idiomes de Yupik, de la família de les llengües esquimoaleutianes.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Yupik de l'Alaska central

Zacatecas

Zacatecas és la capital de l'estat mexicà homònim localitzat al nord del país.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Zacatecas

Zapoteca

Els zapoteques són un grup de pobles indígenes de Mèxic, que es diuen binni zaa "el poble nadiu" o "el poble del núvol".

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Zapoteca

Zapoteca (llengua)

Distribució de les diferents llengües zapoteques El zapoteca (díidxa záa (Tehuantepec), tiits së (Santa Catarina Quioquitani), per exemple) és una macrollengua integrada per diferents llengües zapoteques, parlades per un total de 777.000 persones del poble zapoteca a Oaxaca i altres llocs, juntament amb el chatino forma part de les llengües zapoteques de la família lingüística otomang que és un grup de llengües mesoamericanes, junt amb les llengües mixteques, mazateca i popoloca, entre altres.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Zapoteca (llengua)

Zea

Zea és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і Zea

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і 12 d'octubre

1492

;Països Catalans.

Veure Pobles indígenes d'Amèrica і 1492

També conegut com Amerindi, Amerindio, Amerindis, Ameríndia, Ameríndies, Indi americà, Indis americans, Nadiu americà, Nadius americans, Natiu americà, Pobles Amerindis, Pobles indígenes de les Amèriques, Tribus ameríndies.

, Bolívia, Boruca, BP (escala de temps), Brasil, Bribris, Caça, Cabécars, Caboclo, Cacaopera, Cacau, Cacauet, Canadà, Carabassa, Carabassó, Caranqui, Carib, Castellà, Catolicisme, Cayambe, Cedrus, Ceràmica, Chané, Chiapas, Chippewa, Chiquitano, Chorote, Chorotega, Chorotegues, Cistell, Ciutat, Civilització asteca, Civilització maia, Civilització olmeca, Coca (planta), Cocopa, Colòmbia, Colonialisme, Colonització espanyola d'Amèrica, Colonització europea d'Amèrica, Comechingón, Confederació cañari, Confederació quitu, Conill porquí, Conquesta, Conreu, Convenció 169 de l'OIT sobre pobles indígenes i tribals, Cotó, Cree, Creences tradicionals Anishinaabe, Crioll, Cristòfor Colom, Cristià, Cuenca (Equador), Cultura, Dacsa, Datació basada en el carboni 14, Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, Departament de Santa Cruz, Descobriment d'Amèrica, Diaguita, Diftèria, Domesticació, Drets humans, Edat moderna, Educació primària, Educació secundària, El Dorado, Endònim, Equador, Esclavitud, Escriba, Escriptura zapoteca, Escultura, Esquimals, Estat d'Oaxaca, Estats Units d'Amèrica, Etnònim, Etnografia, Euràsia, Europa, Evo Morales, Exònim, Exploració, Eyaks, Família lingüística, Fesol, Filogènia, Flauta, Fonètica, Francès, Fruita seca, Gall dindi, Garifunes, Genètica, General, Giovanni da Verrazzano, Glif maia, Golf de Mèxic, Governador, Gran Chaco, Grip, Groenlandès, Groenlàndia, Guaiana, Guanacaste, Guaraní, Guatemala, Haida, Hawaià, Heretgia, Hernán Cortés, Història d'Amèrica, Home de la muntanya, Hondures, Huarpes, Hurons, Igualtat de gènere, Illa de Pasqua, Imperi Espanyol, Imperi Inca, Indígena, Inques, Instrument de percussió, Inuit, Inuktun, Inupiaq, Itza, Jaguar, Jamil Mahuad, Jeroglífic, John Cabot, Joia, Joseph Greenberg, Kalaallit, Kickapoo, Kolla, Kumeyaay, Lenapes, Lenques, Llama, Llatí, Llengües ameríndies, Llengües del Canadà, Llengües esquimoaleutianes, Llengües xinca, Llengua amenaçada, Logograma, Los Lagos, Maduixera, Maia, Malaltia, Mandioca, Maputxes, Mar Carib, Marshallès, Matagalpa, Matambú, Mazahua, Mètode comparatiu, Mèxic, Métis, Menominee, Mesoamèrica, Mestís, Metal·lúrgia, Michoacán, Micmac, Micronèsia, Miskito, Miskitos, Mississipi (riu), Mitologia, Mitologia haida, Mixteques, Mocovís, Mojeño-trinitario, Monarca, Monument, Mopan, Muisques, Na-dené, Nabiu, Nahues, Nakota, Natius d'Alaska, Nàhuatl, Nòmada, Ngäbere, Nicaragua, Nou Món, Nova constitució política de Bolívia, Nova Guinea, Obra pública, Oceà Pacífic, Or, Organització de les Nacions Unides, Otavalo, Otomís, Pagès, Paleoamericans, Panamà, Paraguai, Patatera, Pebrotera, Pedro de Alvarado, Pemon, Península de Yucatán, Penobscots, Període arcaic d'Amèrica, Perú, Pergamí, Pesca, Phaseolus vulgaris, Pictograma, Pilagá, Pintura, Pinya, Pipil, Pipils, Poble Wayúu, Pobles indígenes de Mèxic, Pobles indígenes de Sud-Amèrica, Polinèsia, Portuguès, Primer viatge de Colom, Primeres Nacions, Purépetxa, Puruhá, Q'eqchi's, Quítxua, Quebec, Quitirrisí, Quito, Quitxés, Racisme, Rama (llengua), Regadiu, Regió d'Arica i Parinacota, Regió de Tarapacá, Regne Unit, Reis Catòlics, Religió, Reserva índia, Riu Amazones, Saint Vincent i les Grenadines, Samoà, Santiago de Xile, Saraguro, Sedentarisme, Selknam, Serralada de Talamanca, Sumos, Tabac, Tambor, Tehuantepec, Tenochtitlán, Teoria del poblament primerenc, The Washington Post, Tifus, Tlaxcala, Tlingit, Tohono O'odham, Tolupans, Tomàquet, Tracció animal, Trompetes, Tsimshian, Tunu, Tunumiit, Tunumiit oraasiat, Vainilla, Valdivia (Xile), Varicel·la, Veracruz, Verola, Violí, Virregnat de Nova Espanya, Volcà d'Izalco, Warao, Wichí, Wisconsin, Xarampió, Xarrues, Xia, Xiclet, Xile, Xina, Xinques, Yaquis, Ye'kuana, Yucatán, Yukatek, Yupik, Yupik de l'Alaska central, Zacatecas, Zapoteca, Zapoteca (llengua), Zea, 12 d'octubre, 1492.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat