Taula de continguts
171 les relacions: Acreció, Aleksander Wolszczan, Anells d'Urà, Anells de Júpiter, Anells de Neptú, Anells de Saturn, Antiga Grècia, Aristarc de Samos, Asteroide, Astrònom, Astronomia, Atmosfera, Babilònia, Cal·listo (satèl·lit), Caront (satèl·lit), Ceres (planeta nan), Christiaan Huygens, Cinturó d'asteroides, Cinturó de Kuiper, Clyde William Tombaugh, Cometa, Dale Frail, Definició de «planeta», Desgasificació, Deuteri, Diòxid de carboni, Didier Queloz, Dione (satèl·lit), Disc dispers, Disc protoplanetari, Disnòmia (satèl·lit), Dominància orbital, Edat antiga, Efecte Poynting-Robertson, Element químic, Eris (planeta nan), Esfera, Estatunidencs, Estel, Estrella compacta, Europa (satèl·lit), Excentricitat orbital, Fotoevaporació, Fred Lawrence Whipple, Fusió nuclear, Galileo Galilei, Ganimedes (satèl·lit), Gas, Gegant de glaç, Gegant gasós, ... Ampliar l'índex (121 més) »
- Planetes
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Veure Planeta і Acreció
Aleksander Wolszczan
Aleksander Wolszczan, (Szczecinek, Polònia, 29 d'abril de 1946) és un astrònom polonès.
Veure Planeta і Aleksander Wolszczan
Anells d'Urà
Esquema del sistema d'anells-satèl·lits d'Urà. Les línies sòlides són els anells; les línies discontínues denoten les òrbites dels satèl·lits. Els anells d'Urà configuren un sistema d'anells de complexitat mitjana que es pot situar a mig camí entre sistemes més extensos –com els anells de Saturn– i més simples –com els de Júpiter i els de Neptú.
Veure Planeta і Anells d'Urà
Anells de Júpiter
satèl·lits interiors El sistema d'anells planetaris de Júpiter és molt tènue i està compost per partícules de pols despreses de les seves llunes interiors a causa d'impactes de meteorits.
Veure Planeta і Anells de Júpiter
Anells de Neptú
Els anells de Neptú són un sistema d'anells planetaris molt tènues i febles, compostos principalment de pols còsmica, descoberts el 1989 per la sonda espacial Voyager 2.
Veure Planeta і Anells de Neptú
Anells de Saturn
Anells de Saturn. Hi ha etiquetes en els més importants Els anells de Saturn són un sistema de quatre anells planetaris que envolten aquell planeta.
Veure Planeta і Anells de Saturn
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Planeta і Antiga Grècia
Aristarc de Samos
Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc.
Veure Planeta і Aristarc de Samos
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Planeta і Asteroide
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Planeta і Astrònom
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Planeta і Astronomia
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Veure Planeta і Atmosfera
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Planeta і Babilònia
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Veure Planeta і Cal·listo (satèl·lit)
Caront (satèl·lit)
Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.
Veure Planeta і Caront (satèl·lit)
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Veure Planeta і Ceres (planeta nan)
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Veure Planeta і Christiaan Huygens
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Veure Planeta і Cinturó d'asteroides
Cinturó de Kuiper
El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.
Veure Planeta і Cinturó de Kuiper
Clyde William Tombaugh
Clyde William Tombaugh (4 de febrer de 1906 – 17 de gener de 1997) va ser un astrònom nord-americà que va descobrir Plutó el 1930.
Veure Planeta і Clyde William Tombaugh
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure Planeta і Cometa
Dale Frail
Dale Frail és un astrònom que treballa al National Radio Astronomy Observatory (NRAO) a Socorro (Nou Mèxic, Estats Units).
Veure Planeta і Dale Frail
Definició de «planeta»
Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de «planeta» ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.
Veure Planeta і Definició de «planeta»
Desgasificació
La desgasificació és l'alliberament lent d'un gas que estava atrapat, glaçat o absorbit en un material.
Veure Planeta і Desgasificació
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Veure Planeta і Deuteri
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Planeta і Diòxid de carboni
Didier Queloz
Didier Patrick Queloz (23 de febrer del 1966) és un astrònom suís amb un prolífic rècord en la recerca de planetes extrasolars.
Veure Planeta і Didier Queloz
Dione (satèl·lit)
Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.
Veure Planeta і Dione (satèl·lit)
Disc dispers
El disc dispers és una regió del sistema solar que s'estén des del cinturó de Kuiper (a 30 ua del Sol) fins a una distància desconeguda que podria ser d'uns quants centenars de UA i també a altes inclinacions per sobre i per sota de l'eclíptica.
Veure Planeta і Disc dispers
Disc protoplanetari
Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.
Veure Planeta і Disc protoplanetari
Disnòmia (satèl·lit)
Disnòmia, també conegut com a Eris I (designació provisional S/2005 (2003 UB313) 1), és l'única lluna coneguda d'Eris (el segon planeta nan més gros conegut en el sistema solar).
Veure Planeta і Disnòmia (satèl·lit)
Dominància orbital
La dominància orbital és el fet que un planeta hagi escombrat altres cossos de la seva òrbita.
Veure Planeta і Dominància orbital
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Planeta і Edat antiga
Efecte Poynting-Robertson
L'efecte Poynting-Robertson és un procés pel qual les partícules de pols interestel·lar es mouen lentament en espiral cap al Sol per causa de la radiació solar.
Veure Planeta і Efecte Poynting-Robertson
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Planeta і Element químic
Eris (planeta nan)
Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.
Veure Planeta і Eris (planeta nan)
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Planeta і Esfera
Estatunidencs
Els estatunidencs, que hom anomena més sovint, tot i que impròpiament, nord-americans o americans, són un grup humà heterogeni definit bàsicament pel fet de ser nacionals o ciutadans dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Planeta і Estatunidencs
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Planeta і Estel
Estrella compacta
En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.
Veure Planeta і Estrella compacta
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Veure Planeta і Europa (satèl·lit)
Excentricitat orbital
Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.
Veure Planeta і Excentricitat orbital
Fotoevaporació
Osiris. La fotoevaporació es refereix al procés pel qual s'arrenquen els àtoms o les molècules de gas d'un disc protoplanetari d'un estel, o de l'atmosfera d'un planeta, pels fotons d'alta energia i per la resta de radiació electromagnètica emesa per un estel.
Veure Planeta і Fotoevaporació
Fred Lawrence Whipple
Fred Lawrence Whipple (Red Oak, Iowa, 5 de novembre 1906 - Cambridge, Massachusetts, 30 d'agost 2004) va ser un astrofísic estatunidenc, que va treballar a l'Observatori de la Universitat de Hardvard durant més de 70 anys.
Veure Planeta і Fred Lawrence Whipple
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Veure Planeta і Fusió nuclear
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Planeta і Galileo Galilei
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Veure Planeta і Ganimedes (satèl·lit)
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Planeta і Gas
Gegant de glaç
Un gegant de glaç o gegant glaçat és un planeta gegant compost principalment de substàncies més pesades que l'hidrogen i l'heli, com podrien ser l'oxigen, el carboni, el nitrogen o el sofre.
Veure Planeta і Gegant de glaç
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Veure Planeta і Gegant gasós
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Veure Planeta і Ginebra
Giovanni Cassini
Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.
Veure Planeta і Giovanni Cassini
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Planeta і Gravetat
Haumea
Haumea (designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea; símbol: 🝻) és un planeta nan situat més enllà de l'òrbita de Neptú, del cinturó de Kuiper, descobert el 2004 i també el 2005.
Veure Planeta і Haumea
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Planeta і Heli
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Planeta і Hidrogen
Inclinació
En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.
Veure Planeta і Inclinació
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Veure Planeta і Io (satèl·lit)
Jàpet (satèl·lit)
Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.
Veure Planeta і Jàpet (satèl·lit)
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Planeta і Júpiter (planeta)
Johann Gottfried Galle
Johann Gottfried Galle (9 de juny de 1812 – 10 de juliol de 1910) va ser un astrònom alemany de l'Observatori de Berlín qui, amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest, va descobrir el planeta Neptú el 23 de setembre de 1846.
Veure Planeta і Johann Gottfried Galle
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Planeta і Johannes Kepler
Journal des sçavans
Le Journal des sçavans, més tard dita Journal des savants, és la revista científica i literària més antiga d'Europa.
Veure Planeta і Journal des sçavans
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Planeta і Lluna
Makemake (planeta nan)
(136472) Makemake (símbol: 🝼) és un gran objecte del cinturó de Kuiper descobert el 31 de març de 2005 per l'equip de Michael Brown utilitzant el telescopi Samuel Oschin des de l'observatori Palomar.
Veure Planeta і Makemake (planeta nan)
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Planeta і Mart (planeta)
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Planeta і Massa
Massa joviana
Mides relatives del planeta Júpiter i les nanes marrons Gliese 229B i Teide 1 La massa joviana o massa de Júpiter (MJ o MJUP), és una unitat de massa equivalent a la massa total del planeta Júpiter (1,8986×1027 kg, o 317,83 masses terrestres; 1 massa terrestre equival a 0,00315 masses jovianes).
Veure Planeta і Massa joviana
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Veure Planeta і Mèdici
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Veure Planeta і Medi interestel·lar
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Planeta і Mercuri (planeta)
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Planeta і Mesopotàmia
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Veure Planeta і Metal·licitat
Michael E. Brown
Michael (Mike) E. Brown (1965 -) és un astrònom nord-americà conegut per haver descobert un bon nombre d'objectes transneptunians, especialment 2003 UB313 (Xena) i (90377) Sedna.
Veure Planeta і Michael E. Brown
Michel Mayor
Michel Gustave Édouard Mayor, (12 de gener de 1942) és un astrònom suís del Departament d'Astronomia de la Universitat de Ginebra.
Veure Planeta і Michel Mayor
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Planeta і Mitologia
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure Planeta і Model heliocèntric
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Veure Planeta і Nana marró
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Veure Planeta і Nebulosa
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Planeta і Neptú (planeta)
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Veure Planeta і Nicolau Copèrnic
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Planeta і Nitrogen
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Veure Planeta і Nombre atòmic
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Planeta і Objecte astronòmic
Objecte de massa planetària
Esquema comparatiu del Sol, una nana vermella i alguns cossos de massa planetària Un objecte de massa planetària o planemo (acrònim de l'anglès planetary-mass object) és un objecte celeste amb una massa que se situa dins la definició de planeta, és a dir, prou massiu com per adquirir equilibri hidroestàtic (tenir forma arrodonida per la seva pròpia gravetat), però no prou massiu com per a produir la fusió del nucli com a les estrelles.
Veure Planeta і Objecte de massa planetària
Objecte transneptunià
Un objecte transneptunià és qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 ua).
Veure Planeta і Objecte transneptunià
Orbita
Orbita és un municipi de la província d'Àvila, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Planeta і Orbita
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Planeta і Oxigen
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau).
Veure Planeta і Púlsar
Període de rotació
En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).
Veure Planeta і Període de rotació
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure Planeta і Període orbital
Planeta doble
Un planeta doble és el terme informal, o no oficial, utilitzat per a descriure a dos planetes que s'orbiten mútuament al voltant d'un centre de masses comú que no es troba localitzat a l'interior de cap dels dos cossos celestes.
Veure Planeta і Planeta doble
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Veure Planeta і Planeta extrasolar
Planeta gegant
Els quatre planetes gegants del Sistema Solar sobre el Sol, a escala Masses relatives dels planetes gegants del Sistema Solar Un planeta gegant és qualsevol planeta massiu.
Veure Planeta і Planeta gegant
Planeta menor
Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.
Veure Planeta і Planeta menor
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Veure Planeta і Planeta nan
Planeta tel·lúric
Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.
Veure Planeta і Planeta tel·lúric
Planetesimal
Els planetesimals són objectes sòlids que possiblement existeixen en els discs protoplanetaris i en els discs de roques.
Veure Planeta і Planetesimal
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Veure Planeta і Plutó (planeta nan)
Protoestrella
Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Veure Planeta і Protoestrella
Protoplaneta
(4) Vesta és un exemple de protoplaneta Els protoplanetes són cossos celestes considerats embrions planetaris, de grandària similar a la de la Lluna, presents als discos protoplanetaris.
Veure Planeta і Protoplaneta
PSR B1257+12
PSR B1257+12, prèviament designat PSR 1257+12, alternativament designat PSR J1300+1240, també anomenat Lich, és un púlsar situat a 2.300 anys llum del Sol a la constel·lació de la Verge.
Veure Planeta і PSR B1257+12
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Planeta і Radioactivitat
Raymond Lyttleton
Raymond Arthur Lyttleton FRS va ser un matemàtric i astrònom teòric britànic.
Veure Planeta і Raymond Lyttleton
Rea (satèl·lit)
Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.
Veure Planeta і Rea (satèl·lit)
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Veure Planeta і Reacció nuclear
Redefinició de «planeta» de 2006
L'esborrany de proposta de la UAI hagués afegit immediatament 3 planetes, mostrats aquí en comparació amb la Terra. D'esquerra a dreta, Eris, Caront, Ceres i la Terra. El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va proposar que el terme «planeta» es redefineix per aclarir l'estatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes del sistema solar altres objectes a part dels nou tradicionals.
Veure Planeta і Redefinició de «planeta» de 2006
Roca
Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
Veure Planeta і Roca
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure Planeta і Satèl·lit natural
Satèl·lits d'Haumea
right right El planeta nan del sistema solar exterior Haumea té dos satèl·lits naturals, Hiokinaiaka i Namaka, anomenats en honor de dees hawaianes.
Veure Planeta і Satèl·lits d'Haumea
Satèl·lits d'Urà
D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu.
Veure Planeta і Satèl·lits d'Urà
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Veure Planeta і Satèl·lits de Júpiter
Satèl·lits de Mart
Els dos satèl·lits de Mart són Fobos i Deimos.
Veure Planeta і Satèl·lits de Mart
Satèl·lits de Neptú
Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.
Veure Planeta і Satèl·lits de Neptú
Satèl·lits de Plutó
Plutó i les seves tres llunes: Caront, Hidra i NixÒrbites de les llunes i del planeta PlutóMides aproximades dels cossos del sistema de Plutó Plutó té cinc satèl·lits naturals coneguts.
Veure Planeta і Satèl·lits de Plutó
Satèl·lits de Saturn
Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.
Veure Planeta і Satèl·lits de Saturn
Satèl·lits galileans
Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.
Veure Planeta і Satèl·lits galileans
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Planeta і Saturn (planeta)
Scott S. Sheppard
Scott S. Sheppard és un astrònom del departament de Magnetisme Terrestre de la Carnegie Institution for Science.
Veure Planeta і Scott S. Sheppard
Semieix major
El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.
Veure Planeta і Semieix major
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Veure Planeta і Seqüència principal
Simulació d'ordinador
Simulació per ordinador feta el 1990 de boirina contaminada sobre sobre Karl Marx Stadt (Chemnitz), Alemanya Una simulació d'ordinador, un model de simulació per ordinador o un model informatitzat és un programa informàtic o una xarxa d'ordinadors la finalitat del qual és crear una simulació d'un model abstracte d'un determinat sistema que està dissenyat per predir el comportament o el resultat d'un sistema físic o del món real.
Veure Planeta і Simulació d'ordinador
Sistema de Dades Astrofísiques
El Sistema de Dades Astrofísiques (Astrophysics Data System en anglès o ADS les seues sigles) és una base de dades en línia, finançada per la NASA, amb més de cinc milions d'articles científics sobre astronomia i astrofísica en revistes amb revisió per experts i de fonts sense ella.
Veure Planeta і Sistema de Dades Astrofísiques
Sistema planetari
Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.
Veure Planeta і Sistema planetari
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Planeta і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Planeta і Sol
Stellarium
Stellarium és un programari de simulació de planetaris, de caràcter educatiu.
Veure Planeta і Stellarium
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Veure Planeta і Sumer
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Planeta і Terra
Tetis (satèl·lit)
Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.
Veure Planeta і Tetis (satèl·lit)
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Veure Planeta і Tità (satèl·lit)
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Veure Planeta і Unió Astronòmica Internacional
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure Planeta і Unitat astronòmica
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Planeta і Univers
Universitat de Ginebra
Universitat de Ginebra La Universitat de Ginebra (Université de Genève) és una universitat a Ginebra, Suïssa.
Veure Planeta і Universitat de Ginebra
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Planeta і Urà (planeta)
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Veure Planeta і Vent solar
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Planeta і Venus (planeta)
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Veure Planeta і William Herschel
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Planeta і Xina
(10) Higiea
(10) Higiea és el quart major asteroide del cinturó d'asteroides, amb un diàmetre de 407 km.
Veure Planeta і (10) Higiea
(11) Partènope
(11) Partènope és un asteroide gran i brillant del cinturó d'asteroides.
Veure Planeta і (11) Partènope
(12) Victòria
(12) Victòria és un gran asteroide del cinturó d'asteroides.
Veure Planeta і (12) Victòria
(13) Egèria
(13) Egèria és un asteroide gran del cinturó d'asteroides, nombre 13 de la sèrie.
Veure Planeta і (13) Egèria
(14) Irene
(14) Irene és un asteroide molt gran del cinturó d'asteroides.
Veure Planeta і (14) Irene
(15) Eunòmia
(15) Eunòmia és un asteroide que fa el nombre 15 de la sèrie.
Veure Planeta і (15) Eunòmia
(2) Pal·les
(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.
Veure Planeta і (2) Pal·les
(20000) Varuna
(20000) Varuna és un objecte del cinturó de Kuiper (KBO, Kuiper Belt Object).
Veure Planeta і (20000) Varuna
(3) Juno
Juno fou el tercer asteroide descobert, l'1 de setembre de 1804 per l'astrònom alemany Karl Ludwig Harding.
Veure Planeta і (3) Juno
(4) Vesta
Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.
Veure Planeta і (4) Vesta
(5) Astrea
(5) Astrea és un gran asteroide del cinturó d'asteroides.
Veure Planeta і (5) Astrea
(50000) Quaoar
Imatge de Quaoar presa pel telescopi espacial Hubble Comparació del diàmetre de Quaoar amb el d'altres cossos del sistema solar (50000) Quaoar (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2002 LM60; símbol: 🝾) és un gran objecte transneptunià descobert el 2002.
Veure Planeta і (50000) Quaoar
(6) Hebe
(6) Hebe és un asteroide molt gran del cinturó d'asteroides.
Veure Planeta і (6) Hebe
(7) Iris
(7) Iris és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.
Veure Planeta і (7) Iris
(8) Flora
(8) Flora és un asteroide gran i brillant del cinturó d'asteroides.
Veure Planeta і (8) Flora
(9) Metis
(9) Metis és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.
Veure Planeta і (9) Metis
(90377) Sedna
Sedna (designació de planeta menor: (90377) Sedna; símbol: ⯲) és un planeta nan o planetoide de grans dimensions de les regions exteriors del sistema solar que actualment es troba a la part més propera al Sol de la seva òrbita; el 2021 era a 84 unitats astronòmiques (1,26 km o 0,00041 pc) del Sol, gairebé tres vegades més lluny que Neptú.
Veure Planeta і (90377) Sedna
(90482) Orc
90482 Orc (símbol: 🝿) és un objecte del Cinturó de Kuiper.
Veure Planeta і (90482) Orc
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Veure Planeta і 1543
1801
;Països Catalans.
Veure Planeta і 1801
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Planeta і 1807
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Planeta і 1846
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Planeta і 1850
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Planeta і 1851
1854
;Països Catalans.
Veure Planeta і 1854
1930
;Països Catalans.
Veure Planeta і 1930
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Planeta і 1995
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Planeta і 2006
47 de l'Ossa Major
47 de l'Ossa Major es troba força a prop del sistema solar: d'acord amb mesures astromètriques fetes pel satèl·lit Hipparcos, l'estrella té una paral·laxi de 71,11 mil·lèsimes d'arc de segon, que corresponen a una distància de 14,1 parsecs.
Veure Planeta і 47 de l'Ossa Major
51 del Pegàs
51 del Pegàs (51 Pegasi) és una estrella de tipus solar en la constel·lació de Pegàs, situada a uns 50 anys llum del sistema solar.
Veure Planeta і 51 del Pegàs
70 Virginis
70 Virginis, (abreviada 70 Vir), també anomenada HIP 117176 o Gliese 512, és una estrella nana groga situada a la constel·lació de la Verge, a uns 58 anys llum (17,8 pàrsecs) de distància a la Terra.
Veure Planeta і 70 Virginis
Vegeu també
Planetes
- Definició de «planeta»
- Fotoerosió
- Habitabilitat en sistemes de nanes grogues
- Hipòtesi nebular
- Llei de Titius-Bode
- Objecte de massa planetària
- Planeta
- Planetesimal
- Protuberància equatorial
- Redefinició de «planeta» de 2006
- Tipus de planetes
També conegut com Planetes.