Taula de continguts
211 les relacions: Adolf Engler, Aglaophyton major, Agricultura, Aire, Al·lelopatia, Alga, Algues brunes, Algues verdes, Algues vermelles, Aliment, Alzina, Angiospermes, Animals, Antocerotòpsides, Antocianina, Arbre, Arbust, Arqueobacteris, Arqueplàstids, Arrel (botànica), Atzavara, Augustin Pyramus de Candolle, Autotròfia, Avet, Àcid desoxiribonucleic, Bacteris, Bicapa lipídica, Bilífits, Bioquímica, Blat, Bledera, Botànica, Branca, Bràctea, Briòfits en sentit ampli, Canya (planta), Capítol floral, Caròfits, Carl Richard Woese, Carl von Linné, Carnívors, Cel·lulosa, Centranthus, Cereal, Cianobacteris, Ciència, Cirerer de guineu, Citoplasma, Clade, Cladoxilòpsides, ... Ampliar l'índex (161 més) »
Adolf Engler
Heinrich Gustav Adolf Engler (Sagan, Polònia; 25 de març de 1844 – Berlín, Alemanya; 10 d'octubre de 1930) va ser un botànic alemany, i un dels més destacats experts en plantes del seu temps, responsable del Sistema Engler de classificació de plantes.
Veure Plantes і Adolf Engler
Aglaophyton major
Aglaophyton major va ser la primera generació esporòfita de plantes diplohaplòntiques, pre-vasculars, axials, amb espores lliures al principi del Devonià que tenien característiques anatòmiques intermèdies entre les molses briòfits i les plantes vasculars o traqueòfites.
Veure Plantes і Aglaophyton major
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Plantes і Agricultura
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Veure Plantes і Aire
Al·lelopatia
En botànica, l'al·lelopatia és el fenomen d'interferència química que consisteix en l'alliberament de susbstàncies químiques per part d'una planta (o altres organismes) que són perjudicials per altres plantes competidores.
Veure Plantes і Al·lelopatia
Alga
pmc.
Veure Plantes і Alga
Algues brunes
Les algues brunes, algues marrons o feòfits (Phaeophyceae) són una classe d'algues que es distingeixen bé de la resta d'algues pel seu color, sempre dins una gamma de bruns, des del daurat fins al negre.
Veure Plantes і Algues brunes
Algues verdes
Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espèciesHoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995.
Veure Plantes і Algues verdes
Algues vermelles
Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a que poden ser unicel·luars i pluricel·luars.
Veure Plantes і Algues vermelles
Aliment
Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.
Veure Plantes і Aliment
Alzina
''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.
Veure Plantes і Alzina
Angiospermes
Les angiospermes (Angiospermae) són un divisió del regne vegetal que conté la immensa majoria de les espècies de plantes terrestres, sent la forma de vida vegetal dominant al Planeta.
Veure Plantes і Angiospermes
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Plantes і Animals
Antocerotòpsides
Les antocerotòpsides (Anthocerotopsida) són una classe de plantes no vasculars.
Veure Plantes і Antocerotòpsides
Antocianina
No confondre amb les antocianidines, semblants però sense el sucre. Antocianina (del grec antic ἄνθος (ánthos) 'flor', i κυάνεος/κυανοῦς (kuáneos/kuanoûs) 'blau fosc'), o antocià és un pigment natural present en molts vegetals (plantes superiors) però absent en els animals.
Veure Plantes і Antocianina
Arbre
data.
Veure Plantes і Arbre
Arbust
La ginesta és un tipus d'arbust Un arbust és el nom d'una forma vegetal.
Veure Plantes і Arbust
Arqueobacteris
Arbre filogenètic. Els arqueobacteris apareixen al centre en vermell. Els noms científics apareixen en cursiva. Els arqueobacteris o arqueus (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars.
Veure Plantes і Arqueobacteris
Arqueplàstids
Els arqueplàstids (Archaeplastida) són una de les línies principals dels eucariotes.
Veure Plantes і Arqueplàstids
Arrel (botànica)
Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.
Veure Plantes і Arrel (botànica)
Atzavara
Latzavara, agave, donarda, pita, pitalassa o pitera (Agave americana), és una planta plurianual originària de Mèxic, on se coneix amb el nom de maguey, i cultivada arreu del món.
Veure Plantes і Atzavara
Augustin Pyramus de Candolle
Augustin Pyrame de Candolle (Ginebra, 4 de febrer del 1778 - 9 de setembre del 1841), fou un botànic suís.
Veure Plantes і Augustin Pyramus de Candolle
Autotròfia
fototròfica, és a dir, autòtrofa i que obté l'energia de la llum) Lautotròfia és un sistema d'obtenció de matèria inorgànica produïda en el mateix organisme que se n'ha de nodrir; la font més comuna per a aquest metabolisme és el diòxid de carboni o altres formes inorgàniques del carboni (C).
Veure Plantes і Autotròfia
Avet
Fulles d'''Abies grandis'' Pinyes ''Abies alba'' Els avets són coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae), la majoria dels quals estan ubicats al gènere Abies (45 a 55 espècies), per bé que hi ha avets que pertanyen a altres gèneres (Picea, Pseudotsuga).
Veure Plantes і Avet
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Veure Plantes і Àcid desoxiribonucleic
Bacteris
lang.
Veure Plantes і Bacteris
Bicapa lipídica
La bicapa lipídica és una estructura de dues capes formades per la unió de molts lípids.
Veure Plantes і Bicapa lipídica
Bilífits
Els bilífits (Biliphyta) són un grup d'algues que es caracteritza per contenir ficobilisomes.
Veure Plantes і Bilífits
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Veure Plantes і Bioquímica
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Plantes і Blat
Bledera
La bleda o bledera(Beta vulgaris var. cicla que descendeix de la subespècie Beta vulgaris subsp. maritima) és una planta silvestre o conreada dins la família Amaranthaceae, anteriorment catalogada a la família Chenopodiaceae originària de les costes europees i autòctona també a l'interior de la península Ibèrica.
Veure Plantes і Bledera
Botànica
Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.
Veure Plantes і Botànica
Branca
Ocell assegut a una branca La branca o el branc és la divisió (i les successives subdivisions) de la tija d'una planta, especialment del tronc d'un arbre.
Veure Plantes і Branca
Bràctea
Bràctees dentades de ''Rhinanthus minor'' Una bràctea o hipsofil·le és una fulla modificada i especialitzada que parteix de l'eix de la qual surt una flor (o una tija floral) o bé la bràctea està associada amb una inflorescència.
Veure Plantes і Bràctea
Briòfits en sentit ampli
''Marchantia'', una hepàtica Els briòfits en sentit ampli són les plantes terrestres (embriofitins) que no tenen un autèntic teixit vascular i que per tant s'anomenen plantes no vasculars.
Veure Plantes і Briòfits en sentit ampli
Canya (planta)
Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.
Veure Plantes і Canya (planta)
Capítol floral
Esquema d'una inflorescència en capítol El capítol floral (del llatí cǎpǐtǔlum, -i, diminutiu de caput, "cabet") és un tipus d'inflorescència racemosa o oberta en la qual el peduncle s'eixampla en l'extremitat formant un disc una mica gruixut, anomenat receptacle comú.
Veure Plantes і Capítol floral
Caròfits
Els caròfits (Charophyta) són una divisió de les algues verdes, inclou les plantes relacionades dels embriofitins.
Veure Plantes і Caròfits
Carl Richard Woese
Carl Richard Woese (15 de juliol del 1928, Syracuse - 30 de desembre de 2012, Urbana, Illinois) va ser un microbiòleg estatunidenc, que estudià a la Deerfield Academy i l'Amherst College.
Veure Plantes і Carl Richard Woese
Carl von Linné
Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».
Veure Plantes і Carl von Linné
Carnívors
Els carnívors (Carnivora) són un ordre de mamífers.
Veure Plantes і Carnívors
Cel·lulosa
Estructura tridimensional, amb 4 unitats de glucosa visibles. (Negre.
Veure Plantes і Cel·lulosa
Centranthus
Centranthus és un gènere de plantes de la família Valerianaceae.
Veure Plantes і Centranthus
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Plantes і Cereal
Cianobacteris
Els cianobacteris (Cyanobacteria, del grec.
Veure Plantes і Cianobacteris
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Plantes і Ciència
Cirerer de guineu
El cirerer de guineu o cirerer de Santa Llúcia, cirer bord, cirer de guilla, cireres de moixó, macaleu i prunera borda (Prunus mahaleb) és una planta amb flor del gènere Prunus.
Veure Plantes і Cirerer de guineu
Citoplasma
Reticle endoplasmàtic llis (9) Mitocondri (10) Vacúol (11) Citoplasma (12) Lisosoma (13) Centríols dins del centrosoma El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins de la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana.
Veure Plantes і Citoplasma
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Veure Plantes і Clade
Cladoxilòpsides
Les cladoxilòpsides (Cladoxylopsida) són una classe plantes vasculars sense llavor coneguda només pels seus fòssils que es creu que són antecessor de falgueres i equisets.
Veure Plantes і Cladoxilòpsides
Clorofícies
Les clorofícies (Chlorophyceae) són una classe d'algues verdes, que es distingeixen principalment sota la base de la morfologia ultraestructural.
Veure Plantes і Clorofícies
Clorofil·la
La clorofil·la (del grec chloros, 'verd', i phyllon, 'fulla') és una molècula present en els productors (plantes, algues i cianobacteris) necessària per al procés de la fotosíntesi.
Veure Plantes і Clorofil·la
Cloroplast
Cèl·lules vegetals en les quals són visibles els cloroplasts Els cloroplasts són orgànuls presents a les cèl·lules de les plantes i algues eucariotes que realitzen la fotosíntesi.
Veure Plantes і Cloroplast
Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes
Jardí de Linnaeus a Uppsala Portada de ''Species Plantarum'', 1753 El Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes (International Code of Nomenclature for algae, fungi and plants), abans Codi Internacional de Nomenclatura Botànica (International Code of Botanical Nomenclature) és un conjunt de regles i recomanacions que tracten sobre els noms botànics formals que es donen als éssers vius tradicionalment estudiats per la botànica (plantes, algues i fongs).
Veure Plantes і Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes
Compost orgànic volàtil
Els composts orgànics volàtils (COV) (en anglès: Volatile organic compounds, VOCs) és el nom col·lectiu per a compostos químics orgànics la base de les quals és el carboni, que s'evaporen a temperatura i pressió ambientals generant vapors, que poden ser precursors de l'ozó a l'atmosfera.
Veure Plantes і Compost orgànic volàtil
Consell Superior d'Investigacions Científiques
La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.
Veure Plantes і Consell Superior d'Investigacions Científiques
Cromistes
Les cromistes (Chromista) són un tàxon ja en desús dels eucariotes que havia estat considerat un regne independent.
Veure Plantes і Cromistes
Cromosoma
En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα khroma, 'color', i σώμα soma, 'cos') és cadascun dels petits cossos amb forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.
Veure Plantes і Cromosoma
Cultivar
''Osteospermum'' 'Pink Whirls', una cultivar amb èxit. Una cultivar (derivat de l'anglès culti(vated) var(iety), varietat cultivada) és una categoria taxonòmica de les plantes cultivades amb rang per sota de l'espècie d'una sola entitat taxonòmica seleccionades per un atribut particular o una combinació d'atributs, amb unes característiques clarament diferenciades, uniformes i estables que es mantenen inalterades quan es propaguen pels mitjans adequats.
Veure Plantes і Cultivar
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Plantes і Dècada del 1960
Diatomees
Les diatomees o bacil·lariofícies (Bacillariophyceae) són una classe d'algues unicel·lulars microscòpiques (encara que n'existeixen algunes que formen colònies), que s'enquadra dintre del fílum Heterokontophyta, superfílum Chromista, regne protoctist, domini Eukarya.
Veure Plantes і Diatomees
Dinoflagel·lats
Els dinoflagel·lats (Dinoflagellata, del grec dinos, girant i del llatí, flagellum, fuet) són un extens fílum d'alveolats flagel·lats.
Veure Plantes і Dinoflagel·lats
Divisió (biologia)
En biologia, la divisió és la unitat taxonòmica (tàxon) situada entre el regne i la classe.
Veure Plantes і Divisió (biologia)
Embriòfits
Els embriòfits (Embryophyta) o metàfits (Metaphyta) són organismes eucariotes pluricel·lulars amb òrgans reproductors especialitzats que, amb poques excepcions, fan la fotosíntesi oxigènica i utilitzen el diòxid de carboni.
Veure Plantes і Embriòfits
Embrió
Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.
Veure Plantes і Embrió
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Plantes і Energia
Equisètides
Les equisètides (Equisetidae) són una subclasse de plantes vasculars sense llavors de la classe ''Polypodiopsoda'', PPG I (2016), A community‐derived classification for extant lycophytes and ferns.
Veure Plantes і Equisètides
Ernst Haeckel
Ernst Haeckel Ernst Heinrich Philipp August Haeckel (Potsdam, 16 de febrer del 1834 — Jena, 8 o 9 d'agost del 1919), també conegut com a von Haeckel i que signava com a Ernst Haeckel fou un biòleg alemany, naturalista, filòsof, físic, professor i artista.
Veure Plantes і Ernst Haeckel
Escorça (anatomia vegetal)
L'escorça de la surera, enguixida per a protegir del foc el tronc i les branques, és el suro. Medul·la2. Duramen3. Albeca4. Càmbium5. Floema6. Escorça Lescorça o corfa és la part externa de l'arrel, el tronc i les branques de les plantes llenyoses.
Veure Plantes і Escorça (anatomia vegetal)
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Plantes і Espècie
Espermatòfits
Els espermatòfits (Spermatophyta) o fanerògames (Phanerogamae) són un grup monofilètic del regne de les plantes (Plantae) amb rang de superdivisió.
Veure Plantes і Espermatòfits
Espermatozoide
Micrografia d'escandallatge mostrant un espermatozoide fecundant un òvul. Un espermatozoide és una cèl·lula haploide que constitueix el gàmeta masculí en els animals.
Veure Plantes і Espermatozoide
Esporòfit
cicle de vida haplo-diplont (amb alternança de generacions multicel·lulars). molsa durant la primavera L'esporòfit és la fase diploide multicel·lular que passa en les plantes i en algunes algues amb alternança de generacions heterofàsica, que produeix per meiosi espores haploides (també anomenades meiòspores).
Veure Plantes і Esporòfit
Estomatòfits
Els estomatòfits (Stomatophyta) són un subclade dels embriofitins en la classificació filogenètica.
Veure Plantes і Estomatòfits
Estreptòfits
Els estreptòfits (Streptophyta) són formalment una subdivisió o subfilum que inclou dues classes: Charophyceae, que conté l'ordre Charales (Charophyta sensu stricto), i Embryophyceae, que conté els embriòfits (plantes terrestres), briòfits i les plantes vasculars.
Veure Plantes і Estreptòfits
Eucariotes
Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.
Veure Plantes і Eucariotes
Eufil·lòfits
Els eufil·lòfits (Euphyllophyta) són un clade de plantes vasculars, que han estat tractades com una divisió (amb el nom Euphyllophyta) o com una subdivisió (amb el nom Euphyllophytina).
Veure Plantes і Eufil·lòfits
Eutraqueòfits
Els eutraqueòfits (Eutracheophyta) són un grup de plantes vascular que inclou els traqueobionts moderns.
Veure Plantes і Eutraqueòfits
Fagocitosi
El procés de la fagocitosi. La fagocitosi ve del grec i significa –fagos, "el que menja" i kytos, "cèl·lula".
Veure Plantes і Fagocitosi
Fajol
El fajol, blat cairut, blat negre, cairat, cairut, fajol ver, milloc, blat moruno, faiol, blat negre, blat moro o blat sarraí es refereix a un grup de plantes de la família de les poligonàcies, que no són cereals, però tenen característiques químiques similars i se'n fa el mateix ús tot i que no tenen gluten; és el que s'anomena un pseudocereal.
Veure Plantes і Fajol
Falguera afí
Lycopsida Falguera afí és un terme general que abasta un grup divers de plantes vasculars que no són plantes amb flors i que no són autèntiques falgueres.
Veure Plantes і Falguera afí
Falgueres
Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.
Veure Plantes і Falgueres
Fòsfor en les plantes
Els fongs micorriza ajuden a la captació de fòsfor per les plantes El fòsfor a les plantes és un important macronutrient, compon al voltant del 0,2% del pes sec de les plantes.
Veure Plantes і Fòsfor en les plantes
Fibra vegetal
La fibra vegetal és el teixit de les plantes conreades o forestals que s'utilitza amb finalitats diferents de l'alimentació.
Veure Plantes і Fibra vegetal
Flavona
Estructura molecular de la flavona Les flavones (del llatí: flavus.
Veure Plantes і Flavona
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Veure Plantes і Flor
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Veure Plantes і Fongs
Forma vital de Raunkjaer
Les formes vitals de Raunkjaer són una classificació ecològica de les espècies vegetals terrestres, d'acord amb el lloc on se situen els meristemes caulinars (gemmes) durant l'estació desfavorable (per freda o per seca).
Veure Plantes і Forma vital de Raunkjaer
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Veure Plantes і Fotosíntesi
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Veure Plantes і Fruit
Fulla
Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.
Veure Plantes і Fulla
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Veure Plantes і Fusta
Gametòfit
1.
Veure Plantes і Gametòfit
Gemma
quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila).Alguns tipus de tall de gemmes. Una gemma és un mineral, roca o material petrificat que en ser tallat i polit es pot usar en joieria.
Veure Plantes і Gemma
Genoma
El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.
Veure Plantes і Genoma
Gibberel·lina
Gibberel·lina (GAs) és el nom de diverses fitohormones que regulen el creixement i influeixen en diversos processos de desenvolupament biològics, incloent-hi l'allargament de la tija, la germinació, la dormició, la floració, l'expressió del sexe i la senescència de fulles i fruits.
Veure Plantes і Gibberel·lina
Gimnospermes
Les gimnospermes (Gymnospermae, gr. "llavor nua") són un grup de plantes vasculars amb llavor (espermatòfits) amb unes 1000 espècies actuals, entre les quals hi destaquen les coníferes, els ginkgos, les ciques i els pins. Van ser molt més diverses en temps passats, sobre tot entre el Devonià i el Juràssic, amb més de 3000 espècies fòssils.
Veure Plantes і Gimnospermes
Glaucòfits
Els glaucòfits o glaucocistòfits (Glaucophyta) són una divisió d'algues d'aigua dolça.
Veure Plantes і Glaucòfits
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Plantes і Granada
Híbrid
''Laburnum × watereri'', híbrid cultivat de l'arbust ''Laburnum'' Un híbrid és un organisme viu procedent de l'encreuament sexual entre dues espècies diferents o varietats biològiques: espècies (creuament intraespecífic); espècies (creuaments interespecífics) o gèneres (creuament intergenèric) diferents.
Veure Plantes і Híbrid
Hepàtiques
Les hepàtiques o marcantiòfits (Marchantiophyta) són una divisió dels briòfits en sentit ampli.
Veure Plantes і Hepàtiques
Herba
Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.
Veure Plantes і Herba
Herbivorisme
L'herbivorisme (o fitofàgia) és una mena d'alimentació en la que un organisme, herbívor, consumeix només autòtrofs com són les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadores.
Veure Plantes і Herbivorisme
Holocè
LHolocèEn els parlars orientals.
Veure Plantes і Holocè
Horneofitòpsides
Horneophytopsida és una classe de plantes vasculars primitives incloent el gènere Caia, Tortilicaulis, i Horneophyton.
Veure Plantes і Horneofitòpsides
Infructescència
Figues En condicions naturals la infructescència és el resultat de la fecundació d'una inflorescència compacta, així com també de la fecundació de l'òvul de certes flors apocàrpiques.
Veure Plantes і Infructescència
Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes
L'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes Eduardo Primo Yúfera (IBMCP) és un centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Veure Plantes і Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes
Jardineria
miniatura Parc Can Sabaté. Barcelona. de Daniel Navas, Neus Solé, Imma Jansana Jardí amb un efecte paisatgístic de "flora local" del Mediterrani, ideal per a estalviar aigua. La jardineria és una art aplicada a utilitzar els elements vegetals i constructius per tal donar a l'usuari una sensació estètica i plaent.
Veure Plantes і Jardineria
Juràssic
El Juràssic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Plantes і Juràssic
Liana
Castelltallat. Liana és el nom genèric que es dona a tots els tipus de plantes enfiladisses terrestres amb tiges llenyoses, epífites o capaces d'entortolligar-se a la roca o a les construccions.
Veure Plantes і Liana
Licopodiòfits
Els licopodiòfits (Lycopodiophyta) o licòfits (Lycophyta) són una antiga divisió de plantes vasculars sense llavors.
Veure Plantes і Licopodiòfits
Licopodiòpsides
Les licopodiòpsides (Lycopodiopsida) són una classe de plantes vascular sense llavor sovint situades en el grup de les falgueres (Pteridophyta), que inclou els licopodis, amb els gèneres Lycopodium, Lycopodiella, Selaginella i Isoetes.
Veure Plantes і Licopodiòpsides
Lignòfits
Els lignòfits (Lignophyta) són un clade de plantes vascular.
Veure Plantes і Lignòfits
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Plantes і Llatí
Llavor
La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.
Veure Plantes і Llavor
Llegum
Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).
Veure Plantes і Llegum
Llista de plantes de Catalunya
Llista de totes les plantes vasculars autòctones o naturalitzades (no subespontànies, ni cultivades) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993) ordenades alfabèticament segons el seu nom específic.
Veure Plantes і Llista de plantes de Catalunya
Llista de plantes de les Illes Balears
Llistat de totes les plantes vasculars autòctones (i algunes introduïdes, i/o cultivades) presents en el territori administratiu de les Illes Balears segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (1a edició, 1993).
Veure Plantes і Llista de plantes de les Illes Balears
Llista de plantes del País Valencià
Relació de totes les plantes vasculars autòctones (i algunes introduïdes, i/o cultivades) presents en el territori administratiu del País Valencià segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (1a edició, 1993).
Veure Plantes і Llista de plantes del País Valencià
Marattiàcies
Les marattiàcies (Marattiaceae) són una família de plantes vasculars sense llavors, l'única de l'ordre Marattiales, i de la subclasse Marattiidae.
Veure Plantes і Marattiàcies
Mata (botànica)
Mata de la lleteresa de platja ''(Euphorbia paralias)''. Mata o matoll és un tipus de formació vegetal.
Veure Plantes і Mata (botànica)
Material genètic
raigs X El material genètic serveix per a emmagatzemar la informació genètica d'una forma de vida orgànica.
Veure Plantes і Material genètic
Melissa
* La tarongina, tarongí (Mallorca), arangí o melissa (Melissa officinalis L.), és una espècie de la família de les lamiàcies.
Veure Plantes і Melissa
Mesoproterozoic
El Mesoproterozoic.
Veure Plantes і Mesoproterozoic
Metabòlit secundari
L'eritromicina és un exemple de metabòlit secundari. Els metabòlits secundaris són aquells compostos orgànics sintetitzats per l'organisme que no tenen un rol directe en el creixement o reproducció d'aquest.
Veure Plantes і Metabòlit secundari
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Veure Plantes і Metabolisme
Microscopi òptic
Un microscopi òptic, sigui simple o compost, és un microscopi basat en lents òptiques.
Veure Plantes і Microscopi òptic
Microscopi electrònic
Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet de fer observacions de la matèria a escales molt més petites que la microscòpia òptica.
Veure Plantes і Microscopi electrònic
Microscopi electrònic de rastreig
Microscopi electrònic de rastreig. Imatge de grans de pol·len obtinguda amb un MER. Es pot veure el característic relleu proporcionat per aquest microscopi. El microscopi electrònic de rastreig o MER (també anomenat d'escombratge o scanning i SEM de scanning electron microscope en anglès) és un microscopi electrònic que fa una imatge de la mostra sobre la qual s'envia un feix d'electrons.
Veure Plantes і Microscopi electrònic de rastreig
Mill
Camp de mill perlat Camp de mill africà Mill comú madur Brots germinats de plantes de mill El mill és un grup de gramínies de llavor petita i variable, conreat en gran part del món per a farratge i aliment humà.
Veure Plantes і Mill
Mitocondri
Micrografia electrònica de dos mitocondris del teixit pulmonar d'un mamífer en els quals es poden apreciar la matriu i les membranes. Un mitocondri és un orgànul envoltat per una doble membrana que es troba en la majoria de les cèl·lules eucariotes.
Veure Plantes і Mitocondri
Mitosi
Aquest diagrama mostra els diferents moments d'aquest procés. La mitosi és una fase del cicle cel·lular en què es produeix la divisió del nucli cel·lular de les cèl·lules eucariotes mitjançant el qual es reparteixen les dues còpies del material genètic en dues meitats iguals, per formar els nuclis de les cèl·lules “filles” després de la divisió cel·lular.
Veure Plantes і Mitosi
Moble
Taula amb dues cadires Els mobles són els objectes mòbils d'un indret.
Veure Plantes і Moble
Molses
Els briòfits (Bryophyta), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt.
Veure Plantes і Molses
Moneres
Les moneres són un regne biològic actualment en desús que comprenia la majoria dels éssers vius amb una estructura cel·lular procariòtica.
Veure Plantes і Moneres
Neurotransmissor
Un neurotransmissor és una molècula que utilitzen els animals per transmetre, amplificar i modular senyals elèctrics entre una neurona i una altra cèl·lula.
Veure Plantes і Neurotransmissor
Nom específic
El nom específic en nomenclatura zoològica (de vegades més informalment, també: epítet específic) és la segona part (segon nom) en el nom científic de les espècies (nomenclatura binomial, o binomi), d'acord amb el criteri establert per Carl von Linné.
Veure Plantes і Nom específic
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Veure Plantes і Nucli cel·lular
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Veure Plantes і Oli
Oomicet
Els oomicets (Oomycota, "fongs-ou", que es refereix a les estructures amb grans oogonis que contenen els gàmetes femenins que són característics dels oomicets) són un llinatge separat filogènicament de microorganismes eucariotes similars als fongs.
Veure Plantes і Oomicet
Organisme
μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.
Veure Plantes і Organisme
Organisme pluricel·lular
En aquesta imatge, es veu un'' Caenorhabditis elegans'' del tipus silvestre; s'il·lumina per observar els nuclis de les cèl·lules Un organisme pluricel·lular és un organisme que està constituït per més d'una cèl·lula, i que conté cèl·lules diferenciades que realitzen funcions especialitzades.
Veure Plantes і Organisme pluricel·lular
Orgànul
Un orgànul és cadascuna de les parts formades per material orgànic microscòpic que formen part i, per tant, integren una cèl·lula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cel·lulars.
Veure Plantes і Orgànul
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Plantes і Oxigen
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Plantes і Paleozoic
Parafiletisme
Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup tots els integrants del qual tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.
Veure Plantes і Parafiletisme
Parasitisme
Un paràsit del peix, l'isòpodes ''Cymothoa exigua'', que substitueix la llengua d’un ''Lithognathus'' El parasitisme és una relació simbiòtica entre espècies, on un organisme, el paràsit, viu dins o dins d'un altre organisme, l'hoste, causant-li algun mal, i s'adapta estructuralment a aquesta forma de vida.
Veure Plantes і Parasitisme
Paràsit
Poll de mar; isòpode del gènere ''Anilocra'' (família des cimotoids Cymothoidae) parasitant una xucla (''Spicara maena'') Un paràsit és un organisme que estableix una relació tròfica amb un altre organisme d'una altra espècie anomenat l'hoste del que s'alimenta el paràsit.
Veure Plantes і Paràsit
Paret cel·lular
Diagrama d'una cèl·lula vegetal, amb la paret cel·lular de color verd La paret cel·lular és una matriu extracel·lular present en diferents organismes com: bacteris, fongs, algues i plantes.
Veure Plantes і Paret cel·lular
Pastanaga
La pastanaga (del llatí pastināca), safanòria (de l’àrab isfanāríya), carrota (en darrer terme de l'antic grec καρῶτον, karôton) o carlota (Daucus carota subsp. Sativus) és una arrel comestible, generalment de color taronja, tot i que hi ha cultius de color porpra, negre, vermell, blanc i groc.
Veure Plantes і Pastanaga
Peduncle
Detall del peduncle, al final del qual una flor de ''Cymbalaria muralis'' Detall dels fruits d'''Eucalyptus tereticornis'' En botànica s'anomena peduncle, pedicel, peçó o capoll (quan uneix un fruit) la branca de creixement limitat que sosté una inflorescència o un fruit després de la seva fecundació.
Veure Plantes і Peduncle
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Veure Plantes і Pell
Phaseolus vulgaris
Phaseolus vulgaris, també conegut com fesolera o mongetera comuna i mongetera francesa, és una planta herbàcia anual que es cultiva a tot el món per les seves llavors seques comestibles o els seus fruits no madurs (que s'anomenen fesols o mongetes. La seva fulla també s’utilitza ocasionalment com a verdura i la palla com a farratge.
Veure Plantes і Phaseolus vulgaris
Planta medicinal
Una planta medicinal o herba medicinal és qualsevol vegetal que contingui en qualsevol dels seus òrgans, alguna substància amb activitat farmacològica que es pugui utilitzar amb fins terapèutics o que es pugui fer servir com a prototip per a obtenir nous fàrmacs per síntesi o hemisíntesi farmacèutica.
Veure Plantes і Planta medicinal
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Veure Plantes і Plantes
Plantes verdes
Les plantes verdes o viridiplantes (Viridiplantae, literalment "plantes verdes") són un clade d'eucariotes format per algues verdes, que són principalment aquàtiques, i plantes terrestres (embriòfits).
Veure Plantes і Plantes verdes
Plastidi
Arbre filogenètic dels plastidis. Plastidi - Cloroplast i etioplast - Cromoplast Leucoplast - Amiloplast - Eleoplast - Proteoplast Un plastidi o plast és un grup d'orgànuls presents en la cèl·lula vegetal.
Veure Plantes і Plastidi
Polipòdides
Les polipòdides (Polypodiidae) són una subclasse de plantes vasculars sense llavors que inclou la majoria de les falgueres modernes.
Veure Plantes і Polipòdides
Polisporangiòfits
Els polisporangiòfits (Polysporangiophyta) són les plantes que van aparèixer a l'Ordovicià final i que encara existeixen actualment.
Veure Plantes і Polisporangiòfits
Polpa (fruit)
Polpa d'una taronja. La polpa (del llatí pulpa) d'un fruit és un teixit cel·lular vegetal que té como objecte milorar la dispersió de les llavors.
Veure Plantes і Polpa (fruit)
Prasinofícies
Les prasinofícies (Prasinophyceae) són una classe de la divisió Chlorophyta.
Veure Plantes і Prasinofícies
Procariotes
Arbre filogenètic. Els procariotes són els dos arbres de l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els procariotes (del grec pros.
Veure Plantes і Procariotes
Producció primària
Abundància global, oceànica i terrestre, d'organismes fotoautòtrofs, des de setembre de 1997 a agost de 2000. Com a estimació de la biomassa autòtrofa, es tracta d'un indicador aproximat del potencial de producció primària, no una estimació real.
Veure Plantes і Producció primària
Progimnospermòpsides
Els progimnospermòfits (Progymnospermophyta) són una divisió extinta de plantes vasculars del Paleozoic.
Veure Plantes і Progimnospermòpsides
Proteïna vegetal
Exemple de font de proteïnes vegetals: els llegums Una proteïna vegetal és una molècula orgànica complexa que podem trobar a verdures, llegums, fruits secs, llavors i fruites.
Veure Plantes і Proteïna vegetal
Proterozoic
En geologia, el Proterozoic és un eó anterior a l'aparició de vida complexa en abundància a la Terra.
Veure Plantes і Proterozoic
Protists
Els protists (Protista) o protoctists són un grup divers d'organismes eucariotes d'estructures molt simples, que inclou els protozous i les algues.
Veure Plantes і Protists
Protozous
Estructura interna d'un protozou Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.
Veure Plantes і Protozous
Psilotòpsides
Las psilotòpsides (Psilotopsida) són una antiga classe de plantes vasculars sense llavors que se situava dins la divisió Pteridophyta, segons la classificació de Smith et al.
Veure Plantes і Psilotòpsides
Pteridòfits
Els pteridòfits (Pteridophyta, gr. "pterídos", ala, ploma i "phytón", planta) són les plantes vasculars (amb xilema i floema) que es dispersen per espores.
Veure Plantes і Pteridòfits
Rave
El rave és una hortalissa d'arrel conreada dins la família de les Brassicaceae.
Veure Plantes і Rave
Ravenissa comuna
La ravenissa comuna (Diplotaxis erucoides) és una planta de la família de les brassicàcies.
Veure Plantes і Ravenissa comuna
Regne (biologia)
En biologia, un regne és una categoria taxonòmica, cada una de les grans subdivisions en què es consideren distribuïts els éssers vius, basant-se en les seves característiques comunes.
Veure Plantes і Regne (biologia)
Reproducció
aparellant-se En el camp de biologia s'entén per reproducció o procreació al procés mitjançant el qual es generen nous organismes.
Veure Plantes і Reproducció
Resina
Resina englobant a un insecte. La resina és qualsevol de les substàncies de secreció de les plantes amb aspecte i propietats més o menys anàlogues a les dels productes així denominats.
Veure Plantes і Resina
Respiració
El terme respiració ve del llatí respiratio que vol dir respirar.
Veure Plantes і Respiració
Respiració vegetal
S'anomena respiració vegetal a tot el conjunt de processos bioquímics que permeten a les plantes l'obtenció d'energia, necessària per als processos vitals, mitjançant oxidació.
Veure Plantes і Respiració vegetal
Riniòfits
Els riniòfits (Rhyniophyta) són una divisió de plantes vasculars primitives que inclou la classe Rhyniopsida.
Veure Plantes і Riniòfits
Rizosfera
Il·lustració de la rizosferaA: Bacteris consumidors d'amebesBL: Bacteris d'energia limitadaBU: Bacteris d'energia no limitadaRC: Carboni derivat de les arrelsSR: Cèl·lules mudades de la ilositat de les arrels F: Hifes de fongsN: Cuc nematode La rizosfera (derivat del grec antic ριζα significant arrel i esfera) és la zona que envolta l'aparell radicular més jove de les plantes És la regió estreta del sòl que està directament influenciada per les secrecions de les arrels i els seus microorganismes associats.
Veure Plantes і Rizosfera
Robert Whittaker
Robert Whittaker Harding (Wichita, 27 de desembre de 1920 - Ithaca, 20 d'octubre de 1980) fou un ecòleg botànic estatunidenc especialment prolífic entre les dècades de 1950 i 1970.
Veure Plantes і Robert Whittaker
Romaní
La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.
Veure Plantes і Romaní
Santiago Castroviejo Bolíbar
Santiago Castroviejo y Bolíbar (Tirán, Moaña, Pontevedra, 27 d'agost de 1946 - Madrid, 30 de setembre de 2009) va ser un botànic espanyol.
Veure Plantes і Santiago Castroviejo Bolíbar
Sapròfit
Els camagrocs, com molts altres fongs, però no pas tots, són sapròfits Un sapròfit és un animal, vegetal o microorganisme que obté els nutrients que necessita de la matèria orgànica vegetal o animal que està morta o en descomposició.
Veure Plantes і Sapròfit
Sègol
El sègol (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.
Veure Plantes і Sègol
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Veure Plantes і Sòl
Secreció
La secreció és el procés d'elaboració i alliberament d'un compost o substància química d'una cèl·lula o glàndula.
Veure Plantes і Secreció
Silurià
El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 443,7 ± 1,5 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 416,0 ± 2,8 milions d'anys.
Veure Plantes і Silurià
Sinapsi
Sinapsi. 1- Axó de la cèl·lula presinàptica; 2- Botó terminal de l'axó; 3- Vesícules amb neurotransmissors i neurotransmissors; 4- Receptors; 5- Dendrita de la cèl·lula postsinàptica Una sinapsi és un tipus d'unió especialitzada mitjançant la qual les neurones s'envien senyals entre si i/o a les cèl·lules no neuronals com les musculars o secretores.
Veure Plantes і Sinapsi
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Plantes і Sol
Subespècie
Una subespècie és un conjunt de poblacions d'una espècie que tenen caràcters en comú, ocupen únicament una part de la distribució de l'espècie i presenten diferències morfològiques respecte a altres poblacions de la mateixa espècie, generalment degudes a un aïllament geogràfic.
Veure Plantes і Subespècie
Subsol
Esquema dels horitzons d'un perfil del sòl concret:'''O''' - Matèria orgànica'''A''' - capa superficial del sòl '''B i C''' - '''Subsol''' o substrat'''R''' - Material parentalNo tots els sòls tenen aquesta distinció i existeixen altres tipus d'horitzons.
Veure Plantes і Subsol
Sucre
Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.
Veure Plantes і Sucre
Tàxon
En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.
Veure Plantes і Tàxon
TERMCAT
El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.
Veure Plantes і TERMCAT
Thomas Cavalier-Smith
fou un professor de biologia evolutiva del departament de zoologia de la Universitat d'Oxford.
Veure Plantes і Thomas Cavalier-Smith
Tija
Tiges d'arbres (troncs) La tija, caule o fust és en botànica la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives.
Veure Plantes і Tija
Transpiració vegetal
L’aigua es mou del xilema a les cèl·lules mesofil·les, s’evapora de les seves superfícies i surt de la planta per difusió a través dels estomes Transpiració d’aigua a Xilema microscopi electrònic de rastreig coloritzat núvols d’aquesta imatge de la selva amazònica són el resultat de l’ evapotranspiració.
Veure Plantes і Transpiració vegetal
Traqueobionts
Les plantes vasculars, cormòfits o traqueobionts (Tracheobionta) són un subregne de les plantes que tenen teixits especialitzats per a conduir l'aigua.
Veure Plantes і Traqueobionts
Trebuxiofícies
Les trebuxiofícies (Trebouxiophyceae) són una a classe d'algues verdes (divisió Chlorophyta).
Veure Plantes і Trebuxiofícies
Tronc (botànica)
'''Tronc''' de roure cerrioide de Collserola En botànica, el tronc és la part principal de la tija d'un arbre, situada entre les arrels i l'enforcadura de les branques principals, on comença la capçada.
Veure Plantes і Tronc (botànica)
Tubercle
gemmes germinades Els tubercles o tubèrculs, en botànica, són diversos tipus d'estructures modificades en les plantes que s'engrandeixen per emmagatzemar nutrients.
Veure Plantes і Tubercle
Ullastre
L'ullastre (Olea europaea L. var. sylvestris) és un arbre de la família de les oleàcies, és l'olivera en estat silvestre.
Veure Plantes і Ullastre
Ultrasò
Un ultrasò és una vibració de la mateixa natura que el so, és a dir, composta d'ones mecàniques de pressió, però d'una freqüència superior a la màxima audible per a l'orella humana, que és 20 kHz.
Veure Plantes і Ultrasò
Ulvofícia
Els Ulvophyceae o Ulvophytes són una classe d'algues verdes, que es distingeixen principalment sota la base de la morfologia ultraestructural.
Veure Plantes і Ulvofícia
Universitat Politècnica de València
La Universitat Politècnica de València és una universitat situada a la ciutat de València (Campus de Vera), Alcoi i Gandia, especialitzada en coneixements tècnics, artístics i tecnològics.
Veure Plantes і Universitat Politècnica de València
Varietat biològica
Una varietat biològica és cadascun dels grups d'una mateixa espècie que es poden formar atenent a petites variacions morfològiques que no són comunes a tots els individus d'aquella.
Veure Plantes і Varietat biològica
Vegetals gegants
Carbassa gegant El cultiu de vegetals gegants és una activitat lúdica practicada com a passatemps per moltes persones arreu del món.
Veure Plantes і Vegetals gegants
Vegetarianisme
dieta vegetariana. El vegetarianisme és una dieta basada en vegetals (fruites, verdures, llegums, cereals, etc.) que exclou els aliments carnis (carn, carn vermella, aus de corral, peix i marisc).
Veure Plantes і Vegetarianisme
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Veure Plantes і Vida
Xilema
El xilema és el teixit conductor de què disposen les plantes vasculars per conduir la saba de l'arrel cap amunt de la planta.
Veure Plantes і Xilema
Zosterofil·lòfites
Els zosterofil·lòfits (Zosterophyllophyta) són una divisió extinta de plantes vasculars sense llavors que formen un grup germà dels antecessors dels licòfits actuals.
Veure Plantes і Zosterofil·lòfites
També conegut com Chlorobionta, Clorobiont, Clorobionts, Les plantes, Metafitas, Plant, Planta, Plantae, Regne vegetal, Vegetal, Vegetals.
, Clorofícies, Clorofil·la, Cloroplast, Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes, Compost orgànic volàtil, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Cromistes, Cromosoma, Cultivar, Dècada del 1960, Diatomees, Dinoflagel·lats, Divisió (biologia), Embriòfits, Embrió, Energia, Equisètides, Ernst Haeckel, Escorça (anatomia vegetal), Espècie, Espermatòfits, Espermatozoide, Esporòfit, Estomatòfits, Estreptòfits, Eucariotes, Eufil·lòfits, Eutraqueòfits, Fagocitosi, Fajol, Falguera afí, Falgueres, Fòsfor en les plantes, Fibra vegetal, Flavona, Flor, Fongs, Forma vital de Raunkjaer, Fotosíntesi, Fruit, Fulla, Fusta, Gametòfit, Gemma, Genoma, Gibberel·lina, Gimnospermes, Glaucòfits, Granada, Híbrid, Hepàtiques, Herba, Herbivorisme, Holocè, Horneofitòpsides, Infructescència, Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, Jardineria, Juràssic, Liana, Licopodiòfits, Licopodiòpsides, Lignòfits, Llatí, Llavor, Llegum, Llista de plantes de Catalunya, Llista de plantes de les Illes Balears, Llista de plantes del País Valencià, Marattiàcies, Mata (botànica), Material genètic, Melissa, Mesoproterozoic, Metabòlit secundari, Metabolisme, Microscopi òptic, Microscopi electrònic, Microscopi electrònic de rastreig, Mill, Mitocondri, Mitosi, Moble, Molses, Moneres, Neurotransmissor, Nom específic, Nucli cel·lular, Oli, Oomicet, Organisme, Organisme pluricel·lular, Orgànul, Oxigen, Paleozoic, Parafiletisme, Parasitisme, Paràsit, Paret cel·lular, Pastanaga, Peduncle, Pell, Phaseolus vulgaris, Planta medicinal, Plantes, Plantes verdes, Plastidi, Polipòdides, Polisporangiòfits, Polpa (fruit), Prasinofícies, Procariotes, Producció primària, Progimnospermòpsides, Proteïna vegetal, Proterozoic, Protists, Protozous, Psilotòpsides, Pteridòfits, Rave, Ravenissa comuna, Regne (biologia), Reproducció, Resina, Respiració, Respiració vegetal, Riniòfits, Rizosfera, Robert Whittaker, Romaní, Santiago Castroviejo Bolíbar, Sapròfit, Sègol, Sòl, Secreció, Silurià, Sinapsi, Sol, Subespècie, Subsol, Sucre, Tàxon, TERMCAT, Thomas Cavalier-Smith, Tija, Transpiració vegetal, Traqueobionts, Trebuxiofícies, Tronc (botànica), Tubercle, Ullastre, Ultrasò, Ulvofícia, Universitat Politècnica de València, Varietat biològica, Vegetals gegants, Vegetarianisme, Vida, Xilema, Zosterofil·lòfites.