Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pere el Cerimoniós і Violant de Bar

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Pere el Cerimoniós і Violant de Bar

Pere el Cerimoniós vs. Violant de Bar

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387). Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Similituds entre Pere el Cerimoniós і Violant de Bar

Pere el Cerimoniós і Violant de Bar tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Barcelona, Català, Corona d'Aragó, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Joan el Caçador, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de València, Maria de Sicília, Martí l'Humà, Montpeller, Sibil·la de Fortià, 5 de gener.

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Barcelona і Pere el Cerimoniós · Barcelona і Violant de Bar · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Català і Pere el Cerimoniós · Català і Violant de Bar · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Corona d'Aragó і Violant de Bar · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Ducat d'Atenes і Pere el Cerimoniós · Ducat d'Atenes і Violant de Bar · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Ducat de Neopàtria і Pere el Cerimoniós · Ducat de Neopàtria і Violant de Bar · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Joan el Caçador і Pere el Cerimoniós · Joan el Caçador і Violant de Bar · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Llista de comtes de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Llista de comtes de Barcelona і Violant de Bar · Veure més »

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Llista de comtes de Rosselló і Pere el Cerimoniós · Llista de comtes de Rosselló і Violant de Bar · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Llista de reis d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Llista de reis d'Aragó і Violant de Bar · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Llista de reis de Mallorca і Pere el Cerimoniós · Llista de reis de Mallorca і Violant de Bar · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Llista de reis de Sardenya і Pere el Cerimoniós · Llista de reis de Sardenya і Violant de Bar · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Llista de reis de València і Pere el Cerimoniós · Llista de reis de València і Violant de Bar · Veure més »

Maria de Sicília

Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.

Maria de Sicília і Pere el Cerimoniós · Maria de Sicília і Violant de Bar · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Martí l'Humà і Pere el Cerimoniós · Martí l'Humà і Violant de Bar · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Montpeller і Pere el Cerimoniós · Montpeller і Violant de Bar · Veure més »

Sibil·la de Fortià

Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).

Pere el Cerimoniós і Sibil·la de Fortià · Sibil·la de Fortià і Violant de Bar · Veure més »

5 de gener

El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

5 de gener і Pere el Cerimoniós · 5 de gener і Violant de Bar · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Pere el Cerimoniós і Violant de Bar

Pere el Cerimoniós té 282 relacions, mentre que Violant de Bar té 105. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 4.39% = 17 / (282 + 105).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Pere el Cerimoniós і Violant de Bar. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »