Taula de continguts
147 les relacions: Afluent, Aigua, Aigua de mar, Aigua dolça, Akhtau, Alta mar, Amol, Amudarià, Antiga Grècia, Antiguitat clàssica, Arxipèlag, Astara (Azerbaidjan), Astara (Iran), Astracan, Atirau, Azerbaidjan, Índia, Àrea, Àsia, Àsia Central, Àsia Occidental, Babul, Badia d'Astarabad, Bakú, Bandar-e Anzali, Behxahr, Brasil, Brema, Canal del Karakum, Canal Volga-Don, Canvi climàtic, Caucas, Caviar, Conca hidrogràfica, Depressió (geologia), Depressió aralocaspiana, Depressió del Caspi, Depressió del Kumà-Mànitx, Derbent, Ecologisme, Ecosistema, Ekranoplà, Elburz, Endemisme, Endorreisme, Espècie, Espècie amenaçada, Espècie invasora, Estatunidencs, Estepa (geografia), ... Ampliar l'índex (97 més) »
- Llacs de Rússia
- Llacs del Kazakhstan
- Trifinis
Afluent
Barranc de Carrasquer, afluent del riu Isàvena Un afluent o tributari és un riu o torrent que aboca les seves aigües en un altre de més important.
Veure Mar Càspia і Afluent
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Mar Càspia і Aigua
Aigua de mar
Composició de l'aigua de mar. L'aigua de mar és una solució química basada en aigua que compon els oceans i mars de la Terra.
Veure Mar Càspia і Aigua de mar
Aigua dolça
Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.
Veure Mar Càspia і Aigua dolça
Akhtau
Vista del mar Akhtau (Aqtau/Ақтау; Актау, Aktau), coneguda com a Xevtxenko (Шевченко) des de l'any 1964 fins al 1991, és una de les majors ciutats de l'oest del Kazakhstan, i el principal port de la mar Càspia.
Veure Mar Càspia і Akhtau
Alta mar
353x353px Les diverses zones marítimes d'acord amb la Convenció del Mar Lalta mar és, d'acord amb el que s'estableix en l'article 1 del Conveni de Ginebra de 1958, tota aquella part del mar que no formi part del mar territorial o de les aigües interiors.
Veure Mar Càspia і Alta mar
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Veure Mar Càspia і Amol
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Veure Mar Càspia і Amudarià
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Mar Càspia і Antiga Grècia
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Veure Mar Càspia і Antiguitat clàssica
Arxipèlag
Un arxipèlag o arxipèleg és un conjunt d'illes sovint amb característiques geogràfiques o geomorfològiques similars, per exemple l'origen volcànic, un conjunt d'atols...
Veure Mar Càspia і Arxipèlag
Astara (Azerbaidjan)
Astara és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital del districte d'Astara, situada a l'extrem sud del país, a la costa de la mar Càspia i a la riba del riu Astara.
Veure Mar Càspia і Astara (Azerbaidjan)
Astara (Iran)
Astara (آستارا) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, a la frontera de l'Azerbaidjan, separada d'aquest estat pel riu Astara, i on a l'altre costat hi ha una ciutat homònima (límit fixat pel tractat de Gulistan del 1813).
Veure Mar Càspia і Astara (Iran)
Astracan
Astracan (rus: А́страхань, Àstrakhan; tàtar: Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.
Veure Mar Càspia і Astracan
Atirau
Atirau (Атырау; Атырау), coneguda com a Gúriev (Гурьев) fins a l'any 1991, és una ciutat transcontinental del Kazakhstan, i la capital de la Província d'Atirau.
Veure Mar Càspia і Atirau
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Mar Càspia і Azerbaidjan
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Mar Càspia і Índia
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Veure Mar Càspia і Àrea
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Mar Càspia і Àsia
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Mar Càspia і Àsia Central
Àsia Occidental
Àsia Occidental. Àsia Occidental és una regió d'Àsia que agrupa els països més propers al Mediterrani i és un terme adoptat per l'ONU per eliminar l'etnocentrisme de denominacions com Orient Mitjà, que agrupa la majoria d'Estats considerats com a integrants d'Àsia Occidental.
Veure Mar Càspia і Àsia Occidental
Babul
Mapa de situació del comtat de Babol dins el Mazanderan Babol (بابل) o Babul (abans Barfurush i antigament Barfurush-dih que vol dir "la vila on es venen moltes coses") és una ciutat de la província de Mazanderan a l'Iran a 40 km de la capital provincial Sari.
Veure Mar Càspia і Babul
Badia d'Astarabad
La badia d'Astarabad, també anomenada Badia de Gorgan o Kalij-e Gorgan, és una llacuna de l'Iran, a l'extrem sud-est de la mar Càspia d'uns 40 km de llarga però poc fonda.
Veure Mar Càspia і Badia d'Astarabad
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Veure Mar Càspia і Bakú
Bandar-e Anzali
Llacuna d'Anzali Cases a les illes de la llacuna Cementiri polonès a Anzali Bandar-e Anzali (antigament Anzali, persa بندر انزلی) és una ciutat portuària de l'Iran a la província de Gilan a la boca de la llacuna (mordab) d'Anzali i a la costa de la mar Càspia prop del delta del riu Sefid.
Veure Mar Càspia і Bandar-e Anzali
Behxahr
Behxahr (en persa, بهشهر, també Behshar, antigament Àixraf o Àixraf ol Belād) és una ciutat de l'Iran, de la província de Mazanderan, a 8 km de la costa de la mar Càspia i propera a la capital provincial Sari (56 km).
Veure Mar Càspia і Behxahr
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Veure Mar Càspia і Brasil
Brema
La brema (Abramis brama) és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.
Veure Mar Càspia і Brema
Canal del Karakum
El canal del Karakum és el canal d'irrigació i de subministrament d'aigua més gran del món.
Veure Mar Càspia і Canal del Karakum
Canal Volga-Don
El canal Volga–Don El Canal Volga-Don oficialment Canal de navegació Lenin Volga–Don (en rus:Волго–Донской судоходный канал имени В. И. Ленина abreujat com ВДСК) és un canal hidràulic que connecta el riu Volga i el riu Don en els seus punts on s'apropen més.
Veure Mar Càspia і Canal Volga-Don
Canvi climàtic
Mapa de temperatures terrestres.
Veure Mar Càspia і Canvi climàtic
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Mar Càspia і Caucas
Caviar
Set tipus diferents de caviar El caviar és un aliment processat fet amb els ous de peix (fresa) no fertilitzats i salats obtinguts de diferents peixos.
Veure Mar Càspia і Caviar
Conca hidrogràfica
Amazones Una conca hidrogràfica és una àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d'aigua i la seva xarxa d'afluents Territori de les aigües del qual aflueixen a un mateix riu o llac Una àrea més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.
Veure Mar Càspia і Conca hidrogràfica
Depressió (geologia)
Depressió (geologia) Una depressió és en geomorfologia una porció de terreny situada a un nivell inferior que la superfície veïna.
Veure Mar Càspia і Depressió (geologia)
Depressió aralocaspiana
Mapa de la mar Càspia i el mar d'Aral; el color groc indica la conca de drenatge caspiana La depressió aralocaspaiana és una depressió amb terres baixes entre Europa i Àsia al voltant de la mar d'Aral i el nord de la mar Càspia.
Veure Mar Càspia і Depressió aralocaspiana
Depressió del Caspi
La depressió del Caspi i el nord de la mar Càspia des de l'espai La depressió del Caspi o depressió caspiana (en rus:Прикаспийская низменность) és una regió plana que es troba a la part nord de la mar Càspia.
Veure Mar Càspia і Depressió del Caspi
Depressió del Kumà-Mànitx
Ubicació de la depressió del Kumà-Mànitx La depressió del Kumà-Mànitx (en rus: Кумо-Манычская впадина, kumo-Manitxskaja vpadina) és una depressió del sud de Rússia que separa la plana europea oriental, al nord, de la regió del Caucas, al sud.
Veure Mar Càspia і Depressió del Kumà-Mànitx
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Veure Mar Càspia і Derbent
Ecologisme
transgèniques. Lecologisme o ambientalisme és una ideologia, amb fonaments ètics i orientació política, que cerca protegir el medi natural a partir de fer canvis a les activitats humanes que el danyen o perjudiquen.
Veure Mar Càspia і Ecologisme
Ecosistema
Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Veure Mar Càspia і Ecosistema
Ekranoplà
A-90 Orlyonok Un ekranoplà (en rus: экраноплан) és un vehicle semblant a un avió, encara que gairebé mai surt de la influència de l'efecte terra (a pocs metres d'altitud), on vola sobre un matalàs d'aire de manera similar a com ho faria un aerolliscador.
Veure Mar Càspia і Ekranoplà
Elburz
Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).
Veure Mar Càspia і Elburz
Endemisme
En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.
Veure Mar Càspia і Endemisme
Endorreisme
conca endorreica del Tarim, a la Xina nord-occidental Conca endorreica mostrant entrada d'aigua. El llac és l'Üreg Nuur, a la Depressió dels Gran Llacs a la Mongòlia occidental L'endorreisme (terme creat pel geògraf De Martonne del grec: endon, 'interior' i rhein, 'fluir') o conca endorreica és la xarxa hidrogràfica que no troba una sortida cap a rius i oceans.
Veure Mar Càspia і Endorreisme
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Mar Càspia і Espècie
Espècie amenaçada
date.
Veure Mar Càspia і Espècie amenaçada
Espècie invasora
Una espècie invasora, la tortuga de Florida, que ha arraconat la tortuga d'estany ''(Emys orbicularis)'' autòctona. Una espècie invasora o invasiva és una espècie viva que esdevé un agent de pertorbació nociu en el marc de la biodiversitat autòctona o global a nivell del planeta.
Veure Mar Càspia і Espècie invasora
Estatunidencs
Els estatunidencs, que hom anomena més sovint, tot i que impròpiament, nord-americans o americans, són un grup humà heterogeni definit bàsicament pel fet de ser nacionals o ciutadans dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Mar Càspia і Estatunidencs
Estepa (geografia)
Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.
Veure Mar Càspia і Estepa (geografia)
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Mar Càspia і Estrabó
Esturions
''Acipenser medirostris'' ''Acipenser transmontanus'' ''Acipenser brevirostrum'' Esturió groc (''Acipenser fulvescens'') Esturió oscietra (''Acipenser gueldenstaedtii'') ''Acipenser naccarii'' ''Acipenser oxyrinchus'' Esterlet (''Acipenser ruthenus'') ''Acipenser sinensis'' Esturió sevruga (''Acipenser stellatus'') ''Acipenser sturio'' Els esturions (Acipenser) són un gènere de peixos actinopterigis d'aigua dolça, de la família dels acipensèrids.
Veure Mar Càspia і Esturions
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Mar Càspia і Europa
Eustatisme
Gràfic mostrant l’augment del nivell del mar des del final de l’últim episodi glacial (basat en dades de Fleming et al. 1998, Fleming 2000 i Milne et al. 2005) L'eustatisme (es eustatismo; fr eustatisme; en eustatism), fenòmen que es deriva de processos geològics, implica modificacions en els nivells dels oceans.
Veure Mar Càspia і Eustatisme
Evaporació
Aerosol de gotes d'aigua microscòpiques suspeses en l'aire sobre un got de te calent després que el vapor s'hagi refredat prou i condensat. El vapor d'aigua és un gas invisible, però els núvols d'aigua condensada refracten i dispersen la llum del sol i per això són visibles.
Veure Mar Càspia і Evaporació
Evaporita
Halita recobrint una altra roca a la riba del mar Morta Una evaporita o roca evaporítica és aquella roca, sovint formada per un sol mineral, que s'origina per la precipitació de sals quan s'evapora l'aigua en què estan dissoltes.
Veure Mar Càspia і Evaporita
Foca del Baikal
La foca del Baikal (Pusa sibirica) és una espècie de foca endèmica del llac Baikal a Sibèria.
Veure Mar Càspia і Foca del Baikal
Foca del Caspi
La foca del Caspi (Pusa caspica) és una de les espècies més petites de les foques veritable i es troba exclusivament a la mar Càspia.
Veure Mar Càspia і Foca del Caspi
Frontera
Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països.
Veure Mar Càspia і Frontera
Garabogazköl
El golf de '''Garabogazköl''', al centre de la costa oriental de la mar Càspia El Garabogazköl o Kara-Bogaz-Gol (en turcman, literalment, 'llac de la gola negra') és un accident geogràfic de l'Àsia Central.
Veure Mar Càspia і Garabogazköl
Gas natural
Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.
Veure Mar Càspia і Gas natural
Gasela
Una gasela és un tipus de bòvid del gènere Gazella.
Veure Mar Càspia і Gasela
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Veure Mar Càspia і Gilan
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Veure Mar Càspia і Gorgan (ciutat)
Halita
Lhalita, també coneguda com a sal gemma o sal comuna, és un mineral format per cristalls de clorur de sodi, que forma part de la classe dels halurs.
Veure Mar Càspia і Halita
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Veure Mar Càspia і Hinduisme
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Veure Mar Càspia і Hircània
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Veure Mar Càspia і Ióssif Stalin
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Mar Càspia і Idioma
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Veure Mar Càspia і Illa
Imperi
Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.
Veure Mar Càspia і Imperi
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Mar Càspia і Imperi Persa
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Mar Càspia і Imperi Rus
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Mar Càspia і Iran
Itil
Mapa Itil (àrab Atil o Atil-Khazaran o Khazaran-Atil) fou la capital del kanat dels khàzars (Kanat Khàzar).
Veure Mar Càspia і Itil
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Veure Mar Càspia і Kazakhstan
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Veure Mar Càspia і Khàzars
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Veure Mar Càspia і Lahidjan
Lenkoran
Lenkoran (en àzeri Lənkəran, també Länkäran, Lankaran i Lencoran, en talix Lankon) és una ciutat del sud de l'Azerbaidjan, prop de la frontera amb l'Iran, capital de la regió coneguda per Mugan o Mughan.
Veure Mar Càspia і Lenkoran
Llac
Llac Titicaca. Puno. Perú Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.
Veure Mar Càspia і Llac
Llac Albert
El llac Albert és un dels grans llacs d'Àfrica.
Veure Mar Càspia і Llac Albert
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Veure Mar Càspia і Llengües turqueses
Llista dels peixos de la Mar Càspia
''Abramis brama'' ''Alburnus alburnus'' ''Anguilla anguilla'' ''Aspius aspius'' ''Atherina boyeri'' ''Ballerus ballerus'' ''Blicca bjoerkna'' ''Cobitis taenia'' ''Esox lucius'' ''Huso huso'' ''Knipowitschia caucasica'' ''Liza aurata'' ''Lota lota'' ''Morone saxatilis'' ''Neogobius melanostomus'' ''Oncorhynchus gorbuscha'' ''Perca fluviatilis'' ''Pseudorasbora parva'' ''Rhodeus sericeus'' ''Rutilus rutilus'' ''Sander lucioperca'' ''Silurus glanis'' ''Squalius cephalus'' Aquesta llista dels peixos de la Mar Càspia inclou les 141 espècies de peixos que es poden trobar a la mar Càspia ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.
Veure Mar Càspia і Llista dels peixos de la Mar Càspia
Makhatxkalà
Makhatxkalà (Махачкала, Makhatxkalà; Махачхъала, Makhatxkhalà; Анжи-кала, Anji-Kalà; Гьанжи., G'anji; Магьачкъала; en rútul: МахаӀчкала) és la capital de la república caucàsica del Daguestan, a la Federació Russa, localitzada a l'oest de la mar Càspia.
Veure Mar Càspia і Makhatxkalà
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Veure Mar Càspia і Mar
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Veure Mar Càspia і Mar Bàltica
Mar Blanca
La mar Blanca, o el mar Blanc (en rus, Бе́лое мо́ре, Bièloie more), és un entrant de la mar de Barentsz a la costa nord-occidental de Rússia.
Veure Mar Càspia і Mar Blanca
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001).
Veure Mar Càspia і Mar d'Aral
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Veure Mar Càspia і Mar d'Azov
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Mar Càspia і Mar Negra
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Veure Mar Càspia і Mazandaran
Medi ambient
Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.
Veure Mar Càspia і Medi ambient
Metre cúbic
El metre cúbic (símbol m³) és la unitat derivada del Sistema Internacional per al volum.
Veure Mar Càspia і Metre cúbic
Miocè
El MiocèEn els parlars orientals.
Veure Mar Càspia і Miocè
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Veure Mar Càspia і Mot
Musclo zebrat
El musclo zebrat o popularment anomenat musclo zebra (Dreissena polymorpha) és un mol·lusc bivalve d'origen rus (de la mar Càspia).
Veure Mar Càspia і Musclo zebrat
Neogen
El Neogen és un període geològic del Cenozoic que comprèn el Miocè i el Pliocè.
Veure Mar Càspia і Neogen
Nivell mitjà del mar
Placa oficial amb la mesura a Espanya. Aquesta es troba en una estació ferroviària. miniatura El valor de nivell mitjà del mar es pren com a referència per definir alçades dintre de l'àmbit geogràfic, com localitats i accidents geogràfics (inclosos els accidents submarins).
Veure Mar Càspia і Nivell mitjà del mar
Nukus
Nukus (en uzbek:Nukus / Нукус; en karakalpak:No‘kis / Нөкис;en rus:Нукус és la sisena ciutat més gran de l'Uzbekistan, i la capital de la república autònoma de Karakalpakstan. L'any 2018 tenia 312.100 habitants. El riu Amudarià hi discorre per l'oest.
Veure Mar Càspia і Nukus
Nur
* Nur (concepte) (mot d'origen persa que vol dir "llum").
Veure Mar Càspia і Nur
Oceà Àrtic
Loceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.
Veure Mar Càspia і Oceà Àrtic
Oceà de Tetis
Loceà de Tetis va ser un oceà que va obrir-se d'est a oest entre el Lopingià i el Juràssic mitjà.
Veure Mar Càspia і Oceà de Tetis
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Mar Càspia і Ocells
Ogurja Ada
Ogurja Ada (de vegades també escrit "Ogurga") és l'illa més gran tant del Turkmenistan, com de la mar Càspia.
Veure Mar Càspia і Ogurja Ada
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Veure Mar Càspia і Orient Mitjà
Oscil·lació de l'Atlàntic Nord
Comparació de les fases de l'oscil·lació de l'Atlàntic Nord. LOscil·lació de l'Atlàntic Nord (en anglès: North Atlantic Oscillation, NAO) és un fenomen climàtic del nord de l'oceà Atlàntic de fluctuacions en la diferència de la pressió atmosfèrica a nivell del mar entre la depressió d'Islàndia i l'Anticicló de les Açores.
Veure Mar Càspia і Oscil·lació de l'Atlàntic Nord
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Veure Mar Càspia і Ou (biologia)
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Mar Càspia і Pèrsia
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Mar Càspia і Peixos
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Mar Càspia і Persa
Pesca
Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.
Veure Mar Càspia і Pesca
Petroli
miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.
Veure Mar Càspia і Petroli
Pinnípedes
Els pinnípedes (Pinnipedia) són un infraordre de mamífers carnívors del subordre dels caniformes.
Veure Mar Càspia і Pinnípedes
Província de Teheran
La província de Teheran (persa: استان تهران) és una de les 30 Províncies de l'Iran, té més de 12 milions d'habitants i és la província més densament poblada de l'Iran.
Veure Mar Càspia і Província de Teheran
Qala
Qala és un municipi de l'est de l'illa de Gozo, a Malta.
Veure Mar Càspia і Qala
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Veure Mar Càspia і Quilòmetre
Quilòmetre quadrat
Un quilòmetre quadrat o km² és la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat.
Veure Mar Càspia і Quilòmetre quadrat
Raixt
Indrets de Rasht Raixt (en gilaki: Rèsht), també transliterat com a Resht o Recht, és una ciutat i municipi de l'Iran, capital de la província de Gilan i del comtat de Rasht, i la ciutat més gran de la costa de la mar Càspia situada la vora del Safid Rud.
Veure Mar Càspia і Raixt
Ramsar
Parc de l'Hotel Ramsar. Ramsar (en persa, رامسر) és una ciutat de la província de Mazandaran, a l'Iran, a la costa de la mar Càspia, i capital del comtat homònim.
Veure Mar Càspia і Ramsar
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Mar Càspia і Rússia
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Veure Mar Càspia і Riu Don
Riu Kama
El Kama o Txulman (en tàtar: Чулман o Çulman, Txulman; en baixkir i rus: Кама, Kama; en udmurt i komi: Кам, Kam) és un gran riu de la Rússia europea i el principal afluent del Volga; de fet, és més gran que el Volga en el moment de la seva confluència.
Veure Mar Càspia і Riu Kama
Riu Petxora
Conca del riu Petxora El riu Petxora (en rus: Печо́ра; en komi: Печӧра; en nenets: Санэроˮ яха) és un riu del nord-oest de Rússia que desemboca al mar de Petxora, a l'oceà Àrtic, a l'oest de les muntanyes dels Urals.
Veure Mar Càspia і Riu Petxora
Rudbar (Kirman)
Rudbar fou un antic districte de la província de Kirman a Pèrsia, a la vall del riu anomenat actualment Minab o Dozdan.
Veure Mar Càspia і Rudbar (Kirman)
Rutilus
Rutilus és un gènere de peixos de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.
Veure Mar Càspia і Rutilus
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.
Veure Mar Càspia і Sànscrit
Subespècie
Una subespècie és un conjunt de poblacions d'una espècie que tenen caràcters en comú, ocupen únicament una part de la distribució de l'espècie i presenten diferències morfològiques respecte a altres poblacions de la mateixa espècie, generalment degudes a un aïllament geogràfic.
Veure Mar Càspia і Subespècie
Suborn
Representació d'un suborn. El suborn (calc del castellà) o, més pròpiament, subornació és un delicte que consisteix en el fet que una autoritat o funcionari públic accepte o sol·licite un obsequi a canvi de realitzar o d'ometre un acte.
Veure Mar Càspia і Suborn
Sumqayit
Localització de Sumqayit, ressaltada en vermell, al mapa de l'Azerbaidjan. Sumqayit, el desembre de 2011. Sumqayit (en àzeri: Sumqayıt), és una de les onze ciutats autònomes de la República de l'Azerbaidjan.
Veure Mar Càspia і Sumqayit
Türkmenbaşy
El port de '''Türkmenbaşy''' Türkmenbaşy és una ciutat portuària del Turkmenistan, situada a la península homònima al costat del golf també homònim, a la costa de la mar Càspia.
Veure Mar Càspia і Türkmenbaşy
Tractat internacional
Un tractat internacional és qualsevol acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per a aquests.
Veure Mar Càspia і Tractat internacional
Transbordador
Transbordador després de creuar el canal de Chacao, Xile Un transbordador és un tipus de vaixell que es fa servir per a transportar viatgers d'un indret a un altre.
Veure Mar Càspia і Transbordador
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Veure Mar Càspia і Transcaucàsia
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Mar Càspia і Turc
Turcman
El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.
Veure Mar Càspia і Turcman
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Veure Mar Càspia і Turkmenistan
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Mar Càspia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Ural
L'Ural (Ура́л, Ural; Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan, i es considera la frontera entre Europa i Àsia.
Veure Mar Càspia і Ural
Volcans de fang de l'Azerbaidjan
Els volcans de fang de l'Azerbaidjan són emanacions de gas que formen un con i cràter de poca altura, del qual emana una argila hidratada que sol formar llacunes bombollants a la base.
Veure Mar Càspia і Volcans de fang de l'Azerbaidjan
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Veure Mar Càspia і Volga
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Mar Càspia і Volum
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Mar Càspia і 1929
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Mar Càspia і 1977
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Mar Càspia і 1992
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Mar Càspia і 1995
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Mar Càspia і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Mar Càspia і 2004
Vegeu també
Llacs de Rússia
- Llac Baikal
- Mar Càspia
Llacs del Kazakhstan
- Khamistibas
- Llac Aike
- Llac Alakol
- Llac Bartogai
- Llac Iessik
- Llac Jassilkol
- Llac Khaindí
- Llac Khakh
- Llac Markakol
- Llac Sassikhkol
- Llac Tenguiz
- Llac Zaissan
- Mar Càspia
- Mar d'Aral
- Mar d'Aral Nord
- Mar d'Aral Sud
- Parc nacional dels llacs Kolsai
Trifinis
- Alta Savoia
- Basilea
- Coll Indira
- Feldkirch (Vorarlberg)
- Illa Brasilera
- Jongsong Peak
- Khan Tengri
- Llac Prespa
- Llac Tanganyika
- Llac Txad
- Llac Victòria
- Llac de Constança
- Mar Càspia
- Mont Roraima
- Mousa Alli
- Pic de Medacorba
- Sabyinyo
- Treriksröset
- Triangle d'Ilemi
- Trifini
- Trifini Xina-Corea del Nord-Rússia
- Vaalserberg
També conegut com Bahr al-Khazar, Caspi, Càspia, Mar Caspi, Mar hircani.