Similituds entre Mamikonian і Vasak de Siunia
Mamikonian і Vasak de Siunia tenen 33 coses en comú (en Uniopèdia): Albània del Caucas, Amatuní, Ankl, Armeni, Arsàcides, Artaxata, Artsruní, Ayrarat, Bagratuní, Bahram V, Còlquida, Constantinoble, Heftalites, Huns, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Kamsarakan, Khoy, Klardjètia, Marzban, Nakharar, Osakan, Província de Siunia, Regne d'Ibèria, Reixtuní, Riu Kura, Sahak II Bagratuní, Sant Sahak, Taiq, Vardan II Mamikonian, ..., Yezdegerd II, Zoroastrisme, 2 de juny. Ampliar l'índex (3 més) »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Albània del Caucas і Mamikonian · Albània del Caucas і Vasak de Siunia ·
Amatuní
Els Amatuní (en armeni Ամատունի) van ser una família de nakharark armenis que posseïen terres a l'Aragatsotn (província d'Airarat) centrades a la ciutat de Osakan o Ošakan (al nord de Valarshapat) i que a partir del van continuar amb una branca al districte d'Artaz a Vaspurakan, amb centre a Maku (abans Shawarshan) (al nord-est de Vaspurakan a mig camí entre els llacs Van i Urmia), com a vassalls dels Artsruní.
Amatuní і Mamikonian · Amatuní і Vasak de Siunia ·
Ankl
Ankl (o Angl o Àngel) fou un districte de l'extrem sud-oest d'Armènia, amb capital a la fortalesa d'Ankl (Arkatiokert) a l'est del districte (al nord d'Amida) format per la regió de les fonts del Tigris fins a l'Eufrates.
Ankl і Mamikonian · Ankl і Vasak de Siunia ·
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Armeni і Mamikonian · Armeni і Vasak de Siunia ·
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Arsàcides і Mamikonian · Arsàcides і Vasak de Siunia ·
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Artaxata і Mamikonian · Artaxata і Vasak de Siunia ·
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Artsruní і Mamikonian · Artsruní і Vasak de Siunia ·
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Ayrarat і Mamikonian · Ayrarat і Vasak de Siunia ·
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Bagratuní і Mamikonian · Bagratuní і Vasak de Siunia ·
Bahram V
Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.
Bahram V і Mamikonian · Bahram V і Vasak de Siunia ·
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Còlquida і Mamikonian · Còlquida і Vasak de Siunia ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Mamikonian · Constantinoble і Vasak de Siunia ·
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Heftalites і Mamikonian · Heftalites і Vasak de Siunia ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Huns і Mamikonian · Huns і Vasak de Siunia ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Imperi Romà d'Orient і Mamikonian · Imperi Romà d'Orient і Vasak de Siunia ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Imperi Sassànida і Mamikonian · Imperi Sassànida і Vasak de Siunia ·
Kamsarakan
Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.
Kamsarakan і Mamikonian · Kamsarakan і Vasak de Siunia ·
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Khoy і Mamikonian · Khoy і Vasak de Siunia ·
Klardjètia
Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.
Klardjètia і Mamikonian · Klardjètia і Vasak de Siunia ·
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Mamikonian і Marzban · Marzban і Vasak de Siunia ·
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Mamikonian і Nakharar · Nakharar і Vasak de Siunia ·
Osakan
Osakan (o Olakan o Oshakan) és una ciutat d'Armènia a uns 15 km a l'oest d'Erevan i uns 10 km al nord de Valarshapat.
Mamikonian і Osakan · Osakan і Vasak de Siunia ·
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Mamikonian і Província de Siunia · Província de Siunia і Vasak de Siunia ·
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Mamikonian і Regne d'Ibèria · Regne d'Ibèria і Vasak de Siunia ·
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Mamikonian і Reixtuní · Reixtuní і Vasak de Siunia ·
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Mamikonian і Riu Kura · Riu Kura і Vasak de Siunia ·
Sahak II Bagratuní
(en armeni) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou ''marzban'' d'Armènia de 481 a 482.
Mamikonian і Sahak II Bagratuní · Sahak II Bagratuní і Vasak de Siunia ·
Sant Sahak
Sant Sahak fou patriarca d'Armènia en temps del rei Artaxes IV d'Armènia.
Mamikonian і Sant Sahak · Sant Sahak і Vasak de Siunia ·
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Mamikonian і Taiq · Taiq і Vasak de Siunia ·
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Mamikonian і Vardan II Mamikonian · Vardan II Mamikonian і Vasak de Siunia ·
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Mamikonian і Yezdegerd II · Vasak de Siunia і Yezdegerd II ·
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Mamikonian і Zoroastrisme · Vasak de Siunia і Zoroastrisme ·
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Mamikonian і Vasak de Siunia
- Què tenen en comú Mamikonian і Vasak de Siunia
- Semblances entre Mamikonian і Vasak de Siunia
Comparació entre Mamikonian і Vasak de Siunia
Mamikonian té 199 relacions, mentre que Vasak de Siunia té 73. Com que tenen en comú 33, l'índex de Jaccard és 12.13% = 33 / (199 + 73).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Mamikonian і Vasak de Siunia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: