Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pere de Prades і Senyera reial

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Pere de Prades і Senyera reial

Pere de Prades vs. Senyera reial

Escut d'Armes de Pere de Prades També anomenat Pere d'Entença (1352 - Sicília, 1395), quart comte de Prades i baró d'Entença. Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Similituds entre Pere de Prades і Senyera reial

Pere de Prades і Senyera reial tenen 8 coses en comú (en Uniopèdia): Joan de Prades, Joan Ramon Folc II de Cardona, Joana de Prades, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Margarida de Prades, Martí l'Humà, Pere d'Aragó i d'Anjou.

Joan de Prades

Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó i de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).

Joan de Prades і Pere de Prades · Joan de Prades і Senyera reial · Veure més »

Joan Ramon Folc II de Cardona

Joan Ramon Folc II de Cardona (1400 - 1471) fou comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1441-1471).

Joan Ramon Folc II de Cardona і Pere de Prades · Joan Ramon Folc II de Cardona і Senyera reial · Veure més »

Joana de Prades

Joana d'Aragó de Cabrera o Joana I de Prades (? - 1441), Comtessa de Prades i baronessa d'Entença.

Joana de Prades і Pere de Prades · Joana de Prades і Senyera reial · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Llista de comtes de Barcelona і Pere de Prades · Llista de comtes de Barcelona і Senyera reial · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Llista de reis d'Aragó і Pere de Prades · Llista de reis d'Aragó і Senyera reial · Veure més »

Margarida de Prades

Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.

Margarida de Prades і Pere de Prades · Margarida de Prades і Senyera reial · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Martí l'Humà і Pere de Prades · Martí l'Humà і Senyera reial · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Pere d'Aragó i d'Anjou і Pere de Prades · Pere d'Aragó i d'Anjou і Senyera reial · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Pere de Prades і Senyera reial

Pere de Prades té 23 relacions, mentre que Senyera reial té 450. Com que tenen en comú 8, l'índex de Jaccard és 1.69% = 8 / (23 + 450).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Pere de Prades і Senyera reial. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »