Taula de continguts
575 les relacions: Abdomen, Acrobàtids, Adaptació, Adelobasileus cromptoni, Afrosorícides, Afroteris, Agricultura, Agricultura itinerant, Aixella, Al·loteris, Aleta (anatomia animal), Aleta caudal, Aliment, Almiquí, Alta muntanya, Amèrica, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Ameridelfs, Amfilèstids, Amniotes, Animal de companyia, Animal diürn, Animal nocturn, Animal sagrat, Animals, Anomalúrids, Antàrtida, Antílop blau, Antic Egipte, Antropologia, Aparell digestiu, Arborícola, Arc zigomàtic, Armadillo gegant, Armadillos, Art, Articulació temporomandibular, Artiodàctils, Ase, Asiorictiteris, Asioryctes nemegtensis, Associated Press, Astrapoteris, Atracció sexual, Australidelfs, Australosfènides, Austràlia, Automòbil, Índia, ... Ampliar l'índex (525 més) »
Abdomen
L'abdomen (ventre) en vertebrats constitueix la part del cos entre el tòrax (pit) i la pelvis.
Veure Mamífers і Abdomen
Acrobàtids
Els acrobàtids (Acrobatidae) són una petita família de marsupials planadors que conté dos gèneres, cadascun amb una única espècie: el pòssum pigmeu acròbata (Acrobates pygmaeus) d'Austràlia i el pòssum pigmeu de cua de ploma (Distoechurus pennatus) de Nova Guinea.
Veure Mamífers і Acrobàtids
Adaptació
La pupil·la s'adapta segons la intensitat de la llum. Una adaptació és un caràcter heretable que confereix un avantatge evolutiu als organismes que el presenten.
Veure Mamífers і Adaptació
Adelobasileus cromptoni
Adelobasileus cromptoni és una espècie de mamalimorf del Triàsic superior, fa uns 225 milions d'anys.
Veure Mamífers і Adelobasileus cromptoni
Afrosorícides
Els afrosorícides (Afrosoricida) són un ordre de mamífers afroteris.
Veure Mamífers і Afrosorícides
Afroteris
Els afroteris (Afrotheria) són un superordre de mamífers erigit a partir de dades proporcionades per la genètica molecular.
Veure Mamífers і Afroteris
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Mamífers і Agricultura
Agricultura itinerant
En vastes regions de clima càlid i de vegetació densa (selva i boscos tropicals) es practica una agricultura itinerant de subsistència.
Veure Mamífers і Agricultura itinerant
Aixella
Aixella d'un home L'aixella o axil·la és una regió del cos humà situada a la part inferior de la unió del tronc amb el braç.
Veure Mamífers і Aixella
Al·loteris
Calavera de ''Ptilodus'' Els al·loteris (del grec Allotheria, 'altres bèsties') foren una branca reeixida de mamífers del Mesozoic.
Veure Mamífers і Al·loteris
Aleta (anatomia animal)
aletes pectorals (per parells) Una aleta és qualsevol dels apèndixs membranosos mitjançant els quals es mouen dins l'aigua els peixos i altres animals aquàtics.
Veure Mamífers і Aleta (anatomia animal)
Aleta caudal
aletes pectorals (per parells) L'aleta caudal d'una iubarta. Una aleta caudal és una aleta imparella localitzada a l'extrem més caudal de l'animal nedador, la seva cua.
Veure Mamífers і Aleta caudal
Aliment
Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.
Veure Mamífers і Aliment
Almiquí
L'almiquí o solenodont (Solenodon) és un gènere de mamífers verinosos insectívors de la família dels solenodòntids.
Veure Mamífers і Almiquí
Alta muntanya
L'alta muntanya és un terreny muntanyenc, relativament elevat però d'altitud no específica que té condicions geogràfiques particulars de neu, gel, clima, radiació ultraviolada, etc., i en què existeixen riscos associats per a les persones si s'hi exposen.
Veure Mamífers і Alta muntanya
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Mamífers і Amèrica
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Mamífers і Amèrica del Nord
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Veure Mamífers і Amèrica del Sud
Ameridelfs
Els ameridelfs (Ameridelphia) són el superordre que inclou tots els metateris americans tret de Dromiciops.
Veure Mamífers і Ameridelfs
Amfilèstids
Els amfilèstids (Amphilestidae) són una família de mamífers que visqueren durant el Juràssic superior en allò que avui en dia és Anglaterra.
Veure Mamífers і Amfilèstids
Amniotes
Els amniotes (Amniota) són un clade de vertebrats terrestres, els primers que s'independitzaren totalment del medi aquàtic.
Veure Mamífers і Amniotes
Animal de companyia
mestís tipus Mastí. Un animal de companyia és un animal domèstic que es cria, reprodueix i conviu amb persones i no pertany a la fauna salvatge, alhora que viu a la llar amb finalitat d’obtenir companyia i altres beneficis per les persones.
Veure Mamífers і Animal de companyia
Animal diürn
Típic animal diürn, el xoriguer comú Un animal diürn és aquell que es caracteritza per fer la seva activitat durant el dia i dormir a la nit.
Veure Mamífers і Animal diürn
Animal nocturn
Els mussols són típics animals nocturns, si bé algunes poques espècies són també actives de dia. Un animal nocturn és aquell caracteritzat per ser actiu de nit i dormir de dia.
Veure Mamífers і Animal nocturn
Animal sagrat
Els animals sagrats són aquells animals que, en algunes cultures, són considerats manifestacions, encarnacions o favorits d'alguna divinitat.
Veure Mamífers і Animal sagrat
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Mamífers і Animals
Anomalúrids
Els anomalúrids (Anomaluridae) són una família de rosegadors que habita l'Àfrica central.
Veure Mamífers і Anomalúrids
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Veure Mamífers і Antàrtida
Antílop blau
L'antílop blau (Hippotragus leucophaeus) és una espècie extinta d'antílop, el primer gran mamífer africà en extingir-se en temps històrics.
Veure Mamífers і Antílop blau
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Mamífers і Antic Egipte
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Veure Mamífers і Antropologia
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Veure Mamífers і Aparell digestiu
Arborícola
El kinkajú és un mamífer arborícola. Un animal arborícola (del llatí arbor, 'arbre', i colo, 'habitar') és qualsevol animal que visqui predominantment als arbres.
Veure Mamífers і Arborícola
Arc zigomàtic
L'arc zigomàtic és format per l'apòfisi zigomàtica temporal (de l'os temporal que s'estén cap endavant des del costat del crani, per sobre de l'obertura de l'orella) i l'apòfisi temporal de l'os zigomàtic (el costat de l'os del pòmul).
Veure Mamífers і Arc zigomàtic
Armadillo gegant
L'armadillo gegant (Priodontes maximus) és l'espècie més grossa d'armadillo.
Veure Mamífers і Armadillo gegant
Armadillos
''Dasypus septemcinctus'' al zoològic Pairi Daiza de Bèlgica Els armadillos o tatús són uns petits mamífers de l'ordre dels cingulats, coneguts per presentar una cuirassa òssia.
Veure Mamífers і Armadillos
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Veure Mamífers і Art
Articulació temporomandibular
L'articulació temporomandibular (els odontòlegs l'abreugen a ATM) és l'articulació de la mandíbula.
Veure Mamífers і Articulació temporomandibular
Artiodàctils
Els artiodàctils (Artiodactyla) formen un clade de mamífers euteris herbívors (alguns omnívors) amb extremitats acabades amb unglots.
Veure Mamífers і Artiodàctils
Ase
L'ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids.
Veure Mamífers і Ase
Asiorictiteris
Asioryctitheria és un ordre extint de mamífers primitius.
Veure Mamífers і Asiorictiteris
Asioryctes nemegtensis
Asioryctes nemegtensis és una espècie extinta de mamífer asiorictiteri de la família dels asioríctids que visqué a Àsia durant el Cretaci superior, fa entre 72,1 i 83,5 milions d'anys.
Veure Mamífers і Asioryctes nemegtensis
Associated Press
The Associated Press o AP és una agència de notícies dels Estats Units.
Veure Mamífers і Associated Press
Astrapoteris
Els astrapoteris (Astrapotheria, 'bèsties del raig' en llatí) foren un ordre, actualment extint, de mamífers ungulats sud-americans.
Veure Mamífers і Astrapoteris
Atracció sexual
Latracció sexual és el fenomen que toca molts humans que a certs moments tenen un interès sexual quasi immediat en una altra persona.
Veure Mamífers і Atracció sexual
Australidelfs
Els australidelfs (Australidelphia) són el superordre que comprèn aproximadament tres quartes parts dels marsupials, incloent-hi tots els que viuen a Australàsia i una espècie d'Amèrica del Sud.
Veure Mamífers і Australidelfs
Australosfènides
Els australosfènides (Australosphenida) són un clade de mamífers que està gairebé extint del tot.
Veure Mamífers і Australosfènides
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Veure Mamífers і Austràlia
Automòbil
Seat 600. Un automòbil (també se'n pot dir auto, cotxe o votura a la Catalunya del Nord) és usualment un vehicle de quatre rodes amb motor destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i 7 seients.
Veure Mamífers і Automòbil
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Mamífers і Índia
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Mamífers і Ésser humà
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Mamífers і Àfrica
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Mamífers і Àsia
Balena de Groenlàndia
La balena de GroenlàndiaTraducció i nom alternatiu segons el.
Veure Mamífers і Balena de Groenlàndia
Banya
cabra amb banyes en espiral. Erkencho, instrument musical. Una banya o un corn és una protuberància punxeguda de la pell al cap de diversos mamífers, que consisteix en una cobertura de ceratina i altres proteïnes que envolta un nucli d'os viu.
Veure Mamífers і Banya
Barba
La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles.
Veure Mamífers і Barba
Basal (filogènia)
En filogènia, un clade basal és el primer clade a ramificar-se en un clade més gran; apareix a la base d'un cladograma.
Veure Mamífers і Basal (filogènia)
Bàndicut de peus de porc
El bàndicut de peus de porc (Chaeropus ecaudatus) era un petit bàndicut majoritàriament herbívor que vivia antigament a les planes àrides i semiàrides de l'interior d'Austràlia.
Veure Mamífers і Bàndicut de peus de porc
Bàndicuts
Els bàndicuts (Peramelidae) són una família de petits marsupials semblants a rosegadors: el musell és llarg i puntegut, les orelles sense pèl i la cua peluda.
Veure Mamífers і Bàndicuts
Bec
El bec és una estructura anatòmica externa còrnia dels ocells que —a més de permetre’ls menjar— fan servir per endreçar-se, manipular objectes, matar preses, cercar menjar, fer la cort i alimentar les cries.
Veure Mamífers і Bec
Bestiar
vaca (vedella) pasturen juntes a Sud-àfrica. El bestiar és el conjunt d'animals domèstics d'una determinada espècie que es troben en una explotació ramadera.
Veure Mamífers і Bestiar
Bilbi
Els bilbis (Macrotis) són uns metateris omnívors que viuen al desert.
Veure Mamífers і Bilbi
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Veure Mamífers і Biologia
Bipedisme
Un estruç és un ocell bípede. La invenció del bipedisme és el canvi bàsic que ha desencadenat tota la història humana.
Veure Mamífers і Bipedisme
Bisó de les estepes
El bisó de les estepes (Bison priscus) fou una espècie de bisó, avui extinta, que habità gran part d'Europa, Orient Mitjà, Rússia, Manxúria i Nord-amèrica durant el Plistocè.
Veure Mamífers і Bisó de les estepes
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Veure Mamífers і Bosc
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Veure Mamífers і Bou
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Veure Mamífers і Caça
Caça furtiva
Memorial de rinoceronts morts per caçadors furtius a Sud-àfrica. La caça il·legal o caça furtiva (en anglès poaching) és la caça o la pesca il·legal d'animals salvatges, generalment associada a vedat o a dret de propietat.
Veure Mamífers і Caça furtiva
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Veure Mamífers і Cabra
Cal·litríquids
Els cal·litríquids (Callitrichidae) són una de les cinc famílies de micos del Nou Món.
Veure Mamífers і Cal·litríquids
Camell
Els camells o gamells (Camelus) són un gènere de mamífers quadrúpedes de la família dels camèlids, grup que també inclou les llames i els guanacs, entre d'altres.
Veure Mamífers і Camell
Camuflatge
Equip de camuflatge de franctiradors El camuflatge és el mètode que permet als organismes o objectes que d'altra forma serien visibles romandre indistingibles de l'entorn que els envolta.
Veure Mamífers і Camuflatge
Cangurs
Els cangurs o cangurús són marsupials que habiten Austràlia.
Veure Mamífers і Cangurs
Cant
Persones cantant El cant és l'acte de produir sons musicals amb la veu.
Veure Mamífers і Cant
Capibara
El capibaraConegut localment com a capivara (Brasil), capiguara (Bolívia), chigüire, chigüiro o fercho (Colòmbia i Veneçuela), carpincho (Argentina, Paraguai i Uruguai) o ronsoco (Perú).
Veure Mamífers і Capibara
Caràcter (biologia)
En biologia sistemàtica, els trets o caràcters són cadascuna de les característiques que s'utilitzen en la descripció dels éssers vius.
Veure Mamífers і Caràcter (biologia)
Carbonífer
El Carbonífer és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Mamífers і Carbonífer
Carl von Linné
Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».
Veure Mamífers і Carl von Linné
Carn
Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.
Veure Mamífers і Carn
Carnívors
Els carnívors (Carnivora) són un ordre de mamífers.
Veure Mamífers і Carnívors
Carnivorisme
Els lleons són carnívors voraços: poden requerir fins a set quilograms de carn cada dia. Mamífers grans, com aquest búfal africà, formen una part important de la seva dieta. El carnivorisme és la forma d'alimentació en la qual un organisme s'alimenta majoritàriament de carn d'animals, que poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el dels carronyaires.
Veure Mamífers і Carnivorisme
Castor
Els castors (Castor) són un gènere de rosegadors semiaquàtics d'Euràsia i de Nord-amèrica que es caracteritzen per la seva cua ampla i escatosa.
Veure Mamífers і Castor
Castorocauda lutrasimilis
Castorocauda lutrasimilis fou un petit mamaliaforme semiaquàtic que visqué durant el Juràssic mitjà, fa 164 milions d'anys.
Veure Mamífers і Castorocauda lutrasimilis
Catxalot
El catxalot o capgròs (Physeter macrocephalus) és la balena més grossa dins del grup dels cetacis amb dents (Odontoceti).
Veure Mamífers і Catxalot
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Veure Mamífers і Cavall
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Veure Mamífers і Cavalleria
Cérvols
Els cérvols, cervos, o ceros (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.
Veure Mamífers і Cérvols
Cecotròfia
La cecotròfia és el consum del producte del cec, una part de l'aparell digestiu en mamífers dels ordres dels rosegadors i els lagomorfs.
Veure Mamífers і Cecotròfia
Cella (anatomia)
Una cella és una zona de pèls curts per sobre de cada ull que segueix la forma del marge superior de l'òrbita en alguns mamífers, com a les persones i la majoria d'altres primats.
Veure Mamífers і Cella (anatomia)
Cenozoic
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.
Veure Mamífers і Cenozoic
Ceratina
Les ceratines o queratines són una família de proteïnes no solubles en aigua, fibroses i de funció estructural amb la capacitat d'endurir extremadament el teixit en el qual s'acumula (banyes del rinoceront).
Veure Mamífers і Ceratina
Cercopitec
Els cercopitecs (Cercopithecus) són un gènere de primats catarrins de la família dels cercopitècids que inclou 25 espècies.
Veure Mamífers і Cercopitec
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Veure Mamífers і Cervell
Cetacis
Els cetacis (Cetacea) són un ordre de mamífers euteris completament adaptats a la vida aquàtica.
Veure Mamífers і Cetacis
Cimolestes
Cimolestes és un gènere de mamífers placentaris semblants als opòssums.
Veure Mamífers і Cimolestes
Cimolests
Els cimolests (Cimolesta) són un ordre extint de mamífers.
Veure Mamífers і Cimolests
Cingulats
Els cingulats (Cingulata) són un ordre de xenartres compost de cinc famílies, de les quals només en sobreviuen dues.
Veure Mamífers і Cingulats
Cinodonts
Els cinodonts (Cynodontia, 'dents de gos' en grec) són un subordre de teràpsids que inclou els mamífers i els seus parents propers extints.
Veure Mamífers і Cinodonts
Circ
Un envelat de circ Un número de circ dins un envelat El circ és una art escènica que produeix espectacles incloent acròbates, malabaristes, pallassos, mags i altres intèrprets d'alguna de les seves disciplines, que de vegades es barregen entre elles o amb altres arts escèniques, com la dansa contemporània, el teatre físic, l'òpera, etc.
Veure Mamífers і Circ
Cisuralià
El Cisuralià, també conegut com a Permià inferior, és una època del Permià que començà fa 299 ± 0,8 Ma i s'acabà fa 270,6 ± 0,8 Ma.
Veure Mamífers і Cisuralià
Civilització
Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.
Veure Mamífers і Civilització
Cladística
Aquest cladograma mostra la relació entre diversos grups d'insectes. En alguns cladogrames, la longitud de les línies horizontals indica el temps passat des de l'últim ancestre comú. La cladística (del grec κλάδος, klados.
Veure Mamífers і Cladística
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Veure Mamífers і Clade
Cladograma
Exemple de cladograma Cladograma simple d'espècies amb característiques derivades. Un cladograma és un diagrama representatiu en la classificació biològica taxonòmica dels organismes, en el qual es mostra la relació entre diferents espècies segons una característica derivada, resultat de l'anàlisi cladística d'una espècie.
Veure Mamífers і Cladograma
Cladoteris
Els cladoteris (Cladotheria) són una legió de mamífers de la superlegió dels trecnoteris.
Veure Mamífers і Cladoteris
Clan
Un clan és un grup de gent unida per parentiu i llinatge, que descendeix d'un avantpassat comú.
Veure Mamífers і Clan
Classe (biologia)
En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.
Veure Mamífers і Classe (biologia)
Cloaca
En anatomia animal, la cloaca és una cavitat oberta a l'exterior, situada a la part final de l'aparell digestiu, i a la qual també conflueixen els conductes finals de l'aparell urinari i l'aparell reproductiu.
Veure Mamífers і Cloaca
Coala
El coala (Phascolarctos cinereus) és un marsupial arborícola i herbívor originari d'Austràlia.
Veure Mamífers і Coala
Cognició animal
La cognició animal és l'estudi de les capacitats mentals dels animals. Es refereix al procés mitjançant el qual un animal rep informació del seu entorn a través dels seus sentits i la processa.
Veure Mamífers і Cognició animal
Columel·la (os)
Columel·la (ressaltada en roig) al crani del teràpsid extingit ''Dicynodon'' En l'aparell auditiu la columel·la contribueix a l'oïda en els amfibis, rèptils i ocells.
Veure Mamífers і Columel·la (os)
Condilartres
Els condilartres (Condylarthra) són un ordre de mamífers euteris extints que visqueren entre el Cretaci i l'Oligocè.
Veure Mamífers і Condilartres
Conill
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.
Veure Mamífers і Conill
Conill porquí
El conill porquí (Cavia porcellus), també conegut com a conillet d'Índies, porquet d'Índies, cobai, o conill de rata, és una espècie de rosegador del gènere Cavia, dins la família dels càvids.
Veure Mamífers і Conill porquí
Consciència (psicologia)
Dibuix del punt de vista d'una persona conscient segons Ernst Mach.La consciència és un estat de la ment que permet prendre decisions de manera racional, percebre la realitat i tenir noció del propi jo.
Veure Mamífers і Consciència (psicologia)
Conte de fades
Il·lustració de Carl Offterdinger del conte de fades europeu ''Caputxeta Vermella''. El conte de fades o una rondalla és un tipus de conte tradicional o ficció on apareixen elements de màgia, criatures pròpies del folklore -com ara fades, follets, elfs, bruixes, sirenes, trols, gegants, gnoms i animals parlants -i sovint un ensenyament moral.
Veure Mamífers і Conte de fades
Continent
348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.
Veure Mamífers і Continent
Convergència evolutiva
La convergència evolutiva és un fenomen evolutiu pel que diferents organismes tendeixen, sota pressions ambientals equivalents, a desenvolupar en la seva evolució característiques (morfològiques, fisiològiques, etològiques, etc.) similars (estructures anàlogues).
Veure Mamífers і Convergència evolutiva
Cori
Fetus humà dins de l'amni. El cori (anomenat capa laberíntica en gossos i ratolins) és una de les membranes que existeix durant la gestació entre el fetus en desenvolupament i la seva mare.
Veure Mamífers і Cori
Cos
El cos d'un ésser viu és la seva part física i material.
Veure Mamífers і Cos
Crani
El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal.
Veure Mamífers і Crani
Creodonts
Els creodonts (Creodonta) són un ordre extint de mamífers que visqueren entre el Paleocè i el Miocè.
Veure Mamífers і Creodonts
Crepuscular
Lampírid adult, un coleòpter crepuscular. Els animals crepusculars són actius principalment durant el crepuscle, és a dir, a l'alba i el vespre.
Veure Mamífers і Crepuscular
Cretaci
El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Mamífers і Cretaci
Cretaci inferior
El Cretaci inferior és la més antiga de les dues grans subdivisions del període Cretaci.
Veure Mamífers і Cretaci inferior
Cretaci superior
El Cretaci superior és la més recent de les dues grans subdivisions del període Cretaci.
Veure Mamífers і Cretaci superior
Cria de marsupial
Femella de cangur gris oriental amb una cria a la butxaca. Cria nounata xuclant d'una mamella a la butxaca. Una cria de ualabi de panxa vermella traient el cap del marsupi de la seva mare. Les cries de marsupial són les que neixen menys desenvolupades de tots els mamífers.
Veure Mamífers і Cria de marsupial
Crocodilians
Els crocodilians (Crocodilia o Crocodylia) són un ordre de sauròpsids (rèptils) arcosaures que van aparèixer fa 84 milions d'anys al Cretaci superior durant l'estatge Campanià i, amb poques variacions morfològiques, han arribat als nostres dies.
Veure Mamífers і Crocodilians
Crossa de l'aorta
La crossa de l'aorta o arc de l'aorta és la part de l'aorta entre l'ascendent i aorta descendent.
Veure Mamífers і Crossa de l'aorta
Cryptomys hottentotus
Cryptomys hottentotus és una espècie de rosegador de la família dels batièrgids (rates talp).
Veure Mamífers і Cryptomys hottentotus
Cuir
Eines modernes per a treballar el '''cuir'''. El cuir o cuiro és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.
Veure Mamífers і Cuir
Cursa de braus
La cursa de braus, o correguda de toros és un espectacle comercialitzat de tauromàquia on els homes (anomenat torero) s'enfronten contra un toro a peu o a cavall.
Veure Mamífers і Cursa de braus
Cynognathus crateronotus
Cynognathus crateronotus és una espècie de teràpsid cinodont del Triàsic inferior.
Veure Mamífers і Cynognathus crateronotus
Damans
Els damans o hiracoïdeus (Hyracoidea) són un ordre de mamífers placentaris.
Veure Mamífers і Damans
Dasiúrids
Els dasiúrids (Dasyuridae) són una família de marsupials natius a Austràlia i Nova Guinea, incloent 61 espècies dividides en 15 gèneres.
Veure Mamífers і Dasiúrids
Dasiüromorfs
Els dasiüromorfs (Dasyuromorphia, que vol dir 'cua peluda' en grec) són un ordre de metateris compost de la majoria de marsupials carnívors, incloent-hi els gats marsupials, ratolins marsupials, numbats, diables de Tasmània i els recentment extints llops marsupials.
Veure Mamífers і Dasiüromorfs
De Gruyter
Walter de Gruyter GmbH, coneguda habitualment com a De Gruyter, és una editorial acadèmica alemanya.
Veure Mamífers і De Gruyter
Degú
Els degús (Octodon degus) són una espècie de rosegadors caviomorfs oriünds del matorral de Xile.
Veure Mamífers і Degú
Delfinoteràpia
Dona nedant amb un dofí La delfinoteràpia és el tractament de determinades malalties amb ajuda d'un dofí, principalment Tursiops truncatus.
Veure Mamífers і Delfinoteràpia
Dent
La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
Veure Mamífers і Dent
Dent canina
En anatomia oral dels mamífers, les dents canines són unes dents punxegudes i relativament llargues.
Veure Mamífers і Dent canina
Dent incisiva
Les incisives (''incisors'') es troben al davant de la boca. Les dents incisives (del llatí incidere, 'tallar') són el primer tipus de dent en els mamífers heterodonts.
Veure Mamífers і Dent incisiva
Dent premolar
Les premolars són dents que serveixen per mastegar, amb un paper menys important que el de les molars.
Veure Mamífers і Dent premolar
Dentadura permanent
La dentadura permanent és el segon conjunt de dents formats en mamífers.
Veure Mamífers і Dentadura permanent
Dentadura temporal
El dentat temporal/temporer o dentadura temporal és el primer conjunt de dents que apareixen durant l'ontogènesi dels humans i altres mamífers.
Veure Mamífers і Dentadura temporal
Dents de sabre
El terme dents de sabre es refereix a un ecomorf que es compon de diversos grups de sinàpsids (mamífers i afins) depredadors extints, que fruit de l'evolució convergent desenvoluparen dents canines superiors extremament llargues i adaptacions cranials i esquelètiques relacionades amb el seu ús.
Veure Mamífers і Dents de sabre
Depredació
La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals.
Veure Mamífers і Depredació
Desert
Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.
Veure Mamífers і Desert
Desforestació
Imatge presa des d'un satèl·lit en què es pot veure el procés de desforestació de l'Amazones La desforestació és un procés de desaparició dels boscos i masses forestals, fonamentalment causada per l'activitat humana.
Veure Mamífers і Desforestació
Desmostils
Els desmostils (Desmostylia, 'pilars units' en llatí) són un clade extint de perissodàctils marins que existiren entre l'estatge Rupelià, de l'Oligocè, fins al Tortonià, del Miocè.
Veure Mamífers і Desmostils
Destrucció de l'hàbitat
Jungla cremada per a fer-hi agricultura al sud de Mèxic La destrucció d'hàbitat és un procés de canvi en l'ús de la terra, en què un tipus d'hàbitat és eliminat i reemplaçat per un altre.
Veure Mamífers і Destrucció de l'hàbitat
Diafragma (múscul)
El diafragma (del llatí diaphragma, i aquest del grec διάφραγμα: diá, "a través de", "diferència"; phrag, "separació"; -ma) és el múscul que com un envà, separa l'abdomen i el tòrax.
Veure Mamífers і Diafragma (múscul)
Didelfimorfs
Els didelfimorfs (Didelphimorphia) són un ordre de mamífers marsupials.
Veure Mamífers і Didelfimorfs
Didimocònids
Didymoconidae és una família extinta d'euteris prehistòrics.
Veure Mamífers і Didimocònids
Difiodòncia
La difiodòncia és la condició dels animals difiodonts, és a dir, aquells que tenen dues dentadures denticions successives: primer les dents temporals i després les dents permanents.
Veure Mamífers і Difiodòncia
Dimetrodont
El dimetrodont (Dimetrodon, 'dent de dues mesures') és un gènere extint de sinàpsids que visqueren durant el Cisuralià (Permià inferior), entre fa 295 milions d'anys i fa 272 milions d'anys (Ma).
Veure Mamífers і Dimetrodont
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Veure Mamífers і Dimoni
Dimorfisme sexual
Femella (esquerra) i mascle de faisà, mostrant la diferència de mida i color que hi ha entre els dos sexes El dimorfisme sexual és la diferència de formes, colors i mides que hi ha entre mascles i femelles d'una mateixa espècie.
Veure Mamífers і Dimorfisme sexual
Dinocerats
Els dinocerats (Dinocerata, banyes terribles) són un ordre de mamífers herbívors extints.
Veure Mamífers і Dinocerats
Dinosaures
Els dinosaures (Dinosauria) són un grup heterogeni de sauròpsids.
Veure Mamífers і Dinosaures
Diprotodon optatum
Diprotodon optatum és una espècie de marsupials prehistòrics que existiren a Austràlia al Plistocè.
Veure Mamífers і Diprotodon optatum
Diprotodonts
Els diprotodonts (Diprotodontia) són un ordre de mamífers marsupials que es caracteritzen per tenir les dents incisives medials del maxil·lar inferior engrandides i inclinades cap als llavis.
Veure Mamífers і Diprotodonts
Distribució (biologia)
Els tres tipus bàsics de distribució de població dins d'una àrea. De dalt a baix: espaiada (uniforme/regular), aleatòria i concentrada (agregada) En biologia, la distribució d'una espècie és l'àrea geogràfica dins la qual es pot trobar aquesta espècie.
Veure Mamífers і Distribució (biologia)
Dit
Mà i dits Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'ésser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats.
Veure Mamífers і Dit
Divergència genètica
La divergència genètica és el procés en el qual dos o més poblacions d'una espècie ancestral acumulen canvis genètics independents (mutacions) a través de temps, sovint després que les poblacions s'hagin convertit en poblacions reproductives aïllades per algun període.
Veure Mamífers і Divergència genètica
Divinitat
La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.
Veure Mamífers і Divinitat
Docodon
Docodon és un gènere extint de mamaliaformes docodonts de la família dels docodòntids que visqueren a Nord-amèrica durant el Juràssic superior, fa entre 145 i 150,8 milions d'anys.
Veure Mamífers і Docodon
Docodonts
Els docodonts (Docodonta) són un ordre de mamaliaformes que visqueren entre mitjans i finals del Mesozoic.
Veure Mamífers і Docodonts
Dofins
Dofí mular Dofí de Commerson Orca Dofí del riu Amazones Els dofins (col·loquialment, a València i a Eivissa, galfins) són mamífers aquàtics de l'ordre dels cetacis, que també inclou les balenes i marsopes.
Veure Mamífers і Dofins
Domesticació
El xai, una de les primeres espècies a ser domesticades La domesticació és l'acció de fer que un organisme esdevingui domèstic, és a dir, que visqui al costat de l'ésser humà i es criï a casa.
Veure Mamífers і Domesticació
Drets dels animals
Els drets dels animals són corrents de pensament i al moviment que sostenen que els animals no humans son subjecte de determinats drets.
Veure Mamífers і Drets dels animals
Driolèstides
Els driolèstides (Dryolestida) són un ordre extint de mamífers que existiren entre el Juràssic i el Paleogen.
Veure Mamífers і Driolèstides
Eco
L'eco o tornaveu és un fenomen relacionat amb la reflexió del so per una superfície o un objecte.
Veure Mamífers і Eco
Ecolocalització
Animació de l'ecolocalització del dofí L'ecolocalització és un sistema d'orientació de certs animals, que consisteix en l'emissió de vibracions que, en ésser reflectides per la superfície d'objectes presents en el medi, són captades pel mateix animal emissor, que és capaç d'interpretar-les i d'orientar-se en l'obscuritat.
Veure Mamífers і Ecolocalització
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Mamífers і Edat antiga
Edat glacial
CO₂, mesurat en mostres de gel. Les edats de gel o glaciacions són períodes gelògics de la Terra durant els quals el glaç polar va envair la superfície dels continents.
Veure Mamífers і Edat glacial
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Mamífers і Edat moderna
Electrolocalització
L'electrolocalització és fonamentalment aquàtica, ja que requereix un medi conductor del corrent.
Veure Mamífers і Electrolocalització
Elefant africà
Els elefants africans (Loxodonta) formen un gènere d'elefants que conté dos espècies, l'elefant africà de sabana (Loxodonta africana) i l'elefant africà de bosc (Loxodonta cyclotis).
Veure Mamífers і Elefant africà
Elefant asiàtic
L'elefant asiàtic (Elephas maximus), sovint conegut pel nom d'una de les subespècies (elefant de l'Índia), és una de les tres espècies vivents d'elefant i l'única espècie vivent del gènere Elephas.
Veure Mamífers і Elefant asiàtic
Elefant de guerra
XIII. Els elefants de guerra foren elefants utilitzats al llarg de la història militar de l'edat antiga.
Veure Mamífers і Elefant de guerra
Elefants
Els elefants són grans mamífers terrestres de l'ordre dels proboscidis.
Veure Mamífers і Elefants
Embaràs
Dona embarassada Lembaràs o gestació es refereix al procés posterior a la fecundació d'un òvul per un espermatozoide, pel qual es desenvolupa un nou individu de l'espècie dins del cos de la mare, fins al moment del part; fa referència a aquest període que transcorre entre la fecundació i el part, sovint específicament als mamífers.
Veure Mamífers і Embaràs
Embrió
Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.
Veure Mamífers і Embrió
Embriogènesi
L'embriogènesi (d'embrió + gènesi) és el complex procés generatiu que condueix a la formació d'un organisme pluricel·lular, vegetal o animal, a partir del zigot.
Veure Mamífers і Embriogènesi
Embritòpodes
Els embritòpodes (Embrithopoda) són un ordre extint de mamífers que aparegueren a l'Eocè superior i s'extingiren durant l'Oligocè.
Veure Mamífers і Embritòpodes
Enclusa (os)
Estrep. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. L'enclusa és un dels tres ossicles de l'orella, localitzat a la caixa del timpà.
Veure Mamífers і Enclusa (os)
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Veure Mamífers і Encyclopædia Britannica
Endotèrmia
Lendotèrmia o homeotèrmia (del grec: homoios.
Veure Mamífers і Endotèrmia
Engonal
L'engonal és la part del cos en què s'ajunta cada cuixa amb l'abdomen (per fora del pubis).
Veure Mamífers і Engonal
Eocè
L'EocèEn els parlars orientals.
Veure Mamífers і Eocè
Epònim
Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.
Veure Mamífers і Epònim
Epidèmia
Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.
Veure Mamífers і Epidèmia
Equidnes
Els equidnes (Tachyglossidae) són, juntament amb els ornitorrincs, els únics supervivents de l'ordre Monotremata (mamífers que ponen ous).
Veure Mamífers і Equidnes
Eriçons
Els eriçons (Erinaceinae) són una subfamília de mamífers amb punxes de l'ordre dels eulipotifles.
Veure Mamífers і Eriçons
Escata
Escata. Les escates, o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells.
Veure Mamífers і Escata
Escrot
L'escrot o sac escrotal és la bossa que cobreix i allotja als testicles fora de l'abdomen en els mamífers i en l'ésser humà.
Veure Mamífers і Escrot
Esfenacodonts
Els esfenacodonts (Sphenacodontia) són un clade de sinàpsids que aparegueren al Carbonífer superior.
Veure Mamífers і Esfenacodonts
Esparassodonts
Els esparassodonts (Sparassodonta) són un ordre extint de marsupials carnívors endèmics de Sud-amèrica.
Veure Mamífers і Esparassodonts
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Mamífers і Espècie
Espècie altricial
En zoologia, les cries altricials són aquelles que neixen cegues, sense els conductes auditius oberts, pràcticament sense pèl i amb una mobilitat molt limitada.
Veure Mamífers і Espècie altricial
Espècie amenaçada
date.
Veure Mamífers і Espècie amenaçada
Espècie precocial
colins de Califòrnia són una espècie precocial. A la imatge, un pollet. En zoologia, les espècies considerades precocials són aquelles en què les cries són capaces de veure-hi, sentir-hi, posar-se dempeus i dur a terme la resta de funcions pròpies de l'individu adult pràcticament des del naixement.
Veure Mamífers і Espècie precocial
Esperança de vida
L'esperança de vida correspon a la mitjana d'anys que encara resten per viure per a una persona que ha assolit una edat exacta, si en el temps que li resta de vida fos sotmesa a les condicions de mortalitat actuals (les probabilitats específiques de morir a cada edat).
Veure Mamífers і Esperança de vida
Esperma
humans, són un component primari de l'esperma i els agents fertilitzadors dels òvuls. Lesperma o semen és un fluid orgànic masculí que habitualment conté espermatozoides i que és expulsat del cos durant l'ejaculació, té lloc en els testicles.
Veure Mamífers і Esperma
Espermaceti
Processament d'espermaceti El blanc de balena, la cera de catxalot o l'espermaceti (del grec sperma, 'llavor'; i cetus, 'balena') és una cera present a les cavitats encefàliques del catxalot (Physeter macrocephalus).
Veure Mamífers і Espermaceti
Esquirols voladors
Els esquirols voladors (Pteromyini) són una tribu d'esciúrids.
Veure Mamífers і Esquirols voladors
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Mamífers і Estats Units d'Amèrica
Estómac
Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Veure Mamífers і Estómac
Estrep (os)
Enclusa, '''9''': '''Estrep'''. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. Lestrep és l’os més petit del cos humà, amb una longitud entre 2,5 i 3 mm, la seva base és la més externa de la creu d'ossets auriculars.
Veure Mamífers і Estrep (os)
Euarcontoglirs
Els euarcontoglirs són una superordre de mamífers basada en anàlisis de les seqüències genètiques moleculars i informació de la presència o absència de retrotransposons.
Veure Mamífers і Euarcontoglirs
Eucinodonts
Els eucinodonts (Eucynodontia, gr. 'autèntiques dents de gos') són un infraordre de teràpsids que inclou els mamífers i el seus parentes més propers, els cinògnats.
Veure Mamífers і Eucinodonts
Eulipotifles
Els eulipotifles ('realment grassos i cecs') són un ordre de mamífers que té el suport de les dades filogenètiques moleculars.
Veure Mamífers і Eulipotifles
Eusocialitat
alades són o bé reines o bé mascles. L'eusocialitat és una forma de vida col·lectiva, un grau de socialitat que es caracteritza per generacions que s'encavalquen, una cura de les cries cooperativa i castes especialitzades reproductives i no reproductives.
Veure Mamífers і Eusocialitat
Euteris
Els euteris (Eutheria, 'bèsties autèntiques') són una infraclasse de mamífers formada pels placentaris (Placentalia) i tots aquells mamífers extints que són més propers als placentaris que a qualsevol altre grup.
Veure Mamífers і Euteris
Eutriconodonts
Els eutriconodonts (ordre Eutriconodonta, també conegut com a Triconodonta) constitueixen un grup de mamífers primitius que són els parents més propers dels ancestres de tots els mamífers presents avui en dia.
Veure Mamífers і Eutriconodonts
Evolució dels mamífers
avenços més destacats. Els mamífers han colonitzat els medis terrestres, aquàtics i aeris. Levolució dels mamífers abasta el desenvolupament dels mamífers a partir dels sinàpsids primitius («rèptils mamiferoides»), un procés gradual que durà aproximadament 95 milions d'anys i que conduí a l'aparició dels primers mamaliaformes en el Triàsic superior, i la posterior evolució de la grandíssima varietat de mamífers extints i vivents que han anat sorgint des del Mesozoic.
Veure Mamífers і Evolució dels mamífers
Excreció
Lexcreció és l'expulsió del cos de qualsevol substància líquida o sòlida de rebuig.
Veure Mamífers і Excreció
Excrement
Excrements mesclats amb palla. Els excrements o deposició són les restes dels aliments no absorbits durant la digestió (com fibres i altres components que no són útils per a l'ésser en qüestió), i també cèl·lules de l'epiteli intestinal que es descamen en el procés d'absorció de nutrients, microorganismes, i altres substàncies que no assoleixen travessar l'epiteli intestinal.
Veure Mamífers і Excrement
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Veure Mamífers і Extinció
Extinció de l'Holocè
XVII després que els humans van destruir els boscos (on els ocells feien els seus nius) i van introduir mamífers que menjaven els seus ous. El quaga es va extingir el 1883. El colom migratori es va extingir el 1914. L'ós grizzly mexicà es va extingir el 1964. La foca monjo del Carib va ser declarat oficialment extint el 2008.
Veure Mamífers і Extinció de l'Holocè
Extinció del Cretaci-Paleogen
L'extinció del Cretaci-Paleogen (abreujada K-Pg), també coneguda com l'extinció del Cretaci-Terciari (K-T), fou una extinció massiva que va fer desaparèixer devers tres quartes parts de les espècies animals i vegetals de la Terra, incloent-hi tots els dinosaures no aviaris.
Veure Mamífers і Extinció del Cretaci-Paleogen
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Veure Mamífers і Fòssil
Femella
En les espècies amb sexualitat diferenciada, les femelles(♀) són els individus que posseeixen el gàmeta de majors dimensions.
Veure Mamífers і Femella
Feromona
La feromona és una substància química segregada a l'exterior per un individu per a la comunicació d'algun tipus d'informació a individus receptors de la mateixa espècie.
Veure Mamífers і Feromona
Fetus
Un fetus és un vertebrat vivípar que s'està desenvolupant.
Veure Mamífers і Fetus
Finestra temporal
La finestra temporal és un tret característic del crani dels amniotes.
Veure Mamífers і Finestra temporal
Fol·licle pilós
El fol·licle pilós és la part de la pell que permet al cabell o al pèl de créixer, es troba en els mamífers.
Veure Mamífers і Fol·licle pilós
Folivorisme
En zoologia, es denominen folívors els animals herbívors que s'especialitzen a alimentar-se en gran part de fulles.
Veure Mamífers і Folivorisme
Foques
Les foques, llops marins o de mar, vells marins, o serenes en rossellonès (Phocidae) són la família de carnívors més adaptada a la vida aquàtica, amb totes les característiques que això comporta.
Veure Mamífers і Foques
Fruitafossor windscheffeli
Fruitafossor windscheffeli fou un mamífer termitòfag del Juràssic superior, fa uns 150 milions d'anys.
Veure Mamífers і Fruitafossor windscheffeli
Gasela
Una gasela és un tipus de bòvid del gènere Gazella.
Veure Mamífers і Gasela
Gasela saudita
La gasela saudita (Gazella saudiya) és una espècie extinta de gasela.
Veure Mamífers і Gasela saudita
Gat
El gat o moix (Felis catus) és un petit mamífer carnívor domèstic.
Veure Mamífers і Gat
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Veure Mamífers і Genètica
George Gaylord Simpson
George Gaylord Simpson (Chicago, 16 de juny del 1902 – Tucson, 6 d'octubre del 1984) fou un paleontòleg estatunidenc.
Veure Mamífers і George Gaylord Simpson
Gimnurs
Els gimnurs (Galericinae) són mamífers eulipotifles, una de les dues subfamílies de la família dels erinacèids.
Veure Mamífers і Gimnurs
Glaciacions würmianes
Les glaciacions würmianes són fases climàtiques de la Terra de tipus glacial en el paleolític mitjà i en el paleolític superior.
Veure Mamífers і Glaciacions würmianes
Glàndula
Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que sintetitzen substàncies que es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal.
Veure Mamífers і Glàndula
Glàndula de Meibom
Disposició de les glàndules de Meibom a les parpelles superior i inferior. Les glàndules de Meibom o glàndules tarsals, en llatí glandulae tarsalis, són glàndules sebàcies que estan situades a les parpelles superior i inferior i produeixen una secreció composta per diferents substàncies, entre les que abunden diversos lípids com fosfolípids, triacilglicerols i esterols lliures.
Veure Mamífers і Glàndula de Meibom
Glàndula mamària
Les glàndules mamàries són els òrgans que, en tots els mamífers, produeixen llet per alimentar les cries o fills durant els primers mesos o setmanes de vida.
Veure Mamífers і Glàndula mamària
Glàndula odorífera
Les glàndules odoríferes són òrgans que produeixen secrecions oloroses que tenen funcions pròpies dins del comportament animal.
Veure Mamífers і Glàndula odorífera
Glàndula sebàcia
Les glàndules sebàcies són situades a la dermis i estan formades per cèl·lules plenes de lípids que es desenvolupen embriològicament durant el quart mes de gestació, com una gemmació epitelial del fol·licle pilós.
Veure Mamífers і Glàndula sebàcia
Glàndula sudorípara
Una glàndula sudorípara és una glàndula tubular simple que està situada a la dermis i consta de llargs i prims tubs, tancats per l'extrem inferior.
Veure Mamífers і Glàndula sudorípara
Glàndula sudorípara eccrina
Les glàndules sudorípares eccrines són glàndules tubulars simples que regulen la temperatura corporal.
Veure Mamífers і Glàndula sudorípara eccrina
Glòbul vermell
Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, 'vermell' i kytos, 'clot', actualment traduït com a 'cèl·lula') són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.
Veure Mamífers і Glòbul vermell
Glyptodon
Glyptodon fou un gran mamífer cuirassat, emparentat amb l'armadillo, que visqué entre el Miocè i l'Holocè.
Veure Mamífers і Glyptodon
Gobiconodòntids
Els gobiconodòntids (Gobiconodontidae) són un grup de mamífers extints que visqueren durant el Cretaci inferior en allò que avui en dia és Nord-amèrica, Europa, Àfrica i Àsia.
Veure Mamífers і Gobiconodòntids
Gondwana
Lauràsia i '''Gondwana''' fa 200 milions d'anys Gondwana era el més meridional dels dos supercontinents que, juntament amb Lauràsia, existiren fa 180 milions d'anys.
Veure Mamífers і Gondwana
Gondwanateris
Els gondwanateris (Gondwanatheria) foren un ordre de petits mamífers primitius semblants a rosegadors, que visqueren del Cretaci a l'Eocè als paleocontinents meridionals.
Veure Mamífers і Gondwanateris
Gos
El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.
Veure Mamífers і Gos
Gos antitancs
miniatura Els gossos antitancs, també coneguts com a gossos mina, eren gossos amb explosius adossats a l'esquena i ensinistrats per buscar menjar a sota de tancs i vehicles blindats enemics després d'haver-los fet passar gana.
Veure Mamífers і Gos antitancs
Gos pigall
Persona conduïda pel seu gos pigall en un centre comercial de Brasília Un gos pigall és un gos ensinistrat per guiar persones cegues o amb una deficiència visual greu, o per ajudar-les en les feines de la llar.
Veure Mamífers і Gos pigall
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Mamífers і Gran Enciclopèdia Catalana
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Mamífers і Grec antic
Grup Enciclopèdia
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) El Grup Enciclopèdia (anteriorment Grup Enciclopèdia Catalana) és un grup editorial català fundat el 1980 i amb seu a Barcelona.
Veure Mamífers і Grup Enciclopèdia
Grups terminals i troncals
Grup troncal Un grup terminal és el clade més petit que conté l'últim avantpassat comú de tots els seus membres vivents, així com tots els descendents d'aquest avantpassat.
Veure Mamífers і Grups terminals i troncals
Guineu
Guineu roja ''Vulpes vulpes''- Crani Les guineus, guilles o raboses (antigament renards, volps o guinardes) són mamífers de la família dels cànids.
Veure Mamífers і Guineu
Guineu àrtica
La guineu àrtica (Vulpes lagopus), també anomenada guineu polar, guineu blanca o guineu de les neus, és una guineu de l'ordre Carnivora.
Veure Mamífers і Guineu àrtica
Guineu de les Malvines
La guineu de les Malvines (Dusicyon australis) és una espècie extinta de cànid.
Veure Mamífers і Guineu de les Malvines
Hadrocodium wui
Hadrocodium wui és una espècie extinta de mamaliaforme que visqué durant el Juràssic inferior (fa aproximadament 195 milions d'anys, durant el període Sinemurià) en el que actualment és la província xinesa de Yunnan.
Veure Mamífers і Hadrocodium wui
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Veure Mamífers і Hanníbal Barca (247 aC)
Haramíyides
Els haramíyides (Haramiyida) són un ordre de mamaliaformes extints que visqueren a l'hemisferi nord entre el Triàsic i el Cretaci.
Veure Mamífers і Haramíyides
Hàmster
Els hàmsters (Cricetus) són un gènere de rosegadors de la família dels cricètids.
Veure Mamífers і Hàmster
Hàmster daurat
L'hàmster daurat (Mesocricetus auratus) és un petit rosegador originari de Síria i Turquia.
Veure Mamífers і Hàmster daurat
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Veure Mamífers і Heràldica
Herbassar
Prats de Nachusa, primavera de 2016 Una prada, prat, praderia, herbassar o herbat és una zona on la vegetació està dominada per gramínies (Poaceae).
Veure Mamífers і Herbassar
Herbivorisme
L'herbivorisme (o fitofàgia) és una mena d'alimentació en la que un organisme, herbívor, consumeix només autòtrofs com són les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadores.
Veure Mamífers і Herbivorisme
Heterocephalus
Heterocephalus és un gènere de rosegadors de la família dels heterocefàlids (Heterocephalidae).
Veure Mamífers і Heterocephalus
Heterodòncia
tigre és un exemple d'heterodòncia. L'heterodòncia és la condició dels animals que tenen més d'un tipus de dent.
Veure Mamífers і Heterodòncia
Hipopòtam
L'hipopòtam (Hippopotamus amphibius) és un mamífer semiaquàtic de grans dimensions i dieta majoritàriament herbívora que viu a l'Àfrica subsahariana.
Veure Mamífers і Hipopòtam
Història universal
La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.
Veure Mamífers і Història universal
Holocè
LHolocèEn els parlars orientals.
Veure Mamífers і Holocè
Holoteris
Els holoteris (Holotheria) formen una de les infraclasses que agrupa tots els mamífers moderns no ponedors d'ous i els seus parents extints.
Veure Mamífers і Holoteris
Huties
Les huties (Capromyidae) són una família de rosegadors moderadament grans similars als càvids que viuen a les illes del Carib.
Veure Mamífers і Huties
Huties gegants
Les huties gegants són un grup extint de grans rosegadors coneguts a partir de fòssils i subfòssils a les Índies Occidentals.
Veure Mamífers і Huties gegants
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Veure Mamífers і Imperi Cartaginès
Insectívors
Els insectívors (Insectivora, del llatí insectum 'insecte' i vorare 'menjar') és un antic ordre de mamífers placentaris, que va ser abandonat per ser considerat polifilètic.
Veure Mamífers і Insectívors
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Veure Mamífers і Insectes
Insectivorisme
Un asílid es menja un sírfid. L'insectivorisme és la pràctica que consisteix a alimentar-se d'insectes i petites criatures semblants.
Veure Mamífers і Insectivorisme
Intestí
L'intestí o budell és la part visceral tubular del tub digestiu que s'estén de l'estómac fins a l'anus.
Veure Mamífers і Intestí
Investigació animal
Enos, el ximpanzé espacial abans d'entrar a la càpsula Mercury-Atlas 5 el 1961. La investigació animal és l'ús d'animals no humans en experiments científics.
Veure Mamífers і Investigació animal
Jeanne Calment
Jeanne Louise Calment (Arle, 21 de febrer de 1875 — Arle, 4 d'agost de 1997) va ser una ciutadana francesa que va viure 122 anys i 164 dies (44.724 dies en total).
Veure Mamífers і Jeanne Calment
Jerarquia
Esquema que representa una jerarquia a la qual els elements ''c'' depenen directament de ''s'', els ''h'' de ''d'', i tots els elements depenen de ''f'', que és l'únic lliure. Una jerarquia és una ordenació d'elements en què hi ha superiors i subordinats distribuïts en almenys dos estrats, capes o fases diferenciats.
Veure Mamífers і Jerarquia
Jungla
Box Log Falls, Lamington National Park, Queensland, Austràlia. Una jungla és un terreny majoritàriament cobert per vegetació i bosc dens, que és troba típicament en climes tropicals.
Veure Mamífers і Jungla
Juramaia sinensis
Juramaia sinensis és una espècie de mamífer euteri molt basal que visqué al Juràssic mitjà (Cal·lovià-Bathonià).
Veure Mamífers і Juramaia sinensis
Juràssic
El Juràssic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Mamífers і Juràssic
Kuehneotèrids
Els kuehneotèrids (Kuehneotheriidae) són una família extinta de mamaliaformes primitius que visqueren des del Triàsic superior fins al Juràssic inferior, fa entre 190,8 i 208,5 milions d'anys.
Veure Mamífers і Kuehneotèrids
Kuehneoteri
El kuehneoteri (Kuehneotherium praecursoris) és una espècie de mamaliaforme extint que visqué entre el Triàsic superior i el Juràssic inferior.
Veure Mamífers і Kuehneoteri
La Vaca Sagrada
La Vaca Sagrada és el sobrenom que va rebre l'avió presidencial utilitzat al començament dels anys 1950 pel dictador i el que llavors era president de Veneçuela Marcos Pérez Jiménez.
Veure Mamífers і La Vaca Sagrada
Lactància
Euga alletant un pollí. La lactància o alletament és el mode d'alimentació de les cries de mamífers, i que els dona el nom científic (Mammalia).
Veure Mamífers і Lactància
Lagomorfs
Els lagomorfs (Lagomorpha) són un ordre de mamífers, que inclou dues famílies: Leporidae (llebres i conills) i Ochotonidae (piques).
Veure Mamífers і Lagomorfs
Langur gris
Els langurs grisos (Semnopithecus) són un gènere de micos de la subfamília dels colobins.
Veure Mamífers і Langur gris
Laurasiateris
Els laurasiateris (Laurasiatheria) són un clade amb la categoria de cohort o superordre, de l'infraclasse de mamífers euteris.
Veure Mamífers і Laurasiateris
Làctic
Llet Formatge d'Idiazabal d'Espanya. Kaymak a Turquia. Els lactis o làctics són un grup d'aliments que inclouen la llet i els seus derivats processats, sovint fermentats.
Veure Mamífers і Làctic
Lèmur gegant
El lèmur gegant (Megaladapis) fou un gènere de tres espècies extintes que antigament visqueren a l'illa de Madagascar.
Veure Mamífers і Lèmur gegant
Lèmurs voladors
Els lèmurs voladors (Dermoptera) són un ordre de mamífers placentaris.
Veure Mamífers і Lèmurs voladors
Lípid
Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.
Veure Mamífers і Lípid
Leptíctides
Els leptíctides (Leptictida) són un ordre de petits mamífers extints.
Veure Mamífers і Leptíctides
Litopterns
Els litopterns (Litopterna, «turmells senzills») formen un ordre de mamífers euteris extints de Sud-amèrica.
Veure Mamífers і Litopterns
Llama
El o la llama (Lama glama) és un gran camèlid originari dels Andes (Sud-amèrica), particularment del Perú.
Veure Mamífers і Llama
Llúdries
Les llúdries o llúdrigues (Lutrinae) són una subfamília de la família dels mustèlids.
Veure Mamífers і Llúdries
Lleó
El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.
Veure Mamífers і Lleó
Lleó de les cavernes
Crani El lleó de les cavernes (Panthera leo spelaea) és una subespècie extinta del lleó que visqué a Euràsia durant el Plistocè.
Veure Mamífers і Lleó de les cavernes
Llebre
Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.
Veure Mamífers і Llebre
Llebre de les neus
Exemplar dels Estats Units Exemplar de les Illes Fèroe La llebre de les neus o llebre muntanyesa (Lepus timidus) és una llebre adaptada als hàbitats polars i muntanyosos.
Veure Mamífers і Llebre de les neus
Llet
La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.
Veure Mamífers і Llet
Llista de mamífers descrits al segle XXI
Aquesta llista conté els mamífers descrits durant el.
Veure Mamífers і Llista de mamífers descrits al segle XXI
Llista Vermella de la UICN
La Llista Vermella de la UICN, el nom complet de la qual és Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN (en anglès, The IUCN Red List of Threatened Species), creada el 1964, és la llista més completa de l'estat de conservació global de les espècies animals i vegetals.
Veure Mamífers і Llista Vermella de la UICN
Llombrígol
El llombrígol, melic, guixa o d'altres variants, és una marca que deixa el cordó umbilical a l'abdomen dels mamífers.
Veure Mamífers і Llombrígol
Llop marsupial
El llop marsupial (Thylacinus cynocephalus) és un marsupial carnívor extint que habitava el continent australià i les illes de Tasmània i Nova Guinea.
Veure Mamífers і Llop marsupial
Macaco rhesus
El macaco rhesus (Macaca mulatta), sovint anomenat el mona rhesus, és una espècie de primat catarrins de la família Cercopithecidae, una de les més conegudes de micos del Vell Món.
Veure Mamífers і Macaco rhesus
Macroscelideus
Els macroscelideus (Macroscelidea) són un ordre de mamífers del superordre dels afroteris.
Veure Mamífers і Macroscelideus
Madagascar
Madagascar és un estat i una illa de l'oceà Índic davant la costa sud-oriental d'Àfrica a l'altura de Moçambic.
Veure Mamífers і Madagascar
Malaltia
«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.
Veure Mamífers і Malaltia
Malcolm Carnegie McKenna
Malcolm Carnegie McKenna (1930- 3 de març de 2008, Boulder, Colorado, Estats Units) fou un paleontòleg estatunidenc, especialment cèlebre per la seva obra Classification of Mammals Above the Species Level, escrita conjuntament amb Susan K. Bell.
Veure Mamífers і Malcolm Carnegie McKenna
Mamaliaformes
Els mamaliaformes (Mammaliaformes, 'en forma de mamífer') són un clade que conté els mamífers i els seus parents extints més propers.
Veure Mamífers і Mamaliaformes
Mamífer aquàtic
Els mamífers aquàtics i semiaquàtics són un grup divers de mamífers que viuen parcialment o total en masses d'aigua.
Veure Mamífers і Mamífer aquàtic
Mamífer verinós
Els mamífers verinosos són aquells que produeixen verí, que utilitzen per matar o debilitar les preses o per defensar-se dels depredadors.
Veure Mamífers і Mamífer verinós
Mamella
El pit, mama, teta, meta, popa o mamella és la regió ventral superior del tronc d'un animal, especialment en mamífers, com és el cas dels éssers humans.
Veure Mamífers і Mamella
Mamut
Els mamuts (Mammuthus) són un gènere de proboscidis extints que es caracteritzaven per tenir llargs ullals corbs i, en les espècies septentrionals, un espès pelatge.
Veure Mamífers і Mamut
Mamut llanut
El mamut llanut (Mammuthus primigenius) fou una espècie de mamut, el nom comú que reben els elefàntids extints del gènere Mammuthus.
Veure Mamífers і Mamut llanut
Manatí
Els manatís (Trichechus) són un gènere de grans mamífers aquàtics.
Veure Mamífers і Manatí
Marcatge de territori
Un tigre mascle del Sud de la Xina marcant territori. El marcatge de territori o marcatge territorial és una conducta instintiva emprada per espècies animals de mamífers per tal de registrar i identificar el seu territori.
Veure Mamífers і Marcatge de territori
Marsupi
Cria de cangur dins del marsupi Cangur gris oriental amb una cria madura al marsupi El marsupi és una característica distintiva dels marsupials femelles (i en casos rars, els mascles, com en l'opòssum aquàtic i el ja extint llop marsupial); el nom «marsupial» deriva del llatí marsupium, que vol dir 'bossa'.
Veure Mamífers і Marsupi
Marsupials
Els marsupials (Marsupialia) són un clade de mamífers de la subclasse dels metateris.
Veure Mamífers і Marsupials
Marta (espècie)
La marta o el mart (Martes martes) és una espècie de mamífer de la família dels mustèlids comuna a la major part d'Europa.
Veure Mamífers і Marta (espècie)
Martell (os)
Estrep. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. El martell és un dels tres ossicles de l'orella.
Veure Mamífers і Martell (os)
Mascle
símbol del déu Mart (estilització de l'escut i l'espasa del déu de la guerra) s'utilitza sovint per representar el sexe masculí. També representa el planeta Mart i és el símbol alquímic del ferro. Mascle (símbol: ♂) és el sexe d'un organisme que produeix el gàmet (cèl·lula sexual) conegut com a esperma, que es fusiona amb el gàmet femení més gran, o òvul, en el procés de fecundació.
Veure Mamífers і Mascle
Masticació
Mico mastegant mentre que altres miren La masticació l'acció de mastegar els aliments sòlids amb col·laboració dels òrgans i les parets de la boca.
Veure Mamífers і Masticació
Mastodont
Els mastodonts (Mammut) són una família de proboscidis que pertanyen a la família Mammutidae.
Veure Mamífers і Mastodont
Maxil·lar inferior
El maxil·lar inferior o mandíbula, i popularment la barra o les barres (de la boca), el queix o la maixella és un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i simètric, en forma de ferradura.
Veure Mamífers і Maxil·lar inferior
Maxil·lar superior
L'os maxil·lar superior (maxilia) és un os de la cara parell, curt, de forma irregular quadrilàtera, amb dues cares (interna i externa), quatre vores i quatre angles.
Veure Mamífers і Maxil·lar superior
Múscul
Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.
Veure Mamífers і Múscul
Mecanoreceptor
Un mecanoreceptor és un receptor sensorial que respon a la pressió o distorsió mecànica.
Veure Mamífers і Mecanoreceptor
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Mamífers і Medicina
Megafauna
El mamut és un exemple de megafauna extinta. Corbes de supervivència de les poblacions de mamífers de grans dimensions des de l'arribada de l'''Homo sapiens'' a l'Àfrica, Austràlia, Amèrica del Nord i Madagascar, expressades en el percentatge de disminució d'espècies al llarg del logaritme d'un quiloany (ka, mil anys).
Veure Mamífers і Megafauna
Megaloceros giganteus
Megaloceros giganteus fou una espècie del gènere Megaloceros i un dels cérvols més grans que mai hagin existit. S'estenia arreu d'Euràsia, des d'Irlanda fins a l'est del llac Baikal i visqué durant el Plistocè superior. Les restes més recents conegudes de l'espècie han estat datades a principis de l'Holocè, fa uns 7.700 anys.
Veure Mamífers і Megaloceros giganteus
Megazostrodon rudnerae
Megazostrodon rudnerae és una espècie extinta del clade dels mamaliaformes.
Veure Mamífers і Megazostrodon rudnerae
Membrana nictitant
Procés de tancament de la membrana nictitant Membrana nictitant d'un pollastre. La membrana nictitant és una tercera parpella, transparent o translúcida, que és present a alguns animals i es pot obrir i tancar lateralment per tal de protegir i humitejar l'ull i així poder mantenir la visibilitat.
Veure Mamífers і Membrana nictitant
Meridiungulats
Els meridiungulats (Meridiungulata) són un superordre de mamífers ungulats sud-americans extints.
Veure Mamífers і Meridiungulats
Mesonics
Els mesonics (Mesonychia, «urpes mitjanes») són un ordre extint de mamífers carnívors mitjans-grossos que tenien una relació molt propera amb els artiodàctils.
Veure Mamífers і Mesonics
Mesozoic
El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.
Veure Mamífers і Mesozoic
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Veure Mamífers і Metabolisme
Metateris
Els metateris (Metatheria) són una infraclasse de la classe dels mamífers.
Veure Mamífers і Metateris
Microbioteris
Els microbioteris (Microbiotheria) formen un ordre de metateris.
Veure Mamífers і Microbioteris
Miocè
El MiocèEn els parlars orientals.
Veure Mamífers і Miocè
Mofetes
Les mofetes són mamífers, normalment amb un pelatge blanc i negre, coneguts sobretot per la seva capacitat d'alliberar una forta pudor com a sistema de defensa.
Veure Mamífers і Mofetes
Molars
Molars és un antic poble, avui dia convertit en urbanització, del terme comunal del Voló, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya Nord.
Veure Mamífers і Molars
Mona esquirol
Les mones esquirol (Saimiri) són un gènere de micos del Nou Món.
Veure Mamífers і Mona esquirol
Monofiletisme
aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la qual es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.
Veure Mamífers і Monofiletisme
Monogàmia
La monogàmia (del grec "μονός" monos, que significa "únic"; i "γάμος", gamos, que significa "matrimoni" o "unió") és un model de relació afectivo-sexual basat en un ideal d'exclusivitat sexual entre dues persones i per a tota la vida.
Veure Mamífers і Monogàmia
Monotremes
Els monotremes (Monotremata) són un ordre de mamífers prototeris.
Veure Mamífers і Monotremes
Morfologia (biologia)
En biologia, la morfologia és l'aparença exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o tàxon i de les parts que el componen.
Veure Mamífers і Morfologia (biologia)
Morganucodon
Morganucodon és un gènere de mamaliaformes extints que visqueren durant el Triàsic superior i el Juràssic inferior a Euràsia i Nord-amèrica.
Veure Mamífers і Morganucodon
Muda
En la zoologia, la muda (en artròpodes conegut com a ècdisi) és el procés, sovint periòdic, de canvi les estructures epidèrmiques o de renovació de certes estructures en alguns animals, com ara: el pèl, les plomes, la pell, les dents o les banyes.
Veure Mamífers і Muda
Mugró
Mugró humà femení En els mamífers teris, un mugró és una protuberància petita a la part més o menys central del pit o mamella que conté entre quinze i vint conductes lactis disposats al seu voltant, rodejada d'una àrea de pell sensible amb una pigmentació més fosca, coneguda com a arèola.
Veure Mamífers і Mugró
Multituberculats
Els multituberculats (Multituberculata) són l'única gran branca de mamífers extinta i sense descendents vivents.
Veure Mamífers і Multituberculats
Murins
Els murins (Murinae) són una subfamília de rosegadors de la família dels múrids.
Veure Mamífers і Murins
Musaranya etrusca
La musaranya etrusca (Suncús etruscus) és una espècie de musaranya i el mamífer més petit del món quant a pes.
Veure Mamífers і Musaranya etrusca
Musaranyes
Les musaranyes (Soricidae) són menuts mamífers que es troben gairebé arreu del món.
Veure Mamífers і Musaranyes
Musaranyes elefant
Les musaranyes elefant (Macroscelididae) són petits mamífers insectívors nadius d'Àfrica i pertanyents a l'ordre dels macroscelideus.
Veure Mamífers і Musaranyes elefant
Nas
El nas és l'òrgan de l'olfacte dels vertebrats i que en gran part d'aquests (llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis) també forma part del sistema respiratori.
Veure Mamífers і Nas
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Veure Mamífers і Nature
Nínxol ecològic
En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie.
Veure Mamífers і Nínxol ecològic
Neocòrtex
El neocòrtex, neoescorça, isocòrtex o neopal·li (en llatí, 'nova escorça') és una part del cervell dels mamífers.
Veure Mamífers і Neocòrtex
Neogen
El Neogen és un període geològic del Cenozoic que comprèn el Miocè i el Pliocè.
Veure Mamífers і Neogen
Nervis
Els nervis (en llatí Nervii, en grec antic Νερούιοι o Νερβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien la capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori.
Veure Mamífers і Nervis
Neurocrani
El neurocrani és una de les dues parts diferenciades del crani.
Veure Mamífers і Neurocrani
Notoríctids
Els notoríctids (Notoryctidae) són una família de marsupials australidelfs, l'única de l'ordre dels notorictemorfs (Notoryctemorphia).
Veure Mamífers і Notoríctids
Notoungulats
Els notoungulats (Notoungulata) són un ordre extint de mamífers ungulats mitjans-grossos que visqueren a Sud-amèrica durant gairebé tot el Cenozoic.
Veure Mamífers і Notoungulats
Nova Guinea
Situació Serralada Owen Stanley Nova Guinea és la segona illa més gran del món, després de Groenlàndia, i la més alta, ja que el seu cim màxim, el Puncak Jaya, s'eleva a 4.884 m sobre el nivell del mar.
Veure Mamífers і Nova Guinea
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Veure Mamífers і Nova York
Nova Zelanda
Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) és un estat situat a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia.
Veure Mamífers і Nova Zelanda
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Veure Mamífers і Nucli cel·lular
Oïda
L'oïda és el sentit pel qual hom percep els sons.
Veure Mamífers і Oïda
Oceania
Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques).
Veure Mamífers і Oceania
Oceà
Un oceà o, en alguerès, ocèan (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Ocèan/Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, completament, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).
Veure Mamífers і Oceà
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Mamífers і Ocells
Odontocets
Els odontocets (Odontoceti, del grec odontos, 'dent', i ketos; 'monstre marí') són un ordre de cetacis que es diferencien dels misticets per tenir dentadura, un sol orifici nasal, un crani asimètric i un front voluminós a causa de la presència de l'òrgan utilitzat en l'ecolocalització.
Veure Mamífers і Odontocets
Olfacte
El sistema olfactiu humà: 1: Bulb olfactori 2: Cèl·lules mitrals 3: Os 4: Epiteli nasal 5: Glomèruls 6: Cèl·lules receptores olfactives. L'olfacte (del llatí olfactus), és el sentit encarregat de detectar i processar les olors.
Veure Mamífers і Olfacte
Oli de balena
Forn utilitzat per produir '''oli de balena''' a Groenlàndia. El primer ús de l'oli de balena va ser com a combustible per a làmpades. Loli de balena és l'oli obtingut del greix de diverses espècies de cetacis.
Veure Mamífers і Oli de balena
Oligocè
LOligocè és l'època geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Mamífers і Oligocè
Omnivorisme
Els corbs són omnívors. L'omnivorisme és el tipus de dieta dels animals que mengen tant plantes com altres animals com a font primària d'aliment.
Veure Mamífers і Omnivorisme
Opòssums
Els opòssums o sarigues (Didelphidae) són una família de marsupials del continent americà.
Veure Mamífers і Opòssums
Opòssums rata
Els opòssums rata (Paucituberculata) són un ordre que conté sis espècies vivents.
Veure Mamífers і Opòssums rata
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Veure Mamífers і Ordre
Orella mitjana
Estrep. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. Tall anatòmic de l'orella externa i mitjana L'orella mitjana és la part mitjana de l'orella.
Veure Mamífers і Orella mitjana
Organisme model
Ratolí de laboratori. Un organisme model en biologia és una espècie no-humana molt estudiada per a entendre fenòmens biològics particulars, amb l'expectativa que els descobriments realitzats en l'organisme model proporcioni informació sobre el funcionament d'altres organismes.
Veure Mamífers і Organisme model
Orina
L'orina és un líquid aquós transparent i groguenc, d'olor característica, excretat pels ronyons i expulsat a l'exterior pels altres òrgans de l'aparell urinari.
Veure Mamífers і Orina
Ornitorrinc
Lornitorrinc (Ornithorhynchus anatinus) és un mamífer semiaquàtic ovípar endèmic de l'est d'Austràlia, incloent-hi l'illa de Tasmània.
Veure Mamífers і Ornitorrinc
Os
Ossos humans Los és un teixit conjuntiu, de notable elasticitat, lleuger i de gran duresa.
Veure Mamífers і Os
Os articular
L'os articular és un os del maxil·lar inferior de la majoria de tetràpodes, incloent-hi els amfibis, sauròpsids, ocells i sinàpsids primitius.
Veure Mamífers і Os articular
Os escatós
'''Sq''': Os escatós L'os escatós és un os del cap dels vertebrats superiors a l'escata del temporal.
Veure Mamífers і Os escatós
Os formiguer
Los formiguer, o simplement formiguer (Myrmecophaga tridactyla), és un mamífer insectívor gros oriünd de Centreamèrica i Sud-amèrica.
Veure Mamífers і Os formiguer
Os quadrat
L'os quadrat és part del crani de gran part dels tetràpodes, incloent-hi els amfibis, els sauròpsids, les aus i els sinàpsids primitius.
Veure Mamífers і Os quadrat
Ossicle
Els ossicles, també anomenats cadena d'ossets, cadena ossicular, ossicles de l'orella, o ossicles auditius, és una formació situada en la caixa timpànica de l'orella mitjana composta per tres petits ossos (martell, enclusa i estrep), lligaments i moguts per músculs especials.
Veure Mamífers і Ossicle
Ossos marins
Ossos marins afroaustralians Els ossos marins (Arctocephalinae) són un grup de nou espècies de pinnípedes de la família dels otàrids.
Veure Mamífers і Ossos marins
Otoció
L'otoció (Otocyon megalotis) és un cànid africà.
Veure Mamífers і Otoció
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Veure Mamífers і Ou (biologia)
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Veure Mamífers і Ovella
Paladar
Ubicació del paladar El paladar és el sostre de la boca en els humans i els animals vertebrats.
Veure Mamífers і Paladar
Paleocè
El PaleocèEn els parlars orientals.
Veure Mamífers і Paleocè
Paleogen
El Paleogen és un període geològic que començà fa 65 milions d'anys i acabà fa 23 milions d'anys.
Veure Mamífers і Paleogen
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Veure Mamífers і Paleolític
Pandèmia
Centre de control de pandèmies Una pandèmia (del grec πᾶν (pan), "tot", i δῆμος (demos), "poble") és una epidèmia o afectació per una malaltia a persones o animals al llarg d'una àrea geogràficament extensa, sigui un continent o fins i tot el món sencer.
Veure Mamífers і Pandèmia
Pangolins
Els pangolins (Pholidota) són un ordre de mamífers que es caracteritzen per tenir gairebé tot el cos cobert d'escates, la boca sense dents i una llengua molt llarga i musculosa que fan servir per extreure del cau les formigues i els tèrmits que formen la seva dieta.
Veure Mamífers і Pangolins
Paracerateri
Els paracerateris (Paraceratherium) són un gènere extint de perissodàctils prehistòrics que inclouen alguns dels mamífers terrestres més grossos que han existit mai.
Veure Mamífers і Paracerateri
Parafiletisme
Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup tots els integrants del qual tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.
Veure Mamífers і Parafiletisme
Paràsit
Poll de mar; isòpode del gènere ''Anilocra'' (família des cimotoids Cymothoidae) parasitant una xucla (''Spicara maena'') Un paràsit és un organisme que estableix una relació tròfica amb un altre organisme d'una altra espècie anomenat l'hoste del que s'alimenta el paràsit.
Veure Mamífers і Paràsit
Parpella
La parpella (o també parpall, al País Valencià; popularment tapa de l'ull) és un plec de pell, músculo-mucós mòbil que cobreix els ulls.
Veure Mamífers і Parpella
Patagi
El patagi és el nom d'una membrana que fan servir diversos tipus d'animals per volar o per planar.
Veure Mamífers і Patagi
Pavelló auricular
El pavelló auricular, o aurícula és la part visible de l'orella externa.
Veure Mamífers і Pavelló auricular
Pèl
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El pèl (també dit cabell pres individualment, i cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.
Veure Mamífers і Pèl
Pèl nasal
Pèl nasal El pèl nasal és el pèl del nas.
Veure Mamífers і Pèl nasal
Pòssum de la mel
El pòssum de la mel (Tarsipes rostratus) és un minúscul marsupial australià que només pesa 7-11 grams en el cas del mascle i 8-16 en el cas de la femella; aproximadament la meitat del que pesa un ratolí.
Veure Mamífers і Pòssum de la mel
Peülla
Unglot d'un cabirol. Una peülla, peüngla, unglot o pujola és la punta dels dits de les potes d'un mamífer ungulat, tant en el cas d'artiodàctils com de perissodàctils, enfortida per una capa gruixuda de queratina, que protegeix del desgast causat per la marxa.
Veure Mamífers і Peülla
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Mamífers і Peixos
Pelatge
óssos griizzly estan coberts de pell gruixuda El pelatge és un pel gruixut que cobreix la pell de molts animals diferents, particularment dels mamífers.
Veure Mamífers і Pelatge
Pelicosaures
Il·lustració d'un edafosaure Els pelicosaures (Pelycosauria), coneguts igualment com a teromorfs (Theromorpha), són un ordre extint d'amniotes sinàpsids, parents dels mamífers.
Veure Mamífers і Pelicosaures
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Veure Mamífers і Pell
Penis
El penis és un òrgan genital que tenen els exemplars mascles d'alguns animals, que s'ocupa de la copulació, a més de servir per a l'excreció urinària. La paraula prové del llatí 'penis', i al seu torn del protoindoeuropeu pes-.
Veure Mamífers і Penis
Peramelemorfs
Els peramelemorfs (Peramelemorphia) són un ordre de marsupials que conté els bàndicuts i bilbis.
Veure Mamífers і Peramelemorfs
Peresosos
Els peresosos o pereosos (Bradypus tridactylus) constitueixen un subordre d'animals mamífers placentaris d'espècies herbívores adaptades de tal manera a la locomoció arborícola que han perdut la capacitat de desplaçar-se per terra.
Veure Mamífers і Peresosos
Peresosos gegants
''Paramylodon harlani'' Els peresosos gegants són un grup divers de peresosos extints del superordre dels xenartres.
Veure Mamífers і Peresosos gegants
Perissodàctils
Els perissodàctils (Perissodactyla) són un ordre pertanyent als mamífers placentaris.
Veure Mamífers і Perissodàctils
Permià
El Permià és un període geològic que començà fa milions d'anys i acabà fa milions d'anys.
Veure Mamífers і Permià
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Veure Mamífers і Pesta
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Mamífers і Pesta Negra
Pestanya
Les pestanyes o pastanyes (forma del català occidental i etimològica) són cadascun dels pèls que hi ha en les vores de les parpelles per a defensa dels ulls.
Veure Mamífers і Pestanya
Petaure del sucre
El petaure del sucre (Petaurus breviceps) pertany a un dels grups més antics dintre dels mamífers.
Veure Mamífers і Petaure del sucre
Petàurids
Els petàurids (Petauridae) són una família que inclou onze espècies de pòssum de mida mitjana, repartides en tres gèneres.
Veure Mamífers і Petàurids
Pilosos
Els pilosos (Pilosa, 'peluts' en llatí) formen un ordre de mamífers euteris.
Veure Mamífers і Pilosos
Pinnípedes
Els pinnípedes (Pinnipedia) són un infraordre de mamífers carnívors del subordre dels caniformes.
Veure Mamífers і Pinnípedes
Pirotèrids
Els pirotèrids (Pyrotheriidae) són una família extinta de mamífers ungulats mitjans-grossos que visqueren a Sud-amèrica durant el Paleogen.
Veure Mamífers і Pirotèrids
Placenta
dones. Placenta i bossa amniòtica Placenta de nounat i cordó umbilical La placenta o popularment la colga és un òrgan efímer present en els mamífers euteris i en molt menor mesura en alguns metateris i taurons.
Veure Mamífers і Placenta
Placentaris
Els placentaris (Placentalia) són un clade de mamífers de la subclasse dels euteris.
Veure Mamífers і Placentaris
Plesiadapiformes
Els plesiadapiformes (Plesiadapiformes) són un subordre extint de primats o, segons alguns científics, un ordre germà dels primats.
Veure Mamífers і Plesiadapiformes
Plesiorycteropus madagascariensis
Plesiorycteropus madagascariensis ('quasi-peu excavador de Madagascar') és un dels mamífers més estranys i misteriosos coneguts.
Veure Mamífers і Plesiorycteropus madagascariensis
Plistocè
El Plistocè, de vegades Pleistocè, és un període geològic.
Veure Mamífers і Plistocè
Ploma
Una '''ploma''' colom Les plomes són estructures queratinoses de la pell dels ocells.
Veure Mamífers і Ploma
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Mamífers і Plutarc de Queronea
Poliàndria
S'anomena poliàndria la varietat de poligàmia en què una femella manté una relació amb dos o més mascles.
Veure Mamífers і Poliàndria
Policia
La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats.
Veure Mamífers і Policia
Polidolopimorfs
Els polidolopimorfs (Polydolopimorphia) són un ordre extint de mamífers metateris.
Veure Mamífers і Polidolopimorfs
Poligínia
Països que autoritzen la poligínia el 2006 (en verd) La poligínia és per un home el fet de tenir diverses esposes o, en general, la situació d'una espècie animal en la qual el mascle s'aparella amb diverses femelles.
Veure Mamífers і Poligínia
Polze
En l'anatomia humana, el polze o dit gros és el primer dit d'una mà.
Veure Mamífers і Polze
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Veure Mamífers і Porc
Porc formiguer
El porc formiguer o oricterop (Orycteropus afer) és un mamífer de mida mitjana oriünd de l'Àfrica subsahariana, on viu en sabanes, herbassars i zones boscoses.
Veure Mamífers і Porc formiguer
Porcs espins
Porc espí crestat Porc espí del Nou Món Porc espí del Vell Món Els porcs espins són un grup de mamífers rosegadors.
Veure Mamífers і Porcs espins
Postorbitari
Ossos del sostre dèrmic del crani d'un sinàpsid. S'aprecia la posició del postorbitari ('''po'''). El postorbitari és un dels ossos del crani dels vertebrats que forma una porció del sostre del dermatocrani i, sovint, un anell al voltant de l'òrbita.
Veure Mamífers і Postorbitari
Pota
Les aranyes tenen vuit potes Una pota o, col·loquialment, pata, és un membre del cos humà o animal adaptada a la locomoció terrestre, al sosteniment del tronc de l'animal o en alguns casos la manipulació d'objectes.
Veure Mamífers і Pota
Pressió selectiva
En la teoria de l'evolució, el concepte de pressió selectiva designa un fenomen que es tradueix en una evolució de les espècies vivents sotmeses a determinades condicions ambientals.
Veure Mamífers і Pressió selectiva
Primats
Els primats (Primates) són un ordre de mamífers que comprèn els lèmurs, els ai-ais, els lorísids, els gàlags, els tarsers i els simis, amb els humans inclosos en aquesta última categoria.
Veure Mamífers і Primats
Probòscide
Imatge de la probòscide enrotllada d'una papallona australiana La trompa de l'elefant és una probòscide. Probòscide (del grec pro 'anterior' i boskein 'per a menjar') o trompa és en general l'apèndix allargat que emergeix del cap d'un animal.
Veure Mamífers і Probòscide
Proboscidis
Els proboscidis (Proboscidea) són un ordre pertanyent als mamífers placentaris.
Veure Mamífers і Proboscidis
Procoptodon
Procoptodon és un gènere extint de cangurs prehistòrics que visqueren entre al Plistocè.
Veure Mamífers і Procoptodon
Promiscuïtat
La Chala referent a la infidelitat conjugal. La promiscuïtat és la pràctica de relacions sexuals amb diverses persones, parelles o grups sexuals, en contraposició amb la monogàmia, tant en el regne animal com entre els éssers humans.
Veure Mamífers і Promiscuïtat
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.
Veure Mamífers і Proteïna
Prototeris
Els prototeris (Prototheria, 'primeres bèsties' en grec) són la subclasse de mamífers a la qual pertanyen els monotremes.
Veure Mamífers і Prototeris
Pseudoquírids
Els pseudoquírids (Pseudocheiridae) conformen una família de marsupials arborícoles que agrupa disset espècies vivents.
Veure Mamífers і Pseudoquírids
Pteropòdids
Els pteropòdids (Pteropodidae) són una família de ratpenats.
Veure Mamífers і Pteropòdids
Pterosaures
Els pterosaures (Pterosauria) són un ordre extint de sauròpsids (rèptils) arcosaures que van tenir un gran èxit evolutiu des de fa uns 240 milions d'anys fins fa 65 milions.
Veure Mamífers і Pterosaures
Pubertat
La pubertat és el procés de canvis físics corporals en el qual el cos d'un nen o una nena es converteix en adult, capaç de la reproducció sexual.
Veure Mamífers і Pubertat
Quadrupedisme
Una zebra és un mamífer quadrúpede. Un animal quadrúpede és aquell que utilitza quatre extremitats per a desplaçar-se.
Veure Mamífers і Quadrupedisme
Queixal
Els queixals són dents que serveixen per mastegar, amb un paper més important que el de les premolars.
Veure Mamífers і Queixal
Rata
Les rates o rats (Rattus) són un gènere de múrids rosegadors de mida mitjana.
Veure Mamífers і Rata
Rata negra
La rata negra,, rata de camp o rata traginera (Rattus rattus) és una espècie de rosegador de la família dels murins.
Veure Mamífers і Rata negra
Rates talp
Les rates talp (Bathyergidae) són rosegadors excavadors de l'infraordre dels histricògnats.
Veure Mamífers і Rates talp
Ratolí
Els ratolins (Mus) són un gènere de petits mamífers de l'ordre dels rosegadors.
Veure Mamífers і Ratolí
Ratolí marsupial de cara ratllada
El ratolí marsupial de cara ratllada (Sminthopsis macroura) és un marsupial australià.
Veure Mamífers і Ratolí marsupial de cara ratllada
Ratpenat de nas porcí
El ratpenat de nas porcí o ratpenat borinot (Craseonycteris thonglongyai) és una espècie amenaçada de ratpenat, l'únic membre de la família dels craseonictèrids.
Veure Mamífers і Ratpenat de nas porcí
Ratpenats
Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».
Veure Mamífers і Ratpenats
Ràbia (malaltia)
La ràbia o hidrofòbia, terme d'ús més arcaic, és una malaltia aguda causada per la infecció per part del virus de la ràbia, un Rhabdovirus que infecta el sistema nerviós central causant encefalitis.
Veure Mamífers і Ràbia (malaltia)
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus'').
Veure Mamífers і Rèptils
Regió polar
Situació de les regions polars Les regions polars de la Terra són les zones geogràfiques del globus que envolten els pols, també conegudes com a zones frígides.
Veure Mamífers і Regió polar
Registre fòssil
Un registre fòssil és una zona de fòssils, i la totalitat dels objectes que l'envolten, així com la seva situació en formacions rocoses.
Veure Mamífers і Registre fòssil
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Mamífers і Religió
Remugant (digestió)
Tall histològic de les papil·les d'una ovella. Els remugants són animals que digereixen l'aliment en dues etapes: primer el consumeixen i després el remuguen.
Veure Mamífers і Remugant (digestió)
Ren
El ren (Rangifer tarandus) és una espècie de mamífer de la família dels cérvols (Cervidae).
Veure Mamífers і Ren
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Veure Mamífers і República Popular de la Xina
Repenomamus
Repenomamus (del llatí: reptilis (rèptil) + mammalis (mamífer)) és un gènere de mamífers gobiconodòntids que conté dues espècies, Repenomamus robustus i Repenomamus giganticus.
Veure Mamífers і Repenomamus
Reproducció
aparellant-se En el camp de biologia s'entén per reproducció o procreació al procés mitjançant el qual es generen nous organismes.
Veure Mamífers і Reproducció
Revolució neolítica
bibcode.
Veure Mamífers і Revolució neolítica
Rinoceront llanut
El rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis) és una espècie extinta de rinoceront que visqué durant el Plistocè, però no va sobreviure a l'última edat de gel.
Veure Mamífers і Rinoceront llanut
Rinoceronts
Els rinoceronts (Rhinocerotidae, del grec rino, 'nas' i keras, 'banya', 'nas banyut') són qualsevol de les cinc espècies supervivents de la família dels rinoceròtids.
Veure Mamífers і Rinoceronts
Rodeo
Prova clàssica de ''Cavall sense muntura'', on el genet ha d'aguantar 8 segons sobre el ''bronco'' El rodeo és un esport estatunidenc tradicional amb influències de la història dels vaquers mexicans i canadencs.
Veure Mamífers і Rodeo
Rorqual blau
El rorqual blau o balena blava (Balaenoptera musculus) és un mamífer marí del subordre dels misticets.
Veure Mamífers і Rorqual blau
Rosegadors
Els rosegadors (Rodentia) són un ordre de mamífers que es caracteritzen per tenir un únic parell de dents incisives de creixement continu a cada maxil·lar.
Veure Mamífers і Rosegadors
Rovell d'ou
Un rovell d'ou envoltat per la clara El rovell d'ou o vermell d'ou (Balears) i antigament mujol (i científicament també deutoplasma o vitel) és una part interna dels ous.
Veure Mamífers і Rovell d'ou
Royal Society
La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.
Veure Mamífers і Royal Society
Sal (química)
Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.
Veure Mamífers і Sal (química)
Sang
Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
Veure Mamífers і Sang
Sauròpsids
Els sauròpsids (Sauropsida) són un dels dos grans llinatges de vertebrats amniotes que inclou les aus, tots els rèptils actuals i molts dels rèptils extints.
Veure Mamífers і Sauròpsids
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Mamífers і Segona Guerra Púnica
Sentit (percepció)
Esquema dels sentits humans fet l'any 1619 Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben l'estat del seu propi cos, del seu entorn i les seves característiques.
Veure Mamífers і Sentit (percepció)
Seu
Greix de vedella. El seuEscrit «sèu», amb accent diacrític, fins a la reforma ortogràfica del 2016 i encara avui discrecionalment per evitar l'ambigüitat.
Veure Mamífers і Seu
Sifonàpters
Els sifonàpters (Siphonaptera, del grec siphōn, "tub", a, "no" i pteron, "ala") són un ordre d'insectes endopterigots ectoparàsits de mamífers i aus, coneguts popularment com a puces o pulces.
Veure Mamífers і Sifonàpters
Simis
Els simis (Simiiformes) són un infraordre de primats d'elevada semblança als humans, els quals engloba.
Veure Mamífers і Simis
Sinàpsids
Crani generalitzat d'un sinàpsid, on s'observa una única obertura darrera l'òrbita.'''j''': jugal, '''p''': parietal, '''po''': postorbital, '''q''': quadrat, '''qj''': quadratojugal, '''sq''': escatós Els sinàpsids (Synapsida, gr.
Veure Mamífers і Sinàpsids
Sinoconodon rigneyi
Sinoconodon rigneyi és un protomamífer que aparegué al Triàsic superior fa uns 208 milions d'anys.
Veure Mamífers і Sinoconodon rigneyi
Sinodelphys szalayi
Sinodelphys szalayi ('opòssum xinès de Szalay' en llatí) és actualment el fòssil de marsupial més antic conegut, amb una edat estimada de 125 milions d'anys.
Veure Mamífers і Sinodelphys szalayi
Sirenis
Els sirenis (Sirenia) o vaques marines són un ordre de mamífers herbívors que viuen en aiguamolls, rius, estuaris, zones humides marines i aigües litorals.
Veure Mamífers і Sirenis
Sistema circulatori
Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.
Veure Mamífers і Sistema circulatori
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Veure Mamífers і Sistema immunitari
Sistema reproductor
Reproducció vegetal Els sistema reproductor és el conjunt d'òrgans que entre les seves funcions principals tenen la reproducció dels éssers vius.
Veure Mamífers і Sistema reproductor
Sistema tegumentari
El sistema tegumentari o de coberta d'un animal està constituït per la pell i altres estructures derivades com el pèl, les escates les ungles i les glàndules sudorípares.
Veure Mamífers і Sistema tegumentari
Sistemàtica
La sistemàtica o biosistemàtica és l'estudi de la diversitat de la vida al planeta Terra, tant del passat com del present, i les relacions entre els éssers vius al llarg del temps.
Veure Mamífers і Sistemàtica
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Veure Mamífers і So
Societat caçadora-recol·lectora
Caçadors-recol·lectors a l'illa Bathurst, Austràlia, el 1939 La societat caçadora-recol·lectora és un tipus d'organització social i econòmica basat en l'adquisició dels productes que la natura ofereix, com és la caça dels animals salvatges i la pesca i la recol·lecció de plantes i fruits silvestres.
Veure Mamífers і Societat caçadora-recol·lectora
Suor
Gotes de suor. La suor és el líquid produït per les glàndules sudorípares.
Veure Mamífers і Suor
Superstició
expulsarà la dolenta La superstició és una reverència o por per a coses i forces màgiques desconegudes.
Veure Mamífers і Superstició
Susan Koelle Bell
Susan Koelle Bell és una paleontòloga estatunidenca, especialment cèlebre per la seva obra Classification of Mammals Above the Species Level, escrita conjuntament amb Malcolm C. McKenna.
Veure Mamífers і Susan Koelle Bell
Tacte
El sentit del tacte o sentit tàctil permet percebre qualitats dels objectes i medis com la pressió, temperatura, textura, duresa, etc.
Veure Mamífers і Tacte
Talp
El talp (Talpa europaea) és un mamífer de la família dels tàlpids.
Veure Mamífers і Talp
Talp de musell estrellat
''Condylura cristata'' El talp de musell estrellat (Condylura cristata) és un petit talp que es distribuïx per Nord-amèrica, especialment a la costa nord-est dels Estats Units.
Veure Mamífers і Talp de musell estrellat
Tanc
Tanc ''Leopard 1'' al Museu Yad La-Shiryon, Israel. El tanc és un vehicle armat, blindat i amb un sistema de tracció tot terreny mitjançant erugues.
Veure Mamífers і Tanc
Tasmània
Tasmània és una illa i un estat d'Austràlia.
Veure Mamífers і Tasmània
Tàlpids
Els tàlpids (Talpidae), també anomenats talpes o talpons, són membres de la família de mamífers de l'ordre dels eulipotifles els quals viuen sota terra, cavant forats.
Veure Mamífers і Tàlpids
Tàxon
En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.
Veure Mamífers і Tàxon
Tàxon vivent
En biologia, un tàxon vivent és un tàxon (espècies, gèneres, famílies, etc.) que encara existeix avui en dia, és a dir, que tenen exemplars vius.
Veure Mamífers і Tàxon vivent
Tòfona
Les tòfones o trufes són un grup de fongs comestibles del gènere Tuber. La tòfona és un fong ascomicet que presenta una relació simbiòtica micorriza amb arbres, particularment del gènere Quercus com les alzines, roures, o altres vegetals com els castanyers, i nogueres.
Veure Mamífers і Tòfona
Tòrax
El tòrax dit popularment caixa, arca o tou del cos és la part del cos humà que està entre la base del coll i l'abdomen, del qual està separat pel diafragma.
Veure Mamífers і Tòrax
Tòtem
Un tòtem amb un ca-juk, una àguila i un llop Un tòtem és un objecte, ésser o animal sobrenatural, que en les mitologies d'algunes cultures es pren com a emblema de la tribu o de l'individu; aquest pot incloure una diversitat d'atributs i significats.
Veure Mamífers і Tòtem
Telolècit
Un telolècit és una dent que utilitzen els rèptils i ocells nounats per sortir de l'ou.
Veure Mamífers і Telolècit
Tenrec comú
El tenrec comú (Tenrec ecaudatus) és una espècie de tenrec.
Veure Mamífers і Tenrec comú
Teràpsids
Els teràpsids (Therapsida) són un ordre de sinàpsids.
Veure Mamífers і Teràpsids
Teris
Els teris (Theria), són una subclasse de mamífers que comprèn la majoria de mamífers actuals (marsupials i placentaris), exceptuant l'ordre dels monotremes (mamífers que ponen ous).
Veure Mamífers і Teris
Termoregulació
La termoregulació és la capacitat d'un organisme de mantenir la seva temperatura corporal dins uns límits, fins i tot quan la temperatura ambiental és molt diferent.
Veure Mamífers і Termoregulació
Territorialitat
Foca elefant del Nord (Mirounga angustirostris) lluitant pel territori. La territorialitat és l'actitud que tenen alguns animals de defensar un territori enfront altres individus de la mateixa espècie o d'una espècie diferent.
Veure Mamífers і Territorialitat
Texas
Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica i el segon estat més gran tant en superfície com en població, amb una superfície de 696.241 km², i amb una població de 24,6 milions de residents.
Veure Mamífers і Texas
Thylacoleo
Thylacoleo és un gènere de marsupials carnívors prehistòrics que existiren a Austràlia des del Pliocè superior fins al Plistocè superior.
Veure Mamífers і Thylacoleo
Tigre
El tigre (Panthera tigris) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids i el representant vivent més gros d'aquest grup.
Veure Mamífers і Tigre
Timpà (anatomia)
Estrep. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. El timpà és una membrana elàstica, semitransparent, un xic cònica i, si no hi ha cap patologia, de color gris perlat.
Veure Mamífers і Timpà (anatomia)
Toixó
El teixó o toixó (Meles meles) és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica.
Veure Mamífers і Toixó
Treball de part
Imatge d'un part humà El part, naixement o naiximent és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart.
Veure Mamífers і Treball de part
Trecnoteris
Els trecnoteris (Trechnotheria) són una superlegió de mamífers de la subclasse dels holoteris.
Veure Mamífers і Trecnoteris
Triàsic
El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Mamífers і Triàsic
Tribosfènides
Els tribosfènides (Tribosphenida) són una infralegió de mamífers de la sublegió dels zateris.
Veure Mamífers і Tribosfènides
Triconodòntids
Els triconodòntids (Triconodontidae) són una família extinta de mamífers que visqueren a Nord-amèrica, Europa i Àfrica durant el Juràssic i el Cretaci.
Veure Mamífers і Triconodòntids
Triteledòntids
Els triteledòntids (Tritheledontidae) són una família de cinodonts de mida petita-mitjana.
Veure Mamífers і Triteledòntids
Tritilodòntids
Els tritilodòntids (Tritylodontidae) són una família de sinàpsids cinodonts herbívors altament especialitzats.
Veure Mamífers і Tritilodòntids
Trofoblast
uterí.'''u.g'''. Glàndula uterina.'''y.s.''' Sac vitel·lí. El trofoblast (del grec trefin, 'alimentar'; i blastos: 'germinador') és considerat el primer dels annexos embrionaris desenvolupat pels mamífers.
Veure Mamífers і Trofoblast
Tubulidentats
Els tubulidentats (Tubulidentata) són un ordre pertanyent als mamífers placentaris.
Veure Mamífers і Tubulidentats
Tupaies
Les tupaies (Scandentia) són mamífers petits que viuen als boscos tropicals del sud i sud-est asiàtic.
Veure Mamífers і Tupaies
Turó de peus negres
El turó de peus negres (Mustela nigripes) és un mamífer carnívor de la família dels mustèlids, nadiu de Nord-amèrica.
Veure Mamífers і Turó de peus negres
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Veure Mamífers і Turisme
Uintateri
Els uintateris (Uintatherium) són un gènere de mamífers extints que visqueren a Nord-amèrica i Àsia durant l'Eocè.
Veure Mamífers і Uintateri
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Veure Mamífers і Ull
Ultrasò
Un ultrasò és una vibració de la mateixa natura que el so, és a dir, composta d'ones mecàniques de pressió, però d'una freqüència superior a la màxima audible per a l'orella humana, que és 20 kHz.
Veure Mamífers і Ultrasò
Ungulats
Els ungulats (en referència a les seves peülles) són diversos grups de mamífers la majoria dels quals utilitza la punta dels dits (normalment amb peülles) per sostenir la totalitat del seu pes corporal quan es mouen.
Veure Mamífers і Ungulats
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Mamífers і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Unió Internacional per a la Conservació de la Natura
La Unió Mundial per a la Conservació de la Natura o Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals (en anglès: International Union for Conservation of Nature and Natural Resources o IUCN) és un organisme internacional dedicat a la conservació dels recursos naturals.
Veure Mamífers і Unió Internacional per a la Conservació de la Natura
University of Chicago Press
L'University of Chicago Press és el major editor universitari estatunidenc.
Veure Mamífers і University of Chicago Press
Uombats
Els uombats (Vombatidae) són marsupials australians.
Veure Mamífers і Uombats
Vaca marina de Steller
La vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigas) és un gran sireni extint, trobat antigament a la costa asiàtica del mar de Bering.
Veure Mamífers і Vaca marina de Steller
Vagina
La vagina és un òrgan de l'aparell reproductor femení en els mamífers.
Veure Mamífers і Vagina
Vas sanguini
Els vasos sanguinis són part del sistema circulatori i transporten la sang pel cos.
Veure Mamífers і Vas sanguini
Verí
''Amanita phalloides'', un dels bolets més tòxics. Símbol estandarditzat per a les substàncies tòxiques a la UE esmentat a la Directiva 67/548/EEC. Un verí, tòxic, substància tòxica o metzina és un producte químic, o una mescla de substàncies, ja sigui sòlid, líquid o gasós, capaç de produir una intoxicació que altera les funcions normals de l'organisme quan entra en contacte amb ell, i que pot arribar a provocar lesions o fins i tot la mort.
Veure Mamífers і Verí
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Veure Mamífers і Vertebrats
Vibrissa
Els bigotis d'un gat domèstic són vibrisses. Les vibrisses són pèls especialitzats, generalment utilitzats per al sentit del tacte, però també poden ser les plomes rígides que alguns ocells tenen a prop de la boca.
Veure Mamífers і Vibrissa
Visó americà
El visó americà (Neogale vison) és un mustèlid originari de Nord-amèrica introduït a gairebé tot Europa.
Veure Mamífers і Visó americà
Visió estereoscòpica
La visió estereoscòpica és la que integra dues imatges que, per mitjà del cervell l'ésser humà és capaç de convertir en una de sola, i crear una imatge tridimensional.
Veure Mamífers і Visió estereoscòpica
Vista
Moviment dels ulls durant els dos primers segons de percebre una imatge La vista és el sentit que permet percebre la llum de l'exterior i interpretar-la per a obtenir informació sobre la mida, la forma, el color, la distància, la posició i el moviment del que es trobi en el camp de visió.
Veure Mamífers і Vista
Vol espacial
transbordador espacial ''Atlantis'' emprenent el vol. Un vol espacial és l'acció de viatjar a o a través de l'espai exterior i es duu a terme amb una nau espacial que pot dur humans a bord o no dur-ne.
Veure Mamífers і Vol espacial
Volaticoteri
El volaticoteri (Volaticotherium antiquum) fou un mamífer planador primitiu sense relació propera amb cap altre grup de mamífers actualment conegut.
Veure Mamífers і Volaticoteri
Vori
Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.
Veure Mamífers і Vori
Xacal comú
El xacal comú o xacal daurat (Canis aureus) és una espècie de mamífer carnívor originari del sud-est d'Europa, el sud-oest d'Àsia, el sud d'Àsia i parts del sud-est d'Àsia.
Veure Mamífers і Xacal comú
Xenartres
Els xenartres (Xenarthra) són un superordre pertanyent als mamífers placentaris, actualment existents únicament al continent americà.
Veure Mamífers і Xenartres
Xenungulats
Els xenungulats (Xenungulata) formen un ordre de mamífers extints de Sud-amèrica.
Veure Mamífers і Xenungulats
Ximpanzé comú
El ximpanzé comú (Pan troglodytes) és una espècie de primat de la família dels homínids pròpia de l'Àfrica tropical.
Veure Mamífers і Ximpanzé comú
Xinxilla
Les xinxilles (Chinchilla) són petits rosegadors nocturns de mida mitjana que pertanyen a la família dels xinxíl·lids i són parents propers de les viscatxes.
Veure Mamífers і Xinxilla
Zalambdalèstids
Els zalambdalèstids (Zalambdalestidae) són una família extinta de mamífers.
Veure Mamífers і Zalambdalèstids
Zhelèstids
Els zhelèstids (Zhelestidae) són una família de mamífers extints que visqueren durant el Cretaci en allò que avui en dia és Euràsia i Nord-amèrica.
Veure Mamífers і Zhelèstids
També conegut com Animal de pèl, Mamífer, Mamiferoide, Mamiferoides, Mammal, Mammalia, Mamífera, Mamíferes.
, Ésser humà, Àfrica, Àsia, Balena de Groenlàndia, Banya, Barba, Basal (filogènia), Bàndicut de peus de porc, Bàndicuts, Bec, Bestiar, Bilbi, Biologia, Bipedisme, Bisó de les estepes, Bosc, Bou, Caça, Caça furtiva, Cabra, Cal·litríquids, Camell, Camuflatge, Cangurs, Cant, Capibara, Caràcter (biologia), Carbonífer, Carl von Linné, Carn, Carnívors, Carnivorisme, Castor, Castorocauda lutrasimilis, Catxalot, Cavall, Cavalleria, Cérvols, Cecotròfia, Cella (anatomia), Cenozoic, Ceratina, Cercopitec, Cervell, Cetacis, Cimolestes, Cimolests, Cingulats, Cinodonts, Circ, Cisuralià, Civilització, Cladística, Clade, Cladograma, Cladoteris, Clan, Classe (biologia), Cloaca, Coala, Cognició animal, Columel·la (os), Condilartres, Conill, Conill porquí, Consciència (psicologia), Conte de fades, Continent, Convergència evolutiva, Cori, Cos, Crani, Creodonts, Crepuscular, Cretaci, Cretaci inferior, Cretaci superior, Cria de marsupial, Crocodilians, Crossa de l'aorta, Cryptomys hottentotus, Cuir, Cursa de braus, Cynognathus crateronotus, Damans, Dasiúrids, Dasiüromorfs, De Gruyter, Degú, Delfinoteràpia, Dent, Dent canina, Dent incisiva, Dent premolar, Dentadura permanent, Dentadura temporal, Dents de sabre, Depredació, Desert, Desforestació, Desmostils, Destrucció de l'hàbitat, Diafragma (múscul), Didelfimorfs, Didimocònids, Difiodòncia, Dimetrodont, Dimoni, Dimorfisme sexual, Dinocerats, Dinosaures, Diprotodon optatum, Diprotodonts, Distribució (biologia), Dit, Divergència genètica, Divinitat, Docodon, Docodonts, Dofins, Domesticació, Drets dels animals, Driolèstides, Eco, Ecolocalització, Edat antiga, Edat glacial, Edat moderna, Electrolocalització, Elefant africà, Elefant asiàtic, Elefant de guerra, Elefants, Embaràs, Embrió, Embriogènesi, Embritòpodes, Enclusa (os), Encyclopædia Britannica, Endotèrmia, Engonal, Eocè, Epònim, Epidèmia, Equidnes, Eriçons, Escata, Escrot, Esfenacodonts, Esparassodonts, Espècie, Espècie altricial, Espècie amenaçada, Espècie precocial, Esperança de vida, Esperma, Espermaceti, Esquirols voladors, Estats Units d'Amèrica, Estómac, Estrep (os), Euarcontoglirs, Eucinodonts, Eulipotifles, Eusocialitat, Euteris, Eutriconodonts, Evolució dels mamífers, Excreció, Excrement, Extinció, Extinció de l'Holocè, Extinció del Cretaci-Paleogen, Fòssil, Femella, Feromona, Fetus, Finestra temporal, Fol·licle pilós, Folivorisme, Foques, Fruitafossor windscheffeli, Gasela, Gasela saudita, Gat, Genètica, George Gaylord Simpson, Gimnurs, Glaciacions würmianes, Glàndula, Glàndula de Meibom, Glàndula mamària, Glàndula odorífera, Glàndula sebàcia, Glàndula sudorípara, Glàndula sudorípara eccrina, Glòbul vermell, Glyptodon, Gobiconodòntids, Gondwana, Gondwanateris, Gos, Gos antitancs, Gos pigall, Gran Enciclopèdia Catalana, Grec antic, Grup Enciclopèdia, Grups terminals i troncals, Guineu, Guineu àrtica, Guineu de les Malvines, Hadrocodium wui, Hanníbal Barca (247 aC), Haramíyides, Hàmster, Hàmster daurat, Heràldica, Herbassar, Herbivorisme, Heterocephalus, Heterodòncia, Hipopòtam, Història universal, Holocè, Holoteris, Huties, Huties gegants, Imperi Cartaginès, Insectívors, Insectes, Insectivorisme, Intestí, Investigació animal, Jeanne Calment, Jerarquia, Jungla, Juramaia sinensis, Juràssic, Kuehneotèrids, Kuehneoteri, La Vaca Sagrada, Lactància, Lagomorfs, Langur gris, Laurasiateris, Làctic, Lèmur gegant, Lèmurs voladors, Lípid, Leptíctides, Litopterns, Llama, Llúdries, Lleó, Lleó de les cavernes, Llebre, Llebre de les neus, Llet, Llista de mamífers descrits al segle XXI, Llista Vermella de la UICN, Llombrígol, Llop marsupial, Macaco rhesus, Macroscelideus, Madagascar, Malaltia, Malcolm Carnegie McKenna, Mamaliaformes, Mamífer aquàtic, Mamífer verinós, Mamella, Mamut, Mamut llanut, Manatí, Marcatge de territori, Marsupi, Marsupials, Marta (espècie), Martell (os), Mascle, Masticació, Mastodont, Maxil·lar inferior, Maxil·lar superior, Múscul, Mecanoreceptor, Medicina, Megafauna, Megaloceros giganteus, Megazostrodon rudnerae, Membrana nictitant, Meridiungulats, Mesonics, Mesozoic, Metabolisme, Metateris, Microbioteris, Miocè, Mofetes, Molars, Mona esquirol, Monofiletisme, Monogàmia, Monotremes, Morfologia (biologia), Morganucodon, Muda, Mugró, Multituberculats, Murins, Musaranya etrusca, Musaranyes, Musaranyes elefant, Nas, Nature, Nínxol ecològic, Neocòrtex, Neogen, Nervis, Neurocrani, Notoríctids, Notoungulats, Nova Guinea, Nova York, Nova Zelanda, Nucli cel·lular, Oïda, Oceania, Oceà, Ocells, Odontocets, Olfacte, Oli de balena, Oligocè, Omnivorisme, Opòssums, Opòssums rata, Ordre, Orella mitjana, Organisme model, Orina, Ornitorrinc, Os, Os articular, Os escatós, Os formiguer, Os quadrat, Ossicle, Ossos marins, Otoció, Ou (biologia), Ovella, Paladar, Paleocè, Paleogen, Paleolític, Pandèmia, Pangolins, Paracerateri, Parafiletisme, Paràsit, Parpella, Patagi, Pavelló auricular, Pèl, Pèl nasal, Pòssum de la mel, Peülla, Peixos, Pelatge, Pelicosaures, Pell, Penis, Peramelemorfs, Peresosos, Peresosos gegants, Perissodàctils, Permià, Pesta, Pesta Negra, Pestanya, Petaure del sucre, Petàurids, Pilosos, Pinnípedes, Pirotèrids, Placenta, Placentaris, Plesiadapiformes, Plesiorycteropus madagascariensis, Plistocè, Ploma, Plutarc de Queronea, Poliàndria, Policia, Polidolopimorfs, Poligínia, Polze, Porc, Porc formiguer, Porcs espins, Postorbitari, Pota, Pressió selectiva, Primats, Probòscide, Proboscidis, Procoptodon, Promiscuïtat, Proteïna, Prototeris, Pseudoquírids, Pteropòdids, Pterosaures, Pubertat, Quadrupedisme, Queixal, Rata, Rata negra, Rates talp, Ratolí, Ratolí marsupial de cara ratllada, Ratpenat de nas porcí, Ratpenats, Ràbia (malaltia), Rèptils, Regió polar, Registre fòssil, Religió, Remugant (digestió), Ren, República Popular de la Xina, Repenomamus, Reproducció, Revolució neolítica, Rinoceront llanut, Rinoceronts, Rodeo, Rorqual blau, Rosegadors, Rovell d'ou, Royal Society, Sal (química), Sang, Sauròpsids, Segona Guerra Púnica, Sentit (percepció), Seu, Sifonàpters, Simis, Sinàpsids, Sinoconodon rigneyi, Sinodelphys szalayi, Sirenis, Sistema circulatori, Sistema immunitari, Sistema reproductor, Sistema tegumentari, Sistemàtica, So, Societat caçadora-recol·lectora, Suor, Superstició, Susan Koelle Bell, Tacte, Talp, Talp de musell estrellat, Tanc, Tasmània, Tàlpids, Tàxon, Tàxon vivent, Tòfona, Tòrax, Tòtem, Telolècit, Tenrec comú, Teràpsids, Teris, Termoregulació, Territorialitat, Texas, Thylacoleo, Tigre, Timpà (anatomia), Toixó, Treball de part, Trecnoteris, Triàsic, Tribosfènides, Triconodòntids, Triteledòntids, Tritilodòntids, Trofoblast, Tubulidentats, Tupaies, Turó de peus negres, Turisme, Uintateri, Ull, Ultrasò, Ungulats, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, University of Chicago Press, Uombats, Vaca marina de Steller, Vagina, Vas sanguini, Verí, Vertebrats, Vibrissa, Visó americà, Visió estereoscòpica, Vista, Vol espacial, Volaticoteri, Vori, Xacal comú, Xenartres, Xenungulats, Ximpanzé comú, Xinxilla, Zalambdalèstids, Zhelèstids.