Similituds entre Peixos і Vertebrats
Peixos і Vertebrats tenen 53 coses en comú (en Uniopèdia): Acantodis, Actinopterigis, Aigua dolça, Aletes, Anàspids, Animals, Àgnats, Boca, Brànquia, Cambrià, Cefalaspidomorfs, Celacant, Ciclòstoms, Clade, Columna vertebral, Cordats, Crani, Craniats, Cromatòfor, Dent, Derma, Devonià, Dipnous, Epidermis, Esquelet, Faringe, Galeàspids, Gnatostomats, Hiperoartis, Llamprees, ..., Maxil·lar inferior, Múscul, Medul·la espinal, Mixines, Notocordi, Osteostracis, Paleozoic, Parafiletisme, Peixos cartilaginosos, Peixos ossis, Pell, Pituriàspids, Placoderms, Pteraspidomorfs, Ronyó, Sarcopterigis, Sexe, Sistema nerviós central, Sistema respiratori, Tàxon, Telodonts, Tetràpodes, Vèrtebra. Ampliar l'índex (23 més) »
Acantodis
Els acantodis (Acanthodii), també coneguts com a taurons espinosos, són una classe extinta de peixos amb mandíbules.
Acantodis і Peixos · Acantodis і Vertebrats ·
Actinopterigis
Els actinopterigis (Actinopterygii, gr. 'aletes radiades') són el clade dominant dels vertebrats, amb més de 27.000 espècies de peixos, distribuïdes per gairebé tots els ambients aquàtics marins, d'aigua dolça i salabrosos.
Actinopterigis і Peixos · Actinopterigis і Vertebrats ·
Aigua dolça
Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.
Aigua dolça і Peixos · Aigua dolça і Vertebrats ·
Aletes
Aletes (grec antic Ἀλήτης), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hípotes.
Aletes і Peixos · Aletes і Vertebrats ·
Anàspids
Els anàspids (Anaspida, gr. 'sense escut') són una classe de vertebrats primitius sense mandíbules, dels quals deriven els vertebrats amb mandíbules (superclase Gnathostomata), i són clàssicament considerats com els avantpassats de les lampreas.
Anàspids і Peixos · Anàspids і Vertebrats ·
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Animals і Peixos · Animals і Vertebrats ·
Àgnats
Els àgnats (Agnatha) formen una superclasse parafilètica dins l'embrancament dels cordats i els subfílum dels vertebrats; són un tipus de peixos sense mandíbules, com indica el nom.
Àgnats і Peixos · Àgnats і Vertebrats ·
Boca
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.
Boca і Peixos · Boca і Vertebrats ·
Brànquia
tritó que mostra les brànquies Brànquies dins el cap d'una tonyina En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.
Brànquia і Peixos · Brànquia і Vertebrats ·
Cambrià
El Cambrià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Cambrià і Peixos · Cambrià і Vertebrats ·
Cefalaspidomorfs
Els cefalaspidomorfs (Cephalaspidomorphi) són un clade de peixos agnats anomenat així pels Cephalaspis, un gènere d'osteostracis.
Cefalaspidomorfs і Peixos · Cefalaspidomorfs і Vertebrats ·
Celacant
Dibuix d'un celacant El celacant (Latimeria chalumnae) és una espècie de peix sarcopterigi de l'ordre dels celacantiformes.
Celacant і Peixos · Celacant і Vertebrats ·
Ciclòstoms
Boca de ''Petromyzon marinus''. La boca rodona de les llamprees és el que dona nom al grup. Els ciclòstoms (Cyclostomata, del grec kýklos, "cercle" i stóma, "boca") són una classe d'àgnats (peixos sense mandíbules) que inclou les mixines i les llamprees, que són els únics representants actuals dels àgnats, grup que va sorgir en el Paleozoic.
Ciclòstoms і Peixos · Ciclòstoms і Vertebrats ·
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Clade і Peixos · Clade і Vertebrats ·
Columna vertebral
La columna vertebral o raquis, també coneguda com a espinada, espina, rosari de l'esquena, és part de l'esquelet axial.
Columna vertebral і Peixos · Columna vertebral і Vertebrats ·
Cordats
Els cordats (Chordata) són un embrancament d'animals que inclou els vertebrats, juntament amb una sèrie d'invertebrats estretament relacionats.
Cordats і Peixos · Cordats і Vertebrats ·
Crani
El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal.
Crani і Peixos · Crani і Vertebrats ·
Craniats
Els craniats (Craniata) són un clade proposat de l'embrancament dels cordats, que inclouen tots els animals amb crani, ja sigui ossi o cartilaginós, d'on deriva el seu nom.
Craniats і Peixos · Craniats і Vertebrats ·
Cromatòfor
Els cromatòfors del peix zebra permeten el mimetisme amb el rerefons en ser exposats a ambients foscos (a dalt) o lluminosos (a baix). Els cromatòfors són cèl·lules amb pigments a l'interior que reflecteixen la llum.
Cromatòfor і Peixos · Cromatòfor і Vertebrats ·
Dent
La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
Dent і Peixos · Dent і Vertebrats ·
Derma
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El derma o la dermis és la capa de pell situada sota l'epidermis i fermament connectat a ella.
Derma і Peixos · Derma і Vertebrats ·
Devonià
Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.
Devonià і Peixos · Devonià і Vertebrats ·
Dipnous
Els dipnous (Dipnoi, gr. 'dues respiracions') són una subclasse de peixos sarcopterigis proveïts d'un principi de pulmó derivat de la bufeta natatòria, per la qual cosa es coneixen com a peixos pulmonats.
Dipnous і Peixos · Dipnous і Vertebrats ·
Epidermis
Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana Excoriació epidèrmica (dreta: detall). L'epidermis és la capa de teixit més externa de la pell.
Epidermis і Peixos · Epidermis і Vertebrats ·
Esquelet
Esquelet d'un rorqual blau En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.
Esquelet і Peixos · Esquelet і Vertebrats ·
Faringe
La faringe és la part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; i cranealment a l'esòfag, la laringe i la tràquea.
Faringe і Peixos · Faringe і Vertebrats ·
Galeàspids
Els galeàspids (Galeaspida) són una classe extinta de peixos àgnats que van viure tant en aigua dolça com en el mar des del Silurià mitjà al Devonià inferior (430 a 370 milions d'anys enrere).
Galeàspids і Peixos · Galeàspids і Vertebrats ·
Gnatostomats
Els gnatostomats (Gnathostomata, gr. "boca amb mandíbula") o vertebrats mandibulats són un clade de vertebrats proveïts de mandíbules articulades.
Gnatostomats і Peixos · Gnatostomats і Vertebrats ·
Hiperoartis
Els hiperoartis (Hyperoartia) són una classe de peixos sense mandíbules (àgnats) que inclou les llampreses modernes i els seus parents fòssils.
Hiperoartis і Peixos · Hiperoartis і Vertebrats ·
Llamprees
La llamprea com a motiu heràldic, escut de Nakkila, Finlàndia. Els petromizòntids (Petromyzontidae), coneguts popularment com a llamprees o llampreses, són una família de peixos molt primitius que pertanyen a la superclasse dels àgnats, és a dir, sense mandíbules i a la classe dels Cephalaspidomorphi.
Llamprees і Peixos · Llamprees і Vertebrats ·
Maxil·lar inferior
El maxil·lar inferior o mandíbula, i popularment la barra o les barres (de la boca), el queix o la maixella és un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i simètric, en forma de ferradura.
Maxil·lar inferior і Peixos · Maxil·lar inferior і Vertebrats ·
Múscul
Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.
Múscul і Peixos · Múscul і Vertebrats ·
Medul·la espinal
La medul·la espinal és un cordó nerviós, blanc i cilíndric tancat dintre de la columna vertebral.
Medul·la espinal і Peixos · Medul·la espinal і Vertebrats ·
Mixines
Les mixines són un grup de peixos sense mandíbules de l'ordre Myxiniformes.
Mixines і Peixos · Mixines і Vertebrats ·
Notocordi
El notocordi és un cordó fi que es desenvolupa a partir de la paret dorsal de l'intestí durant la fase embrionària i que s'estén en sentit longitudinal al llarg de tot el cos, paral·lel al sistema nerviós central.
Notocordi і Peixos · Notocordi і Vertebrats ·
Osteostracis
Els osteostracis (Osteostraci, gr. "escuts ossis") són una classe extinta de peixos àgnats amb armadura òssia que van viure en el que avui és Amèrica del Nord, Europa i Rússia des del Silurià mitjà a Devonià superior.
Osteostracis і Peixos · Osteostracis і Vertebrats ·
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Paleozoic і Peixos · Paleozoic і Vertebrats ·
Parafiletisme
Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup tots els integrants del qual tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.
Parafiletisme і Peixos · Parafiletisme і Vertebrats ·
Peixos cartilaginosos
Els peixos cartilaginosos, condrictis o condroïctis (Chondrichthyes) són una classe de peixos que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà.
Peixos і Peixos cartilaginosos · Peixos cartilaginosos і Vertebrats ·
Peixos ossis
Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, en contraposició als condrictis (taurons i rajades) que tenen un esquelet cartilaginós.
Peixos і Peixos ossis · Peixos ossis і Vertebrats ·
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Peixos і Pell · Pell і Vertebrats ·
Pituriàspids
Els pituriàspids (Pituriaspida) són una petita classe extinta de peixos àgnats (sense mandíbules) que van viure en el Devonià mitjà, fa uns 390 milions d'anys.
Peixos і Pituriàspids · Pituriàspids і Vertebrats ·
Placoderms
Els placoderms (Placodermi, gr. "pell amb plaques") són una classe extinta de vertebrats gnatostomats.
Peixos і Placoderms · Placoderms і Vertebrats ·
Pteraspidomorfs
Els pteraspidomorfs (Pteraspidomorphi) formen una subclasse extinta d'àgnat.
Peixos і Pteraspidomorfs · Pteraspidomorfs і Vertebrats ·
Ronyó
Els ronyons o renyons són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.
Peixos і Ronyó · Ronyó і Vertebrats ·
Sarcopterigis
Els Sarcopterigis o Sarcopterygii (del grec, σάρξ (sárx) «carn»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») de vegades considerat sinònim de Crossopterygii (del grec, κροσσός (krossós) «serrell»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») és un tàxon (tradicionalment una classe o subclasse) de peixos coneguts com a «peixos d'aletes lobulades».
Peixos і Sarcopterigis · Sarcopterigis і Vertebrats ·
Sexe
El sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible una reproducció amb un resultat de diversificació genètica.
Peixos і Sexe · Sexe і Vertebrats ·
Sistema nerviós central
El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l'encèfal i la medul·la espinal.
Peixos і Sistema nerviós central · Sistema nerviós central і Vertebrats ·
Sistema respiratori
Esquema del sistema respiratori humà. El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració.
Peixos і Sistema respiratori · Sistema respiratori і Vertebrats ·
Tàxon
En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.
Peixos і Tàxon · Tàxon і Vertebrats ·
Telodonts
Els telodonts (Thelodonti) són una classe extinta de peixos àgnats que van viure de l'Ordovicià Mitjà al Devonià Superior.
Peixos і Telodonts · Telodonts і Vertebrats ·
Tetràpodes
Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.
Peixos і Tetràpodes · Tetràpodes і Vertebrats ·
Vèrtebra
Es denomina vèrtebra cada un dels ossos que conformen la columna vertebral.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Peixos і Vertebrats
- Què tenen en comú Peixos і Vertebrats
- Semblances entre Peixos і Vertebrats
Comparació entre Peixos і Vertebrats
Peixos té 233 relacions, mentre que Vertebrats té 132. Com que tenen en comú 53, l'índex de Jaccard és 14.52% = 53 / (233 + 132).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Peixos і Vertebrats. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: