Taula de continguts
221 les relacions: Alan Turing, Albert Einstein, Alexander Grothendieck, Anàlisi complexa, Anàlisi funcional, Anàlisi matemàtica, Anàlisi numèrica, Anàlisi real, Andrei Kolmogórov, Anell (matemàtiques), Antiga Grècia, Apollo 11, Apologia d'un matemàtic, Aristòtil, Aritmètica, Aritmètica modular, Arquimedes, Astronomia, Augustin Louis Cauchy, Axioma, Émilie du Châtelet, Évariste Galois, Àlef, Àlgebra abstracta, Bellesa, Bernard Bolzano, Blaise Pascal, Carl Benjamin Boyer, Carl Friedrich Gauß, Caroline Herschel, Català, Càlcul diferencial, Càlcul infinitesimal, Càlcul numèric, Càlcul vectorial, Christine Darden, Ciència, Ciència formal, Ciències naturals, Ciceró, Combinatòria, Comerç, Complexitat computacional, Compressió de dades, Comptabilitat, Conjectura de Goldbach, Conjectura de Poincaré, Conjectura dels nombres primers bessons, Conjunt, Cos (matemàtiques), ... Ampliar l'índex (171 més) »
Alan Turing
Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic.
Veure Matemàtiques і Alan Turing
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Matemàtiques і Albert Einstein
Alexander Grothendieck
Alexander Grothendieck (Berlín, 28 de març de 1928 - Sent Gironç, 13 de novembre de 2014) va ser un matemàtic apàtrida, nacionalitzat francès el 1971, que durant la segona meitat del va portar a terme un extraordinari procés d'unificació de l'aritmètica, la geometria algebraica i la topologia, donant gran impuls al desenvolupament d'aquestes tres branques fonamentals de les matemàtiques.
Veure Matemàtiques і Alexander Grothendieck
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Veure Matemàtiques і Anàlisi complexa
Anàlisi funcional
Lanàlisi funcional és la branca de les matemàtiques, i específicament de l'anàlisi, que tracta de l'estudi d'espais de funcions.
Veure Matemàtiques і Anàlisi funcional
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Veure Matemàtiques і Anàlisi matemàtica
Anàlisi numèrica
data.
Veure Matemàtiques і Anàlisi numèrica
Anàlisi real
Les primeres quatre sumes parcials de la sèrie de Fourier per a una ona quadrada. Les sèries de Fourier són una eina important en l'anàlisi real. L'anàlisi real o teoria de les funcions de variable real és la branca de l'anàlisi matemàtica que s'ocupa dels nombres reals i les seves funcions, seqüències i sèries.
Veure Matemàtiques і Anàlisi real
Andrei Kolmogórov
fou un matemàtic rus, preeminent en el, que va avançar diversos camps científics (entre ells la teoria de probabilitats, la topologia, la lògica intuïcionista, les turbulències, la mecànica clàssica i la complexitat computacional).
Veure Matemàtiques і Andrei Kolmogórov
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Veure Matemàtiques і Anell (matemàtiques)
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Matemàtiques і Antiga Grècia
Apollo 11
La missió lunar nord-americana Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna.
Veure Matemàtiques і Apollo 11
Apologia d'un matemàtic
L'Apologia d'un matemàtic és un assaig escrit el 1940 pel matemàtic britànic G. H. Hardy.
Veure Matemàtiques і Apologia d'un matemàtic
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Matemàtiques і Aristòtil
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Veure Matemàtiques і Aritmètica
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Veure Matemàtiques і Aritmètica modular
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Veure Matemàtiques і Arquimedes
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Matemàtiques і Astronomia
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Veure Matemàtiques і Augustin Louis Cauchy
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Matemàtiques і Axioma
Émilie du Châtelet
Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa del Châtelet (París, 17 de desembre del 1706-Lunéville, 10 de setembre del 1749) fou una matemàtica, física i escriptora francesa.
Veure Matemàtiques і Émilie du Châtelet
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Veure Matemàtiques і Évariste Galois
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Veure Matemàtiques і Àlef
Àlgebra abstracta
grup, un concepte fonamental en àlgebra abstracta. L'àlgebra abstracta és la branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques, com ara grups, anells, cossos, mòduls, espais vectorials i àlgebres.
Veure Matemàtiques і Àlgebra abstracta
Bellesa
El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.
Veure Matemàtiques і Bellesa
Bernard Bolzano
Bernard Placidus Johann Nepomuk Bolzano (Praga, Bohèmia (actual República Txeca), 5 d'octubre de 1781 - ídem, 18 de desembre de 1848), conegut com a Bernard Bolzano va ser un matemàtic, lògic, filòsof i teòleg bohemi que va escriure en alemany i que va realitzar importants contribucions a les matemàtiques i a la Teoria del coneixement.
Veure Matemàtiques і Bernard Bolzano
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Veure Matemàtiques і Blaise Pascal
Carl Benjamin Boyer
va ser un historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Veure Matemàtiques і Carl Benjamin Boyer
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Veure Matemàtiques і Carl Friedrich Gauß
Caroline Herschel
fou una astrònoma d'origen alemany nacionalitzada al Regne Unit, germana del també astrònom William Herschel, que al llarg dels seus quasi 98 anys de vida va descobrir nombrosos cometes, entre altres astres.
Veure Matemàtiques і Caroline Herschel
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Matemàtiques і Català
Càlcul diferencial
El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.
Veure Matemàtiques і Càlcul diferencial
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Veure Matemàtiques і Càlcul infinitesimal
Càlcul numèric
S'entén per càlcul numèric el conjunt de càlculs que es realitzen normalment en un sistema informàtic, tot i que els seus fonaments arrenquen de molt abans de l'existència d'ordinadors, amb la finalitat de simular l'evolució de fenòmens que comportin una certa complexitat.
Veure Matemàtiques і Càlcul numèric
Càlcul vectorial
El càlcul vectorial o anàlisi vectorial és el camp de les matemàtiques que es dedica a l'estudi de l'anàlisi real d'un vector en dues o més dimensions.
Veure Matemàtiques і Càlcul vectorial
Christine Darden
(nascuda Christine Mann) és una matemàtica, analista de dades i enginyera aeronàutica estatunidenca que va dedicar gran part dels seus 40 anys de carrera en aerodinàmica a la NASA en la recerca dels vols supersònics i l'bang sònic.
Veure Matemàtiques і Christine Darden
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Matemàtiques і Ciència
Ciència formal
Una ciència formal és una disciplina teòrica l'objecte de la qual no té contingut empíric, sinó que desenvolupa i estudia sistemes formals.
Veure Matemàtiques і Ciència formal
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Veure Matemàtiques і Ciències naturals
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Matemàtiques і Ciceró
Combinatòria
La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).
Veure Matemàtiques і Combinatòria
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Matemàtiques і Comerç
Complexitat computacional
La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.
Veure Matemàtiques і Complexitat computacional
Compressió de dades
La compressió de dades, aplicada al món de la informàtica, consisteix en el procés de codificació de dades utilitzant el mínim nombre possible de bits, o unitats d'informació.
Veure Matemàtiques і Compressió de dades
Comptabilitat
La comptabilitat és el sistema ordenat mitjançant els principis comptables de comptes (representacions de successos econòmics en l'empresa) que serveix per a observar la realitat econòmica d'una entitat econòmica i les variacions que es produeixin.
Veure Matemàtiques і Comptabilitat
Conjectura de Goldbach
Euler, datada del 7 de juny de 1742. La conjectura de Goldbach afirma que Malgrat la seva aparent senzillesa, és un dels problemes matemàtics més antics sense demostrar pertanyent a la teoria dels nombres, i forma part dels problemes de Hilbert.
Veure Matemàtiques і Conjectura de Goldbach
Conjectura de Poincaré
varietat de 3 dimensions (per exemple, la 3-esfera, és la "superfície indescriptible equivalent a una esfera en 4 dimensions"). La conjectura de Poincaré (des de la seva demostració l'any 2003 coneguda també com a Teorema de Poincaré - Perelman) és, en matemàtiques, un teorema respecte a la caracterització de l'esfera de tres dimensions o 3-esfera.
Veure Matemàtiques і Conjectura de Poincaré
Conjectura dels nombres primers bessons
En teoria dels nombres, la conjectura dels nombres primers bessons postula l'existència d'infinits primers bessons.
Veure Matemàtiques і Conjectura dels nombres primers bessons
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Veure Matemàtiques і Conjunt
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Veure Matemàtiques і Cos (matemàtiques)
Criptografia
Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.
Veure Matemàtiques і Criptografia
Darrer teorema de Fermat
El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.
Veure Matemàtiques і Darrer teorema de Fermat
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Veure Matemàtiques і David Hilbert
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Veure Matemàtiques і Demostració (matemàtiques)
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Veure Matemàtiques і Derivada
Dorothy Vaughan
va ser una matemàtica afroamericana que va treballar a la NACA (National Advisory Committee for Aeronautics), l'agència que va precedir a la NASA.
Veure Matemàtiques і Dorothy Vaughan
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Veure Matemàtiques і Economia
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Matemàtiques і Edat antiga
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Veure Matemàtiques і Elements d'Euclides
Emmy Noether
fou una matemàtica alemanya, d'ascendència jueva, especialista en la teoria d'invariants i coneguda per les seves contribucions a la física teòrica i l'àlgebra abstracta.
Veure Matemàtiques і Emmy Noether
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Veure Matemàtiques і Entropia
Equació de Laplace
En càlcul vectorial, l'equació de Laplace és una equació en derivades parcials de segon ordre de tipus el·líptic, que rep aquest nom en honor del físic i matemàtic Pierre-Simon Laplace.
Veure Matemàtiques і Equació de Laplace
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Veure Matemàtiques і Equació diferencial
Error d'arrodoniment
En matemàtiques, l'error d'arrodoniment és aquell que indica si l'arrodoniment realitzat és correcte o no.
Veure Matemàtiques і Error d'arrodoniment
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Matemàtiques і Espai vectorial
Estadística
lang.
Veure Matemàtiques і Estadística
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Matemàtiques і Euclides
Eugene Paul Wigner
fou un físic i matemàtic estatunidenc, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.
Veure Matemàtiques і Eugene Paul Wigner
Eureka!
Hieró en la part inferior dreta. Eureka! és una interjecció o exclamació amb què hom vol expressar l'alegria que se sent per haver trobat o aconseguit allò que cercava o per haver pogut solucionar un problema.
Veure Matemàtiques і Eureka!
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Matemàtiques і Física
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Veure Matemàtiques і Física teòrica
Fibrat vectorial
En matemàtiques, un fibrat vectorial és una construcció geomètrica on cada punt d'un espai topològic (o una varietat, o una varietat algebraica) li associem un espai vectorial de manera compatible, de manera que tots aquests espais vectorials, "enganxats junts", formen un altre espai topològic (o varietat diferenciable).
Veure Matemàtiques і Fibrat vectorial
Filosofia de les matemàtiques
La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.
Veure Matemàtiques і Filosofia de les matemàtiques
Florence Nightingale
Florence Nightingale, OM (Florència, Gran Ducat de Toscana, 12 de maig de 1820-Londres, 13 d'agost de 1910), fou una infermera, estadística i reformadora social britànica, considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual.
Veure Matemàtiques і Florence Nightingale
Fonaments de la matemàtica
Fonaments de la matemàtica és el terme amb què sovint s'identifiquen certs camps de la matemàtica, com ara la filosofia de la matemàtica, la lògica matemàtica, la teoria de conjunts axiomàtica, la teoria de la demostració, la teoria de models i la teoria de la recursió, que tenen en comú la cerca d'una fonamentació per la matemàtica.
Veure Matemàtiques і Fonaments de la matemàtica
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Veure Matemàtiques і Forces fonamentals
Formulació de la integral de camins
trajectòria entreA i B contribueix a la probabilitat que una partícula es propagui entre tots dos punts. La formulació mitjançant integral de camins de la mecànica quàntica és un enfocament en el qual les relacions fonamentals d'aquesta teoria es deriven utilitzant la noció de suma sobre històries, publicada per Richard Feynman el 1948.
Veure Matemàtiques і Formulació de la integral de camins
Fractal
Una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples.
Veure Matemàtiques і Fractal
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Matemàtiques і Funció
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Matemàtiques і Galileo Galilei
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Matemàtiques і Geometria
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Veure Matemàtiques і Geometria algebraica
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Veure Matemàtiques і Geometria analítica
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Veure Matemàtiques і Geometria diferencial
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Veure Matemàtiques і Geometria euclidiana
Geometria hiperbòlica
La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.
Veure Matemàtiques і Geometria hiperbòlica
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Veure Matemàtiques і Geometria no euclidiana
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Veure Matemàtiques і Georg Friedrich Bernhard Riemann
Godfrey Harold Hardy
Godfrey Harold Hardy (3 de febrer de 1877 - 1 de desembre de 1947) fou un rellevant matemàtic anglès, reconegut pels seus treballs en els camps de la teoria de nombres i en l'anàlisi matemàtica.
Veure Matemàtiques і Godfrey Harold Hardy
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Matemàtiques і Gottfried Wilhelm Leibniz
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Matemàtiques і Grec antic
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Veure Matemàtiques і Grup (matemàtiques)
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Veure Matemàtiques і Grup de Lie
Grup topològic
Grup topològic En matemàtiques, un grup topològic és una terna (G, T, \cdot) tal que.
Veure Matemàtiques і Grup topològic
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Veure Matemàtiques і Henri Poincaré
Hipàcia
Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte.
Veure Matemàtiques і Hipàcia
Hipòtesi de Riemann
Part real (en vermell) i part imaginària (en blau) de la línia crítica Re(''s'').
Veure Matemàtiques і Hipòtesi de Riemann
Incertesa
La incertesa és l'estat de falta de seguretat sobre el coneixement, caracteritzat pel dubte.
Veure Matemàtiques і Incertesa
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Veure Matemàtiques і Informàtica
Informàtica teòrica
La Informàtica teòrica és una divisió o subconjunt de la Informàtica i les Matemàtiques que se centra en els aspectes més abstractes o formals de la informàtica.
Veure Matemàtiques і Informàtica teòrica
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Veure Matemàtiques і Integració
Investigació operativa
La investigació d'operacions, investigació operativa o investigació operacional, es refereix a l'ús de models matemàtics, estadístics i algorítmics per tal de donar suport a la presa de decisions.
Veure Matemàtiques і Investigació operativa
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Matemàtiques і Isaac Newton
Jean-Baptiste-Joseph Fourier
Placa a la casa natal de Joseph Fourier a Auxerre Jean-Baptiste-Joseph Fourier (Auxerre, 21 de març de 1768 - París, 16 de maig de 1830), fou un matemàtic, físic i egiptòleg francès, conegut pels seus treballs sobre la descomposició de funcions periòdiques en sèries trigonomètriques convergents anomenades ''sèries de Fourier'', que va acabar desenvolupant-se en l'anàlisi harmònica, així com en les seves aplicacions als problemes de propagació de la calor (Llei de Fourier) i de vibracions.
Veure Matemàtiques і Jean-Baptiste-Joseph Fourier
Joan Clarke
, de casada Joan Murray, va ser una criptoanalista i numismàtica anglesa que va treballar a Bletchley Park durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Matemàtiques і Joan Clarke
John Napier
John Napier, baró de Merchiston (Edimburg, 1550 - 4 d'abril de 1617) va ser un matemàtic escocès, reconegut per haver descobert els logaritmes.
Veure Matemàtiques і John Napier
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Veure Matemàtiques і Joseph Louis Lagrange
JSTOR
JSTOR abreviació de l'anglès Journal Storage (conservació de revistes) és un arxiu fosc de revistes científiques en combinació amb un arxiu actiu accessible als usuaris autoritzats.
Veure Matemàtiques і JSTOR
Julia Robinson
, de soltera Julia Bowman, va ser una matemàtica estatunidenca coneguda per les seves contribucions als camps de la teoria de la computabilitat i la teoria de la complexitat computacional, sobretot en problemes de decisió.
Veure Matemàtiques і Julia Robinson
Karl Weierstrass
fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".
Veure Matemàtiques і Karl Weierstrass
Katherine Johnson
fou una física, científica espacial i matemàtica estatunidenca que va contribuir a l'aeronàutica dels Estats Units i als programes espacials amb l'aplicació primerenca de les computadores electròniques digitals a la NASA.
Veure Matemàtiques і Katherine Johnson
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Matemàtiques і Lògica
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Veure Matemàtiques і Lògica matemàtica
Leonardo de Pisa
Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.
Veure Matemàtiques і Leonardo de Pisa
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Veure Matemàtiques і Leonhard Euler
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Matemàtiques і Llatí
Llista de matemàtiques
Una dona (en realitat, l'al·legoria de la geometria) ensenyant a uns fraresIl·lustració dels ''Elements d'Euclides'', vers 1309-1316. La llista de matemàtiques inclou moltes dones que han destacat en les matemàtiques, tot i que, com sol passar en les diverses disciplines científiques, es tracta d'un àmbit fortament masculinitzat.
Veure Matemàtiques і Llista de matemàtiques
Maquinari
Ratolí El maquinari (en anglès hardware) d'un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques.
Veure Matemàtiques і Maquinari
Maria Gaetana Agnesi
Maria Gaetana Agnesi (Milà, ducat de Milà, 16 de maig de 1718 - Milà, República Cisalpina, 9 de gener de 1799) fou una matemàtica milanesa, i després teòloga, que es va distingir per la seva precocitat com a poliglota i polemista il·lustrada.
Veure Matemàtiques і Maria Gaetana Agnesi
Mary Jackson (enginyera)
Mary Winston Jackson (Hampton, Virgínia, 9 d'abril de 1921 - 11 de febrer de 2005) va ser una matemàtica i enginyera aeroespacial nord-americana, que va treballar per al Comitè Consultiu Nacional per a l'Aeronàutica (NACA), que més tard es transformaria en la NASA.
Veure Matemàtiques і Mary Jackson (enginyera)
Mary Somerville
va ser una matemàtica i astrònoma escocesa.
Veure Matemàtiques і Mary Somerville
Maryam Mirzakhani
Maryam Mirzakhani (en persa) (Teheran, 12 de maig de 1977-Stanford, Estats Units, 14 de juliol de 2017) fou una matemàtica iraniana que va viure i va fer recerca als Estats Units.
Veure Matemàtiques і Maryam Mirzakhani
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Veure Matemàtiques і Matemàtic
Matemàtica discreta
Grafs com aquest són estudiats per la matemàtica discreta. Matemàtica discreta és la part de la matemàtica encarregada de l'estudi d'estructures fonamentalment discretes en lloc de contínues, s'entén que allò que no és continu (conjunts finits o numerables) és discret.
Veure Matemàtiques і Matemàtica discreta
Matemàtica financera
Matemàtica financera és una branca de la matemàtica aplicada que s'ocupa dels mercats financers i que estudia les variacions quantitatives que es produeix en els capitals financers en el transcurs del temps.
Veure Matemàtiques і Matemàtica financera
Matemàtica pura
consulta.
Veure Matemàtiques і Matemàtica pura
Matemàtica recreativa
La matemàtica recreativa és un terme ampli que inclou els trencaclosques matemàtics i els jocs matemàtics.
Veure Matemàtiques і Matemàtica recreativa
Matemàtiques aplicades
La matemàtica aplicada o matemàtiques aplicades són tots aquells mètodes i eines matemàtiques que es poden fer servir en l'anàlisi o solució de problemes en l'àmbit de les ciències aplicades o socials.
Veure Matemàtiques і Matemàtiques aplicades
Màquina de Turing
Fotografia d'Alan Turing (1930) La màquina de Turing és un model computacional introduït per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemàtica de Londres, en el qual s'estudiava la qüestió plantejada per David Hilbert sobre si les matemàtiques són decidibles, és a dir, si hi ha un mètode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentència matemàtica i que resolgui si és certa o no.
Veure Matemàtiques і Màquina de Turing
Màquina Enigma
Màquina Enigma LEnigma era una màquina portàtil per a encriptar i desencriptar missatges.
Veure Matemàtiques і Màquina Enigma
Mètode de reducció de Gauss
El mètode de reducció de Gauss és un procediment sistemàtic de substitució matemàtica de r vectors d'una certa base de E pels r vectors de \mathcal independents, per tal d'aconseguir una nova base de E i les expressions dels k - r vectors que queden a \mathcal en aquesta nova base.
Veure Matemàtiques і Mètode de reducció de Gauss
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Veure Matemàtiques і Música
Mecànica dels fluids
Túnel de vent La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment.
Veure Matemàtiques і Mecànica dels fluids
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Matemàtiques і Mecànica quàntica
Medalla Chern
La Medalla Chern és un premi internacional de matemàtiques, atorgat durant el Congrés Internacional de Matemàtics (IMC) que se celebra cada quatre anys, en reconeixement als assoliments destacats de tota una vida dedicada a l'estudi de les matemàtiques al més alt nivell.
Veure Matemàtiques і Medalla Chern
Medalla Fields
La Medalla Fields, coneguda oficialment com a Medalla Internacional per Descobriments Excel·lents en Matemàtiques (anglès: International Medal for Outstanding Discoveries in Mathematics), és un premi atorgat a dos, tres o quatre matemàtics de fins a 40 anys a cada Congrés Internacional de la Unió Matemàtica Internacional (International Mathematical Union, IMU), un congrés que es duu a terme cada quatre anys.
Veure Matemàtiques і Medalla Fields
Morris Kline
matemàtic i historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Veure Matemàtiques і Morris Kline
Museu de Matemàtiques de Catalunya
foli 899 del Codex Atlanticus El Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) té una exposició permanent al Palau Mercader, de Cornellà de Llobregat.
Veure Matemàtiques і Museu de Matemàtiques de Catalunya
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Matemàtiques і NASA
National Advisory Committee for Aeronautics
National Advisory Committee for Aeronautics (Comitè Consultiu Nacional d'Aeronàutica o NACA) va ser una agència federal dels EUA fundada el 3 de març de 1915 per realitzar, promoure i institucionalitzar la recerca aeronàutica.
Veure Matemàtiques і National Advisory Committee for Aeronautics
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Veure Matemàtiques і Niels Henrik Abel
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Matemàtiques і Nombre
Nombre cardinal
En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.
Veure Matemàtiques і Nombre cardinal
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Matemàtiques і Nombre complex
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Veure Matemàtiques і Nombre enter
Nombre infinit
Els nombres infinits o nombres transfinits, són nombres que no són finits.
Veure Matemàtiques і Nombre infinit
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Veure Matemàtiques і Nombre natural
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Matemàtiques і Nombre primer
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Veure Matemàtiques і Nombre racional
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Matemàtiques і Nombre real
Notació matemàtica
La notació matemàtica és un sistema de representacions simbòliques d'objectes matemàtics i d'idees.
Veure Matemàtiques і Notació matemàtica
Numerologia
Base numerològica La numerologia és una creença que afirma que existeixen nombres amb propietats particulars que poden incidir en la vida física o amagar missatges reveladors.
Veure Matemàtiques і Numerologia
Octonió
Els octonions són l'extensió no associativa dels quaternions.
Veure Matemàtiques і Octonió
Olimpíada Internacional de Matemàtiques
Logotip de l'Olimpíada Internacional de Matemàtiques LOlimpíada Internacional de Matemàtiques (OIM) és una competició matemàtica anual, que consta de 6 problemes i 42 punts, dirigida a estudiants de secundària, i és la més antiga de les Olimpíades Internacionals de Ciències.
Veure Matemàtiques і Olimpíada Internacional de Matemàtiques
Optimització matemàtica
En matemàtiques, estadística, ciències empíriques, ciències de la computació o economia, l'optimització matemàtica (també dita optimització o programació matemàtica) és la selecció del millor element (respecte d'un criteri determinat) entre un conjunt d'elements disponibles.
Veure Matemàtiques і Optimització matemàtica
Oxford English Dictionary
LOxford English Dictionary (o Diccionari anglés d'Oxford), abreujat com a OED és el principal diccionari històric de la llengua anglesa, publicat per l'Oxford University Press (OUP).
Veure Matemàtiques і Oxford English Dictionary
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Matemàtiques і Oxford University Press
P versus NP
Diagrama de classes de complexitat suposant que '''P''' ≠ '''NP'''. Si '''P'''.
Veure Matemàtiques і P versus NP
Paolo Ruffini
Paolo Ruffini (Valentano, Laci, 22 de setembre de 1765 – Mòdena, 10 de maig de 1822) fou un metge, matemàtic i filòsof d'origen italià, que va crear el mètode algebraic que porta el seu nom.
Veure Matemàtiques і Paolo Ruffini
Paul Erdős
Paul Erdős, Erdős Pál, AFI (Budapest, 26 de març del 1913 - Varsòvia, 20 de setembre del 1996) fou un matemàtic jueu hongarès immensament prolífic (i excèntric) que, amb centenars de col·laboradors, treballà en problemes de combinatòria, teoria de grafs, teoria de nombres, anàlisi clàssica, teoria de l'aproximació, teoria de conjunts i teoria de probabilitats.
Veure Matemàtiques і Paul Erdős
Philip Jourdain
va ser un matemàtic anglès, especialitzat en lògica matemàtica.
Veure Matemàtiques і Philip Jourdain
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Veure Matemàtiques і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Veure Matemàtiques і Pierre de Fermat
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Veure Matemàtiques і Pierre-Simon Laplace
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Veure Matemàtiques і Pitàgores
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Veure Matemàtiques і Polinomi
Premi Abel
El Premi Abel és un guardó internacional que s'atorga anualment a un o més matemàtics per contribucions científiques excepcionals en el camp de les matemàtiques.
Veure Matemàtiques і Premi Abel
Premi dels problemes del mil·lenni
Els Problemes del Premi del Mil·lenni ("Millennium Prize Problems" en anglès) són set problemes de matemàtiques que van ser enunciats pel Clay Mathematics Institute l'any 2000.
Veure Matemàtiques і Premi dels problemes del mil·lenni
Premi Nobel
Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.
Veure Matemàtiques і Premi Nobel
Premi Wolf
El Premi Wolf ha estat lliurat anualment des de 1978 a científics i artistes vius "pels seus assoliments en interès de la humanitat i de les relacions fraternals entre els pobles (...) sense distingir nacionalitat, ètnia, color, religió, sexe o tendències polítiques".
Veure Matemàtiques і Premi Wolf
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Veure Matemàtiques і Probabilitat
Problema matemàtic
Un problema matemàtic és un problema de naturalesa matemàtica.
Veure Matemàtiques і Problema matemàtic
Proofs from THE BOOK
Proofs from THE BOOK (en català: Demostracions del LLIBRE) és un llibre de demostracions matemàtiques escrit per Martin Aigner i Günter M. Ziegler.
Veure Matemàtiques і Proofs from THE BOOK
Pseudociència
consulta.
Veure Matemàtiques і Pseudociència
Quaternió
William Rowan Hamilton Els quaternions són una generalització dels nombres complexos, de tal manera que si un nombre complex defineix dues dimensions afegint la component i (cal recordar que \mathbf.
Veure Matemàtiques і Quaternió
Regla de Ruffini
En matemàtiques, la regla de Ruffini (o mètode de Ruffini) és un procediment que permet dividir de manera eficient un polinomi qualsevol entre un binomi de la forma x-r. També permet verificar si un nombre r és arrel d'un polinomi, i factoritzar-lo en binomis de la forma x-r.
Veure Matemàtiques і Regla de Ruffini
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Matemàtiques і Relativitat general
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Matemàtiques і René Descartes
Richard Feynman
fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del.
Veure Matemàtiques і Richard Feynman
Royal Astronomical Society
La Royal Astronomical Society (RAS) començà com la Societat Astronòmica de Londres (Astronomical Society of London) el 1820 per donar suport a la investigació astronòmica.
Veure Matemàtiques і Royal Astronomical Society
Sófia Kovalévskaia
Sófia Vassílievna Kovalévskaia, (Со́фья Васи́льевна Ковале́вская, Moscou, 15 de gener de 1850-Estocolm, 10 de febrer de 1891) va ser una matemàtica russa, la primera dona de l'Europa moderna a obtenir un doctorat en matemàtiques, la primera a formar part del consell editorial d'una revista científica i la primera a ser nomenada professora de matemàtiques.
Veure Matemàtiques і Sófia Kovalévskaia
Set savis de Grècia
Els set savis de Grècia foren personatges grecs considerats els més savis de Grècia a l'època clàssica.
Veure Matemàtiques і Set savis de Grècia
Sistema determinista
En matemàtiques, un sistema determinista és un sistema en el qual l'atzar no està involucrat en els futurs estats del sistema.
Veure Matemàtiques і Sistema determinista
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Veure Matemàtiques і Sistema dinàmic
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Veure Matemàtiques і Sistema formal
Sophie Germain
Sophie Germain (París, 1 d'abril de 1776 - 27 de juny de 1831) fou una matemàtica i física francesa.
Veure Matemàtiques і Sophie Germain
Subconjunt
Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.
Veure Matemàtiques і Subconjunt
Tales de Milet
Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.
Veure Matemàtiques і Tales de Milet
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Veure Matemàtiques і Teorema d'incompletesa de Gödel
Teorema de Pitàgores
Demostració geomètrica del teorema de Pitàgores:a^2+b^2.
Veure Matemàtiques і Teorema de Pitàgores
Teorema de Tales
Existeixen dos teoremes relacionats amb la geometria clàssica que reben el nom de teorema de Tales.
Veure Matemàtiques і Teorema de Tales
Teorema dels quatre colors
Exemple d'un mapa de quatre colors. Mapa del món acolorit de color verd, taronja, blau i porpra. Un mapa de quatre colors dels estats dels Estats Units (sense tenir en compte els llacs). Mapa administratiu de Rússia acolorit amb quatre colors En matemàtiques, el teorema dels quatre colors estableix que en qualsevol partició d'un pla en regions contigües, que produeix una figura anomenada mapa, no es necessiten més de quatre colors per a acolorir les regions del mapa de manera que no hi hagi dues regions adjacents del mateix color.
Veure Matemàtiques і Teorema dels quatre colors
Teorema fonamental de l'àlgebra
El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.
Veure Matemàtiques і Teorema fonamental de l'àlgebra
Teoria de categories
La teoria de categories és una branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les estructures matemàtiques i llurs relacions.
Veure Matemàtiques і Teoria de categories
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Veure Matemàtiques і Teoria de conjunts
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Veure Matemàtiques і Teoria de cordes
Teoria de grafs
La teoria de grafs és una branca de les matemàtiques i la informàtica que es dedica a l'estudi dels grafs, estructures matemàtiques utilitzades per a modelitzar relacions entre parelles d'objectes.
Veure Matemàtiques і Teoria de grafs
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Veure Matemàtiques і Teoria de grups
Teoria de l'ordre
La teoria de l'ordre és una branca de la matemàtica que estudia diverses classes de relació binària que capturen la noció intuïtiva de l'ordre matemàtic.
Veure Matemàtiques і Teoria de l'ordre
Teoria de la computabilitat
La teoria de la computabilitat és la part de la computació que estudia els problemes de decisió que poden ser resolts amb un algorisme o equivalentment amb una màquina de Turing.
Veure Matemàtiques і Teoria de la computabilitat
Teoria de la computació
La teoria de la computació és una ciència, en particular una branca de la matemàtica i de la computació que tracta de quins problemes es poden resoldre en un model de càlcul, mitjançant un algorisme, de quina manera es poden resoldre de manera eficient o en quin grau (per exemple, les solucions aproximades enfront de les precises).
Veure Matemàtiques і Teoria de la computació
Teoria de la demostració
La teoria de la demostració és una branca de la lògica matemàtica que tracta amb l'estructura de les demostracions matemàtiques i la potència expressiva d'un determinat conjunt d'axiomes matemàtics.
Veure Matemàtiques і Teoria de la demostració
Teoria de la informació
La teoria de la informació estudia la quantificació, l'emmagatzamatge i la comunicació de la informació.
Veure Matemàtiques і Teoria de la informació
Teoria de la probabilitat
La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.
Veure Matemàtiques і Teoria de la probabilitat
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Veure Matemàtiques і Teoria de la relativitat
Teoria de models
La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.
Veure Matemàtiques і Teoria de models
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Veure Matemàtiques і Teoria de nombres
Teoria del caos
En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent.
Veure Matemàtiques і Teoria del caos
Teoria dels jocs
La teoria de jocs és una branca de la matemàtica aplicada que estudia les situacions estratègiques en què els jugadors escullen diferents accions en un intent per maximitzar els guanys o retorns.
Veure Matemàtiques і Teoria dels jocs
Teoria ergòdica
La teoria ergòdica és una branca de les matemàtiques que va sorgir de l'estudi del físic Ludwig Boltzmann el 1871 per a la seva teoria cinètica dels gasos.
Veure Matemàtiques і Teoria ergòdica
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998.
Veure Matemàtiques і Termodinàmica
Thomas Bayes
Thomas Bayes fou un matemàtic anglès del conegut pel seu treball sobre probabilitat condicionada publicat de forma pòstuma.
Veure Matemàtiques і Thomas Bayes
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Veure Matemàtiques і Topologia
Transformada de Fourier
La transformada de Fourier descompon una funció temporal (un senyal) en les freqüències que la constitueixen.
Veure Matemàtiques і Transformada de Fourier
Transformada de Laplace
La transformada de Laplace d'una funció f(t) definida (en matemàtiques i, en particular, en anàlisi funcional) per a tot nombre real t, i el transforma en una variable complexa s (freqüència).
Veure Matemàtiques і Transformada de Laplace
Transformada ràpida de Fourier
Suma de dos senyals sinusoidals de 300 i 600 Hz (imatge superior) i resultat de la FFT (imatge inferior). La transformada ràpida de Fourier (o FFT, de l'anglès Fast Fourier transform), no és més que una forma molt ràpida i eficient de calcular la transformada discreta de Fourier (DFT) d'un senyal discret i la seva inversa, la transformada inversa discreta de Fourier (IDFT).
Veure Matemàtiques і Transformada ràpida de Fourier
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada.
Veure Matemàtiques і Trigonometria
Variable aleatòria
A l'estudi de molts experiments aleatoris molt sovint no ens interessa el resultat que s'obté sinó alguna quantitat numèrica relacionada amb ell.
Veure Matemàtiques і Variable aleatòria
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Veure Matemàtiques і Varietat diferenciable
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Veure Matemàtiques і Vector (matemàtiques)
1643
;Països Catalans.
Veure Matemàtiques і 1643
També conegut com Ciència matemàtica, Ciències Matemàtiques, Matemàtica.
, Criptografia, Darrer teorema de Fermat, David Hilbert, Demostració (matemàtiques), Derivada, Dorothy Vaughan, Economia, Edat antiga, Elements d'Euclides, Emmy Noether, Entropia, Equació de Laplace, Equació diferencial, Error d'arrodoniment, Espai vectorial, Estadística, Euclides, Eugene Paul Wigner, Eureka!, Física, Física teòrica, Fibrat vectorial, Filosofia de les matemàtiques, Florence Nightingale, Fonaments de la matemàtica, Forces fonamentals, Formulació de la integral de camins, Fractal, Funció, Galileo Galilei, Geometria, Geometria algebraica, Geometria analítica, Geometria diferencial, Geometria euclidiana, Geometria hiperbòlica, Geometria no euclidiana, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Godfrey Harold Hardy, Gottfried Wilhelm Leibniz, Grec antic, Grup (matemàtiques), Grup de Lie, Grup topològic, Henri Poincaré, Hipàcia, Hipòtesi de Riemann, Incertesa, Informàtica, Informàtica teòrica, Integració, Investigació operativa, Isaac Newton, Jean-Baptiste-Joseph Fourier, Joan Clarke, John Napier, Joseph Louis Lagrange, JSTOR, Julia Robinson, Karl Weierstrass, Katherine Johnson, Lògica, Lògica matemàtica, Leonardo de Pisa, Leonhard Euler, Llatí, Llista de matemàtiques, Maquinari, Maria Gaetana Agnesi, Mary Jackson (enginyera), Mary Somerville, Maryam Mirzakhani, Matemàtic, Matemàtica discreta, Matemàtica financera, Matemàtica pura, Matemàtica recreativa, Matemàtiques aplicades, Màquina de Turing, Màquina Enigma, Mètode de reducció de Gauss, Música, Mecànica dels fluids, Mecànica quàntica, Medalla Chern, Medalla Fields, Morris Kline, Museu de Matemàtiques de Catalunya, NASA, National Advisory Committee for Aeronautics, Niels Henrik Abel, Nombre, Nombre cardinal, Nombre complex, Nombre enter, Nombre infinit, Nombre natural, Nombre primer, Nombre racional, Nombre real, Notació matemàtica, Numerologia, Octonió, Olimpíada Internacional de Matemàtiques, Optimització matemàtica, Oxford English Dictionary, Oxford University Press, P versus NP, Paolo Ruffini, Paul Erdős, Philip Jourdain, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Pierre de Fermat, Pierre-Simon Laplace, Pitàgores, Polinomi, Premi Abel, Premi dels problemes del mil·lenni, Premi Nobel, Premi Wolf, Probabilitat, Problema matemàtic, Proofs from THE BOOK, Pseudociència, Quaternió, Regla de Ruffini, Relativitat general, René Descartes, Richard Feynman, Royal Astronomical Society, Sófia Kovalévskaia, Set savis de Grècia, Sistema determinista, Sistema dinàmic, Sistema formal, Sophie Germain, Subconjunt, Tales de Milet, Teorema d'incompletesa de Gödel, Teorema de Pitàgores, Teorema de Tales, Teorema dels quatre colors, Teorema fonamental de l'àlgebra, Teoria de categories, Teoria de conjunts, Teoria de cordes, Teoria de grafs, Teoria de grups, Teoria de l'ordre, Teoria de la computabilitat, Teoria de la computació, Teoria de la demostració, Teoria de la informació, Teoria de la probabilitat, Teoria de la relativitat, Teoria de models, Teoria de nombres, Teoria del caos, Teoria dels jocs, Teoria ergòdica, Termodinàmica, Thomas Bayes, Topologia, Transformada de Fourier, Transformada de Laplace, Transformada ràpida de Fourier, Trigonometria, Variable aleatòria, Varietat diferenciable, Vector (matemàtiques), 1643.