Similituds entre Pobles indígenes d'Amèrica і Zoques
Pobles indígenes d'Amèrica і Zoques tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Agricultura, Carabassa, Castellà, Chiapas, Civilització asteca, Civilització maia, Civilització olmeca, Crioll, Dacsa, Estat d'Oaxaca, Fesol, Mèxic, Mesoamèrica, Mestís, Pebrotera, Pobles indígenes de Mèxic, Veracruz.
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Pobles indígenes d'Amèrica · Agricultura і Zoques ·
Carabassa
El terme carabassa o carbassa designa diverses espècies de plantes de la família de les cucurbitàcies.
Carabassa і Pobles indígenes d'Amèrica · Carabassa і Zoques ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Pobles indígenes d'Amèrica · Castellà і Zoques ·
Chiapas
Chiapas és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.
Chiapas і Pobles indígenes d'Amèrica · Chiapas і Zoques ·
Civilització asteca
Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.
Civilització asteca і Pobles indígenes d'Amèrica · Civilització asteca і Zoques ·
Civilització maia
Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.
Civilització maia і Pobles indígenes d'Amèrica · Civilització maia і Zoques ·
Civilització olmeca
La civilització olmeca s'originà fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mèxic, on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC.
Civilització olmeca і Pobles indígenes d'Amèrica · Civilització olmeca і Zoques ·
Crioll
Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.
Crioll і Pobles indígenes d'Amèrica · Crioll і Zoques ·
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Dacsa і Pobles indígenes d'Amèrica · Dacsa і Zoques ·
Estat d'Oaxaca
Lestat d'Oaxaca és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a l'Istme de Tehuantepec.
Estat d'Oaxaca і Pobles indígenes d'Amèrica · Estat d'Oaxaca і Zoques ·
Fesol
Fesols secs (''Phaseolus vulgaris'') Mongetera. Fesols amb plàtan. Un fesol o mongeta és la llavor d’un dels diversos gèneres de la família de les plantes amb flor lleguminoses, que s’utilitzen com a verdures per a l’alimentació humana o animal.
Fesol і Pobles indígenes d'Amèrica · Fesol і Zoques ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Mèxic і Pobles indígenes d'Amèrica · Mèxic і Zoques ·
Mesoamèrica
Àrees de Mesoamèrica Mesoamèrica és la regió històrica del continent americà que comprèn aproximadament Mèxic (exceptuant certs estats del nord), Guatemala, Belize, l'occident d'Hondures, El Salvador, Nicaragua i la zona més nord-occidental de Costa Rica.
Mesoamèrica і Pobles indígenes d'Amèrica · Mesoamèrica і Zoques ·
Mestís
mixteca. Mestís (mestizo en castellà, mestiço en portuguès, métis en francès, tots els quals provenen del llatí mixticus, participi passat del verb miscere, mesclar) és un terme d'origen castellà utilitzat per designar a les persones d'ascendència mixta, europea i ameríndia.
Mestís і Pobles indígenes d'Amèrica · Mestís і Zoques ·
Pebrotera
Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears). En alguns municipis del Comtat i l'Alcoià i el seu entorn s'anomena bajoca; pebrerot a Monòver i la Romana.
Pebrotera і Pobles indígenes d'Amèrica · Pebrotera і Zoques ·
Pobles indígenes de Mèxic
Nens chatins Mèxic s'ha definit a si mateix en la seva constitució com a nació "pluricultural" en reconeixement de les diverses ètnies que la conformen.
Pobles indígenes d'Amèrica і Pobles indígenes de Mèxic · Pobles indígenes de Mèxic і Zoques ·
Veracruz
Far Carranza a Veracruz. La ciutat de Veracruz és el port més important del Golf de Mèxic, i una de les ciutats més grans de l'estat de Veracruz.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Pobles indígenes d'Amèrica і Zoques
- Què tenen en comú Pobles indígenes d'Amèrica і Zoques
- Semblances entre Pobles indígenes d'Amèrica і Zoques
Comparació entre Pobles indígenes d'Amèrica і Zoques
Pobles indígenes d'Amèrica té 352 relacions, mentre que Zoques té 34. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 4.40% = 17 / (352 + 34).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Pobles indígenes d'Amèrica і Zoques. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: