Taula de continguts
135 les relacions: Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa, Afganistan, Al·lòfon, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Alfabet llatí, Alfabet persa, Anatòlia, Anglès, Arameu, Armènia, Armeni, Arsàcides, Avèstic, Azerbaidjan, Índia, Àsia Central, Àsia Meridional, Àsia Occidental, Bahrain, Balutxi, Batre, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Cas gramatical, Català, Caucas, Conjugació gramatical, Conquesta musulmana de Pèrsia, Consonant, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant uvular, Consonant velar, Darí, Darios el Gran, Declaració Universal dels Drets Humans, Declinació gramatical, Dinastia afxàrida, Dinastia Anuixtigínida, ... Ampliar l'índex (85 més) »
- Cultura de l'Iran
- Llengües caucàsiques
- Llengües de l'Azerbaidjan
- Llengües de l'Iran
- Llengües de l'Iraq
Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa
Rōzbih pūr-i Dādōē, conegut després de convertir-se a l'islam com a Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa o, més senzillament, com a Ibn al-Muqaffa (720-756), fou un autor persa en llengua àrab, un dels primers traductors a l'àrab de les obres literàries de les civilitzacions índia i iraniana i creador de la prosa literària àrab.
Veure Persa і Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Persa і Afganistan
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Veure Persa і Al·lòfon
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Veure Persa і Alfabet àrab
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Persa і Alfabet ciríl·lic
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Persa і Alfabet fonètic internacional
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Veure Persa і Alfabet grec
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Persa і Alfabet llatí
Alfabet persa
L'alfabet persa és l'alfabet que s'empra per escriure el persa.
Veure Persa і Alfabet persa
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Persa і Anatòlia
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Persa і Anglès
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Persa і Arameu
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Persa і Armènia
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Persa і Armeni
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Veure Persa і Arsàcides
Avèstic
Escrit en avèstic. Lavèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.
Veure Persa і Avèstic
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Persa і Azerbaidjan
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Persa і Índia
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Persa і Àsia Central
Àsia Meridional
Àsia Meridional. Köppen mapa classificació del clima del sud d'Àsia. Àsia Meridional o Àsia del Sud és la regió geogràfica del món que agrupa els estats de les zones veïnes del Subcontinent indi.
Veure Persa і Àsia Meridional
Àsia Occidental
Àsia Occidental. Àsia Occidental és una regió d'Àsia que agrupa els països més propers al Mediterrani i és un terme adoptat per l'ONU per eliminar l'etnocentrisme de denominacions com Orient Mitjà, que agrupa la majoria d'Estats considerats com a integrants d'Àsia Occidental.
Veure Persa і Àsia Occidental
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Veure Persa і Bahrain
Balutxi
El balutxi és una llengua parlada al Balutxistan, que inclou parts de l'Afganistan, el Pakistan i l'Iran.
Veure Persa і Balutxi
Batre
El batre o la batuda és l'operació agrícola que consisteix en la separació de les parts comestibles de la palla, la pellofa o el boll dels cereals o la tavella dels llegums.
Veure Persa і Batre
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Persa і Buwàyhides
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Persa і Califat Abbàssida
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Veure Persa і Cas gramatical
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Persa і Català
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Persa і Caucas
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Veure Persa і Conjugació gramatical
Conquesta musulmana de Pèrsia
La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.
Veure Persa і Conquesta musulmana de Pèrsia
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Veure Persa і Consonant
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Persa і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Persa і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Persa і Consonant aproximant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Persa і Consonant bilabial
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Persa і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Persa і Consonant glotal
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Persa і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Persa і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Persa і Consonant palatal
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Veure Persa і Consonant postalveolar
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Veure Persa і Consonant uvular
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Persa і Consonant velar
Darí
Dari és el nom que els habitants de l'Afganistan donen a la llengua persa, que a més ha anat evolucionant independentment del persa.
Veure Persa і Darí
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Veure Persa і Darios el Gran
Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.
Veure Persa і Declaració Universal dels Drets Humans
Declinació gramatical
En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...
Veure Persa і Declinació gramatical
Dinastia afxàrida
Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.
Veure Persa і Dinastia afxàrida
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Veure Persa і Dinastia Anuixtigínida
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Veure Persa і Dinastia Qajar
Dinastia Zand
La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.
Veure Persa і Dinastia Zand
El Llibre dels Reis
El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.
Veure Persa і El Llibre dels Reis
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Veure Persa і Escriptura cuneïforme
Firdawsí
Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسمفردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1025), un dels principals poetes perses, anomenat «el recreador de la llengua persa».
Veure Persa і Firdawsí
Flexió
1.
Veure Persa і Flexió
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Persa і Fonema
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Persa і Francès
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Veure Persa і Gaznèvides
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Veure Persa і Gènere (gramàtica)
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Persa і Geòrgia
Gran Iran
Síria Oriental i el Caucas. Gran Iran (persa: ایران بزرگ; la Encyclopædia Iranica usa el terme Continent Cultural Iranià) és un terme que fa referència a les regions que tenen una significativa influència cultural iraniana.
Veure Persa і Gran Iran
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Persa і Gran Khorasan
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Persa і Grec
Hindi
Lhindi (हिन्दी) és una llengua indoària derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals.
Veure Persa і Hindi
Hindustànic
L'hindustànic o indostànic, literalment: «de l'Hindustan» (hindi: हिन्दुस्तानी, transliteració IAST: hindustānī, urdú: ہندوستانی), també conegut com a hindi-urdú i hindavi, és la lingua franca al nord de l'Índia i en gran part del Pakistan.
Veure Persa і Hindustànic
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Veure Persa і Història de l'Iran
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Persa і Imperi Aquemènida
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Persa і Imperi Britànic
Imperi Mogol
L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.
Veure Persa і Imperi Mogol
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Veure Persa і Imperi Mongol
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Persa і Imperi Otomà
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Persa і Imperi Persa
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Persa і Imperi Safàvida
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Persa і Imperi Sassànida
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Persa і Imperi Seljúcida
Inscripció de Behistun
La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.
Veure Persa і Inscripció de Behistun
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Persa і Iran
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Persa і Iraq
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Persa і Islam
Khublai Khan
Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан, xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215 - 18 de febrer de 1294), va ser el cinquè i l'últim kan (1260-1294) de l'Imperi Mongol.
Veure Persa і Khublai Khan
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Persa і Khuzestan
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Veure Persa і Kurd
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Veure Persa і Lingüística
Lingua franca
La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.
Veure Persa і Lingua franca
Literatura persa
El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.
Veure Persa і Literatura persa
Llengües índiques
* Llengües indoàries, una de les branques en què se separaren les llengües indoeuropees.
Veure Persa і Llengües índiques
Llengües indoàries
Les llengües indoàries són una de les branques en què se separaren les llengües indoeuropees.
Veure Persa і Llengües indoàries
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Veure Persa і Llengües indoeuropees
Llengües indoiranianes
Les llengües indoiranianes o indoiràniques constitueixen un subgrup de llengües dins de la família indoeuropea format per dues grans branques lingüístiques genèticament relacionades: indoària (situada a la península Índica) i iraniana (al territori de l'Iran).
Veure Persa і Llengües indoiranianes
Llengües iràniques
Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les quals, de vegades, s'agrupen en un gran conjunt anomenat llengües indoiràniques.
Veure Persa і Llengües iràniques
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Veure Persa і Llengües semítiques
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Veure Persa і Llengües turqueses
Llengua pluricèntrica
Una llengua pluricèntrica és una llengua amb diverses versions estàndard.
Veure Persa і Llengua pluricèntrica
Llengua sacra
llengua sacra és una llengua que se utilitza en els ritus o litúrgies de moltes comunitats religioses, gairebé sempre per prestigi o per conservació de les tradicions originàries.
Veure Persa і Llengua sacra
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Veure Persa і Maniqueisme
Marco Polo
John Lloyd i John Mitchinson.
Veure Persa і Marco Polo
Món islàmic
Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.
Veure Persa і Món islàmic
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Persa і Mesopotàmia
Nombre dual
En morfologia lingüística el nombre dual (o simplement dual), és una de les possibles formes del nombre gramatical, que expressa la quantitat 2.
Veure Persa і Nombre dual
Organització Internacional per a l'Estandardització
L'Organització Internacional per a l'Estandardització (International Organization for Standardization en anglès, coneguda com a ISO pel prefix grec que significa igual) és una organització no governamental que es compon per diferents representants d'organismes de normalització de més de 150 països.
Veure Persa і Organització Internacional per a l'Estandardització
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Veure Persa і Orient Mitjà
Pahlavi
El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.
Veure Persa і Pahlavi
Paixtu
El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del.
Veure Persa і Paixtu
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Veure Persa і Pakistan
Panjabi
El Panjabi és un idioma indoari parlat pels habitants de la històrica regió del Panjab (avui dividida entre el Pakistan i l'Índia) i la seva diàspora.
Veure Persa і Panjabi
Pantxatantra
Pàgina de la versió síria del Panchatantra El Pantxatantra (en sànscrit: पञ्चतन्त्र Pañcatantra, 'Cinc principis') és un recull antic de contes de la literatura sànscrita (~200 dC), d'autor desconegut.
Veure Persa і Pantxatantra
Pasàrgada
Pasàrgada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquèmenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Xiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).
Veure Persa і Pasàrgada
Persa antic
El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic.
Veure Persa і Persa antic
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Persa і Província de Fars
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Veure Persa і Província de Lorestan
Qawwali
Qawwali o qavvali és un estil musical cantat propi del sufisme, al Panjab: originat com a música religiosa, els intèrprets de qawwali pretenen fer arribar a l'èxtasi els oients, encara que a finals del segle XX es popularitzà en Occident com a música del món.
Veure Persa і Qawwali
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Persa і Rússia
Rudaki
Abu-Abd-Al·lah Jàfar ibn Muhàmmad Rudaqí (ابوعبدالله جعفر ابن محمد رودکی, tadjik Абӯабдуллоҳ Ҷаъфар Ибни Муҳаммад, intitulat آدمالشعرا Ādam ul-Shoara o Adam dels Poetes), (858 - ca. 941) conegut simplement com a Rudaqí, també escrit com a Rudaki, Rudagi o Rudhagi, fou un poeta persa i el primer geni literari del persa modern que va compondre poemes amb l'alfabet aràbic.
Veure Persa і Rudaki
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Persa і Rus
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Veure Persa і Safàrides
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Veure Persa і Samànides
Segle IV
El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.
Veure Persa і Segle IV
Seraiki (llengua)
La llengua saraiki o seraiki és una llengua indoiraniana parlada al Pakistan i a l'Índia.
Veure Persa і Seraiki (llengua)
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Veure Persa і Siríac
Subcontinent indi
Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.
Veure Persa і Subcontinent indi
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Veure Persa і Subjecte (sintaxi)
Sultanat d'Ahmednagar
El sultanat d'Ahmednagar fou un estat musulmà de l'Índia que va existir amb capital a Ahmednagar entre el 1490 i el 1636 quan fou annexionat per l'Imperi Mogol.
Veure Persa і Sultanat d'Ahmednagar
Tadjik
El tadjik (Тоҷикӣ) és una forma estandarditzada del persa que és llengua oficial al Tadjikistan.
Veure Persa і Tadjik
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Veure Persa і Tadjikistan
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Veure Persa і Tahírides del Khorasan
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Veure Persa і Timúrides
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Persa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Urdú
L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.
Veure Persa і Urdú
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Veure Persa і Uzbekistan
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Veure Persa і Vocal
Xinjiang
Xinjiang (tr; en), oficialment la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (tr; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.
Veure Persa і Xinjiang
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Veure Persa і Ziyàrides
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Veure Persa і Zoroastrisme
226
El 226 (CCXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Persa і 226
Vegeu també
Cultura de l'Iran
- Arquitectura de l'Iran
- Bandera de l'Iran
- Cultura de l'Iran
- Dansa persa
- Dona tallant-se els cabells
- Encyclopædia Iranica
- Escut de l'Iran
- Gran Iran
- Indumentària de Pèrsia
- Khatam
- Marlik
- Narguil
- Nowruz
- Persèpolis
- Persa
- Samovar
- Segregació per sexes
- Sogdiana
Llengües caucàsiques
Llengües de l'Azerbaidjan
- Àzeri
- Agul
- Armeni
- Armeni oriental
- Domari
- Georgià
- Kurd
- Kurd del nord
- Lesguià
- Llengües caucàsiques del nord-est
- Llengües lesguianes
- Pòntic
- Persa
- Rútul
- Tàtar
- Talixi
- Tati
- Tsakhur
- Turc
- Udin
Llengües de l'Iran
- Àrab
- Àrab del Golf
- Àzeri
- Afxar (llengua)
- Armeni
- Armeni oriental
- Axomi (llengua)
- Brahui
- Darí
- Dialecte laki
- Domari
- Georgià
- Gilaki
- Khalaj
- Koroshi
- Kumzari
- Kurd
- Kurd del nord
- Lixanid Noixan
- Llengües neoaramees
- Llengua mandea
- Luri (llengua)
- Mazanderani
- Persa
- Persa occidental
- Qaixqai
- Sorani
- Talixi
- Turc de Khorasan
- Turcman
- Vafsi
Llengües de l'Iraq
- Àrab
- Àrab del Golf
- Àzeri
- Adigué
- Afxar (llengua)
- Armeni occidental
- Brahui
- Domari
- Kabardí
- Kurd
- Kurd del nord
- Lixanid Noixan
- Llengües neoaramees
- Llengua de signes iraquiana
- Llengua mandea
- Persa
- Persa occidental
- Siríac
- Sorani
- Txetxè
També conegut com Farsi, Fārsī, Idioma persa, Llengua persa, Persa modern, فارسی.