Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Mixné Torà

Índex Mixné Torà

Sefarad, en 1340. Pàgines del ''Sefer Ahavah'' (Llibre de l'Amor. Jerusalem, Biblioteca Nacional d'Israel.http://web.nli.org.il/sites/NLI/Hebrew/digitallibrary/pages/viewer.aspx?presentorid.

57 les relacions: Abraham ben David, Adoració, Agricultura, Alimentació, Amor, Asquenazites, Autoritat, Biblioteca Nacional d'Israel, Cal·ligrafia, Casament jueu, Celebracions jueves, Codi, Comunitat, Coneixement, Creació, Cursiva, Deure, Dona, Dret civil, Dret penal, Edició, Egipte, Espanya, Halacà, Hebreu, Jerusalem, Judici, Jutge, Legislació, Llavor, Llibre, Magistrat, Maimònides, Manuscrit, Mixnà, Monarca, Museu d'Israel, Ofrena, Pentateuc, Rabí, Sacrifici, Sanedrí, Sant, Sefardites, Talmud, Temple, Temple de Jerusalem, Temps, Terra d'Israel, Torà (llei jueva), ..., Tribus d'Israel, Virginitat, Yossef Qaro, 1170, 1180, 1340, 1457. Ampliar l'índex (7 més) »

Abraham ben David

Abraham ben David (1125-1198) va ser un filòsof i rabí francès.

Nou!!: Mixné Torà і Abraham ben David · Veure més »

Adoració

''Adoració'', 1913, de William Strang L'adoració és respecte, reverència, forta admiració o amor vers una determinada persona, lloc o cosa.

Nou!!: Mixné Torà і Adoració · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Mixné Torà і Agricultura · Veure més »

Alimentació

Parada de fruita a un mercat de Barcelona L'alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i ingestió dels aliments.

Nou!!: Mixné Torà і Alimentació · Veure més »

Amor

El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.

Nou!!: Mixné Torà і Amor · Veure més »

Asquenazites

Els asquenazites (hebreu: אַשְׁכֲּנָזִים, en alfabet fonètic internacional: plural-, singular-; transcrit al català: plural- aixkenazim, singular- aixkenazí; anglès: Ashkenazim; alemany: Aschkenasim; ucraïnès: Ашкена́зі, transcrit: Aixkenazi; rus: Ашкена́зы, transcrit: Aixkenazy; etc. També es diuen יְהוּדֵי אַשְׁכֲּנָז, Yehudé Aixkenaz, "els jueus d'Aixkenaz") són els jueus descendents de les comunitats de la Renània a l'oest d'Alemanya.

Nou!!: Mixné Torà і Asquenazites · Veure més »

Autoritat

Lautoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.

Nou!!: Mixné Torà і Autoritat · Veure més »

Biblioteca Nacional d'Israel

Sala de lectura La finestra realitzada per Mordejai Ardón a la recepció de la Biblioteca. La Direcció Nacional de Biblioteca d'Israel (en hebreu: הספרייה הלאומית, HaSifria HaLeumit) anteriorment coneguda com la Biblioteca Nacional i la Universitat com en les seves sigles (en anglès: National Library of Israel) (NLI) (en hebreu: בית הספרים הלאומי והאוניברסיטאי) és la Biblioteca Nacional d'Israel.

Nou!!: Mixné Torà і Biblioteca Nacional d'Israel · Veure més »

Cal·ligrafia

Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.

Nou!!: Mixné Torà і Cal·ligrafia · Veure més »

Casament jueu

Anell de noces En el judaisme, el matrimoni és considerat la santificació de la vida, com la unió legítima entre dues persones que se sotmeten als manaments d'Adonai.

Nou!!: Mixné Torà і Casament jueu · Veure més »

Celebracions jueves

Les celebracions jueves són els dies que els jueus consideren sagrats o commemoracions seculars d'esdeveniments importants de llur història.

Nou!!: Mixné Torà і Celebracions jueves · Veure més »

Codi

SOS en codi Morse, el codi usat per a demanar ajuda En la comunicació, un codi és una norma per a convertir un fragment d'informació (per exemple una lletra, paraula o frase) a una altra forma de representació, no necessàriament del mateix tipus.

Nou!!: Mixné Torà і Codi · Veure més »

Comunitat

Un exemple de comunitat n'és la comunitat Wikipedia Una comunitat és un grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú, podent estar-hi presents i comuns alguns interessos, creences, recursos naturals, preferències, necessitats, riscos o una sèrie d'altres condicions que afecten a la identitat dels participants i el seu grau de cohesió.

Nou!!: Mixné Torà і Comunitat · Veure més »

Coneixement

El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.

Nou!!: Mixné Torà і Coneixement · Veure més »

Creació

La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.

Nou!!: Mixné Torà і Creació · Veure més »

Cursiva

''Alexa'', un tipus de lletra en cursiva 4 formes de la font de lletra Adobe Arabic (Normal, cursiva, negreta, negreta-cursiva) La cursiva o itàlica és un estil de tipus de lletra —altres estils són la rodona, la negreta, la versaleta…— que té els traços inclinats cap a la dreta, a la manera de l'escriptura manual.

Nou!!: Mixné Torà і Cursiva · Veure més »

Deure

''Deure'' és una pintura d'Edmund Leighton. El deure és l'obligació moral de fer o deixar de fer quelcom, independentment del desig d'acomplir-lo, fer d'acord amb l'imperatiu categòric segons el punt de vista kantià.

Nou!!: Mixné Torà і Deure · Veure més »

Dona

Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.

Nou!!: Mixné Torà і Dona · Veure més »

Dret civil

El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.

Nou!!: Mixné Torà і Dret civil · Veure més »

Dret penal

El dret penal és la branca del dret públic que regula la potestat correctiva (ius puniendi) de l'Estat.

Nou!!: Mixné Torà і Dret penal · Veure més »

Edició

Ledició és el procés de producció i publicació d'obres; sovint és sinònim dindústria editorial.

Nou!!: Mixné Torà і Edició · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Mixné Torà і Egipte · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Mixné Torà і Espanya · Veure més »

Halacà

Lhalacà (en hebreu:, halakhà, 'anar per la via recta', plural halakhot) designa el que es coneix com a 'Llei jueva', és a dir la institució judaica que reagrupa les sentències i prescripcions religioses amb la incorporació de les lleis talmúdiques i rabíniques, com costums i tradicions que regeixen la vida quotidiana dels jueus.

Nou!!: Mixné Torà і Halacà · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Mixné Torà і Hebreu · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Mixné Torà і Jerusalem · Veure més »

Judici

El judici o juí és l'acte mitjançant el qual es comparen dos conceptes i s'afirma o nega la seva conveniència o veracitat.

Nou!!: Mixné Torà і Judici · Veure més »

Jutge

Un jutge parlant amb un advocat, l'any 2006. El jutge o jutgessa (del llatí iudex) és un funcionari d'administració de justícia.

Nou!!: Mixné Torà і Jutge · Veure més »

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Nou!!: Mixné Torà і Legislació · Veure més »

Llavor

La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.

Nou!!: Mixné Torà і Llavor · Veure més »

Llibre

Un llibre és una obra escrita o d'imatges impresa o manuscrita no periòdica.

Nou!!: Mixné Torà і Llibre · Veure més »

Magistrat

Magistrat (del llatí magistratus) és un terme emprat per a referir-se a certs funcionaris públics.

Nou!!: Mixné Torà і Magistrat · Veure més »

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».

Nou!!: Mixné Torà і Maimònides · Veure més »

Manuscrit

Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.

Nou!!: Mixné Torà і Manuscrit · Veure més »

Mixnà

La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.

Nou!!: Mixné Torà і Mixnà · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Mixné Torà і Monarca · Veure més »

Museu d'Israel

El Museu d'Israel (en hebreu: מוזיאון ישראל) (transliterat: Muziun Israel) va ser fundat en 1965 a prop de la Kenésset, a Jerusalem, la capital de l'Estat d'Israel.

Nou!!: Mixné Torà і Museu d'Israel · Veure més »

Ofrena

Corona votiva del rei visigot Recesvint († 672), part de tresor de Guarrazar. Feta d'or i pedres precioses en la segona meitat del segle VII. Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (Madrid) Una ofrena és un objecte deixat en un lloc sagrat per motius rituals o un do ofert a la divinitat per aplacar-la.

Nou!!: Mixné Torà і Ofrena · Veure més »

Pentateuc

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).

Nou!!: Mixné Torà і Pentateuc · Veure més »

Rabí

Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.

Nou!!: Mixné Torà і Rabí · Veure més »

Sacrifici

El sacrifici (del llatí sacrum facere, 'fer sagrat') és la mort ritual d'un ésser viu per honorar una divinitat.

Nou!!: Mixné Torà і Sacrifici · Veure més »

Sanedrí

El Sanedrí (en hebreu: סנהדרין) del grec συνέδριον o synedrion, és a dir "assemblea asseguda" o "consell") era una assemblea formada per vint-i-tres representants i jutges de la llei jueva de qualsevol ciutat d'Israel. El Gran Sanedrí era la cort suprema amb la missió d'administrar justícia interpretant i aplicant la Torà, tant oral com escrita, fonamentalment en la ciutat de Jerusalem. Alhora representava al poble jueu davant de les autoritats romanes. Estava format per setanta-un membres sota la presidència d'un gran sacerdot anomenat Nasí (Príncep), que de vegades era el mateix Summe Sacerdot d'Israel, i la vicepresidència de lAv Beit Din o pare del tribunal. S'estructurava en tres càmeres de vint-i-tres representants cadascuna, integrats per la noblesa sacerdotal, ancians de les principals famílies, mestres i doctors de la Llei, que juntament amb els dos dirigents, sumen els setanta-un membres que es reunien cada dia, a excepció de les festes jueves i el Sàbat.

Nou!!: Mixné Torà і Sanedrí · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Mixné Torà і Sant · Veure més »

Sefardites

Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.

Nou!!: Mixné Torà і Sefardites · Veure més »

Talmud

El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.

Nou!!: Mixné Torà і Talmud · Veure més »

Temple

Façana del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes. Un temple (del llatí templum) és una estructura reservada per a activitats religioses o espirituals, com ara oracions, sacrificis i altres rituals semblants.

Nou!!: Mixné Torà і Temple · Veure més »

Temple de Jerusalem

Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.

Nou!!: Mixné Torà і Temple de Jerusalem · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Mixné Torà і Temps · Veure més »

Terra d'Israel

L'Imperi del Rei David, amb els regnes vassalls. La Terra d'Israel La Terra d'Israel (en hebreu: ארץ ישראל) (transliterat: Eretz Israel) és, segons la Bíblia, la regió que va prometre יהוה (Jahvè / Elohim / el Senyor) a la família d'Abraham, Isaac i Jacob.

Nou!!: Mixné Torà і Terra d'Israel · Veure més »

Torà (llei jueva)

La Torà (de l'hebreu,, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.

Nou!!: Mixné Torà і Torà (llei jueva) · Veure més »

Tribus d'Israel

Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.

Nou!!: Mixné Torà і Tribus d'Israel · Veure més »

Virginitat

A l'antiga Roma, les verges vestals romanien en el celibat sota pena de mort Virginitat és un terme emprat antigament com a sinònim de puresa i que actualment significa també nou, una cosa que encara no s'ha fet servir o una persona que encara no s'ha iniciat en quelcom.

Nou!!: Mixné Torà і Virginitat · Veure més »

Yossef Qaro

Yossef Ben Efraïm Qaro (en hebreu: יוסף קארו) (Toledo 1488 - Safed 1575) fou un rabí, teòleg, jurista, i escriptor sefardita.

Nou!!: Mixné Torà і Yossef Qaro · Veure més »

1170

Països Catalans.

Nou!!: Mixné Torà і 1170 · Veure més »

1180

Sense descripció.

Nou!!: Mixné Torà і 1180 · Veure més »

1340

Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.

Nou!!: Mixné Torà і 1340 · Veure més »

1457

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Mixné Torà і 1457 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »