Taula de continguts
165 les relacions: Albània, Alfons II de Nàpols, Amasra, Amasya, Anadolu Hisari, Anapa, Aq Qoyunlu, Azov (Rostov), Òtranto, Çandarli Halil Paixà, Baiazet II, Balcans, Batalla de Varna, Bílhorod-Dnistrovski, Beilicat de Hamit-oğlu, Beilicat dels karamànides, Belgrad, Caiguda de Constantinoble, Canó, Cèsar (títol), Constantinoble, Crimea, Croada de Varna, Damad II İbrahim Bey, Danubi, Demetri II Paleòleg, Despotat de Morea, Dhu l-Kadr, Dinastia Candar, Dinastia Osman, Ducat (moneda), Durrës, Edirne, Emirat de Granada, Esmirna, Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà, Esteve III de Moldàvia, Eubea, Eugeni IV, Felip III de Borgonya, Feodòssia, Ferran I de Nàpols, Fusta (vaixell), Galera, Gazària, Gàlata, Gedik Ahmad Paixà, Gentile Bellini, Gran Visir, Guerra de Ferrara, ... Ampliar l'índex (115 més) »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Veure Mehmet II і Albània
Alfons II de Nàpols
Alfons II de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1448 - Messina, 1495), rei de Nàpols (1494-1495) i rei titular de Jerusalem.
Veure Mehmet II і Alfons II de Nàpols
Amasra
Amasra (del grec Amastris Ἄμαστρις, gen. Ἀμάστριδος) és una petita ciutat portuària de la mar Negra situada a la província de Bartın, Turquia.
Veure Mehmet II і Amasra
Amasya
Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.
Veure Mehmet II і Amasya
Anadolu Hisari
Anadolu Hisarı Anadolu Hisarı (també Anadoluhisari; altres noms: Güzeldje Hisar, Yenidje, Yeni Hisar i Akča Hisar) és una fortalesa de Turquia, a Istanbul, a la riba asiàtica del Bòsfor.
Veure Mehmet II і Anadolu Hisari
Anapa
Anapa (Анапа) és una ciutat de Rússia, antic port de la tribu natkhuai dels circassians i avui dins el territori de Krasnodar.
Veure Mehmet II і Anapa
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Veure Mehmet II і Aq Qoyunlu
Azov (Rostov)
Azov - Азов - és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Veure Mehmet II і Azov (Rostov)
Òtranto
Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.
Veure Mehmet II і Òtranto
Çandarli Halil Paixà
Çandarli Halil Paixà (en turc Çandarlı Halil Paşa, pronunciat Txandarli Khalil Paixà) (mort 1453) fou gran visir otomà, fill gran del gran visir Çandarli Ibrahim Paixà.
Veure Mehmet II і Çandarli Halil Paixà
Baiazet II
Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.
Veure Mehmet II і Baiazet II
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Mehmet II і Balcans
Batalla de Varna
La batalla de Varna, el principal enfrontament de la Croada de Varna, es lliurà el 10 de novembre del 1444 prop de Varna, a l'est de l'actual Bulgària, no gaire lluny de la costa del mar Negre.
Veure Mehmet II і Batalla de Varna
Bílhorod-Dnistrovski
Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s.
Veure Mehmet II і Bílhorod-Dnistrovski
Beilicat de Hamit-oğlu
El beilicat de Hamit-oğlu o Hamid-Oghlu (també anomenat Hamitoğulları) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1300 i 1391 i tenia per capital la ciutat de Eğirdir, a l'actual Turquia.
Veure Mehmet II і Beilicat de Hamit-oğlu
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Veure Mehmet II і Beilicat dels karamànides
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Veure Mehmet II і Belgrad
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Mehmet II і Caiguda de Constantinoble
Canó
Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.
Veure Mehmet II і Canó
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Veure Mehmet II і Cèsar (títol)
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Mehmet II і Constantinoble
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Veure Mehmet II і Crimea
Croada de Varna
La croada de Varna fou una fracassada campanya militar organitzada els anys 1443 i 1444 per diversos monarques europeus amb intenció de contrarestar l'expansió de l'Imperi Otomà per l'Europa central, en especial per la zona de penetració dels Balcans.
Veure Mehmet II і Croada de Varna
Damad II İbrahim Bey
Damad II İbrahim Bey també Tadj al-Din Ibrahim Bey fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.
Veure Mehmet II і Damad II İbrahim Bey
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Mehmet II і Danubi
Demetri II Paleòleg
Demetri Paleòleg (en grec:,Dēmētrios II Palaiologos), fou el setè governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota.
Veure Mehmet II і Demetri II Paleòleg
Despotat de Morea
El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.
Veure Mehmet II і Despotat de Morea
Dhu l-Kadr
Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.
Veure Mehmet II і Dhu l-Kadr
Dinastia Candar
La dinastia Candar o la Casa de Candar (en turc modern: Candaroğulları), Beilicat de Candar, Principat de Candar (Candaroğulları Beyliği, Candar Beyliği), també coneguda com la dinastia d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları), Beilicat d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları Beyliği, İsfendiyar Beyliği) o Beilicat de Sinope, és una dinastia príncep d'Anatolia turca oghuz que va regnar als territoris corresponents a les províncies d'Eflani, Kastamonu, Sinope, Zonguldak, Bartın, Karabük, Samsun, Bolu, Ankara i Çankırı a l'actual República de Turquia de l'any 1291 a 1461.
Veure Mehmet II і Dinastia Candar
Dinastia Osman
La dinastia Osman, dinastia osmanlí, dinastia otomana o Casa Imperial d'Osman va regir l'Imperi Otomà des de 1299 a 1923 (amb la destitució de Mehmet VI i la instauració de la República de Turquia).
Veure Mehmet II і Dinastia Osman
Ducat (moneda)
'''Ducats''' d'Àustria El ducat és una moneda d'or antiga, encunyada a diversos països d'Europa a partir del.
Veure Mehmet II і Ducat (moneda)
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Veure Mehmet II і Durrës
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Veure Mehmet II і Edirne
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Veure Mehmet II і Emirat de Granada
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Veure Mehmet II і Esmirna
Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà
Els estats vassalls otomans foren una sèrie d'estats vassalls o tributaris, en general localitzats a la perifèria de l'Imperi Otomà, que estaven sota sobirania de la Sublim Porta, però sobre els quals no s'exercia el control directe per diverses raons.
Veure Mehmet II і Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà
Esteve III de Moldàvia
Esteve el Gran o Esteve III de Moldàvia (Borzești 1433, – 2 de juliol de 1504), en romanès es diu Ştefan cel Mare (Esteve el Gran) Ştefan cel Mare şi Sfânt (Esteve el Gran i Sant), fill de Bogdan II de Moldàvia, va governar com a príncep Moldàvia entre 1457 i 1504 i és el màxim representant de la casa de Muşat.
Veure Mehmet II і Esteve III de Moldàvia
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Veure Mehmet II і Eubea
Eugeni IV
Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.
Veure Mehmet II і Eugeni IV
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Veure Mehmet II і Felip III de Borgonya
Feodòssia
Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.
Veure Mehmet II і Feodòssia
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Veure Mehmet II і Ferran I de Nàpols
Fusta (vaixell)
Fusta representada en un llibre de Jan Huygen van Linschoten. Una fusta era una embarcació estreta, lleugera i ràpida, de poc calat, impulsada per rems i vela, en essència, una petita galera.
Veure Mehmet II і Fusta (vaixell)
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Veure Mehmet II і Galera
Gazària
Colònies genoveses a Crimea Gazària és la denominació que es donava a les colònies que la República de Gènova tenia a la península de Crimea i al voltant del mar Negre, des de mitjan fins a finals del.
Veure Mehmet II і Gazària
Gàlata
XIX per activar el creixement urbà cap al nord. Gàlata era un barri enfront de Constantinoble (actual Istanbul, Turquia), situat a la riba nord del Corn d'Or, l'entrada del qual el separa del centre històric de la península de l'antiga Constantinoble.
Veure Mehmet II і Gàlata
Gedik Ahmad Paixà
Ahmad Pasha Gedik (Sèrbia, ? - Edirne, 18 de novembre de 1482) fou gran visir otomà.
Veure Mehmet II і Gedik Ahmad Paixà
Gentile Bellini
Gentile Bellini (Venècia, un poc abans de 1428 — c. 1507) va ser un pintor italià de l'escola veneciana, fill de Jacopo Bellini i germà de Giovanni Bellini.
Veure Mehmet II і Gentile Bellini
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Veure Mehmet II і Gran Visir
Guerra de Ferrara
Hèrcules I d'Este La guerra de Ferrara, també coneguda com la guerra de la sal, es va lluitar entre el 1482 i el 1484 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.
Veure Mehmet II і Guerra de Ferrara
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Mehmet II і Guerra dels Cent Anys
Guerres otomanosèrbies
Aquests conflictes–d'Otomana serbis inclouen aquells de Sèrbia medieval contra l'Imperi d'Otomana, fins que Primera Guerra Mundial (Turquia moderna).
Veure Mehmet II і Guerres otomanosèrbies
Hacı I Giray
Hacı I Giray (abans Hadjdji Giray) (? - 1466) fou el fundador de la dinastia gengiskhànida de kans de Crimea anomenada Dinastia Giray.
Veure Mehmet II і Hacı I Giray
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Veure Mehmet II і Horda d'Or
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Veure Mehmet II і Imperi de Trebisonda
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Mehmet II і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Mehmet II і Imperi Romà d'Orient
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Mehmet II і Islam
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Mehmet II і Istanbul
Istme de Corint
L'istme de Corint és un braç de terra d'uns 6 km d'amplada que uneix la península del Peloponès amb la Grècia central.
Veure Mehmet II і Istme de Corint
Joan Hunyadi
Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.
Veure Mehmet II і Joan Hunyadi
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Veure Mehmet II і Kanat de Crimea
Karaman (ciutat)
Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.
Veure Mehmet II і Karaman (ciutat)
Kastamonu
Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.
Veure Mehmet II і Kastamonu
Khass Oda
Khass Oda (Cambra Privada) fou un dels quatre departaments en què estava organitzat lenderan o servei interior del palau otomà (els altres tres eren el departament del Tresor o khazine, el Guarda-menjador privat o kilar-i khass, i la Gran i Petita Cambres o Büyük ve Küçük Odalar.
Veure Mehmet II і Khass Oda
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Veure Mehmet II і Konya
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Veure Mehmet II і Kosovo
Krujë
Vista de Krujë Museu Skanderbeg Krujë (en albanès i oficialment) o Croia és una ciutat d'Albània, capital del districte de Krujë al comtat o regió de Durrës, i té una població d'uns 20.000 habitants.
Veure Mehmet II і Krujë
Ladislau de Varna
s. XIX) representant Vladislau Ladislau de Varna (31 d'octubre de 1424 - 10 de novembre de 1444) va ser rei de Polònia a partir de 1434 (Ladislau III, en polonès: Władysław III), i d'Hongria a partir de 1440 (Vladislau I, en hongarès: I. Ulászló), fins a la seva mort combatent l'Imperi Otomà a la batalla de Varna.
Veure Mehmet II і Ladislau de Varna
Legat
Xilografia mostrant Enric II d'Anglaterra saludant un legat papal Un legat (del títol de l'antiga Roma legatus) és un representant personal del papa a nacions estrangeres, o una part de l'Església catòlica.
Veure Mehmet II і Legat
Lezhë
Vista de Lezhë Lezhë (Albanès: Lezha o Lezhë; italià: Alessio) és una ciutat del nord-oest d'Albània, al districte i comtat del mateix nom a 30 km al sud de Scutari (Shkodër).
Veure Mehmet II і Lezhë
Mahmud Paixà
* Mahmud Nedim Paşa (Istanbul, 1817/1818 - 1883), gran visir otomà.
Veure Mehmet II і Mahmud Paixà
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Veure Mehmet II і Mamelucs
Manisa (Turquia)
Manisa Manisa és una ciutat de l'oest de Turquia, a la regió de l'Egeu i capital de la província de Manisa.
Veure Mehmet II і Manisa (Turquia)
Manuel Cantacuzè (usurpador)
Manuel Cantacuzè fou un líder de la revolta del 1453 contra els governants de la família Paleòleg al Despotat de Morea.
Veure Mehmet II і Manuel Cantacuzè (usurpador)
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Mehmet II і Mar Negra
Maties Corví
Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.
Veure Mehmet II і Maties Corví
Màrtirs d'Òtranto
Antoni Primaldo i els seus companys màrtirs, també coneguts com els màrtirs d'Òtranto, eren 813 habitants de Salento, a Òtranto, al sud d'Itàlia, que van ser assassinats el 14 d'agost de 1480 quan la ciutat va caure en mans d'una força otomana liderada per Gedik Ahmad Paixà.
Veure Mehmet II і Màrtirs d'Òtranto
Meñli I Giray
Meñli I Giray o Mengli Giray (1445-1515) fou un dels més importants kans de Crimea.
Veure Mehmet II і Meñli I Giray
Mistràs
Mistràs, també Mistra, Mystra i Mistras (grec: Μυστράς, Μυζηθράς, Mizithras Myzithra en la ''Crònica de Morea''), fou una ciutat fortificada a Morea (a l'edat mitjana, el Peloponès), a la muntanya de Taíget, prop de l'antiga Esparta.
Veure Mehmet II і Mistràs
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Mehmet II і Moldàvia
Monembasia
Promontori de Monembasia, vista des del port de Gefira Badia de Monemvasia Monembasia (català medieval: Malvasia;;, també apareix Benefshe i Monvasya), és una vila medieval fortificada ubicada en una petita península de la costa est del Peloponès, a Grècia.
Veure Mehmet II і Monembasia
Murat II
Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.
Veure Mehmet II і Murat II
Orban (fabricant d'armes)
Orban, també conegut com a Urban (mort el 1453), era un fonedor de ferro i enginyer de Brassó, Transylvania, al Regne d'Hongria (avui Brasov, Romania), qui va fabricar artilleria de gran calibre pel setge Otomà de Mehmet II a Constantinoble el 1453.
Veure Mehmet II і Orban (fabricant d'armes)
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Mehmet II і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Mehmet II і Polònia
Principat de Moldàvia
El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.
Veure Mehmet II і Principat de Moldàvia
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Veure Mehmet II і Pulla
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Mehmet II і Regne d'Hongria
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Mehmet II і Regne de Nàpols
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Mehmet II і Reis Catòlics
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Mehmet II і República de Gènova
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Mehmet II і República de Venècia
Rodes (ciutat)
Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.
Veure Mehmet II і Rodes (ciutat)
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Veure Mehmet II і Rumèlia
Rumelihisarı
Rumelihisarı o Rumeli Hisarı (turc), Rumelihisari, Rumeli Hisari o fortalesa de Rumèlia és una fortalesa situada a Istanbul, Turquia, en un turó al costat europeu del Bòsfor, al nord del barri Bebek, en el districte de Sarıyer i que dona nom al barri del seu voltant.
Veure Mehmet II і Rumelihisarı
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Mehmet II і Segle XV
Setge d'Òtranto (1480)
El Setge d'Òtranto va tenir lloc entre 1480 i 1481 quan la ciutat i la fortalesa d'Otranto, al sud d'Itàlia, va ser assetjada per les tropes otomanes.
Veure Mehmet II і Setge d'Òtranto (1480)
Setge d'Òtranto (1481)
El Setge d'Òtranto de l'any 1481 va ser la resposta de les tropes del Regne de Nàpols per a recuperar la ciutat i la fortalesa d'Otranto, al sud d'Itàlia, que havia estat assetjada per les tropes otomanes i conquerida l'any 1480.
Veure Mehmet II і Setge d'Òtranto (1481)
Setge de Belgrad (1456)
Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el sultà otomà Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria.
Veure Mehmet II і Setge de Belgrad (1456)
Setge de Trebisonda (1461)
El setge de Trebisonda fou el setge reeixit de la ciutat de Trebisonda, capital de l'Imperi de Trebisonda, pels otomans sota el comandament del soldà Mehmet II.
Veure Mehmet II і Setge de Trebisonda (1461)
Shkodër
Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.
Veure Mehmet II і Shkodër
Silifke
Murs exteriors del castell de Silifke Silifke o Selefke, en grec: Σελεύκεια, Selèucia; en àrab, Seleukiya; en armeni, Selefkia o Selewkia; en franc, Le Selef, Salef, Saleph, és una localitat i un districte al centre-sud de la província de Mersin (abans, a la província d'Adana), a 87 km a l'oest de Mersin, al costat del riu Göksu (antic Calycadnos), no lluny de les muntanyes del Taure, Turquia, però a només 14 km de la mar Mediterrània.
Veure Mehmet II і Silifke
Sinope
Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.
Veure Mehmet II і Sinope
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Veure Mehmet II і Sixt IV
Skanderbeg
Skanderbeg Tomba de Skanderbeg a Lezhë. Gjergj Kastrioti catalanitzat Jordi Castriota (1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès.
Veure Mehmet II і Skanderbeg
Slàviansk-na-Kubani
Slàviansk-na-Kubani - Славянск-на-Кубани - és una ciutat del territori de Krasnodar, a Rússia.
Veure Mehmet II і Slàviansk-na-Kubani
Statu quo
Statu quo és un terme llatí que podem traduir com a «estat actual de les coses, situació en què es troben».
Veure Mehmet II і Statu quo
Suceava
Palau Administratiu de Suceava, seu del govern provincial La ciutat de Suceava (en romanès,; en alemany Suczawa, en polonès Suczawa, en ucraïnès Сучава, en jiddisch שאַץ) és una localitat del nord-est de Romania, capital de la província de Suceava, a la regió històrica de Bucovina.
Veure Mehmet II і Suceava
Sultanzâde İshak Bey
Sultanzâde İshak Bey fou amir o beg (bey) de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.
Veure Mehmet II і Sultanzâde İshak Bey
Sultanzâde Pîr Ahmed Bey
Sultanzâde Pîr Ahmed Bey fou amir o beg (bey) de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.
Veure Mehmet II і Sultanzâde Pîr Ahmed Bey
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Veure Mehmet II і Sultà
Târgoviște
Târgoviște és una ciutat al județ de Dâmbovița.
Veure Mehmet II і Târgoviște
Tomàs Paleòleg
Tomàs Paleòleg (en grec:,Thomas Palaiologos), fou el sisè governant de la província bizantina de Morea que va fer servir el títol de dèspota.
Veure Mehmet II і Tomàs Paleòleg
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Veure Mehmet II і Valàquia
Vlad Țepeș
Vlad III, més conegut com a Vlad Țepeș (Vlad l'Empalador) o Vlad Dràcula (en romanès: Vlad Drăculea; Sighișoara, Transsilvània; 1428/1431 - 1476/1477) fou príncep de Valàquia i un heroi nacional de Romania.
Veure Mehmet II і Vlad Țepeș
Vlorë
Vlorë, vista general Vlorë (en albanès Vlorë o Vlora, en italià i antigament en català Valona), és una ciutat portuària d'Albània situada a la badia de Vlorë (amb la famosa illa de Sazan, o Saseno, a l'entrada).
Veure Mehmet II і Vlorë
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet II і 1 de juny
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet II і 11 d'agost
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Mehmet II і 1420
1428
Països Catalans.
Veure Mehmet II і 1428
1443
; Països Catalans.
Veure Mehmet II і 1443
1446
;Països Catalans.
Veure Mehmet II і 1446
1448
;Països Catalans.
Veure Mehmet II і 1448
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet II і 1450
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet II і 1451
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mehmet II і 1452
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet II і 1453
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet II і 1454
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet II і 1456
1459
;Països Catalans.
Veure Mehmet II і 1459
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet II і 1460
1461
;Països Catalans.
Veure Mehmet II і 1461
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Mehmet II і 1463
1464
; Països Catalans.
Veure Mehmet II і 1464
1465
; Països Catalans.
Veure Mehmet II і 1465
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet II і 1466
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet II і 1467
1468
; Països Catalans.
Veure Mehmet II і 1468
1469
(Brescia.
Veure Mehmet II і 1469
1471
; Països Catalans.
Veure Mehmet II і 1471
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Veure Mehmet II і 1472
1473
;Països Catalans.
Veure Mehmet II і 1473
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet II і 1474
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mehmet II і 1475
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet II і 1476
1479
; Països Catalans.
Veure Mehmet II і 1479
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mehmet II і 1480
1481
; Països Catalans.
Veure Mehmet II і 1481
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Mehmet II і 1484
1492
;Països Catalans.
Veure Mehmet II і 1492
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mehmet II і 1493
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Mehmet II і 17 de gener
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Mehmet II і 18 de febrer
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet II і 19 de maig
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet II і 2 d'agost
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet II і 22 de setembre
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Mehmet II і 25 de gener
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet II і 28 de juliol
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet II і 29 de maig
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Mehmet II і 3 de febrer
3 de maig
El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet II і 3 de maig
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet II і 30 de març
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet II і 6 d'abril
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet II і 9 de juny
També conegut com Fatih Sultan Mehmet, Mehmed II, Mehmet el Conqueridor.