Similituds entre Mur de les Lamentacions і Temple de Jerusalem
Mur de les Lamentacions і Temple de Jerusalem tenen 10 coses en comú (en Uniopèdia): Captiveri babiloni, Flavi Josep, Herodes el Gran, Israel, Jerusalem, Sancta sanctorum, Summe Sacerdot d'Israel, Temple de Salomó, Tit (emperador), Zorobabel.
Captiveri babiloni
Es coneix amb el nom de Captiveri de Babilònia o Captivitat de Babilònia al període del abans de Crist, en què bona part del poble jueu va ser forçat a desplaçar-se des Regne de Judà fins a la capital de l'imperi de Nabucodonosor II.
Captiveri babiloni і Mur de les Lamentacions · Captiveri babiloni і Temple de Jerusalem ·
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Flavi Josep і Mur de les Lamentacions · Flavi Josep і Temple de Jerusalem ·
Herodes el Gran
La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.
Herodes el Gran і Mur de les Lamentacions · Herodes el Gran і Temple de Jerusalem ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Israel і Mur de les Lamentacions · Israel і Temple de Jerusalem ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Jerusalem і Mur de les Lamentacions · Jerusalem і Temple de Jerusalem ·
Sancta sanctorum
'''Sancta sanctorum''' a la capella de San Lorenzo in Palatio de l'església de Salvatore della Scala Santa al complex de la basílica de Sant Joan del Laterà A la religió jueva el sancta sanctorum, de vegades citat com a sanctasantorum, amb el significat de "El Sant dels Sants" o "Santíssim" (en hebreu kodesh ha-kodashim) era el lloc sagrat més important del tabernacle i Temple de Salomó, en el qual s'hi custodiava l'Arca de l'Aliança.
Mur de les Lamentacions і Sancta sanctorum · Sancta sanctorum і Temple de Jerusalem ·
Summe Sacerdot d'Israel
200x200px El Summe Sacerdot d'Israel (en hebreu: כהן גדול) (transliterat: Cohen Gadol) era un levita escollit cap de tots els jueus, responsable principal del Temple de Jerusalem, administrador, president del Sanedrí i Gran Conseller des de l'arribada dels jueus a Canaan fins a la destrucció del Temple de Jerusalem i la posterior deportació a Babilònia.
Mur de les Lamentacions і Summe Sacerdot d'Israel · Summe Sacerdot d'Israel і Temple de Jerusalem ·
Temple de Salomó
Representació del Temple de Salomó d'acord amb la descripció bíblica (Gravat de 1876) El Temple de Salomó, també conegut com el Primer Temple, va ser segons la Bíblia el primer temple jueu a Jerusalem.
Mur de les Lamentacions і Temple de Salomó · Temple de Jerusalem і Temple de Salomó ·
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Mur de les Lamentacions і Tit (emperador) · Temple de Jerusalem і Tit (emperador) ·
Zorobabel
Zorobabel mostra un pla de Jerusalem a Cir II el Gran Segons la Bíblia, Zorobabel (en hebreu זְרֻבָּבֶל בן-שְׁאַלְתִּיאֵל Zərubbāvel ben Shə’altî’ēl) va ser el cap del poble jueu que va retornar a Jerusalem després de la deportació a Babilònia per part de Nabucodonosor II.
Mur de les Lamentacions і Zorobabel · Temple de Jerusalem і Zorobabel ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Mur de les Lamentacions і Temple de Jerusalem
- Què tenen en comú Mur de les Lamentacions і Temple de Jerusalem
- Semblances entre Mur de les Lamentacions і Temple de Jerusalem
Comparació entre Mur de les Lamentacions і Temple de Jerusalem
Mur de les Lamentacions té 30 relacions, mentre que Temple de Jerusalem té 61. Com que tenen en comú 10, l'índex de Jaccard és 10.99% = 10 / (30 + 61).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Mur de les Lamentacions і Temple de Jerusalem. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: