Similituds entre Monuments paleocristians de Ravenna і Ravenna
Monuments paleocristians de Ravenna і Ravenna tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquitectura longobarda, August, Belisari, Exarcat, Exarcat de Ravenna, Flavi Honori, Longobards, Mar Adriàtica, Mausoleu de Gal·la Placídia, Odoacre, Patrimoni de la Humanitat, Sant'Apollinare in Classe, Teodoric el Gran, UNESCO, Valentinià III.
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Arquebisbat de Ravenna-Cervia і Monuments paleocristians de Ravenna · Arquebisbat de Ravenna-Cervia і Ravenna ·
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Arquitectura longobarda і Monuments paleocristians de Ravenna · Arquitectura longobarda і Ravenna ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Monuments paleocristians de Ravenna · August і Ravenna ·
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Belisari і Monuments paleocristians de Ravenna · Belisari і Ravenna ·
Exarcat
Els exarcats (grec: ἔξαρχος, éxarkhos) foren territoris perifèrics de l'Imperi Romà d'Orient l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representació civil i militar de Constantinoble als límits de l'imperi.
Exarcat і Monuments paleocristians de Ravenna · Exarcat і Ravenna ·
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Exarcat de Ravenna і Monuments paleocristians de Ravenna · Exarcat de Ravenna і Ravenna ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Flavi Honori і Monuments paleocristians de Ravenna · Flavi Honori і Ravenna ·
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Longobards і Monuments paleocristians de Ravenna · Longobards і Ravenna ·
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Mar Adriàtica і Monuments paleocristians de Ravenna · Mar Adriàtica і Ravenna ·
Mausoleu de Gal·la Placídia
El mausoleu de Gal·la Placídia a Ravenna (Itàlia) és una cèlebre tomba monumental de la germanastra de l'emperador Honori, Gal·la Placídia.
Mausoleu de Gal·la Placídia і Monuments paleocristians de Ravenna · Mausoleu de Gal·la Placídia і Ravenna ·
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Monuments paleocristians de Ravenna і Odoacre · Odoacre і Ravenna ·
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Monuments paleocristians de Ravenna і Patrimoni de la Humanitat · Patrimoni de la Humanitat і Ravenna ·
Sant'Apollinare in Classe
Sant'Apollinare in Classe és una basílica situada a Classe, antic port de la ciutat italiana de Ravenna, i un monument de l'art romà d'Orient primerenc.
Monuments paleocristians de Ravenna і Sant'Apollinare in Classe · Ravenna і Sant'Apollinare in Classe ·
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Monuments paleocristians de Ravenna і Teodoric el Gran · Ravenna і Teodoric el Gran ·
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Monuments paleocristians de Ravenna і UNESCO · Ravenna і UNESCO ·
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Monuments paleocristians de Ravenna і Valentinià III · Ravenna і Valentinià III ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Monuments paleocristians de Ravenna і Ravenna
- Què tenen en comú Monuments paleocristians de Ravenna і Ravenna
- Semblances entre Monuments paleocristians de Ravenna і Ravenna
Comparació entre Monuments paleocristians de Ravenna і Ravenna
Monuments paleocristians de Ravenna té 57 relacions, mentre que Ravenna té 101. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 10.13% = 16 / (57 + 101).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Monuments paleocristians de Ravenna і Ravenna. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: