Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Antíoc IV, Apocalipsi, Bíblia, Carta als Gàlates, Catolicisme, Circumcisió, Cristianisme, Escatologia, Església de Déu Societat Missionera Mundial, Esglésies ortodoxes orientals, Essenis, Etiòpia, Evangelicalisme, Fe bahà'í, Filosofia, Gènesi, Hermenèutica, Icona, Jahvè (nom propi de Déu), Jerusalem, Judaisme, Kitáb-i-Aqdas, Lalibela, Literatura apocalíptica, Llibre d'Henoc, Manuscrits de la mar Morta, Mare de Déu, Mont del Temple, Mont Sió, Montanisme, Mormonisme, Musulmà, Nou Testament, Pepuza, Profecia, Qumran, Regió de Frígia, Regne de Judà, Saladí, Senyor, Sistema mètric decimal, Summe sacerdot, Temple de Jerusalem, Teologia, Testimonis de Jehovà, Torà (llei jueva), 1187.
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Nova Jerusalem і Antíoc IV · Veure més »
Apocalipsi
LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.
Nou!!: Nova Jerusalem і Apocalipsi · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Nova Jerusalem і Bíblia · Veure més »
Carta als Gàlates
La Carta als Gàlates és un llibre del Nou Testament escrit per sant Pau Apòstol a la nova comunitat cristiana de la regió de Galàcia situada a l'Anatòlia central.
Nou!!: Nova Jerusalem і Carta als Gàlates · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Nova Jerusalem і Catolicisme · Veure més »
Circumcisió
format.
Nou!!: Nova Jerusalem і Circumcisió · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Nova Jerusalem і Cristianisme · Veure més »
Escatologia
El Judici Final, fresc de Michelangelo a la Capella Sixtina L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi de la fi') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.
Nou!!: Nova Jerusalem і Escatologia · Veure més »
Església de Déu Societat Missionera Mundial
l'Església de Déu Societat Missionera Mundial (en coreà: 하나님의교회 세계복음선교협회) (en anglès: World Mission Society Church of God) és una denominació cristiana amb influències orientals fundada per Ahn Sahng-hong l'any 1964.
Nou!!: Nova Jerusalem і Església de Déu Societat Missionera Mundial · Veure més »
Esglésies ortodoxes orientals
Sacerdot etíop Les Esglésies ortodoxes orientals són les esglésies cristianes orientals que reconeixen només tres concilis ecumènics: El Primer Concili de Nicea, el primer concili de Constantinoble i el primer concili d'Efes.
Nou!!: Nova Jerusalem і Esglésies ortodoxes orientals · Veure més »
Essenis
La mar Morta des de Massada Els essenis eren els membres d'una secta jueva fundada cap al, les principals comunitats de la qual es van establir a la riberes de la mar Morta.
Nou!!: Nova Jerusalem і Essenis · Veure més »
Etiòpia
Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Nova Jerusalem і Etiòpia · Veure més »
Evangelicalisme
Església evangèlica a Rússia. Baptisteri a l'església pentecostal (Pingstförsamlingen) a Västerås, a Suècia, 2018. L'evangelicalisme, el cristianisme evangèlic o el protestantisme evangèlic és un moviment dins del cristianisme protestant que promou que l'essència de l'evangeli consisteix en la doctrina de la salvació per la gràcia a través de la sola fe en l'expiació de Jesucrist.
Nou!!: Nova Jerusalem і Evangelicalisme · Veure més »
Fe bahà'í
Santuari del Bàb al Centre Mundial Bahà'í, al mont Carmel, a Haifa, Israel Temple bahà'í en forma de lotus a Nova Delhi La fe bahai (o bahá'í, segons la transliteració internacional preconitzada) és una religió originària de l'Iran.
Nou!!: Nova Jerusalem і Fe bahà'í · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Nova Jerusalem і Filosofia · Veure més »
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Nou!!: Nova Jerusalem і Gènesi · Veure més »
Hermenèutica
Hermes, missatger dels déus, origen del mot 'hermenèutica' Lhermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη, 'art d'explicar, traduir o interpretar') és l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats.
Nou!!: Nova Jerusalem і Hermenèutica · Veure més »
Icona
Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.
Nou!!: Nova Jerusalem і Icona · Veure més »
Jahvè (nom propi de Déu)
tetragrama en els manuscrits del Mar Mort en hebreu antic Jahvè és una transliteració de la paraula hebrea יהוה, formada per quatre lletres.
Nou!!: Nova Jerusalem і Jahvè (nom propi de Déu) · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Nova Jerusalem і Jerusalem · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Nova Jerusalem і Judaisme · Veure més »
Kitáb-i-Aqdas
Edició brasilera del ''Kitáb-i-Aqdas''. El Kitáb-i-Aqdas (o Aqdas), que en persa significa El llibre més sagrat, va ser escrit per Bahà'u'llàh a Palestina el 1872, mentre es trobava com a presoner de l'Imperi otomà.
Nou!!: Nova Jerusalem і Kitáb-i-Aqdas · Veure més »
Lalibela
Lalibela (en) és una ciutat de la regió d'Amhara a Etiòpia.
Nou!!: Nova Jerusalem і Lalibela · Veure més »
Literatura apocalíptica
La literatura apocalíptica és un conjunt d'escrits sorgits en la cultura hebrea i cristiana durant el període hel·lènic i romà (segles II i I aC i segles I fins a mitjan). Aquesta literatura, expressa, per mitjà de símbols i complexes metàfores la situació de sofriment del poble jueu o dels seguidors de Crist i la seva esperança en una intervenció messiànica salvadora o en el cas de l'apocalíptica cristiana en la Parusia o segona vinguda de Crist.
Nou!!: Nova Jerusalem і Literatura apocalíptica · Veure més »
Llibre d'Henoc
El Llibre d'Henoc o Llibre d'Enoc (abreujat 1Enoc) és un llibre apòcrif pseudoepigràfic, intertestamentari, que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però que no és acceptat com a canònic per les altres esglésies cristianes.
Nou!!: Nova Jerusalem і Llibre d'Henoc · Veure més »
Manuscrits de la mar Morta
Coves de Qumran Els Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran és una col·lecció de milers de fragments de més de 900 manuscrits que van ser descoberts entre el 1947 i el 1956 a Cisjordània.
Nou!!: Nova Jerusalem і Manuscrits de la mar Morta · Veure més »
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Nou!!: Nova Jerusalem і Mare de Déu · Veure més »
Mont del Temple
El mont del Temple o Esplanada de les Mesquites és un lloc sagrat situat a la Ciutat Vella de Jerusalem, en territoris disputats per Israel i l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Nova Jerusalem і Mont del Temple · Veure més »
Mont Sió
Carretera del Papa, cap al cim del Mont Sió. El Mont Sió, també anomenat Monti-Sion (en hebreu: הר ציון, Har Tzion, mot que significa "turó erm"), fou una fortalesa o turó situat als afores de les actuals murades de la ciutat antiga de Jerusalem, però que en temps bíblics era part íntegra de la Ciutat.
Nou!!: Nova Jerusalem і Mont Sió · Veure més »
Montanisme
El montanisme fou un corrent cristià predicat per Montà a Frígia l'any 155.
Nou!!: Nova Jerusalem і Montanisme · Veure més »
Mormonisme
Estàtua de Crist en el Centre de Visitants de la zona dels temples de Salt Lake City El mormonisme o la teologia dels Sants dels Últims Dies és una religió, ideologia, moviment i subcultura originat en les reformes cristianes del a Nova York.
Nou!!: Nova Jerusalem і Mormonisme · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Nova Jerusalem і Musulmà · Veure més »
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Nova Jerusalem і Nou Testament · Veure més »
Pepuza
Pepuza (en llatí Pepuza, en grec antic Πέπουζα) va ser una ciutat de l'oest de Frígia que és esmentada tardanament.
Nou!!: Nova Jerusalem і Pepuza · Veure més »
Profecia
Una profecia és una predicció d'un esdeveniment futur, pronunciada per un profeta clarivident considerat com mediador d'un déu.
Nou!!: Nova Jerusalem і Profecia · Veure més »
Qumran
Qumran. Coves de Qumran. Qumran és una vall situada al desert de Judea, a les costes occidentals de la mar Morta, a prop de l'assentament jueu del quibuts de Kàlia.
Nou!!: Nova Jerusalem і Qumran · Veure més »
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Nou!!: Nova Jerusalem і Regió de Frígia · Veure més »
Regne de Judà
El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.
Nou!!: Nova Jerusalem і Regne de Judà · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Nova Jerusalem і Saladí · Veure més »
Senyor
Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.
Nou!!: Nova Jerusalem і Senyor · Veure més »
Sistema mètric decimal
ohm poden ser mesurats El sistema mètric decimal o, simplement, "sistema mètric" és un sistema d'unitats basat en el metre i en el gram, en el qual els múltiples i submúltiples d'una unitat de mesura estan relacionats entre si per múltiples o submúltiples de 10.
Nou!!: Nova Jerusalem і Sistema mètric decimal · Veure més »
Summe sacerdot
El summe sacerdot (o, amb menys freqüència, summa sacerdotessa) era una persona que exerceix la funció de governant-sacerdot, o per a aquell que és el cap d'un casta religiosa.
Nou!!: Nova Jerusalem і Summe sacerdot · Veure més »
Temple de Jerusalem
Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.
Nou!!: Nova Jerusalem і Temple de Jerusalem · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Nova Jerusalem і Teologia · Veure més »
Testimonis de Jehovà
Testimonis de Jehovà és una confessió religiosa cristiana internacional mil·lenarista fundada el 1870 per Charles Taze Russell, entesa pels seus adeptes com una restauració del mode de vida i les idees originals dels primers cristians i com l'única religió verdadera.
Nou!!: Nova Jerusalem і Testimonis de Jehovà · Veure més »
Torà (llei jueva)
La Torà (de l'hebreu,, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.
Nou!!: Nova Jerusalem і Torà (llei jueva) · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Nova Jerusalem і 1187 · Veure més »
