Similituds entre Monarquia d'Espanya і Rafael Casanova i Comes
Monarquia d'Espanya і Rafael Casanova i Comes tenen 75 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Advocat, Anna de la Gran Bretanya, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Austriacistes, Barcelona, Batalla d'Almansa, Botifler, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell de Montjuïc, Catalunya, Consell de Castella, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coronela de Barcelona, Desembarcament de Barcelona, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Felip V d'Espanya, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Furs d'Aragó, Furs de València, Generalitat de Catalunya, Guerra de Successió Espanyola, ..., James Fitz-James Stuart, John Leake, Jordi I de la Gran Bretanya, José Patiño Rosales, Joseph Addison, Junta de Braços, Juny, La Haia, Londres, Maó, Madrid, Manuel Ferrer i Sitges, Menorca, Miquelet, Novembre, Països Baixos espanyols, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Principat de Catalunya, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Setge de Barcelona (1706), Tractat d'Utrecht, Tractat de Gènova, Tractat de Rastatt, Utrecht, Viena, 1 de setembre, 10 de setembre, 11 de setembre, 12 d'agost, 12 de setembre, 13 d'agost, 13 de juliol, 13 de setembre, 14 d'agost, 14 de juny, 15 de setembre, 16 de setembre, 25 de juliol, 3 de setembre, 30 de juny, 30 de novembre, 4 de setembre, 5 de setembre, 6 de juliol, 9 de juliol. Ampliar l'índex (45 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Monarquia d'Espanya · Absolutisme і Rafael Casanova i Comes ·
Advocat
s) Un advocat o lletrat és aquella persona graduada o llicenciada en dret que, després de superar un màster de formació especialitzada, ha superat amb èxit l'examen d'accés a l'advocacia del Ministeri de Justícia i s'ha inscrit en un Col·legi d'Advocats com a exercent i es dedica professionalment a l'assessorament i consell en matèria legal així com a la direcció i defensa de les parts en judici en tota classe de procediments administratius i judicials davant les administracions públiques i els jutjats i tribunals de justícia.
Advocat і Monarquia d'Espanya · Advocat і Rafael Casanova i Comes ·
Anna de la Gran Bretanya
Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.
Anna de la Gran Bretanya і Monarquia d'Espanya · Anna de la Gran Bretanya і Rafael Casanova i Comes ·
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Antoni de Villarroel i Peláez і Monarquia d'Espanya · Antoni de Villarroel i Peláez і Rafael Casanova i Comes ·
Antoni Desvalls i de Vergós
Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.
Antoni Desvalls i de Vergós і Monarquia d'Espanya · Antoni Desvalls i de Vergós і Rafael Casanova i Comes ·
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Austriacistes і Monarquia d'Espanya · Austriacistes і Rafael Casanova i Comes ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Monarquia d'Espanya · Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Almansa і Monarquia d'Espanya · Batalla d'Almansa і Rafael Casanova i Comes ·
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Botifler і Monarquia d'Espanya · Botifler і Rafael Casanova i Comes ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Monarquia d'Espanya · Carles II de Castella і Rafael Casanova i Comes ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Monarquia d'Espanya · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Rafael Casanova i Comes ·
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Castell de Montjuïc і Monarquia d'Espanya · Castell de Montjuïc і Rafael Casanova i Comes ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Monarquia d'Espanya · Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Consell de Castella і Monarquia d'Espanya · Consell de Castella і Rafael Casanova i Comes ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Monarquia d'Espanya · Consell de Cent і Rafael Casanova i Comes ·
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Conseller en cap de Barcelona і Monarquia d'Espanya · Conseller en cap de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Monarquia d'Espanya · Constitucions catalanes і Rafael Casanova i Comes ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Monarquia d'Espanya · Corona d'Aragó і Rafael Casanova i Comes ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Monarquia d'Espanya · Corona de Castella i Lleó і Rafael Casanova i Comes ·
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Coronela de Barcelona і Monarquia d'Espanya · Coronela de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Desembarcament de Barcelona
El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.
Desembarcament de Barcelona і Monarquia d'Espanya · Desembarcament de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Monarquia d'Espanya · Dinastia borbònica і Rafael Casanova i Comes ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Monarquia d'Espanya · Dinastia dels Habsburg і Rafael Casanova i Comes ·
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Exèrcit de Catalunya (1713-1714) і Monarquia d'Espanya · Exèrcit de Catalunya (1713-1714) і Rafael Casanova i Comes ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Monarquia d'Espanya · Felip V d'Espanya і Rafael Casanova i Comes ·
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar і Monarquia d'Espanya · Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar і Rafael Casanova i Comes ·
Furs d'Aragó
s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.
Furs d'Aragó і Monarquia d'Espanya · Furs d'Aragó і Rafael Casanova i Comes ·
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Furs de València і Monarquia d'Espanya · Furs de València і Rafael Casanova i Comes ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Monarquia d'Espanya · Generalitat de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Monarquia d'Espanya · Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes ·
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
James Fitz-James Stuart і Monarquia d'Espanya · James Fitz-James Stuart і Rafael Casanova i Comes ·
John Leake
Sir John Leake (Rotherhithe, 4 de juliol de 1656 - Greenwich, 21 d'agost de 1720) va ser un almirall de la Royal Navy i un polític que va estar present a la Cambra dels Comuns del Regne Unit entre 1708 -1715.
John Leake і Monarquia d'Espanya · John Leake і Rafael Casanova i Comes ·
Jordi I de la Gran Bretanya
Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.
Jordi I de la Gran Bretanya і Monarquia d'Espanya · Jordi I de la Gran Bretanya і Rafael Casanova i Comes ·
José Patiño Rosales
Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya (el cadastre).
José Patiño Rosales і Monarquia d'Espanya · José Patiño Rosales і Rafael Casanova i Comes ·
Joseph Addison
Joseph Addison (Milston, Wiltshire, 1672 - Kensington, actualment part de Londres, 1719) fou un escriptor i polític anglès.
Joseph Addison і Monarquia d'Espanya · Joseph Addison і Rafael Casanova i Comes ·
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Junta de Braços і Monarquia d'Espanya · Junta de Braços і Rafael Casanova i Comes ·
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Juny і Monarquia d'Espanya · Juny і Rafael Casanova i Comes ·
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
La Haia і Monarquia d'Espanya · La Haia і Rafael Casanova i Comes ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Londres і Monarquia d'Espanya · Londres і Rafael Casanova i Comes ·
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Maó і Monarquia d'Espanya · Maó і Rafael Casanova i Comes ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Madrid і Monarquia d'Espanya · Madrid і Rafael Casanova i Comes ·
Manuel Ferrer i Sitges
Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del i que va morir durant el.
Manuel Ferrer i Sitges і Monarquia d'Espanya · Manuel Ferrer i Sitges і Rafael Casanova i Comes ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Menorca і Monarquia d'Espanya · Menorca і Rafael Casanova i Comes ·
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Miquelet і Monarquia d'Espanya · Miquelet і Rafael Casanova i Comes ·
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Monarquia d'Espanya і Novembre · Novembre і Rafael Casanova i Comes ·
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Monarquia d'Espanya і Països Baixos espanyols · Països Baixos espanyols і Rafael Casanova i Comes ·
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
fou un noble i erudit català.
Monarquia d'Espanya і Pau Ignasi de Dalmases i Ros · Pau Ignasi de Dalmases i Ros і Rafael Casanova i Comes ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Monarquia d'Espanya і Principat de Catalunya · Principat de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Monarquia d'Espanya і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Rafael Casanova i Comes і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia ·
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Monarquia d'Espanya і Setge de Barcelona (1706) · Rafael Casanova i Comes і Setge de Barcelona (1706) ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Monarquia d'Espanya і Tractat d'Utrecht · Rafael Casanova i Comes і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Monarquia d'Espanya і Tractat de Gènova · Rafael Casanova i Comes і Tractat de Gènova ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Monarquia d'Espanya і Tractat de Rastatt · Rafael Casanova i Comes і Tractat de Rastatt ·
Utrecht
Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.
Monarquia d'Espanya і Utrecht · Rafael Casanova i Comes і Utrecht ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Monarquia d'Espanya і Viena · Rafael Casanova i Comes і Viena ·
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
1 de setembre і Monarquia d'Espanya · 1 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
10 de setembre і Monarquia d'Espanya · 10 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Monarquia d'Espanya · 11 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
12 d'agost і Monarquia d'Espanya · 12 d'agost і Rafael Casanova i Comes ·
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
12 de setembre і Monarquia d'Espanya · 12 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
13 d'agost і Monarquia d'Espanya · 13 d'agost і Rafael Casanova i Comes ·
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
13 de juliol і Monarquia d'Espanya · 13 de juliol і Rafael Casanova i Comes ·
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
13 de setembre і Monarquia d'Espanya · 13 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
14 d'agost і Monarquia d'Espanya · 14 d'agost і Rafael Casanova i Comes ·
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
14 de juny і Monarquia d'Espanya · 14 de juny і Rafael Casanova i Comes ·
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
15 de setembre і Monarquia d'Espanya · 15 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
16 de setembre і Monarquia d'Espanya · 16 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
25 de juliol і Monarquia d'Espanya · 25 de juliol і Rafael Casanova i Comes ·
3 de setembre
El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
3 de setembre і Monarquia d'Espanya · 3 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
30 de juny і Monarquia d'Espanya · 30 de juny і Rafael Casanova i Comes ·
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
30 de novembre і Monarquia d'Espanya · 30 de novembre і Rafael Casanova i Comes ·
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
4 de setembre і Monarquia d'Espanya · 4 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
5 de setembre і Monarquia d'Espanya · 5 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
6 de juliol і Monarquia d'Espanya · 6 de juliol і Rafael Casanova i Comes ·
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
9 de juliol і Monarquia d'Espanya · 9 de juliol і Rafael Casanova i Comes ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Monarquia d'Espanya і Rafael Casanova i Comes
- Què tenen en comú Monarquia d'Espanya і Rafael Casanova i Comes
- Semblances entre Monarquia d'Espanya і Rafael Casanova i Comes
Comparació entre Monarquia d'Espanya і Rafael Casanova i Comes
Monarquia d'Espanya té 344 relacions, mentre que Rafael Casanova i Comes té 475. Com que tenen en comú 75, l'índex de Jaccard és 9.16% = 75 / (344 + 475).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Monarquia d'Espanya і Rafael Casanova i Comes. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: