SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 474 les relacions: A-14, A9, Acs, Adrall, Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell, Aeroport de Girona - Costa Brava, Aeroport de la Llavanera, Aeroport de Lleida-Alguaire, Aeroport de Sant Sebastià, Aeroport de Tolosa-Blanhac, Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, Aglí, Airenosis, Al-Àndalus, Aldude, Almesquera, Alps, Alt Berguedà, Alt Pirineu i Aran, Alta Cerdanya, Alta Garona, Alts Pirineus, Alzina, Andorra, Andorra la Vella, Andosins, Aquitània, Aragó, Aragonès, Arbre fruiter, Argila, Arieja, Art preromànic, Art romànic, Art romànic a Catalunya, Aude, Aufrany comú, Autopista de la Mediterrània, Autovia, Avet, Avet blanc, Éssera, Àguila, Àguila daurada, Àlaba, Baiona, Baixa Navarra, Banhèras de Luishon, Bargusis, Basc, ... Ampliar l'índex (424 més) » « Shrink índex

2. Serralades d'Europa
3. Serralades de Catalunya

A-14

LA-14 o Autovia de la Ribagorça (Autovía de la Ribagorza, oficialment) serà una autovia d'accés al Pirineu i a França, d'una longitud total aproximada de 94,97 km.

Veure Pirineus і A-14

A9

LA9 E-15 és el tram de l'autopista E-15 que discorre pel Llenguadoc i la Catalunya Nord, al sud de l'Estat Francès, i enllaça amb l'AP-7 catalana.

Veure Pirineus і A9

Acs

Acs (en occità, en francès Ax-les-Thermes) és un municipi occità del Departament de l'Arieja, a Occitània,.

Veure Pirineus і Acs

Adrall

Entrada sud on s'apleguen la N-260 i la C-14 Adrall és un nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell.

Veure Pirineus і Adrall

Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell

Helicopter militar durant els aiguats del 1982. L'Aeroport de la Seu d'Urgell, comercialment Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell (codi d'aeroport ICAO LESU, IATA LEU), és una instal·lació aeroportuària propietat de la Generalitat de Catalunya que acull vols d'aviació general i d'emergència i des del 8 de gener de 2015 pot rebre aviació comercial.

Veure Pirineus і Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell

Aeroport de Girona - Costa Brava

LAeroport de Girona – Costa Brava és un aeroport gestionat per Aena que hi ha al poble de Salitja, dins el municipi de Vilobí d'Onyar, a uns deu quilòmetres al sud de la ciutat de Girona, i disposa de bones vies de comunicació amb Girona, la Costa Brava, Barcelona i els Pirineus.

Veure Pirineus і Aeroport de Girona - Costa Brava

Aeroport de la Llavanera

LAeroport de la Llavanera, o Aeroport de Perpinyà-Ribesaltes (en francès: Aéroport de Perpignan-Rivesaltes) és un aeroport localitzat a 5 km al nord de Perpinyà i a prop de les localitats de Paretstortes i Ribesaltes, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Veure Pirineus і Aeroport de la Llavanera

Aeroport de Lleida-Alguaire

LAeroport de Lleida-Alguaire és un aeroport que dona servei a la ciutat de Lleida i les comarques properes.

Veure Pirineus і Aeroport de Lleida-Alguaire

Aeroport de Sant Sebastià

LAeroport de Sant Sebastià (codi IATA: EAS, codi OACI: LESO) és un aeroport espanyol a 22 km de la ciutat de Sant Sebastià, en el municipi d'Hondarribia, Guipúscoa, al costat de la frontera entre Espanya i França.

Veure Pirineus і Aeroport de Sant Sebastià

Aeroport de Tolosa-Blanhac

L'Aeroport de Tolosa-Blanhac (en francès: Aéroport de Toulouse-Blagnac) és un aeroport localitzat a 6,7 km al nord-oest de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc i a tres quilòmetres al sud de la localitat de Blanhac, dins el departament francès de l'Alta Garona.

Veure Pirineus і Aeroport de Tolosa-Blanhac

Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Laeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general.

Veure Pirineus і Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Aglí

L'Aglí a Cases de Pena (sud) L'Aglí a Cases de Pena (nord) LAglí (en occità Aglin) és un riu que neix a Occitània, a les Corberes, i desemboca a la Catalunya del Nord, al Rosselló.

Veure Pirineus і Aglí

Airenosis

Els airenosis (Αἰρηνοσίοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.

Veure Pirineus і Airenosis

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Veure Pirineus і Al-Àndalus

Aldude

Aldude (en francès i oficialment Aldudes), és una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Pirineus і Aldude

Almesquera

L'almesquera o rata (al)mesquera (ratolí trompeta nom vernacular al Conflent) (Galemys pyrenaicus) és una espècie de talp semiaquàtic que és l'únic representant del seu gènere.

Veure Pirineus і Almesquera

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Veure Pirineus і Alps

Alt Berguedà

miniatura L'Alt Berguedà és la zona muntanyosa del Berguedà, situada al nord de la comarca.

Veure Pirineus і Alt Berguedà

Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Aran L'Alt Pirineu (en aranès: Naut Pirenèu e Aran) és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Veure Pirineus і Alt Pirineu i Aran

Alta Cerdanya

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques L'Alta Cerdanya és una comarca de la Catalunya del Nord.

Veure Pirineus і Alta Cerdanya

Alta Garona

L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Veure Pirineus і Alta Garona

Alts Pirineus

Els Alts Pirineus (65) (en francès, Hautes-Pyrénées, en occità gascó Nauts Pirenèus o Hauts Pirenèus) són un departament francès situat a la regió Occitània.

Veure Pirineus і Alts Pirineus

Alzina

''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.

Veure Pirineus і Alzina

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Veure Pirineus і Andorra

Andorra la Vella

Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país.

Veure Pirineus і Andorra la Vella

Andosins

Els andosins (en grec Ἀνδοσίνοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.

Veure Pirineus і Andosins

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Veure Pirineus і Aquitània

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Veure Pirineus і Aragó

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Veure Pirineus і Aragonès

Arbre fruiter

Cirerers de conreu ecològic, en secà al mes de maig de 2006 Un arbre fruiter és aquella espècie vegetal arbòria o arbustiva que es conrea principalment per obtenir el seu fruit en forma de fruita.

Veure Pirineus і Arbre fruiter

Argila

Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.

Veure Pirineus і Argila

Arieja

LArieja (en occità Arièja i en francès Ariège) és un departament francès (09) situat a la regió d'Occitània.

Veure Pirineus і Arieja

Art preromànic

Església de Santa Cristina de Ḷḷena Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Pirineus і Art preromànic

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Veure Pirineus і Art romànic

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Veure Pirineus і Art romànic a Catalunya

Aude

L'Aude (11) és un departament francès de la nova regió d'Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.

Veure Pirineus і Aude

Aufrany comú

L'aufrany comú, aufrany o mongeta (Neophron percnopterus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids i única espècie viva del gènere Neophron.

Veure Pirineus і Aufrany comú

Autopista de la Mediterrània

Punt Miriamètric de l'AP-7 Lautopista de la Mediterrània o és un eix que comunica tota la costa que banya la Mar Mediterrània, des de la frontera amb França, fins a Múrcia, i de Màlaga fins a Algesires, A-48 a Cadis passada La Línea de la Concepción.

Veure Pirineus і Autopista de la Mediterrània

Autovia

Fotografia de l'Autovia de Castella, A-62 de la carretera N-620 (Burgos-Portugal), on es veuen els elements característics. Una autovia és una via de domini i ús públic projectada i construïda fonamentalment per a la circulació de vehicles automòbils.

Veure Pirineus і Autovia

Avet

Fulles d'''Abies grandis'' Pinyes ''Abies alba'' Els avets són coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae), la majoria dels quals estan ubicats al gènere Abies (45 a 55 espècies), per bé que hi ha avets que pertanyen a altres gèneres (Picea, Pseudotsuga).

Veure Pirineus і Avet

Avet blanc

Il·lustració Els estròbils d'''Abies alba'' són erectes. És una espècie molt important per a la silvicultura. Lavet blanc o simplement avet (Abies alba) és una espècie de conífera de la família de les pinàcies, comú a les muntanyes europees.

Veure Pirineus і Avet blanc

Éssera

Riu Éssera L'Éssera és un riu aragonès, afluent, per l'esquerra, del Cinca, de 86 km.

Veure Pirineus і Éssera

Àguila

Àguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie d'ocells rapinyaires diürns que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques.

Veure Pirineus і Àguila

Àguila daurada

Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà) L'àguila daurada Rev.

Veure Pirineus і Àguila daurada

Àlaba

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Veure Pirineus і Àlaba

Baiona

Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Veure Pirineus і Baiona

Baixa Navarra

La Baixa Navarra (en francès Basse-Navarre i en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre) és un dels set territoris que formen el País Basc com a regió lingüística i cultural, però no pas política.

Veure Pirineus і Baixa Navarra

Banhèras de Luishon

Banhèras de Luishon o Lushon (nom occità) (en francès: Bagnères-de-Luchon, Luchon) és un municipi occità del Luixonès, a la Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Veure Pirineus і Banhèras de Luishon

Bargusis

Els bargusis (Bargusii, Βαργουσίοι), anomenats també bergistans (Bergistani, o més aviat Bergitani), foren un poble iber, probablement emparentat amb els ilergets, que probablement vivia a les valls del Cardoner i de l'alt Llobregat.

Veure Pirineus і Bargusis

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Veure Pirineus і Basc

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Veure Pirineus і Batalla de Roncesvalls

Baztan

Baztan és un municipi i alhora una comarca de Navarra, dins la ''merindad'' de Pamplona.

Veure Pirineus і Baztan

Bearn

Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.

Veure Pirineus і Bearn

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Veure Pirineus і Berguedà

Bidasoa

El Bidasoa és un riu basc conegut per la pesca de truita i salmó.

Veure Pirineus і Bidasoa

Bigorra

Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.

Veure Pirineus і Bigorra

Bilbao

Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.

Veure Pirineus і Bilbao

Biscaia

Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.

Veure Pirineus і Biscaia

Bretxa de Rotllan

La bretxa de Rotllà (o Rotllan) és un impressionant esvoranc natural de 40 m d'ample i de 100 m d'alçària que s'obre als penya-segats situats sobre el circ de Gavarnia, als Pirineus.

Veure Pirineus і Bretxa de Rotllan

Bruc

El gènere Erica inclou al voltant de 700 d'arbusts, anomenats brucs, pertanyents a la família de les ericàcies.

Veure Pirineus і Bruc

Cabra pirinenca

La cabra pirinenca (Capra pyrenaica pyrenaica), popularment anomenada herc (segons el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i el diccionari d'Enciclopèdia Catalana, erc (segons el Diccionari català-valencià-balear) o herc del Pirineu, és una subespècie de cabra hispànica, actualment extinta.

Veure Pirineus і Cabra pirinenca

Cabra salvatge ibèrica

La cabra muntesa o cabra salvatge (Capra pyrenaica), és una espècie de cabra salvatge que viu a la península Ibèrica.

Veure Pirineus і Cabra salvatge ibèrica

Calç

Calç La calç són diferents materials obtinguts de la cocció de la pedra calcària, principalment l'òxid de calci o calç viva, però també els seus derivats.

Veure Pirineus і Calç

Camí de Sant Jaume

Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.

Veure Pirineus і Camí de Sant Jaume

Camí dels bons homes

Crema de càtars (imatge de la ''Crònica de França'' o ''de St.'' ''Denis'') El Camí dels Bons homes, o GR 107, és un itinerari, una ruta turística d'entre 185,71 i 205,2 quilòmetres entre el santuari de Queralt (Berguedà) i el castell de Montsegur (País de Foix, Occitània), que es pot fer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya.

Veure Pirineus і Camí dels bons homes

Canfranc

Canfranc és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Veure Pirineus і Canfranc

Canigó

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim és íntegrament en el Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest).

Veure Pirineus і Canigó

Canyó d'Añisclo

El canyó d'Añisclo des de l'indret d''''As Fuabas''. En primer terme es veu el ''Portiallo de Sercuet''. El Canyó d'Añisclo - Val d'Anyisclo en aragonès - és una vall dels Pirineus a Aragó inclosa totalment dins la comarca del Sobrarbe, que des de la muntanya (Mallo) de les Tres Sorores (Tres Serols) discorre durant 10 km fins a la desembocadura del barranc d'Aso al riu Bellós.

Veure Pirineus і Canyó d'Añisclo

Cap de Creus

Far del cap de Creus El cap de Creus és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem nord de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord.

Veure Pirineus і Cap de Creus

Capcir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.

Veure Pirineus і Capcir

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Veure Pirineus і Carcassona

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Pirineus і Carlemany

Carlit

El Pic Carlit, o Pica del Carlit, és una muntanya de 2.921 metres d'altitud del terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, pertanyent a la comarca de l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Veure Pirineus і Carlit

Carros de foc (travessa)

plànol de la ruta El collet de Contraix, el punt més elevat de la ruta Carros de foc és una ruta de muntanya de 55 km.

Veure Pirineus і Carros de foc (travessa)

Casa de la Vall

La Casa de la Vall és un edifici centenari situat a Andorra la Vella utilitzat com a seu del parlament, el Consell General d'Andorra des de la constitució del parlament andorrà i seu de l'antic Consell de la Terra.

Veure Pirineus і Casa de la Vall

Castanyer

El castanyer, castanyer comú, castanyer europeu o castanyer mediterrani (Castanea sativa) és un arbre forestal de la família de les fagàcies, amb fulles que cauen a l'hivern, originari dels voltants del Mediterrani.

Veure Pirineus і Castanyer

Castell

Un castell és una fortificació per a ús militar.

Veure Pirineus і Castell

Castell de Montsegur

El castell de Montsegur se situa a la població homònima al País de Foix, departament francès de l'Arieja, al sud-oest de Carcassona, a Occitània, en un penyal (el puèg en occità o puig, en català), de 1.207 metres d'altitud.

Veure Pirineus і Castell de Montsegur

Castell de Querbús

El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.

Veure Pirineus і Castell de Querbús

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Pirineus і Castellà

Castells càtars

El terme castells càtars, així com castells del País Càtar, és una denominació utilitzada bàsicament pel turisme contemporani per designar un conjunt de castells ubicats en la regió occitana on es va desenvolupar majoritàriament el catarisme al.

Veure Pirineus і Castells càtars

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Pirineus і Català

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Pirineus і Catalunya

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Veure Pirineus і Catalunya del Nord

Cérvols

Els cérvols, cervos, o ceros (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.

Veure Pirineus і Cérvols

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Veure Pirineus і Celtes

Celtibers

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.

Veure Pirineus і Celtibers

Cenozoic

El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.

Veure Pirineus і Cenozoic

Central hidroelèctrica

Esquema de funcionament d'una central hidroelèctrica Turbina d'una central hidroelèctrica Una central hidroelèctrica és una instal·lació dissenyada per a generar electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central.

Veure Pirineus і Central hidroelèctrica

Central hidroelèctrica de Cabdella

La Central hidroelèctrica de Cabdella és una central hidroelèctrica situada al nord de la comarca del Pallars Jussà, concretament al poble de Central de Cabdella, terme municipal de la Torre de Cabdella.

Veure Pirineus і Central hidroelèctrica de Cabdella

Central hidroelèctrica de Cledes

La Central Hidroelèctrica de Cledes (en aranès, Centrau de Cledes) està situada a la localitat de Les, a la comarca de la Vall d'Aran.

Veure Pirineus і Central hidroelèctrica de Cledes

Central hidroelèctrica de Talarn

La Central hidroelèctrica de Talarn és una central hidroelèctrica situada al terme municipal de Talarn, a la comarca del Pallars Jussà.

Veure Pirineus і Central hidroelèctrica de Talarn

Centre Termolúdic Caldea

El Centre Termolúdic Caldea, conegut popularment com a Caldea, és un centre situat a la parròquia d'Escaldes-Engordany del Principat d'Andorra.

Veure Pirineus і Centre Termolúdic Caldea

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Veure Pirineus і Cerdanya

Ceret

Picasso, Pierre Brune i Eudaldo a la dècada del 1950 a Ceret Ceret (en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Veure Pirineus і Ceret

Ceretans

Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.

Veure Pirineus і Ceretans

Cervera de la Marenda

Cervera de la Marenda (o simplement Cervera) (oficialment en francès Cerbère) és un poble del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, de 1.378 habitants, a la Catalunya del Nord.

Veure Pirineus і Cervera de la Marenda

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Veure Pirineus і Cinca

Circ de Colomèrs

El Circ de Colomèrs és un circ glacial en el vessant nord del Pirineu axial, que forma la capçalera de la Vall d'Aiguamòg.

Veure Pirineus і Circ de Colomèrs

Circ de Gavarnia

Circ de Gavarnia El circ de Gavarnia (en occità: circ de Gavarnia, en francès: cirque de Gavarnie) forma part del massís de mont Perdut, que va ser declarat el 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Veure Pirineus і Circ de Gavarnia

Circ de Marcadau

Vall de Marcadau El circ de Marcadau, on comença la vall de Marcadau, és un circ glacial situat al vessant nord del Pirineu.

Veure Pirineus і Circ de Marcadau

Circ de Tromosa

El circ de Tromosa (en francès:Troumouse) és un circ glacial que es troba al vessant nord del Pirineu, al departament dels Alts Pirineus.

Veure Pirineus і Circ de Tromosa

Circ glacial

Washington. S'hi pot observar les parets que l'envolten pel darrere i amb un llac ocupant el fons de la depressió. Un circ glacial (glacialisme, periglacialisme) és una forma de relleu i modelat glacial, constituïda per una depressió muntanyosa semicircular, amb forma d'amfiteatre, encaixada en un vessant, relativament plana i dominada per parets abruptes (les muralles de circ).

Veure Pirineus і Circ glacial

Ciutadella de Montlluís

La Ciutadella de Montlluís és una fortificació que es troba a la vila de Montlluís, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Veure Pirineus і Ciutadella de Montlluís

Clima

Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.

Veure Pirineus і Clima

Clima atlàntic

Cwc div col end El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.

Veure Pirineus і Clima atlàntic

Clima de muntanya

Mapa de climes mundials, en marró el clima de muntanya El clima de muntanya, clima d'alta muntanya o clima alpí és un tipus de clima de caràcter azonal, és a dir, present en qualsevol latitud en llocs amb una altitud notablement superior al territori que l'envolta.

Veure Pirineus і Clima de muntanya

Clima mediterrani

Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Veure Pirineus і Clima mediterrani

Coll del Pertús

El coll del Pertús és un dels colls que permeten travessar els Pirineus.

Veure Pirineus і Coll del Pertús

Collarada

Collarada és un pic del Pirineu aragonès de 2.886 metres d'altitud sobre el nivell del mar, enclavat al municipi de Villanúa (Osca, Espanya).

Veure Pirineus і Collarada

Comapedrosa

El pic Alt de Comapedrosa (ortografiat tradicionalment Coma Pedrosa) és un cim dels Pirineus situat al nord-oest del principat d'Andorra, a la parròquia de la Massana, prop dels límits amb el Pallars Sobirà i el País de Foix.

Veure Pirineus і Comapedrosa

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Pirineus і Comtat de Barcelona

Comunitat autònoma

290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Veure Pirineus і Comunitat autònoma

Comunitat Autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Pirineus і Comunitat Autònoma del País Basc

Conat

Conat (IPA:, oficialment en francès igual) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Veure Pirineus і Conat

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Veure Pirineus і Conflent

Conglomerat

Conglomerat amb bauxita En geologia, el conglomerat és una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits d'altres roques units per un ciment.

Veure Pirineus і Conglomerat

Congost (hidrografia)

El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.

Veure Pirineus і Congost (hidrografia)

Congost de Mont-rebei

El congost de Mont-rebei és un paratge que forma part de la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont Rebei.

Veure Pirineus і Congost de Mont-rebei

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Veure Pirineus і Constitució espanyola de 1978

Copa dels Pirineus

La Copa dels Pirineus, també coneguda com a Challenge dels Pirineus o Challenge Internacional del Sud de França, fou una competició de futbol per iniciativa del mecenes occità Monsieur Labat celebrada entre 1910 i 1914 amb la participació de clubs dels territoris al voltant dels Pirineus (Catalunya, País Basc, Llenguadoc, Migdia-Pirineus i Aquitània).

Veure Pirineus і Copa dels Pirineus

Copa Pirineus de rugbi

La Copa Pirineus de rugbi va ser una campionat de rugbi que va disputar-se entre 1960 i 1967, organitzada per la Federació Catalana de Rugbi i alguns equips de la Catalunya Nord i de la regió de l'Occitània.

Veure Pirineus і Copa Pirineus de rugbi

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Pirineus і Corona d'Aragó

Costa Brava

La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França, al municipi de Portbou; la seva longitud és de més de 200 km.

Veure Pirineus і Costa Brava

Costoja (Vallespir)

Costoja (en francès Coustouges) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir, situada a banda i banda de la carena principal dels pirinenca, per la qual cosa en bona part pertany a la conca de la Muga, a la subcomarca de l'Alta Garrotxa, mentre que l'altra part és plenament vallespirenc, de la conca del Tec.

Veure Pirineus і Costoja (Vallespir)

Cremallera de Núria

El Cremallera de Núria és una línia ferroviària de tren cremallera que connecta Ribes de Freser amb Queralbs i la Vall de Núria, a la comarca catalana del Ripollès.

Veure Pirineus і Cremallera de Núria

Cretaci inferior

El Cretaci inferior és la més antiga de les dues grans subdivisions del període Cretaci.

Veure Pirineus і Cretaci inferior

Cromlec

Representació en planta d'un '''Cromlec'''. Stonehenge, Anglaterra. Un cromlec és un monument megalític, format per pedres o menhirs clavats en el sòl i que adopten una forma circular o el·líptica, voltant un terreny.

Veure Pirineus і Cromlec

Democràcia parlamentària

Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.

Veure Pirineus і Democràcia parlamentària

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Veure Pirineus і Diodor de Sicília

Duana

Duana (de l'àrab dīwān, "registre", "escriptori") és una oficina governamental oficial que tenen els estats per al control de moviment d'entrades i sortides de mercaderies i bens cap a l'exterior o provinents de l'exterior.

Veure Pirineus і Duana

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Veure Pirineus і Ebre

Eina (Cerdanya)

Eina (en francès Eyne) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Veure Pirineus і Eina (Cerdanya)

El Camí

Logotíp d'El CamíMarina Baixa El Camí és un itinerari senyalitzat de senderisme cultural que recorre les terres de parla catalana per fomentar la cohesió social i l'autoconeixement de tots aquests territoris.

Veure Pirineus і El Camí

El Pertús

El Pertús ((/, oficialment en francès Le Perthus) o el Portús (forma oficial al Principat de Catalunya), és un poble i comuna nord-catalana del Vallespir, situada en el coll del mateix nom. Forma nucli urbà conjuntament amb el barri del Portús (antigament anomenat els Límits), del municipi alt-empordanès de la Jonquera.

Veure Pirineus і El Pertús

El Pont de Suert

El Pont de Suert (o Lo Pont de Suert en català ribagorçà) és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça.

Veure Pirineus і El Pont de Suert

El Turbó

El Turbó vist des del pantà de Barasona El Turbó és un massís dels Prepirineus aragonesos, a la comarca de la Ribagorça, que té el seu cim a 2.492 metres.

Veure Pirineus і El Turbó

Elizondo

Vista d'Elizondo. Riu Baztan a Elizondo Elizondo és un llogaret a la Comunitat Foral de Navarra, capital de la vall del Baztan, a 57,5 quilòmetres de Pamplona, a la merindad de Pamplona.

Veure Pirineus і Elizondo

Els Banys i Palaldà

Els Banys d'Arles i Palaldà, o, simplificadament, els Banys i Palaldà (o, oficialment i en francès Amélie-les-Bains-Palalda) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Veure Pirineus і Els Banys i Palaldà

Els Encantats

Els Encantats són dues agulles –o dues puntes– d'una famosa muntanya situada als Pirineus, al sud de l'estany de Sant Maurici, a la riba dreta del riu Escrita, en sentit orogràfic.

Veure Pirineus і Els Encantats

Embassament

Vista de l'embassament de Sau Es denomina embassament l'acumulació d'aigua produïda per una obstrucció en el jaç d'un riu o rierol que tanca parcialment o totalment la del seu llit.

Veure Pirineus і Embassament

Endemisme

En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.

Veure Pirineus і Endemisme

Enveig

Enveig (en francès Enveitg) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Veure Pirineus і Enveig

Eocè

L'EocèEn els parlars orientals.

Veure Pirineus і Eocè

Erosió

Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).

Veure Pirineus і Erosió

Errobi

El riu Errobi es troba al País Basc del Nord, Iparralde, en occità es diu Niva i en francès, i oficialment, Nive.

Veure Pirineus і Errobi

Escandinàvia

Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.

Veure Pirineus і Escandinàvia

Escurçó pirinenc

L'escurçó pirinenc (Vipera aspis) és una espècie de serp verinosa i ovovivípar de la família dels vipèrids que viu al sud-oest d'Europa.

Veure Pirineus і Escurçó pirinenc

Esglésies romàniques de la Vall de Boí

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll El conjunt d'Esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000 i inscrit en anglès com a Catalan Romanesque Churches of the Vall de Boí en la World Heritage List, comprèn un total de vuit esglésies i una ermita del romànic català situades en diferents pobles del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).

Veure Pirineus і Esglésies romàniques de la Vall de Boí

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Veure Pirineus і Eslovènia

Espai Català Transfronterer

LEspai Català Transfronterer és una agrupació europea de cooperació territorial (AECT, GECT en francès), format pel Departament dels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord, a l'estat francès) i totes les comarques de la demarcació de Girona (incloent-hi el conjunt de la Cerdanya, també la part que pertany a la “província” de Lleida).

Veure Pirineus і Espai Català Transfronterer

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Pirineus і Espanya

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Veure Pirineus і Espècie

Esports d'hivern

Els esports d'hivern o activitats d'hivern són esports competitius o activitats recreatives no competitives que es practiquen sobre neu o gel.

Veure Pirineus і Esports d'hivern

Esquí

Esquiadors alpins tot girant. Lesquí és l'esport d'hivern i activitat humana que consisteix a lliscar sobre la neu, fent servir esquís (originàriament taules de fusta, ara sovint fetes de fibra de vidre o compostos semblants) o bé una única taula lligat/s als peus fent servir fixacions (snowboard).

Veure Pirineus і Esquí

Estació de la Tor de Querol

La Tor de Querol o la Tor de Querol - Enveig (oficialment en francès Latour-de-Carol–Enveitg) és una estació de ferrocarril situada a la comuna nord-catalana d'Enveig, a l'Alta Cerdanya, propera al poble de la Tor de Querol.

Veure Pirineus і Estació de la Tor de Querol

Estació Internacional de Canfranc

L'Estació Internacional de Canfranc és una estació de ferrocarril situada al municipi espanyol de Canfranc-Estació, a la província d'Osca, molt a prop de la frontera amb França.

Veure Pirineus і Estació Internacional de Canfranc

Estany de Sant Maurici

Lestany de Sant Maurici és un llac pirinenc situat al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Veure Pirineus і Estany de Sant Maurici

Estatge basal

Paisatge típic de l'estatge basal (Francònia, Alemanya). L'estatge basal o la terra baixa en botànica és una zona altitudinal de vegetació que té com a límit inferior el nivell del mar i com a límit superior altituds inferiors a 500-600 m.

Veure Pirineus і Estatge basal

Estatge montà

Vegetació característica de l'estatge montà de la Vall d'Ordesa, Osca, Aragó. L'estatge montà és una zona altitudinal de vegetació de muntanya mitjana a les zones de clima temperat.

Veure Pirineus і Estatge montà

Estatge subalpí

Washington, Estats Units). L'estatge subalpí és una zona altitudinal de vegetació que està situada entre 1.600 i 2.300 m aproximadament i es caracteritza per la presència de boscos naturals de coníferes, semblants en certa manera als grans boscos subàrtics que són presents al nord d'Europa, de la Sibèria i d'Amèrica i que formen l'immens domini de la taigà.

Veure Pirineus і Estatge subalpí

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Pirineus і Europa

Euroregió Pirineus Mediterrània

Mapa de l'Euroregió L'Euroregió Pirineus Mediterrània, nascuda el 29 d'octubre de 2004, és un projecte de cooperació política entre Catalunya, les Illes Balears, l'Aragó, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus.

Veure Pirineus і Euroregió Pirineus Mediterrània

Fada

Una fada pintada per Sophie Anderson Les fades (del llatí fata) són esperits de la naturalesa que tenen cura de mantenir l'equilibri d'aquesta.

Veure Pirineus і Fada

Faig

La Fageda d'en Jordà, bosc situat a Santa Pau (Garrotxa) ''Fagus sylvatica'' El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae.

Veure Pirineus і Faig

Falcó

Falcó és el nom comú que s'aplica a la major part de les espècies del gènere Falco, que són ocells rapinyaires de la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Pirineus і Falcó

Fenolleda

Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.

Veure Pirineus і Fenolleda

Ferrocarrils Transpirinencs

El nom Ferrocarril Transpirinenc indica cada una de les línies de ferrocarril que al es varen proposar de comunicació entre Espanya i França.

Veure Pirineus і Ferrocarrils Transpirinencs

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Veure Pirineus і Figueres

Fluvià

El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental.

Veure Pirineus і Fluvià

Foix (Occitània)

Foix (en occità Fois, en francès Foix) és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic País de Foix.

Veure Pirineus і Foix (Occitània)

Follet

Un follet (derivat de foll; dit fullet a Mallorca), dit també millet, és un esperit fantàstic de la mitologia catalana de caràcter entremaliat.

Veure Pirineus і Follet

Font

Font ''Font el Chorrico'', situada al terme de Tous (País Valencià) Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques.

Veure Pirineus і Font

Font-romeu, Odelló i Vià

Font-romeu, Odelló i Vià (en francès Font-Romeu-Odeillo-Via) és una comuna catalana, a la comarca de la Cerdanya.

Veure Pirineus і Font-romeu, Odelló i Vià

Fort Libèria

El Fort Libèria és una fortificació situada damunt de la vila de Vilafranca de Conflent (comarca del Conflent, Catalunya del Nord), en el vessant meridional de la muntanya de Bell-lloc.

Veure Pirineus і Fort Libèria

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Pirineus і França

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Pirineus і Francès

Frontera entre França i Espanya

Portalet d'Aneu. Fita que indica la frontera entre Llívia i Angostrina i Vilanova de les Escaldes. La frontera estatal francoespanyola és la frontera entre l'Estat espanyol i l'Estat francès.

Veure Pirineus і Frontera entre França i Espanya

Gall fer comú

El gall fer, gall de bosc o gall salvatge, també conegut com a indiot salvatge (Tetrao urogallus), és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gal·linacis dels Països Catalans.

Veure Pirineus і Gall fer comú

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.

Veure Pirineus і Garona

Gascunya

Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Veure Pirineus і Gascunya

Gave

El gave de Pau quan passa per sota el pont d'Orthez Un gave (del gascó gabe) és el nom genèric que es dona a un curs d'aigua, gran o petit, al Bearn o a la Bigorra, en el territori dels Pirineus atlàntics, els Alts Pirineus i a Chalosse.

Veure Pirineus і Gave

Gave de Pau

Pau El Gave de Pau entre Argagnon i Maslacq El Gave de Pau és un riu occità situat al sud-oest de França.

Veure Pirineus і Gave de Pau

Gállego

El Gállego és un afluent del marge esquerre de l'Ebre.

Veure Pirineus і Gállego

Gegant (mitologia)

Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.

Veure Pirineus і Gegant (mitologia)

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.

Veure Pirineus і Geologia

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Veure Pirineus і Gibraltar

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure Pirineus і Girona

Glacera

Una glacera és una massa gruixuda de glaç que s'origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu, als llocs on per l'abundància de precipitacions i les baixes temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament, i que mostra proves de flux en el passat o en l'actualitat.

Veure Pirineus і Glacera

Gneis

El gneis és una roca metamòrfica formada per metamorfisme regional.

Veure Pirineus і Gneis

Golf de Biscaia

El golf de Biscaia (en castellà: Golfo de Vizcaya, en basc: Bizkaiko golkoa, en francès: golfe de Gascogne, en gallec: O golfo de Biscaia, en occità: golf de Gasconha, en bretó: Pleg-mor Gwaskogn) és un ampli golf de l'oceà Atlàntic Nord localitzat a la part occidental d'Europa.

Veure Pirineus і Golf de Biscaia

Gorges de Carançà

Les Gorges de Carançà són un congost situat en el terme comunal de Toès i Entrevalls, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Veure Pirineus і Gorges de Carançà

Gos de muntanya dels Pirineus

El gos de muntanya dels Pirineus, també conegut per Muntanya dels Pirineus i Gran Pirineu (en occità: paton), és una raça de gos grossa i majestuosa, emprada tradicionalment per a la protecció del bestiar (gos pastor de guarda, gos ramader o ca de bestiar) a les pastures del Pirineu (especialment ovelles), i com a gos guardià.

Veure Pirineus і Gos de muntanya dels Pirineus

GR 10 (França)

GR10 Harrieta El GR 10 és un sender de gran recorregut francès que recorre longitudinalment els Pirineus.

Veure Pirineus і GR 10 (França)

GR 11

Marca característica del GR 11 El GR 11, o Sender del Pirineu, és un sender de gran recorregut que recorre els Pirineus pel seu vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània, travessant pics, valls, poblets, boscos i serralades d'una gran bellesa i valor natural.

Veure Pirineus і GR 11

GR 7

El GR 7 és un sender de gran recorregut que transcorre l'est i sud-est de la península Ibèrica, des d'Andorra fins a l'estret de Gibraltar.

Veure Pirineus і GR 7

Granit

Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.

Veure Pirineus і Granit

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Veure Pirineus і Grec antic

Gres

Gres El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra.

Veure Pirineus і Gres

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Pirineus і Guerra Civil espanyola

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Veure Pirineus і Hanníbal Barca (247 aC)

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Veure Pirineus і Hèracles

Hórreo

Hórreo a Riaño Un hórreo és un graner construït en fusta o pedra, que s'eleva del sòl mitjançant pilars o pegollos, que estan acabats en unes plaques o tornarratas per a evitar l'accés de ratolins i que sol disposar de parets amb ranures perquè es ventile l'interior.

Veure Pirineus і Hórreo

Hegoalde

Hegoalde (en verd) País Basc del Sud, País Basc peninsular o País Èuscar del Sud (en basc Hegoalde o Hego Euskal Herria) són alguns dels diferents noms per a referir-se a aquells territoris del País Basc sota administració espanyola, en contraposició a aquells sota administració francesa (Iparralde).

Veure Pirineus і Hegoalde

Hendaia

Hendaia (en francès i oficialment Hendaye) és una localitat francesa del departament dels Pirineus Atlàntics en el territori basc de Lapurdi al País Basc del Nord.

Veure Pirineus і Hendaia

Herbassar

Prats de Nachusa, primavera de 2016 Una prada, prat, praderia, herbassar o herbat és una zona on la vegetació està dominada per gramínies (Poaceae).

Veure Pirineus і Herbassar

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Pirineus і Hispània

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Veure Pirineus і Hispània Tarraconense

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Veure Pirineus і Història d'Andorra

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Veure Pirineus і Història d'Espanya

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Veure Pirineus і Història d'Occitània

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Pirineus і Història de Catalunya

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Veure Pirineus і Història de França

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Veure Pirineus і Història de l'Aragó

Història de Navarra

Navarra Escut del Regne de Navarra La història de Navarra narra els esdeveniments que han tingut lloc a Navarra des dels temps dels primers pobladors, a la prehistòria, fins a l'actualitat.

Veure Pirineus і Història de Navarra

Iacetans

Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.

Veure Pirineus і Iacetans

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Veure Pirineus і Ibers

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Pirineus і Imperi Romà

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Veure Pirineus і Indústria

Invasió de la Vall d'Aran (1944)

La Invasió de la Vall d'Aran del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola (UNE) a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya.

Veure Pirineus і Invasió de la Vall d'Aran (1944)

Iparralde

Iparralde o País Basc del Nord (en basc Iparralde o Ipar Euskal Herria) és el conjunt de territoris històrics del País Basc sota administració francesa.

Veure Pirineus і Iparralde

Iris (gènere)

Iris és un gènere de plantes amb flor monocotiledònies de la família de les iridàcies (Iridaceae).

Veure Pirineus і Iris (gènere)

Irun

Irun (nom èuscar oficial) és un municipi de la província de Guipúscoa, al País Basc.

Veure Pirineus і Irun

Isard pirinenc

Isard (conegut com a sarrio a l'Aragó). Jacetània. Pirineu d'Osca Lisard (Rupicapra pyrenaica) (en aragonés: sarrio, chizardo, ixarzo o ixarso, en asturià: robecu, robezu, en castellà: rebeco, en èuscar: Pirinioetako sarrio, en occità aranès i occità general: isard, sarri, craba per la femella, en francès: chamois des Pyrénées, isard, i en italià: camoscio, camoscio pirenaico o camoscio dei Pirenei), de vegades anomenat isard pirinenc per distingir-lo de l'isard alpí (R. rupicapra), és un bòvid freqüent als Pirineus.

Veure Pirineus і Isard pirinenc

Istme

Istme que connecta les parts nord i sud de l'illa Bruny, a Tasmània, Austràlia. Un istme (del grec ισθμός, isthmos) és un tros estret de terra que connecta dues àrees més grans a través d'una extensió d'aigua per la qual d'altra manera estan separades.

Veure Pirineus і Istme

Jaca

Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Veure Pirineus і Jaca

Jújols

Jújols (oficialment en francès igual, però sense accent) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Veure Pirineus і Jújols

L'Aïnsa

L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.

Veure Pirineus і L'Aïnsa

L'Albera (subcomarca)

Paisatge vinícola de l'Albera, a prop de Sant Genís de Fontanes L'Albera és una subcomarca del Rosselló i abasta la part nord-oriental de la Serra de l'Albera fins al darrer tram del riu Tec, fitant al nord amb la Plana de Perpinyà i a l'oest amb el Baix Vallespir.

Veure Pirineus і L'Albera (subcomarca)

La Jonquera

La Jonquera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Veure Pirineus і La Jonquera

La Pobla de Segur

Escut no oficial La Pobla de Segur és el segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà.

Veure Pirineus і La Pobla de Segur

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Veure Pirineus і La Seu d'Urgell

La Tor de Querol

La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i la vall pirinenca del Querol o Aravó.

Veure Pirineus і La Tor de Querol

La Vall de Boí

La Vall de Boí és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça el centre del qual és la vall de Boí, que dona nom al municipi.

Veure Pirineus і La Vall de Boí

Lamina

Lamina (forma indeterminada lamin, plural laminak), Lamia o Lamiña (pronunciat /lamiɲa/), entre d'altres, són els noms més usuals d'uns éssers fantàstics de la mitologia basca que són esperits de la natura o genis d'aparença humana.

Veure Pirineus і Lamina

Landa (vegetació)

Landa florida a Kalmthout Cabana coberta de pans d'herba de landa a Echten (Drenthe, Països Baixos) La landa és una zona de vegetació de tipus matollar pròpia de l'Europa de clima atlàntic de substrats àcids i de les terres properes de clima plujós i on hi són abundants els brucs, les gatoses i les falgueres, entre altres plantes.

Veure Pirineus і Landa (vegetació)

Lapurdi

Lapurdi (Lapurdi en euskera, Labourd en francès, i Labord en occità gascó) és un dels set territoris del País Basc.

Veure Pirineus і Lapurdi

Larrun

El petit tren de la Rhune Vista per davall del cim que mostra les seues instal·lacions: ''brasserie'', botigues de records, antena de transmissió El pic Larrun és un cim situat als Pirineus occidentals, entre els territoris de Navarra i Lapurdi i fronterer entre França i Espanya.

Veure Pirineus і Larrun

Lígur antic

L'idioma lígur és el terme que s'aplica a les llengua o llengües parlades pels antics lígurs en el sud de França i part occidental del nord d'Itàlia.

Veure Pirineus і Lígur antic

Línia d'alta velocitat

Línies de gran velocitat a Europa. AGV. ICE-3. AVE. Itàlia: ETR 500. Shinkansen E5 del Japó. Una línia d'alta velocitat o línia de gran velocitat (LAV o LGV) és una línia de ferrocarril que permet que hi circulin trens d'alta velocitat.

Veure Pirineus і Línia d'alta velocitat

Línia elèctrica aèria

Línia elèctrica aèria a Gloucestershire, Anglaterra. Una línia elèctrica aèria és una estructura usada en la transmissió i la distribució d'energia elèctrica per transmetre energia elèctrica a llargues distàncies.

Veure Pirineus і Línia elèctrica aèria

Línia Lleida - la Pobla de Segur

La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur uneix Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur com a nuclis més importants connectant el Pla de Lleida i el Prepirineu.

Veure Pirineus і Línia Lleida - la Pobla de Segur

Línia P

Niu de metralladora al CR-76 de la Guingueta d'Àneu La línia P, oficialment Organització defensiva dels Pirineus, va ser una barrera defensiva construïda entre 1944 i 1948 per evitar que, depenent de les èpoques, els maquis –si bé aquesta hipòtesi no és gaire creïble–, el Tercer Reich o els Aliats penetressin al territori espanyol.

Veure Pirineus і Línia P

Línia Ripoll-Puigcerdà

La línia Ripoll-Puigcerdà o Ferrocarril Transpirinenc és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Ripoll amb Puigcerdà i la Tor de Querol travessant la vall de Ribes.

Veure Pirineus і Línia Ripoll-Puigcerdà

Linx nòrdic

El linx nòrdic, gat cerver, gat cerval, llop cerver, llop cerval o gatillop (Lynx lynx) és un fèlid de mida mitjana natiu dels boscos d'Europa i Sibèria.

Veure Pirineus і Linx nòrdic

Llac

Llac Titicaca. Puno. Perú Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.

Veure Pirineus і Llac

Llac de la Bollosa

L'estany de la Bollosa (o Bullosa) (estàndard, en francès lac des Bouillouses) és un llac de 149 hectàrees situat a la part més alta del Capcir, al límit amb l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Veure Pirineus і Llac de la Bollosa

Llangardaix pirinenc

El llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós d'aspecte robust i rodanxó, el qual s'inclou dins els lacèrtids de mida mitjana, amb unes mesures que se situen entre les d'un llangardaix i una sargantana.

Veure Pirineus і Llangardaix pirinenc

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Veure Pirineus і Lleida

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Veure Pirineus і Llenguadoc

Llenguadoc-Rosselló

El Llenguadoc-Rosselló (Lengadòc-Rosselhon en occità, Languedoc-Roussillon en francès) fou una regió administrativa al sud de França, integrada actualment a la regió d'Occitània.

Veure Pirineus і Llenguadoc-Rosselló

Llevant (vent)

El llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s'anomena també llevant el vent que prové d'aquest punt cardinal.

Veure Pirineus і Llevant (vent)

Llirga

Fruits i llavors La llirga o consolva (Lilium pyrenaicum) és una espècie de planta amb flors del gènere Lilium dins la família de les liliàcies (Liliaceae).

Veure Pirineus і Llirga

Llista d'estacions d'esquí dels Pirineus

Llista d'estacions d'esquí dels Pirineus, tant estacions d'esquí alpí com nòrdic, ordenades alfabèticament per regió o país.

Veure Pirineus і Llista d'estacions d'esquí dels Pirineus

Llista de zones de protecció dels Pirineus

Parc Nacional d'Aigüestortes, a Catalunya. La fauna i la flora dels Pirineus s'han protegit en part per la creació al llarg del de nombroses zones de protecció, detallades a continuació.

Veure Pirineus і Llista de zones de protecció dels Pirineus

Llista UIAA dels 3.000 pirinencs

La Llista UIAA dels 3.000 pirinencs és una llista on hi surten tots els Tresmils situats al Pirineu, és a dir, els pics amb més de 3.000 metres d'altitud sobre el nivell del mar situats en aquesta serralada.

Veure Pirineus і Llista UIAA dels 3.000 pirinencs

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Veure Pirineus і Llobregat

Llop

El llop (Canis lupus) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.

Veure Pirineus і Llop

Lorda

Lorda, o Lurda (en occità Lorda, en francès Lourdes), és una ciutat de la Gascunya situada a les planures de la Bigorra a una altitud de 400 metres.

Veure Pirineus і Lorda

Luzaide

Luzaide (oficialment bilingüe Luzaide/Valcarlos) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.

Veure Pirineus і Luzaide

Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Veure Pirineus і Maçanet de Cabrenys

Mag

Merlí, príncep dels encantaments, és un dels '''mags''' més coneguts Un mag, màgic, bruixot, fetiller o encantador és una persona que es dedica a la bruixeria o a certs tipus de màgia.

Veure Pirineus і Mag

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Veure Pirineus і Magrib

Mallos de Riglos

Els Mallos de Riglos és una formació muntanyosa del Prepirineu.

Veure Pirineus і Mallos de Riglos

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.

Veure Pirineus і Mamífers

Maquis

el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

Veure Pirineus і Maquis

Mar Cantàbrica

La mar Cantàbrica, també anomenada mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nord de la península Ibèrica i la costa sud-oest de França.

Veure Pirineus і Mar Cantàbrica

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Pirineus і Mar Mediterrània

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Veure Pirineus і Marca Hispànica

Mare de Déu de les Salines

La Mare de Déu de les Salines és un santuari a migdia del puig de les Salines, a l'extrem nord del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a 15 km del nucli urbà, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Pirineus і Mare de Déu de les Salines

Marga

Una marga és una roca sedimentària de tipus terrigen, composta d'una fracció argilosa i d'una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci (calcita), o bé d'hidrogencarbonat de magnesi i calci (dolomita). Com minerals accessoris, es troben generalment quars, mica, grafit, guix, pirita.

Veure Pirineus і Marga

Marmota

Les marmotes (Marmota) són un gènere de mamífers de la família dels esciúrids.

Veure Pirineus і Marmota

Marmota alpina

La marmota alpina (Marmota marmota) és un mamífer de la família dels esciúrids.

Veure Pirineus і Marmota alpina

Mètode Vauban

Mètode Vauban de les tres paral·leles d'atac El mètode Vauban és un conjunt de tècniques i pràctiques a seguir en les accions d'assalt de ciutats fortificades, concebut per Sébastien Le Prestre, mariscal de Vauban, enginyer militar francès que s'havia distingit, precisament, per la construcció de fortificacions modèliques a moltes ciutats de França.

Veure Pirineus і Mètode Vauban

Mentet

Mentet (en francès oficialment Mantet) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord). Es troba envoltat per la Reserva natural de Pi - Mentet.

Veure Pirineus і Mentet

Mesozoic

El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.

Veure Pirineus і Mesozoic

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Veure Pirineus і Metre

Migdia-Pirineus

Migdia-Pirineus (en occità Miègjorn-Pirenèus, en francès Midi-Pyrénées) fou una regió administrativa de la República Francesa amb capital a Tolosa, una de les set en què és dividida Occitània.

Veure Pirineus і Migdia-Pirineus

Milà negre

Ruta migratòria de la subespècie ''Milvus migrans migrans'' El milà negre (Milvus migrans) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba en ambients aquàtics d'Euràsia, l'Àfrica subsahariana i Austràlia.

Veure Pirineus і Milà negre

Milà reial

El milà reial (Milvus milvus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la regió paleàrtica occidental d'Europa i al nord-oest d'Àfrica.

Veure Pirineus і Milà reial

Mina (enginyeria)

Una mina o una explotació minera és el conjunt d'instal·lacions necessàries per explotar un jaciment de minerals o altres materials.

Veure Pirineus і Mina (enginyeria)

Minairó

Un minairó és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia dels Pirineus, des de Catalunya fins al País Basc.

Veure Pirineus і Minairó

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Veure Pirineus і Mitologia grega

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Veure Pirineus і Monestir de Santa Maria de Ripoll

Mont Perdut

El Mont Perdut (en aragonès, Punta de Treserols) és un cim al massís de Mont Perdut amb 3.355 m. La via normal d'ascensió s'efectua a través del refugi de Góriz (2.100 m), on és habitual pernoctar, i la canal de "l'Escopidora", un dels punts negres del Pirineu on ha mort molta gent intentant assolir el cim.

Veure Pirineus і Mont Perdut

Montardo

El Montardo o Montardo d'Aran és un pic dels Pirineus centrals, a la comarca de la Vall d'Aran. Té una alçada de 2.833,2 metres i per la seva vistositat i situació és una de les muntanyes més conegudes d'aquella comarca i de tot el Pirineu.

Veure Pirineus і Montardo

Montlluís

Montlluís (en francès Mont-Louis), antigament el Vilar d'Ovança, és una vila i comuna catalana, a la comarca del Conflent.

Veure Pirineus і Montlluís

Muga

La Muga és un riu pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) i de règim pluvial, que desemboca a la Mediterrània.

Veure Pirineus і Muga

Muntanya

Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.

Veure Pirineus і Muntanya

Muntanyisme

El muntanyisme (fer muntanya), excursionisme o trescar és la reiterada acció de fer excursions, molt vinculada amb el món de la muntanya i l'ascensió de les mateixes per pur plaer: senderisme, alpinisme, escalada, espeleologia, etc.

Veure Pirineus і Muntanyisme

Mussol pirinenc

Niu de mussol pirinenc. Mussol pirinenc Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia. El mussol pirinenc, mussol de Tengmalm o miloca (Aegolius funereus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Pirineus і Mussol pirinenc

N-230

LN-230, que serà parcialment substituïda per l'A-14, és una carretera estatal que uneix Lleida amb la Vall d'Aran, seguint el curs de la Noguera Ribagorçana.

Veure Pirineus і N-230

N-260

La N-260 és una via de la Xarxa de Carreteres de l'Estat que discorre per Aragó i Catalunya.

Veure Pirineus і N-260

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Veure Pirineus і Narbona

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Veure Pirineus і Navarra

Nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan, també anomenada popularment la revetlla de Sant Joan, la nit del foc, la nit de les bruixes o la nit del ros, se celebra arreu dels Països Catalans, i en altres indrets del món, durant la nit entre el 23 i 24 de juny.

Veure Pirineus і Nit de Sant Joan

Noedes

Noedes (IPA:, oficialment en francès Nohèdes) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Veure Pirineus і Noedes

Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Veure Pirineus і Noguera Pallaresa

Noguera Ribagorçana

pont d'Orrit La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Veure Pirineus і Noguera Ribagorçana

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Veure Pirineus і Occità

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Veure Pirineus і Occitània

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Veure Pirineus і Oceà Atlàntic

Ocells

Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.

Veure Pirineus і Ocells

Oloron

* Oloron o Auloron, comarca francesa al nord del Bearn.

Veure Pirineus і Oloron

Olositans

Els olositans eren un hipotètic poble iber establert en algun punt de la zona oriental dels Pirineus.

Veure Pirineus і Olositans

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Veure Pirineus і Olot

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Veure Pirineus і Organització de les Nacions Unides

Orogènesi alpina

La Serra del Montsià és una de les serres que es varen formar durant l'orogènesi alpina L'orogènesi alpina és una fase orogènica del Terciari on a partir de la compressió de sediments que han ascendits degut a la coalició de dues plaques tectòniques en forma convergent, que formà i segueix formant serralades muntanyoses d´alçada variada, en forma horitzontal situades en una latitud nord.

Veure Pirineus і Orogènesi alpina

Orogènesi varisca

doi.

Veure Pirineus і Orogènesi varisca

Os bru

Los bru (Ursus arctos), onso o ossa (al Pallars) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.

Veure Pirineus і Os bru

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Veure Pirineus і Osca

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Veure Pirineus і País Basc

País de Foix

castell de Foix El País de Foix (en occità País de Fois, en francès Pays de Foix) és una petita regió històrica d'Occitània, amb capital a Foix.

Veure Pirineus і País de Foix

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Veure Pirineus і Paganisme

Paleozoic

El Paleozoic és l'era geològica que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Veure Pirineus і Paleozoic

Pallars Sobirà

El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.

Veure Pirineus і Pallars Sobirà

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Veure Pirineus і Pamplona

Pantà de Llauset

El lestany de Llauset o pantà de Llauset és un embassament a 2.200 metres sobre el nivell de la mar, és el més gran de la vall de Llauset, a la conca del riu Ebre, situat a Montanui, a la Ribagorça.

Veure Pirineus і Pantà de Llauset

Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera

El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera està situat al nord-est de la comarca de l'Alt Empordà, a la zona de la serra de l'Albera compresa en els termes municipals de la Jonquera, Espolla i Rabós.

Veure Pirineus і Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Pirineus і París

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l'Alt Pirineu, l'únic que hi ha a Catalunya.

Veure Pirineus і Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut

El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut (en aragonès: Parque Nacional d'Ordesa y d'as Tres Serols, en castellà: Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido) està ubicat en el Pirineu central d'Osca, comarca del Sobrarb, Aragó.

Veure Pirineus і Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut

Parc Nacional dels Pirineus

El Parc Nacional dels Pirineus (en francès: Parc National des Pyrénées) és un dels parcs nacionals de la serralada pirinenca.

Veure Pirineus і Parc Nacional dels Pirineus

Parc Natural de l'Alt Pirineu

El Parc Natural de l'Alt Pirineu és un parc natural creat per la Generalitat de Catalunya l'1 d'agost del 2003 entre les comarques del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell.

Veure Pirineus і Parc Natural de l'Alt Pirineu

Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser és un parc natural que inclou territori pertanyent a l'espai de les Capçaleres del Ter i del Freser (85%) i també a un altre espai d'interès natural –Serra Cavallera- (1%) i incorpora zones que fins ara no estava incloses en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) (14%).

Veure Pirineus і Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Parc Natural de Pocets-Maladeta

El Parc Natural de Pocets-Maladeta fou declarat Parc per Llei la 3/1994, del 23 de juny, de les Corts d'Aragó, amb la finalitat de preservar els seus valors naturals, vegetació, flora i formacions geomorfològiques.

Veure Pirineus і Parc Natural de Pocets-Maladeta

Parc Natural del Cadí-Moixeró

left El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai d'interès natural de Catalunya, que comprèn el conjunt de serres prepirinenques del Cadí i de Moixeró.

Veure Pirineus і Parc Natural del Cadí-Moixeró

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Veure Pirineus і Patrimoni de la Humanitat

Pau (Occitània)

Pau (pronunciat en occità, en francès) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Pirineus і Pau (Occitània)

Pedals de Foc

Santuari de Montgarri Pedals de Foc és una ruta per a bicicleta de muntanya que encercla el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i que transcorre per la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

Veure Pirineus і Pedals de Foc

Pedra calcària

La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.

Veure Pirineus і Pedra calcària

Pedraforca

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.

Veure Pirineus і Pedraforca

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Pirineus і Península Ibèrica

Penya-segat

Penya-segats de Moher, a Irlanda. Escarp al Cumberland Plateau, Tennessee. Penya-segat de Preikestolen situat sobre el Lysefjord, un fiord de Noruega Cingles de la Serra de Sis, situats a la Baixa Ribagorça dels Prepirineus aragonesos Un penya-segat, tallserrat o capserrat és un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.

Veure Pirineus і Penya-segat

Perdiu blanca

''Lagopus muta helvetica'' fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu. Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska. La perdiu blanca, mussola, pollassa pàl·lida o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.

Veure Pirineus і Perdiu blanca

Pernins

Els pernins (Perninae) són una subfamília d'ocells rapinyaires de la familia dels accipítrids (Accipitridae), que inclouen una sèrie d'espècies d'ales amples de mida mitjana.

Veure Pirineus і Pernins

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Veure Pirineus і Perpinyà

Peu de muntanya

El peu de muntanya o peu de mont, conegut també com a raiguer, samontà o piemont és la plana al peu de la muntanya, creada per dipòsit glacial, erosió, acumulació o tots els processos.

Veure Pirineus і Peu de muntanya

Pi de Conflent

Pi de Conflent (o, en francès oficialment Py) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Veure Pirineus і Pi de Conflent

Pic d'Aneto

La Maleïda o pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó.

Veure Pirineus і Pic d'Aneto

Pic d'Anie

El pic d'Anie (en basc: Auñamendi) és una muntanya pràcticament piramidal del vessant nord del Pirineu, situat prop de la frontera francoespanyola a la regió de Bearn (França).

Veure Pirineus і Pic d'Anie

Pic de la Maladeta

El Pic de la Maladeta és una muntanya de 3.308 metres, amb una prominència de 117 m, a la part central del massís de la Maladeta.

Veure Pirineus і Pic de la Maladeta

Pic de Marboré

El pic de Marboré (en aragonès Plan de Marmorés), amb 3.248 m d'altitud i una prominència de 78 m, és un dels cims del massís del Mont Perdut, situat en una cresta de pics de més de 3.000 m que fa frontera entre Espanya (vall d'Ordesa) i França (circ de Gavarnia).

Veure Pirineus і Pic de Marboré

Pic de Mieidia d'Aussau

El pic de Mieidia d'Aussau (en francès Midi d'Ossau) és un cim de 2.884 metres situat al Pirineu occità.

Veure Pirineus і Pic de Mieidia d'Aussau

Pic de Vallhiverna

El pic de Vallhiverna o pic de Vallibierna és una muntanya de 3.067 metres que es troba a la Ribagorça, al massís de la Maladeta, província d'Osca (Aragó).

Veure Pirineus і Pic de Vallhiverna

Pic del Migdia de Bigorra

El pic del Migdia de Bigorra (en occità gascó, Pic de Mieidia de Bigòrra; en francès, Pic du Midi de Bigorre) està situat al departament dels Alts Pirineus, a França.

Veure Pirineus і Pic del Migdia de Bigorra

Pic Maldito

El Pic Maldito és una muntanya de 3.350 m d'altitud i una prominència de 20 m que es troba al massís de la Maladeta, a la província d'Osca (Aragó).

Veure Pirineus і Pic Maldito

Pica d'Estats

La Pica d'Estats o Pui de Sotllo (en occità: Pica d'Estats, en francès: Pique d'Estats) és una muntanya de 3.143 metres, situada entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d'Arieja, i que és el cim més alt de Catalunya.

Veure Pirineus і Pica d'Estats

Pinus mugo

Pinus mugo és una espècie de conífera de la família Pinaceae pròpia de l'alta muntanya europea (viu a l'estatge subalpí) i que presenta dues subespècies d'aspecte força diferent, que per alguns autors són dues espècies diferents: Pinus mugo subsp.

Veure Pirineus і Pinus mugo

Pirene

Pirene (en grec Πυρήνη, en llatí Pyrene) va ser, en la mitologia grecoromana, una jove filla del rei Bèbrix, que regnava a l'època d'Hèracles sobre les poblacions de la regió de Narbona.

Veure Pirineus і Pirene

Pirineisme

Un senderista ascendint al pic dels Gourgs Blancs El pirineisme consisteix en la pràctica del muntanyisme als Pirineus.

Veure Pirineus і Pirineisme

Pirineus Atlàntics

Els Pirineus Atlàntics (64) (Pyrénées-Atlantiques en francès, Pirinèus-Atlantics en gascó, Pirinio Atlantiarrak en basc) són el departament francès, situat al sud-oest de França a la regió Nova Aquitània.

Veure Pirineus і Pirineus Atlàntics

Pirineus Orientals

Els Pirineus Orientals (en i oficialment en) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.

Veure Pirineus і Pirineus Orientals

Pirineus TV

Pirineus TV és un canal de televisió de caràcter privat gestionat pel grup de comunicació Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió.

Veure Pirineus і Pirineus TV

Piscicultura

Maricultura del salmó a l'illa de Skye, Escòcia Aqua-Boy, un vaixell noruec dedicat a la piscicultura de la costa oest escocesa Piscicultura és l'especialització principal de l'aqüicultura, mentre que altres mètodes estarien dins del concepte de la maricultura.

Veure Pirineus і Piscicultura

Plutarc de Queronea

Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Veure Pirineus і Plutarc de Queronea

Port de la Bonaigua

La Bonaigua, dita també port de la Bonaigua (en aranès era Bonaigua i pòrt dera Bonaigua), és una zona de pas entre muntanyes, a 2.076 metres d'altitud, limítrofa entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran, que uneix els pobles de Salardú amb València d'Àneu.

Veure Pirineus і Port de la Bonaigua

Portbou

Portbou és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Veure Pirineus і Portbou

Posets

El pic de Posets, també conegut com a punta de Llardana, amb 3.375 m d'altitud, és el segon cim més alt dels Pirineus, després de l'Aneto (tots dos a la província d'Osca, comunitat autònoma d'Aragó).

Veure Pirineus і Posets

Potok (Žilina)

Potok és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.

Veure Pirineus і Potok (Žilina)

Prada

Prada, o Prada de Conflent (IPA:, oficialment en francès, Prades), és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent.

Veure Pirineus і Prada

Prats de Molló

Prats de Molló és la vila cap de la comuna de Prats de Molló i la Presta i del subcomarca de l'Alt Vallespir, pertanyent a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Veure Pirineus і Prats de Molló

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Veure Pirineus і Prehistòria

Prepirineus

Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.

Veure Pirineus і Prepirineus

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Veure Pirineus і Principat de Catalunya

Puigcerdà

Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.

Veure Pirineus і Puigcerdà

Puigmal

El Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er per contraposició al Puigmal de Llo i al Puigmal de Segre) és una muntanya del Pirineu Oriental (2.909,8 msnm) situada entre la comuna d'Er, a l'Alta Cerdanya, i el municipi de Queralbs, al Ripollès.

Veure Pirineus і Puigmal

Puigmal (mitologia)

Puigmal és el nom d'un gegant propi de la mitologia catalana.

Veure Pirineus і Puigmal (mitologia)

Punta d'Astorg

La punta d'Astorg és una muntanya de 3.355 m d'altitud, amb una prominència de 142 m, que es troba al massís de la Maladeta, província d'Osca (Aragó).

Veure Pirineus і Punta d'Astorg

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Veure Pirineus і Ramaderia

Refugi de muntanya

Refugi Estasen sota la paret Nord del Pedraforca Refugi Chacaltaya amb la ciutat de La Paz al fons Un refugi de muntanya és una edificació situada a muntanya per tal de donar aixopluc als excursionistes, o altres persones que ho necessitin.

Veure Pirineus і Refugi de muntanya

Refugis del Pirineu català

Refugi d'Ulldeter, successor d'un dels primers aixecats a Catalunya Per arrecerar-se i passar les nits, els primers excursionistes feren servir o bé les cabanes de pastors o bé construccions mixtes que aprofitaven les baumes naturals tancades amb una paret de pedra.

Veure Pirineus і Refugis del Pirineu català

Regió francesa

La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.

Veure Pirineus і Regió francesa

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Veure Pirineus і Regne d'Aragó

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Veure Pirineus і Regne de Navarra

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Veure Pirineus і Regne de Toledo

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Veure Pirineus і Regne Franc

Reichenbach im Kandertal

Reichenbach im Kandertal és un municipi del cantó de Berna (Suïssa), situat a l'antic districte de Burgdorf i des de 2010 al Frutigen-Niedersimmental.

Veure Pirineus і Reichenbach im Kandertal

Reserva Natural del Bosc de la Maçana

La Reserva Natural del Bosc de la Maçana (en francès Réserve Naturelle de la Forêt de la Massane) està situada en el terme comunal d'Argelers de la Marenda, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Veure Pirineus і Reserva Natural del Bosc de la Maçana

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Veure Pirineus і Revolució Francesa

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord.

Veure Pirineus і Ribagorça

Ripoll

La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.

Veure Pirineus і Ripoll

Ripollès

El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).

Veure Pirineus і Ripollès

Riu Ador

L'Ador és un riu de la conca d'Aquitània al sud-oest de França.

Veure Pirineus і Riu Ador

Riu Aragó

LAragó és un riu de la conca de l'Ebre.

Veure Pirineus і Riu Aragó

Riu Arieja

El riu Arieja (en occità Arièja, en francès Ariège) és un riu del vessant atlàntic dels Pirineus.

Veure Pirineus і Riu Arieja

Riu Aude

L'Aude (en occità i francès, i en català amb variacions de pronúncia o d'ortografia, per exemple, Auda) és un riu del Llenguadoc que desemboca al mar Mediterrani, al Grau de Vendres.

Veure Pirineus і Riu Aude

RN 116

Un dels extrems de l'N116, al pont del pas fronterer sobre el riu Querol a la Guingueta d'Ix La RN 116 o N116 amb les sigles RN 116 volen dir Route Nationale 116 i s'usen perquè, dins de la xarxa viària francesa, la carretera que uneix Puigcerdà amb Perpinyà té la categoria de carretera nacional.

Veure Pirineus і RN 116

Roca ígnia

Les roques ígnies o magmàtiques són les roques que s'han format a partir del refredament d'un magma.

Veure Pirineus і Roca ígnia

Roca crostal

Roca crostal (en: crustal rock) és com s'anomena la roca o els tipus de roques més presents a la superfície de l'escorça o crosta terrestre (litosfera).

Veure Pirineus і Roca crostal

Roca metamòrfica

Esquist, roca metamòrfica a Yamauchi, prefectura de Fukuoka, Japó Les roques metamòrfiques són aquelles roques que es formen per metamorfisme, en sotmetre qualsevol tipus de roca a altes pressions o temperatures sense que s'arribi a fondre.

Veure Pirineus і Roca metamòrfica

Roca sedimentària

Les roques sedimentàries són les que es componen de residus o detrits d'altres roques anteriors.

Veure Pirineus і Roca sedimentària

Rododendre

Els rododendres (Rhododendron) son un gènere de plantes angiospermes arbustives de la família de les ericàcies natives de la zona temperada de l’hemisferi nord, Àsia tropical i el nord d’Austràlia.

Veure Pirineus і Rododendre

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Pirineus і Roma

Ruta de la Sal de la Vida

La Ruta de la Sal de la Vida és un recorregut d'uns 150 km, per etapes, entre Sant Feliu de Guíxols i el santuari de Núria proposat pel Consorci de les Vies Verdes i la Fundació ECA Global.

Veure Pirineus і Ruta de la Sal de la Vida

Ruta dels Segadors

La Ruta dels Segadors o Camí dels Bons Homes, és d'entre els camins de gran recorregut que travessen el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el GR-107, i el GR-150 presenten un especial interès.

Veure Pirineus і Ruta dels Segadors

Sant Joan de Peu de Port

Sant Joan de Peu de Port (en basc Donibane Garazi; en occità Sent Joan Pè de Port; en francès i oficialment Saint-Jean-Pied-de-Port), és la capital de la Baixa Navarra, un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Pirineus і Sant Joan de Peu de Port

Sant Sebastià

Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Veure Pirineus і Sant Sebastià

Sediment

Les aigües costaneres de la província de Jiangsu (Xina), són marronoses gairebé tot l’any a causa del gran volum de sediment en suspensió que aporten els rius Yangtze, Groc i altres rius. Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o bé precipitades per processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.

Veure Pirineus і Sediment

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Pirineus і Segona Guerra Mundial

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Veure Pirineus і Segona Guerra Púnica

Segre

En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.

Veure Pirineus і Segre

Selva d'Irati

Selva d'Irati La selva d'Irati situada al nord de Navarra i al sud d'Iparralde és un espai forestal notable principalment per l'extensió i conservació de la fageda.

Veure Pirineus і Selva d'Irati

Senderisme

El senderisme és una activitat física o esport que consisteix a caminar a l'aire lliure generalment seguint camins o senders marcats per tal de gaudir de la natura, els paisatges i els seus elements d'interès històric i cultural.

Veure Pirineus і Senderisme

Senglar

El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

Veure Pirineus і Senglar

Sequera

Terra seca Estat de l'embassament de Sau, a Osona, al març del 2008 La sequera, secada, seca o sequina és un esdeveniment d'escassetat prolongada del subministrament d'aigua, ja sigui atmosfèrica (precipitació per sota de la mitjana), d'aigües superficials o subterrànies.

Veure Pirineus і Sequera

Serra de Corbera

La serra de Corbera és una alineació muntanyosa situada entre les comarques valencianes de la Ribera del Xúquer i la Valldigna.

Veure Pirineus і Serra de Corbera

Serra de l'Albera

La serra de l'Albera, o també massís de l'Albera, és el principal contrafort oriental dels Pirineus.

Veure Pirineus і Serra de l'Albera

Serra de Queralt (Berguedà)

La serra de Queralt és un espai natural situat al centre de la comarca del Berguedà (Barcelona) i que fa de límit entre les formes suaus de la conca de l'Ebre i els relleus més escarpats dels Pirineus.

Veure Pirineus і Serra de Queralt (Berguedà)

Serra del Cadí

La serra del Cadí o el Cadí és una serra del nord de Catalunya situada als Prepirineus.

Veure Pirineus і Serra del Cadí

Serralada

Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps Vista aèria de la serralada dels Andes altiplà tibetà. Fotografia realitzada des de l'Estació Espacial Internacional. Una serralada (Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural) és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d'una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'Himàlaia, els Andes, els Alps, els Pirineus, la serralada Prelitoral o el Sistema Ibèric.

Veure Pirineus і Serralada

Solana d'Andorra

La Solana d'Andorra La Solana d'Andorra és un territori andorrà que es troba al vessant nord dels Pirineus, a l'alta vall del riu Arièja.

Veure Pirineus і Solana d'Andorra

Somport

Somport és un coll de muntanya als Pirineus centrals, que uneix els estats de França i Espanya.

Veure Pirineus і Somport

Sort

Sort és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Pallars Sobirà, on fa de cap de comarca.

Veure Pirineus і Sort

Subestació elèctrica

Subestació elèctrica La subestació elèctrica és una instal·lació industrial emprada per a la transformació del voltatge del corrent elèctric.

Veure Pirineus і Subestació elèctrica

Subpirineu

Mapa Catalunya Mapa geogràfic de Catalunya assenyalant els principals sistemes morfològicsFronteres orientatives segons articles de la Enciclopèdia Catalana Nostra Senyora de Bellmunt'' a Sant Pere de Torelló dins de la zona del Subpirineu El Subpirineu és una zona muntanyosa a Catalunya.

Veure Pirineus і Subpirineu

Talpó pirinenc

El talpó pirinenc (Microtus gerbei) només es troba als Pirineus.

Veure Pirineus і Talpó pirinenc

Tarba

Tarba (en francès, Tarbes) és una ciutat d'Occitània, que és capital del departament dels Alts Pirineus, capital de sotsprefectura i de cantó, a la regió d'Occitània, i capital de la província històrica de Bigorra.

Veure Pirineus і Tarba

Tèxtil

Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.

Veure Pirineus і Tèxtil

Túnel de Somport

El Túnel de Somport és un túnel dedicat al transport per carretera al Pirineu central que uneix les valls de l'Aragó (Espanya) i d'Aspe (França).

Veure Pirineus і Túnel de Somport

Túnel de Viella

Imatge de 2005 de l'interior de l'antic túnel Imatge de 2011 de l'interior del nou túnel El Túnel de Viella és un túnel situat al nord-oest de Catalunya que comunica les comarques de la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça.

Veure Pirineus і Túnel de Viella

Túnel del Pertús

El Túnel del Pertús és un túnel ferroviari de doble via que connecta França i Espanya a través dels Pirineus Orientals, va ser inaugurat el desembre de 2010 i forma part de la línia de tren d'alta velocitat Perpinyà-Figueres.

Veure Pirineus і Túnel del Pertús

Tec

Termes comunals travessats pel Tec o de la seva conca El riu Tec és un riu de la Catalunya del Nord d'orientació oest-est.

Veure Pirineus і Tec

Ter

El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.

Veure Pirineus і Ter

Terciari

El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, que abasta el temps des de la fi del Cretaci, fa 65 milions d'anys, fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys.

Veure Pirineus і Terciari

Tet

La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània prop de Perpinyà, després de 120 km.

Veure Pirineus і Tet

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Veure Pirineus і Tolosa de Llenguadoc

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Pirineus і Tractat dels Pirineus

Tren Groc

El Tren Groc (en francès Train Jaune) o Tren Groc de la Cerdanya, també conegut com la Línia de Cerdanya o més popularment com el canari de muntanya, és una línia de ferrocarril de via mètrica (via estreta d'un metre d'ample) gestionat per la SNCF a través de la marca regional TER d'Occitània.

Veure Pirineus і Tren Groc

Trencalòs

El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Veure Pirineus і Trencalòs

Tritó pirinenc

El tritó pirinenc (Calotriton asper) és una espècie d'amfibi urodel de la família dels salamàndrids.

Veure Pirineus і Tritó pirinenc

Turisme

Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.

Veure Pirineus і Turisme

Turisme ecològic

Fernando de Noronha al Brasil. El Turisme ecològic o ecoturisme és el conjunt d'activitats turístiques enfocades en les pràctiques sostenibles, la preservació i l'apreciació del medi (tant natural com cultural) que acull els viatjants.

Veure Pirineus і Turisme ecològic

Turisme rural

Casa rural de Lituània. El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menys de 1.000 o 2.000 habitants) o fora del nucli urbà en localitats d'una mida més gran.

Veure Pirineus і Turisme rural

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Veure Pirineus і UNESCO

Universitat Internacional de Catalunya

La Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) és una universitat privada amb seu a Barcelona creada l'any 1997 i reconeguda pel Parlament de Catalunya per la Llei 11/1997, de l'1 d'octubre.

Veure Pirineus і Universitat Internacional de Catalunya

Urdazubi

Urdazubi (oficialment bilingüe Urdazubi/Urdax) és un municipi de Navarra, a la comarca de Baztan, dins la merindad de Pamplona.

Veure Pirineus і Urdazubi

Vaca bruna dels Pirineus

Vaques al Ripollès. La vaca bruna dels Pirineus és una raça de vaca pròpia de les comarques dels Pirineus Catalans: Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Alt Empordà, Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Ripollès i Solsonès.

Veure Pirineus і Vaca bruna dels Pirineus

Vaca pirinenca

La vaca pirinenca procedeix dels bovins rossos d'Europa Central, que van arribar a la península Ibèrica a través dels Pirineus cap al 1700-600 aC, en onades diverses de la migració dels pobles indoeuropeus.

Veure Pirineus і Vaca pirinenca

Valira

Riu Valira del Nord al pas per la Massana La Valira és un riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta que vertebra la hidrologia d'Andorra i part de l'Urgellet.

Veure Pirineus і Valira

Vall d'Aezkoa

Escut de la vall d'Aezkoa Ubicació de la Vall d'Aezkoa dins de Navarra Municipis de la vall d'Aezkoa Vall d'Aezkoa (basc Aezkoa Ibarra) és una vall situada al nord-est de Navarra transversalment als Pirineus a la comarca d'Auñamendi, limitant al nord amb el Vall de Cize (Baixa Navarra), a l'est amb la Vall de Salazar, amb Urraul Alto al sud i amb el Vall d'Artzi, Auritz i Roncesvalls a l'oest.

Veure Pirineus і Vall d'Aezkoa

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Veure Pirineus і Vall d'Aran

Vall d'Aussau

La vall d'Aussau (en occità Vath d'Aussau i en francés Vallée d'Ossau) és una vall del cantó nord dels Pirineus, que forma part del Bearn, i administrativament, del departament francés dels Pirineus Atlàntics i de la regió d'Aquitània.

Veure Pirineus і Vall d'Aussau

Vall d'Àneu

La vall d'Àneu, antigament les valls d'Àneu, és una subcomarca natural situada al nord-oest del Pallars Sobirà.

Veure Pirineus і Vall d'Àneu

Vall d'Ordesa

La Vall d'Ordesa és una vall glacial dels Pirineus.

Veure Pirineus і Vall d'Ordesa

Vall de Benasc

Territoris i localitats que conformen la '''vall de Benasc'''. La vall de Benasc (valle de Benasque en castellà, val de Benás en aragonès, vall de Benás en benasquès) és una vall pirinenca situada al septentrió de la comarca aragonesa de la Ribagorça, al tram superior de la conca del riu Éssera i a l'extrem nord-oest dels Països Catalans.

Veure Pirineus і Vall de Benasc

Vall de Camprodon

Localització de la Vall de Camprodon L'Alta Vall del Ter, més coneguda com a Vall de Camprodon, és una contrada geogràfica i humana situada al terç nord-oriental del Ripollès, centrat en la vila de Camprodon, que inclou l'alta vall del Ter i el seu afluent el Ritort, amb els municipis de Sant Pau de Segúries, Molló, Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars.

Veure Pirineus і Vall de Camprodon

Vall de Cardós

Vall de Cardós és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà.

Veure Pirineus і Vall de Cardós

Vall de l'Aragó

La Vall de l'Aragó és una vall dels Pirineus aragonesos dins de la comarca de la Jacetània a la part nord-occidental de la província d'Osca, fronterer amb la Vall d'Aspa (França).

Veure Pirineus і Vall de l'Aragó

Vall de Núria

La vall de Núria és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès, a les Comarques Gironines.

Veure Pirineus і Vall de Núria

Vall de Ribes

La Vall de Ribes en l'organització administrativa dels antics comtats del Rosselló i la Cerdanya La Vall de Ribes és una zona geogràfica i humana situada al terç nord-occidental del Ripollès, a l'entorn del riu Freser.

Veure Pirineus і Vall de Ribes

Vall de Roncal

La Vall de Roncal, en èuscar Erronkaribar, és una comarca de Navarra i la més oriental de les valls pirinenques de la merindad de Sangüesa, disposada de nord a sud i recorreguda pel riu Ezka.

Veure Pirineus і Vall de Roncal

Vall de Tena

Vall de Tena (Osca) Vall de Tena és una vall que es troba al vessant sud dels Pirineus, a la comarca de l'Alt Gàllego (província d'Osca) i la recorre el riu Gàllego de nord a sud.

Veure Pirineus і Vall de Tena

Vall del Madriu-Perafita-Claror

La vall del Madriu-Perafita-Claror és una vall glacial del sud-est del Principat d'Andorra, formada per la conca del Madriu (tributari del Valira d'Orient) i dels seus afluents els rius de Perafita i de Claror (o Claró), que configuren la segona conca hidrogràfica andorrana més extensa.

Veure Pirineus і Vall del Madriu-Perafita-Claror

Vall Fosca

La Vall Fosca és, juntament amb la Conca de Tremp, la Conca de Dalt i la Conca Dellà, una de les unitats que configuren la comarca del Pallars Jussà.

Veure Pirineus і Vall Fosca

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Veure Pirineus і Vascons

Viella

Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.

Veure Pirineus і Viella

Vilafranca de Conflent

Vilafranca de Conflent (oficialment en francès Villefranche-de-Conflent) és una vila i comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Veure Pirineus і Vilafranca de Conflent

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Veure Pirineus і Vinya

Vinyamala

El pic de Vinyamala (Vinhamala en occità, Comachibosa en aragonès o Vignemale en francès) és una muntanya de 3.298 m d'altitud, amb una prominència de 1.029 m, situat al massís homònim, als Pirineus, entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França).

Veure Pirineus і Vinyamala

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Pirineus і Visigots

Voltor comú

Voltor comú volant. Cap del voltor comú. El voltor comú (Gyps fulvus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar a la península Ibèrica que supera en envergadura (fins a 260 cm) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.

Veure Pirineus і Voltor comú

Voltor negre

El voltor negre o arpellot a les Balears (Aegypius monachus) és un ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae), única espècie viva del gènere Aegypius. És el rapinyaire més gran d'Europa i és un dels pocs voltors que s'hi poden trobar, juntament amb el voltor comú, l'aufrany i el trencalòs.

Veure Pirineus і Voltor negre

Xoriguer comú

Mides en centímetres de l'envergadura i el cos del xoriguer comú El xoriguer comú, xoriguer, xoriguer gros, xoric amb les variants xòric i xúric soliguer, soriguer, penja-sargantanes, o moixeta (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Pirineus і Xoriguer comú

Zugarramurdi

Zugarramurdi és un municipi de Navarra, a la comarca de Baztan, dins la merindad de Pamplona.

Veure Pirineus і Zugarramurdi

1137

;Països Catalans.

Veure Pirineus і 1137

1271

El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Pirineus і 1271

1659

;Països Catalans.

Veure Pirineus і 1659

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Veure Pirineus і 1978

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure Pirineus і 1979

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Veure Pirineus і 1991

507

L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.

Veure Pirineus і 507

711

;Països Catalans.

Veure Pirineus і 711

825

El 825 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Pirineus і 825

Vegeu també

Serralades d'Europa

• Alps Escandinaus
• Carpats
• Caucas
• Gran Caucas
• Hemus
• Muntanyes del Caucas
• Pirineus
• Serralada Cantàbrica
• Strandja
• Urals

Serralades de Catalunya

• Collserola
• El Montsant
• Massís de Cardó
• Massís del Montgrí
• Mola de Colldejou
• Montsagre de Paüls
• Montsec d'Ares
• Muntanyes de Prades
• Pirineus
• Ports de Tortosa-Beseit
• Prepirineus
• Serra Cavallera
• Serra de Castelltallat
• Serra de Cavalls
• Serra de Granera
• Serra de Llaberia
• Serra de Moixeró
• Serra de Pàndols
• Serra de Rubió
• Serra de l'Albera
• Serra de l'Espina
• Serra de la Fatarella
• Serra de la Llena
• Serra de la Mussara
• Serra de la Vall de la Torre
• Serra del Cadí
• Serra del Montsec
• Serra del Montsià
• Serra del Tallat
• Serra dels Pesells
• Serralada Litoral Catalana
• Serralada Prelitoral Catalana
• Serralada Transversal
• Sistema Ibèric
• Subpirineu

També conegut com Pirenenca, Pirinenc, Pirineu, Pirineu central, Pirineu occidental, Pirineu oriental, Pirineus centrals, Pirineus occidentals, Pirineus orientals (subdivisió), Serralada Pirenaica, Serralada Pirinenca, Serralada dels Pirineus.

, Batalla de Roncesvalls, Baztan, Bearn, Berguedà, Bidasoa, Bigorra, Bilbao, Biscaia, Bretxa de Rotllan, Bruc, Cabra pirinenca, Cabra salvatge ibèrica, Calç, Camí de Sant Jaume, Camí dels bons homes, Canfranc, Canigó, Canyó d'Añisclo, Cap de Creus, Capcir, Carcassona, Carlemany, Carlit, Carros de foc (travessa), Casa de la Vall, Castanyer, Castell, Castell de Montsegur, Castell de Querbús, Castellà, Castells càtars, Català, Catalunya, Catalunya del Nord, Cérvols, Celtes, Celtibers, Cenozoic, Central hidroelèctrica, Central hidroelèctrica de Cabdella, Central hidroelèctrica de Cledes, Central hidroelèctrica de Talarn, Centre Termolúdic Caldea, Cerdanya, Ceret, Ceretans, Cervera de la Marenda, Cinca, Circ de Colomèrs, Circ de Gavarnia, Circ de Marcadau, Circ de Tromosa, Circ glacial, Ciutadella de Montlluís, Clima, Clima atlàntic, Clima de muntanya, Clima mediterrani, Coll del Pertús, Collarada, Comapedrosa, Comtat de Barcelona, Comunitat autònoma, Comunitat Autònoma del País Basc, Conat, Conflent, Conglomerat, Congost (hidrografia), Congost de Mont-rebei, Constitució espanyola de 1978, Copa dels Pirineus, Copa Pirineus de rugbi, Corona d'Aragó, Costa Brava, Costoja (Vallespir), Cremallera de Núria, Cretaci inferior, Cromlec, Democràcia parlamentària, Diodor de Sicília, Duana, Ebre, Eina (Cerdanya), El Camí, El Pertús, El Pont de Suert, El Turbó, Elizondo, Els Banys i Palaldà, Els Encantats, Embassament, Endemisme, Enveig, Eocè, Erosió, Errobi, Escandinàvia, Escurçó pirinenc, Esglésies romàniques de la Vall de Boí, Eslovènia, Espai Català Transfronterer, Espanya, Espècie, Esports d'hivern, Esquí, Estació de la Tor de Querol, Estació Internacional de Canfranc, Estany de Sant Maurici, Estatge basal, Estatge montà, Estatge subalpí, Europa, Euroregió Pirineus Mediterrània, Fada, Faig, Falcó, Fenolleda, Ferrocarrils Transpirinencs, Figueres, Fluvià, Foix (Occitània), Follet, Font, Font-romeu, Odelló i Vià, Fort Libèria, França, Francès, Frontera entre França i Espanya, Gall fer comú, Garona, Gascunya, Gave, Gave de Pau, Gállego, Gegant (mitologia), Geologia, Gibraltar, Girona, Glacera, Gneis, Golf de Biscaia, Gorges de Carançà, Gos de muntanya dels Pirineus, GR 10 (França), GR 11, GR 7, Granit, Grec antic, Gres, Guerra Civil espanyola, Hanníbal Barca (247 aC), Hèracles, Hórreo, Hegoalde, Hendaia, Herbassar, Hispània, Hispània Tarraconense, Història d'Andorra, Història d'Espanya, Història d'Occitània, Història de Catalunya, Història de França, Història de l'Aragó, Història de Navarra, Iacetans, Ibers, Imperi Romà, Indústria, Invasió de la Vall d'Aran (1944), Iparralde, Iris (gènere), Irun, Isard pirinenc, Istme, Jaca, Jújols, L'Aïnsa, L'Albera (subcomarca), La Jonquera, La Pobla de Segur, La Seu d'Urgell, La Tor de Querol, La Vall de Boí, Lamina, Landa (vegetació), Lapurdi, Larrun, Lígur antic, Línia d'alta velocitat, Línia elèctrica aèria, Línia Lleida - la Pobla de Segur, Línia P, Línia Ripoll-Puigcerdà, Linx nòrdic, Llac, Llac de la Bollosa, Llangardaix pirinenc, Lleida, Llenguadoc, Llenguadoc-Rosselló, Llevant (vent), Llirga, Llista d'estacions d'esquí dels Pirineus, Llista de zones de protecció dels Pirineus, Llista UIAA dels 3.000 pirinencs, Llobregat, Llop, Lorda, Luzaide, Maçanet de Cabrenys, Mag, Magrib, Mallos de Riglos, Mamífers, Maquis, Mar Cantàbrica, Mar Mediterrània, Marca Hispànica, Mare de Déu de les Salines, Marga, Marmota, Marmota alpina, Mètode Vauban, Mentet, Mesozoic, Metre, Migdia-Pirineus, Milà negre, Milà reial, Mina (enginyeria), Minairó, Mitologia grega, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Mont Perdut, Montardo, Montlluís, Muga, Muntanya, Muntanyisme, Mussol pirinenc, N-230, N-260, Narbona, Navarra, Nit de Sant Joan, Noedes, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Occità, Occitània, Oceà Atlàntic, Ocells, Oloron, Olositans, Olot, Organització de les Nacions Unides, Orogènesi alpina, Orogènesi varisca, Os bru, Osca, País Basc, País de Foix, Paganisme, Paleozoic, Pallars Sobirà, Pamplona, Pantà de Llauset, Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, París, Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Parc Nacional dels Pirineus, Parc Natural de l'Alt Pirineu, Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, Parc Natural de Pocets-Maladeta, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Patrimoni de la Humanitat, Pau (Occitània), Pedals de Foc, Pedra calcària, Pedraforca, Península Ibèrica, Penya-segat, Perdiu blanca, Pernins, Perpinyà, Peu de muntanya, Pi de Conflent, Pic d'Aneto, Pic d'Anie, Pic de la Maladeta, Pic de Marboré, Pic de Mieidia d'Aussau, Pic de Vallhiverna, Pic del Migdia de Bigorra, Pic Maldito, Pica d'Estats, Pinus mugo, Pirene, Pirineisme, Pirineus Atlàntics, Pirineus Orientals, Pirineus TV, Piscicultura, Plutarc de Queronea, Port de la Bonaigua, Portbou, Posets, Potok (Žilina), Prada, Prats de Molló, Prehistòria, Prepirineus, Principat de Catalunya, Puigcerdà, Puigmal, Puigmal (mitologia), Punta d'Astorg, Ramaderia, Refugi de muntanya, Refugis del Pirineu català, Regió francesa, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Regne de Toledo, Regne Franc, Reichenbach im Kandertal, Reserva Natural del Bosc de la Maçana, Revolució Francesa, Ribagorça, Ripoll, Ripollès, Riu Ador, Riu Aragó, Riu Arieja, Riu Aude, RN 116, Roca ígnia, Roca crostal, Roca metamòrfica, Roca sedimentària, Rododendre, Roma, Ruta de la Sal de la Vida, Ruta dels Segadors, Sant Joan de Peu de Port, Sant Sebastià, Sediment, Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Púnica, Segre, Selva d'Irati, Senderisme, Senglar, Sequera, Serra de Corbera, Serra de l'Albera, Serra de Queralt (Berguedà), Serra del Cadí, Serralada, Solana d'Andorra, Somport, Sort, Subestació elèctrica, Subpirineu, Talpó pirinenc, Tarba, Tèxtil, Túnel de Somport, Túnel de Viella, Túnel del Pertús, Tec, Ter, Terciari, Tet, Tolosa de Llenguadoc, Tractat dels Pirineus, Tren Groc, Trencalòs, Tritó pirinenc, Turisme, Turisme ecològic, Turisme rural, UNESCO, Universitat Internacional de Catalunya, Urdazubi, Vaca bruna dels Pirineus, Vaca pirinenca, Valira, Vall d'Aezkoa, Vall d'Aran, Vall d'Aussau, Vall d'Àneu, Vall d'Ordesa, Vall de Benasc, Vall de Camprodon, Vall de Cardós, Vall de l'Aragó, Vall de Núria, Vall de Ribes, Vall de Roncal, Vall de Tena, Vall del Madriu-Perafita-Claror, Vall Fosca, Vascons, Viella, Vilafranca de Conflent, Vinya, Vinyamala, Visigots, Voltor comú, Voltor negre, Xoriguer comú, Zugarramurdi, 1137, 1271, 1659, 1978, 1979, 1991, 507, 711, 825.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat