Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Parisis і Sufix -acum

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Parisis і Sufix -acum

Parisis vs. Sufix -acum

Els parisis (llatí: Parisii) foren una tribu de gals esmentada per Juli Cèsar i Claudi Ptolemeu. Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.

Similituds entre Parisis і Sufix -acum

Parisis і Sufix -acum tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Bretó antic, Britànnia, Català, Francoprovençal, Gaèlic irlandès, Gal (llengua), Gal·lès, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Illa de França, Juli Cèsar, Llengües britòniques, Llengües cèltiques, Llengües goidèliques, Occità, Pilar dels Nautes, Xavier Delamarre.

Bretó antic

Reculada de les àrees de parla bretona Bretó antic (henvrezhoneg en bretó) és el nom que actualment es dona al bretó armoricà que es parlava abans de l'any 1100.

Bretó antic і Parisis · Bretó antic і Sufix -acum · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Britànnia і Parisis · Britànnia і Sufix -acum · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Català і Parisis · Català і Sufix -acum · Veure més »

Francoprovençal

Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.

Francoprovençal і Parisis · Francoprovençal і Sufix -acum · Veure més »

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.

Gaèlic irlandès і Parisis · Gaèlic irlandès і Sufix -acum · Veure més »

Gal (llengua)

El gàl·lic o gal és una llengua indoeuropea del grup cèltic extinta des del.

Gal (llengua) і Parisis · Gal (llengua) і Sufix -acum · Veure més »

Gal·lès

El gal·lès o gal·lés (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.

Gal·lès і Parisis · Gal·lès і Sufix -acum · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies (llibre)

La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.

Guerra de les Gàl·lies (llibre) і Parisis · Guerra de les Gàl·lies (llibre) і Sufix -acum · Veure més »

Illa de França

L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.

Illa de França і Parisis · Illa de França і Sufix -acum · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Juli Cèsar і Parisis · Juli Cèsar і Sufix -acum · Veure més »

Llengües britòniques

Les llengües britòniques formen una de les dues subdivisions de la famíla lingüística insular cèltica - l'altra és la branca goidèlica.

Llengües britòniques і Parisis · Llengües britòniques і Sufix -acum · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Llengües cèltiques і Parisis · Llengües cèltiques і Sufix -acum · Veure més »

Llengües goidèliques

Les llengües goidèliques (en gaèlic irlandès: teangacha Gaelacha; en gaèlic escocès: cànanan Goidhealach; en gaèlic manx: çhengaghyn Gaelgagh) conformen una de les dues branques de les de llengües cèltiques insulars (o cèltic-Q); l'altre grup cèltic el conformen les llengües britòniques o cèltic-P. Les llengües goidèliques van formar històricament un contínuum lingüístic que s'estenia des del sud d'Irlanda, passant per l'illa de Man, fins al nord d'Escòcia.

Llengües goidèliques і Parisis · Llengües goidèliques і Sufix -acum · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Occità і Parisis · Occità і Sufix -acum · Veure més »

Pilar dels Nautes

El Pilar dels Nautes és una columna monumental gal·loromana erigida en honor de l'emperador Tiberi pels nautes parisencs de Lutècia.

Parisis і Pilar dels Nautes · Pilar dels Nautes і Sufix -acum · Veure més »

Xavier Delamarre

Xavier Delamarre (França, 1954) és un lingüista, lexicògraf i diplomàtic francès.

Parisis і Xavier Delamarre · Sufix -acum і Xavier Delamarre · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Parisis і Sufix -acum

Parisis té 63 relacions, mentre que Sufix -acum té 287. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 4.57% = 16 / (63 + 287).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Parisis і Sufix -acum. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »