Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Noruec і Suec
Noruec і Suec tenen 53 coses en comú (en Uniopèdia): A, Adverbi, Alemany, Alfabet llatí, Alfabet rúnic, Anglès, Article, Å (lletra), Cas acusatiu, Cas datiu, Cas gramatical, Cas nominatiu, Català, Conjugació gramatical, Consell Nòrdic, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiodental, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant velar, Danès, Dinamarca, Feroès, Flexió, Francès, Gènere (gramàtica), ..., Gotlandès antic, Imperatiu, Infinitiu, Islandès, Islàndia, Llengües escandinaves, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Neerlandès, Nombre (gramàtica), Norrè, Noruec, Noruega, O, Ortografia, Participi, Preposició, Pronom, Rússia, Suècia, Subjuntiu, Verb, Y. Ampliar l'índex (23 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
A і Noruec · A і Suec ·
Adverbi
Ladverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial.
Adverbi і Noruec · Adverbi і Suec ·
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Noruec · Alemany і Suec ·
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Alfabet llatí і Noruec · Alfabet llatí і Suec ·
Alfabet rúnic
Pedra amb inscripcions rúniques a Uppsala, Suècia Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes.
Alfabet rúnic і Noruec · Alfabet rúnic і Suec ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Anglès і Noruec · Anglès і Suec ·
Article
Larticle és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Article і Noruec · Article і Suec ·
Å (lletra)
Åo å és una lletra representant una vocal als alfabets chamorro, danès, noruec, suec, istroromanès i való.
Å (lletra) і Noruec · Å (lletra) і Suec ·
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Cas acusatiu і Noruec · Cas acusatiu і Suec ·
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Cas datiu і Noruec · Cas datiu і Suec ·
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Cas gramatical і Noruec · Cas gramatical і Suec ·
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Cas nominatiu і Noruec · Cas nominatiu і Suec ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Noruec · Català і Suec ·
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Conjugació gramatical і Noruec · Conjugació gramatical і Suec ·
Consell Nòrdic
El Consell Nòrdic (en danès i noruec Nordisk Råd, en finès Pohjoismaiden neuvosto, en islandès Norðurlandaráð, en suec Nordiska rådet) és un fòrum de cooperació entre els parlaments dels països nòrdics, així com de les zones autònomes de les Illes Fèroe, Groenlàndia i les Illes Åland.
Consell Nòrdic і Noruec · Consell Nòrdic і Suec ·
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Consonant alveolar і Noruec · Consonant alveolar і Suec ·
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Consonant aproximant і Noruec · Consonant aproximant і Suec ·
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Consonant fricativa і Noruec · Consonant fricativa і Suec ·
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Consonant glotal і Noruec · Consonant glotal і Suec ·
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Consonant labiodental і Noruec · Consonant labiodental і Suec ·
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Consonant nasal і Noruec · Consonant nasal і Suec ·
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Consonant oclusiva і Noruec · Consonant oclusiva і Suec ·
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Consonant palatal і Noruec · Consonant palatal і Suec ·
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Consonant velar і Noruec · Consonant velar і Suec ·
Danès
El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.
Danès і Noruec · Danès і Suec ·
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Dinamarca і Noruec · Dinamarca і Suec ·
Feroès
El feroès o feroés és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe pel poble feroès.
Feroès і Noruec · Feroès і Suec ·
Flexió
1.
Flexió і Noruec · Flexió і Suec ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Francès і Noruec · Francès і Suec ·
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Gènere (gramàtica) і Noruec · Gènere (gramàtica) і Suec ·
Gotlandès antic
El gotlandès antic era el dialecte del nòrdic antic que es parlava a l'illa de Gotland.
Gotlandès antic і Noruec · Gotlandès antic і Suec ·
Imperatiu
L'imperatiu és un temps verbal que expressa una ordre i que només es pot utilitzar en oracions afirmatives; per a la forma negativa s'ha de fer servir el present de subjuntiu.
Imperatiu і Noruec · Imperatiu і Suec ·
Infinitiu
L'infinitiu és una de les formes verbals no finites o no personals del verb.
Infinitiu і Noruec · Infinitiu і Suec ·
Islandès
Lislandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.
Islandès і Noruec · Islandès і Suec ·
Islàndia
Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.
Islàndia і Noruec · Islàndia і Suec ·
Llengües escandinaves
Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn.
Llengües escandinaves і Noruec · Llengües escandinaves і Suec ·
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Llengües germàniques і Noruec · Llengües germàniques і Suec ·
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Llengües indoeuropees і Noruec · Llengües indoeuropees і Suec ·
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Neerlandès і Noruec · Neerlandès і Suec ·
Nombre (gramàtica)
El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.
Nombre (gramàtica) і Noruec · Nombre (gramàtica) і Suec ·
Norrè
El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).
Norrè і Noruec · Norrè і Suec ·
Noruec
El noruec és una llengua parlada a Noruega.
Noruec і Noruec · Noruec і Suec ·
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Noruec і Noruega · Noruega і Suec ·
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Noruec і O · O і Suec ·
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Noruec і Ortografia · Ortografia і Suec ·
Participi
El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.
Noruec і Participi · Participi і Suec ·
Preposició
Una preposició és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic —per exemple, un verb— amb els seus complements.
Noruec і Preposició · Preposició і Suec ·
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Noruec і Pronom · Pronom і Suec ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Noruec і Rússia · Rússia і Suec ·
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Noruec і Suècia · Suècia і Suec ·
Subjuntiu
El subjuntiu és un mode verbal dels modes irreals epistèmics, és a dir, que es refereix a aquelles afirmacions que podrien esdevenir-se però que encara no tenen lloc (i podrien no passar pas).
Noruec і Subjuntiu · Subjuntiu і Suec ·
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Noruec і Y · Suec і Y ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Noruec і Suec
- Què tenen en comú Noruec і Suec
- Semblances entre Noruec і Suec
Comparació entre Noruec і Suec
Noruec té 144 relacions, mentre que Suec té 228. Com que tenen en comú 53, l'índex de Jaccard és 14.25% = 53 / (144 + 228).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Noruec і Suec. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
