Taula de continguts
725 les relacions: Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab, Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr, Abel Matutes Juan, Absolutisme, Abu-Hafs ibn Sayrí, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, Aeròdrom de Son Bonet, Aeroport de Palma - Son Santjoan, Agatèmer, Agricultura, Agrigent, Aiguardent, Ajuntament de Palma, Alacant, Alans, Alaró, Alí ibn Ghàniya, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Alberto Bayo Giroud, Alcúdia, Alejandro Lerroux García, Alemanya, Alexandre Jaume Rosselló, Alfons el Franc, Alfons XII d'Espanya, Almudaina, Alps, Amadeu I d'Espanya, Ametlla, Andratx, Anselm Turmeda, Anthony Quinn, Antiga Roma, Antoni Barceló i Pont de la Terra, Antoni Despuig i Dameto, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Maria Ques Ventayol, Antoni Mateu Ferrer, Antoni Maura i Montaner, Antoni Pou Reus, Antonio Cánovas del Castillo, Apol·linar (militar), Armada, Armada Espanyola, Arquitecte, Arquitectura, Arròs a la bruta, Art gòtic, Artà, Assemblea Democràtica de Mallorca, ... Ampliar l'índex (675 més) »
- Illes de les Illes Balears
Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab
Abd-Al·lah al-Murtada ibn Àghlab (?, 1057 - Mallorca, 1095) va ser el darrer valí de les Illes Balears sota sobirania de la taifa de Dàniyya (1076- La seva làpida sepulcral, que dona les dates del seu naixement i defunció, es troba a Pisa, on amb tota seguretat, fou portada com a part del botí de guerra de la Croada pisano-catalana.
Veure Mallorca і Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab
Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr
Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr (m. 720?) fou valí d'Ifríqiya (711, interinament, i 713-715).
Veure Mallorca і Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr
Abel Matutes Juan
Abel Matutes Juan (Eivissa, Illes Balears, 31 d'octubre de 1941) és un empresari i polític retirat eivissenc del Partit Popular Balear, que fou Ministre d'Afers Exteriors en el primer govern de José María Aznar.
Veure Mallorca і Abel Matutes Juan
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Veure Mallorca і Absolutisme
Abu-Hafs ibn Sayrí
Abu-Hafs ibn Sayrí (Mallorca, 24 de novembre de 1156 - 14 de febrer de 1231) fou un potentat mayurquí emparentat amb el darrer valí musulmà de Mayurqa, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, en els temps de la Croada contra Al-Mayurqa.
Veure Mallorca і Abu-Hafs ibn Sayrí
Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí
Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, altrament conegut també pel nom de Muhàmmad ibn Alí ibn Mussa, i apel·lat en les fonts cristianes com a Abu Iehie o Aboheihe, fou el darrer valí musulmà almohade de les Illes Orientals d'al-Àndalus (1208-1229).
Veure Mallorca і Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí
Aeròdrom de Son Bonet
L'Aeròdrom de Son Bonet és un aeròdrom situat a Es Pont d'Inca al municipi de Marratxí, a 4 km del centre de Palma per la carretera comarcal Ma-13A, que uneix Palma amb Inca.
Veure Mallorca і Aeròdrom de Son Bonet
Aeroport de Palma - Son Santjoan
--> L'Aeroport de Palma-Son Santjoan (codi IATA: PMI; codi OACI: LEPA), oficialment Aeroport de Palma de Mallorca - Son Sant Joan, és un aeroport internacional situat a 8 km del centre de la ciutat de Palma.
Veure Mallorca і Aeroport de Palma - Son Santjoan
Agatèmer
Agatèmer (Agathemerus) fou un escriptor grec, fill d'Ortó, que va escriure una petita obra en dos volums sobre geografia dirigida al seu deixeble Filó i titulada τῆς γεωγραφίας ὑποτυπώσεις ἐν ἐπιτομῆ ('Esbós de geografia en un epítom') Segurament va viure a inicis del i sens dubte després de Claudi Ptolemeu, qui el cita diverses vegades, i abans que Bizanci canviés el nom per Constantinoble l'any 330, car només l'anomena Bizanci, «l'antiga ciutat».
Veure Mallorca і Agatèmer
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Mallorca і Agricultura
Agrigent
Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.
Veure Mallorca і Agrigent
Aiguardent
L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.).
Veure Mallorca і Aiguardent
Ajuntament de Palma
Lajuntament de Palma, anomenat també Cort, és la màxima institució del municipi de Palma i es troba a la Plaça de Cort, tot i que algunes dependències han estat traslladades a altres edificis.
Veure Mallorca і Ajuntament de Palma
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure Mallorca і Alacant
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Veure Mallorca і Alans
Alaró
Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.
Veure Mallorca і Alaró
Alí ibn Ghàniya
Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya, també conegut simplement com a Alí ibn Ishaq o, sobretot, Alí ibn Ghàniya (mort en 1188) fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya entre 1184 i 1188.
Veure Mallorca і Alí ibn Ghàniya
Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla
Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.
Veure Mallorca і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla
Alberto Bayo Giroud
Alberto Bayo Giroud (Camagüey (Cuba), 1892 - L'Havana, 1967) fou un militar i escriptor espanyol que lluità en el bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola i en la revolució cubana.
Veure Mallorca і Alberto Bayo Giroud
Alcúdia
Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.
Veure Mallorca і Alcúdia
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Veure Mallorca і Alejandro Lerroux García
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Mallorca і Alemanya
Alexandre Jaume Rosselló
Alexandre Jaume Rosselló (Montevideo 1879 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un polític socialista mallorquí, nebot del polític liberal Alexandre Rosselló Pastor.
Veure Mallorca і Alexandre Jaume Rosselló
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Veure Mallorca і Alfons el Franc
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Veure Mallorca і Alfons XII d'Espanya
Almudaina
Almudaina és una població del País Valencià a la comarca del Comtat.
Veure Mallorca і Almudaina
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Mallorca і Alps
Amadeu I d'Espanya
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
Veure Mallorca і Amadeu I d'Espanya
Ametlla
Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla, metla o armela és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.
Veure Mallorca і Ametlla
Andratx
Andratx és una vila i municipi del sud-oest de Mallorca, a la costa de la serra de Tramuntana.
Veure Mallorca і Andratx
Anselm Turmeda
Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.
Veure Mallorca і Anselm Turmeda
Anthony Quinn
Anthony Quinn (Chihuahua, 21 d'abril de 1915 - Boston, 3 de juny de 2001) fou un actor de cinema mexicà.
Veure Mallorca і Anthony Quinn
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Mallorca і Antiga Roma
Antoni Barceló i Pont de la Terra
Antoni Barceló i Pont de la Terra (Palma, Mallorca, 31 de desembre de 1716 - 30 de gener de 1797) fou tinent general de l'Armada Espanyola.
Veure Mallorca і Antoni Barceló i Pont de la Terra
Antoni Despuig i Dameto
Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig.
Veure Mallorca і Antoni Despuig i Dameto
Antoni Maria Alcover i Sureda
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.
Veure Mallorca і Antoni Maria Alcover i Sureda
Antoni Maria Ques Ventayol
Antoni Maria Ques Ventayol Torró (Alcúdia 1889 - Palma 1937) fou un polític republicà i empresari mallorquí.
Veure Mallorca і Antoni Maria Ques Ventayol
Antoni Mateu Ferrer
Antoni Mateu Ferrer (Inca, 1901 - Palma, 1937) fou un polític mallorquí.
Veure Mallorca і Antoni Mateu Ferrer
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Veure Mallorca і Antoni Maura i Montaner
Antoni Pou Reus
Antoni Pou Reus (Palma 1881-1934) va ser un advocat i polític mallorquí.
Veure Mallorca і Antoni Pou Reus
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Veure Mallorca і Antonio Cánovas del Castillo
Apol·linar (militar)
Apol·linar fou un militar i polític romà d'Orient, natural d'algun lloc indeterminat de la península itàlica, que havia format part de la cort del rei vàndal Hildelric però quan aquest fou desposseït pel seu germà Gelimer, juntament amb un bon nombre de romans del Regne Vàndal es passa a Justinià I, col·laborant en la Guerra Vandàlica empresa per l'Imperi Romà d'Orient on destacà pel seu valor, sobretot a la Batalla de Tricama.
Veure Mallorca і Apol·linar (militar)
Armada
L'armada és la marina militar o de guerra, és a dir, aquella branca de les forces armades que desenvolupa la seva activitat en el medi aquàtic, habitualment el mar, però també en llacs i rius.
Veure Mallorca і Armada
Armada Espanyola
LArmada d'Espanya és la branca marítima de les Forces Armades Espanyoles.
Veure Mallorca і Armada Espanyola
Arquitecte
Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.
Veure Mallorca і Arquitecte
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Veure Mallorca і Arquitectura
Arròs a la bruta
Arròs a la bruta és un plat típic de la cuina eivissenca fet a base d'arròs amb sèpia en la seua tinta, simiilar a l'arròs negre.
Veure Mallorca і Arròs a la bruta
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Veure Mallorca і Art gòtic
Artà
Artà és una vila i municipi de Mallorca situat al nord-est de l'illa, que pertany a la comarca de Llevant.
Veure Mallorca і Artà
Assemblea Democràtica de Mallorca
L'Assemblea Democràtica de Mallorca va ser la plataforma que aglutinà la majoria de les forces democràtiques opositores al règim franquista durant els anys de la Transició.
Veure Mallorca і Assemblea Democràtica de Mallorca
Associació Internacional de Treballadors
LAssociació internacional del treball és una federació obrera intencional constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).
Veure Mallorca і Associació Internacional de Treballadors
Associació per la Cultura de Mallorca
Associació per la Cultura de Mallorca va ser l'entitat fundada a Mallorca el 1923 amb la intenció de ser una plataforma que unís les diverses tendències mallorquinistes.
Veure Mallorca і Associació per la Cultura de Mallorca
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Mallorca і Astrònom
Ateneu Obrer Mallorquí
L'Ateneu Obrer Mallorquí va ser una associació obrera fundada a la ciutat de Mallorca el 1890, amb motiu del Primer de Maig, i amb l'objectiu d'impulsar a l'illa l'organització dels treballadors.
Veure Mallorca і Ateneu Obrer Mallorquí
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Mallorca і August
Aurora Patriótica Mallorquina
Aurora Patriótica Mallorquina fou un diari de tendència liberal publicat en castellà a Palma (Mallorca) des del 15 de juny de 1812 fins al 19 de maig de 1813, durant la Guerra del Francès.
Veure Mallorca і Aurora Patriótica Mallorquina
Aurora Picornell Femenias
Aurora Picornell Femenias (Palma, 1 d'octubre de 1912 - Manacor, 5 de gener de 1937) va ser una política, sindicalista, d'ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València, Eivissa i Menorca durant la Segona República.
Veure Mallorca і Aurora Picornell Femenias
Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931
L'Avantprojecte d'Estatut de les Illes Balears de 1931 és un text impulsat per l'Associació per la Cultura de Mallorca que fou aprovat per una assemblea al juliol del mateix any.
Veure Mallorca і Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931
Avió
avió militar F-16 Fighting Falcon Avió comercial de passatgers a l'aeroport del Prat (Barcelona) Un avió (provinent del llatí avis, au) és una aeronau, més pesant que l'aire, capaç de volar per l'atmosfera.
Veure Mallorca і Avió
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Veure Mallorca і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Mallorca і Àustria
Badia de Palma
La badia de Palma és una badia que es troba al sud-oest de l'illa de Mallorca.
Veure Mallorca і Badia de Palma
Baleària
Vaixell de Baleària al port de Dénia Balearia - Baleària (Eurolínies Marítimes S.A.) és una empresa dedicada al transport marítim amb seu a Dénia (Marina Alta).
Veure Mallorca і Baleària
Balma de Son Matge
La balma de Son Matge és un abric rocós situat a l'Estret de Valldemossa, a la possessió homònima, al terme municipal de Valldemossa (Mallorca) on s'han trobat restes d'ocupació humana entre el V mil·lenni abans de crist i el I mil·lenni abans de Crist.
Veure Mallorca і Balma de Son Matge
Banc Agrari de Balears
El Banc Agrari de Balears va ser una entitat de crèdit fundada a Palma l'any 1912.
Veure Mallorca і Banc Agrari de Balears
Banc Agrícola i Comercial
El Banc Agrícola i Comercial va ser una entitat financera mallorquina organitzada com una societat anònima.
Veure Mallorca і Banc Agrícola i Comercial
Banc de Crèdit Balear
Plaça d'Espanya de Palma. El Banc de Crèdit Balear és una entitat bancària creada a Palma el febrer de 1872.
Veure Mallorca і Banc de Crèdit Balear
Banc de Sóller
El Banc de Sóller és un edifici modernista a la Plaça de la Constitució, al costat de l'església de Sant Bartomeu de Sóller, a Mallorca.
Veure Mallorca і Banc de Sóller
Banca March
Oficina del banc. Banca March és un banc fundat l'any 1926 per Joan March i Ordinas amb seu a Palma.
Veure Mallorca і Banca March
Banco Popular Español
Banco Popular Español fou un banc fundat l'any 1926.
Veure Mallorca і Banco Popular Español
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Mallorca і Barcelona
Bartomeu Llull
Bartomeu Llull (Ciutat de Mallorca, 1565 - 1634), teòleg i prevere.
Veure Mallorca і Bartomeu Llull
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Ciutat de Mallorca, 3 d'agost de 1913 - el Brull, 5 de gener de 1938) fou un poeta i traductor mallorquí.
Veure Mallorca і Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Basílica de Cas Frares
La Basílica paleocristiana de Cas Frares, situada a la possessió de Cas Frares, del terme municipal de Santa Maria del Camí, fou descoberta el 1833 i destruïda poc després pel pagès de la finca.
Veure Mallorca і Basílica de Cas Frares
Basílica de sa Carrotja
La Basílica de sa Carrotja és un jaciment arqueològic corresponent a un edifici paleocristià destinat al culte, descobert el 1908 prop de Porto Cristo (Manacor), tenia 23 metres de llargària per 10 d'amplària dividida en tres naus separades per columnes, s'hi va trobar un baptisteri de planta cruciforme i conservava vestigis del lloc que devia ocupar l'altar, a l'església i al seu entorn també s'hi localitzaren diverses tombes, alguna d'elles amb mosaic com el dHonòria.
Veure Mallorca і Basílica de sa Carrotja
Basílica de Son Fadrinet
Son Fadrinet és un jaciment arqueològic de Campos (Mallorca), on l'any 1988 es trobaren per casualitat les restes d'una basílica paleocristiana de la segona meitat del i que sembla que s'emprà fins a la conquesta musulmana, al.
Veure Mallorca і Basílica de Son Fadrinet
Basílica de Son Peretó
La basílica de Son Peretó fou un edifici destinat al culte paleocristià situat a la possessió de Son Peretó, entre les localitats mallorquines de Manacor i Sant Llorenç des Cardassar.
Veure Mallorca і Basílica de Son Peretó
Batalla d'Agrigent
La batalla d'Agrigent va tenir lloc l'any 261 aC.
Veure Mallorca і Batalla d'Agrigent
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Veure Mallorca і Batalla de Cannes
Batalla de Rafal Garcés (1522)
La batalla de Rafal Garcés de 1522 o Segona batalla de Rafal Garcés, va ser un enfrontament militar de la Germania de Mallorca, esdevengut a la fi de novembre de 1522 en les terres de Rafal Garcés (Inca).
Veure Mallorca і Batalla de Rafal Garcés (1522)
Batalla de Son Fornari
La Batalla de Can Fornari va ser una enfrontament militar produït a la Guerra de les Germanies de Mallorca el 3 de novembre de 1522, prop de la possessió de Can Fornari, entre sa Pobla i Muro.
Veure Mallorca і Batalla de Son Fornari
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Veure Mallorca і Batalla de Zama
Batalla del llac Trasimè
La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de l'any 217 aC i va ser una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.
Veure Mallorca і Batalla del llac Trasimè
Batalla del Ticino
La Batalla del Ticino va tenir lloc l'any 218 aC entre l'exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal Barca, i l'exèrcit de romà, encapçalat per Publi Corneli Escipió, durant la Segona guerra púnica.
Veure Mallorca і Batalla del Ticino
Batre
El batre o la batuda és l'operació agrícola que consisteix en la separació de les parts comestibles de la palla, la pellofa o el boll dels cereals o la tavella dels llegums.
Veure Mallorca і Batre
Bócor
El Pedret de Bóquer és un jaciment arqueològic situat a la possessió de Bóquer (Pollença) que conté les restes de l'antiga ciutat de Bócor (Bocchorum, Bocchorus o Bocchor), que fou un poblat posttalaiòtic de certa importància i esdevingut ciutat federada després de la conquesta romana.
Veure Mallorca і Bócor
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Veure Mallorca і Beat
Bec de Ferrutx
El Bec de Ferrutx,Segons els mapes 1:25.000 de l'editorial Alpina i OpenStreetMap.
Veure Mallorca і Bec de Ferrutx
Benelux
El nom de Benelux designa una regió formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.
Veure Mallorca і Benelux
Berenguer d'Oms i de Santapau
Berenguer d'Oms i de Santapau (segle XIV-?1468), governador de Mallorca.
Veure Mallorca і Berenguer d'Oms i de Santapau
Bernat de Santa Eugènia de Berga
Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.
Veure Mallorca і Bernat de Santa Eugènia de Berga
Bernat Marquès i Rullan
Bernat Marquès i Rullan (Sóller, 1869 - Illetes, Calvià, 1937) fou un polític mallorquí.
Veure Mallorca і Bernat Marquès i Rullan
Bernat Nadal i Crespí
Bernat Nadal i Crespí (Sóller, 5 d'abril de 1746 – Palma, 12 de desembre de 1818), mallorquí i bisbe de Mallorca (1794-1818).
Veure Mallorca і Bernat Nadal i Crespí
Bijuteria
La bijuteria (del francès bijouterie) és la indústria de la fabricació de joies de fantasia amb materials no nobles.
Veure Mallorca і Bijuteria
Bilbao
Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.
Veure Mallorca і Bilbao
Binissalem
Molí fariner de Binissalem. Binissalem, antigament i ocasionalment Robines, és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca geogràfica del Raiguer.
Veure Mallorca і Binissalem
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Mallorca і Blat
Bloc Popular Antifeixista
El Bloc Popular Antifeixista va ser una coalició política i electoral establerta a les Illes Balears i que va concórrer a les eleccions de febrer de 1936, essent la concreció a les illes del Front Popular.
Veure Mallorca і Bloc Popular Antifeixista
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
El Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL) és una revista d'història editada a Palma (Mallorca) des del 1885 per la Societat Arqueològica Lul·liana.
Veure Mallorca і Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
Bonaventura Serra i Ferragut
Bonaventura Serra i Ferragut (Mallorca, 1728-1784), va ser un erudit, historiador, botànic i pintor.
Veure Mallorca і Bonaventura Serra i Ferragut
Botifarra
Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.
Veure Mallorca і Botifarra
Botifarró
Botifarró d'arròs Botifarra negra cuita Botifarrons gruixuts i curts cuits a la plantxa al carrer, amb xoriços i carns, per a unes festes populars a Madrid El botifarró és una mena de botifarra crua de porc que en principi conté sang entre els seus ingredients i sol associar-se tradicionalment a la matança del porc.
Veure Mallorca і Botifarró
Bous de Costitx
Els bous de Costitx, toros de Costitx o caps de toro de Costitx són tres peces de bronze d'època talaiòtica trobats el 1895 al santuari de Son Corró, a Costitx, Mallorca, que representen caps de bou.
Veure Mallorca і Bous de Costitx
Bunyola
Bunyola és una vila i municipi de Mallorca que es troba a la serra de Tramuntana cap el Raiguer.
Veure Mallorca і Bunyola
Cabell d'àngel (dolç)
El cabell d'àngel o cabellera d'àngel és cada un dels filaments que ocupen la polpa a l'interior de certes carabasses (Cucurbita ficifolia i Cucurbita moschata) amb sucre.
Veure Mallorca і Cabell d'àngel (dolç)
Cabrera
Cabrera és una petita illa de l'arxipèlag balear situada a 13,5 km al sud de Mallorca.
Veure Mallorca і Cabrera
Cabrit i Bassa
Guillem Cabrit i Guillem Bassa foren dos personatges, a mig camí de la història i la llegenda, que varen defensar la fortificació del Castell d'Alaró quan les tropes catalanes de l'infant Alfons ocuparen l'illa de Mallorca i sobre la torre del qual continuava onejant la senyera de Jaume II de Mallorca.
Veure Mallorca і Cabrit i Bassa
Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears
Sa Nostra és el nom comercial de Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears o Caixa de Balears, una entitat financera amb seu a Palma (Mallorca) i fundada el 1882.
Veure Mallorca і Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears
Calçat
Expositors de calçat Calcer femení El calçat, calcer, calçament o la calçadura és qualsevol peça de vestir que cobreix el peu i, a vegades, part de la cama, per a protegir-lo del fred i de l'exterior, però també amb fins ornamentals.
Veure Mallorca і Calçat
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Mallorca і Califòrnia
Call
Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.
Veure Mallorca і Call
Callet
El callet, o calleu, és una varietat de cep negra, poc vigorosa i molt fructífera, per bé que de tendència anyívola, originària de Felanitx i cultivada a les denominacions d'origen mallorquines DO Pla i Llevant i DO Binissalem.
Veure Mallorca і Callet
Calvià
Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.
Veure Mallorca і Calvià
Camallot
miniatura El camallot (pronunciat camaiot a Mallorca i Eivissa i camot a Menorca) o cuixot (a la ciutat menorquina de Ciutadella) rep el nom de varia negra a Sóller i a altres indrets de Mallorca.
Veure Mallorca і Camallot
Campos
Campos és una vila i municipi de Mallorca situat al sud de l'illa, a la comarca de Migjorn.
Veure Mallorca і Campos
CAMPSA
Valladolid. CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A.) va ser una empresa espanyola creada el 1927 gràcies a la Llei del Monopoli de Petrolis de 1927.
Veure Mallorca і CAMPSA
Can Mir (Palma)
Can Mir era el nom d'un magatzem de fustes situat a les avingudes de Palma, prop de l'estació del tren de Sóller.
Veure Mallorca і Can Mir (Palma)
Canamunt i Canavall
Canamunt i Canavall foren els dos bàndols nobiliaris que s'enfrontaren a la ciutat de Mallorca i a tota l'illa a finals del.
Veure Mallorca і Canamunt i Canavall
Candice Bergen
Candice Bergen (Beverly Hills, 9 de maig de 1946) és una actriu estatunidenca.
Veure Mallorca і Candice Bergen
Canvi Mallorquí
El Canvi Mallorquí va ser una entitat financera fundada a Mallorca l'any 1876, sota la forma d'una societat anònima mercantil.
Veure Mallorca і Canvi Mallorquí
Capdepera
Capdepera (pronunciat Capdapéra) és una vila i municipi del litoral mallorquí situat a l'extrem oriental de l'illa, a la comarca del Llevant. Limita amb els municipis de Son Servera i Artà. És el municipi de Mallorca més proper a l'illa veïna de Menorca.
Veure Mallorca і Capdepera
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Mallorca і Capitalisme
Carabassat
El Carabassat (paraula derivada de carabassa o carbassa) és un fruita confitada (ensucrada) que s'extreu de la carabassa (normalment la de color groc o porquera) i per extensió de la paraula també amb el mateix procés amb altres fruites: peres, taronges, cireres, etc.
Veure Mallorca і Carabassat
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Veure Mallorca і Carladès
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Mallorca і Carlemany
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Mallorca і Carles II de Castella
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Mallorca і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure Mallorca і Carlisme
Carnaval
El carnaval de Venècia. El carnaval (o carnestoltes, nom habitual als Països Catalans, també conegut a Mallorca i Menorca com a els Darrers Dies) és una celebració pertanyent al calendari lunar.
Veure Mallorca і Carnaval
Carta de Franquesa de Mallorca
La Carta de Franquesa de Mallorca és una carta de franquesa feta per Jaume I l'1 de març de 1230 que concedeix drets als habitants del Regne de Mallorca amb la finalitat d'atreure-hi pobladors.
Veure Mallorca і Carta de Franquesa de Mallorca
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Veure Mallorca і Cartagena
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Mallorca і Cartago
Cartografia
projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.
Veure Mallorca і Cartografia
Cas Bitel 2
El Cas Bitel 2 (anomenat així arran del Cas Bitel) és un cas de corrupció que afectà el gerent de l'empresa pública d'informàtica del Govern de les Illes Balears Bitel (Balears Innovació Telemàtica, S.A.), Damià Vidal Rodríguez durant el segon govern de Jaume Matas (2003-2007).
Veure Mallorca і Cas Bitel 2
Cas Can Domenge
El cas Can Domenge és un afer judicial esdevingut a Mallorca i relacionat amb la venda mitjançant concurs dels terrenys de Can Domenge a Palma, per part del Consell Insular de Mallorca durant la legislatura 2003-2007.
Veure Mallorca і Cas Can Domenge
Cas CDEIB
El Cas CDEIB, Cas Ordinas o Cas Scala és un presumpte cas de corrupció ocorregut durant la legislatura 2003-2007 a les Illes Balears.
Veure Mallorca і Cas CDEIB
Cas Palma Arena
El Cas Palma Arena és un presumpte cas de corrupció que succeí a les Illes Balears i que està sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears.
Veure Mallorca і Cas Palma Arena
Cas Peatge
El Cas Peatge és un escàndol de presumpta corrupció que esclatà a Mallorca el 16 de març de 2009, en relació amb el desviament de diners destinats al finançament de les obres de la carretera Palma-Manacor (Ma-15), executades pel Consell Insular de Mallorca.
Veure Mallorca і Cas Peatge
Cas Pla Territorial de Mallorca
El Cas Pla Territorial de Mallorca va ser un presumpte cas de corrupció succeït a Mallorca durant la legislatura 2003-2007 en què el Partit Popular de les Illes Balears governava al Govern de les Illes Balears i UM al Consell Insular de Mallorca.
Veure Mallorca і Cas Pla Territorial de Mallorca
Cas Son Oms
El Cas Son Oms és un presumpte cas de corrupció urbanística que afecta els polítics mallorquins Maximilià Morales i Bartomeu Vicens, d'Unió Mallorquina.
Veure Mallorca і Cas Son Oms
Casa del Poble de Palma
La Casa del Poble de Palma va ser una institució social, cultural i recreativa de les organitzacions obreres de Palma, inaugurada el 1924, que el 1936 fou ocupada per la Falange, després fou centre de formació de l'organització sindical i el 1975 fou enderrocada..
Veure Mallorca і Casa del Poble de Palma
Castell d'Alaró
Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.
Veure Mallorca і Castell d'Alaró
Castell de Bellver
El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").
Veure Mallorca і Castell de Bellver
Castell de Bendinat
El Castell de Bendinat és un edifici historicista del que es troba a la localitat homònima, a l'illa de Mallorca.
Veure Mallorca і Castell de Bendinat
Castell de Santueri
El castell de Santueri és una fortificació inexpugnable situada damunt uns penya-segats de les serres del Migjorn de Mallorca (terme de Felanitx) a una alçada de 408 metres.
Veure Mallorca і Castell de Santueri
Castell del Rei (Pollença)
El castell del Rei és un castell roquer situat a la muntanya del Castell del Rei, a la vall de Ternelles, a Pollença, i té una alçada de 492 m. A l'època romana, ja fou usat com a fortificació i en l'època musulmana fou, amb el castell d'Alaró l'últim reducte de resistència a les tropes catalanes que van envair Mallorca el 1229.
Veure Mallorca і Castell del Rei (Pollença)
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Mallorca і Català
Català balear
El balear és el dialecte del català que es parla a les Illes Balears.
Veure Mallorca і Català balear
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Veure Mallorca і Català oriental
Catedral de Mallorca
La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.
Veure Mallorca і Catedral de Mallorca
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Mallorca і Catolicisme
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Veure Mallorca і Cavaller
Cítric
Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.
Veure Mallorca і Cítric
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Veure Mallorca і Còrsega
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.
Veure Mallorca і Cent Mil Fills de Sant Lluís
Centre Autonomista de Mallorca
Centre Autonomista de Mallorca fou una entitat política formada el maig del 1930 per un grup d'intel·lectuals de dreta vinculats a l'Associació per la Cultura de Mallorca i encapçalats per Antoni Salvà i Ripoll, que reedità el periòdic La Veu de Mallorca.
Veure Mallorca і Centre Autonomista de Mallorca
Centre Federal de Societats Obreres de Palma
El Centre Federal de Societats Obreres de Palma va ser una unió d'associacions obreres de tendència republicana federal.
Veure Mallorca і Centre Federal de Societats Obreres de Palma
Centre Regionalista de Mallorca
El Centre Regionalista de Mallorca fou un grup polític regionalista creat a Palma al desembre del 1917 per Guillem Forteza i Pinya seguint l'orientació iniciada per Joan Estelrich i Artigues pel gener de 1917 en La Veu de Mallorca.
Veure Mallorca і Centre Regionalista de Mallorca
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Veure Mallorca і Ceràmica
Ciclisme
Dibuix d'un ciclista Tour 2004. El ciclisme és un esport que consisteix a la realització de curses que tenen en comú l'ús de la bicicleta.
Veure Mallorca і Ciclisme
Científic
Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.
Veure Mallorca і Científic
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Mallorca і Ciutat
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Mallorca і Claudi Ptolemeu
Climent X
Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.
Veure Mallorca і Climent X
Clovis Dardentor
Clovis Dardentor és una novel·la de ficció de l'escriptor Juli Verne publicada el 1896.
Veure Mallorca і Clovis Dardentor
Coalició Popular
La Coalició Popular és una agrupació de partits de centredreta que es presentaren a les eleccions municipals autonòmiques del 1983, formada per Alianza Popular, el Partit Demòcrata Liberal, que ja s'havien presentat junts a les Eleccions generals espanyoles de 1982, i el Partit Liberal, amb els partits regionalistes Unió Valenciana, Unión del Pueblo Navarro, Partido Aragonés Regionalista i Centristas de Galicia.
Veure Mallorca і Coalició Popular
Coalició Republicano-Socialista
La Coalició Republicano-Socialista o Coalició Republicana Federal-Socialista va ser l'entesa electoral dels partits d'esquerra de les Illes Balears per presentar-se a les eleccions generals espanyoles de juny de 1931, d'acord amb el plantejament que a nivell estatal va fer la Conjunció Republicano-Socialista.
Veure Mallorca і Coalició Republicano-Socialista
Cobertor
Pintura d'Henri de Toulouse-Lautrec de dues persones al llit sota un cobertor. Un cobertor és una peça de drap o tela utilitzada per a cobrir el llit i que faci més goig.
Veure Mallorca і Cobertor
Coca de recapte
La coca de recapte és una coca salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar, la qual cosa n'explica la gran varietat.
Veure Mallorca і Coca de recapte
Coca de trempó
La coca de trempó és una coca salada típica de les Illes Balears i especialment, Mallorca.
Veure Mallorca і Coca de trempó
Cocarroi
Una safata de cocarrois. El cocarroi és una espècie de panada típica de Mallorca.
Veure Mallorca і Cocarroi
Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència
El Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència va ser un centre educatiu per a la formació de sacerdots de famílies pobres, fundat el 1635 a la ciutat de Mallorca pel sacerdot Bartomeu Llull.
Veure Mallorca і Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència
Colla de Selva
La Colla de Selva és el nom que rep un grup de bandolers mallorquins que tengué com a centre de la seva actuació la vila de Selva, en el període 1615-1620.
Veure Mallorca і Colla de Selva
Colonya Caixa Pollença
Colonya Caixa Pollença, oficialment Colonya - Caixa d'Estalvis de Pollença, és una caixa d'estalvis fundada a Pollença el 1880 per Guillem Cifre de Colonya, fundador a la seva vila de la Institución Libre de Enseñanza, per tal de modernitzar la ciutat.
Veure Mallorca і Colonya Caixa Pollença
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Veure Mallorca і Comarca
Comarques de Mallorca
La divisió comarcal de l'illa de Mallorca, que no té rang oficial, proposada per Ferran Dídac Lluch i Dubon, està formada per 6 comarques: Palma, Serra de Tramuntana, Raiguer, Pla de Mallorca, Migjorn i Llevant.
Veure Mallorca і Comarques de Mallorca
Comissió dels Onze
La Comissió dels Onze fou la delegació encarregada d'elaborar un projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, en el marc de la Constitució Espanyola de 1978.
Veure Mallorca і Comissió dels Onze
Comissions Obreres
Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.
Veure Mallorca і Comissions Obreres
Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.
Veure Mallorca і Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya
Composició (Germanies)
La Composició va ser una multa que es va pagar després de la Germania.
Veure Mallorca і Composició (Germanies)
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Mallorca і Compromís de Casp
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Mallorca і Comtat de Cerdanya
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Mallorca і Comtat de Conflent
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Mallorca і Comtat del Rosselló
Comunió Tradicionalista
Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.
Veure Mallorca і Comunió Tradicionalista
Conca oriental de la mar Mediterrània
''Mediterrani oriental'' en un mapa alemany de 1906 (''Justhus Perthes See Atlas: Őstliches Mittelmeer''). La conca oriental de la mar Mediterrània o Mediterrani oriental és un concepte geogràfic amb implicacions històriques i geopolítiques.
Veure Mallorca і Conca oriental de la mar Mediterrània
Concòrdia de Barcelona
La Concòrdia de Barcelona fou un acord establert l'any 1431 entre la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca i els seus creditors.
Veure Mallorca і Concòrdia de Barcelona
Concentració Republicana
Concentració Republicana va ser una candidatura republicana de centre de les Illes Balears que es va presentar a les eleccions generals de juny de 1931, presentant Antoni Pou Reus com a candidat.
Veure Mallorca і Concentració Republicana
Conciliació Liberal
La Conciliació Liberal va ser una candidatura electoral mallorquina formada per persones procedents del progressisme i l'unionisme insular.
Veure Mallorca і Conciliació Liberal
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.
Veure Mallorca і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Mallorca і Confederació Nacional del Treball
Confitura
La confitura és una conserva de fruita de textura gelatinosa elaborada coent fruita sense pell trinxada amb aigua i més d'un 60% de sucre.
Veure Mallorca і Confitura
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Veure Mallorca і Conquesta de Mallorca
Consell
Consell és un municipi del Raiguer de Mallorca.
Veure Mallorca і Consell
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Veure Mallorca і Consell de Castella
Consell General Interinsular
El Consell General Interinsular (CGI) fou un òrgan preautonòmic de les Illes Balears, precedent de l'actual Govern de les Illes Balears.
Veure Mallorca і Consell General Interinsular
Consell Insular de Mallorca
El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.
Veure Mallorca і Consell Insular de Mallorca
Consenci
Consenci (Consentius; Mallorca o bé la Tarraconensis, final del s. IV - Mallorca o bé la Tarraconensis, començament del s.V) va ser un escriptor laic, del que només ens han arribat tres de les cartes de la correspondència creuada amb Agustí d'Hipona.
Veure Mallorca і Consenci
Consolat de Mar (Mallorca)
L'edifici del Consolat de Mar és un edifici públic situat Palma (Mallorca) que constitueix la seu de Presidència del Govern Autonòmic de les Illes Balears, i que rep el nom del Consolat de Mar, una institució de la Corona d'Aragó que, al Regne de Mallorca, tenia entitat pròpia.
Veure Mallorca і Consolat de Mar (Mallorca)
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Veure Mallorca і Constantí
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Mallorca і Constantinoble
Constitució Espanyola de 1812
1.
Veure Mallorca і Constitució Espanyola de 1812
Contracte Sant
El Contracte Sant és el conveni signat el 27 de maig del 1405 entre els creditors censalistes, en la seva majoria barcelonins, i els jurats que establí que la majoria dels ingressos recaptats per la Universitat s'havien de consignar (Universal Consignació) per tal de quitar els interessos del deute i amortitzar-lo.
Veure Mallorca і Contracte Sant
Convent de Sant Domingo de Palma
El convent de Sant Domingo de Palma és un antic covent dominicà fundat a Ciutat de Mallorca el 1231.
Veure Mallorca і Convent de Sant Domingo de Palma
Cornadors
Els Cornadors és el nom que reben dues muntanyes de Mallorca situades dins el terme Sóller.
Veure Mallorca і Cornadors
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Mallorca і Corona d'Aragó
Corsarisme balear
El corsarisme balear va ser una activitat marítima basada en la iniciativa de particulars, proveïts d'una patent o autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d'estat de guerra, o contra naus amigues, en cas d'execució d'una represàlia.
Veure Mallorca і Corsarisme balear
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Veure Mallorca і Corts de Cadis
Cos de carrabiners de costes i fronteres
Quarter dels Carrabiners a la Platja de Xeraco, País Valencià. Quarter dels Carrabiners a la Serra de Tramuntana, Mallorca. El cos de carrabiners de costes i fronteres va ser creat el 1829 i ampliat aviat amb els anomenats "del resguard civil" (destinats a duanes).
Veure Mallorca і Cos de carrabiners de costes i fronteres
Cotlliure
Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Mallorca і Cotlliure
Cova
Avenc a Alabama, Estats Units Cova Acsibi, Argentina Tub de lava al Parc Nacional d'Idaho-USA Una cova o caverna és una cavitat natural del terreny, apta per servir d'empar a animals i a éssers humans, i que pot ser condicionada com a habitatge.
Veure Mallorca і Cova
Crac del 29
El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.
Veure Mallorca і Crac del 29
Crèdit Felanitxer
El Crèdit Felanitxer va ser una entitat financera creada a Felanitx l'any 1888.
Veure Mallorca і Crèdit Felanitxer
Creixement de la població
El creixement de la població és la variació en el nombre d'individus d'una població d'éssers vius en un determinat període, usualment un any, com a resultat del balanç entre naixements i morts, així com del balanç entre immigrants i emigrants.
Veure Mallorca і Creixement de la població
Crespell (Mallorca)
Versió manacorina: els ''senyorets'', aquests amb motius de la festa de Sant Antoni. Els crespells de Mallorca són unes pastes dolces d'un centímetre de gruix aproximadament que abans es menjaven tradicionalment per Pasqua.
Veure Mallorca і Crespell (Mallorca)
Cresques Abraham
Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu, d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics.
Veure Mallorca і Cresques Abraham
Cristòfol Soler i Cladera
Cristòfol Soler i Cladera (Inca, 26 de desembre de 1956) fou el president del Govern de les Illes Balears des del juliol del 1995 al maig de 1996, sota les sigles del Partit Popular.
Veure Mallorca і Cristòfol Soler i Cladera
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Mallorca і Cristianisme
Cronografia del 354
(a la dreta). La Cronografia del 354 és un manuscrit il·lustrat també conegut amb el nom de Calendari del 354 o com el Calendari Filocalus.
Veure Mallorca і Cronografia del 354
Cunerisme
El cunerisme era la pràctica, corrent en el sistema de la Restauració borbònica, de presentar candidats externs al país a les eleccions a diputats a Corts i senadors, candidats sense relació amb les realitats econòmiques, socials o culturals de la circumscripció, i desconeixedors per complet d'aquestes.
Veure Mallorca і Cunerisme
Dámaso Berenguer y Fusté
va ser un militar i polític, president del govern espanyol (1930 - 1931).
Veure Mallorca і Dámaso Berenguer y Fusté
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Veure Mallorca і Dénia
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Mallorca і Decrets de Nova Planta
Denominació d'origen
Una denominació d'origen (DO) és una indicació geogràfica que garanteix l'origen i la qualitat d'un producte (vi, oli, formatge, etc.) que està elaborat a partir d'unes determinades varietats i pràctiques establertes prèviament.
Veure Mallorca і Denominació d'origen
Denominació d'Origen Binissalem
La Denominació d'Origen Binissalem és la zona de producció de vins al centre de Mallorca, entre les comarques de Raiguer i Pla de Mallorca, protegida per la serra de Tramuntana.
Veure Mallorca і Denominació d'Origen Binissalem
Denominació d'Origen Pla i Llevant
La Denominació d'Origen Pla i Llevant és la zona de producció de vins al centre i a l'est de l'illa de Mallorca, a les comarques del Pla de Mallorca i Llevant.
Veure Mallorca і Denominació d'Origen Pla i Llevant
Desembarcament de Mallorca
El Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l'exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.
Veure Mallorca і Desembarcament de Mallorca
Desnonament
Dos homes amb fills, en un desnonament, drets amb les seves pertinences a la vorera, al voltant de l'any 1910, a Nova York. Desnonament és l'avís de terminació de certs contractes de tracte successiu, com ara l'arrendament, així com la seva execució mitjançant el desallotjament prèvia sentència judicial.
Veure Mallorca і Desnonament
Diada per l'Autonomia
La Diada per l'Autonomia va ser una gran manifestació a favor de l'autonomia de les Illes Balears que es va celebrar a Palma el 29 d'octubre de 1977.
Veure Mallorca і Diada per l'Autonomia
Diari de Buja
El Diari de Buja fou un periòdic de tendència absolutista editat en català a Palma (Mallorca) pel monjo trinitari Miquel Ferrer i Bauçà.
Veure Mallorca і Diari de Buja
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Mallorca і Dinastia almohade
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Mallorca і Dinastia almoràvit
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Veure Mallorca і Dinastia Trastàmara
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Mallorca і Dioclecià
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Veure Mallorca і Diodor de Sicília
Diputació
Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.
Veure Mallorca і Diputació
Dolores Ibárruri Gómez
, coneguda com la Pasionaria, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE).
Veure Mallorca і Dolores Ibárruri Gómez
Dragonera
La Dragonera és una illa de l'arxipèlag baleàric, sent-ne la sisena més gran.
Veure Mallorca і Dragonera
Ecotaxa
L'Ecotaxa fou un impost vigent a les Illes Balears entre 2001 i 2003.
Veure Mallorca і Ecotaxa
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Veure Mallorca і Edicte de Milà
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Veure Mallorca і Eivissa
Eivissa (municipi)
Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa, sovint Vila d'Eivissa o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.
Veure Mallorca і Eivissa (municipi)
El Obrero (Mallorca)
El Obrero, órgano de los que ganan el pan con el sudor de su frente, va ser una publicació setmanal obrerista que es va editar a Palma entre novembre de 1869 i octubre de 1870.
Veure Mallorca і El Obrero (Mallorca)
El Raiguer
Localització del Raiguer. El Raiguer o es Raiguer és una comarca mallorquina al centre-nord de l'illa de Mallorca, estesa paral·lelament a la Serra de Tramuntana des de Marratxí fins a Alcúdia.
Veure Mallorca і El Raiguer
Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983
Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, les primeres de la història autonòmica balear, se celebraren dia 8 de maig, juntament amb les eleccions municipals.
Veure Mallorca і Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983
Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011
Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011 que donaren lloc a l'inici de la VIII legislatura, es van celebrar el 22 de maig de 2011, en el marc de les Eleccions autonòmiques d'Espanya de 2011.
Veure Mallorca і Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011
Eleccions generals espanyoles de 1869
Les eleccions generals espanyoles de 1869 foren convocades el 15 de gener de 1869 sota sufragi universal masculí.
Veure Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1869
Eleccions generals espanyoles de 1931
right Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.
Veure Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1931
Eleccions generals espanyoles de 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.
Veure Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1933
Eleccions generals espanyoles de 1982
Les eleccions generals espanyoles de 1982 se celebraren el dijous, 28 d'octubre de 1982.
Veure Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1982
Elisabet de Mallorca
Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).
Veure Mallorca і Elisabet de Mallorca
Embotit
Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.
Veure Mallorca і Embotit
Emili Darder i Cànaves
Emili Darder i Cànaves (Palma, 20 de juny de 1895 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un metge, intel·lectual i polític mallorquí, darrer batle republicà de Palma.
Veure Mallorca і Emili Darder i Cànaves
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Veure Mallorca і Empordà
Endemisme
En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.
Veure Mallorca і Endemisme
Enginyeria militar
Desembarcament de Normandia). Obstacles antitancs (Línia Sigfrid) Fortificació (Línia Maginot) L'enginyeria militar és la branca de l'enginyeria que dona suport a les activitats de combat i logística de les forces armades mitjançant un sistema MCP (Mobilitat, Contramobilitat i Protecció) amb tres tasques principals: l'enginyeria de combat o suport d'enginyer tàctic al camp de batalla, el suport estratègic mitjançant l'execució d'obres i serveis necessaris a les zones de comunicacions, i el suport auxiliar.
Veure Mallorca і Enginyeria militar
Ensaïmada
Una ensaïmada és un producte de rebosteria dolça de massa panificada, típic de Mallorca.
Veure Mallorca і Ensaïmada
Epítet
Un epítet (del grec ἐπίθετον, 'adjectiu') és un adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada del substantiu.
Veure Mallorca і Epítet
Epidèmia
Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.
Veure Mallorca і Epidèmia
Es Trenc
Platja des Trenc Gavina corsa a la platja. Es Trenc és el nom amb què es coneix un arenal obert que s'estén durant diversos quilòmetres a la badia de sa Ràpita, al terme municipal de Campos (Mallorca) i des de 2017 forma part del Parc Natural Marítim Terrestre es Trenc-Salobrar de Campos.
Veure Mallorca і Es Trenc
Escorca
Escorca (pronunciat Ascórca) és un municipi de Mallorca, que està situat a la Serra de Tramuntana i que limita amb els municipis de Fornalutx, Sóller, Bunyola, Alaró, Mancor, Selva, Campanet i Pollença.
Veure Mallorca і Escorca
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Veure Mallorca і Escriptor
Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx
L'església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx és una església d'Algaida (Mallorca) situada a l'antiga alqueria de Castellitx, de la qual pren el nom.
Veure Mallorca і Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx
Església de Sant Blai de Campos
L'església de Sant Blai fou la primera església parroquial del terme de Campos.
Veure Mallorca і Església de Sant Blai de Campos
Església de Sant Miquel de Campanet
Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla de Tel del terme de Campanet.
Veure Mallorca і Església de Sant Miquel de Campanet
Església de Sant Pere d'Escorca
L'església de Sant Pere d'Escorca és una església del terme d'Escorca, a l'Illa de Mallorca, situada a l'antiga alqueria d'Escorca, que donà nom a l'església i a tot el terme.
Veure Mallorca і Església de Sant Pere d'Escorca
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Mallorca і Espanya
Esporles
Esporles (pronunciat Aspórlas) és una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca, a les Illes Balears.
Veure Mallorca і Esporles
Esquerra Republicana Balear
Esquerra Republicana Balear (ERB), fou un partit polític fundat a Mallorca el 1934 d'ideologia republicana, progressista i mallorquinista.
Veure Mallorca і Esquerra Republicana Balear
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Mallorca і Estats Units d'Amèrica
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Mallorca і Estrabó
Estudi General Lul·lià
LEstudi General Lul·lià és un centre d'estudis universitaris creat a la ciutat de Palma el 1483.
Veure Mallorca і Estudi General Lul·lià
Eustaci de Tessalònica
Eustaci (en llatí Eusthatius, en grec Εὐστάθιος) fou un arquebisbe de Tessalònica, nascut a Constantinoble que va viure a la segona meitat del.
Veure Mallorca і Eustaci de Tessalònica
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Veure Mallorca і Extinció
Falange Española
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
Veure Mallorca і Falange Española
Fauna
Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.
Veure Mallorca і Fauna
Federació de Societats Obreres de Balears
Federació de Societats Obreres de Balears (FSOB) fou una organització creada a instància dels socialistes mallorquins l'abril de 1903 que pretenia reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes Balears.
Veure Mallorca і Federació de Societats Obreres de Balears
Federació Socialista Balear
Federació Socialista Balear (FSB) és l'organització que agrupava els socialistes de les Illes Balears afiliats al PSOE.
Veure Mallorca і Federació Socialista Balear
Felanitx
Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.
Veure Mallorca і Felanitx
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Mallorca і Felip V d'Espanya
Felipe González Márquez
Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.
Veure Mallorca і Felipe González Márquez
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Mallorca і Fenicis
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Mallorca і Ferran el Catòlic
Ferran Pou i Moreno
Ferran Pou i Moreno (Palma, 1876-1949).
Veure Mallorca і Ferran Pou i Moreno
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Veure Mallorca і Ferran VI d'Espanya
Ferrocarril de Sóller
El tren a la seva arribada a Sóller. miniatura El ferrocarril de Sóller és una línia de tren que enllaça les localitats de Palma i Sóller a Mallorca, tot passant per Son Sardina i Bunyola.
Veure Mallorca і Ferrocarril de Sóller
Feve
Mapa de la xarxa de Rodalia i Regionals Feve (Ferrocarrils de Via Estreta,Decret llei 11/1965 del 23 de setembre. Butlletí Oficial de l'Estat Número 230. 25 de setembre de 1965 http://www.boe.es/boe/dias/1965/09/25/pdfs/A13102-13102.pdf en castellà Ferrocarriles de Vía Estrecha) va ser una companyia ferroviària pública espanyola que explotava les línies de tren d'un ample de via inferior a l'ample ibèric.
Veure Mallorca і Feve
Fideïcomís
El fideïcomís és la disposició segons la qual una persona que serà dita fideïcomitent o fiduciant, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona natural amb l'encàrrec de conservar-los i transmetre'ls a un tercer que serà dit fideïcomissari o fiduciari.
Veure Mallorca і Fideïcomís
Fil·loxera de la vinya
La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.
Veure Mallorca і Fil·loxera de la vinya
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Mallorca і Filosofia
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Veure Mallorca і Flandes
Flora
Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.
Veure Mallorca і Flora
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Veure Mallorca і Focea
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Veure Mallorca і Fogatge
Folklore
Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.
Veure Mallorca і Folklore
Foner balear
Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica.
Veure Mallorca і Foner balear
Formatge
Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.
Veure Mallorca і Formatge
Formentera
Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.
Veure Mallorca і Formentera
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Mallorca і França
Francesc Antich Oliver
Francesc Antich i Oliver (Caracas, Veneçuela, 28 de novembre de 1958) és un polític balear, expresident de les Illes Balears.
Veure Mallorca і Francesc Antich Oliver
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.
Veure Mallorca і Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francesc Garau
Primera edició de la Fe Triunfante de Francesc Garau (1691) Francesc Garau, o Francesc Guerau, (Girona, 1640 - Barcelona, 1701), jesuïta, teòleg i escriptor.
Veure Mallorca і Francesc Garau
Francesc Julià i Perelló
Francesc Julià i Perelló (Palma, 1879 - 1975) fou un polític mallorquí, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.
Veure Mallorca і Francesc Julià i Perelló
Francesc Marçal
Francesc Marçal (Maó, 1591 - Ciutat de Mallorca, 1688), filòsof, lul·lista i teòleg.
Veure Mallorca і Francesc Marçal
Francesc Roca i Hernández
Francesc Roca i Hernández (Palma 1851-1917).
Veure Mallorca і Francesc Roca i Hernández
Francesc Tomàs Oliver
Francesc Tomàs Oliver (Selva, Mallorca, 1848 - Madrid, 1902) fou un dirigent anarquista mallorquí de caràcter anarco-col·lectivista.
Veure Mallorca і Francesc Tomàs Oliver
Francina Armengol Socías
Francesca Lluc Armengol Socías, coneguda com a Francina Armengol (Inca, Mallorca, 11 d'agost de 1971), és una farmacèutica i política mallorquina.
Veure Mallorca і Francina Armengol Socías
Francisco Antonio de la Portilla
Francisco Antonio de la Portilla (Vejoris, Santiurde de Toranzo (Cantàbria), 1652 (?) - Barcelona, 1711), bisbe de Mallorca.
Veure Mallorca і Francisco Antonio de la Portilla
Francisco Garrido de la Vega
Francisco Garrido de la Vega (San Martín de Berducido, Galícia, 1713 - Còrdova, 1776) fou bisbe de Mallorca (1763-72).
Veure Mallorca і Francisco Garrido de la Vega
Francisco Miguel de Pueyo
Francisco Miguel de Pueyo y Chacón Herrera Ruiz de Azagra y Manrique de Lara (Màlaga, 1691 -), virrei del Regne de Mallorca.
Veure Mallorca і Francisco Miguel de Pueyo
Frit mallorquí
El frit o frit mallorquí és un plat tradicional de Mallorca elaborat tradicionalment a partir de la carn, la freixura, el fetge i la sang cuita de porc, be, cabrit o fins i tot indiot.
Veure Mallorca і Frit mallorquí
Front Únic Antimonàrquic
El Front Únic Antimonàrquic va ser una candidatura republicana que es va presentar a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931.
Veure Mallorca і Front Únic Antimonàrquic
Front popular
Un front popular és una coalició electoral entre partits amb una sensibilitat democràtica que abasta des de sectors de la classe mitjana demòcrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la dècada de 1930.
Veure Mallorca і Front popular
Gabriel Cañellas i Fons
Gabriel Cañellas i Fons (Palma, 1941) fou el president del Govern de les Illes Balears des del 1983 al 1995, en un principi sota les sigles d'Alianza Popular, després amb la Coalició Popular i finalment amb el Partit Popular.
Veure Mallorca і Gabriel Cañellas i Fons
Gai Terenci Varró
Gai Terenci Varró (en Caius Terentius Varro) va ser un magistrat romà del.
Veure Mallorca і Gai Terenci Varró
Garrí
Un garrí abans de ser rostit per a consum humà. Un garrí o porcell és un porc que mama de la seva mare.
Veure Mallorca і Garrí
Gastronomia de Mallorca
Rubiols cuits. Dones fent bunyols de vent. Preparació de sobrassada el dia de les matances. La gastronomia de Mallorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Mallorca.
Veure Mallorca і Gastronomia de Mallorca
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Mallorca і Gàl·lia
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Mallorca і Gàl·lia Narbonesa
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Mallorca і Gènova
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Veure Mallorca і Generalitat
George Sand
Amandine Aurore Lucile Dupin, més tard baronessa Dudevant i més coneguda pel seu pseudònim masculí George Sand (París, 1 de juliol del 1804 - 8 de juny del 1876), va ser una escriptora francesa.
Veure Mallorca і George Sand
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Mallorca і Germànics
Germán Gamazo y Calvo
Germán Gamazo y Calvo (Boecillo, província de Valladolid 27 de maig de 1840 - Madrid, 22 de novembre de 1901) fou un advocat i polític espanyol.
Veure Mallorca і Germán Gamazo y Calvo
GESA
GESA és una empresa fundada a Palma l'any 1927 a partir de la fusió entre la Companyia Mallorquina d'Electricitat i la Societat d'Enllumenat per Gas Societat Anònima, dedicada a la producció i comercialització d'electricitat.
Veure Mallorca і GESA
Gimnèsies
Les Gimnèsies o illes Gimnèsiques és el nom conjunt que els grecs donaven a Mallorca (la Gimnèsia Gran) i Menorca (la Gimnèsia Petita), amb els illots adjacents.
Veure Mallorca і Gimnèsies
Govern de les Illes Balears
El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.
Veure Mallorca і Govern de les Illes Balears
Gran i General Consell
El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.
Veure Mallorca і Gran i General Consell
Grand Hotel
El Grand Hotel és un edifici modernista situat a la plaça de Weyler, 3 de Palma (Mallorca), declarat bé d'interès cultural pel Ministeri de Cultura el 2003.
Veure Mallorca і Grand Hotel
Grandi Navi Veloci
Grandi Navi Veloci és una companyia marítima italiana amb seu a Gènova, que opera transbordadors a la mar Mediterrània.
Veure Mallorca і Grandi Navi Veloci
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Mallorca і Grècia
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Mallorca і Gregori el Gran
Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
La finca de La Trapa (Mallorca), adquirida pel GOB per a la seva conservació. El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB, a causa del seu primer nom: Grup d'Ornitologia Balear) és una associació no governamental fundada el 1973.
Veure Mallorca і Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
Guerra d'Independència de Cuba
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.
Veure Mallorca і Guerra d'Independència de Cuba
Guillem Gayà Nicolau
Guillem Gayà i Nicolau es Mestre (Sant Joan, 1902 - Palma, 1989) fou un polític i mestre mallorquí.
Veure Mallorca і Guillem Gayà Nicolau
Guillem II de Montcada i de Bearn
Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Auloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).
Veure Mallorca і Guillem II de Montcada i de Bearn
Guillem Timoner Obrador
fou un ciclista de pista mallorquí que competí entre 1941 i 1968.
Veure Mallorca і Guillem Timoner Obrador
Guium
Guium (o tal vegada Guius, pronunciat) fou un municipi romà de dret llatí de l'illa de Mallorca, documentat principalment en un passatge de Plini el Vell i de situació desconeguda.
Veure Mallorca і Guium
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Veure Mallorca і Hanníbal Barca (247 aC)
Hipòlit de Roma
Hipòlit o Hipòlit de Roma o Hipòlit de Portus Romanus fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols, un dels pares apologètics de l'Església.
Veure Mallorca і Hipòlit de Roma
Hipercorrecció
La hipercorrecció o ultracorrecció és la creació d'una forma lingüística incorrecta aplicant criteris que en altres casos originarien formes correctes.
Veure Mallorca і Hipercorrecció
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Mallorca і Hispània
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Veure Mallorca і Hispània Tarraconense
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Veure Mallorca і Historiador
Hotel Formentor
L'Hotel Formentor fou un establiment turístic situat a la península de Formentor (Pollença) que va ser inaugurat a iniciativa de l'argentí Adan Diehl l'any 1929.
Veure Mallorca і Hotel Formentor
Hug d'Anglesola
Hug d'Anglesola (mort el 1399) fou senyor de Miralcamp (Hug II d'Anglesola).
Veure Mallorca і Hug d'Anglesola
Humitat
La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.
Veure Mallorca і Humitat
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Veure Mallorca і Ibn Khaldun
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Veure Mallorca і Illa
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Mallorca і Illes Balears
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Veure Mallorca і Illes Canàries
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Veure Mallorca і Illes Orientals d'al-Àndalus
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Mallorca і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Mallorca і Imperi Romà d'Orient
Inca (Mallorca)
Inca és un municipi de Mallorca, capital de la comarca del Raiguer.
Veure Mallorca і Inca (Mallorca)
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Veure Mallorca і Indústria
Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera
Els Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera (ICIF) va ser una coalició electoral pitiüsa que rebia el suport de Coalició Democràtica (Aliança Popular).
Veure Mallorca і Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure Mallorca і Inquisició
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Veure Mallorca і Insaculació
Instador del poble i del bé comú
L'instador del poble i del bé comú o, senzillament, l'instador, va ser el nom que es donava durant la revolta agermanada a Mallorca als caps de la Germania, tant a nivell general com local.
Veure Mallorca і Instador del poble i del bé comú
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Veure Mallorca і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
Instituto Nacional de Industria
LInstituto Nacional de Industria, més conegut pel seu acrònim INI, va ser l'entitat, creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola, per controlar i revifar la malmesa indústria espanyola, concentrada majorment en territoris catalans, bascos i asturs, no gaire afins al règim imposat.
Veure Mallorca і Instituto Nacional de Industria
Iodització
La iodització, o ieisme històric, és un tret històricament propi del bloc oriental de dialectes del català que consisteix en l'articulació com a (i consonàntica) de l'evolució dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i consonàntica), un grup que mai no apareix a principi de paraula.
Veure Mallorca і Iodització
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure Mallorca і Irlanda
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Veure Mallorca і Isidor de Sevilla
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Mallorca і Islam
Issam al-Khawlaní
Issam al-Khawlaní (la Meca, ? ~ ?, 962), d'origen iemenita, fou el conqueridor àrab de les Illes Orientals de l'Àndalus.
Veure Mallorca і Issam al-Khawlaní
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Mallorca і Itàlia
Jaciment romà de Can Maiol
El jaciment romà de Can Maiol és un jaciment arqueològic d'època romana situada en el terme municipal de Felanitx (Mallorca).
Veure Mallorca і Jaciment romà de Can Maiol
Jaciment romà de sa Mesquida
El jaciment romà de sa Mesquida és un jaciment arqueològic d'època romana situat al nucli de Santa Ponça, dins el terme de Calvià.
Veure Mallorca і Jaciment romà de sa Mesquida
Jaciment romà de Son Joan Jaume
El jaciment romà de Son Joan Jaume és un jaciment arqueològic d'època romana situada en el terme municipal de Manacor (Mallorca).
Veure Mallorca і Jaciment romà de Son Joan Jaume
Jafudà Cresques
Jafudà Cresques (Palma, 1350? – Sagres (Portugal), 1410 o 1427), també conegut com a Jehudà Cresques i Jaume Ribes, fou un cartògraf jueu d'origen mallorquí i probablement l'home que va coordinar els descobriments marítims de l'escola naval portuguesa de Sagres a l'inici del.
Veure Mallorca і Jafudà Cresques
Jaume Bauzà Far
Jaume Bauzá Far (Palma, 1881-1936) Polític mallorquí, destacat militant del PSOE.
Veure Mallorca і Jaume Bauzà Far
Jaume Cadell
Jaume Cadell (Mallorca), lloctinent del governador de Mallorca Berenguer d'Oms.
Veure Mallorca і Jaume Cadell
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Mallorca і Jaume el Conqueridor
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Mallorca і Jaume el Just
Jaume Garcia i Obrador
Jaume Garcia i Obrador (Palma 1894-4 d'agost de 1939) fou un dirigent socialista mallorquí.
Veure Mallorca і Jaume Garcia i Obrador
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Veure Mallorca і Jaume II de Mallorca
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Veure Mallorca і Jaume III de Mallorca
Jaume IV de Mallorca
Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).
Veure Mallorca і Jaume IV de Mallorca
Jaume Joan de Berga i de Sales
Jaume Joan de Berga i de Sales (Mallorca, -1619), fou un jurista i advocat de la Reial Audiència de Mallorca.
Veure Mallorca і Jaume Joan de Berga i de Sales
Jaume Matas i Palou
Jaume Matas i Palou (Palma, Illes Balears, 5 d'octubre de 1956) és un polític mallorquí, expresident del Govern de les Illes Balears i expresident del PP de les Illes Balears.
Veure Mallorca і Jaume Matas i Palou
Jeroni Albertí i Picornell
Jeroni Albertí Picornell és un polític mallorquí nascut a Banyalbufar el 26 d'octubre de 1927.
Veure Mallorca і Jeroni Albertí i Picornell
Joan Albertí i Moll
Joan Albertí i Moll (Capdepera, 1910 - Saint-Gobain, l'Aisne, França, 1979), pagès i dirigent comunista.
Veure Mallorca і Joan Albertí i Moll
Joan Antoni Poch i Goicoetxea
Joan Antoni Poch i Goicoetxea conegut sobre el seu pseudònim en JAP (Girona, 27 de juny de 1958) és un il·lustrador, ninotaire i professor català.
Veure Mallorca і Joan Antoni Poch i Goicoetxea
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Veure Mallorca і Joan Carles I d'Espanya
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Veure Mallorca і Joan Coromines i Vigneaux
Joan Crespí
Joan Crespí (Mallorca s. XV-Palma 1521).
Veure Mallorca і Joan Crespí
Joan d'Eimeric i Saplana
Joan d'Eimeric i Saplana (Catalunya, 1455-1517), lloctinent general de Mallorca (1493-1512).
Veure Mallorca і Joan d'Eimeric i Saplana
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Mallorca і Joan el Caçador
Joan March i Ordinas
Joan March i Ordinas, conegut també com el banquer de Franco (Santa Margalida, Mallorca, 4 d'octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962) va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí.
Veure Mallorca і Joan March i Ordinas
Joan Mas Verd
Joan Mas i Verd "Collet" (Montuïri 28 de desembre de 1899 - Palma 3 de setembre 1936) va ser un polític mallorquí que fou batle de Montuïri durant la Segona República Espanyola.
Veure Mallorca і Joan Mas Verd
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Veure Mallorca і Joan Prim i Prats
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Veure Mallorca і Joan Zonaràs
Joanot Colom
Joanot Colom (Felanitx, ? - Palma, 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.
Veure Mallorca і Joanot Colom
Joieria
Fermall de Tara, art celta irlandès de l'any 700, aproximadament, al Museu Nacional d'Irlanda. La joieria és l'art i ofici de treballar materials per a crear joies.
Veure Mallorca і Joieria
José Luis Rodríguez Zapatero
José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.
Veure Mallorca і José Luis Rodríguez Zapatero
José María Gil-Robles y Quiñones
José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.
Veure Mallorca і José María Gil-Robles y Quiñones
José Ramón Bauzá Díaz
Josefina Santiago. José Ramón Bauzá Díaz (Madrid, 16 de novembre de 1970) és un polític mallorquí, president del Govern de les Illes Balears a la vuitena legislatura (2011-2015) en nom del Partit Popular de les Illes Balears, és eurodiputat per Ciutadans - Partit de la Ciutadania.
Veure Mallorca і José Ramón Bauzá Díaz
Josep Galceran de Cartellà
fou Lloctinent de Mallorca (1698-1701).
Veure Mallorca і Josep Galceran de Cartellà
Josep Quint Zaforteza i Amat
Josep Quint Zaforteza i Amat o Josep Zaforteza Amat (Palma, 1894 - 1965) va ser un polític mallorquí.
Veure Mallorca і Josep Quint Zaforteza i Amat
Josep Teodor Canet Menéndez
Josep Teodor Canet Menéndez (Ciutadella de Menorca, 1877 - Ferreries, 1936) fou un polític menorquí, membre d'Unió Republicana.
Veure Mallorca і Josep Teodor Canet Menéndez
Joventuts Socialistes Unificades
Les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) foren fundades el març de 1936 com a resultat de la fusió de la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya del PCE i les Joventuts Socialistes d'Espanya.
Veure Mallorca і Joventuts Socialistes Unificades
Juan Bautista Topete
va ser un marí, militar i polític espanyol, vicealmirall de la Reial Armada Espanyola, heroi de la Primera Guerra del Pacífic.
Veure Mallorca і Juan Bautista Topete
Juan Díaz de la Guerra
Juan Díaz de la Guerra (Jerez de la Frontera, Cadis,1726 - Sigüenza, 1800), religiós tomista i il·lustrat, bisbe de Mallorca i de Sigüenza.
Veure Mallorca і Juan Díaz de la Guerra
Jueus mallorquins
La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.
Veure Mallorca і Jueus mallorquins
Jules Verne
, de nom complet Jules Gabriel Verne, fou un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics.
Veure Mallorca і Jules Verne
Juníper Serra
Juníper Serra (Petra, Mallorca, 24 de novembre de 1713 – Carmel, Califòrnia, 28 d'agost de 1784) fou un frare franciscà mallorquí que fundà la missió de l'Alta Califòrnia.
Veure Mallorca і Juníper Serra
Junta Suprema Central
francès van portar un rei amb poca experiència a convertir-se en "El Desitjat" per part del poble espanyol. La Junta Suprema Central, també dita la Junta Suprema o Junta Central, o Junta Central Suprema i, oficialment, Junta Suprema Central i Governativa del Regne va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya.
Veure Mallorca і Junta Suprema Central
Junta Suprema de Govern de les Balears
La Junta Suprema de Govern de les Balears va ser un organisme de govern constituït a la ciutat de Mallorca el maig de 1808 pel capità general de les Balears, Joan Miquel de Vives i Feliu.
Veure Mallorca і Junta Suprema de Govern de les Balears
Jurat popular
El jurat popular és una institució d'origen anglès que va ser importada a l'Europa continental després de la Revolució Francesa.
Veure Mallorca і Jurat popular
Juz (administració)
El mot àrab juz (de l'àrab, lit. ‘part’; pl. ajzà) fou emprat per denominar les divisions administratives o districtes en què s'organitzava una cora.
Veure Mallorca і Juz (administració)
Juz' d'Inkan
El juz d'Inkan era un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.
Veure Mallorca і Juz' d'Inkan
Juz' de Muruh
El Juz de Muruh fou un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.
Veure Mallorca і Juz' de Muruh
L'Arenal
L'Arenal (col·loquialment s'Arenal) és una localitat costanera de Mallorca, a les Illes Balears, situada entre el municipi de Llucmajor i el de Palma, separada per un torrent que les divideix que s'anomena Torrent des Jueus.
Veure Mallorca і L'Arenal
L'Espurna (Mallorca)
L'Espurna va ser una candidatura electoral de signe mallorquinista que es va presentar a les eleccions municipals de Palma del maig de 1909.
Veure Mallorca і L'Espurna (Mallorca)
La Aurora
El setmanari La Aurora va ser creat a Manacor (Mallorca) l'any 1906 pels preveres Joan Mascaró i Nadal i Antoni Truyols i Pont, constava de dos fulls, quatre planes, de 310 x 425 mm.
Veure Mallorca і La Aurora
La Porrassa
La Porrassa és una possessió mallorquina del terme de Calvià.
Veure Mallorca і La Porrassa
La Roqueta (publicació)
La Roqueta va ser un diari setmanal en mallorquí (escrit de forma fonètica) impulsat i dirigit per Pere d'Alcàntara Peña, tot i que va ser fundada per Miquels dels Sants Oliver, amb la intenció de continuar amb la revista L'Ignorància i acabar amb el buit que aquesta havia deixat.
Veure Mallorca і La Roqueta (publicació)
Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla
La Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla és una línia de ferrocarril de l'illa de Mallorca que gestiona i opera Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM).
Veure Mallorca і Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla
Lingüista
Un lingüista és una persona experta, l'àrea primària d'estudi, afició i recerca de la qual és la lingüística i el funcionament del llenguatge.
Veure Mallorca і Lingüista
Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears
La Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears fou una llei aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986.
Veure Mallorca і Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears
Llei de Responsabilitats Polítiques
La Llei de Responsabilitats Polítiques, de 9 de febrer de 1939 va ser una llei espanyola dictada al final de la Guerra Civil.
Veure Mallorca і Llei de Responsabilitats Polítiques
Lleis Palatines
Leges Palatinae Iacobi III Regis Maioricarum Les Lleis Palatines són el corpus legislatiu publicat per Jaume III de Mallorca el 9 de maig de 1337.
Veure Mallorca і Lleis Palatines
Llevant (Mallorca)
Llevant és una comarca mallorquina que comprèn l'est de l'illa de Mallorca.
Veure Mallorca і Llevant (Mallorca)
Llibre del Repartiment
Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.
Veure Mallorca і Llibre del Repartiment
Llibre del Repartiment de Mallorca
El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s'indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l'illa el 1229.
Veure Mallorca і Llibre del Repartiment de Mallorca
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Veure Mallorca і Llibre dels fets
Lloctinent general
El lloctinent general va ser del al XVIII un oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.
Veure Mallorca і Lloctinent general
Llorenç Bisbal i Barceló
Llorenç Bisbal i Barceló (Alcúdia, 1876 - Palma, 23 de febrer de 1935) fou un polític mallorquí i destacat líder socialista a l'illa.
Veure Mallorca і Llorenç Bisbal i Barceló
Lluís Alemany Pujol
Lluís Alemany i Pujol (Andratx, 28 d'octubre de 1880 - Palma, 20 d'agost de 1960) va ser un advocat i polític mallorquí, batle de Palma i diputat a les Corts Espanyoles.
Veure Mallorca і Lluís Alemany Pujol
Lluís Martí i Ximenis
Lluís Martí i Ximenis o Lluís Martí i Xamena (Palma 1856 - 1922) fou un polític mallorquí.
Veure Mallorca і Lluís Martí i Ximenis
Llucmajor
Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.
Veure Mallorca і Llucmajor
Luci Anneu Flor
Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.
Veure Mallorca і Luci Anneu Flor
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Veure Mallorca і Maó
Madina Mayurqa
Madínat Mayurqa és el nom àrab de la ciutat coneguda actualment com a Palma.
Veure Mallorca і Madina Mayurqa
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Mallorca і Madrid
Magaluf
Magaluf Magaluf (o la variant en desús Magalluf) és un nucli costaner del municipi de Calvià, a Mallorca.
Veure Mallorca і Magaluf
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Veure Mallorca і Magrib
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Mallorca і Mallorca
Mallorquí
El mallorquí és el subdialecte del balear parlat a l'illa de Mallorca, que fa part del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Veure Mallorca і Mallorquí
Mallorquinisme
El mallorquinisme polític és el moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política i cultural de Mallorca.
Veure Mallorca і Mallorquinisme
Malvasia
Escultura ''La noia de la malvasia'', a Sitges La malvasia o és una varietat de cep blanca, encara que també n'existeix una subvarietat negra.
Veure Mallorca і Malvasia
Manacor
Manacor (pronunciat Manacò) és un municipi de Mallorca, a l'est de l'illa.
Veure Mallorca і Manacor
Mancomunitat de Tramuntana
La Mancomunitat de Tramuntana és una mancomunitat de municipis de l'illa de Mallorca, que agrupa els següents pobles: Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Pollença, Puigpunyent, Sóller i Valldemossa.
Veure Mallorca і Mancomunitat de Tramuntana
Mancomunitat Pla de Mallorca
La Mancomunitat Pla de Mallorca és una institució formada per catorze municipis que constitueixen la comarca natural o geogràfica, que no administrativa, del Pla de Mallorca: Algaida, Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Montuïri, Petra, Porreres, Santa Eugènia, Sant Joan, Sencelles, Sineu i Vilafranca de Bonany.
Veure Mallorca і Mancomunitat Pla de Mallorca
Mancomunitats de Mallorca
Les mancomunitats de l'illa de Mallorca són, d'acord amb el que es descriu des de l'observatori de polítiques locals (Consell de Mallorca), sis: la mancomunitat del Pla de Mallorca, la mancomunitat des Raiguer, la mancomunitat de Tramuntana, la mancomunitat Nord, la mancomunitat Sud-Mallorca i la mancomunitat del Migjorn.
Veure Mallorca і Mancomunitats de Mallorca
Mandonguilla
Un plat de mandonguilles amb salsa Mandonguilles amb pèsols Dues pilotes a la carn d'olla d'una escudella Una mandonguilla és una bola de carn picada, emprada en plats típics com l'escudella i l'arròs al forn entre altres.
Veure Mallorca і Mandonguilla
Manto negre
El manto negre, o simplement manto, és una varietat de cep negra.
Veure Mallorca і Manto negre
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Veure Mallorca і Manuel Azaña Díaz
Manuel Goded Llopis
Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.
Veure Mallorca і Manuel Goded Llopis
Manuel Godoy
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.
Veure Mallorca і Manuel Godoy
Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.
Veure Mallorca і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Veure Mallorca і Mar Egea
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Mallorca і Mar Mediterrània
Mare de Déu de Lluc
La Mare de Déu de Lluc a la Basílica del seu nom La Mare de Déu de Lluc és la patrona de l'illa de Mallorca.
Veure Mallorca і Mare de Déu de Lluc
Maria Antònia Munar i Riutort
Maria Antònia Munar i Riutort (Barcelona, 1955) fou una política mallorquina, doctora en Dret per la Universitat de les Illes Balears.
Veure Mallorca і Maria Antònia Munar i Riutort
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.
Veure Mallorca і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Marià de Quintana i Ramon
Marià de Quintana i Ramon (vila d'Eivissa, 1812 - Palma, 1885) fou un polític eivissenc, diputat a Corts durant el sexenni democràtic.
Veure Mallorca і Marià de Quintana i Ramon
Marisc
Mariscada Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves, cefalòpodes i gastròpodes) comestibles.
Veure Mallorca і Marisc
Marratxí
Marratxí és un municipi de l'illa de Mallorca que limita amb Palma, Bunyola i Santa Maria del Camí.
Veure Mallorca і Marratxí
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Mallorca і Marroc
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Mallorca і Martí l'Humà
Mascarat
Els mascarats en la Germania de Mallorca foren els partidaris del rei Carles I i contraris al moviment popular.
Veure Mallorca і Mascarat
Massís de Randa
En primer pla el Puig d'en Bord i a darrere el Puig de Randa. El massís de Randa és un massís muntanyós situat entre les comarques mallorquines del Pla i Migjorn.
Veure Mallorca і Massís de Randa
Matança del porc
Representació esquemàtica dels talls principals del porc Matanceres a Son Ferriol Mallorca Matança d'un porc als temps medievals a Suècia Riofrío (Àvila). La matança del porc a Catalunya, matances a les Illes Balears o mataporc al País Valencià és l'activitat d'escorxar els porcs domèstics.
Veure Mallorca і Matança del porc
Mató
El mató és un formatge fresc sense sal i sense ferment, elaborat tradicionalment al territori català.
Veure Mallorca і Mató
Mauritània
miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.
Veure Mallorca і Mauritània
Mauritània Segona
Mauritània Segona (Mauritania Secunda) fou el nom donat pels romans d'Orient al territori format per algunes posicions a l'antiga província de Mauritània Tingitana ocupades el 534 i els territoris de la Cartaginense que havien reconquerit el 554.
Veure Mallorca і Mauritània Segona
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Veure Mallorca і Menorca
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Veure Mallorca і Mercenari
Mesa Democràtica de Balears
La Mesa Democràtica de Balears va ser un organisme unitari clandestí constituït a Palma el març de 1972 pel PCE, Comissions Obreres, Partit Carlí, Organització Comunista d'Espanya-Bandera Roja -OCE-BR-, Partit del Treball d'Espanya -PTE-, Justícia Democràtica i Dones Democràtiques, les dues darreres organitzacions molt properes al PCE.
Veure Mallorca і Mesa Democràtica de Balears
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Mallorca і Mesquita
Metro de Palma
Mapa El Metro de Palma és un sistema de transport col·lectiu ràpid de ferrocarril de la ciutat de Palma (Mallorca).
Veure Mallorca і Metro de Palma
Michael Caine
Michael Caine, nom artístic de Sir Maurice Joseph Micklewhite jr., CBE (Londres, 14 de març de 1933) és un actor i un productor de cinema anglès.
Veure Mallorca і Michael Caine
Michel Sittow
Michael Sittow, també conegut com a Maestre Michiel, Michel Sittow, Michiel, Miguel i moltes altres variants (c.1469-1525) va ser un pintor de Reval (avui Tallinn, Estònia) que va ser educat en la tradició dels primitius flamencs.
Veure Mallorca і Michel Sittow
Migjorn (Mallorca)
Localització del Migjorn Migjorn és una comarca mallorquina que ocupa el sud de l'illa de Mallorca.
Veure Mallorca і Migjorn (Mallorca)
Miguel de Gurrea y Cerdan
Miguel de Gurrea y Cerdan (Regne d'Aragó, -), va ser un noble aragonès, baró de Gurrea i lloctinent general de Mallorca (1512-1525).
Veure Mallorca і Miguel de Gurrea y Cerdan
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Mallorca і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Mil·lenni II aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 2000 aC fins al 1001 aC.
Veure Mallorca і Mil·lenni II aC
Mineria
La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.
Veure Mallorca і Mineria
Minorica
Minorica és el nom en llatí de l'illa de Menorca.
Veure Mallorca і Minorica
Miquel Gaietà Soler i Rabassa
Miquel Gaietà Soler i Rabassa (Palma, 27 de setembre de 1746 - Malagón, 17 de maig de 1809) fou un advocat i polític il·lustrat mallorquí.
Veure Mallorca і Miquel Gaietà Soler i Rabassa
Missatge als mallorquins
El Missatge als mallorquins va ser un manifest que es va publicar a la premsa escrita de Catalunya el maig de 1936 amb la finalitat d'intensificar les relacions culturals entre Catalunya i Mallorca.
Veure Mallorca і Missatge als mallorquins
Missioner
Un missioner és un membre d'un grup religiós enviat a evangelitzar o a oferir educació, alfabetisme, justícia social, assistència sanitària i desenvolupament econòmic a una determinada regió.
Veure Mallorca і Missioner
Misticisme
Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.
Veure Mallorca і Misticisme
Moble
Taula amb dues cadires Els mobles són els objectes mòbils d'un indret.
Veure Mallorca і Moble
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Veure Mallorca і Moviment obrer
Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla
Mubàixxir ibn Sulayman Nàssir-ad-Dawla (Qàlat al-Hamir (Castelldans), Làrida, ?-Madina Mayurqa, 1114) fou emir de Mayurqa durant la taifa de Mallorca (1093-1114).
Veure Mallorca і Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla
Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí
Muhàmmad ibn Abi-Bakr az-Zuhrí (Granada, finals de la dècada de 1130 - entre 1154 i 1161) va ser un geògraf andalusí.
Veure Mallorca і Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí
Muhàmmad ibn Ghàniya
Muhàmmad ibn Alí ibn Yússuf, més conegut com a Muhàmmad ibn Alí ibn Ghàniya o, simplement, Muhàmmad ibn Ghàniya fou emir de Mayurqa (1126-1155).
Veure Mallorca і Muhàmmad ibn Ghàniya
Mujàhid
Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).
Veure Mallorca і Mujàhid
Muro (Mallorca)
Muro és una vila i municipi de Mallorca, situat al centre-nord de l'illa, a la comarca del Pla de Mallorca.
Veure Mallorca і Muro (Mallorca)
Museu d'Història de Manacor
El Museu d'Història de Manacor és un centre museístic dedicat a la història de Manacor i la comarca de Llevant situat a la Torre dels Enagistes, un antic edifici de caràcter defensiu i residencial situat a la foravila de Manacor.
Veure Mallorca і Museu d'Història de Manacor
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Veure Mallorca і Museu Nacional d'Art de Catalunya
Mussola mediterrània
La mussola mediterrània o mussola de taques negres (Mustelus punctulatus) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, d'interès comercial, que es presenta a la llotja barrejada amb altres espècies de mussoles.
Veure Mallorca і Mussola mediterrània
Na Guardis
Na Guardis és un illot del litoral mallorquí situat entre les plages del Dolç i del Carbó, molt pròxim a la Colònia de Sant Jordi, la qual és l'emplaçament d'un important jaciment arqueològic d'època fenícia.
Veure Mallorca і Na Guardis
Necròpolis de la Carroja
La necròpolis de la Carroja (popularment de sa Carrotja) és una necròpolis situada dins el nucli urbà de les Salines (Mallorca) que va estar en ús del, en època talaiòtica, fins al dC.
Veure Mallorca і Necròpolis de la Carroja
Nicolae Ceaușescu
Nicolae Ceaușescu (Scornicești, Pitești, 1918 - Târgoviște, 1989) fou un polític romanès, que exercí de President de Romania entre 1967 i 1989 així com de secretari general del Partit Comunista Romanès entre 1965 i 1989.
Veure Mallorca і Nicolae Ceaușescu
Noms de la ciutat de Mallorca
Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lèntia durant el Baix Imperi.
Veure Mallorca і Noms de la ciutat de Mallorca
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Mallorca і Normands
Nostra Paraula
Nostra Paraula és una publicació d'ideologia comunista editada a Palma des de 1931.
Veure Mallorca і Nostra Paraula
Nurag
Nurag Losa d'Abbasanta, de planta triangular. Els nurags (en sard nuraghe, nurake, nuraxi -pronunciat nuragi-, nuragu) són unes construccions de l'edat del bronze, exclusives de l'illa de Sardenya, que foren construïdes per una civilització a la qual han donat el nom: la nuràgica o Cultura dels nurags.
Veure Mallorca і Nurag
Obra Cultural Balear
L'Obra Cultural Balear o, de forma abreviada, OCB, és la institució cívica i cultural de més influència a les Illes Balears pel que fa a la promoció de la llengua catalana i la cultura pròpies del poble balear i defensar-ne el dret al ple autogovern.
Veure Mallorca і Obra Cultural Balear
Oceà Índic
L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.
Veure Mallorca і Oceà Índic
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Veure Mallorca і Oli
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Veure Mallorca і Oli d'oliva
Operació Bomsai
L'Operació Bomsai, que fou completament desestimada pel jutge per inconsistent on en l'escrit final de la fiscalia, deixen constancia de la falta de coneixement de la realitat legal vigent a l'estat. És una operació policial contra una presumpta trama de corrupció a l'empresa pública CAIB Patrimoni S.A.
Veure Mallorca і Operació Bomsai
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Veure Mallorca і Ovella
Pa amb oli
El pa amb oli és una de les preparacions més típiques de la cuina de les Illes Balears, de la cuina catalana en general.
Veure Mallorca і Pa amb oli
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Mallorca і País Valencià
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Mallorca і Països Baixos
Països nòrdics
El Consell Nòrdic, organització que aplega la majoria dels països nòrdics. Els països nòrdics, de vegades coneguts també com la regió nòrdica, conformen una regió de l'Europa del Nord integrada pels estats independents de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia i pels seus territoris associats (en particular les illes Fèroe, Groenlàndia i Åland).
Veure Mallorca і Països nòrdics
Pacte Autonòmic de 1977
El Pacte Autonòmic va ser un acord entre les forces polítiques de les Illes Balears, subscrit el 4 de juny de 1977, a través del qual els seus signants es comprometien a exigir el reconeixement dels drets i la identitat de les Illes Balears i a defensar el seu accés a un Estatut d'Autonomia.
Veure Mallorca і Pacte Autonòmic de 1977
Pacte Autonòmic de 1992
El Pacte Autonòmic de 1992, entre el PP i el PSOE, són els acords polítics entre aquestes dues formacions per definir el desenvolupament competencial de les comunitats autònomes de via lenta, entre les quals s'hi comptaven les Illes Balears.
Veure Mallorca і Pacte Autonòmic de 1992
Pacte de Madrid (1983)
El Pacte de Madrid de 1983 va ser l'acord establert el 30 de maig de 1983 entre Aliança Popular i Unió Mallorquina, en el despatx de Madrid del financer Carles March, per garantir la investidura com a primer president del Govern de les Illes Balears de Gabriel Cañellas i Fons.
Veure Mallorca і Pacte de Madrid (1983)
Palau de Marivent
Audiència del Rei Joan Carles a Gabriel Cañellas al palau. 1983 El Palau de Marivent és una construcció moderna situada a Cala Major, a Palma.
Veure Mallorca і Palau de Marivent
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Veure Mallorca і Palma
Panada
La panada és una pasta cuita normalment de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura.
Veure Mallorca і Panada
Pandèmia de grip de 1918
Morts per grip espanyola durant els anys 1918 i 1919. La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment greu, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.
Veure Mallorca і Pandèmia de grip de 1918
Panteó de Marins Il·lustres
El Panteó de Marins Il·lustres és un edifici d'estil neoclàssic, construït en el, situat dins del recinte de la Població militar de San Carlos, a San Fernando (Cadis), i on hi descansen les restes mortals de nombrosos marins espanyols.
Veure Mallorca і Panteó de Marins Il·lustres
Parc Natural de l'Albufera de Mallorca
Vista aèria de l'Albufera. Camaverda a l'Albufera. El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca és un parc natural situat al sud de la Badia d'Alcúdia, al nord de l'illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de Muro i Sa Pobla.
Veure Mallorca і Parc Natural de l'Albufera de Mallorca
Pariatge
Un pariatge (escrit també pareatge) és un condomini d'un territori entre dos senyors.
Veure Mallorca і Pariatge
Paritat interinsular
La paritat interinsular és la proposta d'organització territorial de les Illes Balears basada en una representació igualitària a les institucions comunes d'autogovern de les Balears entre les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, per una banda, i la de Mallorca, per l'altra.
Veure Mallorca і Paritat interinsular
Parlament de les Illes Balears
El Parlament de les Illes Balears és segons l'Estatut la representació del poble de les illes.
Veure Mallorca і Parlament de les Illes Balears
Part Forana
Part Forana és el nom amb què es denomina tot el territori de Mallorca que no pertany a la ciutat de Mallorca (rebatejada a partir del amb el nom de Palma).
Veure Mallorca і Part Forana
Partit Comunista d'Espanya
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.
Veure Mallorca і Partit Comunista d'Espanya
Partit Popular de les Illes Balears
El Partit Popular de les Illes Balears (PPB) és la secció autonòmica del Partit Popular a les Illes Balears.
Veure Mallorca і Partit Popular de les Illes Balears
Partit Republicà de Centre
El Partit Republicà de Centre (PRC) és el nom que adoptà el Partit Liberal a les illes Balears a partir del 19 de maig de 1931.
Veure Mallorca і Partit Republicà de Centre
Partit Republicà Democràtic Federal
El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.
Veure Mallorca і Partit Republicà Democràtic Federal
Partit Republicà Federal de Mallorca
El Partit Republicà Federal de Mallorca va ser una formació política republicana de Mallorca apareguda el 1868 i que sota diverses formes arribà fins a 1936.
Veure Mallorca і Partit Republicà Federal de Mallorca
Partit Socialista de Mallorca-Entesa
El Partit Socialista de Mallorca-Entesa (acrònim PSM-Entesa, conegut també com a Partit Socialista de Mallorca) és un partit polític mallorquí d'ideologia socialista, ecologista i nacionalista.
Veure Mallorca і Partit Socialista de Mallorca-Entesa
Partit Socialista de Menorca
El Partit Socialista de Menorca va néixer per la fusió de dos partits d'esquerra: el Moviment Socialista de Menorca i el Moviment Federalista de Menorca el 1977.
Veure Mallorca і Partit Socialista de Menorca
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Mallorca і Partit Socialista Obrer Espanyol
Pau Casesnoves
Pau Casesnoves (Inca, s.XV - Valladolid, 1523) fou un agermanat, síndic forà i cirurgià de professió.
Veure Mallorca і Pau Casesnoves
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Veure Mallorca і Pau d'Anagni
Pax Romana
Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).
Veure Mallorca і Pax Romana
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Veure Mallorca і Púnics
Pebre tendre
Flor de Capsicum baccatum de la varietat ''Bishop's crown'' cultivat a Barcelona El pebre tendre o pebre blanc (Capsicum baccatum) és una espècie de pebre cultivada a Mallorca.
Veure Mallorca і Pebre tendre
Pebrot morro de bou
Pebrot de morro de bou o pebrot vermell. Brot tendre de pebrot de morro de bou. Pebrot vermell o pebrot de morro de bou és la denominació habitual per a certes varietats de Capsicum annuum.
Veure Mallorca і Pebrot morro de bou
Peguera (Calvià)
Peguera és un nucli turístic i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.
Veure Mallorca і Peguera (Calvià)
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Mallorca і Peixos
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Veure Mallorca і Pelegrinatge
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Veure Mallorca і Pell
Pere Antoni Reus i Bordoy
Pere Reus i Bordoy (Felanitx, 1896 - Palma, 1938) va ser jutge, editor i polític felanitxer.
Veure Mallorca і Pere Antoni Reus i Bordoy
Pere Caro Sureda
Pere Caro i Sureda Valero Maça de Liçana, tercer marquès de la Romana (Palma 2 d'octubre 1761 - Cartaxo, Portugal 23 de gener de 1811), fou un militar mallorquí que destacà a les Guerres Napoleòniques.
Veure Mallorca і Pere Caro Sureda
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Mallorca і Pere el Cerimoniós
Pere I d'Urgell
Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).
Veure Mallorca і Pere I d'Urgell
Perla
'''Perla''' dins una ostra Collaret de perles. Les perles són esferes fetes de nacre produïdes dins el cos tou dels mol·luscs, especialment en els bivalves, al voltant de partícules estranyes que ingressen al cos del animal.
Veure Mallorca і Perla
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Mallorca і Perpinyà
Pesca
Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.
Veure Mallorca і Pesca
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Mallorca і Pesta Negra
Pla de Mallorca
El Pla de Mallorca és una comarca mallorquina (segons la divisió comarcal proposada per Vicenç Maria Rosselló el 1964) al centre de Mallorca, i abasta els municipis centrals de l'illa.
Veure Mallorca і Pla de Mallorca
Platja
Platja a la península de Darss, Pomerània Occidental Platja de còdols a Veneçuela. Un noi jugant a la platja de Porto Covo (Portugal). Una platja o lido és una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones).
Veure Mallorca і Platja
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Mallorca і Plini el Vell
Política de redreç de Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic La política de redreç o de redreçament del rei Ferran el Catòlic (1452-1516) és el conjunt de mesures impulsades per aquest monarca per tal de reactivar l'economia en els països de la Corona d'Aragó, reorganitzant l'administració, combatent les lluites entre faccions i, en general, augmentant el nivell d'intervenció del poder reial.
Veure Mallorca і Política de redreç de Ferran el Catòlic
Pollença
Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.
Veure Mallorca і Pollença
Pollencí (parlar)
El pollencí o parlar de Pollença és un parlar del català que és part del subdialecte mallorquí, del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Veure Mallorca і Pollencí (parlar)
Pomponi Mela
Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.
Veure Mallorca і Pomponi Mela
Pont d'Inca
Imatge del campanar del Pont d'Inca El Pont d'Inca (col·loquialment es Pont d'Inca) és un nucli urbà del municipi de Marratxí, situat entre el Pla de na Tesa, Son Ametler, Son Rutlan i la Indioteria.
Veure Mallorca і Pont d'Inca
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Veure Mallorca і Porc
Port de Palma
El Port de Palma. El Port de Palma és el port principal de la dita ciutat i el més important de l'illa, i està format per un conjunt d'abrics naturals i artificials i d'instal·lacions per a l'embarcament i desembarcament de persones i mercaderies.
Veure Mallorca і Port de Palma
Port de Pollença
Vistes del Port de Pollença Vall de Bóquer i Port de Pollença des de l'aire Port esportiu Platja de Llenaire El Port de Pollença (El Moll, com el designen familiarment els seus habitants) és un poble costaner de l'illa de Mallorca, situat a l'extrem nord de la badia de Pollença i aproximadament a 6 quilòmetres de la vila de Pollença.
Veure Mallorca і Port de Pollença
Port de Sóller
Port de Sóller El tramvia a l'estació del Port El Port de Sóller és un port natural de la Serra de Tramuntana i un nucli de població turístic que pertany al municipi de Sóller, a Mallorca.
Veure Mallorca і Port de Sóller
Port de Sevilla
Vista general del Port de Sevilla des del pont de Los Remedios, amb el pont del V Centenari El port de Sevilla, situat a uns 80 km de l'oceà Atlàntic, és un dels pocs ports fluvials d'Espanya, ja que el riu Guadalquivir és navegable des de la seva desembocadura a Sanlúcar de Barrameda fins a la capital sevillana.
Veure Mallorca і Port de Sevilla
Portocristo
Platja d'es Port de Manacor Portocristo (escrit també Porto Cristo, i alternativament conegut pel seu nom històric, Port de Manacor) és una població costanera situat al llevant mallorquí; i forma part del municipi de Manacor.
Veure Mallorca і Portocristo
Pragmàtica
La pragmàtica és la part de la lingüística que estudia la llengua en relació amb el seu ús i les persones que en són usuàries, i se centra especialment en les característiques dels actes de parla, la dixi i les inferències.
Veure Mallorca і Pragmàtica
Prat de Sant Jordi
El Prat de Sant Jordi, anomenat també Pla de Sant Jordi i, antigament, Pla o Prat de Catí, és una zona de Mallorca que comprèn una plana d'uns 60 km² de superfície, i que s'estén entre la ciutat de Palma, el litoral i la plataforma vindoboniana del Pla de Mallorca.
Veure Mallorca і Prat de Sant Jordi
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Mallorca і Primera Guerra Mundial
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Veure Mallorca і Primera República Espanyola
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Veure Mallorca і Procopi de Cesarea
PSM-Entesa Nacionalista
PSM-Entesa Nacionalista (acrònim PSM-EN) és una federació de partits polítics illencs creada el 1998 i formada pel Partit Socialista de Mallorca-Entesa, el Partit Socialista de Menorca, l'Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa, els Independents d'Artà i l'Assemblea per Sant Joan.
Veure Mallorca і PSM-Entesa Nacionalista
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Veure Mallorca і Publi Corneli Escipió Africà Major
Puig de Galatzó
El Puig de Galatzó és un cim de 1.027 metres d'altura de la Serra de Tramuntana de Mallorca el cim del qual fa partió entre els termes de Puigpunyent, Estellencs i Calvià i les finques de Galatzó, Son Fortuny i Son Nét.
Veure Mallorca і Puig de Galatzó
Puig de Galdent
El puig de Galdent és una muntanya del massís de Randa, essent la situada més al nord-oest i més alta (419,48 m) de la serra de Galdent, situada entre els termes de Llucmajor i d'Algaida, a Mallorca.
Veure Mallorca і Puig de Galdent
Puig de l'Ofre
El Puig de Lofra, habitualment escrit Puig de l'Ofre (vegeu la secció sobre el nom) és un puig de Mallorca que té una altura de 1091 m i pertany al terme d'Escorca.
Veure Mallorca і Puig de l'Ofre
Puig de Massanella
El Puig de Maçanella o Puig de Massanella és el segon cim més alt de Mallorca, amb una altura de 1364 m. Pertany al municipi d'Escorca.
Veure Mallorca і Puig de Massanella
Puig de Randa
El puig de Randa o puig de Cura és la muntanya principal i que dona nom al massís de Randa de 543 m. Està situada entre els municipis d'Algaida i Llucmajor.
Veure Mallorca і Puig de Randa
Puig de Sant Salvador
El Puig de Sant Salvador, també conegut com el Puig de la Mare de Déu de Sant Salvador, es troba al terme municipal de Felanitx a l'Illa de Mallorca i té una altura de 509m.
Veure Mallorca і Puig de Sant Salvador
Puig del Teix
El Puig del Teix és una muntanya de Mallorca de 1064 metres d'altitud que pertany a la serra de Tramuntana.
Veure Mallorca і Puig del Teix
Puig dels Tossals Verds
El puig des Tossals Verds és un cim de Mallorca que té una altura de 1.115 m i que pertany al municipi d'Escorca.
Veure Mallorca і Puig dels Tossals Verds
Puig Major
El Puig Major és la muntanya més alta de l'illa de Mallorca i de totes les Illes Balears, amb una altitud de 1.436 m.
Veure Mallorca і Puig Major
Puig Tomir
El Puig Tomir o, senzillament, Tomir, és una muntanya de Mallorca que té una altura de 1104 m. Pertany al municipi d'Escorca.
Veure Mallorca і Puig Tomir
Punta de n'Amer
La Punta de n'Amer és una península de poca extensió (200ha) que està situada entre les platges de la Coma i Cala Millor, al Llevant de Mallorca.
Veure Mallorca і Punta de n'Amer
Quint Cecili Metel Baleàric
'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.
Veure Mallorca і Quint Cecili Metel Baleàric
Rafael del Riego
Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.
Veure Mallorca і Rafael del Riego
Rafael Nadal i Parera
és un jugador de tennis professional mallorquí.
Veure Mallorca і Rafael Nadal i Parera
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Veure Mallorca і Ramaderia
Ramón Franco y Bahamonde
Ramón Franco y Bahamonde (Ferrol, Galícia, 2 de febrer de 1896 - Mar Mediterrani, 28 d'octubre de 1938) fou un polític, militar i aviador espanyol.
Veure Mallorca і Ramón Franco y Bahamonde
Ramon Aguiló Munar
Ramon Aguiló Munar (3 de febrer de 1950) fou un polític mallorquí del PSIB.
Veure Mallorca і Ramon Aguiló Munar
Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster
Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster, de Vilallonga i Nét (Mallorca, 1627-1694), conegut pel sobrenom del Comte Mal, fou un noble i militar, segon comte de Santa Maria de Formiguera.
Veure Mallorca і Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster
Ramon Casas i Carbó
Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.
Veure Mallorca і Ramon Casas i Carbó
Ramon II de Tortosa
Ramon II de Tortosa (Ramon de Montcada i de Tornamira) (?, 1188 - Portopí, Mallorca, 1229) va ser Senyor de Tortosa i participà en la Croada contra Al-Mayûrqa, morint a la Batalla de Portopí.
Veure Mallorca і Ramon II de Tortosa
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Veure Mallorca і Ramon Llull
Ràtzia
Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.
Veure Mallorca і Ràtzia
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Mallorca і Regne de Castella
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Mallorca і Regne de Mallorca
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Mallorca і Regne Unit
Reial Audiència de Mallorca
La Reial Audiència de Mallorca fou una instància col·legiada d'exercici del poder judicial i de presa de decisions de govern en l'àmbit del Regne de Mallorca.
Veure Mallorca і Reial Audiència de Mallorca
Renda per capita
FMI (abril de 2018) La renda per capita, PIB per capita o ingrés per capita, és la relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un país i la seva quantitat d'habitants.
Veure Mallorca і Renda per capita
Renovación Española
Renovación Española va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el comte de Vallellano.
Veure Mallorca і Renovación Española
Repoblament de Mallorca
El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.
Veure Mallorca і Repoblament de Mallorca
Resposta als catalans
La Resposta als catalans és el nom que es dona al manifest a favor del procés de recuperació de la llengua i la cultura catalana a les Illes Balears i de la unió cultural amb les altres terres de llengua i cultura catalana, seguint l'impuls començat per la Renaixença i que, just després de la publicació del manifest, s'estroncà de manera violenta per la revolta espanyolista contra la República i la posterior dictadura de Francisco Franco.
Veure Mallorca і Resposta als catalans
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Veure Mallorca і Revolta de les Germanies
Revolta Forana
La Revolta Forana és la rebel·lió esdevinguda a Mallorca entre 1450 i 1453 quan la mà menor dels forans i els menestrals de la ciutat s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders.
Veure Mallorca і Revolta Forana
Romanització
La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.
Veure Mallorca і Romanització
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Veure Mallorca і Rosassa
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Mallorca і Rosselló
Rovelló
Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalanaEl rovelló, esclata-sang, pebràs, pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius 'que té llet' i sanguifluus 'que raja sang') és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a les illes Balears, Catalunya i el País Valencià.
Veure Mallorca і Rovelló
Rubiol
Rubiols dolços oberts, amb sucre en pols per sobre. '''Rubiol'''s (esquerra) i crespells (dreta) en un plat. El rubiol és una pasta típica de Mallorca i Menorca consistent en una peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular i amb un farcit dolç o salat.
Veure Mallorca і Rubiol
Sa Pobla
Sa Pobla o la Pobla, antigament també Uialfàs o la Pobla d'Uialfàs, és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.
Veure Mallorca і Sa Pobla
Saïm
catalana que es fa amb saïm El saïm o llard, anomenat també greis (a Girona), grei (a la Catalunya Nord), greix dolç (al Pallars), seu (a Menorca) o sagí (al País Valencià) és un greix d'origen animal obtingut per la fusió del sagí de porc.
Veure Mallorca і Saïm
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Veure Mallorca і Sanç I de Mallorca
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Mallorca і Sant
Santa Margalida
Santa Margalida és una vila i municipi de Mallorca.
Veure Mallorca і Santa Margalida
Santa Maria del Camí
Santa Maria del Camí és una vila i municipi de Mallorca.
Veure Mallorca і Santa Maria del Camí
Santa Ponça
Santa Ponça és una urbanització turística i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.
Veure Mallorca і Santa Ponça
Santa Quitació
La Santa Quitació és el nom que pren la reivindicació de banda del moviment agermanat de Mallorca d'un nou règim fiscal que dugui a la redempció dels censals mitjançant el retorn als creditors censalistes del capital prestat, prioritzant aquesta acció sobre el pagament de pensions i interessos endarrerits.
Veure Mallorca і Santa Quitació
Santanyí
Santanyí és una vila i municipi de Mallorca, el més meridional de l'illa.
Veure Mallorca і Santanyí
Santiago Rusiñol i Prats
va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.
Veure Mallorca і Santiago Rusiñol i Prats
Santuari de Lluc
El santuari de Lluc és un monestir situat a Lluc, al terme d'Escorca (Mallorca).
Veure Mallorca і Santuari de Lluc
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Mallorca і Saragossa
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Mallorca і Sardenya
Sóller
Sóller (pronunciat Sólla) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca.
Veure Mallorca і Sóller
Sector terciari
Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).
Veure Mallorca і Sector terciari
Senyoria d'Omeladès
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.
Veure Mallorca і Senyoria d'Omeladès
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Veure Mallorca і Senyoria de Montpeller
Serra d'Alfàbia
La Serra d'Alfàbia és una serra de Mallorca que forma part de la Serra de Tramuntana.
Veure Mallorca і Serra d'Alfàbia
Serra de Tramuntana
Localització de la serra de Tramuntana El puig Major, el cim més alt de la serra de Tramuntana. La serra de Tramuntana és una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminació probable del sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d'Eivissa).
Veure Mallorca і Serra de Tramuntana
Serra de Tramuntana (comarca)
La Serra de Tramuntana és una comarca que ocupa la part nord-occidental de l'illa de Mallorca.
Veure Mallorca і Serra de Tramuntana (comarca)
Serres de Llevant
Les Serres de Llevant o Serra de Llevant és una alineació muntanyosa de Mallorca orientada de nord nord-est (Cap de Ferrutx) a sud sud-oest (cap de Ses Salines), que es prolonga per l'arxipèlag de Cabrera i constitueix l'extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.
Veure Mallorca і Serres de Llevant
Serveis Ferroviaris de Mallorca
Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) és una empresa pública, creada l'any 1994, que s'encarrega de l'explotació de les línies de ferrocarril de via estreta de Mallorca, tret del Ferrocarril de Sóller.
Veure Mallorca і Serveis Ferroviaris de Mallorca
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Veure Mallorca і Servi Maure Honorat
Ses Salines
Salines de sa Vall ''Talaia Joana'' Les Salines (col·loquialment ses Salines), antigament les Salines de Santanyí, és una vila i municipi mallorquí pertanyent a la comarca del Migjorn, fronterer de Campos i Santanyí.
Veure Mallorca і Ses Salines
Seta
Seta o Sète és una ciutat occitana del Llenguadoc, del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.
Veure Mallorca і Seta
Sever de Menorca
Sever de Menorca, en llatí Severus, (Iamona, -) fou bisbe de Menorca al començament del.
Veure Mallorca і Sever de Menorca
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Veure Mallorca і Sevilla
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Mallorca і Sicília
Simó Ballester
Simó Ballester àlies Tort (Manacor ??? - Palma 1457) va ser un dels cabdills de la Revolta Forana mallorquina (1450-1453).
Veure Mallorca і Simó Ballester
Sindicat de Fora
El Sindicat de Fora fou una institució pròpia del règim foral mallorquí que representava els pobles de la Part Forana al Gran i General Consell.
Veure Mallorca і Sindicat de Fora
Sobrassada
La sobrassada és un embotit cru fet amb carn i xulla (cansalada) de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.
Veure Mallorca і Sobrassada
Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País
La Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (SEMAP) va ser una institució cultural i econòmica creada a Palma el setembre de 1778, per recomanació del rei Carles III.
Veure Mallorca і Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País
Sofia de Grècia
Sofia de Grècia i Dinamarca (Psikhikó, Atenes, 2 de novembre de 1938), casada amb Joan Carles I d'Espanya, va ser la consort del rei d'Espanya de 1975 fins al 2014, moment en què el seu marit abdicà la Corona espanyola, tot i que actualment manté la denominació de reina.
Veure Mallorca і Sofia de Grècia
Solleric (parlar)
El solleric és un parlar del català que és part del subdialecte mallorquí, del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Veure Mallorca і Solleric (parlar)
Son Oms
Son Oms és una antiga possessió situada al terme municipal de Palma, Mallorca, al barri de l'aeroport, al districte de Llevant, vora el camí de Muntanya Sa Torre-Es Teix.
Veure Mallorca і Son Oms
Son Servera
Son Servera, escrit també Son Cervera, és una vila i municipi mallorquí situat al nord-est de l'illa, pertanyent a la comarca de Llevant.
Veure Mallorca і Son Servera
Sopes
Plat de sopes mallorquines Les sopes, sopes seques o sopes mallorquines són un plat típic de Mallorca fet a base de brou de verdures i llesques fines de pa moreno sec.
Veure Mallorca і Sopes
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Mallorca і Suïssa
Sucursalisme
El Sucursalisme és el nom que es dona a la pràctica política pròpia de les seccions provincials o regionals dels partits polítics espanyols centralitzats.
Veure Mallorca і Sucursalisme
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Veure Mallorca і Sueus
Sufragi masculí
El sufragi masculí va ser un estat en l'evolució de la democràcia que es va situar, en alguns casos, entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes (renda, estat civil, nivell d'instrucció o pertinença a una classe social), i el sufragi universal.
Veure Mallorca і Sufragi masculí
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Veure Mallorca і Sufragi universal
Talaia Freda
El Puig de la Talaia Freda o, simplement, la Talaia Freda, amb els seus 562 metres, és la muntanya més alta de les Serres de Llevant, està situada al municipi d'Artà i forma part de la Serra Artana.
Veure Mallorca і Talaia Freda
Talaiot
'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.
Veure Mallorca і Talaiot
Taperera
La taperera (Capparis spinosa L.) és una espècie de planta de la família de les caparàcies.
Veure Mallorca і Taperera
Tàxon vivent
En biologia, un tàxon vivent és un tàxon (espècies, gèneres, famílies, etc.) que encara existeix avui en dia, és a dir, que tenen exemplars vius.
Veure Mallorca і Tàxon vivent
Teixit (tèxtil)
Teixit de jute. Rotllos de tela tenyida, d'Alemanya. Camp de cànem als Estats Units, subvencionat pel Govern nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per a la campanya «Cànem per la victòria» (1942). El teixit o la tela és un producte tèxtil resultat de teixir fils, filaments o fibres.
Veure Mallorca і Teixit (tèxtil)
Tenerife
Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.
Veure Mallorca і Tenerife
Tennis
Roland Garros El tennis és un esport de pilota en què s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar.
Veure Mallorca і Tennis
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Mallorca і Teologia
Tinent general
Tinent general o general de divisió és un grau militar emprat en diversos països.
Veure Mallorca і Tinent general
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Mallorca і Titus Livi
Tombet
El tombet també és un plat típic de Mallorca molt similar a la samfaina.
Veure Mallorca і Tombet
Topònims balears preromans
La toponímia preromana balear és la formada pel conjunt de noms de lloc als quals se'ls pressuposa un origen anterior a la integració de les Illes Balears i Pitiüses dins el món romà (123 aC).
Veure Mallorca і Topònims balears preromans
Tord comú
El tord comú o tord, tord blanc, tord blancel i tord blanc gros a les Balears (Turdus philomelos) és un ocell túrdid que habita gran part d'Euràsia.
Veure Mallorca і Tord comú
Tractament Integrat de Llengües
Tractament Integrat de Llengües El Tractament Integrat de Llengües o TIL (conegut popularment com el decret del trilingüisme) és un marc jurídic pel qual es regula la llengua a usar als centres docents no universitaris de les Illes Balears.
Veure Mallorca і Tractament Integrat de Llengües
Tractat d'Argelers
El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.
Veure Mallorca і Tractat d'Argelers
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Mallorca і Tractat d'Utrecht
Tradicionalisme
Revista La Tradició Catalana amb el retrat del bisbe de Vic Josep Morgades i Gili, reconstructor del Monestir de Ripoll i la tomba de Guifré el PilósEl tradicionalisme és, en la història de la filosofia, la tendència a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la història que cal valorar, respectar i defensar.
Veure Mallorca і Tradicionalisme
Trasmediterránea
La Companyia Transmediterrània és una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim de persones i de mercaderies en trajectes regulars per ferri.
Veure Mallorca і Trasmediterránea
Trempó
El trempó és una plat típic d'estiu de Mallorca.
Veure Mallorca і Trempó
Tucis
Tucis (o tal vegada Tuci), pronunciat, fou un municipi romà de dret llatí de l'illa de Mallorca, documentat principalment en un passatge de Plini el Vell i de situació exacta desconeguda.
Veure Mallorca і Tucis
Turisme rural
Casa rural de Lituània. El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menys de 1.000 o 2.000 habitants) o fora del nucli urbà en localitats d'una mida més gran.
Veure Mallorca і Turisme rural
Unió Mallorquina
Unió Mallorquina (UM) fou un partit polític, nacionalista de caràcter centrista i ideologia liberal, mallorquí.
Veure Mallorca і Unió Mallorquina
Unió Obrera Balear
La Unió Obrera Balear va ser una organització obrera apareguda a la ciutat de Mallorca el 1881.
Veure Mallorca і Unió Obrera Balear
Unió Republicana (1934)
La Unió Republicana o Partido de Unión Republicana fou un partit polític espanyol sorgit després de la fusió, al setembre de 1934, de diversos grups radicals: el Partit Radical Demòcrata de Diego Martínez Barrio, escindit el 16 de maig d'aquest mateix any del Partit Radical de Lerroux en protesta pel seu acostament a la CEDA; l'Esquerra Radical-Socialista de Joan Botella Asensi, escindida del PRS; i l'ala dreta del Partit Radical Socialista, liderat per Félix Gordón Ordás.
Veure Mallorca і Unió Republicana (1934)
Unión Patriótica
Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.
Veure Mallorca і Unión Patriótica
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Veure Mallorca і Universitat de Barcelona
Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca
El Decret de Nova Planta va suprimir la institució de la Universitat. La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca és el terme amb el que, durant l'edat mitjana i moderna, es denominà a tota la població de ple dret de Mallorca, inclosos els habitants de terres de senyoriu, però generalment i segons el context, solia indicar el conjunt d'institucions del regne que la representava.
Veure Mallorca і Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca
Universitat de les Illes Balears
La Universitat de les Illes Balears o UIB és la universitat pública de les Illes Balears.
Veure Mallorca і Universitat de les Illes Balears
Vaga Nacional Pacífica de 1959
La Vaga Nacional Pacífica de 1959 va ser una vaga general convocada a tot l'estat espanyol el 18 de juny de 1959.
Veure Mallorca і Vaga Nacional Pacífica de 1959
Vaixell
Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.
Veure Mallorca і Vaixell
Vaixell Jaume I (1911-1967)
El vaixell Jaume I, amb nom oficial Rey Jaime I, va ser un vapor construït a les drassanes de Sestri Ponente de Gènova per a la companyia Isleña Marítima, per a cobrir la línia Palma-Barcelona.
Veure Mallorca і Vaixell Jaume I (1911-1967)
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Mallorca і València
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Mallorca і Vàndals
Verguisme
El verguisme (algun cop també anomenat marquisme) és un corrent polític aparegut a Mallorca a partir de 1917 i liderat per Joan March Ordinas, anomenat "Verga".
Veure Mallorca і Verguisme
Vescomtat de Vallespir
El vescomtat de Vallespir, després vescomtat de Castellnou, fou una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló.
Veure Mallorca і Vescomtat de Vallespir
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Veure Mallorca і Vi
Vi de la terra Mallorca
El Vi de la terra Mallorca és una indicació geogràfica pels vins amb la menció tradicional vi de la terra produïts a l'illa de Mallorca, com a complement de l'àrea que constitueix el Vi de la terra Serra de Tramuntana-Costa Nord.
Veure Mallorca і Vi de la terra Mallorca
Vicenç Mut i Armengol
Vicenç Mut i Armengol (Palma, 1614 - 1687), va ser astrònom, historiador, enginyer i militar.
Veure Mallorca і Vicenç Mut i Armengol
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Mallorca і Vinya
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Mallorca і Visigots
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Veure Mallorca і Worms
Xarel·lo
El xarel·lo és una varietat de cep blanca, originària del Penedès, fruit de l'encreuament de la varietat andalusa hebén i de la varietat francesa brustiano faux.
Veure Mallorca і Xarel·lo
Xuaip
Xuaip de Xivert és l'apel·lació amb què es coneix a les fonts cristianes el cabdill no identificat dels mayurquins en els temps de la Croada contra Al-Mayûrqa.
Veure Mallorca і Xuaip
Xuetes
Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.
Veure Mallorca і Xuetes
Yahya ibn Ghàniya
Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.
Veure Mallorca і Yahya ibn Ghàniya
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Mallorca і 1 de gener
1348
s.
Veure Mallorca і 1348
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Mallorca і 1361
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Mallorca і 1375
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Mallorca і 1405
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mallorca і 1450
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mallorca і 1679
1691
;Països Catalans.
Veure Mallorca і 1691
1706
;Països Catalans.
Veure Mallorca і 1706
1715
;Països Catalans.
Veure Mallorca і 1715
1798
;Països Catalans.
Veure Mallorca і 1798
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Mallorca і 1808
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Mallorca і 1812
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Mallorca і 1814
1868
;Països Catalans.
Veure Mallorca і 1868
1874
;Països Catalans.
Veure Mallorca і 1874
1887
;Països Catalans.
Veure Mallorca і 1887
1891
;Països Catalans.
Veure Mallorca і 1891
1900
;Països Catalans.
Veure Mallorca і 1900
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Mallorca і 1965
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Mallorca і 1973
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Mallorca і 1979
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Mallorca і 1980
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Mallorca і 1994
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Mallorca і 2000
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Mallorca і 2011
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure Mallorca і 2015
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Veure Mallorca і 31 de desembre
Vegeu també
Illes de les Illes Balears
També conegut com Balear Major, Illa de Mallorca, Maiorica, Mallorques, Mallorquines, Mallorquins, Poble mallorquí.
, Associació Internacional de Treballadors, Associació per la Cultura de Mallorca, Astrònom, Ateneu Obrer Mallorquí, August, Aurora Patriótica Mallorquina, Aurora Picornell Femenias, Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931, Avió, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Àustria, Badia de Palma, Baleària, Balma de Son Matge, Banc Agrari de Balears, Banc Agrícola i Comercial, Banc de Crèdit Balear, Banc de Sóller, Banca March, Banco Popular Español, Barcelona, Bartomeu Llull, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Basílica de Cas Frares, Basílica de sa Carrotja, Basílica de Son Fadrinet, Basílica de Son Peretó, Batalla d'Agrigent, Batalla de Cannes, Batalla de Rafal Garcés (1522), Batalla de Son Fornari, Batalla de Zama, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Ticino, Batre, Bócor, Beat, Bec de Ferrutx, Benelux, Berenguer d'Oms i de Santapau, Bernat de Santa Eugènia de Berga, Bernat Marquès i Rullan, Bernat Nadal i Crespí, Bijuteria, Bilbao, Binissalem, Blat, Bloc Popular Antifeixista, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Bonaventura Serra i Ferragut, Botifarra, Botifarró, Bous de Costitx, Bunyola, Cabell d'àngel (dolç), Cabrera, Cabrit i Bassa, Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, Calçat, Califòrnia, Call, Callet, Calvià, Camallot, Campos, CAMPSA, Can Mir (Palma), Canamunt i Canavall, Candice Bergen, Canvi Mallorquí, Capdepera, Capitalisme, Carabassat, Carladès, Carlemany, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carnaval, Carta de Franquesa de Mallorca, Cartagena, Cartago, Cartografia, Cas Bitel 2, Cas Can Domenge, Cas CDEIB, Cas Palma Arena, Cas Peatge, Cas Pla Territorial de Mallorca, Cas Son Oms, Casa del Poble de Palma, Castell d'Alaró, Castell de Bellver, Castell de Bendinat, Castell de Santueri, Castell del Rei (Pollença), Català, Català balear, Català oriental, Catedral de Mallorca, Catolicisme, Cavaller, Cítric, Còrsega, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Centre Autonomista de Mallorca, Centre Federal de Societats Obreres de Palma, Centre Regionalista de Mallorca, Ceràmica, Ciclisme, Científic, Ciutat, Claudi Ptolemeu, Climent X, Clovis Dardentor, Coalició Popular, Coalició Republicano-Socialista, Cobertor, Coca de recapte, Coca de trempó, Cocarroi, Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència, Colla de Selva, Colonya Caixa Pollença, Comarca, Comarques de Mallorca, Comissió dels Onze, Comissions Obreres, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Composició (Germanies), Compromís de Casp, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat del Rosselló, Comunió Tradicionalista, Conca oriental de la mar Mediterrània, Concòrdia de Barcelona, Concentració Republicana, Conciliació Liberal, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Confitura, Conquesta de Mallorca, Consell, Consell de Castella, Consell General Interinsular, Consell Insular de Mallorca, Consenci, Consolat de Mar (Mallorca), Constantí, Constantinoble, Constitució Espanyola de 1812, Contracte Sant, Convent de Sant Domingo de Palma, Cornadors, Corona d'Aragó, Corsarisme balear, Corts de Cadis, Cos de carrabiners de costes i fronteres, Cotlliure, Cova, Crac del 29, Crèdit Felanitxer, Creixement de la població, Crespell (Mallorca), Cresques Abraham, Cristòfol Soler i Cladera, Cristianisme, Cronografia del 354, Cunerisme, Dámaso Berenguer y Fusté, Dénia, Decrets de Nova Planta, Denominació d'origen, Denominació d'Origen Binissalem, Denominació d'Origen Pla i Llevant, Desembarcament de Mallorca, Desnonament, Diada per l'Autonomia, Diari de Buja, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia Trastàmara, Dioclecià, Diodor de Sicília, Diputació, Dolores Ibárruri Gómez, Dragonera, Ecotaxa, Edicte de Milà, Eivissa, Eivissa (municipi), El Obrero (Mallorca), El Raiguer, Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011, Eleccions generals espanyoles de 1869, Eleccions generals espanyoles de 1931, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1982, Elisabet de Mallorca, Embotit, Emili Darder i Cànaves, Empordà, Endemisme, Enginyeria militar, Ensaïmada, Epítet, Epidèmia, Es Trenc, Escorca, Escriptor, Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx, Església de Sant Blai de Campos, Església de Sant Miquel de Campanet, Església de Sant Pere d'Escorca, Espanya, Esporles, Esquerra Republicana Balear, Estats Units d'Amèrica, Estrabó, Estudi General Lul·lià, Eustaci de Tessalònica, Extinció, Falange Española, Fauna, Federació de Societats Obreres de Balears, Federació Socialista Balear, Felanitx, Felip V d'Espanya, Felipe González Márquez, Fenicis, Ferran el Catòlic, Ferran Pou i Moreno, Ferran VI d'Espanya, Ferrocarril de Sóller, Feve, Fideïcomís, Fil·loxera de la vinya, Filosofia, Flandes, Flora, Focea, Fogatge, Folklore, Foner balear, Formatge, Formentera, França, Francesc Antich Oliver, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francesc Garau, Francesc Julià i Perelló, Francesc Marçal, Francesc Roca i Hernández, Francesc Tomàs Oliver, Francina Armengol Socías, Francisco Antonio de la Portilla, Francisco Garrido de la Vega, Francisco Miguel de Pueyo, Frit mallorquí, Front Únic Antimonàrquic, Front popular, Gabriel Cañellas i Fons, Gai Terenci Varró, Garrí, Gastronomia de Mallorca, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gènova, Generalitat, George Sand, Germànics, Germán Gamazo y Calvo, GESA, Gimnèsies, Govern de les Illes Balears, Gran i General Consell, Grand Hotel, Grandi Navi Veloci, Grècia, Gregori el Gran, Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, Guerra d'Independència de Cuba, Guillem Gayà Nicolau, Guillem II de Montcada i de Bearn, Guillem Timoner Obrador, Guium, Hanníbal Barca (247 aC), Hipòlit de Roma, Hipercorrecció, Hispània, Hispània Tarraconense, Historiador, Hotel Formentor, Hug d'Anglesola, Humitat, Ibn Khaldun, Illa, Illes Balears, Illes Canàries, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Inca (Mallorca), Indústria, Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Inquisició, Insaculació, Instador del poble i del bé comú, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Instituto Nacional de Industria, Iodització, Irlanda, Isidor de Sevilla, Islam, Issam al-Khawlaní, Itàlia, Jaciment romà de Can Maiol, Jaciment romà de sa Mesquida, Jaciment romà de Son Joan Jaume, Jafudà Cresques, Jaume Bauzà Far, Jaume Cadell, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Garcia i Obrador, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Jaume Joan de Berga i de Sales, Jaume Matas i Palou, Jeroni Albertí i Picornell, Joan Albertí i Moll, Joan Antoni Poch i Goicoetxea, Joan Carles I d'Espanya, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Crespí, Joan d'Eimeric i Saplana, Joan el Caçador, Joan March i Ordinas, Joan Mas Verd, Joan Prim i Prats, Joan Zonaràs, Joanot Colom, Joieria, José Luis Rodríguez Zapatero, José María Gil-Robles y Quiñones, José Ramón Bauzá Díaz, Josep Galceran de Cartellà, Josep Quint Zaforteza i Amat, Josep Teodor Canet Menéndez, Joventuts Socialistes Unificades, Juan Bautista Topete, Juan Díaz de la Guerra, Jueus mallorquins, Jules Verne, Juníper Serra, Junta Suprema Central, Junta Suprema de Govern de les Balears, Jurat popular, Juz (administració), Juz' d'Inkan, Juz' de Muruh, L'Arenal, L'Espurna (Mallorca), La Aurora, La Porrassa, La Roqueta (publicació), Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla, Lingüista, Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, Llei de Responsabilitats Polítiques, Lleis Palatines, Llevant (Mallorca), Llibre del Repartiment, Llibre del Repartiment de Mallorca, Llibre dels fets, Lloctinent general, Llorenç Bisbal i Barceló, Lluís Alemany Pujol, Lluís Martí i Ximenis, Llucmajor, Luci Anneu Flor, Maó, Madina Mayurqa, Madrid, Magaluf, Magrib, Mallorca, Mallorquí, Mallorquinisme, Malvasia, Manacor, Mancomunitat de Tramuntana, Mancomunitat Pla de Mallorca, Mancomunitats de Mallorca, Mandonguilla, Manto negre, Manuel Azaña Díaz, Manuel Goded Llopis, Manuel Godoy, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mare de Déu de Lluc, Maria Antònia Munar i Riutort, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Marià de Quintana i Ramon, Marisc, Marratxí, Marroc, Martí l'Humà, Mascarat, Massís de Randa, Matança del porc, Mató, Mauritània, Mauritània Segona, Menorca, Mercenari, Mesa Democràtica de Balears, Mesquita, Metro de Palma, Michael Caine, Michel Sittow, Migjorn (Mallorca), Miguel de Gurrea y Cerdan, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Mil·lenni II aC, Mineria, Minorica, Miquel Gaietà Soler i Rabassa, Missatge als mallorquins, Missioner, Misticisme, Moble, Moviment obrer, Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla, Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí, Muhàmmad ibn Ghàniya, Mujàhid, Muro (Mallorca), Museu d'Història de Manacor, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Mussola mediterrània, Na Guardis, Necròpolis de la Carroja, Nicolae Ceaușescu, Noms de la ciutat de Mallorca, Normands, Nostra Paraula, Nurag, Obra Cultural Balear, Oceà Índic, Oli, Oli d'oliva, Operació Bomsai, Ovella, Pa amb oli, País Valencià, Països Baixos, Països nòrdics, Pacte Autonòmic de 1977, Pacte Autonòmic de 1992, Pacte de Madrid (1983), Palau de Marivent, Palma, Panada, Pandèmia de grip de 1918, Panteó de Marins Il·lustres, Parc Natural de l'Albufera de Mallorca, Pariatge, Paritat interinsular, Parlament de les Illes Balears, Part Forana, Partit Comunista d'Espanya, Partit Popular de les Illes Balears, Partit Republicà de Centre, Partit Republicà Democràtic Federal, Partit Republicà Federal de Mallorca, Partit Socialista de Mallorca-Entesa, Partit Socialista de Menorca, Partit Socialista Obrer Espanyol, Pau Casesnoves, Pau d'Anagni, Pax Romana, Púnics, Pebre tendre, Pebrot morro de bou, Peguera (Calvià), Peixos, Pelegrinatge, Pell, Pere Antoni Reus i Bordoy, Pere Caro Sureda, Pere el Cerimoniós, Pere I d'Urgell, Perla, Perpinyà, Pesca, Pesta Negra, Pla de Mallorca, Platja, Plini el Vell, Política de redreç de Ferran el Catòlic, Pollença, Pollencí (parlar), Pomponi Mela, Pont d'Inca, Porc, Port de Palma, Port de Pollença, Port de Sóller, Port de Sevilla, Portocristo, Pragmàtica, Prat de Sant Jordi, Primera Guerra Mundial, Primera República Espanyola, Procopi de Cesarea, PSM-Entesa Nacionalista, Publi Corneli Escipió Africà Major, Puig de Galatzó, Puig de Galdent, Puig de l'Ofre, Puig de Massanella, Puig de Randa, Puig de Sant Salvador, Puig del Teix, Puig dels Tossals Verds, Puig Major, Puig Tomir, Punta de n'Amer, Quint Cecili Metel Baleàric, Rafael del Riego, Rafael Nadal i Parera, Ramaderia, Ramón Franco y Bahamonde, Ramon Aguiló Munar, Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster, Ramon Casas i Carbó, Ramon II de Tortosa, Ramon Llull, Ràtzia, Regne de Castella, Regne de Mallorca, Regne Unit, Reial Audiència de Mallorca, Renda per capita, Renovación Española, Repoblament de Mallorca, Resposta als catalans, Revolta de les Germanies, Revolta Forana, Romanització, Rosassa, Rosselló, Rovelló, Rubiol, Sa Pobla, Saïm, Sanç I de Mallorca, Sant, Santa Margalida, Santa Maria del Camí, Santa Ponça, Santa Quitació, Santanyí, Santiago Rusiñol i Prats, Santuari de Lluc, Saragossa, Sardenya, Sóller, Sector terciari, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Serra d'Alfàbia, Serra de Tramuntana, Serra de Tramuntana (comarca), Serres de Llevant, Serveis Ferroviaris de Mallorca, Servi Maure Honorat, Ses Salines, Seta, Sever de Menorca, Sevilla, Sicília, Simó Ballester, Sindicat de Fora, Sobrassada, Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, Sofia de Grècia, Solleric (parlar), Son Oms, Son Servera, Sopes, Suïssa, Sucursalisme, Sueus, Sufragi masculí, Sufragi universal, Talaia Freda, Talaiot, Taperera, Tàxon vivent, Teixit (tèxtil), Tenerife, Tennis, Teologia, Tinent general, Titus Livi, Tombet, Topònims balears preromans, Tord comú, Tractament Integrat de Llengües, Tractat d'Argelers, Tractat d'Utrecht, Tradicionalisme, Trasmediterránea, Trempó, Tucis, Turisme rural, Unió Mallorquina, Unió Obrera Balear, Unió Republicana (1934), Unión Patriótica, Universitat de Barcelona, Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, Universitat de les Illes Balears, Vaga Nacional Pacífica de 1959, Vaixell, Vaixell Jaume I (1911-1967), València, Vàndals, Verguisme, Vescomtat de Vallespir, Vi, Vi de la terra Mallorca, Vicenç Mut i Armengol, Vinya, Visigots, Worms, Xarel·lo, Xuaip, Xuetes, Yahya ibn Ghàniya, 1 de gener, 1348, 1361, 1375, 1405, 1450, 1679, 1691, 1706, 1715, 1798, 1808, 1812, 1814, 1868, 1874, 1887, 1891, 1900, 1965, 1973, 1979, 1980, 1994, 2000, 2011, 2015, 31 de desembre.