Accés més ràpid que el navegador!
142 les relacions: Acaia, Acratus, Agripina la Menor, Antiga Grècia, Antiga Roma, Apol·loni de Tíana, Aristobul IV de Judea, Armènia Menor, Armènia Sofene, Artaxata, Atletisme, August, Àntium, Baies (Campània), Batalla de Randea, Besançon, Bríndisi, Britànnia, Budicca, Calígula, Calcis, Cassi Dió, Cesti Gal, Claudi, Claudi Tiberi Germànic Britànic, Clàudia Octàvia, Comerç, Cop d'estat, Corint, Cos Corneli Lèntul (cònsol any 60), Cristianisme, Cristià, Delfos (ciutat), Dinastia julioclàudia, Diplomàcia, Egipte, Emperador, Epafrodit (llibert de Neró), Estoïcisme, Faó (llibert), Fabrici Veientó, Filosofia, Gai Calpurni Pisó (conspirador), Gai Cassi Longí (governador), Gai Musoni Rufus, Gai Rubel·li Plaute, Gai Suetoni Paulí, Galba, Galeri Tràcal, Gàl·lia Belga, ..., Gens Sèxtia, Germània Inferior, Germània Superior, Germànic Cèsar, Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC), Gneu Domici Ahenobarb (cònsol any 32), Gneu Domici Corbuló, Gneu Pompeu Magne, Harvard University Press, Herodes el Gran, Hispània Tarraconense, Historiador, Imperi Part, Istme de Corint, Jocs Ístmics, Jocs Olímpics, Jueus, Juli Cèsar, Juli Víndex, Lió, Luci Antisti Vet (cònsol any 55), Luci Calpurni Pisó (cònsol any 57), Luci Juni Cesenni Petus, Lugdúnum, Lusitània, Mar del Nord, Mar Mediterrània, Marc Anneu Lucà, Marc Anneu Mela, Marc Salvi Otó, Màgia, Música, Messal·la, Messal·lina Estatília, Milic, Mosel·la, Nàpols, Orador, Pandatària, Parts, Pàrtia, Pena de mort, Petroni, Pisó, Plauci Laterà, Pompeia, Popea Sabina, Pretor, Província romana de Síria, Publi Clodi Tràsea Petus, Quadriga, Regne Armeni de Cilícia, Rin, Roine, Santuari, Saona, Sardenya, Sèneca, Secta, Sext Afrani Burrus, Sili Itàlic, Sofoni Tigel·lí, Sorà Barea, Suïcidi, Suetoni, Tàcit, Teatre, Tigranes VI d'Armènia, Tigranocerta, Tiridates I d'Armènia, Valèria Messalina, Vespasià, Virgini Rufus, Vologès I de Pàrtia, 13 d'octubre, 15 de desembre, 37, 54, 55, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 68, 9 de juny. Ampliar l'índex (92 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Neró і Acaia · Veure més »
Acratus
Acratus fou un llibert de Neró que l'emperador va enviar a Àsia i Acaia per saquejar temples i emportar-se estàtues.
Nou!!: Neró і Acratus · Veure més »
Agripina la Menor
Agripina la Menor (Agrippina; Colònia, 6 de novembre de 15 dC - Misenum, 17 de març de 59 dC), va ser la filla d'Agripina la Major i de Germànic.
Nou!!: Neró і Agripina la Menor · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Neró і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Neró і Antiga Roma · Veure més »
Apol·loni de Tíana
miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.
Nou!!: Neró і Apol·loni de Tíana · Veure més »
Aristobul IV de Judea
Aristobul IV de Judea (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser un dels fills d'Herodes el Gran i de Mariamne I. Junt amb el seu germà Alexandre va anar a estudiar a Roma i en tornar a Judea el seu germà Antípater va instigar les sospites del pare contra els dos fills.
Nou!!: Neró і Aristobul IV de Judea · Veure més »
Armènia Menor
Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.
Nou!!: Neró і Armènia Menor · Veure més »
Armènia Sofene
Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).
Nou!!: Neró і Armènia Sofene · Veure més »
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Neró і Artaxata · Veure més »
Atletisme
Diferents competicions atlètiques. Latletisme és un esport que agrupa diverses disciplines.
Nou!!: Neró і Atletisme · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Neró і August · Veure més »
Àntium
Gladiador trobat a les restes d'Àntium Àntium (en Antium, en Ἄντιον o Ἄνθιον) va ser una ciutat del Latium a uns 58 km de Roma.
Nou!!: Neró і Àntium · Veure més »
Baies (Campània)
Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.
Nou!!: Neró і Baies (Campània) · Veure més »
Batalla de Randea
La Batalla de Rhandeia va ser una batalla lliurada entre l'Imperi Romà i una sèrie de forces rebels armènies l'any 62.
Nou!!: Neró і Batalla de Randea · Veure més »
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Nou!!: Neró і Besançon · Veure més »
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Nou!!: Neró і Bríndisi · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Neró і Britànnia · Veure més »
Budicca
Budicca, Boudica o Boudicca (segons els romans, Boadicea, en gal·lès Buddug) (~30 - 61) era una reina celta-britona de la tribu dels icens.
Nou!!: Neró і Budicca · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Neró і Calígula · Veure més »
Calcis
Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.
Nou!!: Neró і Calcis · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Neró і Cassi Dió · Veure més »
Cesti Gal
Cesti Gal (també esmentat com Cest Gal, en llatí Cestius Gallus o Cestus Gallus) va ser un governador romà del.
Nou!!: Neró і Cesti Gal · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Neró і Claudi · Veure més »
Claudi Tiberi Germànic Britànic
Claudi Tiberi Germànic (en llatí Tiberius Claudius Caesar Germanicus), conegut amb el nom de Britànic (Britannicus) va ser fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messalina.
Nou!!: Neró і Claudi Tiberi Germànic Britànic · Veure més »
Clàudia Octàvia
Clàudia Octàvia (en Claudia Octavia; Roma, març, 40 - Pandatària, 9 de juny, 62) va ser una emperadriu romana, consort de l'emperador Neró, del qual en va ser la primera esposa.
Nou!!: Neró і Clàudia Octàvia · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Neró і Comerç · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: Neró і Cop d'estat · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Neró і Corint · Veure més »
Cos Corneli Lèntul (cònsol any 60)
Cos Corneli Lèntul (en Cossus Cossi F. Cornelius Lentulus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: Neró і Cos Corneli Lèntul (cònsol any 60) · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Neró і Cristianisme · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Neró і Cristià · Veure més »
Delfos (ciutat)
Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.
Nou!!: Neró і Delfos (ciutat) · Veure més »
Dinastia julioclàudia
La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.
Nou!!: Neró і Dinastia julioclàudia · Veure més »
Diplomàcia
Ger van Elk, ''Symmetry of Diplomacy'', 1975, Groninger Museum. La diplomàcia és l'organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Nou!!: Neró і Diplomàcia · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Neró і Egipte · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Neró і Emperador · Veure més »
Epafrodit (llibert de Neró)
Epafrodit (en llatí Epaphroditus, en grec antic Ἐπαφρόδιτος) va ser un llibert i favorit de l'emperador Neró que el va tenir com a secretari.
Nou!!: Neró і Epafrodit (llibert de Neró) · Veure més »
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Nou!!: Neró і Estoïcisme · Veure més »
Faó (llibert)
Faó (en llatí Phaon, en grec) fou un llibert de l'emperador Neró.
Nou!!: Neró і Faó (llibert) · Veure més »
Fabrici Veientó
Fabrici Veientó (en llatí Fabricius Veiento) va ser un escriptor i magistrat romà del.
Nou!!: Neró і Fabrici Veientó · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Neró і Filosofia · Veure més »
Gai Calpurni Pisó (conspirador)
Gai Calpurni Pisó (en llatí Caius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà, acusat de ser el cap de la conspiració contra Neró de l'any 65.
Nou!!: Neró і Gai Calpurni Pisó (conspirador) · Veure més »
Gai Cassi Longí (governador)
Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un jurista i governador romà.
Nou!!: Neró і Gai Cassi Longí (governador) · Veure més »
Gai Musoni Rufus
Gai Musoni Rufus (Gaius Musonius Rufus) va ser un filòsof estoic romà del dC.
Nou!!: Neró і Gai Musoni Rufus · Veure més »
Gai Rubel·li Plaute
Gai Rubel·li Plaute (en llatí Caius Rubellius Plautus) va ser un ciutadà romà del.
Nou!!: Neró і Gai Rubel·li Plaute · Veure més »
Gai Suetoni Paulí
Gai Suetoni Paulí (en llatí Caius Suetonius Paulinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Neró і Gai Suetoni Paulí · Veure més »
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Nou!!: Neró і Galba · Veure més »
Galeri Tràcal
Galeri Tràcal (en llatí Galerius Trachalus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Neró і Galeri Tràcal · Veure més »
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Nou!!: Neró і Gàl·lia Belga · Veure més »
Gens Sèxtia
La gens Sèxtia (Sextia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Nou!!: Neró і Gens Sèxtia · Veure més »
Germània Inferior
La Germània Inferior és una província romana que inclou aproximadament els territoris actuals dels Països Baixos, part de Bèlgica i la zona d'Alemanya tocant al Rin.
Nou!!: Neró і Germània Inferior · Veure més »
Germània Superior
La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.
Nou!!: Neró і Germània Superior · Veure més »
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Nou!!: Neró і Germànic Cèsar · Veure més »
Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC)
Gneu Domici Ahenobarb (Cnaeus Domitius L. F. Cn.) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Neró і Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC) · Veure més »
Gneu Domici Ahenobarb (cònsol any 32)
Gneu Domici Ahenobarb (Gnaeus Domitius L. F. Cn.) va ser fill del cònsol Luci Domici Ahenobarb cònsol l'any 16 aC.
Nou!!: Neró і Gneu Domici Ahenobarb (cònsol any 32) · Veure més »
Gneu Domici Corbuló
Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.
Nou!!: Neró і Gneu Domici Corbuló · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Neró і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Harvard University Press
Kittredge Hall, seu de la Harvard University Press Harvard University Press (HUP) és una editorial que va establir el 13 de gener de 1913 com a divisió de la Universitat Harvard i es va centrar en la publicació acadèmica.
Nou!!: Neró і Harvard University Press · Veure més »
Herodes el Gran
La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.
Nou!!: Neró і Herodes el Gran · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Neró і Hispània Tarraconense · Veure més »
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Nou!!: Neró і Historiador · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Neró і Imperi Part · Veure més »
Istme de Corint
L'istme de Corint és un braç de terra d'uns 6 km d'amplada que uneix la península del Peloponès amb la Grècia central.
Nou!!: Neró і Istme de Corint · Veure més »
Jocs Ístmics
Els Jocs Ístmics o Istmia (en grec antic Ἴσθμια) eren uns jocs que se celebraven cada dos anys a l'Antiga Corint.
Nou!!: Neró і Jocs Ístmics · Veure més »
Jocs Olímpics
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics. abreujat JJOOEn català no es doblen les sigles quan es refereixen a un substantiu en plural. Tanmateix, alguns autors consideren les sigles JJOO una excepció a la norma. Vegeu) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern.
Nou!!: Neró і Jocs Olímpics · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Neró і Jueus · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Neró і Juli Cèsar · Veure més »
Juli Víndex
Gai Juli Víndex (en llatí Caius Julius Vindex) va ser un revolucionari gal, fill d'un senador romà però descendent d'una família reial de la Gàl·lia Aquitània.
Nou!!: Neró і Juli Víndex · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Neró і Lió · Veure més »
Luci Antisti Vet (cònsol any 55)
Luci Antisti Vet (en llatí Lucius Antistius Vetus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Antisti Vet (cònsol any 28).
Nou!!: Neró і Luci Antisti Vet (cònsol any 55) · Veure més »
Luci Calpurni Pisó (cònsol any 57)
Luci Calpurni Pisó (en llatí Lucius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà, fill de Luci Calpurni Pisó (cònsol any 27) (Lucius Calpurnius Piso).
Nou!!: Neró і Luci Calpurni Pisó (cònsol any 57) · Veure més »
Luci Juni Cesenni Petus
Luci Juni Cesenni Petus (en Lucius Junius Caesennius Paetus), nascut probablement Gai Cesenni Petus (Gaius Caesennius Paetus), va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Neró і Luci Juni Cesenni Petus · Veure més »
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Nou!!: Neró і Lugdúnum · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Neró і Lusitània · Veure més »
Mar del Nord
La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les Illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.
Nou!!: Neró і Mar del Nord · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Neró і Mar Mediterrània · Veure més »
Marc Anneu Lucà
Marc Anneu Lucà, en llatí Marcus Annaeus Lucanus, (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) va ser un poeta hispanoromà.
Nou!!: Neró і Marc Anneu Lucà · Veure més »
Marc Anneu Mela
Marc Anneu Mela (en llatí Marcus Anneus Mela, el seu prenom ha estat citat també com Luci, i el seu cognom també pot escriure's Mel·la) va ser el fill més jove de Marc Anneu Sèneca el retòric i d'Hèlvia, i germà de Luci Sèneca i de Gal·lió.
Nou!!: Neró і Marc Anneu Mela · Veure més »
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Nou!!: Neró і Marc Salvi Otó · Veure més »
Màgia
''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.
Nou!!: Neró і Màgia · Veure més »
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Nou!!: Neró і Música · Veure més »
Messal·la
Messal·la o Messala —Messalla o Messala — era un cognomen romà que van portar alguns membres de la gens Valèria.
Nou!!: Neró і Messal·la · Veure més »
Messal·lina Estatília
Messal·lina Estatília (en llatí Messallina Statitilia) era neta del cònsol Tit Estatili Taure (cònsol l'any 11).
Nou!!: Neró і Messal·lina Estatília · Veure més »
Milic
Milic (en llatí Milichus) va ser un llibert de Flavi Esceví (Flavius Scaevinus).
Nou!!: Neró і Milic · Veure més »
Mosel·la
Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.
Nou!!: Neró і Mosel·la · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Neró і Nàpols · Veure més »
Orador
Orador (llatí Orator) és la persona que parla en públic i el que destaca per la seva manera de parlar.
Nou!!: Neró і Orador · Veure més »
Pandatària
Pandatària (en Pandataria en Πανδαταρία), actualment Ventotene, és una petita illa de la mar Tirrena al golf de Gaeta situada davant de la desembocadura del Vulturnus, tal com diuen Plini el Vell, Pomponi Mela i Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Neró і Pandatària · Veure més »
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Nou!!: Neró і Parts · Veure més »
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Nou!!: Neró і Pàrtia · Veure més »
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Nou!!: Neró і Pena de mort · Veure més »
Petroni
Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (en Gaius Petronius Arbiter), va ser un escriptor romà del que formava part de la gens Petrònia, una antiga família romana d'origen plebeu.
Nou!!: Neró і Petroni · Veure més »
Pisó
Pisó (en llatí Piso) era el cognomen de la branca més distingida de la gens Calpúrnia, una família romana d'origen plebeu.
Nou!!: Neró і Pisó · Veure més »
Plauci Laterà
Plauci Laterà (en Plautius Lateranus) va ser un dels amants de Valèria Messal·lina l'esposa de l'emperador Claudi.
Nou!!: Neró і Plauci Laterà · Veure més »
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Nou!!: Neró і Pompeia · Veure més »
Popea Sabina
Bust de Popea Sabina (Museu del Louvre). Popea Sabina (?-65), (en llatí Poppaea Sabina), va ser l'amant i després esposa de Neró.
Nou!!: Neró і Popea Sabina · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Neró і Pretor · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Neró і Província romana de Síria · Veure més »
Publi Clodi Tràsea Petus
Publi Clodi Tràsea Petus (en Publius Clodius Thrasea Paetus) va ser un distingit senador romà del nascut a Patàvium.
Nou!!: Neró і Publi Clodi Tràsea Petus · Veure més »
Quadriga
Quadriga sobre la Porta de Brandenburg, a Berlín s procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. Fresc mostrant una quadriga. Tomba tràcia prop de Kazanlak (Bulgària). Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia.
Nou!!: Neró і Quadriga · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Neró і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Neró і Rin · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Neró і Roine · Veure més »
Santuari
En un sentit ampli, un santuari és un lloc respectat o sagrat que correspon a una determinada cultura.
Nou!!: Neró і Santuari · Veure més »
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Nou!!: Neró і Saona · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Neró і Sardenya · Veure més »
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Nou!!: Neró і Sèneca · Veure més »
Secta
Catàleg de sectes presents a Anglaterra i altres nacions segons un document del 1647. Una secta és un subgrup d'un sistema de creences religioses, polítiques, o filosòfiques, habitualment procedent d'un grup més gran.
Nou!!: Neró і Secta · Veure més »
Sext Afrani Burrus
Sext Afrani Burrus (Sextus Afranius Burrus) va ser un general romà del, sota els emperadors Claudi i Neró.
Nou!!: Neró і Sext Afrani Burrus · Veure més »
Sili Itàlic
''Sili Itàlic davant la tomba de Virgili'', pintura de Joseph Wright. Tiberi Caci Asconi Sili Itàlic (Tiberius Catius Asconius Silius Italicus) va ser un poeta èpic llatí nascut l'any 25.
Nou!!: Neró і Sili Itàlic · Veure més »
Sofoni Tigel·lí
Sofoni Tigel·lí va ser un ministre de Neró.
Nou!!: Neró і Sofoni Tigel·lí · Veure més »
Sorà Barea
Quint Marci Barea Sorà conegut com a Sorà Barea (probablement el seu nom complet era Quintus Marcius Barea Soranus o Soranus Servilius Barea, ja que tenia una filla de nom Servília) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Neró і Sorà Barea · Veure més »
Suïcidi
''El suïcidi'' d'Edouard Manet (oli, 1877) El suïcidi (del llatí suicidium, de sui caedere, 'matar-se un mateix') és l'acte de donar-se mort a un mateix de manera voluntària, criteri que, per tant, exclou els màrtirs, els combatents en una guerra o les víctimes d'un accident.
Nou!!: Neró і Suïcidi · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Neró і Suetoni · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Neró і Tàcit · Veure més »
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Nou!!: Neró і Teatre · Veure més »
Tigranes VI d'Armènia
Tigranes VI o també en llatí Caius Iulius Tigranes (en grec antic Γαίος Ιούλιος Τιγράνης, en armeni Տիգրան) va ser rei d'Armènia de l'any 58 al 63.
Nou!!: Neró і Tigranes VI d'Armènia · Veure més »
Tigranocerta
Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.
Nou!!: Neró і Tigranocerta · Veure més »
Tiridates I d'Armènia
Tiridates I (armeni: Տրդատ, Trdat) va ser rei d'Armènia de l'any 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos cap al 54 i una de més llarga del 58 al 62.
Nou!!: Neró і Tiridates I d'Armènia · Veure més »
Valèria Messalina
Valèria Messalina (en Valeria Messallina) va ser la filla de Marc Valeri Messal·la Barbat Apià i Domícia Lèpida.
Nou!!: Neró і Valèria Messalina · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Neró і Vespasià · Veure més »
Virgini Rufus
Titus o Luci Vergini Rufus, sovint també adaptat Virgini (Lucius/Titus Verginius Rufus), va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Neró і Virgini Rufus · Veure més »
Vologès I de Pàrtia
Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.
Nou!!: Neró і Vologès I de Pàrtia · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Neró і 13 d'octubre · Veure més »
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Neró і 15 de desembre · Veure més »
37
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Neró і 37 · Veure més »
54
Sense descripció.
Nou!!: Neró і 54 · Veure més »
55
Sense descripció.
Nou!!: Neró і 55 · Veure més »
57
Sense descripció.
Nou!!: Neró і 57 · Veure més »
58
Sense descripció.
Nou!!: Neró і 58 · Veure més »
59
Sense descripció.
Nou!!: Neró і 59 · Veure més »
60
Sense descripció.
Nou!!: Neró і 60 · Veure més »
61
Sense descripció.
Nou!!: Neró і 61 · Veure més »
62
El 62 fou un any de l'edat antiga conegut com a 815 Ab urbe condita al calendari oficial romà de l'època.
Nou!!: Neró і 62 · Veure més »
63
El 63 (LXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Neró і 63 · Veure més »
64
Sense descripció.
Nou!!: Neró і 64 · Veure més »
65
Sense descripció.
Nou!!: Neró і 65 · Veure més »
66
Sense descripció.
Nou!!: Neró і 66 · Veure més »
67
Sense descripció.
Nou!!: Neró і 67 · Veure més »
68
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Neró і 68 · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Neró і 9 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Neró Claudi Cèsar August, Neró Claudi Drus Germànic.
