Similituds entre Barcelona і Pla Cerdà
Barcelona і Pla Cerdà tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Agregacions municipals de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Arquitectura de Barcelona, Avinguda Diagonal, Avinguda Meridiana, Baldomero Espartero, Besòs, Burgesia, Castell de Montjuïc, Catalunya, Ciutat, Desamortitzacions espanyoles, Exposició Universal de Barcelona, Ferrocarril, Fortalesa de la Ciutadella, França, Generalitat de Catalunya, Gran Via de les Corts Catalanes, Guerra del Francès, Hodonímia de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Ildefons Cerdà i Sunyer, Josep Maria de Porcioles i Colomer, La Rambla, Les Corts, Llobregat, Lluís Domènech i Montaner, Madrid, Meridià de París, Montjuïc (Barcelona), ..., París, Pascual Madoz Ibáñez, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sants, Urbanisme de Barcelona, Vila de Gràcia. Ampliar l'índex (8 més) »
Agregacions municipals de Barcelona
''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.
Agregacions municipals de Barcelona і Barcelona · Agregacions municipals de Barcelona і Pla Cerdà ·
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Barcelona · Ajuntament de Barcelona і Pla Cerdà ·
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Arquitectura de Barcelona і Barcelona · Arquitectura de Barcelona і Pla Cerdà ·
Avinguda Diagonal
LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.
Avinguda Diagonal і Barcelona · Avinguda Diagonal і Pla Cerdà ·
Avinguda Meridiana
L'avinguda Meridiana és un carrer de Barcelona.
Avinguda Meridiana і Barcelona · Avinguda Meridiana і Pla Cerdà ·
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Baldomero Espartero і Barcelona · Baldomero Espartero і Pla Cerdà ·
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Barcelona і Besòs · Besòs і Pla Cerdà ·
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Barcelona і Burgesia · Burgesia і Pla Cerdà ·
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Barcelona і Castell de Montjuïc · Castell de Montjuïc і Pla Cerdà ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Barcelona і Catalunya · Catalunya і Pla Cerdà ·
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Barcelona і Ciutat · Ciutat і Pla Cerdà ·
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Barcelona і Desamortitzacions espanyoles · Desamortitzacions espanyoles і Pla Cerdà ·
Exposició Universal de Barcelona
LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.
Barcelona і Exposició Universal de Barcelona · Exposició Universal de Barcelona і Pla Cerdà ·
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Barcelona і Ferrocarril · Ferrocarril і Pla Cerdà ·
Fortalesa de la Ciutadella
La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.
Barcelona і Fortalesa de la Ciutadella · Fortalesa de la Ciutadella і Pla Cerdà ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Barcelona і França · França і Pla Cerdà ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Barcelona і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Pla Cerdà ·
Gran Via de les Corts Catalanes
La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona, que la travessa d'un costat a l'altre, amb un recorregut de més de nou quilòmetres (tretze comptant les prolongacions a l'Hospitalet i Sant Adrià), amb què és el carrer més llarg de l'Estat espanyol.
Barcelona і Gran Via de les Corts Catalanes · Gran Via de les Corts Catalanes і Pla Cerdà ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Barcelona і Guerra del Francès · Guerra del Francès і Pla Cerdà ·
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona і Hodonímia de Barcelona · Hodonímia de Barcelona і Pla Cerdà ·
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Barcelona і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Hospital de la Santa Creu i Sant Pau і Pla Cerdà ·
Ildefons Cerdà i Sunyer
Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.
Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer · Ildefons Cerdà i Sunyer і Pla Cerdà ·
Josep Maria de Porcioles i Colomer
Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català.
Barcelona і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Josep Maria de Porcioles i Colomer і Pla Cerdà ·
La Rambla
La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.
Barcelona і La Rambla · La Rambla і Pla Cerdà ·
Les Corts
Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Barcelona і Les Corts · Les Corts і Pla Cerdà ·
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Barcelona і Llobregat · Llobregat і Pla Cerdà ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Lluís Domènech i Montaner і Pla Cerdà ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Barcelona і Madrid · Madrid і Pla Cerdà ·
Meridià de París
El Meridià de París és el meridià que passa per l'Observatori de París (longitud 2° 20′ 14,025″ est).
Barcelona і Meridià de París · Meridià de París і Pla Cerdà ·
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Montjuïc (Barcelona) і Pla Cerdà ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Barcelona і París · París і Pla Cerdà ·
Pascual Madoz Ibáñez
Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.
Barcelona і Pascual Madoz Ibáñez · Pascual Madoz Ibáñez і Pla Cerdà ·
Sant Andreu de Palomar
Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.
Barcelona і Sant Andreu de Palomar · Pla Cerdà і Sant Andreu de Palomar ·
Sant Gervasi de Cassoles
L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.
Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles · Pla Cerdà і Sant Gervasi de Cassoles ·
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Barcelona і Sant Martí de Provençals · Pla Cerdà і Sant Martí de Provençals ·
Sants
Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Barcelona і Sants · Pla Cerdà і Sants ·
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Barcelona і Urbanisme de Barcelona · Pla Cerdà і Urbanisme de Barcelona ·
Vila de Gràcia
La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Barcelona і Pla Cerdà
- Què tenen en comú Barcelona і Pla Cerdà
- Semblances entre Barcelona і Pla Cerdà
Comparació entre Barcelona і Pla Cerdà
Barcelona té 759 relacions, mentre que Pla Cerdà té 155. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 4.16% = 38 / (759 + 155).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Barcelona і Pla Cerdà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: