Palau de Vaux-le-Vicomte і Parterre

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Palau de Vaux-le-Vicomte і Parterre

Palau de Vaux-le-Vicomte vs. Parterre

Els jardins, des de la cúpula del palau. El palau de Vaux-le-Vicomte (en francès château de Vaux-le Vicomte), prop de la ciutat francesa de Maincy (departament de Sena i Marne), és un palau d'estil barroc, del (1658 - 1661), construït per l'intendent de finances de Lluís XIV, Nicolas Fouquet, que va contractar els millors artistes de l'època per a construir-lo: l'arquitecte Louis Le Vau, el pintor Charles Le Brun i el paisatgista André Le Nôtre. Versalles. En el costat esquerre de la imatge un parterre completament simètric en Waddesdon Manor, Anglaterra. Un parterre és un disseny de ''jardí formal'', un jardí a nivell de la superfície del terreny que consisteix a plantar jaços de flors o d'herbes delimitats per parterres de plantes perennes o per pedres afilades acoblades fermament formant una tanca de protecció dels jaços florals interiors, i passejos o sendes de grava disposades amb un disseny generalment simètric.

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Anglaterra і Palau de Vaux-le-Vicomte · Anglaterra і Parterre · Veure més »

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Barroc і Palau de Vaux-le-Vicomte · Barroc і Parterre · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Francès і Palau de Vaux-le-Vicomte · Francès і Parterre · Veure més »

Palau de Versalles

El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.

Palau de Vaux-le-Vicomte і Palau de Versalles · Palau de Versalles і Parterre · Veure més »