Taula de continguts
275 les relacions: Absolutisme, Albert Camus, Albert Einstein, Alemanya, Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, Amèrica del Nord, Amèrica Llatina, Ambaixador, Anarquisme, Anglaterra, Anglès, Antic Règim, Anticomunisme, Antiguitat, Arend Lijphart, Argentina, Augusto César Sandino, Autodeterminació, Autogovern, Autoritat, Índia, Ésser humà, Àsia, Bèlgica, Belfast, Benedict Anderson, Blas Infante Pérez de Vargas, Brasil, Caiguda del mur de Berlín, Capitalisme, Catalanisme, Català, Catolicisme, Còrsega, Charles de Gaulle, Che Guevara, Ciutat estat, Clifford Geertz, Comunisme, Conservadorisme, Corporativisme, Cosmopolitisme, Cowboy, Craig Calhoun, Crioll, David Miller, Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, Democràcia, Democràcia liberal, Desobediència civil, ... Ampliar l'índex (225 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Veure Nacionalisme і Absolutisme
Albert Camus
va ser un escriptor i filòsof francès d'origen algerià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1957, als 44 anys, el segon guanyador més jove de la història i considerat juntament amb Jean-Paul Sartre un dels principals representants de l'existencialisme.
Veure Nacionalisme і Albert Camus
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Nacionalisme і Albert Einstein
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Nacionalisme і Alemanya
Alfonso Daniel Rodríguez Castelao
Alfonso Daniel Manuel Rodríguez Castelao (Rianxo, Galícia, 30 de gener de 1886 - Buenos Aires, Argentina, 7 de gener de 1950) va ser un important polític, escriptor, pintor i dibuixant gallec.
Veure Nacionalisme і Alfonso Daniel Rodríguez Castelao
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Nacionalisme і Amèrica del Nord
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Veure Nacionalisme і Amèrica Llatina
Ambaixador
ambaixador otomà a Atenes donant una recepció a la seva residencià imperial (c. 1840) Un ambaixador és el representant d'un determinat país davant un altre, o davant d'una organització internacional.
Veure Nacionalisme і Ambaixador
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Nacionalisme і Anarquisme
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Nacionalisme і Anglaterra
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Nacionalisme і Anglès
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Nacionalisme і Antic Règim
Anticomunisme
Lanticomunisme és l'oposició al comunisme.
Veure Nacionalisme і Anticomunisme
Antiguitat
* Antiguitat (objecte), objecte que ha assolit una edat que el fa testimoni d'una era anterior a la societat humana.
Veure Nacionalisme і Antiguitat
Arend Lijphart
Arend Lijphart (Apeldoorn, 17 d'agost de 1936) és un politòleg neerlandès, especialitzat en àmbits relacionats amb la política comparada, els sistemes electorals i sistemes de votació, les institucions democràtiques, i l'etnicitat.
Veure Nacionalisme і Arend Lijphart
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Veure Nacionalisme і Argentina
Augusto César Sandino
Augusto César Sandino (18 de maig de 1895 - 21 de febrer de 1934) va ser un líder de la resistència nicaragüenca contra l'exèrcit estatunidenc a Nicaragua.
Veure Nacionalisme і Augusto César Sandino
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Veure Nacionalisme і Autodeterminació
Autogovern
L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.
Veure Nacionalisme і Autogovern
Autoritat
Lautoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.
Veure Nacionalisme і Autoritat
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Nacionalisme і Índia
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Nacionalisme і Ésser humà
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Nacionalisme і Àsia
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Nacionalisme і Bèlgica
Belfast
Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.
Veure Nacionalisme і Belfast
Benedict Anderson
Benedict Richard O'Gorman Anderson, més conegut com a Benedict Anderson, (Kunming, 26 d'agost de 1936 - Batu, Indonèsia, 13 de desembre de 2015) fou un politòleg irlandès, autor del llibre Imagined Communities.
Veure Nacionalisme і Benedict Anderson
Blas Infante Pérez de Vargas
Retrat de Blas Infante en rajoles Blas Infante Pérez de Vargas (Casares, Màlaga, 5 de juliol de 1885 - Sevilla, 11 d'agost de 1936) fou un polític, ideòleg i escriptor andalús, màxim exponent del nacionalisme andalús.
Veure Nacionalisme і Blas Infante Pérez de Vargas
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Veure Nacionalisme і Brasil
Caiguda del mur de Berlín
La caiguda del mur de Berlín és l'esdeveniment que marca de forma material la fi d'un període d'aïllament de l'Alemanya Oriental.
Veure Nacionalisme і Caiguda del mur de Berlín
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Nacionalisme і Capitalisme
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Nacionalisme і Catalanisme
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Nacionalisme і Català
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Nacionalisme і Catolicisme
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Veure Nacionalisme і Còrsega
Charles de Gaulle
Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Nacionalisme і Charles de Gaulle
Che Guevara
Ernesto Guevara, més conegut com a Che Guevara, o simplement com El Che, (Rosario, Argentina, 14 de juny de 1928La data del naixement que apareix la seva acta de naixement és del 14 de juny de 1928. Julia Constenla, historiadora i amiga personal de la mare d'Ernesto Guevara, Celia de la Serna, ha explicat que Celia havia confessat que ja es trobava embarassada en el moment de casar-se i que la veritable data de naixement del seu fill és el 14 de maig, i que la partida de naixement fou falsificada un mes més tard per tal d'evitar un escàndol..
Veure Nacionalisme і Che Guevara
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Veure Nacionalisme і Ciutat estat
Clifford Geertz
Clifford James Geertz (San Francisco, 23 d'agost de 1926 - 30 d'octubre de 2006) va ser un antropòleg estatunidenc i professor de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton.
Veure Nacionalisme і Clifford Geertz
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Nacionalisme і Comunisme
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Veure Nacionalisme і Conservadorisme
Corporativisme
El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre professional, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen treballadors i empresaris.
Veure Nacionalisme і Corporativisme
Cosmopolitisme
''Cosmopolitisme'', del grec ''cosmos'' Κόσμος (l'Univers) i ''polis'' Πόλις (ciutat), és un concepte que excedeix la idea d'un govern mundial El cosmopolitisme és la ideologia que postula que tots els éssers humans pertanyen a una sola comunitat, basada en una moral compartida.
Veure Nacionalisme і Cosmopolitisme
Cowboy
Una clàssica imatge d'un grup de cowboys en un quadre de Charles Marion Russell. Un cowboy, o en femení, cowgirl (en català vaquer o vaquera, vaquerís o vaquerissa) és l'encarregat de les tasques relacionades amb la ramaderia i que fa la seva tasca a cavall, a l'oest dels Estats Units, i a la província d'Alberta a Canadà.
Veure Nacionalisme і Cowboy
Craig Calhoun
Craig Jackson Calhoun (Watseka, 16 de juny de 1952) és un sociòleg estatunidenc i actual president de l'Institut Nicolas Berggruen, fundat el 2010 amb l'objectiu de millorar els sistemes de governança.
Veure Nacionalisme і Craig Calhoun
Crioll
Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.
Veure Nacionalisme і Crioll
David Miller
David Miller (Paterson, Nova Jersey, Estats Units, 28 de novembre de 1909 − Los Angeles, Califòrnia, 14 d'abril de 1992) va ser un director de cinema, productor i guionista estatunidenc.
Veure Nacionalisme і David Miller
Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica
La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (el títol oficial de la qual és The unanimous declaration of the thirteen United States of America) és un document redactat pel segon Congrés Continental —a la Cambra Estatal de Pennsilvània (ara Saló de la Independència) de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776— que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes —llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya— s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic; i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova nació: els Estats Units.
Veure Nacionalisme і Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Nacionalisme і Democràcia
Democràcia liberal
La democràcia liberal és una forma de govern que consisteix en una democràcia representativa on la capacitat dels representants escollits per prendre decisions polítiques es troba subjecta a l'Estat de Dret i normalment moderada per una Constitució que regula la protecció dels drets i llibertats individuals i col·lectius, bo i establint restriccions tant als líders com a l'execució de la voluntat d'una determinada majoria.
Veure Nacionalisme і Democràcia liberal
Desobediència civil
Mohandas Karamchand Gandhi és una de les moltes persones que ha advocat per la desobediència civil La desobediència civil és el refús actiu d'una persona o un grup de persones d'obeir certes lleis, demandes i ordres d'un govern, o d'un poder internacional d'ocupació.
Veure Nacionalisme і Desobediència civil
Determinisme
En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment.
Veure Nacionalisme і Determinisme
Drets civils
Lyndon B. Johnson signant l'Acta de Drets Civils dels Estats Units el 2 de juliol de 1964. La lluita pel respecte dels drets civils Els drets civils són drets fonamentals, inherents a la persona i garantits per les constitucions polítiques.
Veure Nacionalisme і Drets civils
Ecologisme
transgèniques. Lecologisme o ambientalisme és una ideologia, amb fonaments ètics i orientació política, que cerca protegir el medi natural a partir de fer canvis a les activitats humanes que el danyen o perjudiquen.
Veure Nacionalisme і Ecologisme
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Nacionalisme і Edat antiga
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Nacionalisme і Edat mitjana
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.
Veure Nacionalisme і Educació
Edward Said
'''Edward Said''' i la seva germana Rosemarie l'any 1940. Edward Said o Edward Saïd —— (Jerusalem, 1 de novembre de 1935 - Nova York, 24 de setembre de 2003) va ser un crític i teòric literari i polític, professor universitari i activista palestí i, posteriorment, estatunidenc.
Veure Nacionalisme і Edward Said
Edward Snowden
Edward Joseph Snowden (Wilmington (Carolina del Nord), 21 de juny de 1983) és un excontractista tècnic i extreballador de la CIA, que treballà per una empresa contractada per l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels Estats Units.
Veure Nacionalisme і Edward Snowden
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Nacionalisme і Egipte
Emmanuel Macron
, de nom complet Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron, és un polític francès.
Veure Nacionalisme і Emmanuel Macron
Empresa pública
Una Empresa pública o empresa estatal és una empresa que és propietat de l'Estat, ja sigui d'una manera total o parcial, aquest estat pot ser una entitat nacional, regional, municipal o de qualsevol altre tipus.
Veure Nacionalisme і Empresa pública
Eric Hobsbawm
Eric John Ernest Hobsbawm CH FBA FRSL (Alexandria, Sultanat d'Egipte, Imperi Britànic, 9 de juny de 1917- Londres, Anglaterra, Regne Unit, 1 d'octubre de 2012) fou un historiador marxista, professor d'història contemporània, economia i política, pensador, editor i crític musical britànic.
Veure Nacionalisme і Eric Hobsbawm
Ernest Gellner
Ernest André Gellner (París, França, 9 de desembre de 1925 - Praga, República Txeca, 5 de novembre de 1995) va ser un filòsof, antropòleg social i professor universitari txec-britànic nascut a París.
Veure Nacionalisme і Ernest Gellner
Ernest Renan
Ernest Renan (Landreger, Bretanya, 1823 - París, 1892) fou un escriptor, filòsof i historiador francès d'origen bretó.
Veure Nacionalisme і Ernest Renan
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure Nacionalisme і Escòcia
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Veure Nacionalisme і Eslovàquia
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Veure Nacionalisme і Espanyolisme
Espectre polític
Una representació d'espectre polític L'espectre polític és el conjunt de totes les ideologies polítiques coexistents en un grup social en un instant determinat de la seva història.
Veure Nacionalisme і Espectre polític
Estat del benestar
L'estat del benestar és un gran conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles en l'àmbit econòmic per al sector privat.
Veure Nacionalisme і Estat del benestar
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Nacionalisme і Estat sobirà
Estat social
LEstat social és el model d'estat que superaria l'estat liberal.
Veure Nacionalisme і Estat social
Estat socialista
Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econòmic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producció i del sòl, si bé van existir grans diferències de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopolítiques (o en el cas de la Unió Soviètica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol país, segons les idees i pràctiques polítiques defensades per Stalin i altres seguidors.
Veure Nacionalisme і Estat socialista
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Nacionalisme і Estats Units d'Amèrica
Estratègia
L'estratègia és la ciència de projectar i dirigir les grans operacions militars.
Veure Nacionalisme і Estratègia
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Nacionalisme і Europa
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Veure Nacionalisme і Evolució
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Veure Nacionalisme і Exèrcit
Falange Socialista Boliviana
La Falange Socialista Boliviana és un partit polític bolivià creat el 1937.
Veure Nacionalisme і Falange Socialista Boliviana
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Veure Nacionalisme і Feixisme
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Nacionalisme і Feudalisme
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Veure Nacionalisme і Finlàndia
Folklore
Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.
Veure Nacionalisme і Folklore
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Nacionalisme і França
François Mitterrand
François Maurice Adrien Marie Mitterrand (Jarnac, França, 26 d'octubre de 1916 - París, 8 de gener de 1996) fou un polític francès que va esdevenir el 21è president de la República francesa i copríncep d'Andorra entre 1981 i 1995, en el mandat més longeu de la història de la República francesa.
Veure Nacionalisme і François Mitterrand
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Nacionalisme і Franquisme
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Veure Nacionalisme і Gal·les
Gamal Abdel Nasser
Nasser amb Nikita Khrusxov. Jamal Abd-an-Nàssir, també transliterat Jamal Abd al-Naser o sovint, segons la pronunciació egípcia, Gamal Abdel Nasser, i més conegut simplement com a Nasser (Alexandria, 15 de gener de 1918 – el Caire, 28 de setembre de 1970) fou cap d'estat d'Egipte entre 1954 i l'any de la seva mort.
Veure Nacionalisme і Gamal Abdel Nasser
Genocidi
Calaveres humanes al Memorial del genocidi de Murambi en record del Genocidi de Ruanda Un genocidi és l'extermini sistemàtic parcial o total, per actes inhumans i assassinats, d’un grup humà.
Veure Nacionalisme і Genocidi
Getúlio Vargas
Getúlio Dornelles Vargas (São Borja, 19 d'abril de 1882 — Rio de Janeiro, 24 d'agost de 1954) va ser un polític brasiler, cap civil de la Revolució de 1930 que va posar fi a la República Velha.
Veure Nacionalisme і Getúlio Vargas
Giuseppe Mazzini
Giuseppe Mazzini, en un oli sobre tela d'Emilie Venturi (1846) Giuseppe Mazzini (Gènova, 22 de juny del 1805 – Pisa, 10 de març del 1872) va ser un patriota, polític i filòsof italià.
Veure Nacionalisme і Giuseppe Mazzini
Globalització
La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.
Veure Nacionalisme і Globalització
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Veure Nacionalisme і Govern
Governança mundial
La idea d'una possible governança mundial és una tesi que està essent discutida en alguns cercles intel·lectuals, i es basa en l'observació que la creixent complexitat d'un mon com més va més globalitzat, i davant l'acceleració de les interdependències –a escala mundial– entre les societats humanes i també entre la humanitat i la biosfera, podria necessitar en un futur proper alguna forma de regulació aplicable a nivell global.
Veure Nacionalisme і Governança mundial
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Nacionalisme і Gran Bretanya
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Nacionalisme і Grec
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Veure Nacionalisme і Gremi
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Veure Nacionalisme і Guerra
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Veure Nacionalisme і Guerra civil
Guerra d'Indoxina
La Guerra d'Indoxina (1946-1954), també coneguda com a Primera Guerra d'Indoxina o Guerra de l'Indoxina Francesa, va ser un conflicte que va tenir lloc a tres països de Indoxina francesa, entre ells Vietnam, Laos i Cambodja, entre la força expedicionària francesa, d'una banda, amb el suport de les forces aliades natives, incloses les forces de l'Estat del Vietnam, el Regne de Laos i el Regne de Cambodja sota la Unió Francesa, i la República Democràtica del Vietnam (Việt Minh) i altres forces de resistència de Laos (Pathet Lao) i Cambodja (Khmer Issarak) de l'altra.
Veure Nacionalisme і Guerra d'Indoxina
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Nacionalisme і Guerra del Francès
Guerra del Pacífic
La Campanya de l'Oceà Pacífic va ser la part de la Segona Guerra Mundial i els conflictes anteriors que van tenir lloc en l'oceà Pacífic, les seves illes, entre 1941, i el 1945.
Veure Nacionalisme і Guerra del Pacífic
Guerra del Vietnam
La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1955 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina).
Veure Nacionalisme і Guerra del Vietnam
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Veure Nacionalisme і Guerra franco-prussiana
Guerra mundial
Biquini, no està clar quantes hi ha hagut Guerra mundial és un terme utilitzat per referir-se a un conflicte bèl·lic a gran escala que involucra diverses nacions de diferents continents.
Veure Nacionalisme і Guerra mundial
Guerres d'independència hispanoamericanes
Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.
Veure Nacionalisme і Guerres d'independència hispanoamericanes
Hannah Arendt
Hannah Arendt (Linden, Hannover, 14 d'octubre de 1906 - Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d'origen jueu.
Veure Nacionalisme і Hannah Arendt
Hegemonia
Lhegemonia és la supremacia que una població, una nació o bloc de nacions pot tenir, gràcies al seu major poder econòmic, militar, tecnològic o polític, o/a una combinació d'aquests, i que exerceix sobre altres poblacions, malgrat que aquestes no la desitgin.
Veure Nacionalisme і Hegemonia
Heterosexualitat
Lheterosexualitat és la relació sexual o romàntica entre dos individus de diferent sexe biològic.
Veure Nacionalisme і Heterosexualitat
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Veure Nacionalisme і Hinduisme
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Veure Nacionalisme і Historiador
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Veure Nacionalisme і Historiografia
Homosexualitat
figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.
Veure Nacionalisme і Homosexualitat
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Nacionalisme і Hongria
Iberisme
Liberisme (no nacionalisme ibèric) és un moviment polític i cultural que propugna l'acostament i la millora de relacions a tots els nivells entre Andorra, Espanya i Portugal i, en darrer terme, la unitat política d'aquests.
Veure Nacionalisme і Iberisme
Identitarisme
L'identitarisme és una ideologia política associada al nacionalisme aparegut a finals del a Europa sovint catalogada com a extrema dreta i populista.
Veure Nacionalisme і Identitarisme
Identitat
En matemàtiques, la paraula identitat té diversos significats importants.
Veure Nacionalisme і Identitat
Ideologia
Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Veure Nacionalisme і Ideologia
Ideologia política
La ideologia política és un tipus determinat d'ideologia especialitzat en l'estructuració de societats humanes.
Veure Nacionalisme і Ideologia política
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Nacionalisme і Il·lustració
Illes Britàniques
Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea, entre la Mar del Nord i l'oceà Atlàntic, format especialment per Gran Bretanya, Irlanda, Man, Wight, les Shetland, les Hèbrides i les Òrcades i moltes altres illes menors que hi són properes.
Veure Nacionalisme і Illes Britàniques
Imaginari
* nombre imaginari, nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real més petit o igual que zero.
Veure Nacionalisme і Imaginari
Imperi
Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.
Veure Nacionalisme і Imperi
Imperialisme
juncs xinesos durant les Guerres de l'Opi, provocades per les ambicions imperialistes de la Gran Bretanya. Limperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a força de dominar altres països i formar una unitat.
Veure Nacionalisme і Imperialisme
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Veure Nacionalisme і Indústria
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Veure Nacionalisme і Independència
Individu
L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.
Veure Nacionalisme і Individu
Individualisme
L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li són pròpies.
Veure Nacionalisme і Individualisme
Intervencionisme
S'entén en un sentit ampli per intervencionisme a l'acció de l'administració pública encaminada a regular l'activitat d'un altre àmbit públic o privat, fixant normes o realitzant activitats en substitució d'aquell.
Veure Nacionalisme і Intervencionisme
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure Nacionalisme і Irlanda
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Veure Nacionalisme і Irlanda del Nord
Irredemptisme
El terme irredemptisme indica l'aspiració d'un poble de completar la unitat territorial de la pròpia nació annexionant-se territoris subjectes al domini estranger («terres irredemptes»); l'irredemptisme es basa en una comunitat d'ètnia o en el fet d'haver posseït el territori anteriorment, de manera real o suposada.
Veure Nacionalisme і Irredemptisme
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Nacionalisme і Islam
Iugoslàvia
IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.
Veure Nacionalisme і Iugoslàvia
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Veure Nacionalisme і Jean-Jacques Rousseau
Johann Gottfried Herder
Johann Gottfried Herder (1744-1803), a partir de 1802 von Herder, fou un filòsof i crític literari alemany els escrits del qual contribuïren a l'aparició del romanticisme alemany.
Veure Nacionalisme і Johann Gottfried Herder
Johann Gottlieb Fichte
Johann Gottlieb Fichte (AFI: ˈjoːhan ˈɡɔtliːp ˈfɪçtə) (Rammenau, 19 de maig de 1762 - Berlín, 27 de gener de 1814) fou un filòsof alemany de gran importància en la història del pensament occidental.
Veure Nacionalisme і Johann Gottlieb Fichte
José Ortega y Gasset
fou un filòsof espanyol.
Veure Nacionalisme і José Ortega y Gasset
Joshua Fishman
Joshua Aaron Fishman (ídix: שיקל פֿישמאַן - Shikl Fishman) (Filadèlfia, 18 de juliol de 1926 - Ciutat de Nova York, 1 de març de 2015) fou un sociolingüista estatunidenc.
Veure Nacionalisme і Joshua Fishman
Joxe Azurmendi
Joxe Azurmendi Otaegi (Zegama, 1941) és un escriptor en èuscar i filòsof basc.
Veure Nacionalisme і Joxe Azurmendi
Jules Ferry
Jules Ferry (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - París, 1893), apodat "el tonkinès",Tonquin, Tonkin, Tongkin o Tongking, era la part septentrional de la Contxinxina.
Veure Nacionalisme і Jules Ferry
Julian Assange
Julian Paul Assange (/əˈsɑːnʒ/; 3 de juliol de 1971) és un programador australià, fundador i editor de WikiLeaks.
Veure Nacionalisme і Julian Assange
Justícia social
"Justícia social", foto de Gilberto Santa Rosa simbolitzant la desigualtat. Justícia social és un concepte aparegut a mitjan, referit a les situacions de desigualtat social, que defineix la recerca d'equilibri entre parts desiguals, per mitjà de la creació de proteccions o desigualtats de signe contrari, a favor dels més febles.
Veure Nacionalisme і Justícia social
Justo Serna Alonso
Justo Serna Alonso (València, 1959) és un historiador i acadèmic valencià, catedrátic d'Història Contemporània en la Universitat de València.
Veure Nacionalisme і Justo Serna Alonso
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Veure Nacionalisme і Laïcisme
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Veure Nacionalisme і Letònia
Liah Greenfeld
Liah Greenfeld (Vladivostok, URSS, 1954) és Professora de Sociologia, Antropologia i Ciència Política a la Universitat de Boston.
Veure Nacionalisme і Liah Greenfeld
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Nacionalisme і Liberalisme
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Veure Nacionalisme і Lituània
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Veure Nacionalisme і Llibertat
Lluita de classes
La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.
Veure Nacionalisme і Lluita de classes
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Veure Nacionalisme і Marxisme
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Nacionalisme і Mèxic
Metròpoli
Estats Units Una metròpoli és una ciutat o àrea urbana molt gran, que actua com a centre econòmic, polític i cultural significatiu per a un país o regió, i un centre important per a connexions regionals o internacionals i comunicacions.
Veure Nacionalisme і Metròpoli
Michael Billig
va ser professor de ciències socials en la Universitat de Loughborough des de 1985 a 2017, i membre de l'influent Discourse and Rhetoric Group (juntament amb personalitats com Derek Edwards i Jonathan Potter).
Veure Nacionalisme і Michael Billig
Michael Ignatieff
Michael Grant Ignatieff (Toronto, 12 de maig de 1947), CPRC és un escriptor, acadèmic i expolític canadenc.
Veure Nacionalisme і Michael Ignatieff
Michael Keating
Michael Keating (2 de febrer de 1950) és un politòleg i escriptor, considerat una autoritat internacional en els nacionalismes, la política europea, la política regional, la política comparada, la metodologia de les ciències socials i la descentralització.
Veure Nacionalisme і Michael Keating
Michel Aflaq
Michel Aflaq o Aflak va ser un dels principals teòrics del socialisme i nacionalisme àrab i fundador del Partit Baas.
Veure Nacionalisme і Michel Aflaq
Michel Seymour
Michel Seymour (1954) és un filòsof polític quebequès, escriptor i professor a la Universitat de Montréal des del 1990, especialitzat en la filosofia política, la filosofia del llenguatge, la filosofia de la ment, els drets col·lectius i els nacionalismes.
Veure Nacionalisme і Michel Seymour
Miklós Horthy
Miklós Horthy, cavaller de Nágybánya, en hongarès Vitéz nágybanyái Horthy Miklós (Kenderes, Hongria, 18 de juny de 1868 – Estoril, Portugal, 9 de febrer de 1957), duc de Szeged i d'Òtranto, va ser un almirall de l'Imperi Austrohongarès i més tard regent del Regne d'Hongria (1920-1944).
Veure Nacionalisme і Miklós Horthy
Minoria nacional
Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.
Veure Nacionalisme і Minoria nacional
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Veure Nacionalisme і Mite
Mohandas Gandhi
va ser un pensador i polític indi.
Veure Nacionalisme і Mohandas Gandhi
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Nacionalisme і Monarquia
Monarquia composta
Una monarquia composta és un tipus de monarquia (en el sentit de forma d'Estat) que es caracteritza per haver estat formada de resultes de l'agregació de diverses unitats polítiques per via d'unió dinàstica o hereditària dels seus sobirans, i de manera menys freqüent, per conquesta militar.
Veure Nacionalisme і Monarquia composta
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Veure Nacionalisme і Moviment
Moviment d'alliberament nacional
Pintures murals a Belfast, Irlanda del Nord, a favor de la llibertat d'Irlanda i dels Països catalans En un sentit molt ampli, moviment d'alliberament nacional és una manera de referir-se a qualsevol moviment independentista.
Veure Nacionalisme і Moviment d'alliberament nacional
Moviment d'independència de l'Índia
Mohandas Gandhi va ser el principal líder polític i ideològic de l'Índia durant el moviment d'independència de l'Índia. El terme del Moviment d'independència de l'Índia comprèn un ampli ventall d'organitzacions polítiques, filosofies i moviments que tenien l'objectiu comú d'acabar primer amb la Companyia Britànica de les Índies Orientals, i després amb el Raj Britànic, en algunes parts del sud d'Àsia.
Veure Nacionalisme і Moviment d'independència de l'Índia
Moviment feminista
Manifestació feminista a Barcelona el 2009 Manitestació feminista a Calella el 2018 El moviment feminista o feminisme social és un moviment social i polític que defensa i promou la igualtat de drets i deures entre dones i homes.
Veure Nacionalisme і Moviment feminista
Moviment social
Un moviment social és un esforç poc organitzat per part d'un gran grup de persones per aconseguir un objectiu particular, normalment social o polític.
Veure Nacionalisme і Moviment social
Multinacional
Una empresa multinacional (o, menys sovint, empresa transnacional) és una gran empresa que opera en diversos països.
Veure Nacionalisme і Multinacional
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Veure Nacionalisme і Nació
Nació sense estat
Les nacions sense estat són comunitats humanes que, tot i tenir les característiques culturals o identitàries associades habitualment amb una nació, no disposen d'un estat independent, i en molts casos, no estan reconegudes oficialment com a comunitats diferenciades.
Veure Nacionalisme і Nació sense estat
Nacionalisme albanès
Bandera nacional d'Albània. El nacionalisme albanès és un grup d'idees i conceptes generals entre els albanesos ètnics. Es va formar a principis del, durant l'anomenat Despertar Nacional Albanès. El terme també s'associa amb conceptes similars, com el albanesismeOne World Divisible: A Global History Since 1945 (The Global Century Series) by David Reynolds, 2001, page 233: "...
Veure Nacionalisme і Nacionalisme albanès
Nacionalisme alemany
El ''Reichsadler'' o àliga imperial de l'escut d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, datat del 1304. Avui en dia anomenat ''Bundeswappen'' (escut federal), és un dels símbols de l'Estat alemany i de la nació alemanya.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme alemany
Nacionalisme anglès
Bandera d'Anglaterra Mapa d'Anglaterra (vermell fosc) dins del Regne Unit (vermell suau) Nacionalisme anglès és el nom donat al moviment polític nacionalista a Anglaterra que demanda autogovern per a Anglaterra, via devolució del Parlament anglès.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme anglès
Nacionalisme basc
"Ets al País Basc, no a Espanya" - un adhesiu en anglès de Gazte Abertzaleak al nucli antic de Bilbao. Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia. Nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme basc
Nacionalisme belga
El nacionalisme belga (Belgicanisme) és una ideologia que es mostra favorable a un fort govern centralitzat de Bèlgica, amb menys o cap autonomia per a la comunitat flamenca, la comunitat francesa, la comunitat alemanya i la capital bilingüe de Brussel·les (on el francès i el neerlandès són els idiomes oficials), i les seves respectives regions ètniques a Bèlgica, que estan de les regions de Flandes, Valònia i la Regió de Brussel·les-Capital.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme belga
Nacionalisme bretó
Bandera de Bretanya Territori dels 9 bisbats, la Bretanya històrica El nacionalisme bretó, també conegut com a emsav (moviment) és un corrent social, cultural i polític que proposa el reconeixement de Bretanya com a nació i la unificació dels cinc departaments bretons en una única regió administrativa.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme bretó
Nacionalisme britànic
La Unió Jack del Regne Unit, adopta en aquesta versió en 1801 la creu vermella d'Anglaterra amb vora blanca de San Patricio d'Irlanda i Sant Andrew d'Escòcia amb el fons blau. Aquesta bandera és un símbol comú utilitzat pels nacionalistes britànics.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme britànic
Nacionalisme cors
Bandera de Còrsega (tradicional; 1755-1769; 1980-) Pintades de nacionalistes corsos Cartells amb la inscripció en italià esborrada Nacionalisme cors és un corrent social, cultural i polític que proposa el reconeixement de Còrsega com a nació.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme cors
Nacionalisme econòmic
El nacionalisme econòmic és un terme usat per a descriure les polítiques que posen l'èmfasi en el control de l'economia, el treball i la formació del capital dins d'un estat fins i tot si això implica la imposició d'aranzels i altres restriccions al moviment del treball, els béns i el capital.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme econòmic
Nacionalisme flamenc
El moviment flamenc empra una variant de la bandera de Flandes, on el lleó té la llengua i les urpes negres en comptes de vermelles. Els col·laboracionistes flamencs Borms i Daels Bandera del VNV El moviment flamenc (en neerlandès: Vlaamse Beweging) és un terme popular emprat per descriure el moviment que cerca una major autonomia o la independència per a Flandes, per a la protecció de la llengua neerlandesa a Flandes i la protecció de la seva cultura, tant al Flandes com al Flandes francès.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme flamenc
Nacionalisme francès
El nacionalisme francès és una ideologia nacionalista centrada en la identitat nacional francesa, sorgida amb la Revolució Francesa (1789).
Veure Nacionalisme і Nacionalisme francès
Nacionalisme gal·lès
Els regnes medievals de Gal·les. El nacionalisme gal·lès (en gal·lès: Cenedlaetholdeb Cymreig) és un moviment que es va fer popular al i al llarg del.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme gal·lès
Nacionalisme gallec
''Estreleira'', bandera nacionalista gallega. El nacionalisme gallec és un corrent eminentment social, amb dimensions cultural i política, que proposa el reconeixement de Galícia com nació.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme gallec
Nacionalisme irlandès
El nacionalisme irlandès és un corrent sorgit des dels prolegòmens de la rebel·lió que va sacsejar la Irlanda el 1641, quan els nadius es van rebel·lar contra els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme irlandès
Nacionalisme japonès
El nacionalisme japonès, de vegades anomenat imperialisme japonès (quan es relaciona amb el passat recent del Japó, fins a la Segona Guerra Mundial) és una sèrie d'idees de tipus patriòtic i nacionalista que han existit i existeixen en Japó.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme japonès
Nacionalisme quebequès
Montréal. Tot i pertànyer a la confederació canadenca, el nacionalisme quebequès va seguir latent en una regió amb una cultura i idioma diferents a la resta del Canadà.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme quebequès
Nacionalisme rus
Bandera utilitzada pels nacionalistes russos. El terme nacionalisme rus fa referència a les diverses formes de nacionalisme que s'han donat o es donen a Rússia.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme rus
Nacionalisme tàtar
Tatarstan, una república de la Federació Russa El nacionalisme tàtar és el moviment que cerca una major autonomia o la independència per a Tatarstan (Rússia) i promou la protecció de la llengua i la cultura tàtar.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme tàtar
Nacionalisme xinès
El Moviment del Quatre de Maig va marcar un punt d'inflexió en la història del nacionalisme xinès en 1919. L'expressió nacionalisme xinès pot referir-se a teories, moviments i creences polítiques que defensen la idea d'un poble i una cultura de la Xina cohesionats i unificats sota un Estat (o Estats) que sigui fonamentalment xinès.
Veure Nacionalisme і Nacionalisme xinès
Nasserisme
El nasserisme va ser un moviment polític nascut a Egipte, liderat per Gamal Abdel Nasser i els joves oficials egipcis que el van ajudar en la revolució de 1952, una conspiració militar que va servir per a enderrocar la monarquia del rei Faruq I d'Egipte. És un corrent nacionalista, de tendència hegemònica, en la qual s'incorporen elements populistes i socialistes.
Veure Nacionalisme і Nasserisme
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Veure Nacionalisme і Nazisme
Negacionisme
El negacionisme és una actitud política de rebuig cap a algun fet o objectiu.
Veure Nacionalisme і Negacionisme
Neocolonialisme
El neocolonialisme, és el control i la tutela que segueixen exercint les potències colonials, sobre les seves antigues colònies.
Veure Nacionalisme і Neocolonialisme
Neoliberalisme
Típicament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia politicoeconòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política.
Veure Nacionalisme і Neoliberalisme
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Nacionalisme і Occident
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Nacionalisme і Organització de les Nacions Unides
Orient
Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).
Veure Nacionalisme і Orient
Otto Bauer
Otto Bauer (Viena, Imperi Austrohongarès, 5 de setembre de 1881 - París, 4 de juliol de 1938) fou un polític, ministre d'Afers Exteriors d'Àustria i membre del Partit Socialdemòcrata d'Àustria.
Veure Nacionalisme і Otto Bauer
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Nacionalisme і País Basc
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Nacionalisme і Països Catalans
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Veure Nacionalisme і Pakistan
Panafricanisme
Bandera d'Etiòpia amb els colors panafricans. El panafricanisme és un moviment polític, filosòfic i social, que promou l'agermanament africà, la defensa dels drets de les persones africanes i la unitat de l'Àfrica sota un únic Estat sobirà, per a tots els africans, tant de l'Àfrica com de les diàspores africanes.
Veure Nacionalisme і Panafricanisme
Panamericanisme
El panamericanisme o integració americana és el moviment diplomàtic, polític, econòmic i social americà que busca crear, fomentar i ordenar les relacions, l'associació i la cooperació entre els països americans en diversos àmbits d'interès que tenen en comú.
Veure Nacionalisme і Panamericanisme
Panarabisme
El panarabisme és una ideologia política pròpia del nacionalisme àrab que propugna que tots els pobles àrabs conformen una única nació i que han de caminar cap a la seva unitat política.
Veure Nacionalisme і Panarabisme
Pancatalanisme
Illes. El pancatalanisme és una doctrina que propugna la unió política dels Països Catalans.
Veure Nacionalisme і Pancatalanisme
Paneslavisme
Bandera paneslava proposada per la Convenció Paneslava de Praga de 1848. Eslaus meridionals El paneslavisme és un moviment polític i cultural, nascut d'un moviment nacionalista, l'objectiu del qual va ser la unió cultural, religiosa i política dels diversos països eslaus d'Europa en una sola entitat política.
Veure Nacionalisme і Paneslavisme
Pangermanisme
Atles dels parlants de llengua alemanya segons el cens del 1910. El Pangermanisme (del grec pān-, tot, i Germania) és un moviment ideològic i polític partidari de la unificació de tots els pobles d'origen alemany en la Grossdeutschland (Gran Alemanya).
Veure Nacionalisme і Pangermanisme
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Veure Nacionalisme і Partit polític
Peronisme
Juan Domingo Perón. El Movimiento Nacional Justicialista o peronisme (peronismo originalment en castellà) és un moviment de masses argentí creat al voltant de la figura de Juan Domingo Perón que va protagonitzar els últims 60 anys de la història de l'Argentina.
Veure Nacionalisme і Peronisme
Petroli
miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.
Veure Nacionalisme і Petroli
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Nacionalisme і Piemont
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Nacionalisme і Planeta
Població humana
Mapa dels estats del món per poblacióEn sociologia i biologia, una població és un grup de persones o organismes d'una espècie en particular que viuen en una àrea o espai específic el nombre dels quals es determina per mitjà d'un cens.
Veure Nacionalisme і Població humana
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Nacionalisme і Polònia
Pragmatisme
El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat.
Veure Nacionalisme і Pragmatisme
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Nacionalisme і Prússia
Premsa
La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.
Veure Nacionalisme і Premsa
Primavera de Praga
La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968.
Veure Nacionalisme і Primavera de Praga
Primer arbitratge de Viena
El Primer arbitratge de Viena va ser un acord territorial assolit, per la mediació i la pressió alemanyes, entre Hongria i Txecoslovàquia el novembre de 1938.
Veure Nacionalisme і Primer arbitratge de Viena
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Nacionalisme і Primera Guerra Mundial
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure Nacionalisme і Protestantisme
Raça
Una raça és una classificació informal que s'utilitza per classificar poblacions d'individus d'una mateixa espècie que, encara que tinguin capacitat de tenir descendència fèrtil, l'aïllament i la manca de flux genètic els ha pogut donar un seguit de propietats distintives.
Veure Nacionalisme і Raça
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Nacionalisme і Rússia
Rebel·lió Maji Maji
La rebel·lió Maji Maji, coneguda també com la guerra Maji Maji va ser una revolta violenta a l'Àfrica contra el colonialisme alemany a Tanganika, l'alçament van ser seguits per diferents comunitats indígenes africanes a l'est de l'Àfrica, en aquells moments sota domini alemany, en resposta a la imposició per la força del cultiu de cotó per a l'exportació a què es van veure obligats aquells pobles africans.
Veure Nacionalisme і Rebel·lió Maji Maji
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Nacionalisme і Reforma Protestant
Regionalisme
El regionalisme és un moviment cultural i polític de recuperació de la identitat pròpia (idioma, història, dret, tradicions i altres peculiaritats).
Veure Nacionalisme і Regionalisme
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Nacionalisme і Regne Unit
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Nacionalisme і Religió
Revolució Cubana
La Revolució Cubana designa el moviment contra el govern del dictador Fulgencio Batista pel Moviment 26 de Juliol i l'establiment del nou govern cubà liderat per Fidel Castro a començaments de l'any 1959.
Veure Nacionalisme і Revolució Cubana
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Nacionalisme і Revolució Francesa
Revolució hongaresa de 1848
Sándor Petőfi, poeta hongarès clau en la revolució de 1848. La Revolució hongaresa de 1848 fou una de les moltes revolucions d'aquell any i va estar relacionada amb les revolucions a l'àrea dels Habsburg.
Veure Nacionalisme і Revolució hongaresa de 1848
Revolució hongaresa de 1956
La Insurrecció o Revolució hongaresa, va ser una sèrie d'esdeveniments ocorreguts l'octubre de 1956, mitjançant els quals el poble magiar va intentar deslliurar-se de l'opressió soviètica.
Veure Nacionalisme і Revolució hongaresa de 1956
Revolució Mexicana
La Revolució Mexicana va ser un moviment social i cultural violent, matisat per tendències socialistes i nacionalistes, que es va realitzar de 1910-1917 amb alguns combats fins a 1920.
Veure Nacionalisme і Revolució Mexicana
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Nacionalisme і Roma
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Veure Nacionalisme і Romanticisme
Rudolf Rocker
Rudolf Rocker (Magúncia, Alemanya, 25 de març de 1873 - Mohegan Colony, 19 de setembre de 1958) fou un escriptor, historiador i activista anarcosindicalista alemany.
Veure Nacionalisme і Rudolf Rocker
Sabin Arana
Sabin Polikarpo Arana Goiri (Abando, 26 de gener de 1865 - Sukarrieta, 25 de novembre de 1903), conegut com a Sabin Arana o, segons el sistema onomàstic que ell mateix va desenvolupar, Arana ta Goiri'taŕ Sabin, fou un filòleg, polític i ideòleg èuscar, considerat el pare del nacionalisme basc.
Veure Nacionalisme і Sabin Arana
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Nacionalisme і Sardenya
Secessió
Una secessió és l'acte de retirar-se d'una organització, unió o entitat política.
Veure Nacionalisme і Secessió
Segon arbitratge de Viena
El Segon arbitratge de Viena consistí en un acord territorial assolit, per mediació i pressió alemanyes, entre Hongria i Romania, que dividí entre aquestes la regió de Transsilvània, perduda per la primera després de la Primera Guerra Mundial pel tractat de Trianon i que havia pertangut a la segona durant el període d'entreguerres.
Veure Nacionalisme і Segon arbitratge de Viena
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Nacionalisme і Segona Guerra Mundial
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Veure Nacionalisme і Sindicat
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Veure Nacionalisme і Sobirania
Sobirania nacional
La sobirania nacional és un concepte que dona tot el poder a la nació, és a dir, a la ciutadania.
Veure Nacionalisme і Sobirania nacional
Sobirania popular
El terme sobirania popular es va encunyar enfront del de sobirania nacional, que interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania resident a la nació, terme de difícil definició que pot identificar-se amb més dificultat i restringir-se en la seva representació efectiva a les capes més elevades de la societat (sufragi censatari), mentre que el principi de la sobirania popular fa residir la sobirania en el poble, que estaria format per la totalitat del cos social, en especial pels més humils (el poble menut), i que només podria expressar-se mitjançant el sufragi universal.
Veure Nacionalisme і Sobirania popular
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Nacionalisme і Socialisme
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Veure Nacionalisme і Societat
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Nacionalisme і Suïssa
Teoria de la dependència
La teoria de la dependència és la noció que els recursos flueixen d'una "perifèria" (dels països pobres i subdesenvolupats) a un "nucli" (dels estats rics), enriquint-se aquest últim a costa de la primera.
Veure Nacionalisme і Teoria de la dependència
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Nacionalisme і Tercer Reich
Territori
Es denomina territori a una àrea definida (incloent-hi terres i aigües) sovint considerada possessió d'una persona, organització, institució, animal, estat o país subdividit.
Veure Nacionalisme і Territori
Timothy D. Snyder
Timothy David Snyder (Estats Units, 18 d'agost de 1969) és un escriptor, historiador i acadèmic estatunidenc especialitzat en història d'Europa Central i Oriental, i en l'Holocaust.
Veure Nacionalisme і Timothy D. Snyder
Tom Nairn
va ser un politòleg i acadèmic escocès.
Veure Nacionalisme і Tom Nairn
Totalitarisme
Etiqueta antitotalitària a un mur de Bucarest el 2013. El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques.
Veure Nacionalisme і Totalitarisme
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Veure Nacionalisme і Txèquia
Ultradreta
Emblema del Tercer Reich Ultradreta o extrema dreta és un terme que s'empra en política per a descriure persones o grups que donen suport almenys a una de les posicions de la dreta política, expressat de manera extrema en el seu comportament polític, religiós o social.
Veure Nacionalisme і Ultradreta
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Nacionalisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Nacionalisme і Unió Europea
Unificació alemanya
L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
Veure Nacionalisme і Unificació alemanya
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Nacionalisme і Unificació italiana
Valencianisme
El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana.
Veure Nacionalisme і Valencianisme
Vicente Risco
Vicente Martínez Risco y Agüero (Ourense, 1 d'octubre de 1884 - 30 d'abril de 1963) fou un intel·lectual gallec del, membre del grup Nós.
Veure Nacionalisme і Vicente Risco
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Veure Nacionalisme і Virtut
Voluntat (filosofia)
La voluntat és un concepte filosòfic que s'ha definit de formes molt diferents al llarg del temps.
Veure Nacionalisme і Voluntat (filosofia)
Will Kymlicka
Will Kymlicka és un catedràtic de filosofia política a la Universitat de Queen's, a Kingston (Canadà).
Veure Nacionalisme і Will Kymlicka
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Veure Nacionalisme і Xile
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Nacionalisme і Xina
YPF
YPF, acrònim de Yacimientos Petrolíferos Fiscales, és una companyia petroliera fundada a Buenos Aires, Argentina, l'any 1922 sota l'administració del president argentí Hipólito Yrigoyen, va ser la primera empresa del món integrada verticalment.
Veure Nacionalisme і YPF
1922
;Països Catalans.
Veure Nacionalisme і 1922
1938
;Països Catalans.
Veure Nacionalisme і 1938
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Veure Nacionalisme і 1951
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Nacionalisme і 1956
1971
;Països Catalans.
Veure Nacionalisme і 1971
També conegut com Nacionalismes, Nacionalista, Nacionalistes.
, Determinisme, Drets civils, Ecologisme, Edat antiga, Edat mitjana, Educació, Edward Said, Edward Snowden, Egipte, Emmanuel Macron, Empresa pública, Eric Hobsbawm, Ernest Gellner, Ernest Renan, Escòcia, Eslovàquia, Espanyolisme, Espectre polític, Estat del benestar, Estat sobirà, Estat social, Estat socialista, Estats Units d'Amèrica, Estratègia, Europa, Evolució, Exèrcit, Falange Socialista Boliviana, Feixisme, Feudalisme, Finlàndia, Folklore, França, François Mitterrand, Franquisme, Gal·les, Gamal Abdel Nasser, Genocidi, Getúlio Vargas, Giuseppe Mazzini, Globalització, Govern, Governança mundial, Gran Bretanya, Grec, Gremi, Guerra, Guerra civil, Guerra d'Indoxina, Guerra del Francès, Guerra del Pacífic, Guerra del Vietnam, Guerra franco-prussiana, Guerra mundial, Guerres d'independència hispanoamericanes, Hannah Arendt, Hegemonia, Heterosexualitat, Hinduisme, Historiador, Historiografia, Homosexualitat, Hongria, Iberisme, Identitarisme, Identitat, Ideologia, Ideologia política, Il·lustració, Illes Britàniques, Imaginari, Imperi, Imperialisme, Indústria, Independència, Individu, Individualisme, Intervencionisme, Irlanda, Irlanda del Nord, Irredemptisme, Islam, Iugoslàvia, Jean-Jacques Rousseau, Johann Gottfried Herder, Johann Gottlieb Fichte, José Ortega y Gasset, Joshua Fishman, Joxe Azurmendi, Jules Ferry, Julian Assange, Justícia social, Justo Serna Alonso, Laïcisme, Letònia, Liah Greenfeld, Liberalisme, Lituània, Llibertat, Lluita de classes, Marxisme, Mèxic, Metròpoli, Michael Billig, Michael Ignatieff, Michael Keating, Michel Aflaq, Michel Seymour, Miklós Horthy, Minoria nacional, Mite, Mohandas Gandhi, Monarquia, Monarquia composta, Moviment, Moviment d'alliberament nacional, Moviment d'independència de l'Índia, Moviment feminista, Moviment social, Multinacional, Nació, Nació sense estat, Nacionalisme albanès, Nacionalisme alemany, Nacionalisme anglès, Nacionalisme basc, Nacionalisme belga, Nacionalisme bretó, Nacionalisme britànic, Nacionalisme cors, Nacionalisme econòmic, Nacionalisme flamenc, Nacionalisme francès, Nacionalisme gal·lès, Nacionalisme gallec, Nacionalisme irlandès, Nacionalisme japonès, Nacionalisme quebequès, Nacionalisme rus, Nacionalisme tàtar, Nacionalisme xinès, Nasserisme, Nazisme, Negacionisme, Neocolonialisme, Neoliberalisme, Occident, Organització de les Nacions Unides, Orient, Otto Bauer, País Basc, Països Catalans, Pakistan, Panafricanisme, Panamericanisme, Panarabisme, Pancatalanisme, Paneslavisme, Pangermanisme, Partit polític, Peronisme, Petroli, Piemont, Planeta, Població humana, Polònia, Pragmatisme, Prússia, Premsa, Primavera de Praga, Primer arbitratge de Viena, Primera Guerra Mundial, Protestantisme, Raça, Rússia, Rebel·lió Maji Maji, Reforma Protestant, Regionalisme, Regne Unit, Religió, Revolució Cubana, Revolució Francesa, Revolució hongaresa de 1848, Revolució hongaresa de 1956, Revolució Mexicana, Roma, Romanticisme, Rudolf Rocker, Sabin Arana, Sardenya, Secessió, Segon arbitratge de Viena, Segona Guerra Mundial, Sindicat, Sobirania, Sobirania nacional, Sobirania popular, Socialisme, Societat, Suïssa, Teoria de la dependència, Tercer Reich, Territori, Timothy D. Snyder, Tom Nairn, Totalitarisme, Txèquia, Ultradreta, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Unificació alemanya, Unificació italiana, Valencianisme, Vicente Risco, Virtut, Voluntat (filosofia), Will Kymlicka, Xile, Xina, YPF, 1922, 1938, 1951, 1956, 1971.