Similituds entre Micenes і Mitologia grega
Micenes і Mitologia grega tenen 47 coses en comú (en Uniopèdia): Agamèmnon, Animisme, Apol·lo, Aquil·les, Argos, Atena, Atreu, Èsquil, Ciclop, Civilització micènica, Civilització minoica, Creta, Ctònic, Demèter, Dionís, Doris (grup humà), Eleusis (ciutat), Esparta, Eurípides, Grècia, Guerra de Troia, Hades, Hèracles, Heinrich Schliemann, Helena de Troia, Hermes, Hesíode, Hil·los, Homer, Ifigenia, ..., Ilíada, Imperi Romà, Lineal B, Menelau, Misteris d'Eleusis, Nimfa, Orestes (mitologia), Pan (mitologia), Pausànias (geògraf), Peloponès, Període hel·lenístic, Persèfone, Sàtir, Tebes (Grècia), Teogonia, Tiestes, Zeus. Ampliar l'índex (17 més) »
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Agamèmnon і Micenes · Agamèmnon і Mitologia grega ·
Animisme
Lanimisme és la creença que les coses no humanes tenen una essència espiritual.
Animisme і Micenes · Animisme і Mitologia grega ·
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Apol·lo і Micenes · Apol·lo і Mitologia grega ·
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Aquil·les і Micenes · Aquil·les і Mitologia grega ·
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Argos і Micenes · Argos і Mitologia grega ·
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Atena і Micenes · Atena і Mitologia grega ·
Atreu
Atreu (Atreos, Atreus, en grec antic Ἀτρεύς) fou fill de Pèlops i Hipodamia, net de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.
Atreu і Micenes · Atreu і Mitologia grega ·
Èsquil
Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.
Èsquil і Micenes · Èsquil і Mitologia grega ·
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Ciclop і Micenes · Ciclop і Mitologia grega ·
Civilització micènica
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.
Civilització micènica і Micenes · Civilització micènica і Mitologia grega ·
Civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Civilització minoica і Micenes · Civilització minoica і Mitologia grega ·
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Creta і Micenes · Creta і Mitologia grega ·
Ctònic
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.
Ctònic і Micenes · Ctònic і Mitologia grega ·
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Demèter і Micenes · Demèter і Mitologia grega ·
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Dionís і Micenes · Dionís і Mitologia grega ·
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Doris (grup humà) і Micenes · Doris (grup humà) і Mitologia grega ·
Eleusis (ciutat)
Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.
Eleusis (ciutat) і Micenes · Eleusis (ciutat) і Mitologia grega ·
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Esparta і Micenes · Esparta і Mitologia grega ·
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Eurípides і Micenes · Eurípides і Mitologia grega ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Grècia і Micenes · Grècia і Mitologia grega ·
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Guerra de Troia і Micenes · Guerra de Troia і Mitologia grega ·
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Hades і Micenes · Hades і Mitologia grega ·
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Hèracles і Micenes · Hèracles і Mitologia grega ·
Heinrich Schliemann
Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann (Neubukow, Mecklenburg - Schwerin, 6 gener de 1822 - Nàpols, 26 de desembre de 1890) va ser un comerciant a Sant Petersburg i un pioner de l'arqueologia.
Heinrich Schliemann і Micenes · Heinrich Schliemann і Mitologia grega ·
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Helena de Troia і Micenes · Helena de Troia і Mitologia grega ·
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Hermes і Micenes · Hermes і Mitologia grega ·
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Hesíode і Micenes · Hesíode і Mitologia grega ·
Hil·los
Hil·los (en grec antic Ὕλλος), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i de Deianira, nascut a la ciutat de Calidó, a Etòlia.
Hil·los і Micenes · Hil·los і Mitologia grega ·
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Homer і Micenes · Homer і Mitologia grega ·
Ifigenia
Gravat que representa el salvament d'Ifigenia i el sacrifici del boc En la mitologia grega, IfigeniaTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris d'alguns hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια.
Ifigenia і Micenes · Ifigenia і Mitologia grega ·
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Ilíada і Micenes · Ilíada і Mitologia grega ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Romà і Micenes · Imperi Romà і Mitologia grega ·
Lineal B
El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.
Lineal B і Micenes · Lineal B і Mitologia grega ·
Menelau
Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.
Menelau і Micenes · Menelau і Mitologia grega ·
Misteris d'Eleusis
Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
Micenes і Misteris d'Eleusis · Misteris d'Eleusis і Mitologia grega ·
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Micenes і Nimfa · Mitologia grega і Nimfa ·
Orestes (mitologia)
''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.
Micenes і Orestes (mitologia) · Mitologia grega і Orestes (mitologia) ·
Pan (mitologia)
El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πάν), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.
Micenes і Pan (mitologia) · Mitologia grega і Pan (mitologia) ·
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Micenes і Pausànias (geògraf) · Mitologia grega і Pausànias (geògraf) ·
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Micenes і Peloponès · Mitologia grega і Peloponès ·
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Micenes і Període hel·lenístic · Mitologia grega і Període hel·lenístic ·
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Micenes і Persèfone · Mitologia grega і Persèfone ·
Sàtir
''Pan i Siringa'' En la mitologia grega, els sàtirs (en grec antic Σάτυροι) eren divinitats dels boscos i de les muntanyes.
Micenes і Sàtir · Mitologia grega і Sàtir ·
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Micenes і Tebes (Grècia) · Mitologia grega і Tebes (Grècia) ·
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Micenes і Teogonia · Mitologia grega і Teogonia ·
Tiestes
'''''Tiestes''' i Aèrope'' (obra de Giovanni Francesco Bezzi, ca. 1565-1571). D'acord amb la mitologia grega, Tiestes (en grec antic Θυέστης), va ser el germà bessó d'Atreu, fill de Pèlops, rei de l'Èlida, i d'Hipodamia.
Micenes і Tiestes · Mitologia grega і Tiestes ·
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Micenes і Mitologia grega
- Què tenen en comú Micenes і Mitologia grega
- Semblances entre Micenes і Mitologia grega
Comparació entre Micenes і Mitologia grega
Micenes té 153 relacions, mentre que Mitologia grega té 315. Com que tenen en comú 47, l'índex de Jaccard és 10.04% = 47 / (153 + 315).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Micenes і Mitologia grega. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: