Similituds entre Nacionalisme irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
Nacionalisme irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Alçament de Pasqua, Austràlia, Éamonn de Valera, Belfast, Bobby Sands, Cambra dels Comuns del Regne Unit, Catolicisme, Conflicte nord-irlandès, Dublín, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit Republicà Irlandès, Fianna Fáil, Gerry Adams, Història d'Irlanda, IRA Provisional, Irlanda, Irlanda del Nord, Lleialisme de l'Ulster, Papa, Partit Conservador (Regne Unit), Partit Socialdemòcrata i Laborista, Partit Socialista Republicà Irlandès, Republicanisme irlandès, Sinn Féin, Societat dels Irlandesos Units.
Alçament de Pasqua
L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.
Alçament de Pasqua і Nacionalisme irlandès · Alçament de Pasqua і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Austràlia і Nacionalisme irlandès · Austràlia і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Éamonn de Valera
Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).
Éamonn de Valera і Nacionalisme irlandès · Éamonn de Valera і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Belfast
Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.
Belfast і Nacionalisme irlandès · Belfast і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Bobby Sands
Robert Gerard Sands (en gaèlic irlandès: Roibeard Gearóid Ó Seachnasaigh; Whiteabbey, Irlanda del Nord, 9 de març de 1954 - Presó de Maze, 5 de maig de 1981) fou membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament del Regne Unit, per bé que no va arribar a ocupar el càrrec, atès que va morir en una vaga de fam mentre era a la presó de Maze o Long Kesh.
Bobby Sands і Nacionalisme irlandès · Bobby Sands і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Cambra dels Comuns del Regne Unit
236x236px La Cambra dels Comuns, oficialment Els Honorables Comuns del Regle Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord reunits al Parlament (en anglès, The Honourable the Commons of the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland in Parliament assembled) és la cambra baixa del Parlament del Regne Unit.
Cambra dels Comuns del Regne Unit і Nacionalisme irlandès · Cambra dels Comuns del Regne Unit і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Nacionalisme irlandès · Catolicisme і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Conflicte nord-irlandès і Nacionalisme irlandès · Conflicte nord-irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Dublín і Nacionalisme irlandès · Dublín і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Nacionalisme irlandès · Estats Units d'Amèrica і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Exèrcit Republicà Irlandès і Nacionalisme irlandès · Exèrcit Republicà Irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Fianna Fáil
Fianna Fáil (en irlandès, soldats del destí), o també anomenat Partit Republicà, és el partit polític més important de la República d'Irlanda.
Fianna Fáil і Nacionalisme irlandès · Fianna Fáil і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Gerry Adams
Gerry Adams, en irlandès Gearóid Mac Ádhaimh (Belfast, 6 d'octubre de 1948) és un polític nord-irlandès, representant de Belfast Oest al Parlament del Regne Unit i president del Sinn Féin.
Gerry Adams і Nacionalisme irlandès · Gerry Adams і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Història d'Irlanda
Bandera de l'actual República d'Irlanda onejant sobre el cel de Dublín. L'actual bandera se suposa provisional a l'espera d'una reunificació de l'illa amb la província de l'Ulster, actualment dins del Regne de la Gran Bretanya. S'han proposat diferents models de bandera per a una Irlanda unificada Un paisatge tradicional irlandès on predomina el verd i el blau. És per això que Irlanda també és anomenada l'Illa Maragda La història d'Irlanda comença amb la prehistòria d'Irlanda, que s'estén per un període entre el primer assentament conegut, al voltant del 8000 aC, fins a l'aparició de la "protohistòrica" Irlanda gaèlica en el moment de la seva cristianització al segle cinquè; el cristianisme cèltic havia subsumit, doncs, o reemplaçat, l'anterior politeisme a la fi del segle sisè.
Història d'Irlanda і Nacionalisme irlandès · Història d'Irlanda і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
IRA Provisional
LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalment conegut amb el nom de PIRA o "Provos") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).
IRA Provisional і Nacionalisme irlandès · IRA Provisional і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Irlanda і Nacionalisme irlandès · Irlanda і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Irlanda del Nord і Nacionalisme irlandès · Irlanda del Nord і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Lleialisme de l'Ulster
Banderes lleialistes a Newbuildings: la bandera britànica, la bandera provincial de l'Ulster i la bandera de l'Orde d'Orange Reina mare d'Anglaterra Bandera lleialista amb la Mà Vermella de l'Ulster i l'eslogan lleialista "For God and Ulster" A la nació constituent britànica d'Irlanda del Nord, el terme lleialisme defineix una ideologia que s'oposa a la unificació de l'illa d'Irlanda en un sol estat.
Lleialisme de l'Ulster і Nacionalisme irlandès · Lleialisme de l'Ulster і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nacionalisme irlandès і Papa · Papa і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Partit Conservador (Regne Unit)
El Partit Conservador i Unionista (en anglès i oficialment Conservative and Unionist Party), conegut com a Conservadors o en anglès Conservatives, és un dels dos partits majoritaris del Regne Unit i el que ha resultat més reeixit en la seva història política si ens basem en victòries electorals.
Nacionalisme irlandès і Partit Conservador (Regne Unit) · Partit Conservador (Regne Unit) і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Partit Socialdemòcrata i Laborista
Partit Socialdemòcrata i Laborista (irlandès Páirtí Sóisialta Daonlathach an Lucht Oibre, anglès Social Democratic and Labour Party, SDLP) és un partit polític d'Irlanda del Nord, d'ideologia socialdemòcrata i nacionalista irlandès, fundat el 1970 per Gerry Fitt.
Nacionalisme irlandès і Partit Socialdemòcrata i Laborista · Partit Socialdemòcrata i Laborista і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Partit Socialista Republicà Irlandès
El Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP, Irish Republican Socialist Party), és un partit polític irlandès i nord-irlandès, el braç polític de l'Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional (INLA), autoenglobant-se ambdues organitzacions sota el nom de Moviment Republicà Socialista Irlandès.
Nacionalisme irlandès і Partit Socialista Republicà Irlandès · Partit Socialista Republicà Irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Republicanisme irlandès
El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.
Nacionalisme irlandès і Republicanisme irlandès · Republicanisme irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
Nacionalisme irlandès і Sinn Féin · Sinn Féin і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Societat dels Irlandesos Units
La Societat dels Irlandesos Units (Society of United Irishmen), també coneguda simplement com a United Irishmen,va ser una societat subversiva de caràcter republicà i independentista d'Irlanda.
Nacionalisme irlandès і Societat dels Irlandesos Units · Societat dels Irlandesos Units і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Nacionalisme irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
- Què tenen en comú Nacionalisme irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
- Semblances entre Nacionalisme irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
Comparació entre Nacionalisme irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
Nacionalisme irlandès té 188 relacions, mentre que Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord té 103. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 8.59% = 25 / (188 + 103).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Nacionalisme irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: