Taula de continguts
85 les relacions: Acord de París, Aigua, Aigua de mar, Aigua dolça, Aigua salabrosa, Aiguamoll, Albufera, Amfibis, Anseriformes, Aqüífer, Arròs, Azolla, Biodiversitat, Bioindicador, Biomassa, Boga, Calàbries, Caloria, Canvi climàtic, Carboni, Castor, Cigne, Compensació de carboni, Conca del Mediterrani, Contaminació, Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, Conveni de Ramsar, Corbs marins, Directiva Hàbitats, Directiva Marc de l'Aigua, Embassament, Escolament (hidrologia), Escull de corall, Estuari, Eutrofització, Evapotranspiració, Extinció, Farratge, Fartet, Fòsfor, Fosfat, Fotografia, Govern d'Espanya, Hipopòtam, Inundació, Iran, Jacint d'aigua, Llacuna, Llúdries, Llentilla d'aigua, ... Ampliar l'índex (35 més) »
- Masses d'aigua
- Zones humides
Acord de París
L'Acord de París és un acord dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a partir de l'any 2020.
Veure Zona humida і Acord de París
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Zona humida і Aigua
Aigua de mar
Composició de l'aigua de mar. L'aigua de mar és una solució química basada en aigua que compon els oceans i mars de la Terra.
Veure Zona humida і Aigua de mar
Aigua dolça
Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.
Veure Zona humida і Aigua dolça
Aigua salabrosa
''Monodactylus argenteus'', un peix d'aigua salabrosa típic d'aquaris L'aigua salobre, salobrenca, salabrosa o salancosa és l'aigua o eflorescència salina que té més sal dissolta que l'aigua dolça, però menys que l'aigua de mar.
Veure Zona humida і Aigua salabrosa
Aiguamoll
Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.
Veure Zona humida і Aiguamoll
Albufera
L'Albufera de València Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més graus, una mena de.
Veure Zona humida і Albufera
Amfibis
Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.
Veure Zona humida і Amfibis
Anseriformes
Els anseriformes (Anseriformes) són un ordre d'aus que agrupa tres famílies, 51 gèneres i 168 espècies, segons el Congrés Ornitològic Internacional.
Veure Zona humida і Anseriformes
Aqüífer
Figura 1. Esquema d'un aqüífer típic. Les fletxes indiquen les direccions típiques de flux, en secció transversal, d'un aqüífer simple. Un aqüífer és una formació de terra subterrània saturada d'aigua que pot estar formada per roques permeables o materials sense consolidar (grava, sorra o llim).
Veure Zona humida і Aqüífer
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Veure Zona humida і Arròs
Azolla
Azolla és un gènere de falgueres de la família Salviniaceae (abans classificat dins la seva pròpia família (Azollaceae). La seva morfologia és molt especialitzada, ja que són de mida molt menuda i no s'assemblen a les falgueres convencionals. Comprèn set espècies de falgueres aquàtiques i una planta d'aquest gènere podria haver desencadenat el refredament global que portà a les glaciacions del Plistocè.
Veure Zona humida і Azolla
Biodiversitat
editor.
Veure Zona humida і Biodiversitat
Bioindicador
Un bioindicador o indicador biològic, és una espècie (espècie indicadora) o grup d'espècies que reflecteixen fàcilment l'estat biòtic o abiòtic del medi ambient, l'impacte produït sobre un hàbitat, comunitat o ecosistema, o també indicar la diversitat d'un conjunt de taxons o biodiversitat en general d'una regió o hàbitat.
Veure Zona humida і Bioindicador
Biomassa
La biomassa, en l'àmbit de la tecnologia de les fonts d'energia renovables, és la matèria orgànica d'origen vegetal o animal, que pot ser utilitzada com a font d'energia, ja sigui com a combustible o per altres processos.
Veure Zona humida і Biomassa
Boga
La bova, anomenada també boga o balca (gènere Typha), és un conjunt de plantes herbàcies classificat dins de la família de les tifàcies, i, per tant, monocotiledònia, i de l'ordre de les panadals (Typha angustifolia i T. latifolia).
Veure Zona humida і Boga
Calàbries
Els gaviformes (Gaviiformes) o calàbries són un ordre d'ocells que comprèn espècies que nien als llacs de l'Europa del Nord i que als Països Catalans només les podem veure com a hivernants, en poca quantitat.
Veure Zona humida і Calàbries
Caloria
La caloria (cal) és una unitat d'energia.
Veure Zona humida і Caloria
Canvi climàtic
Mapa de temperatures terrestres.
Veure Zona humida і Canvi climàtic
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Zona humida і Carboni
Castor
Els castors (Castor) són un gènere de rosegadors semiaquàtics d'Euràsia i de Nord-amèrica que es caracteritzen per la seva cua ampla i escatosa.
Veure Zona humida і Castor
Cigne
Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) i la subfamília dels anserins (Anserinae).
Veure Zona humida і Cigne
Compensació de carboni
Una compensació de carboni és una reducció de les emissions de diòxid de carboni o d'altres gasos d'efecte hivernacle produïts per tal de compensar les emissions produïdes en un altre lloc.
Veure Zona humida і Compensació de carboni
Conca del Mediterrani
La conca del Mediterrani són les terres i països que envolten el mar Mediterrani.
Veure Zona humida і Conca del Mediterrani
Contaminació
Contaminació del sòl Contaminació de l'aire Riu contaminat a causa del drenatge de mines Contaminació a Maracaibo Anoxia, o manca d'oxigen, a causa de contaminants Contaminació lumínica Contaminació acústica La contaminació o pol·lucióGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, a El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen el terme «pol·lució», a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, que diu: «en alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució».
Veure Zona humida і Contaminació
Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic
La Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic o Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, també denominada per les sigles CMNUCC (en anglès: United Nations Framework Convention on Climate Change, UNFCCC o FCCC), és un tractat internacional sobre medi ambient que es va produir a la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament (UNCED), informalment coneguda com a Cimera de Rio, mantinguda a Rio de Janeiro del 3 al 14 de juny de 1992.
Veure Zona humida і Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic
Conveni de Ramsar
El Conveni Ramsar vol protegir les zones humides i els seus recursos. El Conveni de Ramsar és un tractat internacional per a la conservació i l'ús sostenible de les zones humides, és a dir, per aturar-ne la pèrdua i la invasió progressiva, tot reconeixent les funcions ecològiques fonamentals de les zones humides i el seu valor econòmic, cultural, científic i recreatiu.
Veure Zona humida і Conveni de Ramsar
Corbs marins
Els corbs marins són un grup d'ocells que formen la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae), dins l'ordre dels suliformes (Suliformes).
Veure Zona humida і Corbs marins
Directiva Hàbitats
La Directiva Hàbitats, legal i formalment Directiva 92/43/CEE, és una directiva de la Unió Europea adoptada el 1992, que té per objecte la conservació, la protecció i la millora de la qualitat del medi ambient, inclosa la conservació dels hàbitats, així com de la fauna i flora silvestres, al territori europeu dels Estats membres al que s'aplica el Tractat.
Veure Zona humida і Directiva Hàbitats
Directiva Marc de l'Aigua
La Directiva marc de l'aigua o la DMA és una directiva del Parlament i del Consell de la Unió Europea Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2005, 132 pàgines, dictada el 23 d'octubre de 2000, sobre les normes de qualitat de l'aigua: concerneix l'aigua de superfície, freàtica, costanera i salabrosa.
Veure Zona humida і Directiva Marc de l'Aigua
Embassament
Vista de l'embassament de Sau Es denomina embassament l'acumulació d'aigua produïda per una obstrucció en el jaç d'un riu o rierol que tanca parcialment o totalment la del seu llit.
Veure Zona humida і Embassament
Escolament (hidrologia)
Escolament Escolament llevant sediments en una zona agrícola L'escolament (hidrologia, geomorfologia, geografia, ciència del sòl) és el moviment de les aigües continentals per influència de la gravetat en forma concentrada o ramificada.
Veure Zona humida і Escolament (hidrologia)
Escull de corall
Els esculls de corall són formacions coral·lines de grans dimensions.
Veure Zona humida і Escull de corall
Estuari
Estuari del Riu de la Plata. Un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscil·lació.
Veure Zona humida і Estuari
Eutrofització
Amb la calor i la contaminació un llac com aquest queda cobert d'algues i bacteris amb emissió de gas en bombolles durant un parell de setmanes Leutrofització (del grec: eutrophia (combinació de eu "ben" i trephein "nodrit") que es pot traduir com saludable, nutrició adequada, desenvolupament) és un fenomen causat per l'acumulació de nutrients en un ecosistema com ara un llac o una bassa.
Veure Zona humida і Eutrofització
Evapotranspiració
Diagrama de zones ecològiques considerant les magnituds de precipitació i evapotranspiració. L'evapotranspiració (ET) és la suma de l'evaporació i la transpiració vegetal des de la superfície del sòl cap a l'atmosfera terrestre.
Veure Zona humida і Evapotranspiració
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Veure Zona humida і Extinció
Farratge
Cultiu hidropònic El farratge, en agricultura, és qualsevol comestible amb base vegetal emprat específicament en la nutrició d'animal de bestiar, com el cas de vaques, ovelles o porcs.
Veure Zona humida і Farratge
Fartet
Exemplars fotografiats a Algemesí (la Ribera Alta, el País Valencià). El fartet (Aphanius iberus) o peix de sequiol és un petit peix teleosti d'aigua dolça, ciprinodontiforme, de la família dels ciprinodòntids, que viu a les llacunes litorals de la costa mediterrània ibèrica i està amenaçat d'extinció.
Veure Zona humida і Fartet
Fòsfor
El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.
Veure Zona humida і Fòsfor
Fosfat
Roques de fosfat al costat d'una moneda per tal de comparar la seva grandària. Un fosfat, en química inorgànica, és una sal d'àcid fosfòric.
Veure Zona humida і Fosfat
Fotografia
Fotografies Lent d'una càmera fotogràfica La fotografia és l'art i la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d'emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera obscura.
Veure Zona humida і Fotografia
Govern d'Espanya
El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.
Veure Zona humida і Govern d'Espanya
Hipopòtam
L'hipopòtam (Hippopotamus amphibius) és un mamífer semiaquàtic de grans dimensions i dieta majoritàriament herbívora que viu a l'Àfrica subsahariana.
Veure Zona humida і Hipopòtam
Inundació
Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.
Veure Zona humida і Inundació
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Zona humida і Iran
Jacint d'aigua
El jacint d'aigua(Pontederia crassipes, abans Eichhornia crassipes) és una planta aquàtica nativa de la conca amazònica.
Veure Zona humida і Jacint d'aigua
Llacuna
Una llacuna és una extensió natural d'aigua estancada de poca fondària, tant si és dolça com salada.
Veure Zona humida і Llacuna
Llúdries
Les llúdries o llúdrigues (Lutrinae) són una subfamília de la família dels mustèlids.
Veure Zona humida і Llúdries
Llentilla d'aigua
La llentilla d'aigua o llentia d'aigua (Lemna minor) és una espècie de planta aquàtica del gènere Lemna la qual té una distribució subcosmopolita.
Veure Zona humida і Llentilla d'aigua
Llista de zones humides de Catalunya
Cartell d'informació L'inventari de zones humides de Catalunya inclou 2.977 zones identificades de diferents tipologies que presenten una característica hídrica que condiciona les comunitats i els processos biològics respecte del medi adjacent.
Veure Zona humida і Llista de zones humides de Catalunya
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure Zona humida і Mamífers
Manglar
Els manglars es troben a la zona intertropical Vista per sobre i per sota de la superfície marina en un manglar. Un manglar és un bioma de la zona tropical que es presenta en la zona de marees dels litorals plans i fangosos, en especial al Pacífic però també als oceans Atlàntic i a l'Índic.
Veure Zona humida і Manglar
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).
Veure Zona humida і Marea
Maror ciclònica
Impacte d'una maror ciclònica. La maror ciclònica és una inundació costanera associada amb sistemes atmosfèrics de baixa pressió (normalment, amb un cicló tropical).
Veure Zona humida і Maror ciclònica
Metall pesant
Cristalls d'osmi, un metall pesant gairebé el doble de dens que el plom Els metalls pesants són un grup d'elements químics que presenten una densitat relativament alta i determinada toxicitat per als éssers humans.
Veure Zona humida і Metall pesant
Miriofil·le
Miriofil·le (Myriophyllum) és un gènere de plantes amb flors de la família haloragidàcia Compta amb unes 45 espècies de plantes aquàtiques d'aigua dolça.
Veure Zona humida і Miriofil·le
Musaranyes
Les musaranyes (Soricidae) són menuts mamífers que es troben gairebé arreu del món.
Veure Zona humida і Musaranyes
Nitrat
L'ió nitrat En química inorgànica, un nitrat és un ió derivat per descomposició de l'àcid nítric, format per un àtom de nitrogen i tres d'oxigen (NO₃-). El radical nitrat ·NO₃ té un electró desaparellat que el fa molt reactiu, sobretot en l'atmosfera.
Veure Zona humida і Nitrat
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Zona humida і Nitrogen
Nymphaea
Nymphaea és un gènere de plantes, també conegudes com a nimfees, de la família de les nimfeàcies.
Veure Zona humida і Nymphaea
Oasi
Oasi a Líbia. Un oasi és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.
Veure Zona humida і Oasi
Oca
Les oques són ocells de grans dimensions que pertanyen a la família dels anàtids (Anatidae) dins la subfamília dels anserins (Anserinae).
Veure Zona humida і Oca
Ocell limícola
La fredeluga amb el seu bec curt, adaptat a obtindre l'aliment sobre terra El becut americà amb el llarg bec adaptat a furgar al fang Garsa de mar amb el fort bec adaptat a obrir mol·luscs bivalves El torlit és un atípic limícola, adaptat a la vida en hàbitats àrids Els limícoles són un grup d'ocells que tenen com a característica comuna una alimentació basada en la fauna limícola.
Veure Zona humida і Ocell limícola
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Zona humida і Ocells
Patrimoni cultural
Santuari històric de Machu Picchu Els castellers, tradició catalana. Exemple de patrimoni cultural de tipus immaterial. Reconegut com a tal per la UNESCO. El patrimoni cultural es defineix com el conjunt de béns, materials o immaterials, d'important valor pel coneixement, missatge, diàleg cultural o creences, en definitiva, pels valors que vehiculen sobre la identitat col·lectiva d'un poble, transmesos d'una generació a l'altra.
Veure Zona humida і Patrimoni cultural
Pelicans
Els pelicans o Consolida pubescencs és una espècie de plantes amb flors del gènere dels esperons de la família de les ranunculàcies.
Veure Zona humida і Pelicans
Phragmites
Phragmites és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre Poales, subclasse Liliidae, classe Liliopsida, divisió Magnoliophyta.
Veure Zona humida і Phragmites
Pistia stratiotes
Pistia és un gènere de plantes aquàtiques en la família Araceae, que comprèn a una sola specie, Pistia stratiotes, sovint cridada enciam d'aigua.
Veure Zona humida і Pistia stratiotes
Planta aquàtica
La falguera de Java (''Microsorium pteropus'') Les plantes aquàtiques, també conegudes amb el nom de plantes hidròfites, higròfiles o higròfites, són plantes adaptades a la vida en medis molt humits o aquàtics.
Veure Zona humida і Planta aquàtica
Podiceps
Podiceps és un gènere d'aus de la família dels podicipèdids (Podicipedidae).
Veure Zona humida і Podiceps
Precipitació
* Meteorologia: Precipitació atmosfèrica, caiguda d'aigua atmosfèrica en qualsevol forma.
Veure Zona humida і Precipitació
Ramsar
Parc de l'Hotel Ramsar. Ramsar (en persa, رامسر) és una ciutat de la província de Mazandaran, a l'Iran, a la costa de la mar Càspia, i capital del comtat homònim.
Veure Zona humida і Ramsar
Rata mesquera
La rata mesquera o ondatra (Ondatra zibethicus) és una espècie de rosegador de la família dels cricètids.
Veure Zona humida і Rata mesquera
Respiració aeròbica
Esquema de la respiració aeròbica La respiració aeròbica és un tipus de metabolisme energètic mitjançant el qual els éssers vius extreuen energia de molècules orgàniques, com la glucosa, per un procés complex en el qual el carboni és oxidat i l'oxigen procedent de l'aire és l'oxidant emprat.
Veure Zona humida і Respiració aeròbica
Respiració anaeròbica
La respiració anaeròbica és un procés metabòlic d'oxidació-reducció anàleg a la respiració aeròbica, però en el qual l'acceptor final d'electrons és una molècula inorgànica diferent de l'oxigen.
Veure Zona humida і Respiració anaeròbica
Salina
Salines d'Eivissa Salines a la badia de San FranciscoUna salina és un establiment que disposa de les instal·lacions adequades per a obtenir sal a partir de l'evaporació de l'aigua de mar o d'altres indrets amb aigües salines, o a partir de l'extracció de la sal gemma d'una mina o un jaciment.
Veure Zona humida і Salina
Salviniàcies
Les salviniàcies (Salviniaceae) són una família de falgueres de l'ordre Salvinales.
Veure Zona humida і Salviniàcies
Sofre
El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.
Veure Zona humida і Sofre
Submarinisme
Submarinista El submarinisme, literalment anar sota el mar, és una activitat consistent a submergir-se sota l'aigua en tal de desenvolupar activitats en aquest mitjà.
Veure Zona humida і Submarinisme
Torbera
Torbera en explotació Torbera alta en estat natural de les ''Hautes Fagnes'' a Bèlgica Una torbera és un aiguamoll on la matèria orgànica dipositada, a través d'un lent procés de putrefacció, dona lloc a la torba.
Veure Zona humida і Torbera
Visó
* Visó americà (Neogale vison).
Veure Zona humida і Visó
Xarxa tròfica
Una xarxa tròfica o xarxa alimentària és un sistema de cadenes alimentàries connectades que comprenen la producció i d'obtenció d'aliments dins d'un ecosistema.
Veure Zona humida і Xarxa tròfica
1971
;Països Catalans.
Veure Zona humida і 1971
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Zona humida і 1975
Vegeu també
Masses d'aigua
- Albufera
- Aqüífer
- Badia
- Bassa de marea
- Confluència
- Delta fluvial
- Emanació freda
- Embassament
- Endorreisme
- Estany (embassament)
- Estret
- Estuari
- Fiord
- Font
- Font termal
- Golf (geografia)
- Gorga (hidrografia)
- Grau (hidrografia)
- Guèiser
- Guelta
- Infraestructura blava
- Inundació
- Jardí d'aigua
- Llac
- Llac submarí
- Llacuna
- Mar
- Mar epicontinental
- Massa d'aigua
- Oceà
- Pantà
- Piscina
- Piscina d'immersió
- Plataforma continental
- Polínia (glaciologia)
- Pou
- Refugi marítim
- Riu
- Safareig de reg
- Talassofòbia
- Toll
- Vall
- Via d'aigua
- Zona humida
Zones humides
- Aerènquima
- Aiguamoll
- Bayou
- Foc follet
- Guelta
- Lloc Ramsar
- Mollera
- Pantà
- Plana d'inundació
- Praderies i sabanes inundades
- Torba
- Torbera
- Zona humida
També conegut com Zones humides.