Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Michelangelo Buonarroti і Renaixement
Michelangelo Buonarroti і Renaixement tenen 64 coses en comú (en Uniopèdia): Anglaterra, Arc de mig punt, Arezzo, Arquitecte, Art, Art gòtic, Barroc, Basílica de Sant Pere, Bramante, Bronze, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cúpula, Ciutat del Vaticà, Concili de Trento, Contrareforma, Dante Alighieri, Domenico Ghirlandaio, Donatello, Edat mitjana, Erasme de Rotterdam, Escultura, Fe, Filippo Brunelleschi, Filippo Lippi, Florència, Francesco Petrarca, Giorgio Vasari, Giotto di Bondone, Giovanni Boccaccio, Giovanni Pico della Mirandola, ..., Jacopo Sansovino, La Divina Comèdia, Leonardo da Vinci, Llorenç el Magnífic, Lorenzo Ghiberti, Manierisme, Marbre de Carrara, Marsilio Ficino, Masaccio, Mèdici, Milà, Nàpols, Papa, Perspectiva, Pilastra, Pintor, Pintura al fresc, Pintura al tremp, Pisa, Plató, Poesia, Psicologia, Quattrocento, Raffaello Sanzio, Reforma Protestant, Religió, República de Florència, Roma, Sandro Botticelli, Santa Maria del Fiore, Toscana, Venècia, Vitruvi, Volta de la Capella Sixtina. Ampliar l'índex (34 més) »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Anglaterra і Michelangelo Buonarroti · Anglaterra і Renaixement ·
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Arc de mig punt і Michelangelo Buonarroti · Arc de mig punt і Renaixement ·
Arezzo
Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.
Arezzo і Michelangelo Buonarroti · Arezzo і Renaixement ·
Arquitecte
Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.
Arquitecte і Michelangelo Buonarroti · Arquitecte і Renaixement ·
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Art і Michelangelo Buonarroti · Art і Renaixement ·
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Art gòtic і Michelangelo Buonarroti · Art gòtic і Renaixement ·
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Barroc і Michelangelo Buonarroti · Barroc і Renaixement ·
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Basílica de Sant Pere і Michelangelo Buonarroti · Basílica de Sant Pere і Renaixement ·
Bramante
Donato Bramante, o Donato di Angelo di Pascuccio, conegut simplement com a Bramante (Urbino, 1444 - Roma, 11 d'abril de 1514), fou un arquitecte del Renaixement, va tenir una formació quatrecentista, però la seva plenitud artística li arribà en el.
Bramante і Michelangelo Buonarroti · Bramante і Renaixement ·
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Bronze і Michelangelo Buonarroti · Bronze і Renaixement ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Michelangelo Buonarroti · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Renaixement ·
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Cúpula і Michelangelo Buonarroti · Cúpula і Renaixement ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Michelangelo Buonarroti · Ciutat del Vaticà і Renaixement ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Michelangelo Buonarroti · Concili de Trento і Renaixement ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Contrareforma і Michelangelo Buonarroti · Contrareforma і Renaixement ·
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Dante Alighieri і Michelangelo Buonarroti · Dante Alighieri і Renaixement ·
Domenico Ghirlandaio
Autoretrat a l'''Adoració dels Reis Mags'', 1488, Ospedale degli Innocenti, Florència Domenico Ghirlandaio (Florència, 1449 - Florència, 11 de gener de 1494) va ser un pintor florentí, considerat com un dels grans mestres del Renaixement italià.
Domenico Ghirlandaio і Michelangelo Buonarroti · Domenico Ghirlandaio і Renaixement ·
Donatello
Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.
Donatello і Michelangelo Buonarroti · Donatello і Renaixement ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Michelangelo Buonarroti · Edat mitjana і Renaixement ·
Erasme de Rotterdam
va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.
Erasme de Rotterdam і Michelangelo Buonarroti · Erasme de Rotterdam і Renaixement ·
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Escultura і Michelangelo Buonarroti · Escultura і Renaixement ·
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Fe і Michelangelo Buonarroti · Fe і Renaixement ·
Filippo Brunelleschi
Filippo di Ser Brunellesco Lapi, conegut com a Filippo Brunelleschi (Florència, 1377 - 15 d'abril de 1446), va ser el gran arquitecte florentí del Renaixement italià.
Filippo Brunelleschi і Michelangelo Buonarroti · Filippo Brunelleschi і Renaixement ·
Filippo Lippi
Fra Filippo Lippi (Florència, 1406 – Spoleto, 8 d'octubre de 1469), també conegut com a Lippo Lippi, va ser un pintor italià del Quattrocento.
Filippo Lippi і Michelangelo Buonarroti · Filippo Lippi і Renaixement ·
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Florència і Michelangelo Buonarroti · Florència і Renaixement ·
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Francesco Petrarca і Michelangelo Buonarroti · Francesco Petrarca і Renaixement ·
Giorgio Vasari
Giorgio Vasari (Arezzo, 30 de juliol de 1511 - Florència, 27 de juny de 1574) va ser un arquitecte, pintor i escriptor italià.
Giorgio Vasari і Michelangelo Buonarroti · Giorgio Vasari і Renaixement ·
Giotto di Bondone
Giotto di Bondone (més conegut simplement com a Giotto, ca. 1267, Vicchio - 8 de gener de 1337, Florència) va ser un pintor i arquitecte italià.
Giotto di Bondone і Michelangelo Buonarroti · Giotto di Bondone і Renaixement ·
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Giovanni Boccaccio і Michelangelo Buonarroti · Giovanni Boccaccio і Renaixement ·
Giovanni Pico della Mirandola
Giovanni Pico della Mirandola (Mirandola, 24 de febrer de 1463 - 17 de novembre de 1494) fou un humanista i pensador italià.
Giovanni Pico della Mirandola і Michelangelo Buonarroti · Giovanni Pico della Mirandola і Renaixement ·
Jacopo Sansovino
Jacopo d'Antonio Sansovino (Florència, 2 de juliol de 1486 - Venècia, 27 de novembre de 1570) va ser un pintor, arquitecte i escultor italià del Renaixement, conegut pels edificis que construí al voltant de la Plaça de Sant Marc de Venècia.
Jacopo Sansovino і Michelangelo Buonarroti · Jacopo Sansovino і Renaixement ·
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
La Divina Comèdia і Michelangelo Buonarroti · La Divina Comèdia і Renaixement ·
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Leonardo da Vinci і Michelangelo Buonarroti · Leonardo da Vinci і Renaixement ·
Llorenç el Magnífic
Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.
Llorenç el Magnífic і Michelangelo Buonarroti · Llorenç el Magnífic і Renaixement ·
Lorenzo Ghiberti
Lorenzo Ghiberti (Florència, 1378 - id., 1 de desembre de 1455).
Lorenzo Ghiberti і Michelangelo Buonarroti · Lorenzo Ghiberti і Renaixement ·
Manierisme
En el ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' (1558), de Pieter Brueghel el Vell, veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, mentre la vida continua tot entorn. L'obra es troba al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. ''El bibliotecari'' (1562), de Giuseppe Arcimboldo. L'obra es troba al Castell o Palau de Skokloster (Suècia). El manierisme és un estil artístic caracteritzat per la recerca d'una estilització (maniera) personal i que va predominar entre el Renaixement del i el Barroc.
Manierisme і Michelangelo Buonarroti · Manierisme і Renaixement ·
Marbre de Carrara
Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis, o «marbre lunenc») és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara.
Marbre de Carrara і Michelangelo Buonarroti · Marbre de Carrara і Renaixement ·
Marsilio Ficino
Marsilio Ficino (10 d'octubre de 1433 - 1 d'octubre de 1499) va ser un humanista italià del Renaixement.
Marsilio Ficino і Michelangelo Buonarroti · Marsilio Ficino і Renaixement ·
Masaccio
Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassai, anomenat Masaccio (San Giovanni in Altura, avui San Giovanni Valdarno, Arezzo, 21 de desembre del 1401 - Roma, tardor del 1428), va ser un pintor italià del Quattrocento.
Masaccio і Michelangelo Buonarroti · Masaccio і Renaixement ·
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Mèdici і Michelangelo Buonarroti · Mèdici і Renaixement ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Michelangelo Buonarroti і Milà · Milà і Renaixement ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Michelangelo Buonarroti і Nàpols · Nàpols і Renaixement ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Michelangelo Buonarroti і Papa · Papa і Renaixement ·
Perspectiva
Campidoglio de Roma. Miquel Àngel, en dissenyar la composició d'aquesta petita plaça, disposà els edificis laterals confluint cap al fons per reforçar la sensació de profunditat La perspectiva és un conjunt de tècniques per a representar gràficament objectes tridimensionals en una superfície bidimensional plana.
Michelangelo Buonarroti і Perspectiva · Perspectiva і Renaixement ·
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Michelangelo Buonarroti і Pilastra · Pilastra і Renaixement ·
Pintor
Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.
Michelangelo Buonarroti і Pintor · Pintor і Renaixement ·
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Michelangelo Buonarroti і Pintura al fresc · Pintura al fresc і Renaixement ·
Pintura al tremp
XII, procedeix de la Seu d'Urgell, actualment en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La pintura al tremp, tremp o tremp d'ou és un tipus de pintura artística i tècniques associades utilitzades com a forma principal per a la pintura sobre taula i els manuscrits il·luminats en el món romà d'Orient i l'edat mitjana a Europa, fins que es reemplaçà per la pintura a l'oli.
Michelangelo Buonarroti і Pintura al tremp · Pintura al tremp і Renaixement ·
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Michelangelo Buonarroti і Pisa · Pisa і Renaixement ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Michelangelo Buonarroti і Plató · Plató і Renaixement ·
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Michelangelo Buonarroti і Poesia · Poesia і Renaixement ·
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Michelangelo Buonarroti і Psicologia · Psicologia і Renaixement ·
Quattrocento
'''''Verge i nen''''', obra de Domenico Veneziano (Gran ducat de Florència) El Quattrocento, paraula italiana que significa 'quatre-cents', és un dels períodes del panorama artístic europeu.
Michelangelo Buonarroti і Quattrocento · Quattrocento і Renaixement ·
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Michelangelo Buonarroti і Raffaello Sanzio · Raffaello Sanzio і Renaixement ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Michelangelo Buonarroti і Reforma Protestant · Reforma Protestant і Renaixement ·
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Michelangelo Buonarroti і Religió · Religió і Renaixement ·
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Michelangelo Buonarroti і República de Florència · Renaixement і República de Florència ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Michelangelo Buonarroti і Roma · Renaixement і Roma ·
Sandro Botticelli
Sandro Botticelli (Florència, 1 de març del 1445 - Florència, 17 de maig del 1510) fou un pintor del renaixement italià.
Michelangelo Buonarroti і Sandro Botticelli · Renaixement і Sandro Botticelli ·
Santa Maria del Fiore
La basílica de Santa Maria del Fiore és la catedral de Florència, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià.
Michelangelo Buonarroti і Santa Maria del Fiore · Renaixement і Santa Maria del Fiore ·
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Michelangelo Buonarroti і Toscana · Renaixement і Toscana ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Michelangelo Buonarroti і Venècia · Renaixement і Venècia ·
Vitruvi
Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.
Michelangelo Buonarroti і Vitruvi · Renaixement і Vitruvi ·
Volta de la Capella Sixtina
La volta de la capella Sixtina és coneguda per la decoració pictòrica que el papa Juli II va encarregar a Miquel Àngel l'any 1508.
Michelangelo Buonarroti і Volta de la Capella Sixtina · Renaixement і Volta de la Capella Sixtina ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Michelangelo Buonarroti і Renaixement
- Què tenen en comú Michelangelo Buonarroti і Renaixement
- Semblances entre Michelangelo Buonarroti і Renaixement
Comparació entre Michelangelo Buonarroti і Renaixement
Michelangelo Buonarroti té 437 relacions, mentre que Renaixement té 292. Com que tenen en comú 64, l'índex de Jaccard és 8.78% = 64 / (437 + 292).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Michelangelo Buonarroti і Renaixement. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
