Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Mopsuèstia і Tars (Turquia)
Mopsuèstia і Tars (Turquia) tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Adana, Al-Mamun (abbàssida), Alep, Amòrion, Anazarb, Antioquia de l'Orontes, Ayas, Şanlıurfa, Bàybars I, Bohemond I d'Antioquia, Califat Abbàssida, Cilícia, Constantinoble, Curopalata, Danixmend Ghazi, Egipte, Filaret Bracami, Hamdànides, Harun ar-Raixid, Imperi Romà d'Orient, Joan II Comnè, Kayseri, Kálmán I d'Hongria, Konya, Lleó I d'Armènia, Malatya, Mamelucs, Manuel I Comnè, Maraix, Miquel el Sirià, ..., Mopsuèstia, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muntanyes del Taure, Principat d'Antioquia, Ramazanoğulları, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sebast, Tancred de Galilea, Yakapınar. Ampliar l'índex (9 més) »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Adana і Mopsuèstia · Adana і Tars (Turquia) ·
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Al-Mamun (abbàssida) і Mopsuèstia · Al-Mamun (abbàssida) і Tars (Turquia) ·
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Alep і Mopsuèstia · Alep і Tars (Turquia) ·
Amòrion
Amòrion (grec: Ἀμόριον, Amórion; àrab Ammuriyya, siríac Amurin) va ser una ciutat de Frígia fundada al.
Amòrion і Mopsuèstia · Amòrion і Tars (Turquia) ·
Anazarb
La porta oest d'Anazarb Anazarbus fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.
Anazarb і Mopsuèstia · Anazarb і Tars (Turquia) ·
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Antioquia de l'Orontes і Mopsuèstia · Antioquia de l'Orontes і Tars (Turquia) ·
Ayas
Ayaş o Aiàs (en català, Aiàs, i també en català modern, o com a mínim en català medieval, Al·leàs, en turc Ayaş) és una petita vila del districte de Yumurtalık, a la província d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan.
Ayas і Mopsuèstia · Ayas і Tars (Turquia) ·
Şanlıurfa
Şanlıurfa (‘Urfa la Gloriosa’, en turc), sovint simplement Urfa, nom que es fa servir en el llenguatge diari, és una ciutat de Turquia, al lloc de l'antiga Edessa.
Mopsuèstia і Şanlıurfa · Tars (Turquia) і Şanlıurfa ·
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Bàybars I і Mopsuèstia · Bàybars I і Tars (Turquia) ·
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Bohemond I d'Antioquia і Mopsuèstia · Bohemond I d'Antioquia і Tars (Turquia) ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Califat Abbàssida і Mopsuèstia · Califat Abbàssida і Tars (Turquia) ·
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Cilícia і Mopsuèstia · Cilícia і Tars (Turquia) ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Mopsuèstia · Constantinoble і Tars (Turquia) ·
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Curopalata і Mopsuèstia · Curopalata і Tars (Turquia) ·
Danixmend Ghazi
Danixmend (Amir Danixmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir 'savi' o 'instruït' (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Anatòlia en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danixmendita (o dels danixmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek ('rei') dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danixmend Taylu. La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades. Danixmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya. El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilèon (1097) Setge de Nicea. Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beis d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amàsia, Neocesarea (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia. El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danixmend va fer presoner Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene, assetjada pels danixmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la qual els croats van ocupar Ancira (Ankara) i la van entregar als romans d'Orient, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danixmend a Amàsia amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danixmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, romans d'Orient i seljúcides. Va morir l'estiu del 1104 i li va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.
Danixmend Ghazi і Mopsuèstia · Danixmend Ghazi і Tars (Turquia) ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Egipte і Mopsuèstia · Egipte і Tars (Turquia) ·
Filaret Bracami
Filaret Bracami (en grec: Φιλάρετος Βραχάμιος; en armeni: Փիլարտոս Վարաժնունի, Pilartòs Varajnuní; en llatí: Philaretus Brachamius) fou un general romà d'Orient d'origen armeni.
Filaret Bracami і Mopsuèstia · Filaret Bracami і Tars (Turquia) ·
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Hamdànides і Mopsuèstia · Hamdànides і Tars (Turquia) ·
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Harun ar-Raixid і Mopsuèstia · Harun ar-Raixid і Tars (Turquia) ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Imperi Romà d'Orient і Mopsuèstia · Imperi Romà d'Orient і Tars (Turquia) ·
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Joan II Comnè і Mopsuèstia · Joan II Comnè і Tars (Turquia) ·
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Kayseri і Mopsuèstia · Kayseri і Tars (Turquia) ·
Kálmán I d'Hongria
Kálmán I d'Hongria (o també Coloman; en hongarés: I. Kálmán) (vers 1070 - 3 de febrer de 1116) va ser rei d'Hongria des del 1095 fins a la seva mort.
Kálmán I d'Hongria і Mopsuèstia · Kálmán I d'Hongria і Tars (Turquia) ·
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Konya і Mopsuèstia · Konya і Tars (Turquia) ·
Lleó I d'Armènia
Lleó I o Levond I (armeni: Լեիոն Ա) (mort el 14 de febrer del 1140) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Lleó I d'Armènia і Mopsuèstia · Lleó I d'Armènia і Tars (Turquia) ·
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Malatya і Mopsuèstia · Malatya і Tars (Turquia) ·
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Mamelucs і Mopsuèstia · Mamelucs і Tars (Turquia) ·
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Manuel I Comnè і Mopsuèstia · Manuel I Comnè і Tars (Turquia) ·
Maraix
Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.
Maraix і Mopsuèstia · Maraix і Tars (Turquia) ·
Miquel el Sirià
Miquel el Sirià, anomenat també Miquel el Gran (Melitene, 1126 - 1199) va ser patriarca d'Antioquia de l'Església Ortodoxa Siríaca de 1166 a la seva mort el 1199.
Miquel el Sirià і Mopsuèstia · Miquel el Sirià і Tars (Turquia) ·
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Mopsuèstia і Mopsuèstia · Mopsuèstia і Tars (Turquia) ·
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Mopsuèstia і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Tars (Turquia) ·
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Mopsuèstia і Muntanyes del Taure · Muntanyes del Taure і Tars (Turquia) ·
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Mopsuèstia і Principat d'Antioquia · Principat d'Antioquia і Tars (Turquia) ·
Ramazanoğulları
Els Ramazànides, en turc Ramazanoğulları, formen una dinastia turcman del període dels beilicats a Anatòlia (1378-1608).
Mopsuèstia і Ramazanoğulları · Ramazanoğulları і Tars (Turquia) ·
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Mopsuèstia і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Sayf-ad-Dawla (hamdànida) і Tars (Turquia) ·
Sebast
Sebast, en grec medieval σεβαστός (sevastós, 'venerable'), en plural σεβαστοί (sevastí), va ser un títol honorífic, traducció grega del llatí Augustus, utilitzat alguna vegada pels emperadors romans d'Orient.
Mopsuèstia і Sebast · Sebast і Tars (Turquia) ·
Tancred de Galilea
s. Tancred de Galilea o Tancred d'Hauteville (1072 o 1076 - 5 o 12 de desembre de 1112) fou un líder de la Primera Croada que després es va fer príncep de Galilea i regent del Principat d'Antioquia.
Mopsuèstia і Tancred de Galilea · Tancred de Galilea і Tars (Turquia) ·
Yakapınar
Yakapınar és una vila de Turquia a la província d'Adana, districte de Yüreğir, a la dreta del riu Ceyhan (que no s'ha de confondre amb el Ceyhan, àrab Sayhan, si bé els dos s'uneixen a la desembocadura) i a 27 km a l'est d'Adana.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Mopsuèstia і Tars (Turquia)
- Què tenen en comú Mopsuèstia і Tars (Turquia)
- Semblances entre Mopsuèstia і Tars (Turquia)
Comparació entre Mopsuèstia і Tars (Turquia)
Mopsuèstia té 202 relacions, mentre que Tars (Turquia) té 156. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 10.89% = 39 / (202 + 156).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Mopsuèstia і Tars (Turquia). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
