Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Marxisme і Pierre-Joseph Proudhon
Marxisme і Pierre-Joseph Proudhon tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Anarquisme, Benjamin Tucker, Capitalisme, Comunisme, Friedrich Engels, Karl Marx, Lenin, Marxisme, Mitjans de producció, Mutualisme (teoria econòmica), Plusvàlua, Primera Internacional, Proletariat, Propietat privada, Revolució, Socialisme, Socialisme científic, Socialització (socialisme).
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Marxisme · Anarquisme і Pierre-Joseph Proudhon ·
Benjamin Tucker
Benjamin Ricketson Tucker (South Dartmouth, Massachusetts, EUA, 17 d'abril de 1854 - Mònaco, 22 de juny de 1939) fou un teòric estatunidenc de l'anarcoindividualisme filosòfic i de l'economia mutualista en el.
Benjamin Tucker і Marxisme · Benjamin Tucker і Pierre-Joseph Proudhon ·
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Capitalisme і Marxisme · Capitalisme і Pierre-Joseph Proudhon ·
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Comunisme і Marxisme · Comunisme і Pierre-Joseph Proudhon ·
Friedrich Engels
Alemanya de l'Est Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, del socialisme científic.
Friedrich Engels і Marxisme · Friedrich Engels і Pierre-Joseph Proudhon ·
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Karl Marx і Marxisme · Karl Marx і Pierre-Joseph Proudhon ·
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Lenin і Marxisme · Lenin і Pierre-Joseph Proudhon ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Marxisme і Marxisme · Marxisme і Pierre-Joseph Proudhon ·
Mitjans de producció
Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.
Marxisme і Mitjans de producció · Mitjans de producció і Pierre-Joseph Proudhon ·
Mutualisme (teoria econòmica)
El mutualisme és una teoria econòmica socialista llibertària, pertanyent al segment individualista de l'anarquisme, que propugna que els individus han de rebre el producte complet del seu treball.
Marxisme і Mutualisme (teoria econòmica) · Mutualisme (teoria econòmica) і Pierre-Joseph Proudhon ·
Plusvàlua
La plusvàlua és, genèricament, un augment de valor produït per causes externes sense haver-hi aplicat cap millora.
Marxisme і Plusvàlua · Pierre-Joseph Proudhon і Plusvàlua ·
Primera Internacional
L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.
Marxisme і Primera Internacional · Pierre-Joseph Proudhon і Primera Internacional ·
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Marxisme і Proletariat · Pierre-Joseph Proudhon і Proletariat ·
Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.
Marxisme і Propietat privada · Pierre-Joseph Proudhon і Propietat privada ·
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Marxisme і Revolució · Pierre-Joseph Proudhon і Revolució ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Marxisme і Socialisme · Pierre-Joseph Proudhon і Socialisme ·
Socialisme científic
El socialisme científic és un terme que va encunyar el 1840 Pierre-Joseph Proudhon en el seu llibre La Propietat és un robatori! per referir-se a una societat governada per un govern científic, és a dir, un govern on la sobirania del qual restés a la raó, més que per pura voluntat: Així, en una societat donada, l'autoritat d'home sobre home és inversament proporcional a l'etapa de desenvolupament intel·lectual que aquella societat ha assolit; i la duració probable d'aquella autoritat pot ser calculada del desig més o menys general d'un govern cert, — que és, per un govern científic.
Marxisme і Socialisme científic · Pierre-Joseph Proudhon і Socialisme científic ·
Socialització (socialisme)
La socialització és el procés pel qual es converteix tot instrument que genera un producte o un benefici socials i que es troba sota una propietat privada en un instrument de propietat social, això és, que la propietat és col·lectiva de tots els humans, sense excepcions i sense organismes superiors que la tutelin.
Marxisme і Socialització (socialisme) · Pierre-Joseph Proudhon і Socialització (socialisme) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Marxisme і Pierre-Joseph Proudhon
- Què tenen en comú Marxisme і Pierre-Joseph Proudhon
- Semblances entre Marxisme і Pierre-Joseph Proudhon
Comparació entre Marxisme і Pierre-Joseph Proudhon
Marxisme té 212 relacions, mentre que Pierre-Joseph Proudhon té 114. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 5.52% = 18 / (212 + 114).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Marxisme і Pierre-Joseph Proudhon. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
