Taula de continguts
194 les relacions: Accad, Adab, Agaush, Akxak, Alta Mesopotàmia, Amorrites, An, Antígon Monoftalm, Anxan, Arc (arquitectura), Ardaixir I, Armènia, Arquitectura, Arrel enèsima, Artàban IV de Pàrtia, Assíria, Astronomia, Èridu, Àrea, Babilònia, Badtibira, Bahrain, Baixa Mesopotàmia, Batalla d'al-Qadisiyya, Calendari lunar, Caucas, Cúpula, Cereal, Cerimònia, Ciutat estat, Civilització, Cosroes II, Creixent Fèrtil, Cultura, Dàtil, Déu del Sol, Déu nacional, Der, Dilmun, Divisió, Diyala, Dovella, E-ninnu, Ea, Eanna, Eannatum I, Ebla, Elam, Eneolític, Enkhengal, ... Ampliar l'índex (144 més) »
- Geografia de Kuwait
- Geografia de Síria
- Regions històriques de l'Àsia Menor
Accad
Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.
Veure Mesopotàmia і Accad
Adab
Adab o Ud-Nun fou una ciutat estat de Mesopotàmia entre Telloh i Nippur; al lloc de la moderna Bismaya o Bismya, a la governació de Wasit, a l'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Adab
Agaush
El agaush eren una casta de Sumer formada pels caps dels eren.
Veure Mesopotàmia і Agaush
Akxak
Akxak va ser una antiga ciutat estat de Mesopotàmia de la qual es tenen les primeres notícies segures cap al 2600 aC però existia de molt abans.
Veure Mesopotàmia і Akxak
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Veure Mesopotàmia і Alta Mesopotàmia
Amorrites
Els amorrites (martu en sumeri i amurru en acadià) van ser un gran grup ètnic, d'origen semita, probablement originat a Aràbia i emigrat a Síria i a Mesopotàmia cap a l'any 2500 aC.
Veure Mesopotàmia і Amorrites
An
An o Anu (sumeri: An 𒀭, 'cel'; accadi: Nu) era el déu del cel, déu principal del panteó de Sumèria fins a la meitat del segon mil·lenni.
Veure Mesopotàmia і An
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Veure Mesopotàmia і Antígon Monoftalm
Anxan
Anxan (en sumeri: 𒀭𒍝𒀭 An sá an) va ser un regne de la regió d'Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars.
Veure Mesopotàmia і Anxan
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Veure Mesopotàmia і Arc (arquitectura)
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Veure Mesopotàmia і Ardaixir I
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Mesopotàmia і Armènia
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Veure Mesopotàmia і Arquitectura
Arrel enèsima
En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x: On n és el grau de l'arrel.
Veure Mesopotàmia і Arrel enèsima
Artàban IV de Pàrtia
Artàban IV (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 Ardawān) va ser rei pretendent de Pàrtia cap a l'any 80 i fins potser el 90.
Veure Mesopotàmia і Artàban IV de Pàrtia
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Veure Mesopotàmia і Assíria
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Mesopotàmia і Astronomia
Èridu
Mapa Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Temple d'Abzu Èridu (sumeri: Eridu; transliterat: Eriduki; logograma cuneïforme: 𒉣𒆠 (signes literals: NUN.KI) fou una ciutat de Mesopotàmia. El seu nom vol dir 'ciutat poderosa'. En els començaments de la civilització sumèria, la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a Badtibira.
Veure Mesopotàmia і Èridu
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Veure Mesopotàmia і Àrea
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Mesopotàmia і Babilònia
Badtibira
Badtibira (‘Muralla dels treballadors del coure’ o ‘Fortalesa dels ferrers’) fou una ciutat estat sumèria de Mesopotàmia, identificada amb la moderna Tell al-Madineh, entre Ash Shatrah i Tell as-Senkereh (antiga Larsa), a l'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Badtibira
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Veure Mesopotàmia і Bahrain
Baixa Mesopotàmia
La Baixa Mesopotàmia ubicada al Creixent Fèrtil. La Baixa Mesopotàmia és la part sud de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Baixa Mesopotàmia
Batalla d'al-Qadisiyya
La batalla d'al-Qadisiyya (també Qadisiya, Qadisiyyah, Kadisiya, Kadisiyya) fou un combat entre l'exèrcit àrab musulmà del primer califat i l'exèrcit de la Pèrsia sassànida en el primer període d'expansió dels musulmans.
Veure Mesopotàmia і Batalla d'al-Qadisiyya
Calendari lunar
Calendari lunar en anglès per al 2020 Un calendari lunar és un tipus de calendari basat en els cicles mensuals de les fases de la Lluna (mesos sinòdics), en contrast amb els calendaris solars, en què els cicles anuals es basen només directament en l'any solar.
Veure Mesopotàmia і Calendari lunar
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Mesopotàmia і Caucas
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Veure Mesopotàmia і Cúpula
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Mesopotàmia і Cereal
Cerimònia
Para-sol cerimonial a Surakarta, Java. Dona trencant una ampolla de xampany a la cerimònia d'avarada d'un vaixell Una cerimònia és un acte solemne i formal exterior.
Veure Mesopotàmia і Cerimònia
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Veure Mesopotàmia і Ciutat estat
Civilització
Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.
Veure Mesopotàmia і Civilització
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Veure Mesopotàmia і Cosroes II
Creixent Fèrtil
El Creixent Fèrtil El Creixent Fèrtil és una regió històrica del Pròxim Orient que abastava part dels territoris de l'antic Egipte, el Llevant i Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Creixent Fèrtil
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Veure Mesopotàmia і Cultura
Dàtil
El dàtil és el fruit obtingut de les espècies de palmeres Phoenix, principalment de l'espècie Phoenix dactylifera, anomenada popularment palmera de dàtils.
Veure Mesopotàmia і Dàtil
Déu del Sol
El déu (o deessa) del sol és la personificació del sol, que adopta la forma de la divinitat en moltes mitologies.
Veure Mesopotàmia і Déu del Sol
Déu nacional
Un déu nacional és una divinitat guardiana la preocupació especial de la qual és la seguretat i el benestar d'un grup ètnic (o nació) i dels líders d'aquest grup.
Veure Mesopotàmia і Déu nacional
Der
Localització de '''Der''' a Mesopotàmia Der (moderna Tell Aqar, prop d'al-Badra, a la governació de Wasit a l'Iraq) fou una ciutat estat de Mesopotàmia a Sumer, però a l'est del riu Tigris a la frontera amb el Regne d'Elam.
Veure Mesopotàmia і Der
Dilmun
Dilmun fou el nom que donaren els accadis a la regió d'al-Hassà, costa aràbiga entre Kuwait i Bahrain.
Veure Mesopotàmia і Dilmun
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Veure Mesopotàmia і Divisió
Diyala
El Diyala o Sirwan és un riu de l'Àsia Occidental que neix a l'Iran amb el nom de Sirwan i pren el nom de Diyala en confluir amb el Hulwand, per desaiguar després al Tigris, a l'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Diyala
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Veure Mesopotàmia і Dovella
E-ninnu
Ningirsu, el poderós heroi d'Enlil, el seu rei, Gudea, príncep de Lagaix, va realitzar el que havia de ser; el seu temple d'E-innu, l'ocell del llamp, va construir i va restaurar.». Eninnu o E-ninnu (Casa Cinquanta) és el nom de les ruïnes d'un antic temple principal de la ciutat sumèria de Ngirsu o Girsu, consagrat al déu Ningirsu (divinitat principal de la ciutat),Samuel Noah Kramer, Temple in society, EISENBRAUNS (1988), Capítol The Sumerian Temple in Litterature, p.
Veure Mesopotàmia і E-ninnu
Ea
En la mitologia babilònica, Ea és el déu de les aigües dolces.
Veure Mesopotàmia і Ea
Eanna
Eanna (sumeri: 𒂍𒀭𒈾, 'casa dels cels') va ser un antic temple sumeri.
Veure Mesopotàmia і Eanna
Eannatum I
Eannatum (en sumeri, 𒂍𒀭𒈾𒁺) va ser ensi de Lagaix cap al 2470 aC a 2430 aC.
Veure Mesopotàmia і Eannatum I
Ebla
Ebla va ser un regne de Síria centrat a la ciutat d'Ebla, que ja existia en començar el tercer mil·lenni quan es va convertir en un veritable centre urbà, que es desenvolupa pel comerç amb Mari, ciutat de la que n'era tributària cap al 2500 aC, i amb Kix.
Veure Mesopotàmia і Ebla
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Veure Mesopotàmia і Elam
Eneolític
Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.
Veure Mesopotàmia і Eneolític
Enkhengal
Enkhengal va ser el nom d'un rei que va governar a Lagaix cap al 2570 aC fins potser el 2520 aC, que podria ser la mateixa persona que el rei Mesalim de Kix, que se sap que va governar a Lagaix, o un ensi designat per ell.
Veure Mesopotàmia і Enkhengal
Enki
Enki (sumeri: 𒂗𒆠) o Ea va ser una divinitat sumèria de la ciutat d'Èridu, venerada també en altres ciutats, especialment a Ur.
Veure Mesopotàmia і Enki
Enlil
Enlil (𒀭𒂗𒆤) va ser un déu de Sumer, que tenia el temple més important, el temple d'Ekur, a Nippur, suposadament construït pel rei heroi Guilgameix o pel mateix Enlil.
Veure Mesopotàmia і Enlil
Enmerkar
Enmerkar va ser, segons la llista de reis sumeris, el segon rei de la primera dinastia d'Uruk a la ciutat de Sumer.
Veure Mesopotàmia і Enmerkar
Entemena
Un dels més antics documents diplomàtics, en una peça d'argila, datat vers 2400 aC Entemena va ser rei de Lagaix, successor del rei Eannatum I cap al 2430 aC i fins vers el 2400 aC.
Veure Mesopotàmia і Entemena
Enuma Elix
LEnuma Elix (Enûma Eliš) és un llarg poema d'un miler de versos escrit cap a l'any 1200 aC a Babilònia.
Veure Mesopotàmia і Enuma Elix
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Veure Mesopotàmia і Escriptura
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Veure Mesopotàmia і Escriptura cuneïforme
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Mesopotàmia і Estel
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Eufrates
Faraó
Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.
Veure Mesopotàmia і Faraó
Festa
Il·lustració d'una preparació d'una festa Una festa és un esdeveniment de caràcter social organitzat de forma pública o per un grup més reduït de persones amb l'objectiu de passar-s'ho bé plegades.
Veure Mesopotàmia і Festa
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Veure Mesopotàmia і Fonètica
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Mesopotàmia і Geologia
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Mesopotàmia і Geometria
Girsu
Girsu (𒄈𒋢𒆠) fou una ciutat estat de Mesopotàmia actual tell Telloh a la governació de Dhi Qar a l'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Girsu
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Veure Mesopotàmia і Golf Pèrsic
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Mesopotàmia і Grec antic
Gubin
Gubin fou un país amb el qual comerciaren el sumeris, sobretot al temps de Gudea de Lagash, i que s'identifica sense certesa amb el Djebel al-Akhdar, al fons del Golf d'Oman.
Veure Mesopotàmia і Gubin
Gudea
Gudea. Gudea (en sumeri 𒅗𒌤𒀀 gu.de.a) va ser ensi (governant) de Lagaix entre els anys 2144 aC i 2124 aC.
Veure Mesopotàmia і Gudea
Guilgameix
Guilgameix o Gilgameix (𒄑𒂅, Gilgameš o Gilgamesh) o Bilgameix (𒄑𒉈𒂵𒈩) en els texts més antics, va ser el cinquè rei sumeri de la primera dinastia d'Uruk, segons una llista de reis sumeris trobada a Xuruppak (el seu nom està escrit amb el determinatiu dingir, donat als déus).
Veure Mesopotàmia і Guilgameix
Gur
El gur era la unitat de mida del volum a Sumer i Babilònia.
Veure Mesopotàmia і Gur
Gutis
Els gutis o quteus (en sumeri: 𒄖𒌅𒌝𒆠,Gu-tu-umki o 𒄖𒋾𒌝𒆠,Gu-ti-umki) van ser un poble a l'est del Tigris, que des del 2200 aC van participar en les lluites per dominar Accad, regne del que en van arribar a ocupar una part, primer breument (2180 aC-2175 aC) i, més tard, per més temps (2159 aC-2116 aC).
Veure Mesopotàmia і Gutis
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Mesopotàmia і Hadrià
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Veure Mesopotàmia і Harran
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Mesopotàmia і Heracli
Himne nacional
280x280px Un himne nacional és una composició musical que sol relatar de forma patriòtica diferents fets de la història, costums i tradicions d'un país o una nació.
Veure Mesopotàmia і Himne nacional
Hurrites
Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.
Veure Mesopotàmia і Hurrites
Ibbi-Sin
Ibbisin Ibbi-Sin va ser rei d'Ur del 2028 aC al 2003 aC.
Veure Mesopotàmia і Ibbi-Sin
Imperi Accadi
LImperi Accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon.
Veure Mesopotàmia і Imperi Accadi
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Mesopotàmia і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Mesopotàmia і Imperi Romà d'Orient
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Mesopotàmia і Imperi Sassànida
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Mesopotàmia і Imperi Selèucida
Inanna
Inanna fou la deessa tutelar d'Uruk a Sumer des d'abans del 3000 aC.
Veure Mesopotàmia і Inanna
Isin
Isin i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Isin (en sumeri 𒉌𒋛𒅔𒆠) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon d'Accad i els seus successors.
Veure Mesopotàmia і Isin
Ixbi-Erra
Ishiberra i el seu temps Ixbi-Erra o Išbi-Erra va ser el primer rei de Sumer de la dinastia d'Isin, segons la Llista de reis sumeris.
Veure Mesopotàmia і Ixbi-Erra
Ixtar
Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i a la religió hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.
Veure Mesopotàmia і Ixtar
Ixtaran
Ixtaran (Ištaran) en sumeri 𒀭𒅗𒁲 (també anomenat Gusilim) era un déu de la mitologia sumèria, venerat principalment a la ciutat de Der i a la regió fronterera entre Sumer i l'Iran.
Veure Mesopotàmia і Ixtaran
Jarmo
Jarmo o Qalaat Jarmo és un jaciment arqueològic del neolític al Kurdistan, a la vall de Chemchemal, proper al poble de Chamchamal entre Kirkuk i Sulaymaniyya.
Veure Mesopotàmia і Jarmo
Jean-Claude Margueron
era un professor i arqueòleg francès, especialitzat en arqueologia de l'antic Orient Mitjà.
Veure Mesopotàmia і Jean-Claude Margueron
Jemdet Nasr
Períodes d'Uruk i Jemdet Nasr Figura trobada a Uruk del període Jemdet Nasr, proper al 3000 aC, avui al Louvre, París Jemdet Nasr és un jaciment arqueològic de l'Iraq, a la governació de Babil, al nord-est de Babilònia i de Kix i a l'est de Kutha.
Veure Mesopotàmia і Jemdet Nasr
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Veure Mesopotàmia і Jovià
Khabur
El riu Khabur, també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, on desaigua, a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor.
Veure Mesopotàmia і Khabur
Khazannum
Khazannum és el nom que rebien els funcionaris encarregats de governar els petits pobles agrícoles de les rodalies de les grans ciutat estat de Sumer.
Veure Mesopotàmia і Khazannum
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Kix
Lagaix
Lagaix i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Lagaix (en escriptura cuneïforme 𒉢𒁓𒆷𒆠, Lagaški; en sumeri Lagaš) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que es devia constituir com a estat independent cap al 2600 aC.
Veure Mesopotàmia і Lagaix
Larsa
Larsa i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Larsa, Laraq o Larak, possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Larsa
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Veure Mesopotàmia і Legislació
Lilit
Segons el judaisme de l'edat mitjana, Lilit (en hebreu לילית Lilit) fou la primera esposa d'Adam, anterior a Eva.
Veure Mesopotàmia і Lilit
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Mesopotàmia і Literatura
Literatura sumèria
Inscripció sumèria del s. XXVI ae s), Museu Britànic La literatura sumèria és la literatura més antiga del món.
Veure Mesopotàmia і Literatura sumèria
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Veure Mesopotàmia і Llana
Llista de reis sumeris
La Llista de reis sumeris és un document excepcional deixat pels escribes sumeris, escrit en sumeri, i reflecteix els successius reis hegemònics.
Veure Mesopotàmia і Llista de reis sumeris
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Mesopotàmia і Lluna
Lugal-Zage-Si
Màxima extensió dels dominis de Lugal-Zage-Si Lugal-Zage-Si o Lugalzagesi va ser un rei d'Umma que va exercir breument l'hegemonia sobre Sumer entre el 2358 i el 2334 a.n.e., segons la cronologia mitjana, o entre el 2296 i el 2271 a.n.e., segons la cronologia curta.
Veure Mesopotàmia і Lugal-Zage-Si
Lugalbanda
Lugalbanda anomenat "el Pastor" va ser un rei de Sumer, de la primera dinastia d'Uruk, que per unes inscripcions trobades a Xuruppak es creu que va ser el pare del rei heroi Guilgameix, un heroi humà que va ser divinitzat.
Veure Mesopotàmia і Lugalbanda
Magan
Magan, Majan o Makkan va ser una regió de l'edat antiga, mencionada en escrits cuneïformes sumeris datant dels volts del 2300 aC en tant que zona de producció de coure i diorita destinats a Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Magan
Magdalenià
El magdalenià és una cultura del paleolític superior que es va estendre per la península Ibèrica i els territoris on actualment hi ha França, Suïssa, i Alemanya.
Veure Mesopotàmia і Magdalenià
Manixtuixu
L'imperi Acadià en temps de Manishtushu Manixtuixu o Maništušu va ser el tercer rei de l'imperi d'Accad.
Veure Mesopotàmia і Manixtuixu
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Mesopotàmia і Marc Aureli
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Veure Mesopotàmia і Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Mari (Mesopotàmia)
Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.
Veure Mesopotàmia і Mari (Mesopotàmia)
Mashkim
El Mashkim era el funcionari judicial de Sumer que preparava els casos que es portaven a judici (semblant als jutges d'instrucció a Catalunya) i actuaven en tots els àmbits judicials, des l'administratiu i de registre, fins a l'execució de les sentències.
Veure Mesopotàmia і Mashkim
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Veure Mesopotàmia і Maurici (emperador)
Mebaragesi
Mebaragesi o Enmebaragesi, i també Me-Baragesi, En-Men-Barage-Si i Enmebaragisi va ser el 22è rei de la primera dinastia de Kish a Sumer esmentat a la llista de reis sumeris, que li assigna un mític regnat de 900 anys.
Veure Mesopotàmia і Mebaragesi
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Mesopotàmia і Medicina
Melukhkha
Melukhkha fou una regió sovint assenyalada com la regió de Makran, a la costa del Pakistan.
Veure Mesopotàmia і Melukhkha
Mesalim
Mesalim o també Mesilim va ser un rei de Sumer, que també es titulava rei de Kix.
Veure Mesopotàmia і Mesalim
Mesannepada
Mesannepada o Meš-Ane-Pada o Mesanapeda, "heroi escollit pel cel", anomenat a vegades Nanne, va ser rei d'Ur i el primer rei de la primera dinastia d'Ur a Sumer a la meitat del tercer mil·lenni aC segons la llista de reis sumeris.
Veure Mesopotàmia і Mesannepada
Mil·lenni II aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 2000 aC fins al 1001 aC.
Veure Mesopotàmia і Mil·lenni II aC
Mitanni
Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) va ser un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.
Veure Mesopotàmia і Mitanni
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Veure Mesopotàmia і Mite
Mitologia sumèria
Principals divinitats cosmogològiques La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Mitologia sumèria
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Veure Mesopotàmia і Mitridates I de Pàrtia
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Veure Mesopotàmia і Multiplicació
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Veure Mesopotàmia і Muntanyes del Taure
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Mesopotàmia і Museu del Louvre
Nabucodonosor II
Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.
Veure Mesopotàmia і Nabucodonosor II
Nanna
Nanna (en sumeri: 𒀭𒋀𒆠 DŠEŠ.KI, DNANNA) va ser el déu tutelar de la ciutat sumèria d'Ur.
Veure Mesopotàmia і Nanna
Naram-Sin
* Naram-Sin d'Accàdia, rei d'Accàdia vers 2190 – 2154 aC.
Veure Mesopotàmia і Naram-Sin
Naram-Sin d'Accàdia
Àrees revoltades contra Naram-Sin cap al 2260 aC L'imperi de Naram-Sin cap al 2250 aC Naram-Sin o Naram-Sîn (? - 2223 aC) (en accadi, 𒀭𒈾𒊏𒄠𒀭𒂗𒍪) va ser el quart rei de l'Imperi d'Accad.
Veure Mesopotàmia і Naram-Sin d'Accàdia
Nòmada
Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.
Veure Mesopotàmia і Nòmada
Ningirsu
Ningirsu és el nom d'una deïtat sumèria de l'estat de Lagaix.
Veure Mesopotàmia і Ningirsu
Ninhursag
Ninhursag (en sumeri 𒊩𒌆𒉺𒂅/ Ninḫursag) és una de les denominacions de la dea mare sumèria.
Veure Mesopotàmia і Ninhursag
Ninurta
Ninurta (en sumeri, 𒀭𒊩𒌆𒅁) (o també Ningursu; 𒀭𒊩𒌆𒄈𒋢) va ser un déu de la mitologia sumèria i de Girsu, una de les ciutats-estat del regne de Lagaix), casat amb la dea Gatumdu de Lagaix. Era fill del déu Enlil i déu tutelar de Nippur, juntament amb el seu pare.
Veure Mesopotàmia і Ninurta
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Veure Mesopotàmia і Nippur
Nombre decimal
Deu dits en dues mans, el possible origen del comptatge decimal Els nombres decimals o sistema decimal estan basats en els múltiples del nombre 10.
Veure Mesopotàmia і Nombre decimal
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Veure Mesopotàmia і Nombre π
Oman
El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.
Veure Mesopotàmia і Oman
Ormazd IV
Ruïnes d'una ciutat fantasma sassànida a Izadkhast Ormazd IV fou un sobirà de l'imperi sassànida, fill d'Anushirvan, al qual succeí l'any 579 de la nostra era.
Veure Mesopotàmia і Ormazd IV
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Veure Mesopotàmia і Osroene
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Veure Mesopotàmia і Pakistan
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Veure Mesopotàmia і Parts
Patesi
Escultura del cap de Gudea, ''Ensi'' de Lagaix, al Museu del Louvre. Patesi o ensi va ser el títol que se'ls atribuïa als governants de les antigues ciutats estat sumèries. El patesi va ser el governador del bressol de les civilitzacions (Mesopotàmia).
Veure Mesopotàmia і Patesi
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Veure Mesopotàmia і Pàrtia
Període d'Uruk
El període d'Uruk va ser una fase cultural de la civilització de Mesopotàmia, que va seguir al període de l'Obeid.
Veure Mesopotàmia і Període d'Uruk
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Veure Mesopotàmia і Perses
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Mesopotàmia і Planeta
Poliàndria
S'anomena poliàndria la varietat de poligàmia en què una femella manté una relació amb dos o més mascles.
Veure Mesopotàmia і Poliàndria
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Veure Mesopotàmia і Potenciació
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Veure Mesopotàmia і Prehistòria
Rabianum
Rabianum és el nom que tenien el governadors (alcaldes) de les ciutats de Sumer que no eren capital de l'estat, però que tenien una certa importància.
Veure Mesopotàmia і Rabianum
Refrany
miniatura Un refrany (del llatí refringere) és l'exposició en forma de sentència d'una idea, de la qual traspua una conclusió, ensenyament o norma de conducta.
Veure Mesopotàmia і Refrany
Regne d'Amurru
mapa geopolític d'Orient Mitjà durant el període d'Amarna, abans que Amurru formés part de la zona d'influència hitita Amurru i Síria durant la dominació hitita. Amurru era el nom que es donava a una regió muntanyosa situada entre el riu Orontes i la costa mediterrània, a les terres de la regió de Síria.
Veure Mesopotàmia і Regne d'Amurru
Resta
"5 - 2.
Veure Mesopotàmia і Resta
Rimuix d'Accad
Imperi d'Akkad amb Rimuix i Manixtuixu Rimuix d'Accad o Rimuš va ser el fill i successor de Sargon al capdavant de l'imperi d'Accad, i segons diu la Llista de reis sumeris va regnar nou anys.
Veure Mesopotàmia і Rimuix d'Accad
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Mesopotàmia і Roma
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Veure Mesopotàmia і Samarra
Sargon I
Sargon I o també Šarru-kīn I va ser rei d'Assíria (Assur) que va regnar, segons la cronologia mitjana, cap a la meitat del, però segons la llista d'oficials anuals (limmu) seria una mica anterior, del 1905 aC al 1865 aC.
Veure Mesopotàmia і Sargon I
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Mesopotàmia і Sàtrapa
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Mesopotàmia і Síria
Sedentarisme
Fragment d'un fresc de la civilització minoica El sedentarisme és la forma més recent de població humana en la qual una societat deixa de ser nòmada per a establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva.
Veure Mesopotàmia і Sedentarisme
Semites
HE).https://books.google.cat/books?id.
Veure Mesopotàmia і Semites
Semites de Mesopotàmia
Els sumeris descriuen l'entrada dels semites a Mesopotàmia abans del 3000 aC com una inundació, és a dir en termes similars al diluvi, però com una inundació de persones.
Veure Mesopotàmia і Semites de Mesopotàmia
Sippar
Sippar (en sumeri: 𒌓𒄒𒉣𒆠, Zimbir) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de la ciutat de Xuruppak.
Veure Mesopotàmia і Sippar
Sistema sexagesimal
El sistema sexagesimal és un sistema de representació numèrica (sistema de numeració) en base seixanta.
Veure Mesopotàmia і Sistema sexagesimal
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Veure Mesopotàmia і Suma
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Veure Mesopotàmia і Sumer
Sumeri
El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.
Veure Mesopotàmia і Sumeri
Sumeris
Els sumeris van ser el poble que va donar origen a la civilització sumèria cap al 5000 aC.
Veure Mesopotàmia і Sumeris
Tell Halaf
Tell Halaf és un jaciment arqueològic de Síria a la governació d'al-Hasakah al nord-est del país prop de la frontera amb Turquia, enfront de Ceylanpınar, a la vall i prop del naixement del Khabur.
Veure Mesopotàmia і Tell Halaf
Tidnum
Tidnum o Tidanum era una tribu de nòmades semites que va fer expedicions per assentar-se a Mesopotàmia cap a l'any 2100 aC al 2000 aC junt amb els Amurru.
Veure Mesopotàmia і Tidnum
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Mesopotàmia і Tigris
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Mesopotàmia і Trajà
Umma (ciutat estat)
Umma amb Lugal-Zage-Si cap al 2350 aC. Kish, Umma i Akkad, 2400 a 2350 aC. Umma va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Umma (ciutat estat)
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Veure Mesopotàmia і Ur
Ur-Nammu
Ur Ur-Nammu va ser el fundador de la tercera dinastia d'Ur segons diu la llista de reis sumeris.
Veure Mesopotàmia і Ur-Nammu
Ur-Nanxe
Estela portant la inscripció «Ur-Nanxe, fill de Gunidu, a Ningirsu», Museu del Louvre Ur-Nanxe (en sumeri 𒌨𒀭𒀏, UR-NANŠE "Guerrer de Nanxe") o Ur-Nina va ser el primer ensi (rei) de la Primera dinastia de Lagaix, independent després del període de Mesalim cap al 2520 aC.
Veure Mesopotàmia і Ur-Nanxe
Urbaba
Urbaba (en sumeri 𒌨𒀭𒁀𒌑 ur.ba.ba) va ser ensi de Lagaix del 2164 aC al 2144 aC segons la cronologia mitjana, i aproximadament contemporani a Xu-Durul, l'últim rei d'Accad.
Veure Mesopotàmia і Urbaba
Urshu
Urshu, Uršu o Ursum era una ciutat estat de Mesopotàmia a l'Eufrates superior, vassall de Kargamiš (Karkemish) de situació desconeguda però no gaire llunyana de Karkemish, al nord d'aquesta.
Veure Mesopotàmia і Urshu
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Uruk
Urukagina
Urukagina (alternativament Uruinimgina o Irikagina) (en sumeri: 𒌷𒅗𒄀𒈾) va ser ensi Lagash cap al 2355 aC, per pocs anys, fins a la conquesta de Lagash per Lugalzagesi d'Umma cap al 2350 aC Es creu que fou un usurpador que va enderrocar a Lugalbanda assolint el títol reial dient que havia estat escollit per déu; va ser un legislador (el seu codi legal no es coneix més que per referències en altres documents però seria el primer codi legal de la historia) que va disminuir el poder econòmic-religiós de la monarquia i va alliberar als ciutadans dels deutes i altres servituds; va prohibir la diandra (una dona es casava amb dos homes) esmentant que l'antiga poliàndria, de la que la diàndria ("di" de "dos") era una resta, ja no podia acceptar-se; i es va proclamar defensor de vídues i orfes, amb reducció d'impostos.
Veure Mesopotàmia і Urukagina
Utukhengal
Utukhengal o Utuḫengal va ser un rei sumeri de la cinquena dinastia d'Uruk del 2116 aC al 2110 aC, segons la Llista de reis sumeris.
Veure Mesopotàmia і Utukhengal
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Veure Mesopotàmia і Volta
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Mesopotàmia і Volum
Xaguin
Xaguin o Šaguin era el càrrec més alt de l'exèrcit sumeri equivalent a general-governador militar.
Veure Mesopotàmia і Xaguin
Xamaix
conquistador babiloni Xamaix (accadi: Šamaš; fenici: 𐤔𐤌𐤔 šmš; siríac clàssic: ܫܡܫܐ, šemša) era una divinitat venerada a l'antiga Mesopotàmia (equivalent a lUtu sumeri (en sumeri, dUD 𒀭𒌓)).
Veure Mesopotàmia і Xamaix
Xar-Kali-Xarri
Xar-Kali-Xarri o Šar-kali-šarri (el nom vol dir 'rei de tots els reis') va ser el cinquè rei de la dinastia de Sargon i rei d'Accad.
Veure Mesopotàmia і Xar-Kali-Xarri
Xu-Sin
Dominis de Xu-Sin Pes de 5 mina amb el nom de Xu-Sin, a Girsu, Museu del Louvre Xu-Sin o Šu-Sin va ser rei d'Ur del 2037 aC al 2028 aC (cronologia màxima) o 1972 aC al 1964 aC (mínima).
Veure Mesopotàmia і Xu-Sin
Xulgi
Dominis de Shulgi Xulgi o Šulgi va ser rei d'Ur del 2094 aC al 2046 aC.
Veure Mesopotàmia і Xulgi
Xuruppak
Xuruppak (Šuruppak) va ser una ciutat estat de l'antiga Mesopotàmia que, al començament de la civilització sumèria, va exercir-ne per un temps l'hegemonia.
Veure Mesopotàmia і Xuruppak
Zigurat
Un zigurat és un temple de l'antiga Mesopotàmia que té forma d'una torre esglaonada.
Veure Mesopotàmia і Zigurat
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Veure Mesopotàmia і 117
166
El 166 (CLXVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Mesopotàmia і 166
Vegeu també
Geografia de Kuwait
- Al-Batin
- Frontera entre l'Iraq i Kuwait
- Mesopotàmia
- Xatt al-Arab
Geografia de Síria
- Batanea
- Granges de Xebaa
- Jordà (riu)
- Llevant (Orient Pròxim)
- Mesopotàmia
- Regió de Síria
- Terra d'Israel
- Via Maris
Regions històriques de l'Àsia Menor
- Alta Mesopotàmia
- Arzawa
- Bitínia
- Càldia
- Cària
- Cilícia
- Galàcia
- Hapalla
- Hexàpolis dòrica
- Lícia
- Lídia
- Licaònia
- Mísia (regió)
- Mesopotàmia
- Paflagònia
- Pamfília
- Pisídia
- Regió de Frígia
- Regió del Pont
- Regne de Mira
- Tíana
- Timonitis
- Tròada
També conegut com Antiga Mesopotàmia, Mesopotàmia., Mesopotàmic, Mesopotàmica, Regió de Mesopotàmia.