Accés més ràpid que el navegador!
91 les relacions: A, Abstracció (filosofia), Acadèmia Valenciana de la Llengua, Accent, Alemany, Alfabet, Alfabet llatí, Alfabet rúnic, Alfabet tibetà, Anglès, Anticircumflex, Antoni Font (lingüista), Èmic-ètic, Butlletí Oficial de l'Estat, Cancelleria Reial, Carles Ros i Hebrera, Castellà, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant sibilant, Cursiva, Dígraf, Decrets de Nova Planta, Dialecte, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Diccionari General de la Llengua Catalana, Diccionari normatiu valencià, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Escriptura de dues caixes, Fenomen fonètic, Finès, Fonema, Fons verborum et phrasium, Font (tipografia), Francès, Franquisme, Ghoti, Glif, Grafema, Gramàtica, Grec antic, Guionet, Hangul, Hiragana, Idioma, Institut d'Estudis Catalans, Japonès, Joan Lacavalleria i Dulac, Joan Petit i Aguilar, Joan Solà i Cortassa, ..., Josep Balari i Jovany, Kanji, Katakana, L'Avenç (1881-1893), La Renaixensa, Lingüística, Llatí, Llengua estàndard, Llengua natural, Lletra, Logograma, Marià Aguiló i Fuster, Morfema, Mot, Negreta, Normes ortogràfiques, Ortografia anglesa, Ortografia natural, Ortotipografia, Península Ibèrica, Pere Màrtir Anglès, Pere Torre, Pompeu Fabra i Poch, Puntuació, Reforma ortogràfica, Regles d'apostrofació del català, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Romaji, Rus, Síl·laba, Serbocroat, Signe diacrític, Sil·labari, Sistema d'escriptura, So, The New York Times, Tomàs Forteza i Cortès, Transcripció fonètica, Turc, Txec, W. Ampliar l'índex (41 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Nou!!: Ortografia і A · Veure més »
Abstracció (filosofia)
L'abstracció (del llatí abstrahere, separar) és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una característica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements.
Nou!!: Ortografia і Abstracció (filosofia) · Veure més »
Acadèmia Valenciana de la Llengua
LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.
Nou!!: Ortografia і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »
Accent
* Accent prosòdic, prominència d'una síl·laba sobre les síl·labes adjacents en una seqüència fònica.
Nou!!: Ortografia і Accent · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Ortografia і Alemany · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Ortografia і Alfabet · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Ortografia і Alfabet llatí · Veure més »
Alfabet rúnic
Pedra amb inscripcions rúniques a Uppsala, Suècia Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes.
Nou!!: Ortografia і Alfabet rúnic · Veure més »
Alfabet tibetà
L'alfabet tibetà és un abugida (o alfasil·labari) de la família bràmica utilitzat per escriure diverses llengües tibètiques com el tibetà, i altres com el dzongkha, el sikkimès, el ladakhi i de vegades el balti.
Nou!!: Ortografia і Alfabet tibetà · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Ortografia і Anglès · Veure més »
Anticircumflex
Lanticircumflex és un signe diacrític que es representa com un accent circumflex invertit (ˇ).
Nou!!: Ortografia і Anticircumflex · Veure més »
Antoni Font (lingüista)
Antoni Font (la Seu d'Urgell) fou un lingüista, jesuïta, professor de teologia i d'humanitats i rector del col·legi de la Seu d'Urgell.
Nou!!: Ortografia і Antoni Font (lingüista) · Veure més »
Èmic-ètic
Èmic i ètic és una distinció que s'usa en les ciències socials i les ciències del comportament per a referir-se a dos tipus diferents de descripció relacionades amb la conducta i la interpretació dels agents involucrats.
Nou!!: Ortografia і Èmic-ètic · Veure més »
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Nou!!: Ortografia і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Nou!!: Ortografia і Cancelleria Reial · Veure més »
Carles Ros i Hebrera
fou un notari que es dedicà a defensar i promoure el valencià per facilitar-ne el coneixement pràctic i profund.
Nou!!: Ortografia і Carles Ros i Hebrera · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Ortografia і Castellà · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Ortografia і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Ortografia і Consonant palatal · Veure més »
Consonant sibilant
Una consonant sibilant (o simplement sibilant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant fricativa o africada que s'articula de manera que l'aire frega les dents en sortir de la boca.
Nou!!: Ortografia і Consonant sibilant · Veure més »
Cursiva
''Alexa'', un tipus de lletra en cursiva 4 formes de la font de lletra Adobe Arabic (Normal, cursiva, negreta, negreta-cursiva) La cursiva o itàlica és un estil de tipus de lletra —altres estils són la rodona, la negreta, la versaleta…— que té els traços inclinats cap a la dreta, a la manera de l'escriptura manual.
Nou!!: Ortografia і Cursiva · Veure més »
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Nou!!: Ortografia і Dígraf · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Ortografia і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Ortografia і Dialecte · Veure més »
Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.
Nou!!: Ortografia і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »
Diccionari General de la Llengua Catalana
Coberta de l'edició de 1932 del Diccionari General de la Llengua Catalana El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra és un diccionari català, publicat per primera vegada en fascicles l'any 1931 i com a volum únic l'any 1932.
Nou!!: Ortografia і Diccionari General de la Llengua Catalana · Veure més »
Diccionari normatiu valencià
El Diccionari normatiu valencià és el diccionari normatiu del valencià-català publicat en línia el 5 de febrer de 2014 per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Nou!!: Ortografia і Diccionari normatiu valencià · Veure més »
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Nou!!: Ortografia і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »
Escriptura de dues caixes
Una escriptura de dues caixes o alfabet bicameral és un tipus d'escriptura que comprèn lletres minúscules (o de caixa baixa) i lletres majúscules (o de caixa alta).
Nou!!: Ortografia і Escriptura de dues caixes · Veure més »
Fenomen fonètic
Un fenomen fonètic es produeix pel contacte de diversos sons en el discurs que fan que les característiques d'un d'ells s'alterin, ja sigui el punt d'articulació, el mode, la sonoritat o altres trets estructurals.
Nou!!: Ortografia і Fenomen fonètic · Veure més »
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Nou!!: Ortografia і Finès · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Ortografia і Fonema · Veure més »
Fons verborum et phrasium
El Fons verborum et phrasium és un diccionari català-llatí, imprès a Barcelona el 1637, obra d'Antoni Font, jesuïta nascut a la Seu d'Urgell el 6 de febrer de 1610 i mort a Barcelona el 1677. Es tracta de la primera adaptació al català del Thesaurus verborum ac phrasium castellà-llatí del jesuïta segovià Bartolomé Bravo. L'obra, segons el seu autor, va dirigida als joves estudiants catalans, ja que el diccionari de Bravo no els era de fàcil ús atès que era en castellà. L'obra és una adaptació quasi literal del Thesaurus de Bravo, ja que adopta sense gairebé cap canvi les correspondències llatines d'aquest. Conté diversos castellanismes, si bé, com a aportació original, cal destacar que incorpora un cert nombre de mots del català occidental, urgellenc. Al final de l'obra Font hi incorpora unes Regles de Ortografia, en català, dedicades especialment al llatí. No obstant això, conté un subapartat titulat De la Ortografia en Romans (pàg. 339), que Joan Solà qualifica de "la primera ortografia catalana coneguda". Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas destaquen que aquestes normes ortogràfiques són una adaptació per part d'Antoni Font, del tractat De Orthographia libellus vulgari sermoni scriptus de l'humanista i tipògraf valencià Joan Felip Mey, que acompanya alguna de les edicions que aquest darrer va fer del Thesaurus de Bravo. El text de Mey porta el subtítol, i inclou una Nota para la Ortografia en Romance. Per tant, Antoni Font va adaptar del castellà al català, quant al diccionari, l'obra de Bravo, i quant a les regles ortogràfiques, l'obreta de Mey. L'única edició que es va fer del Fons verborum et phrasium d'Antoni Font, és la de 1637 (Barcelona, Sebastià i Jaume Mathevat). Posteriorment, es publicà una altra adaptació al català del Thesaurus de Bravo, el Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium de Pere Torra, que tingué una difusió molt superior al d'Antoni Font, amb successives reedicions. Primera pàgina del '''''Fons verborum'''''.
Nou!!: Ortografia і Fons verborum et phrasium · Veure més »
Font (tipografia)
En tipografia, una font tipogràfica,L'anglicisme "font" és utilitzat àmpliament en l'àmbit del disseny i les arts gràfiques i el recull la bibliografia especialitzada escrita directament en català, no traduïda, com els llibres i publicacions de Josep M Pujol i Joan Solà.
Nou!!: Ortografia і Font (tipografia) · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Ortografia і Francès · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Ortografia і Franquisme · Veure més »
Ghoti
Ghoti és una paraula anglesa artificial, proposada com a ortografia alternativa de la paraula fish (peix) creada per tal d'il·lustrar les irregularitats de l'ortografia i parodiar la discrepància major entre els fonemes i grafemes de la llengua.
Nou!!: Ortografia і Ghoti · Veure més »
Glif
Glifs astrològics utilitzats en astrologia occidental Un glif (del grec glýfō, γλύφω, 'esculpir' o 'tallar') és un signe gravat o, per extensió, pintat.
Nou!!: Ortografia і Glif · Veure més »
Grafema
En lingüística, el grafema (del grec γράφω, "escric") és la unitat contrastiva mínima de l'escriptura d'una llengua determinada.
Nou!!: Ortografia і Grafema · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Ortografia і Gramàtica · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Ortografia і Grec antic · Veure més »
Guionet
El guionet és un signe de puntuació que s'escriu amb una ratlla horitzontal enmig de la línia d'escriptura (-). No s'ha de confondre amb el guió, més llarg.
Nou!!: Ortografia і Guionet · Veure més »
Hangul
El hangul (한 글) és l'escriptura nadiua coreana.
Nou!!: Ortografia і Hangul · Veure més »
Hiragana
El hiragana (平仮名; ひらがな) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa junt amb el katakana.
Nou!!: Ortografia і Hiragana · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Ortografia і Idioma · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Ortografia і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Japonès
El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.
Nou!!: Ortografia і Japonès · Veure més »
Joan Lacavalleria i Dulac
Joan Lacavalleria i Dulac (Barcelona, 2 de desembre de 1640 - 1709) fou doctor en dret i llatinista.
Nou!!: Ortografia і Joan Lacavalleria i Dulac · Veure més »
Joan Petit i Aguilar
Joan Petit i Aguilar (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental 1752 – 1829) fou un gramàtic català, metge de poble.
Nou!!: Ortografia і Joan Petit i Aguilar · Veure més »
Joan Solà i Cortassa
Joan Solà Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010) fou un lingüista i filòleg català.
Nou!!: Ortografia і Joan Solà i Cortassa · Veure més »
Josep Balari i Jovany
Josep Balari i Jovany (Barcelona, 11 de novembre de 1844 - 1 de juliol de 1904) fou un filòleg, hel·lenista, historiador i taquígraf català.
Nou!!: Ortografia і Josep Balari i Jovany · Veure més »
Kanji
Els kanji (漢字) són els caràcters d'origen xinès, de l'època de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa junt amb els sil·labaris katakana i hiragana.
Nou!!: Ortografia і Kanji · Veure més »
Katakana
Origen del Katakana El katakana (片仮名; カタカナ) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa juntament amb l'hiragana.
Nou!!: Ortografia і Katakana · Veure més »
L'Avenç (1881-1893)
L'Avenç, o originalment L'Avens, fou una revista cultural fundada l'any 1881 per Jaume Massó, amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall, però amb la incorporació de nous escriptors.
Nou!!: Ortografia і L'Avenç (1881-1893) · Veure més »
La Renaixensa
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.
Nou!!: Ortografia і La Renaixensa · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Ortografia і Lingüística · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Ortografia і Llatí · Veure més »
Llengua estàndard
Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.
Nou!!: Ortografia і Llengua estàndard · Veure més »
Llengua natural
Una llengua natural és una varietat lingüística o forma de llenguatge humà amb finalitats comunicatives que està dotat d'una sintaxi i que obeeix suposadament els principis d'economia i optimitat.
Nou!!: Ortografia і Llengua natural · Veure més »
Lletra
La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.
Nou!!: Ortografia і Lletra · Veure més »
Logograma
Estela 5 d'Abaj Takalik, Guatemala, amb escriptura maia. Un logograma és un grafema, unitat mínima d'un sistema d'escriptura, que per si sol representa una paraula o un morfema.
Nou!!: Ortografia і Logograma · Veure més »
Marià Aguiló i Fuster
Estàtua de Marià Aguiló i Fuster al parc de la Ciutadella. El monument porta la llegenda: ''Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix''. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907 ''Romancer popular de la terra catalana'' (1893) ''Chronica o comentaris del rey en Jacme primer'' (1873) Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897) fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.
Nou!!: Ortografia і Marià Aguiló i Fuster · Veure més »
Morfema
Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.
Nou!!: Ortografia і Morfema · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Ortografia і Mot · Veure més »
Negreta
Text en alfabet gòtic escrit amb lletres en negreta. La negreta és un tipus de lletra de la mateixa mida però de traç més gruixut que la lletra fina, i tant pot ser rodona com cursiva.
Nou!!: Ortografia і Negreta · Veure més »
Normes ortogràfiques
Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.
Nou!!: Ortografia і Normes ortogràfiques · Veure més »
Ortografia anglesa
Lortografia anglesa és el conjunt de convencions i normes d'escriptura de la llengua anglesa que permeten expressar l'anglès oral en forma escrita.
Nou!!: Ortografia і Ortografia anglesa · Veure més »
Ortografia natural
S'anomena ortografia natural a l'estadi de coneixement ortogràfic de l'infant que sap separar correctament els mots i representa els fonemes per signes correctes o equivalents.
Nou!!: Ortografia і Ortografia natural · Veure més »
Ortotipografia
Lortotipografia o ortografia tipogràfica és el tractat o conjunt de regles, normes, usos i convencions per les quals es regeix la confecció d'un imprès mitjançant recursos o signes tipogràfics específics.
Nou!!: Ortografia і Ortotipografia · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Ortografia і Península Ibèrica · Veure més »
Pere Màrtir Anglès
Pere Màrtir Anglès (Tarragona, Tarragonès, 1681 - Barcelona, Barcelonès, 1754) va ser un religiós, gramàtic, semitista, historiador i bibliotecari català.
Nou!!: Ortografia і Pere Màrtir Anglès · Veure més »
Pere Torre
Pere Torre (o Petro Torra o Pere Torra), (Principat de Catalunya, segle XVII), fou un lexicògraf i gramàtic català, autor del diccionari català-llatí Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium, publicat per primer cop a Barcelona l'any 1640.
Nou!!: Ortografia і Pere Torre · Veure més »
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Nou!!: Ortografia і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »
Puntuació
La puntuació és un grup de grafies sense cap unitat fonètica associada.
Nou!!: Ortografia і Puntuació · Veure més »
Reforma ortogràfica
Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.
Nou!!: Ortografia і Reforma ortogràfica · Veure més »
Regles d'apostrofació del català
El català segueix unes regles d'apostrofació que serveixen per determinar si cal apostrofar un article, preposició o pronom si el mot que el segueix o precedeix comença o acaba en vocal, respectivament.
Nou!!: Ortografia і Regles d'apostrofació del català · Veure més »
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Nou!!: Ortografia і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »
Romaji
El romaji (ローマ字 rōmaji, literalment caràcters romans) en japonès es refereix a grans trets a l'alfabet llatí.
Nou!!: Ortografia і Romaji · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Ortografia і Rus · Veure més »
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Nou!!: Ortografia і Síl·laba · Veure més »
Serbocroat
Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.
Nou!!: Ortografia і Serbocroat · Veure més »
Signe diacrític
Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.
Nou!!: Ortografia і Signe diacrític · Veure més »
Sil·labari
Un sil·labari és un conjunt de caràcters o símbols que representen (o aproximen) síl·labes que formen les paraules.
Nou!!: Ortografia і Sil·labari · Veure més »
Sistema d'escriptura
logogràfica) Un sistema d'escriptura és un mètode simbòlic regular que es fa servir per representar elements o declaracions expressables en el llenguatge.
Nou!!: Ortografia і Sistema d'escriptura · Veure més »
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Nou!!: Ortografia і So · Veure més »
The New York Times
The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units.
Nou!!: Ortografia і The New York Times · Veure més »
Tomàs Forteza i Cortès
Tomàs Forteza i Cortès (Palma, 13 de maig de 1838 - 21 de maig de 1898) fou un filòleg, poeta i assagista balear.
Nou!!: Ortografia і Tomàs Forteza i Cortès · Veure més »
Transcripció fonètica
La transcripció fonètica és la representació d'una sèrie de sons d'una llengua mitjançant els signes d'un alfabet fonètic.
Nou!!: Ortografia і Transcripció fonètica · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Ortografia і Turc · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: Ortografia і Txec · Veure més »
W
La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.
Nou!!: Ortografia і W · Veure més »
