Similituds entre Murades de Palma і Palma
Murades de Palma і Palma tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Ajuntament de Palma, Antoni Maura i Montaner, Arquitectura islàmica, Baix Imperi, Baluard, Barri de l'Almudaina, Bé d'interès cultural, Bunyola, Carrer de Sant Miquel, Catedral de Mallorca, Conquesta de Mallorca, Conquesta islàmica de Mallorca, Consolat de Mar (Mallorca), Croada pisano-catalana, Districte del Centre (Palma), Esporles, Estats Units d'Amèrica, Festa de l'Estendard, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Illes Orientals d'al-Àndalus, Invasions dels vàndals de les Illes Balears, Jaume el Conqueridor, Llibre del Repartiment de Mallorca, Llotja de Palma, Mar Mediterrània, Museu de Mallorca, Palau Reial de l'Almudaina, Portopí, Puigpunyent, Quint Cecili Metel Baleàric, ..., Regne de Mallorca, Torrent de la Riera, Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, Valerià Weyler i Nicolau, 31 de desembre. Ampliar l'índex (5 més) »
Ajuntament de Palma
Lajuntament de Palma, anomenat també Cort, és la màxima institució del municipi de Palma i es troba a la Plaça de Cort, tot i que algunes dependències han estat traslladades a altres edificis.
Ajuntament de Palma і Murades de Palma · Ajuntament de Palma і Palma ·
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Antoni Maura i Montaner і Murades de Palma · Antoni Maura i Montaner і Palma ·
Arquitectura islàmica
La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. arxiudata.
Arquitectura islàmica і Murades de Palma · Arquitectura islàmica і Palma ·
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Baix Imperi і Murades de Palma · Baix Imperi і Palma ·
Baluard
Fortalesa de Bourtange en Groninga, Països Baixos. Fortalesa en forma pentagonal, mostra 5 bastions, un a cadascun dels seus angles Un dels bastions al castell de Copertino a Itàlia El baluard o bastió és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa, situat generalment en els cantons dels murs (anomenats murs de cortina), com punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.
Baluard і Murades de Palma · Baluard і Palma ·
Barri de l'Almudaina
L'Almudaina és el barri de la ciutat de Mallorca que es correspon amb l'antiga ciutadella musulmana, de la qual pren el nom, el Castell de l'Almudaina.
Barri de l'Almudaina і Murades de Palma · Barri de l'Almudaina і Palma ·
Bé d'interès cultural
Placa d'un monument declarat Bé d'Interès Cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.
Bé d'interès cultural і Murades de Palma · Bé d'interès cultural і Palma ·
Bunyola
Bunyola és una vila i municipi de Mallorca que es troba a la serra de Tramuntana cap el Raiguer.
Bunyola і Murades de Palma · Bunyola і Palma ·
Carrer de Sant Miquel
El carrer Sant Miquel és un carrer del centre de la ciutat de Mallorca que va de les Avingudes fins a la plaça Major.
Carrer de Sant Miquel і Murades de Palma · Carrer de Sant Miquel і Palma ·
Catedral de Mallorca
La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.
Catedral de Mallorca і Murades de Palma · Catedral de Mallorca і Palma ·
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Conquesta de Mallorca і Murades de Palma · Conquesta de Mallorca і Palma ·
Conquesta islàmica de Mallorca
La conquesta de Mallorca per les tropes musulmanes es va produir l'any 290 de l'Hègira (902/903 de l'era cristiana).
Conquesta islàmica de Mallorca і Murades de Palma · Conquesta islàmica de Mallorca і Palma ·
Consolat de Mar (Mallorca)
L'edifici del Consolat de Mar és un edifici públic situat Palma (Mallorca) que constitueix la seu de Presidència del Govern Autonòmic de les Illes Balears, i que rep el nom del Consolat de Mar, una institució de la Corona d'Aragó que, al Regne de Mallorca, tenia entitat pròpia.
Consolat de Mar (Mallorca) і Murades de Palma · Consolat de Mar (Mallorca) і Palma ·
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Croada pisano-catalana і Murades de Palma · Croada pisano-catalana і Palma ·
Districte del Centre (Palma)
La Seu Un carrer estret del centre de Palma El districte del Centre és una de les cinc zones administratives en què s'ha dividit el terme municipal de Palma i està format pels barris següents.
Districte del Centre (Palma) і Murades de Palma · Districte del Centre (Palma) і Palma ·
Esporles
Esporles (pronunciat Aspórlas) és una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca, a les Illes Balears.
Esporles і Murades de Palma · Esporles і Palma ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Murades de Palma · Estats Units d'Amèrica і Palma ·
Festa de l'Estendard
La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.
Festa de l'Estendard і Murades de Palma · Festa de l'Estendard і Palma ·
Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient
Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.
Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient і Murades de Palma · Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient і Palma ·
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Illes Orientals d'al-Àndalus і Murades de Palma · Illes Orientals d'al-Àndalus і Palma ·
Invasions dels vàndals de les Illes Balears
Les invasions dels vàndals de les Illes Balears foren atacs produïts al, i que acabaren amb la conquesta de la província romana de les Balears.
Invasions dels vàndals de les Illes Balears і Murades de Palma · Invasions dels vàndals de les Illes Balears і Palma ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і Murades de Palma · Jaume el Conqueridor і Palma ·
Llibre del Repartiment de Mallorca
El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s'indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l'illa el 1229.
Llibre del Repartiment de Mallorca і Murades de Palma · Llibre del Repartiment de Mallorca і Palma ·
Llotja de Palma
La Llotja dels Mercaders de Palma fou construïda per Guillem Sagrera entre 1426 i 1447, i acabada per Guillem Vilasclar, per al Col·legi de la Mercaderia.
Llotja de Palma і Murades de Palma · Llotja de Palma і Palma ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Mar Mediterrània і Murades de Palma · Mar Mediterrània і Palma ·
Museu de Mallorca
El Museu de Mallorca és un museu amb una exposició permanent sobre història i art de Mallorca i amb una part dedicada a exposicions temporals.
Murades de Palma і Museu de Mallorca · Museu de Mallorca і Palma ·
Palau Reial de l'Almudaina
El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.
Murades de Palma і Palau Reial de l'Almudaina · Palau Reial de l'Almudaina і Palma ·
Portopí
Portopí és un port de Palma que dona nom al barri homònim, situat entre el final del passeig Marítim i Cala Major, a ponent de la ciutat; es tracta d'una antiga cala llarga i estreta, arrecerada del vent per la serra de na Burguesa, acondicionada com a port.
Murades de Palma і Portopí · Palma і Portopí ·
Puigpunyent
Puigpunyent és una vila i municipi situat al vessant oriental de la serra de Tramuntana de Mallorca.
Murades de Palma і Puigpunyent · Palma і Puigpunyent ·
Quint Cecili Metel Baleàric
'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.
Murades de Palma і Quint Cecili Metel Baleàric · Palma і Quint Cecili Metel Baleàric ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Murades de Palma і Regne de Mallorca · Palma і Regne de Mallorca ·
Torrent de la Riera
El Torrent de la Riera és un torrent de l'illa de Mallorca que desemboca a la capital, Palma, entre el Parc de la Feixina i el Museu del Baluard.
Murades de Palma і Torrent de la Riera · Palma і Torrent de la Riera ·
Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca
El Decret de Nova Planta va suprimir la institució de la Universitat. La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca és el terme amb el que, durant l'edat mitjana i moderna, es denominà a tota la població de ple dret de Mallorca, inclosos els habitants de terres de senyoriu, però generalment i segons el context, solia indicar el conjunt d'institucions del regne que la representava.
Murades de Palma і Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca · Palma і Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca ·
Valerià Weyler i Nicolau
va ser un noble, polític i militar mallorquí, marquès de Tenerife i duc de Rubí, gran d'Espanya, capità general de Cuba durant la revolta independentista de José Martí i Máximo Gómez.
Murades de Palma і Valerià Weyler i Nicolau · Palma і Valerià Weyler i Nicolau ·
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
31 de desembre і Murades de Palma · 31 de desembre і Palma ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Murades de Palma і Palma
- Què tenen en comú Murades de Palma і Palma
- Semblances entre Murades de Palma і Palma
Comparació entre Murades de Palma і Palma
Murades de Palma té 100 relacions, mentre que Palma té 429. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 6.62% = 35 / (100 + 429).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Murades de Palma і Palma. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: