Similituds entre Orde de Sant Benet і Orde del Cister
Orde de Sant Benet і Orde del Cister tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Anglaterra, Benet de Núrsia, Bernat de Claravall, Europa, Família benedictina, França, Imperi Carolingi, Litúrgia de les hores, Llatí, Orde Camaldulès, Orde de Cluny, Orde monàstic, Reforma gregoriana, Regla de sant Benet, Robert de Molesme.
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Anglaterra і Orde de Sant Benet · Anglaterra і Orde del Cister ·
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Benet de Núrsia і Orde de Sant Benet · Benet de Núrsia і Orde del Cister ·
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Bernat de Claravall і Orde de Sant Benet · Bernat de Claravall і Orde del Cister ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Orde de Sant Benet · Europa і Orde del Cister ·
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Família benedictina і Orde de Sant Benet · Família benedictina і Orde del Cister ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Orde de Sant Benet · França і Orde del Cister ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Imperi Carolingi і Orde de Sant Benet · Imperi Carolingi і Orde del Cister ·
Litúrgia de les hores
Monjos pregant alguna de les pregàries de la litúrgia de les hores La litúrgia de les hores o ofici diví és la pràctica quotidiana de la pregària per part dels catòlics, en diferents hores al llarg del dia (anomenades hores canòniques), amb uns continguts definits per a cada hora.
Litúrgia de les hores і Orde de Sant Benet · Litúrgia de les hores і Orde del Cister ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Llatí і Orde de Sant Benet · Llatí і Orde del Cister ·
Orde Camaldulès
LOrde de la Camàldula o dels camaldulesos és un orde religiós de tipus orde monàstic, reforma observant de l'Orde de Sant Benet dedicada a la vida purament contemplativa i eremítica.
Orde Camaldulès і Orde de Sant Benet · Orde Camaldulès і Orde del Cister ·
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Orde de Cluny і Orde de Sant Benet · Orde de Cluny і Orde del Cister ·
Orde monàstic
Un orde monàstic és un orde religiós format per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la mateixa comunitat o l'estudi, la pregària i la vida contemplativa.
Orde de Sant Benet і Orde monàstic · Orde del Cister і Orde monàstic ·
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Orde de Sant Benet і Reforma gregoriana · Orde del Cister і Reforma gregoriana ·
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Orde de Sant Benet і Regla de sant Benet · Orde del Cister і Regla de sant Benet ·
Robert de Molesme
Robert de Molesme (Troyes, Xampanya, vers 1028 - Abadia de Molesme, 17 d'abril de 1111) va ser un monjo benedictí, primer abat de Cîteaux i considerat primer cofundador de l'Orde del Cister.
Orde de Sant Benet і Robert de Molesme · Orde del Cister і Robert de Molesme ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Orde de Sant Benet і Orde del Cister
- Què tenen en comú Orde de Sant Benet і Orde del Cister
- Semblances entre Orde de Sant Benet і Orde del Cister
Comparació entre Orde de Sant Benet і Orde del Cister
Orde de Sant Benet té 77 relacions, mentre que Orde del Cister té 400. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 3.14% = 15 / (77 + 400).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Orde de Sant Benet і Orde del Cister. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: