Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Agost, Aquileia, Àtila, Bàrbar, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Constantinoble, Dalmàcia, Edecó, Flavi Orestes, Gèpides, Grec, Hèruls, Huns, Imperi Romà d'Occident, Llatí, Llengües germàniques, Nòrica, Ostrogots, Pannònia, Pavia, Ravenna, Ròmul Augústul, Regne dels ostrogots, Regnes germànics, Rei d'Itàlia, Rugis, Sàrmates, Soča, Teodoric el Gran, Turcilings, Verona, Zenó, 15 de març, 27 de febrer, 27 de setembre, 28 d'agost, 433, 463, 475, 476, 480, 487, 489, 490, 493, 5 de març.
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Odoacre і Agost · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Odoacre і Aquileia · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Odoacre і Àtila · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: Odoacre і Bàrbar · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Odoacre і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Odoacre і Constantinoble · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Odoacre і Dalmàcia · Veure més »
Edecó
Edecó (Edecon, Ἐδεκών) fou el cap o rei dels edetans al.
Nou!!: Odoacre і Edecó · Veure més »
Flavi Orestes
Flavi Orestes (en Flavius Orestes, en Φλάβιος Ὀρέστης) fou regent d'Itàlia durant el breu regnat del seu fill Ròmul Augústul del 29 d'agost del 475 al 28 d'agost del 476.
Nou!!: Odoacre і Flavi Orestes · Veure més »
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Nou!!: Odoacre і Gèpides · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Odoacre і Grec · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Odoacre і Hèruls · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Odoacre і Huns · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Odoacre і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Odoacre і Llatí · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Odoacre і Llengües germàniques · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Odoacre і Nòrica · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Odoacre і Ostrogots · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Odoacre і Pannònia · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Odoacre і Pavia · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Odoacre і Ravenna · Veure més »
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Nou!!: Odoacre і Ròmul Augústul · Veure més »
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Nou!!: Odoacre і Regne dels ostrogots · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Odoacre і Regnes germànics · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Odoacre і Rei d'Itàlia · Veure més »
Rugis
V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Estrabó no en parla i Claudi Ptolemeu menciona una tribu, els Ῥουτίκλειοι (Ruticleioi), però probablement parla dels rugis. Després que Tàcit els va mencionar van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots. Cap al 375 es van aliar als huns, on van tenir un paper important en les seves lluites d'expansió, però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), i en la seva època es va introduir el cristianisme. Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, i van formar un regne independent anomenat Rúgia. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 quan el seu rei Eroric va ser assassinat, i van desaparèixer com a poble. Van llegar el seu nom a l'illa de Rügen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.
Nou!!: Odoacre і Rugis · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Odoacre і Sàrmates · Veure més »
Soča
El Soča (en eslovè), Lusinç (en furlà) o Isonzo (en italià) és un riu del nord d'Itàlia, al Friül, que neix a Eslovènia.
Nou!!: Odoacre і Soča · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Odoacre і Teodoric el Gran · Veure més »
Turcilings
Els turcilings o turcilinges (en llatí turcilingi) eren un poble germànic que habitava el nord de l'Europa Oriental, i es mencionen sempre al costat dels rugis.
Nou!!: Odoacre і Turcilings · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Odoacre і Verona · Veure més »
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Odoacre і Zenó · Veure més »
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Odoacre і 15 de març · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Odoacre і 27 de febrer · Veure més »
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Odoacre і 27 de setembre · Veure més »
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Odoacre і 28 d'agost · Veure més »
433
El 433 (CDXXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Odoacre і 433 · Veure més »
463
Sense descripció.
Nou!!: Odoacre і 463 · Veure més »
475
Sense descripció.
Nou!!: Odoacre і 475 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Odoacre і 476 · Veure més »
480
Sense descripció.
Nou!!: Odoacre і 480 · Veure més »
487
Sense descripció.
Nou!!: Odoacre і 487 · Veure més »
489
Sense descripció.
Nou!!: Odoacre і 489 · Veure més »
490
El 490 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Odoacre і 490 · Veure més »
493
El 493 (CDXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Odoacre і 493 · Veure més »
5 de març
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Odoacre і 5 de març · Veure més »
