SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 725 les relacions: Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab, Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr, Abel Matutes Juan, Absolutisme, Abu-Hafs ibn Sayrí, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, Aeròdrom de Son Bonet, Aeroport de Palma - Son Santjoan, Agatèmer, Agricultura, Agrigent, Aiguardent, Ajuntament de Palma, Alacant, Alans, Alaró, Alí ibn Ghàniya, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Alberto Bayo Giroud, Alcúdia, Alejandro Lerroux García, Alemanya, Alexandre Jaume Rosselló, Alfons el Franc, Alfons XII d'Espanya, Almudaina, Alps, Amadeu I d'Espanya, Ametlla, Andratx, Anselm Turmeda, Anthony Quinn, Antiga Roma, Antoni Barceló i Pont de la Terra, Antoni Despuig i Dameto, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Maria Ques Ventayol, Antoni Mateu Ferrer, Antoni Maura i Montaner, Antoni Pou Reus, Antonio Cánovas del Castillo, Apol·linar (militar), Armada, Armada Espanyola, Arquitecte, Arquitectura, Arròs a la bruta, Art gòtic, Artà, Assemblea Democràtica de Mallorca, ... Ampliar l'índex (675 més) » « Shrink índex

2. Illes de les Illes Balears

Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab

Abd-Al·lah al-Murtada ibn Àghlab (?, 1057 - Mallorca, 1095) va ser el darrer valí de les Illes Balears sota sobirania de la taifa de Dàniyya (1076- La seva làpida sepulcral, que dona les dates del seu naixement i defunció, es troba a Pisa, on amb tota seguretat, fou portada com a part del botí de guerra de la Croada pisano-catalana.

Veure Mallorca і Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab

Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr (m. 720?) fou valí d'Ifríqiya (711, interinament, i 713-715).

Veure Mallorca і Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr

Abel Matutes Juan

Abel Matutes Juan (Eivissa, Illes Balears, 31 d'octubre de 1941) és un empresari i polític retirat eivissenc del Partit Popular Balear, que fou Ministre d'Afers Exteriors en el primer govern de José María Aznar.

Veure Mallorca і Abel Matutes Juan

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Veure Mallorca і Absolutisme

Abu-Hafs ibn Sayrí

Abu-Hafs ibn Sayrí (Mallorca, 24 de novembre de 1156 - 14 de febrer de 1231) fou un potentat mayurquí emparentat amb el darrer valí musulmà de Mayurqa, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, en els temps de la Croada contra Al-Mayurqa.

Veure Mallorca і Abu-Hafs ibn Sayrí

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, altrament conegut també pel nom de Muhàmmad ibn Alí ibn Mussa, i apel·lat en les fonts cristianes com a Abu Iehie o Aboheihe, fou el darrer valí musulmà almohade de les Illes Orientals d'al-Àndalus (1208-1229).

Veure Mallorca і Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí

Aeròdrom de Son Bonet

L'Aeròdrom de Son Bonet és un aeròdrom situat a Es Pont d'Inca al municipi de Marratxí, a 4 km del centre de Palma per la carretera comarcal Ma-13A, que uneix Palma amb Inca.

Veure Mallorca і Aeròdrom de Son Bonet

Aeroport de Palma - Son Santjoan

--> L'Aeroport de Palma-Son Santjoan (codi IATA: PMI; codi OACI: LEPA), oficialment Aeroport de Palma de Mallorca - Son Sant Joan, és un aeroport internacional situat a 8 km del centre de la ciutat de Palma.

Veure Mallorca і Aeroport de Palma - Son Santjoan

Agatèmer

Agatèmer (Agathemerus) fou un escriptor grec, fill d'Ortó, que va escriure una petita obra en dos volums sobre geografia dirigida al seu deixeble Filó i titulada τῆς γεωγραφίας ὑποτυπώσεις ἐν ἐπιτομῆ ('Esbós de geografia en un epítom') Segurament va viure a inicis del i sens dubte després de Claudi Ptolemeu, qui el cita diverses vegades, i abans que Bizanci canviés el nom per Constantinoble l'any 330, car només l'anomena Bizanci, «l'antiga ciutat».

Veure Mallorca і Agatèmer

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Veure Mallorca і Agricultura

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.

Veure Mallorca і Agrigent

Aiguardent

L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.).

Veure Mallorca і Aiguardent

Ajuntament de Palma

Lajuntament de Palma, anomenat també Cort, és la màxima institució del municipi de Palma i es troba a la Plaça de Cort, tot i que algunes dependències han estat traslladades a altres edificis.

Veure Mallorca і Ajuntament de Palma

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Veure Mallorca і Alacant

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Veure Mallorca і Alans

Alaró

Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Veure Mallorca і Alaró

Alí ibn Ghàniya

Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya, també conegut simplement com a Alí ibn Ishaq o, sobretot, Alí ibn Ghàniya (mort en 1188) fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya entre 1184 i 1188.

Veure Mallorca і Alí ibn Ghàniya

Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla

Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.

Veure Mallorca і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla

Alberto Bayo Giroud

Alberto Bayo Giroud (Camagüey (Cuba), 1892 - L'Havana, 1967) fou un militar i escriptor espanyol que lluità en el bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola i en la revolució cubana.

Veure Mallorca і Alberto Bayo Giroud

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Veure Mallorca і Alcúdia

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Veure Mallorca і Alejandro Lerroux García

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Mallorca і Alemanya

Alexandre Jaume Rosselló

Alexandre Jaume Rosselló (Montevideo 1879 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un polític socialista mallorquí, nebot del polític liberal Alexandre Rosselló Pastor.

Veure Mallorca і Alexandre Jaume Rosselló

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Veure Mallorca і Alfons el Franc

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Veure Mallorca і Alfons XII d'Espanya

Almudaina

Almudaina és una població del País Valencià a la comarca del Comtat.

Veure Mallorca і Almudaina

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Veure Mallorca і Alps

Amadeu I d'Espanya

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.

Veure Mallorca і Amadeu I d'Espanya

Ametlla

Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla, metla o armela és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.

Veure Mallorca і Ametlla

Andratx

Andratx és una vila i municipi del sud-oest de Mallorca, a la costa de la serra de Tramuntana.

Veure Mallorca і Andratx

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.

Veure Mallorca і Anselm Turmeda

Anthony Quinn

Anthony Quinn (Chihuahua, 21 d'abril de 1915 - Boston, 3 de juny de 2001) fou un actor de cinema mexicà.

Veure Mallorca і Anthony Quinn

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Mallorca і Antiga Roma

Antoni Barceló i Pont de la Terra

Antoni Barceló i Pont de la Terra (Palma, Mallorca, 31 de desembre de 1716 - 30 de gener de 1797) fou tinent general de l'Armada Espanyola.

Veure Mallorca і Antoni Barceló i Pont de la Terra

Antoni Despuig i Dameto

Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig.

Veure Mallorca і Antoni Despuig i Dameto

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Veure Mallorca і Antoni Maria Alcover i Sureda

Antoni Maria Ques Ventayol

Antoni Maria Ques Ventayol Torró (Alcúdia 1889 - Palma 1937) fou un polític republicà i empresari mallorquí.

Veure Mallorca і Antoni Maria Ques Ventayol

Antoni Mateu Ferrer

Antoni Mateu Ferrer (Inca, 1901 - Palma, 1937) fou un polític mallorquí.

Veure Mallorca і Antoni Mateu Ferrer

Antoni Maura i Montaner

va ser un advocat i polític mallorquí.

Veure Mallorca і Antoni Maura i Montaner

Antoni Pou Reus

Antoni Pou Reus (Palma 1881-1934) va ser un advocat i polític mallorquí.

Veure Mallorca і Antoni Pou Reus

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.

Veure Mallorca і Antonio Cánovas del Castillo

Apol·linar (militar)

Apol·linar fou un militar i polític romà d'Orient, natural d'algun lloc indeterminat de la península itàlica, que havia format part de la cort del rei vàndal Hildelric però quan aquest fou desposseït pel seu germà Gelimer, juntament amb un bon nombre de romans del Regne Vàndal es passa a Justinià I, col·laborant en la Guerra Vandàlica empresa per l'Imperi Romà d'Orient on destacà pel seu valor, sobretot a la Batalla de Tricama.

Veure Mallorca і Apol·linar (militar)

Armada

L'armada és la marina militar o de guerra, és a dir, aquella branca de les forces armades que desenvolupa la seva activitat en el medi aquàtic, habitualment el mar, però també en llacs i rius.

Veure Mallorca і Armada

Armada Espanyola

LArmada d'Espanya és la branca marítima de les Forces Armades Espanyoles.

Veure Mallorca і Armada Espanyola

Arquitecte

Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.

Veure Mallorca і Arquitecte

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Veure Mallorca і Arquitectura

Arròs a la bruta

Arròs a la bruta és un plat típic de la cuina eivissenca fet a base d'arròs amb sèpia en la seua tinta, simiilar a l'arròs negre.

Veure Mallorca і Arròs a la bruta

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Veure Mallorca і Art gòtic

Artà

Artà és una vila i municipi de Mallorca situat al nord-est de l'illa, que pertany a la comarca de Llevant.

Veure Mallorca і Artà

Assemblea Democràtica de Mallorca

L'Assemblea Democràtica de Mallorca va ser la plataforma que aglutinà la majoria de les forces democràtiques opositores al règim franquista durant els anys de la Transició.

Veure Mallorca і Assemblea Democràtica de Mallorca

Associació Internacional de Treballadors

LAssociació internacional del treball és una federació obrera intencional constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).

Veure Mallorca і Associació Internacional de Treballadors

Associació per la Cultura de Mallorca

Associació per la Cultura de Mallorca va ser l'entitat fundada a Mallorca el 1923 amb la intenció de ser una plataforma que unís les diverses tendències mallorquinistes.

Veure Mallorca і Associació per la Cultura de Mallorca

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Veure Mallorca і Astrònom

Ateneu Obrer Mallorquí

L'Ateneu Obrer Mallorquí va ser una associació obrera fundada a la ciutat de Mallorca el 1890, amb motiu del Primer de Maig, i amb l'objectiu d'impulsar a l'illa l'organització dels treballadors.

Veure Mallorca і Ateneu Obrer Mallorquí

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Mallorca і August

Aurora Patriótica Mallorquina

Aurora Patriótica Mallorquina fou un diari de tendència liberal publicat en castellà a Palma (Mallorca) des del 15 de juny de 1812 fins al 19 de maig de 1813, durant la Guerra del Francès.

Veure Mallorca і Aurora Patriótica Mallorquina

Aurora Picornell Femenias

Aurora Picornell Femenias (Palma, 1 d'octubre de 1912 - Manacor, 5 de gener de 1937) va ser una política, sindicalista, d'ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València, Eivissa i Menorca durant la Segona República.

Veure Mallorca і Aurora Picornell Femenias

Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931

L'Avantprojecte d'Estatut de les Illes Balears de 1931 és un text impulsat per l'Associació per la Cultura de Mallorca que fou aprovat per una assemblea al juliol del mateix any.

Veure Mallorca і Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931

Avió

avió militar F-16 Fighting Falcon Avió comercial de passatgers a l'aeroport del Prat (Barcelona) Un avió (provinent del llatí avis, au) és una aeronau, més pesant que l'aire, capaç de volar per l'atmosfera.

Veure Mallorca і Avió

Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir

Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.

Veure Mallorca і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Veure Mallorca і Àustria

Badia de Palma

La badia de Palma és una badia que es troba al sud-oest de l'illa de Mallorca.

Veure Mallorca і Badia de Palma

Baleària

Vaixell de Baleària al port de Dénia Balearia - Baleària (Eurolínies Marítimes S.A.) és una empresa dedicada al transport marítim amb seu a Dénia (Marina Alta).

Veure Mallorca і Baleària

Balma de Son Matge

La balma de Son Matge és un abric rocós situat a l'Estret de Valldemossa, a la possessió homònima, al terme municipal de Valldemossa (Mallorca) on s'han trobat restes d'ocupació humana entre el V mil·lenni abans de crist i el I mil·lenni abans de Crist.

Veure Mallorca і Balma de Son Matge

Banc Agrari de Balears

El Banc Agrari de Balears va ser una entitat de crèdit fundada a Palma l'any 1912.

Veure Mallorca і Banc Agrari de Balears

Banc Agrícola i Comercial

El Banc Agrícola i Comercial va ser una entitat financera mallorquina organitzada com una societat anònima.

Veure Mallorca і Banc Agrícola i Comercial

Banc de Crèdit Balear

Plaça d'Espanya de Palma. El Banc de Crèdit Balear és una entitat bancària creada a Palma el febrer de 1872.

Veure Mallorca і Banc de Crèdit Balear

Banc de Sóller

El Banc de Sóller és un edifici modernista a la Plaça de la Constitució, al costat de l'església de Sant Bartomeu de Sóller, a Mallorca.

Veure Mallorca і Banc de Sóller

Banca March

Oficina del banc. Banca March és un banc fundat l'any 1926 per Joan March i Ordinas amb seu a Palma.

Veure Mallorca і Banca March

Banco Popular Español

Banco Popular Español fou un banc fundat l'any 1926.

Veure Mallorca і Banco Popular Español

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Mallorca і Barcelona

Bartomeu Llull

Bartomeu Llull (Ciutat de Mallorca, 1565 - 1634), teòleg i prevere.

Veure Mallorca і Bartomeu Llull

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Ciutat de Mallorca, 3 d'agost de 1913 - el Brull, 5 de gener de 1938) fou un poeta i traductor mallorquí.

Veure Mallorca і Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Basílica de Cas Frares

La Basílica paleocristiana de Cas Frares, situada a la possessió de Cas Frares, del terme municipal de Santa Maria del Camí, fou descoberta el 1833 i destruïda poc després pel pagès de la finca.

Veure Mallorca і Basílica de Cas Frares

Basílica de sa Carrotja

La Basílica de sa Carrotja és un jaciment arqueològic corresponent a un edifici paleocristià destinat al culte, descobert el 1908 prop de Porto Cristo (Manacor), tenia 23 metres de llargària per 10 d'amplària dividida en tres naus separades per columnes, s'hi va trobar un baptisteri de planta cruciforme i conservava vestigis del lloc que devia ocupar l'altar, a l'església i al seu entorn també s'hi localitzaren diverses tombes, alguna d'elles amb mosaic com el dHonòria.

Veure Mallorca і Basílica de sa Carrotja

Basílica de Son Fadrinet

Son Fadrinet és un jaciment arqueològic de Campos (Mallorca), on l'any 1988 es trobaren per casualitat les restes d'una basílica paleocristiana de la segona meitat del i que sembla que s'emprà fins a la conquesta musulmana, al.

Veure Mallorca і Basílica de Son Fadrinet

Basílica de Son Peretó

La basílica de Son Peretó fou un edifici destinat al culte paleocristià situat a la possessió de Son Peretó, entre les localitats mallorquines de Manacor i Sant Llorenç des Cardassar.

Veure Mallorca і Basílica de Son Peretó

Batalla d'Agrigent

La batalla d'Agrigent va tenir lloc l'any 261 aC.

Veure Mallorca і Batalla d'Agrigent

Batalla de Cannes

La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.

Veure Mallorca і Batalla de Cannes

Batalla de Rafal Garcés (1522)

La batalla de Rafal Garcés de 1522 o Segona batalla de Rafal Garcés, va ser un enfrontament militar de la Germania de Mallorca, esdevengut a la fi de novembre de 1522 en les terres de Rafal Garcés (Inca).

Veure Mallorca і Batalla de Rafal Garcés (1522)

Batalla de Son Fornari

La Batalla de Can Fornari va ser una enfrontament militar produït a la Guerra de les Germanies de Mallorca el 3 de novembre de 1522, prop de la possessió de Can Fornari, entre sa Pobla i Muro.

Veure Mallorca і Batalla de Son Fornari

Batalla de Zama

La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.

Veure Mallorca і Batalla de Zama

Batalla del llac Trasimè

La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de l'any 217 aC i va ser una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.

Veure Mallorca і Batalla del llac Trasimè

Batalla del Ticino

La Batalla del Ticino va tenir lloc l'any 218 aC entre l'exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal Barca, i l'exèrcit de romà, encapçalat per Publi Corneli Escipió, durant la Segona guerra púnica.

Veure Mallorca і Batalla del Ticino

Batre

El batre o la batuda és l'operació agrícola que consisteix en la separació de les parts comestibles de la palla, la pellofa o el boll dels cereals o la tavella dels llegums.

Veure Mallorca і Batre

Bócor

El Pedret de Bóquer és un jaciment arqueològic situat a la possessió de Bóquer (Pollença) que conté les restes de l'antiga ciutat de Bócor (Bocchorum, Bocchorus o Bocchor), que fou un poblat posttalaiòtic de certa importància i esdevingut ciutat federada després de la conquesta romana.

Veure Mallorca і Bócor

Beat

plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.

Veure Mallorca і Beat

Bec de Ferrutx

El Bec de Ferrutx,Segons els mapes 1:25.000 de l'editorial Alpina i OpenStreetMap.

Veure Mallorca і Bec de Ferrutx

Benelux

El nom de Benelux designa una regió formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.

Veure Mallorca і Benelux

Berenguer d'Oms i de Santapau

Berenguer d'Oms i de Santapau (segle XIV-?1468), governador de Mallorca.

Veure Mallorca і Berenguer d'Oms i de Santapau

Bernat de Santa Eugènia de Berga

Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.

Veure Mallorca і Bernat de Santa Eugènia de Berga

Bernat Marquès i Rullan

Bernat Marquès i Rullan (Sóller, 1869 - Illetes, Calvià, 1937) fou un polític mallorquí.

Veure Mallorca і Bernat Marquès i Rullan

Bernat Nadal i Crespí

Bernat Nadal i Crespí (Sóller, 5 d'abril de 1746 – Palma, 12 de desembre de 1818), mallorquí i bisbe de Mallorca (1794-1818).

Veure Mallorca і Bernat Nadal i Crespí

Bijuteria

La bijuteria (del francès bijouterie) és la indústria de la fabricació de joies de fantasia amb materials no nobles.

Veure Mallorca і Bijuteria

Bilbao

Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.

Veure Mallorca і Bilbao

Binissalem

Molí fariner de Binissalem. Binissalem, antigament i ocasionalment Robines, és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca geogràfica del Raiguer.

Veure Mallorca і Binissalem

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Veure Mallorca і Blat

Bloc Popular Antifeixista

El Bloc Popular Antifeixista va ser una coalició política i electoral establerta a les Illes Balears i que va concórrer a les eleccions de febrer de 1936, essent la concreció a les illes del Front Popular.

Veure Mallorca і Bloc Popular Antifeixista

Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana

El Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL) és una revista d'història editada a Palma (Mallorca) des del 1885 per la Societat Arqueològica Lul·liana.

Veure Mallorca і Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana

Bonaventura Serra i Ferragut

Bonaventura Serra i Ferragut (Mallorca, 1728-1784), va ser un erudit, historiador, botànic i pintor.

Veure Mallorca і Bonaventura Serra i Ferragut

Botifarra

Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.

Veure Mallorca і Botifarra

Botifarró

Botifarró d'arròs Botifarra negra cuita Botifarrons gruixuts i curts cuits a la plantxa al carrer, amb xoriços i carns, per a unes festes populars a Madrid El botifarró és una mena de botifarra crua de porc que en principi conté sang entre els seus ingredients i sol associar-se tradicionalment a la matança del porc.

Veure Mallorca і Botifarró

Bous de Costitx

Els bous de Costitx, toros de Costitx o caps de toro de Costitx són tres peces de bronze d'època talaiòtica trobats el 1895 al santuari de Son Corró, a Costitx, Mallorca, que representen caps de bou.

Veure Mallorca і Bous de Costitx

Bunyola

Bunyola és una vila i municipi de Mallorca que es troba a la serra de Tramuntana cap el Raiguer.

Veure Mallorca і Bunyola

Cabell d'àngel (dolç)

El cabell d'àngel o cabellera d'àngel és cada un dels filaments que ocupen la polpa a l'interior de certes carabasses (Cucurbita ficifolia i Cucurbita moschata) amb sucre.

Veure Mallorca і Cabell d'àngel (dolç)

Cabrera

Cabrera és una petita illa de l'arxipèlag balear situada a 13,5 km al sud de Mallorca.

Veure Mallorca і Cabrera

Cabrit i Bassa

Guillem Cabrit i Guillem Bassa foren dos personatges, a mig camí de la història i la llegenda, que varen defensar la fortificació del Castell d'Alaró quan les tropes catalanes de l'infant Alfons ocuparen l'illa de Mallorca i sobre la torre del qual continuava onejant la senyera de Jaume II de Mallorca.

Veure Mallorca і Cabrit i Bassa

Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears

Sa Nostra és el nom comercial de Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears o Caixa de Balears, una entitat financera amb seu a Palma (Mallorca) i fundada el 1882.

Veure Mallorca і Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears

Calçat

Expositors de calçat Calcer femení El calçat, calcer, calçament o la calçadura és qualsevol peça de vestir que cobreix el peu i, a vegades, part de la cama, per a protegir-lo del fred i de l'exterior, però també amb fins ornamentals.

Veure Mallorca і Calçat

Califòrnia

Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Mallorca і Califòrnia

Call

Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.

Veure Mallorca і Call

Callet

El callet, o calleu, és una varietat de cep negra, poc vigorosa i molt fructífera, per bé que de tendència anyívola, originària de Felanitx i cultivada a les denominacions d'origen mallorquines DO Pla i Llevant i DO Binissalem.

Veure Mallorca і Callet

Calvià

Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.

Veure Mallorca і Calvià

Camallot

miniatura El camallot (pronunciat camaiot a Mallorca i Eivissa i camot a Menorca) o cuixot (a la ciutat menorquina de Ciutadella) rep el nom de varia negra a Sóller i a altres indrets de Mallorca.

Veure Mallorca і Camallot

Campos

Campos és una vila i municipi de Mallorca situat al sud de l'illa, a la comarca de Migjorn.

Veure Mallorca і Campos

CAMPSA

Valladolid. CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A.) va ser una empresa espanyola creada el 1927 gràcies a la Llei del Monopoli de Petrolis de 1927.

Veure Mallorca і CAMPSA

Can Mir (Palma)

Can Mir era el nom d'un magatzem de fustes situat a les avingudes de Palma, prop de l'estació del tren de Sóller.

Veure Mallorca і Can Mir (Palma)

Canamunt i Canavall

Canamunt i Canavall foren els dos bàndols nobiliaris que s'enfrontaren a la ciutat de Mallorca i a tota l'illa a finals del.

Veure Mallorca і Canamunt i Canavall

Candice Bergen

Candice Bergen (Beverly Hills, 9 de maig de 1946) és una actriu estatunidenca.

Veure Mallorca і Candice Bergen

Canvi Mallorquí

El Canvi Mallorquí va ser una entitat financera fundada a Mallorca l'any 1876, sota la forma d'una societat anònima mercantil.

Veure Mallorca і Canvi Mallorquí

Capdepera

Capdepera (pronunciat Capdapéra) és una vila i municipi del litoral mallorquí situat a l'extrem oriental de l'illa, a la comarca del Llevant. Limita amb els municipis de Son Servera i Artà. És el municipi de Mallorca més proper a l'illa veïna de Menorca.

Veure Mallorca і Capdepera

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Veure Mallorca і Capitalisme

Carabassat

El Carabassat (paraula derivada de carabassa o carbassa) és un fruita confitada (ensucrada) que s'extreu de la carabassa (normalment la de color groc o porquera) i per extensió de la paraula també amb el mateix procés amb altres fruites: peres, taronges, cireres, etc.

Veure Mallorca і Carabassat

Carladès

El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Veure Mallorca і Carladès

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Mallorca і Carlemany

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Veure Mallorca і Carles II de Castella

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure Mallorca і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Veure Mallorca і Carlisme

Carnaval

El carnaval de Venècia. El carnaval (o carnestoltes, nom habitual als Països Catalans, també conegut a Mallorca i Menorca com a els Darrers Dies) és una celebració pertanyent al calendari lunar.

Veure Mallorca і Carnaval

Carta de Franquesa de Mallorca

La Carta de Franquesa de Mallorca és una carta de franquesa feta per Jaume I l'1 de març de 1230 que concedeix drets als habitants del Regne de Mallorca amb la finalitat d'atreure-hi pobladors.

Veure Mallorca і Carta de Franquesa de Mallorca

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Veure Mallorca і Cartagena

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Veure Mallorca і Cartago

Cartografia

projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.

Veure Mallorca і Cartografia

Cas Bitel 2

El Cas Bitel 2 (anomenat així arran del Cas Bitel) és un cas de corrupció que afectà el gerent de l'empresa pública d'informàtica del Govern de les Illes Balears Bitel (Balears Innovació Telemàtica, S.A.), Damià Vidal Rodríguez durant el segon govern de Jaume Matas (2003-2007).

Veure Mallorca і Cas Bitel 2

Cas Can Domenge

El cas Can Domenge és un afer judicial esdevingut a Mallorca i relacionat amb la venda mitjançant concurs dels terrenys de Can Domenge a Palma, per part del Consell Insular de Mallorca durant la legislatura 2003-2007.

Veure Mallorca і Cas Can Domenge

Cas CDEIB

El Cas CDEIB, Cas Ordinas o Cas Scala és un presumpte cas de corrupció ocorregut durant la legislatura 2003-2007 a les Illes Balears.

Veure Mallorca і Cas CDEIB

Cas Palma Arena

El Cas Palma Arena és un presumpte cas de corrupció que succeí a les Illes Balears i que està sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears.

Veure Mallorca і Cas Palma Arena

Cas Peatge

El Cas Peatge és un escàndol de presumpta corrupció que esclatà a Mallorca el 16 de març de 2009, en relació amb el desviament de diners destinats al finançament de les obres de la carretera Palma-Manacor (Ma-15), executades pel Consell Insular de Mallorca.

Veure Mallorca і Cas Peatge

Cas Pla Territorial de Mallorca

El Cas Pla Territorial de Mallorca va ser un presumpte cas de corrupció succeït a Mallorca durant la legislatura 2003-2007 en què el Partit Popular de les Illes Balears governava al Govern de les Illes Balears i UM al Consell Insular de Mallorca.

Veure Mallorca і Cas Pla Territorial de Mallorca

Cas Son Oms

El Cas Son Oms és un presumpte cas de corrupció urbanística que afecta els polítics mallorquins Maximilià Morales i Bartomeu Vicens, d'Unió Mallorquina.

Veure Mallorca і Cas Son Oms

Casa del Poble de Palma

La Casa del Poble de Palma va ser una institució social, cultural i recreativa de les organitzacions obreres de Palma, inaugurada el 1924, que el 1936 fou ocupada per la Falange, després fou centre de formació de l'organització sindical i el 1975 fou enderrocada..

Veure Mallorca і Casa del Poble de Palma

Castell d'Alaró

Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.

Veure Mallorca і Castell d'Alaró

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Veure Mallorca і Castell de Bellver

Castell de Bendinat

El Castell de Bendinat és un edifici historicista del que es troba a la localitat homònima, a l'illa de Mallorca.

Veure Mallorca і Castell de Bendinat

Castell de Santueri

El castell de Santueri és una fortificació inexpugnable situada damunt uns penya-segats de les serres del Migjorn de Mallorca (terme de Felanitx) a una alçada de 408 metres.

Veure Mallorca і Castell de Santueri

Castell del Rei (Pollença)

El castell del Rei és un castell roquer situat a la muntanya del Castell del Rei, a la vall de Ternelles, a Pollença, i té una alçada de 492 m. A l'època romana, ja fou usat com a fortificació i en l'època musulmana fou, amb el castell d'Alaró l'últim reducte de resistència a les tropes catalanes que van envair Mallorca el 1229.

Veure Mallorca і Castell del Rei (Pollença)

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Mallorca і Català

Català balear

El balear és el dialecte del català que es parla a les Illes Balears.

Veure Mallorca і Català balear

Català oriental

El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.

Veure Mallorca і Català oriental

Catedral de Mallorca

La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.

Veure Mallorca і Catedral de Mallorca

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Mallorca і Catolicisme

Cavaller

Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.

Veure Mallorca і Cavaller

Cítric

Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.

Veure Mallorca і Cítric

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Veure Mallorca і Còrsega

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Veure Mallorca і Cent Mil Fills de Sant Lluís

Centre Autonomista de Mallorca

Centre Autonomista de Mallorca fou una entitat política formada el maig del 1930 per un grup d'intel·lectuals de dreta vinculats a l'Associació per la Cultura de Mallorca i encapçalats per Antoni Salvà i Ripoll, que reedità el periòdic La Veu de Mallorca.

Veure Mallorca і Centre Autonomista de Mallorca

Centre Federal de Societats Obreres de Palma

El Centre Federal de Societats Obreres de Palma va ser una unió d'associacions obreres de tendència republicana federal.

Veure Mallorca і Centre Federal de Societats Obreres de Palma

Centre Regionalista de Mallorca

El Centre Regionalista de Mallorca fou un grup polític regionalista creat a Palma al desembre del 1917 per Guillem Forteza i Pinya seguint l'orientació iniciada per Joan Estelrich i Artigues pel gener de 1917 en La Veu de Mallorca.

Veure Mallorca і Centre Regionalista de Mallorca

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Veure Mallorca і Ceràmica

Ciclisme

Dibuix d'un ciclista Tour 2004. El ciclisme és un esport que consisteix a la realització de curses que tenen en comú l'ús de la bicicleta.

Veure Mallorca і Ciclisme

Científic

Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.

Veure Mallorca і Científic

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Veure Mallorca і Ciutat

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Veure Mallorca і Claudi Ptolemeu

Climent X

Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.

Veure Mallorca і Climent X

Clovis Dardentor

Clovis Dardentor és una novel·la de ficció de l'escriptor Juli Verne publicada el 1896.

Veure Mallorca і Clovis Dardentor

Coalició Popular

La Coalició Popular és una agrupació de partits de centredreta que es presentaren a les eleccions municipals autonòmiques del 1983, formada per Alianza Popular, el Partit Demòcrata Liberal, que ja s'havien presentat junts a les Eleccions generals espanyoles de 1982, i el Partit Liberal, amb els partits regionalistes Unió Valenciana, Unión del Pueblo Navarro, Partido Aragonés Regionalista i Centristas de Galicia.

Veure Mallorca і Coalició Popular

Coalició Republicano-Socialista

La Coalició Republicano-Socialista o Coalició Republicana Federal-Socialista va ser l'entesa electoral dels partits d'esquerra de les Illes Balears per presentar-se a les eleccions generals espanyoles de juny de 1931, d'acord amb el plantejament que a nivell estatal va fer la Conjunció Republicano-Socialista.

Veure Mallorca і Coalició Republicano-Socialista

Cobertor

Pintura d'Henri de Toulouse-Lautrec de dues persones al llit sota un cobertor. Un cobertor és una peça de drap o tela utilitzada per a cobrir el llit i que faci més goig.

Veure Mallorca і Cobertor

Coca de recapte

La coca de recapte és una coca salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar, la qual cosa n'explica la gran varietat.

Veure Mallorca і Coca de recapte

Coca de trempó

La coca de trempó és una coca salada típica de les Illes Balears i especialment, Mallorca.

Veure Mallorca і Coca de trempó

Cocarroi

Una safata de cocarrois. El cocarroi és una espècie de panada típica de Mallorca.

Veure Mallorca і Cocarroi

Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència

El Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència va ser un centre educatiu per a la formació de sacerdots de famílies pobres, fundat el 1635 a la ciutat de Mallorca pel sacerdot Bartomeu Llull.

Veure Mallorca і Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència

Colla de Selva

La Colla de Selva és el nom que rep un grup de bandolers mallorquins que tengué com a centre de la seva actuació la vila de Selva, en el període 1615-1620.

Veure Mallorca і Colla de Selva

Colonya Caixa Pollença

Colonya Caixa Pollença, oficialment Colonya - Caixa d'Estalvis de Pollença, és una caixa d'estalvis fundada a Pollença el 1880 per Guillem Cifre de Colonya, fundador a la seva vila de la Institución Libre de Enseñanza, per tal de modernitzar la ciutat.

Veure Mallorca і Colonya Caixa Pollença

Comarca

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.

Veure Mallorca і Comarca

Comarques de Mallorca

La divisió comarcal de l'illa de Mallorca, que no té rang oficial, proposada per Ferran Dídac Lluch i Dubon, està formada per 6 comarques: Palma, Serra de Tramuntana, Raiguer, Pla de Mallorca, Migjorn i Llevant.

Veure Mallorca і Comarques de Mallorca

Comissió dels Onze

La Comissió dels Onze fou la delegació encarregada d'elaborar un projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, en el marc de la Constitució Espanyola de 1978.

Veure Mallorca і Comissió dels Onze

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Veure Mallorca і Comissions Obreres

Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.

Veure Mallorca і Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya

Composició (Germanies)

La Composició va ser una multa que es va pagar després de la Germania.

Veure Mallorca і Composició (Germanies)

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Veure Mallorca і Compromís de Casp

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Mallorca і Comtat de Cerdanya

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Mallorca і Comtat de Conflent

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Mallorca і Comtat del Rosselló

Comunió Tradicionalista

Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.

Veure Mallorca і Comunió Tradicionalista

Conca oriental de la mar Mediterrània

''Mediterrani oriental'' en un mapa alemany de 1906 (''Justhus Perthes See Atlas: Őstliches Mittelmeer''). La conca oriental de la mar Mediterrània o Mediterrani oriental és un concepte geogràfic amb implicacions històriques i geopolítiques.

Veure Mallorca і Conca oriental de la mar Mediterrània

Concòrdia de Barcelona

La Concòrdia de Barcelona fou un acord establert l'any 1431 entre la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca i els seus creditors.

Veure Mallorca і Concòrdia de Barcelona

Concentració Republicana

Concentració Republicana va ser una candidatura republicana de centre de les Illes Balears que es va presentar a les eleccions generals de juny de 1931, presentant Antoni Pou Reus com a candidat.

Veure Mallorca і Concentració Republicana

Conciliació Liberal

La Conciliació Liberal va ser una candidatura electoral mallorquina formada per persones procedents del progressisme i l'unionisme insular.

Veure Mallorca і Conciliació Liberal

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Veure Mallorca і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Veure Mallorca і Confederació Nacional del Treball

Confitura

La confitura és una conserva de fruita de textura gelatinosa elaborada coent fruita sense pell trinxada amb aigua i més d'un 60% de sucre.

Veure Mallorca і Confitura

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Veure Mallorca і Conquesta de Mallorca

Consell

Consell és un municipi del Raiguer de Mallorca.

Veure Mallorca і Consell

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Veure Mallorca і Consell de Castella

Consell General Interinsular

El Consell General Interinsular (CGI) fou un òrgan preautonòmic de les Illes Balears, precedent de l'actual Govern de les Illes Balears.

Veure Mallorca і Consell General Interinsular

Consell Insular de Mallorca

El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.

Veure Mallorca і Consell Insular de Mallorca

Consenci

Consenci (Consentius; Mallorca o bé la Tarraconensis, final del s. IV - Mallorca o bé la Tarraconensis, començament del s.V) va ser un escriptor laic, del que només ens han arribat tres de les cartes de la correspondència creuada amb Agustí d'Hipona.

Veure Mallorca і Consenci

Consolat de Mar (Mallorca)

L'edifici del Consolat de Mar és un edifici públic situat Palma (Mallorca) que constitueix la seu de Presidència del Govern Autonòmic de les Illes Balears, i que rep el nom del Consolat de Mar, una institució de la Corona d'Aragó que, al Regne de Mallorca, tenia entitat pròpia.

Veure Mallorca і Consolat de Mar (Mallorca)

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Veure Mallorca і Constantí

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Veure Mallorca і Constantinoble

Constitució Espanyola de 1812

1.

Veure Mallorca і Constitució Espanyola de 1812

Contracte Sant

El Contracte Sant és el conveni signat el 27 de maig del 1405 entre els creditors censalistes, en la seva majoria barcelonins, i els jurats que establí que la majoria dels ingressos recaptats per la Universitat s'havien de consignar (Universal Consignació) per tal de quitar els interessos del deute i amortitzar-lo.

Veure Mallorca і Contracte Sant

Convent de Sant Domingo de Palma

El convent de Sant Domingo de Palma és un antic covent dominicà fundat a Ciutat de Mallorca el 1231.

Veure Mallorca і Convent de Sant Domingo de Palma

Cornadors

Els Cornadors és el nom que reben dues muntanyes de Mallorca situades dins el terme Sóller.

Veure Mallorca і Cornadors

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Mallorca і Corona d'Aragó

Corsarisme balear

El corsarisme balear va ser una activitat marítima basada en la iniciativa de particulars, proveïts d'una patent o autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d'estat de guerra, o contra naus amigues, en cas d'execució d'una represàlia.

Veure Mallorca і Corsarisme balear

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Veure Mallorca і Corts de Cadis

Cos de carrabiners de costes i fronteres

Quarter dels Carrabiners a la Platja de Xeraco, País Valencià. Quarter dels Carrabiners a la Serra de Tramuntana, Mallorca. El cos de carrabiners de costes i fronteres va ser creat el 1829 i ampliat aviat amb els anomenats "del resguard civil" (destinats a duanes).

Veure Mallorca і Cos de carrabiners de costes i fronteres

Cotlliure

Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Mallorca і Cotlliure

Cova

Avenc a Alabama, Estats Units Cova Acsibi, Argentina Tub de lava al Parc Nacional d'Idaho-USA Una cova o caverna és una cavitat natural del terreny, apta per servir d'empar a animals i a éssers humans, i que pot ser condicionada com a habitatge.

Veure Mallorca і Cova

Crac del 29

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.

Veure Mallorca і Crac del 29

Crèdit Felanitxer

El Crèdit Felanitxer va ser una entitat financera creada a Felanitx l'any 1888.

Veure Mallorca і Crèdit Felanitxer

Creixement de la població

El creixement de la població és la variació en el nombre d'individus d'una població d'éssers vius en un determinat període, usualment un any, com a resultat del balanç entre naixements i morts, així com del balanç entre immigrants i emigrants.

Veure Mallorca і Creixement de la població

Crespell (Mallorca)

Versió manacorina: els ''senyorets'', aquests amb motius de la festa de Sant Antoni. Els crespells de Mallorca són unes pastes dolces d'un centímetre de gruix aproximadament que abans es menjaven tradicionalment per Pasqua.

Veure Mallorca і Crespell (Mallorca)

Cresques Abraham

Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu, d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics.

Veure Mallorca і Cresques Abraham

Cristòfol Soler i Cladera

Cristòfol Soler i Cladera (Inca, 26 de desembre de 1956) fou el president del Govern de les Illes Balears des del juliol del 1995 al maig de 1996, sota les sigles del Partit Popular.

Veure Mallorca і Cristòfol Soler i Cladera

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Mallorca і Cristianisme

Cronografia del 354

(a la dreta). La Cronografia del 354 és un manuscrit il·lustrat també conegut amb el nom de Calendari del 354 o com el Calendari Filocalus.

Veure Mallorca і Cronografia del 354

Cunerisme

El cunerisme era la pràctica, corrent en el sistema de la Restauració borbònica, de presentar candidats externs al país a les eleccions a diputats a Corts i senadors, candidats sense relació amb les realitats econòmiques, socials o culturals de la circumscripció, i desconeixedors per complet d'aquestes.

Veure Mallorca і Cunerisme

Dámaso Berenguer y Fusté

va ser un militar i polític, president del govern espanyol (1930 - 1931).

Veure Mallorca і Dámaso Berenguer y Fusté

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Veure Mallorca і Dénia

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.

Veure Mallorca і Decrets de Nova Planta

Denominació d'origen

Una denominació d'origen (DO) és una indicació geogràfica que garanteix l'origen i la qualitat d'un producte (vi, oli, formatge, etc.) que està elaborat a partir d'unes determinades varietats i pràctiques establertes prèviament.

Veure Mallorca і Denominació d'origen

Denominació d'Origen Binissalem

La Denominació d'Origen Binissalem és la zona de producció de vins al centre de Mallorca, entre les comarques de Raiguer i Pla de Mallorca, protegida per la serra de Tramuntana.

Veure Mallorca і Denominació d'Origen Binissalem

Denominació d'Origen Pla i Llevant

La Denominació d'Origen Pla i Llevant és la zona de producció de vins al centre i a l'est de l'illa de Mallorca, a les comarques del Pla de Mallorca i Llevant.

Veure Mallorca і Denominació d'Origen Pla i Llevant

Desembarcament de Mallorca

El Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l'exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.

Veure Mallorca і Desembarcament de Mallorca

Desnonament

Dos homes amb fills, en un desnonament, drets amb les seves pertinences a la vorera, al voltant de l'any 1910, a Nova York. Desnonament és l'avís de terminació de certs contractes de tracte successiu, com ara l'arrendament, així com la seva execució mitjançant el desallotjament prèvia sentència judicial.

Veure Mallorca і Desnonament

Diada per l'Autonomia

La Diada per l'Autonomia va ser una gran manifestació a favor de l'autonomia de les Illes Balears que es va celebrar a Palma el 29 d'octubre de 1977.

Veure Mallorca і Diada per l'Autonomia

Diari de Buja

El Diari de Buja fou un periòdic de tendència absolutista editat en català a Palma (Mallorca) pel monjo trinitari Miquel Ferrer i Bauçà.

Veure Mallorca і Diari de Buja

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Veure Mallorca і Dinastia almohade

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Veure Mallorca і Dinastia almoràvit

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Veure Mallorca і Dinastia Trastàmara

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Veure Mallorca і Dioclecià

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Veure Mallorca і Diodor de Sicília

Diputació

Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.

Veure Mallorca і Diputació

Dolores Ibárruri Gómez

, coneguda com la Pasionaria, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Veure Mallorca і Dolores Ibárruri Gómez

Dragonera

La Dragonera és una illa de l'arxipèlag baleàric, sent-ne la sisena més gran.

Veure Mallorca і Dragonera

Ecotaxa

L'Ecotaxa fou un impost vigent a les Illes Balears entre 2001 i 2003.

Veure Mallorca і Ecotaxa

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Veure Mallorca і Edicte de Milà

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Veure Mallorca і Eivissa

Eivissa (municipi)

Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa, sovint Vila d'Eivissa o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.

Veure Mallorca і Eivissa (municipi)

El Obrero (Mallorca)

El Obrero, órgano de los que ganan el pan con el sudor de su frente, va ser una publicació setmanal obrerista que es va editar a Palma entre novembre de 1869 i octubre de 1870.

Veure Mallorca і El Obrero (Mallorca)

El Raiguer

Localització del Raiguer. El Raiguer o es Raiguer és una comarca mallorquina al centre-nord de l'illa de Mallorca, estesa paral·lelament a la Serra de Tramuntana des de Marratxí fins a Alcúdia.

Veure Mallorca і El Raiguer

Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, les primeres de la història autonòmica balear, se celebraren dia 8 de maig, juntament amb les eleccions municipals.

Veure Mallorca і Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983

Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011 que donaren lloc a l'inici de la VIII legislatura, es van celebrar el 22 de maig de 2011, en el marc de les Eleccions autonòmiques d'Espanya de 2011.

Veure Mallorca і Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011

Eleccions generals espanyoles de 1869

Les eleccions generals espanyoles de 1869 foren convocades el 15 de gener de 1869 sota sufragi universal masculí.

Veure Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1869

Eleccions generals espanyoles de 1931

right Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.

Veure Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1931

Eleccions generals espanyoles de 1933

El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.

Veure Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1933

Eleccions generals espanyoles de 1982

Les eleccions generals espanyoles de 1982 se celebraren el dijous, 28 d'octubre de 1982.

Veure Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1982

Elisabet de Mallorca

Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).

Veure Mallorca і Elisabet de Mallorca

Embotit

Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.

Veure Mallorca і Embotit

Emili Darder i Cànaves

Emili Darder i Cànaves (Palma, 20 de juny de 1895 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un metge, intel·lectual i polític mallorquí, darrer batle republicà de Palma.

Veure Mallorca і Emili Darder i Cànaves

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Veure Mallorca і Empordà

Endemisme

En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.

Veure Mallorca і Endemisme

Enginyeria militar

Desembarcament de Normandia). Obstacles antitancs (Línia Sigfrid) Fortificació (Línia Maginot) L'enginyeria militar és la branca de l'enginyeria que dona suport a les activitats de combat i logística de les forces armades mitjançant un sistema MCP (Mobilitat, Contramobilitat i Protecció) amb tres tasques principals: l'enginyeria de combat o suport d'enginyer tàctic al camp de batalla, el suport estratègic mitjançant l'execució d'obres i serveis necessaris a les zones de comunicacions, i el suport auxiliar.

Veure Mallorca і Enginyeria militar

Ensaïmada

Una ensaïmada és un producte de rebosteria dolça de massa panificada, típic de Mallorca.

Veure Mallorca і Ensaïmada

Epítet

Un epítet (del grec ἐπίθετον, 'adjectiu') és un adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada del substantiu.

Veure Mallorca і Epítet

Epidèmia

Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.

Veure Mallorca і Epidèmia

Es Trenc

Platja des Trenc Gavina corsa a la platja. Es Trenc és el nom amb què es coneix un arenal obert que s'estén durant diversos quilòmetres a la badia de sa Ràpita, al terme municipal de Campos (Mallorca) i des de 2017 forma part del Parc Natural Marítim Terrestre es Trenc-Salobrar de Campos.

Veure Mallorca і Es Trenc

Escorca

Escorca (pronunciat Ascórca) és un municipi de Mallorca, que està situat a la Serra de Tramuntana i que limita amb els municipis de Fornalutx, Sóller, Bunyola, Alaró, Mancor, Selva, Campanet i Pollença.

Veure Mallorca і Escorca

Escriptor

Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.

Veure Mallorca і Escriptor

Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx

L'església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx és una església d'Algaida (Mallorca) situada a l'antiga alqueria de Castellitx, de la qual pren el nom.

Veure Mallorca і Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx

Església de Sant Blai de Campos

L'església de Sant Blai fou la primera església parroquial del terme de Campos.

Veure Mallorca і Església de Sant Blai de Campos

Església de Sant Miquel de Campanet

Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla de Tel del terme de Campanet.

Veure Mallorca і Església de Sant Miquel de Campanet

Església de Sant Pere d'Escorca

L'església de Sant Pere d'Escorca és una església del terme d'Escorca, a l'Illa de Mallorca, situada a l'antiga alqueria d'Escorca, que donà nom a l'església i a tot el terme.

Veure Mallorca і Església de Sant Pere d'Escorca

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Mallorca і Espanya

Esporles

Esporles (pronunciat Aspórlas) és una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca, a les Illes Balears.

Veure Mallorca і Esporles

Esquerra Republicana Balear

Esquerra Republicana Balear (ERB), fou un partit polític fundat a Mallorca el 1934 d'ideologia republicana, progressista i mallorquinista.

Veure Mallorca і Esquerra Republicana Balear

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Mallorca і Estats Units d'Amèrica

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Veure Mallorca і Estrabó

Estudi General Lul·lià

LEstudi General Lul·lià és un centre d'estudis universitaris creat a la ciutat de Palma el 1483.

Veure Mallorca і Estudi General Lul·lià

Eustaci de Tessalònica

Eustaci (en llatí Eusthatius, en grec Εὐστάθιος) fou un arquebisbe de Tessalònica, nascut a Constantinoble que va viure a la segona meitat del.

Veure Mallorca і Eustaci de Tessalònica

Extinció

En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.

Veure Mallorca і Extinció

Falange Española

Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.

Veure Mallorca і Falange Española

Fauna

Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.

Veure Mallorca і Fauna

Federació de Societats Obreres de Balears

Federació de Societats Obreres de Balears (FSOB) fou una organització creada a instància dels socialistes mallorquins l'abril de 1903 que pretenia reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes Balears.

Veure Mallorca і Federació de Societats Obreres de Balears

Federació Socialista Balear

Federació Socialista Balear (FSB) és l'organització que agrupava els socialistes de les Illes Balears afiliats al PSOE.

Veure Mallorca і Federació Socialista Balear

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.

Veure Mallorca і Felanitx

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure Mallorca і Felip V d'Espanya

Felipe González Márquez

Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Veure Mallorca і Felipe González Márquez

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Veure Mallorca і Fenicis

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Veure Mallorca і Ferran el Catòlic

Ferran Pou i Moreno

Ferran Pou i Moreno (Palma, 1876-1949).

Veure Mallorca і Ferran Pou i Moreno

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Veure Mallorca і Ferran VI d'Espanya

Ferrocarril de Sóller

El tren a la seva arribada a Sóller. miniatura El ferrocarril de Sóller és una línia de tren que enllaça les localitats de Palma i Sóller a Mallorca, tot passant per Son Sardina i Bunyola.

Veure Mallorca і Ferrocarril de Sóller

Feve

Mapa de la xarxa de Rodalia i Regionals Feve (Ferrocarrils de Via Estreta,Decret llei 11/1965 del 23 de setembre. Butlletí Oficial de l'Estat Número 230. 25 de setembre de 1965 http://www.boe.es/boe/dias/1965/09/25/pdfs/A13102-13102.pdf en castellà Ferrocarriles de Vía Estrecha) va ser una companyia ferroviària pública espanyola que explotava les línies de tren d'un ample de via inferior a l'ample ibèric.

Veure Mallorca і Feve

Fideïcomís

El fideïcomís és la disposició segons la qual una persona que serà dita fideïcomitent o fiduciant, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona natural amb l'encàrrec de conservar-los i transmetre'ls a un tercer que serà dit fideïcomissari o fiduciari.

Veure Mallorca і Fideïcomís

Fil·loxera de la vinya

La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.

Veure Mallorca і Fil·loxera de la vinya

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Veure Mallorca і Filosofia

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Veure Mallorca і Flandes

Flora

Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.

Veure Mallorca і Flora

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Veure Mallorca і Focea

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Veure Mallorca і Fogatge

Folklore

Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.

Veure Mallorca і Folklore

Foner balear

Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica.

Veure Mallorca і Foner balear

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Veure Mallorca і Formatge

Formentera

Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Veure Mallorca і Formentera

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Mallorca і França

Francesc Antich Oliver

Francesc Antich i Oliver (Caracas, Veneçuela, 28 de novembre de 1958) és un polític balear, expresident de les Illes Balears.

Veure Mallorca і Francesc Antich Oliver

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.

Veure Mallorca і Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc Garau

Primera edició de la Fe Triunfante de Francesc Garau (1691) Francesc Garau, o Francesc Guerau, (Girona, 1640 - Barcelona, 1701), jesuïta, teòleg i escriptor.

Veure Mallorca і Francesc Garau

Francesc Julià i Perelló

Francesc Julià i Perelló (Palma, 1879 - 1975) fou un polític mallorquí, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Veure Mallorca і Francesc Julià i Perelló

Francesc Marçal

Francesc Marçal (Maó, 1591 - Ciutat de Mallorca, 1688), filòsof, lul·lista i teòleg.

Veure Mallorca і Francesc Marçal

Francesc Roca i Hernández

Francesc Roca i Hernández (Palma 1851-1917).

Veure Mallorca і Francesc Roca i Hernández

Francesc Tomàs Oliver

Francesc Tomàs Oliver (Selva, Mallorca, 1848 - Madrid, 1902) fou un dirigent anarquista mallorquí de caràcter anarco-col·lectivista.

Veure Mallorca і Francesc Tomàs Oliver

Francina Armengol Socías

Francesca Lluc Armengol Socías, coneguda com a Francina Armengol (Inca, Mallorca, 11 d'agost de 1971), és una farmacèutica i política mallorquina.

Veure Mallorca і Francina Armengol Socías

Francisco Antonio de la Portilla

Francisco Antonio de la Portilla (Vejoris, Santiurde de Toranzo (Cantàbria), 1652 (?) - Barcelona, 1711), bisbe de Mallorca.

Veure Mallorca і Francisco Antonio de la Portilla

Francisco Garrido de la Vega

Francisco Garrido de la Vega (San Martín de Berducido, Galícia, 1713 - Còrdova, 1776) fou bisbe de Mallorca (1763-72).

Veure Mallorca і Francisco Garrido de la Vega

Francisco Miguel de Pueyo

Francisco Miguel de Pueyo y Chacón Herrera Ruiz de Azagra y Manrique de Lara (Màlaga, 1691 -), virrei del Regne de Mallorca.

Veure Mallorca і Francisco Miguel de Pueyo

Frit mallorquí

El frit o frit mallorquí és un plat tradicional de Mallorca elaborat tradicionalment a partir de la carn, la freixura, el fetge i la sang cuita de porc, be, cabrit o fins i tot indiot.

Veure Mallorca і Frit mallorquí

Front Únic Antimonàrquic

El Front Únic Antimonàrquic va ser una candidatura republicana que es va presentar a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931.

Veure Mallorca і Front Únic Antimonàrquic

Front popular

Un front popular és una coalició electoral entre partits amb una sensibilitat democràtica que abasta des de sectors de la classe mitjana demòcrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la dècada de 1930.

Veure Mallorca і Front popular

Gabriel Cañellas i Fons

Gabriel Cañellas i Fons (Palma, 1941) fou el president del Govern de les Illes Balears des del 1983 al 1995, en un principi sota les sigles d'Alianza Popular, després amb la Coalició Popular i finalment amb el Partit Popular.

Veure Mallorca і Gabriel Cañellas i Fons

Gai Terenci Varró

Gai Terenci Varró (en Caius Terentius Varro) va ser un magistrat romà del.

Veure Mallorca і Gai Terenci Varró

Garrí

Un garrí abans de ser rostit per a consum humà. Un garrí o porcell és un porc que mama de la seva mare.

Veure Mallorca і Garrí

Gastronomia de Mallorca

Rubiols cuits. Dones fent bunyols de vent. Preparació de sobrassada el dia de les matances. La gastronomia de Mallorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Mallorca.

Veure Mallorca і Gastronomia de Mallorca

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Mallorca і Gàl·lia

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Mallorca і Gàl·lia Narbonesa

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Veure Mallorca і Gènova

Generalitat

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.

Veure Mallorca і Generalitat

George Sand

Amandine Aurore Lucile Dupin, més tard baronessa Dudevant i més coneguda pel seu pseudònim masculí George Sand (París, 1 de juliol del 1804 - 8 de juny del 1876), va ser una escriptora francesa.

Veure Mallorca і George Sand

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Veure Mallorca і Germànics

Germán Gamazo y Calvo

Germán Gamazo y Calvo (Boecillo, província de Valladolid 27 de maig de 1840 - Madrid, 22 de novembre de 1901) fou un advocat i polític espanyol.

Veure Mallorca і Germán Gamazo y Calvo

GESA

GESA és una empresa fundada a Palma l'any 1927 a partir de la fusió entre la Companyia Mallorquina d'Electricitat i la Societat d'Enllumenat per Gas Societat Anònima, dedicada a la producció i comercialització d'electricitat.

Veure Mallorca і GESA

Gimnèsies

Les Gimnèsies o illes Gimnèsiques és el nom conjunt que els grecs donaven a Mallorca (la Gimnèsia Gran) i Menorca (la Gimnèsia Petita), amb els illots adjacents.

Veure Mallorca і Gimnèsies

Govern de les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.

Veure Mallorca і Govern de les Illes Balears

Gran i General Consell

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.

Veure Mallorca і Gran i General Consell

Grand Hotel

El Grand Hotel és un edifici modernista situat a la plaça de Weyler, 3 de Palma (Mallorca), declarat bé d'interès cultural pel Ministeri de Cultura el 2003.

Veure Mallorca і Grand Hotel

Grandi Navi Veloci

Grandi Navi Veloci és una companyia marítima italiana amb seu a Gènova, que opera transbordadors a la mar Mediterrània.

Veure Mallorca і Grandi Navi Veloci

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Mallorca і Grècia

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Veure Mallorca і Gregori el Gran

Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa

La finca de La Trapa (Mallorca), adquirida pel GOB per a la seva conservació. El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB, a causa del seu primer nom: Grup d'Ornitologia Balear) és una associació no governamental fundada el 1973.

Veure Mallorca і Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa

Guerra d'Independència de Cuba

La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.

Veure Mallorca і Guerra d'Independència de Cuba

Guillem Gayà Nicolau

Guillem Gayà i Nicolau es Mestre (Sant Joan, 1902 - Palma, 1989) fou un polític i mestre mallorquí.

Veure Mallorca і Guillem Gayà Nicolau

Guillem II de Montcada i de Bearn

Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Auloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).

Veure Mallorca і Guillem II de Montcada i de Bearn

Guillem Timoner Obrador

fou un ciclista de pista mallorquí que competí entre 1941 i 1968.

Veure Mallorca і Guillem Timoner Obrador

Guium

Guium (o tal vegada Guius, pronunciat) fou un municipi romà de dret llatí de l'illa de Mallorca, documentat principalment en un passatge de Plini el Vell i de situació desconeguda.

Veure Mallorca і Guium

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Veure Mallorca і Hanníbal Barca (247 aC)

Hipòlit de Roma

Hipòlit o Hipòlit de Roma o Hipòlit de Portus Romanus fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols, un dels pares apologètics de l'Església.

Veure Mallorca і Hipòlit de Roma

Hipercorrecció

La hipercorrecció o ultracorrecció és la creació d'una forma lingüística incorrecta aplicant criteris que en altres casos originarien formes correctes.

Veure Mallorca і Hipercorrecció

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Mallorca і Hispània

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Veure Mallorca і Hispània Tarraconense

Historiador

Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.

Veure Mallorca і Historiador

Hotel Formentor

L'Hotel Formentor fou un establiment turístic situat a la península de Formentor (Pollença) que va ser inaugurat a iniciativa de l'argentí Adan Diehl l'any 1929.

Veure Mallorca і Hotel Formentor

Hug d'Anglesola

Hug d'Anglesola (mort el 1399) fou senyor de Miralcamp (Hug II d'Anglesola).

Veure Mallorca і Hug d'Anglesola

Humitat

La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.

Veure Mallorca і Humitat

Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

Veure Mallorca і Ibn Khaldun

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Veure Mallorca і Illa

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Veure Mallorca і Illes Balears

Illes Canàries

Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Veure Mallorca і Illes Canàries

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Veure Mallorca і Illes Orientals d'al-Àndalus

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Mallorca і Imperi Romà

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Mallorca і Imperi Romà d'Orient

Inca (Mallorca)

Inca és un municipi de Mallorca, capital de la comarca del Raiguer.

Veure Mallorca і Inca (Mallorca)

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Veure Mallorca і Indústria

Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera

Els Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera (ICIF) va ser una coalició electoral pitiüsa que rebia el suport de Coalició Democràtica (Aliança Popular).

Veure Mallorca і Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Veure Mallorca і Inquisició

Insaculació

Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.

Veure Mallorca і Insaculació

Instador del poble i del bé comú

L'instador del poble i del bé comú o, senzillament, l'instador, va ser el nom que es donava durant la revolta agermanada a Mallorca als caps de la Germania, tant a nivell general com local.

Veure Mallorca і Instador del poble i del bé comú

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Veure Mallorca і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

Instituto Nacional de Industria

LInstituto Nacional de Industria, més conegut pel seu acrònim INI, va ser l'entitat, creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola, per controlar i revifar la malmesa indústria espanyola, concentrada majorment en territoris catalans, bascos i asturs, no gaire afins al règim imposat.

Veure Mallorca і Instituto Nacional de Industria

Iodització

La iodització, o ieisme històric, és un tret històricament propi del bloc oriental de dialectes del català que consisteix en l'articulació com a (i consonàntica) de l'evolució dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i consonàntica), un grup que mai no apareix a principi de paraula.

Veure Mallorca і Iodització

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Veure Mallorca і Irlanda

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Veure Mallorca і Isidor de Sevilla

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Mallorca і Islam

Issam al-Khawlaní

Issam al-Khawlaní (la Meca, ? ~ ?, 962), d'origen iemenita, fou el conqueridor àrab de les Illes Orientals de l'Àndalus.

Veure Mallorca і Issam al-Khawlaní

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Mallorca і Itàlia

Jaciment romà de Can Maiol

El jaciment romà de Can Maiol és un jaciment arqueològic d'època romana situada en el terme municipal de Felanitx (Mallorca).

Veure Mallorca і Jaciment romà de Can Maiol

Jaciment romà de sa Mesquida

El jaciment romà de sa Mesquida és un jaciment arqueològic d'època romana situat al nucli de Santa Ponça, dins el terme de Calvià.

Veure Mallorca і Jaciment romà de sa Mesquida

Jaciment romà de Son Joan Jaume

El jaciment romà de Son Joan Jaume és un jaciment arqueològic d'època romana situada en el terme municipal de Manacor (Mallorca).

Veure Mallorca і Jaciment romà de Son Joan Jaume

Jafudà Cresques

Jafudà Cresques (Palma, 1350? – Sagres (Portugal), 1410 o 1427), també conegut com a Jehudà Cresques i Jaume Ribes, fou un cartògraf jueu d'origen mallorquí i probablement l'home que va coordinar els descobriments marítims de l'escola naval portuguesa de Sagres a l'inici del.

Veure Mallorca і Jafudà Cresques

Jaume Bauzà Far

Jaume Bauzá Far (Palma, 1881-1936) Polític mallorquí, destacat militant del PSOE.

Veure Mallorca і Jaume Bauzà Far

Jaume Cadell

Jaume Cadell (Mallorca), lloctinent del governador de Mallorca Berenguer d'Oms.

Veure Mallorca і Jaume Cadell

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Mallorca і Jaume el Conqueridor

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Veure Mallorca і Jaume el Just

Jaume Garcia i Obrador

Jaume Garcia i Obrador (Palma 1894-4 d'agost de 1939) fou un dirigent socialista mallorquí.

Veure Mallorca і Jaume Garcia i Obrador

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Veure Mallorca і Jaume II de Mallorca

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Veure Mallorca і Jaume III de Mallorca

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Veure Mallorca і Jaume IV de Mallorca

Jaume Joan de Berga i de Sales

Jaume Joan de Berga i de Sales (Mallorca, -1619), fou un jurista i advocat de la Reial Audiència de Mallorca.

Veure Mallorca і Jaume Joan de Berga i de Sales

Jaume Matas i Palou

Jaume Matas i Palou (Palma, Illes Balears, 5 d'octubre de 1956) és un polític mallorquí, expresident del Govern de les Illes Balears i expresident del PP de les Illes Balears.

Veure Mallorca і Jaume Matas i Palou

Jeroni Albertí i Picornell

Jeroni Albertí Picornell és un polític mallorquí nascut a Banyalbufar el 26 d'octubre de 1927.

Veure Mallorca і Jeroni Albertí i Picornell

Joan Albertí i Moll

Joan Albertí i Moll (Capdepera, 1910 - Saint-Gobain, l'Aisne, França, 1979), pagès i dirigent comunista.

Veure Mallorca і Joan Albertí i Moll

Joan Antoni Poch i Goicoetxea

Joan Antoni Poch i Goicoetxea conegut sobre el seu pseudònim en JAP (Girona, 27 de juny de 1958) és un il·lustrador, ninotaire i professor català.

Veure Mallorca і Joan Antoni Poch i Goicoetxea

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Veure Mallorca і Joan Carles I d'Espanya

Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.

Veure Mallorca і Joan Coromines i Vigneaux

Joan Crespí

Joan Crespí (Mallorca s. XV-Palma 1521).

Veure Mallorca і Joan Crespí

Joan d'Eimeric i Saplana

Joan d'Eimeric i Saplana (Catalunya, 1455-1517), lloctinent general de Mallorca (1493-1512).

Veure Mallorca і Joan d'Eimeric i Saplana

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Veure Mallorca і Joan el Caçador

Joan March i Ordinas

Joan March i Ordinas, conegut també com el banquer de Franco (Santa Margalida, Mallorca, 4 d'octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962) va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí.

Veure Mallorca і Joan March i Ordinas

Joan Mas Verd

Joan Mas i Verd "Collet" (Montuïri 28 de desembre de 1899 - Palma 3 de setembre 1936) va ser un polític mallorquí que fou batle de Montuïri durant la Segona República Espanyola.

Veure Mallorca і Joan Mas Verd

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Veure Mallorca і Joan Prim i Prats

Joan Zonaràs

Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).

Veure Mallorca і Joan Zonaràs

Joanot Colom

Joanot Colom (Felanitx, ? - Palma, 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.

Veure Mallorca і Joanot Colom

Joieria

Fermall de Tara, art celta irlandès de l'any 700, aproximadament, al Museu Nacional d'Irlanda. La joieria és l'art i ofici de treballar materials per a crear joies.

Veure Mallorca і Joieria

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Veure Mallorca і José Luis Rodríguez Zapatero

José María Gil-Robles y Quiñones

José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.

Veure Mallorca і José María Gil-Robles y Quiñones

José Ramón Bauzá Díaz

Josefina Santiago. José Ramón Bauzá Díaz (Madrid, 16 de novembre de 1970) és un polític mallorquí, president del Govern de les Illes Balears a la vuitena legislatura (2011-2015) en nom del Partit Popular de les Illes Balears, és eurodiputat per Ciutadans - Partit de la Ciutadania.

Veure Mallorca і José Ramón Bauzá Díaz

Josep Galceran de Cartellà

fou Lloctinent de Mallorca (1698-1701).

Veure Mallorca і Josep Galceran de Cartellà

Josep Quint Zaforteza i Amat

Josep Quint Zaforteza i Amat o Josep Zaforteza Amat (Palma, 1894 - 1965) va ser un polític mallorquí.

Veure Mallorca і Josep Quint Zaforteza i Amat

Josep Teodor Canet Menéndez

Josep Teodor Canet Menéndez (Ciutadella de Menorca, 1877 - Ferreries, 1936) fou un polític menorquí, membre d'Unió Republicana.

Veure Mallorca і Josep Teodor Canet Menéndez

Joventuts Socialistes Unificades

Les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) foren fundades el març de 1936 com a resultat de la fusió de la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya del PCE i les Joventuts Socialistes d'Espanya.

Veure Mallorca і Joventuts Socialistes Unificades

Juan Bautista Topete

va ser un marí, militar i polític espanyol, vicealmirall de la Reial Armada Espanyola, heroi de la Primera Guerra del Pacífic.

Veure Mallorca і Juan Bautista Topete

Juan Díaz de la Guerra

Juan Díaz de la Guerra (Jerez de la Frontera, Cadis,1726 - Sigüenza, 1800), religiós tomista i il·lustrat, bisbe de Mallorca i de Sigüenza.

Veure Mallorca і Juan Díaz de la Guerra

Jueus mallorquins

La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.

Veure Mallorca і Jueus mallorquins

Jules Verne

, de nom complet Jules Gabriel Verne, fou un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics.

Veure Mallorca і Jules Verne

Juníper Serra

Juníper Serra (Petra, Mallorca, 24 de novembre de 1713 – Carmel, Califòrnia, 28 d'agost de 1784) fou un frare franciscà mallorquí que fundà la missió de l'Alta Califòrnia.

Veure Mallorca і Juníper Serra

Junta Suprema Central

francès van portar un rei amb poca experiència a convertir-se en "El Desitjat" per part del poble espanyol. La Junta Suprema Central, també dita la Junta Suprema o Junta Central, o Junta Central Suprema i, oficialment, Junta Suprema Central i Governativa del Regne va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya.

Veure Mallorca і Junta Suprema Central

Junta Suprema de Govern de les Balears

La Junta Suprema de Govern de les Balears va ser un organisme de govern constituït a la ciutat de Mallorca el maig de 1808 pel capità general de les Balears, Joan Miquel de Vives i Feliu.

Veure Mallorca і Junta Suprema de Govern de les Balears

Jurat popular

El jurat popular és una institució d'origen anglès que va ser importada a l'Europa continental després de la Revolució Francesa.

Veure Mallorca і Jurat popular

Juz (administració)

El mot àrab juz (de l'àrab, lit. ‘part’; pl. ajzà) fou emprat per denominar les divisions administratives o districtes en què s'organitzava una cora.

Veure Mallorca і Juz (administració)

Juz' d'Inkan

El juz d'Inkan era un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.

Veure Mallorca і Juz' d'Inkan

Juz' de Muruh

El Juz de Muruh fou un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.

Veure Mallorca і Juz' de Muruh

L'Arenal

L'Arenal (col·loquialment s'Arenal) és una localitat costanera de Mallorca, a les Illes Balears, situada entre el municipi de Llucmajor i el de Palma, separada per un torrent que les divideix que s'anomena Torrent des Jueus.

Veure Mallorca і L'Arenal

L'Espurna (Mallorca)

L'Espurna va ser una candidatura electoral de signe mallorquinista que es va presentar a les eleccions municipals de Palma del maig de 1909.

Veure Mallorca і L'Espurna (Mallorca)

La Aurora

El setmanari La Aurora va ser creat a Manacor (Mallorca) l'any 1906 pels preveres Joan Mascaró i Nadal i Antoni Truyols i Pont, constava de dos fulls, quatre planes, de 310 x 425 mm.

Veure Mallorca і La Aurora

La Porrassa

La Porrassa és una possessió mallorquina del terme de Calvià.

Veure Mallorca і La Porrassa

La Roqueta (publicació)

La Roqueta va ser un diari setmanal en mallorquí (escrit de forma fonètica) impulsat i dirigit per Pere d'Alcàntara Peña, tot i que va ser fundada per Miquels dels Sants Oliver,  amb la intenció de continuar amb la revista L'Ignorància i acabar amb el buit que aquesta havia deixat.

Veure Mallorca і La Roqueta (publicació)

Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla

La Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla és una línia de ferrocarril de l'illa de Mallorca que gestiona i opera Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM).

Veure Mallorca і Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla

Lingüista

Un lingüista és una persona experta, l'àrea primària d'estudi, afició i recerca de la qual és la lingüística i el funcionament del llenguatge.

Veure Mallorca і Lingüista

Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears

La Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears fou una llei aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986.

Veure Mallorca і Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears

Llei de Responsabilitats Polítiques

La Llei de Responsabilitats Polítiques, de 9 de febrer de 1939 va ser una llei espanyola dictada al final de la Guerra Civil.

Veure Mallorca і Llei de Responsabilitats Polítiques

Lleis Palatines

Leges Palatinae Iacobi III Regis Maioricarum Les Lleis Palatines són el corpus legislatiu publicat per Jaume III de Mallorca el 9 de maig de 1337.

Veure Mallorca і Lleis Palatines

Llevant (Mallorca)

Llevant és una comarca mallorquina que comprèn l'est de l'illa de Mallorca.

Veure Mallorca і Llevant (Mallorca)

Llibre del Repartiment

Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.

Veure Mallorca і Llibre del Repartiment

Llibre del Repartiment de Mallorca

El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s'indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l'illa el 1229.

Veure Mallorca і Llibre del Repartiment de Mallorca

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Veure Mallorca і Llibre dels fets

Lloctinent general

El lloctinent general va ser del al XVIII un oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.

Veure Mallorca і Lloctinent general

Llorenç Bisbal i Barceló

Llorenç Bisbal i Barceló (Alcúdia, 1876 - Palma, 23 de febrer de 1935) fou un polític mallorquí i destacat líder socialista a l'illa.

Veure Mallorca і Llorenç Bisbal i Barceló

Lluís Alemany Pujol

Lluís Alemany i Pujol (Andratx, 28 d'octubre de 1880 - Palma, 20 d'agost de 1960) va ser un advocat i polític mallorquí, batle de Palma i diputat a les Corts Espanyoles.

Veure Mallorca і Lluís Alemany Pujol

Lluís Martí i Ximenis

Lluís Martí i Ximenis o Lluís Martí i Xamena (Palma 1856 - 1922) fou un polític mallorquí.

Veure Mallorca і Lluís Martí i Ximenis

Llucmajor

Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.

Veure Mallorca і Llucmajor

Luci Anneu Flor

Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.

Veure Mallorca і Luci Anneu Flor

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Veure Mallorca і Maó

Madina Mayurqa

Madínat Mayurqa és el nom àrab de la ciutat coneguda actualment com a Palma.

Veure Mallorca і Madina Mayurqa

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Mallorca і Madrid

Magaluf

Magaluf Magaluf (o la variant en desús Magalluf) és un nucli costaner del municipi de Calvià, a Mallorca.

Veure Mallorca і Magaluf

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Veure Mallorca і Magrib

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure Mallorca і Mallorca

Mallorquí

El mallorquí és el subdialecte del balear parlat a l'illa de Mallorca, que fa part del dialecte balear i del bloc oriental del català.

Veure Mallorca і Mallorquí

Mallorquinisme

El mallorquinisme polític és el moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política i cultural de Mallorca.

Veure Mallorca і Mallorquinisme

Malvasia

Escultura ''La noia de la malvasia'', a Sitges La malvasia o és una varietat de cep blanca, encara que també n'existeix una subvarietat negra.

Veure Mallorca і Malvasia

Manacor

Manacor (pronunciat Manacò) és un municipi de Mallorca, a l'est de l'illa.

Veure Mallorca і Manacor

Mancomunitat de Tramuntana

La Mancomunitat de Tramuntana és una mancomunitat de municipis de l'illa de Mallorca, que agrupa els següents pobles: Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Pollença, Puigpunyent, Sóller i Valldemossa.

Veure Mallorca і Mancomunitat de Tramuntana

Mancomunitat Pla de Mallorca

La Mancomunitat Pla de Mallorca és una institució formada per catorze municipis que constitueixen la comarca natural o geogràfica, que no administrativa, del Pla de Mallorca: Algaida, Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Montuïri, Petra, Porreres, Santa Eugènia, Sant Joan, Sencelles, Sineu i Vilafranca de Bonany.

Veure Mallorca і Mancomunitat Pla de Mallorca

Mancomunitats de Mallorca

Les mancomunitats de l'illa de Mallorca són, d'acord amb el que es descriu des de l'observatori de polítiques locals (Consell de Mallorca), sis: la mancomunitat del Pla de Mallorca, la mancomunitat des Raiguer, la mancomunitat de Tramuntana, la mancomunitat Nord, la mancomunitat Sud-Mallorca i la mancomunitat del Migjorn.

Veure Mallorca і Mancomunitats de Mallorca

Mandonguilla

Un plat de mandonguilles amb salsa Mandonguilles amb pèsols Dues pilotes a la carn d'olla d'una escudella Una mandonguilla és una bola de carn picada, emprada en plats típics com l'escudella i l'arròs al forn entre altres.

Veure Mallorca і Mandonguilla

Manto negre

El manto negre, o simplement manto, és una varietat de cep negra.

Veure Mallorca і Manto negre

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Veure Mallorca і Manuel Azaña Díaz

Manuel Goded Llopis

Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Veure Mallorca і Manuel Goded Llopis

Manuel Godoy

Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.

Veure Mallorca і Manuel Godoy

Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque

espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.

Veure Mallorca і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Veure Mallorca і Mar Egea

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Mallorca і Mar Mediterrània

Mare de Déu de Lluc

La Mare de Déu de Lluc a la Basílica del seu nom La Mare de Déu de Lluc és la patrona de l'illa de Mallorca.

Veure Mallorca і Mare de Déu de Lluc

Maria Antònia Munar i Riutort

Maria Antònia Munar i Riutort (Barcelona, 1955) fou una política mallorquina, doctora en Dret per la Universitat de les Illes Balears.

Veure Mallorca і Maria Antònia Munar i Riutort

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.

Veure Mallorca і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

Marià de Quintana i Ramon

Marià de Quintana i Ramon (vila d'Eivissa, 1812 - Palma, 1885) fou un polític eivissenc, diputat a Corts durant el sexenni democràtic.

Veure Mallorca і Marià de Quintana i Ramon

Marisc

Mariscada Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves, cefalòpodes i gastròpodes) comestibles.

Veure Mallorca і Marisc

Marratxí

Marratxí és un municipi de l'illa de Mallorca que limita amb Palma, Bunyola i Santa Maria del Camí.

Veure Mallorca і Marratxí

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Veure Mallorca і Marroc

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Veure Mallorca і Martí l'Humà

Mascarat

Els mascarats en la Germania de Mallorca foren els partidaris del rei Carles I i contraris al moviment popular.

Veure Mallorca і Mascarat

Massís de Randa

En primer pla el Puig d'en Bord i a darrere el Puig de Randa. El massís de Randa és un massís muntanyós situat entre les comarques mallorquines del Pla i Migjorn.

Veure Mallorca і Massís de Randa

Matança del porc

Representació esquemàtica dels talls principals del porc Matanceres a Son Ferriol Mallorca Matança d'un porc als temps medievals a Suècia Riofrío (Àvila). La matança del porc a Catalunya, matances a les Illes Balears o mataporc al País Valencià és l'activitat d'escorxar els porcs domèstics.

Veure Mallorca і Matança del porc

Mató

El mató és un formatge fresc sense sal i sense ferment, elaborat tradicionalment al territori català.

Veure Mallorca і Mató

Mauritània

miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Veure Mallorca і Mauritània

Mauritània Segona

Mauritània Segona (Mauritania Secunda) fou el nom donat pels romans d'Orient al territori format per algunes posicions a l'antiga província de Mauritània Tingitana ocupades el 534 i els territoris de la Cartaginense que havien reconquerit el 554.

Veure Mallorca і Mauritània Segona

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Veure Mallorca і Menorca

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Veure Mallorca і Mercenari

Mesa Democràtica de Balears

La Mesa Democràtica de Balears va ser un organisme unitari clandestí constituït a Palma el març de 1972 pel PCE, Comissions Obreres, Partit Carlí, Organització Comunista d'Espanya-Bandera Roja -OCE-BR-, Partit del Treball d'Espanya -PTE-, Justícia Democràtica i Dones Democràtiques, les dues darreres organitzacions molt properes al PCE.

Veure Mallorca і Mesa Democràtica de Balears

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Veure Mallorca і Mesquita

Metro de Palma

Mapa El Metro de Palma és un sistema de transport col·lectiu ràpid de ferrocarril de la ciutat de Palma (Mallorca).

Veure Mallorca і Metro de Palma

Michael Caine

Michael Caine, nom artístic de Sir Maurice Joseph Micklewhite jr., CBE (Londres, 14 de març de 1933) és un actor i un productor de cinema anglès.

Veure Mallorca і Michael Caine

Michel Sittow

Michael Sittow, també conegut com a Maestre Michiel, Michel Sittow, Michiel, Miguel i moltes altres variants (c.1469-1525) va ser un pintor de Reval (avui Tallinn, Estònia) que va ser educat en la tradició dels primitius flamencs.

Veure Mallorca і Michel Sittow

Migjorn (Mallorca)

Localització del Migjorn Migjorn és una comarca mallorquina que ocupa el sud de l'illa de Mallorca.

Veure Mallorca і Migjorn (Mallorca)

Miguel de Gurrea y Cerdan

Miguel de Gurrea y Cerdan (Regne d'Aragó, -), va ser un noble aragonès, baró de Gurrea i lloctinent general de Mallorca (1512-1525).

Veure Mallorca і Miguel de Gurrea y Cerdan

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Veure Mallorca і Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Mil·lenni II aC

El mil·lenni aC va abastar els anys des del 2000 aC fins al 1001 aC.

Veure Mallorca і Mil·lenni II aC

Mineria

La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.

Veure Mallorca і Mineria

Minorica

Minorica és el nom en llatí de l'illa de Menorca.

Veure Mallorca і Minorica

Miquel Gaietà Soler i Rabassa

Miquel Gaietà Soler i Rabassa (Palma, 27 de setembre de 1746 - Malagón, 17 de maig de 1809) fou un advocat i polític il·lustrat mallorquí.

Veure Mallorca і Miquel Gaietà Soler i Rabassa

Missatge als mallorquins

El Missatge als mallorquins va ser un manifest que es va publicar a la premsa escrita de Catalunya el maig de 1936 amb la finalitat d'intensificar les relacions culturals entre Catalunya i Mallorca.

Veure Mallorca і Missatge als mallorquins

Missioner

Un missioner és un membre d'un grup religiós enviat a evangelitzar o a oferir educació, alfabetisme, justícia social, assistència sanitària i desenvolupament econòmic a una determinada regió.

Veure Mallorca і Missioner

Misticisme

Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.

Veure Mallorca і Misticisme

Moble

Taula amb dues cadires Els mobles són els objectes mòbils d'un indret.

Veure Mallorca і Moble

Moviment obrer

200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Veure Mallorca і Moviment obrer

Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla

Mubàixxir ibn Sulayman Nàssir-ad-Dawla (Qàlat al-Hamir (Castelldans), Làrida, ?-Madina Mayurqa, 1114) fou emir de Mayurqa durant la taifa de Mallorca (1093-1114).

Veure Mallorca і Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla

Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí

Muhàmmad ibn Abi-Bakr az-Zuhrí (Granada, finals de la dècada de 1130 - entre 1154 i 1161) va ser un geògraf andalusí.

Veure Mallorca і Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí

Muhàmmad ibn Ghàniya

Muhàmmad ibn Alí ibn Yússuf, més conegut com a Muhàmmad ibn Alí ibn Ghàniya o, simplement, Muhàmmad ibn Ghàniya fou emir de Mayurqa (1126-1155).

Veure Mallorca і Muhàmmad ibn Ghàniya

Mujàhid

Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).

Veure Mallorca і Mujàhid

Muro (Mallorca)

Muro és una vila i municipi de Mallorca, situat al centre-nord de l'illa, a la comarca del Pla de Mallorca.

Veure Mallorca і Muro (Mallorca)

Museu d'Història de Manacor

El Museu d'Història de Manacor és un centre museístic dedicat a la història de Manacor i la comarca de Llevant situat a la Torre dels Enagistes, un antic edifici de caràcter defensiu i residencial situat a la foravila de Manacor.

Veure Mallorca і Museu d'Història de Manacor

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Veure Mallorca і Museu Nacional d'Art de Catalunya

Mussola mediterrània

La mussola mediterrània o mussola de taques negres (Mustelus punctulatus) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, d'interès comercial, que es presenta a la llotja barrejada amb altres espècies de mussoles.

Veure Mallorca і Mussola mediterrània

Na Guardis

Na Guardis és un illot del litoral mallorquí situat entre les plages del Dolç i del Carbó, molt pròxim a la Colònia de Sant Jordi, la qual és l'emplaçament d'un important jaciment arqueològic d'època fenícia.

Veure Mallorca і Na Guardis

Necròpolis de la Carroja

La necròpolis de la Carroja (popularment de sa Carrotja) és una necròpolis situada dins el nucli urbà de les Salines (Mallorca) que va estar en ús del, en època talaiòtica, fins al dC.

Veure Mallorca і Necròpolis de la Carroja

Nicolae Ceaușescu

Nicolae Ceaușescu (Scornicești, Pitești, 1918 - Târgoviște, 1989) fou un polític romanès, que exercí de President de Romania entre 1967 i 1989 així com de secretari general del Partit Comunista Romanès entre 1965 i 1989.

Veure Mallorca і Nicolae Ceaușescu

Noms de la ciutat de Mallorca

Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lèntia durant el Baix Imperi.

Veure Mallorca і Noms de la ciutat de Mallorca

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Veure Mallorca і Normands

Nostra Paraula

Nostra Paraula és una publicació d'ideologia comunista editada a Palma des de 1931.

Veure Mallorca і Nostra Paraula

Nurag

Nurag Losa d'Abbasanta, de planta triangular. Els nurags (en sard nuraghe, nurake, nuraxi -pronunciat nuragi-, nuragu) són unes construccions de l'edat del bronze, exclusives de l'illa de Sardenya, que foren construïdes per una civilització a la qual han donat el nom: la nuràgica o Cultura dels nurags.

Veure Mallorca і Nurag

Obra Cultural Balear

L'Obra Cultural Balear o, de forma abreviada, OCB, és la institució cívica i cultural de més influència a les Illes Balears pel que fa a la promoció de la llengua catalana i la cultura pròpies del poble balear i defensar-ne el dret al ple autogovern.

Veure Mallorca і Obra Cultural Balear

Oceà Índic

L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.

Veure Mallorca і Oceà Índic

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Veure Mallorca і Oli

Oli d'oliva

L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Veure Mallorca і Oli d'oliva

Operació Bomsai

L'Operació Bomsai, que fou completament desestimada pel jutge per inconsistent on en l'escrit final de la fiscalia, deixen constancia de la falta de coneixement de la realitat legal vigent a l'estat. És una operació policial contra una presumpta trama de corrupció a l'empresa pública CAIB Patrimoni S.A.

Veure Mallorca і Operació Bomsai

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Veure Mallorca і Ovella

Pa amb oli

El pa amb oli és una de les preparacions més típiques de la cuina de les Illes Balears, de la cuina catalana en general.

Veure Mallorca і Pa amb oli

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Veure Mallorca і País Valencià

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Veure Mallorca і Països Baixos

Països nòrdics

El Consell Nòrdic, organització que aplega la majoria dels països nòrdics. Els països nòrdics, de vegades coneguts també com la regió nòrdica, conformen una regió de l'Europa del Nord integrada pels estats independents de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia i pels seus territoris associats (en particular les illes Fèroe, Groenlàndia i Åland).

Veure Mallorca і Països nòrdics

Pacte Autonòmic de 1977

El Pacte Autonòmic va ser un acord entre les forces polítiques de les Illes Balears, subscrit el 4 de juny de 1977, a través del qual els seus signants es comprometien a exigir el reconeixement dels drets i la identitat de les Illes Balears i a defensar el seu accés a un Estatut d'Autonomia.

Veure Mallorca і Pacte Autonòmic de 1977

Pacte Autonòmic de 1992

El Pacte Autonòmic de 1992, entre el PP i el PSOE, són els acords polítics entre aquestes dues formacions per definir el desenvolupament competencial de les comunitats autònomes de via lenta, entre les quals s'hi comptaven les Illes Balears.

Veure Mallorca і Pacte Autonòmic de 1992

Pacte de Madrid (1983)

El Pacte de Madrid de 1983 va ser l'acord establert el 30 de maig de 1983 entre Aliança Popular i Unió Mallorquina, en el despatx de Madrid del financer Carles March, per garantir la investidura com a primer president del Govern de les Illes Balears de Gabriel Cañellas i Fons.

Veure Mallorca і Pacte de Madrid (1983)

Palau de Marivent

Audiència del Rei Joan Carles a Gabriel Cañellas al palau. 1983 El Palau de Marivent és una construcció moderna situada a Cala Major, a Palma.

Veure Mallorca і Palau de Marivent

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Veure Mallorca і Palma

Panada

La panada és una pasta cuita normalment de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura.

Veure Mallorca і Panada

Pandèmia de grip de 1918

Morts per grip espanyola durant els anys 1918 i 1919. La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment greu, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Veure Mallorca і Pandèmia de grip de 1918

Panteó de Marins Il·lustres

El Panteó de Marins Il·lustres és un edifici d'estil neoclàssic, construït en el, situat dins del recinte de la Població militar de San Carlos, a San Fernando (Cadis), i on hi descansen les restes mortals de nombrosos marins espanyols.

Veure Mallorca і Panteó de Marins Il·lustres

Parc Natural de l'Albufera de Mallorca

Vista aèria de l'Albufera. Camaverda a l'Albufera. El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca és un parc natural situat al sud de la Badia d'Alcúdia, al nord de l'illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de Muro i Sa Pobla.

Veure Mallorca і Parc Natural de l'Albufera de Mallorca

Pariatge

Un pariatge (escrit també pareatge) és un condomini d'un territori entre dos senyors.

Veure Mallorca і Pariatge

Paritat interinsular

La paritat interinsular és la proposta d'organització territorial de les Illes Balears basada en una representació igualitària a les institucions comunes d'autogovern de les Balears entre les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, per una banda, i la de Mallorca, per l'altra.

Veure Mallorca і Paritat interinsular

Parlament de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears és segons l'Estatut la representació del poble de les illes.

Veure Mallorca і Parlament de les Illes Balears

Part Forana

Part Forana és el nom amb què es denomina tot el territori de Mallorca que no pertany a la ciutat de Mallorca (rebatejada a partir del amb el nom de Palma).

Veure Mallorca і Part Forana

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Veure Mallorca і Partit Comunista d'Espanya

Partit Popular de les Illes Balears

El Partit Popular de les Illes Balears (PPB) és la secció autonòmica del Partit Popular a les Illes Balears.

Veure Mallorca і Partit Popular de les Illes Balears

Partit Republicà de Centre

El Partit Republicà de Centre (PRC) és el nom que adoptà el Partit Liberal a les illes Balears a partir del 19 de maig de 1931.

Veure Mallorca і Partit Republicà de Centre

Partit Republicà Democràtic Federal

El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.

Veure Mallorca і Partit Republicà Democràtic Federal

Partit Republicà Federal de Mallorca

El Partit Republicà Federal de Mallorca va ser una formació política republicana de Mallorca apareguda el 1868 i que sota diverses formes arribà fins a 1936.

Veure Mallorca і Partit Republicà Federal de Mallorca

Partit Socialista de Mallorca-Entesa

El Partit Socialista de Mallorca-Entesa (acrònim PSM-Entesa, conegut també com a Partit Socialista de Mallorca) és un partit polític mallorquí d'ideologia socialista, ecologista i nacionalista.

Veure Mallorca і Partit Socialista de Mallorca-Entesa

Partit Socialista de Menorca

El Partit Socialista de Menorca va néixer per la fusió de dos partits d'esquerra: el Moviment Socialista de Menorca i el Moviment Federalista de Menorca el 1977.

Veure Mallorca і Partit Socialista de Menorca

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Veure Mallorca і Partit Socialista Obrer Espanyol

Pau Casesnoves

Pau Casesnoves (Inca, s.XV - Valladolid, 1523) fou un agermanat, síndic forà i cirurgià de professió.

Veure Mallorca і Pau Casesnoves

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).

Veure Mallorca і Pau d'Anagni

Pax Romana

Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).

Veure Mallorca і Pax Romana

Púnics

Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.

Veure Mallorca і Púnics

Pebre tendre

Flor de Capsicum baccatum de la varietat ''Bishop's crown'' cultivat a Barcelona El pebre tendre o pebre blanc (Capsicum baccatum) és una espècie de pebre cultivada a Mallorca.

Veure Mallorca і Pebre tendre

Pebrot morro de bou

Pebrot de morro de bou o pebrot vermell. Brot tendre de pebrot de morro de bou. Pebrot vermell o pebrot de morro de bou és la denominació habitual per a certes varietats de Capsicum annuum.

Veure Mallorca і Pebrot morro de bou

Peguera (Calvià)

Peguera és un nucli turístic i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.

Veure Mallorca і Peguera (Calvià)

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Veure Mallorca і Peixos

Pelegrinatge

Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.

Veure Mallorca і Pelegrinatge

Pell

Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.

Veure Mallorca і Pell

Pere Antoni Reus i Bordoy

Pere Reus i Bordoy (Felanitx, 1896 - Palma, 1938) va ser jutge, editor i polític felanitxer.

Veure Mallorca і Pere Antoni Reus i Bordoy

Pere Caro Sureda

Pere Caro i Sureda Valero Maça de Liçana, tercer marquès de la Romana (Palma 2 d'octubre 1761 - Cartaxo, Portugal 23 de gener de 1811), fou un militar mallorquí que destacà a les Guerres Napoleòniques.

Veure Mallorca і Pere Caro Sureda

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Veure Mallorca і Pere el Cerimoniós

Pere I d'Urgell

Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).

Veure Mallorca і Pere I d'Urgell

Perla

'''Perla''' dins una ostra Collaret de perles. Les perles són esferes fetes de nacre produïdes dins el cos tou dels mol·luscs, especialment en els bivalves, al voltant de partícules estranyes que ingressen al cos del animal.

Veure Mallorca і Perla

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Veure Mallorca і Perpinyà

Pesca

Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.

Veure Mallorca і Pesca

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Veure Mallorca і Pesta Negra

Pla de Mallorca

El Pla de Mallorca és una comarca mallorquina (segons la divisió comarcal proposada per Vicenç Maria Rosselló el 1964) al centre de Mallorca, i abasta els municipis centrals de l'illa.

Veure Mallorca і Pla de Mallorca

Platja

Platja a la península de Darss, Pomerània Occidental Platja de còdols a Veneçuela. Un noi jugant a la platja de Porto Covo (Portugal). Una platja o lido és una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones).

Veure Mallorca і Platja

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Veure Mallorca і Plini el Vell

Política de redreç de Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic La política de redreç o de redreçament del rei Ferran el Catòlic (1452-1516) és el conjunt de mesures impulsades per aquest monarca per tal de reactivar l'economia en els països de la Corona d'Aragó, reorganitzant l'administració, combatent les lluites entre faccions i, en general, augmentant el nivell d'intervenció del poder reial.

Veure Mallorca і Política de redreç de Ferran el Catòlic

Pollença

Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.

Veure Mallorca і Pollença

Pollencí (parlar)

El pollencí o parlar de Pollença és un parlar del català que és part del subdialecte mallorquí, del dialecte balear i del bloc oriental del català.

Veure Mallorca і Pollencí (parlar)

Pomponi Mela

Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.

Veure Mallorca і Pomponi Mela

Pont d'Inca

Imatge del campanar del Pont d'Inca El Pont d'Inca (col·loquialment es Pont d'Inca) és un nucli urbà del municipi de Marratxí, situat entre el Pla de na Tesa, Son Ametler, Son Rutlan i la Indioteria.

Veure Mallorca і Pont d'Inca

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Veure Mallorca і Porc

Port de Palma

El Port de Palma. El Port de Palma és el port principal de la dita ciutat i el més important de l'illa, i està format per un conjunt d'abrics naturals i artificials i d'instal·lacions per a l'embarcament i desembarcament de persones i mercaderies.

Veure Mallorca і Port de Palma

Port de Pollença

Vistes del Port de Pollença Vall de Bóquer i Port de Pollença des de l'aire Port esportiu Platja de Llenaire El Port de Pollença (El Moll, com el designen familiarment els seus habitants) és un poble costaner de l'illa de Mallorca, situat a l'extrem nord de la badia de Pollença i aproximadament a 6 quilòmetres de la vila de Pollença.

Veure Mallorca і Port de Pollença

Port de Sóller

Port de Sóller El tramvia a l'estació del Port El Port de Sóller és un port natural de la Serra de Tramuntana i un nucli de població turístic que pertany al municipi de Sóller, a Mallorca.

Veure Mallorca і Port de Sóller

Port de Sevilla

Vista general del Port de Sevilla des del pont de Los Remedios, amb el pont del V Centenari El port de Sevilla, situat a uns 80 km de l'oceà Atlàntic, és un dels pocs ports fluvials d'Espanya, ja que el riu Guadalquivir és navegable des de la seva desembocadura a Sanlúcar de Barrameda fins a la capital sevillana.

Veure Mallorca і Port de Sevilla

Portocristo

Platja d'es Port de Manacor Portocristo (escrit també Porto Cristo, i alternativament conegut pel seu nom històric, Port de Manacor) és una població costanera situat al llevant mallorquí; i forma part del municipi de Manacor.

Veure Mallorca і Portocristo

Pragmàtica

La pragmàtica és la part de la lingüística que estudia la llengua en relació amb el seu ús i les persones que en són usuàries, i se centra especialment en les característiques dels actes de parla, la dixi i les inferències.

Veure Mallorca і Pragmàtica

Prat de Sant Jordi

El Prat de Sant Jordi, anomenat també Pla de Sant Jordi i, antigament, Pla o Prat de Catí, és una zona de Mallorca que comprèn una plana d'uns 60 km² de superfície, i que s'estén entre la ciutat de Palma, el litoral i la plataforma vindoboniana del Pla de Mallorca.

Veure Mallorca і Prat de Sant Jordi

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Mallorca і Primera Guerra Mundial

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Veure Mallorca і Primera República Espanyola

Procopi de Cesarea

Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.

Veure Mallorca і Procopi de Cesarea

PSM-Entesa Nacionalista

PSM-Entesa Nacionalista (acrònim PSM-EN) és una federació de partits polítics illencs creada el 1998 i formada pel Partit Socialista de Mallorca-Entesa, el Partit Socialista de Menorca, l'Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa, els Independents d'Artà i l'Assemblea per Sant Joan.

Veure Mallorca і PSM-Entesa Nacionalista

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Veure Mallorca і Publi Corneli Escipió Africà Major

Puig de Galatzó

El Puig de Galatzó és un cim de 1.027 metres d'altura de la Serra de Tramuntana de Mallorca el cim del qual fa partió entre els termes de Puigpunyent, Estellencs i Calvià i les finques de Galatzó, Son Fortuny i Son Nét.

Veure Mallorca і Puig de Galatzó

Puig de Galdent

El puig de Galdent és una muntanya del massís de Randa, essent la situada més al nord-oest i més alta (419,48 m) de la serra de Galdent, situada entre els termes de Llucmajor i d'Algaida, a Mallorca.

Veure Mallorca і Puig de Galdent

Puig de l'Ofre

El Puig de Lofra, habitualment escrit Puig de l'Ofre (vegeu la secció sobre el nom) és un puig de Mallorca que té una altura de 1091 m i pertany al terme d'Escorca.

Veure Mallorca і Puig de l'Ofre

Puig de Massanella

El Puig de Maçanella o Puig de Massanella és el segon cim més alt de Mallorca, amb una altura de 1364 m. Pertany al municipi d'Escorca.

Veure Mallorca і Puig de Massanella

Puig de Randa

El puig de Randa o puig de Cura és la muntanya principal i que dona nom al massís de Randa de 543 m. Està situada entre els municipis d'Algaida i Llucmajor.

Veure Mallorca і Puig de Randa

Puig de Sant Salvador

El Puig de Sant Salvador, també conegut com el Puig de la Mare de Déu de Sant Salvador, es troba al terme municipal de Felanitx a l'Illa de Mallorca i té una altura de 509m.

Veure Mallorca і Puig de Sant Salvador

Puig del Teix

El Puig del Teix és una muntanya de Mallorca de 1064 metres d'altitud que pertany a la serra de Tramuntana.

Veure Mallorca і Puig del Teix

Puig dels Tossals Verds

El puig des Tossals Verds és un cim de Mallorca que té una altura de 1.115 m i que pertany al municipi d'Escorca.

Veure Mallorca і Puig dels Tossals Verds

Puig Major

El Puig Major és la muntanya més alta de l'illa de Mallorca i de totes les Illes Balears, amb una altitud de 1.436 m.

Veure Mallorca і Puig Major

Puig Tomir

El Puig Tomir o, senzillament, Tomir, és una muntanya de Mallorca que té una altura de 1104 m. Pertany al municipi d'Escorca.

Veure Mallorca і Puig Tomir

Punta de n'Amer

La Punta de n'Amer és una península de poca extensió (200ha) que està situada entre les platges de la Coma i Cala Millor, al Llevant de Mallorca.

Veure Mallorca і Punta de n'Amer

Quint Cecili Metel Baleàric

'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.

Veure Mallorca і Quint Cecili Metel Baleàric

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Veure Mallorca і Rafael del Riego

Rafael Nadal i Parera

és un jugador de tennis professional mallorquí.

Veure Mallorca і Rafael Nadal i Parera

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Veure Mallorca і Ramaderia

Ramón Franco y Bahamonde

Ramón Franco y Bahamonde (Ferrol, Galícia, 2 de febrer de 1896 - Mar Mediterrani, 28 d'octubre de 1938) fou un polític, militar i aviador espanyol.

Veure Mallorca і Ramón Franco y Bahamonde

Ramon Aguiló Munar

Ramon Aguiló Munar (3 de febrer de 1950) fou un polític mallorquí del PSIB.

Veure Mallorca і Ramon Aguiló Munar

Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster

Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster, de Vilallonga i Nét (Mallorca, 1627-1694), conegut pel sobrenom del Comte Mal, fou un noble i militar, segon comte de Santa Maria de Formiguera.

Veure Mallorca і Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Veure Mallorca і Ramon Casas i Carbó

Ramon II de Tortosa

Ramon II de Tortosa (Ramon de Montcada i de Tornamira) (?, 1188 - Portopí, Mallorca, 1229) va ser Senyor de Tortosa i participà en la Croada contra Al-Mayûrqa, morint a la Batalla de Portopí.

Veure Mallorca і Ramon II de Tortosa

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure Mallorca і Ramon Llull

Ràtzia

Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.

Veure Mallorca і Ràtzia

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Veure Mallorca і Regne de Castella

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Veure Mallorca і Regne de Mallorca

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Veure Mallorca і Regne Unit

Reial Audiència de Mallorca

La Reial Audiència de Mallorca fou una instància col·legiada d'exercici del poder judicial i de presa de decisions de govern en l'àmbit del Regne de Mallorca.

Veure Mallorca і Reial Audiència de Mallorca

Renda per capita

FMI (abril de 2018) La renda per capita, PIB per capita o ingrés per capita, és la relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un país i la seva quantitat d'habitants.

Veure Mallorca і Renda per capita

Renovación Española

Renovación Española va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el comte de Vallellano.

Veure Mallorca і Renovación Española

Repoblament de Mallorca

El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.

Veure Mallorca і Repoblament de Mallorca

Resposta als catalans

La Resposta als catalans és el nom que es dona al manifest a favor del procés de recuperació de la llengua i la cultura catalana a les Illes Balears i de la unió cultural amb les altres terres de llengua i cultura catalana, seguint l'impuls començat per la Renaixença i que, just després de la publicació del manifest, s'estroncà de manera violenta per la revolta espanyolista contra la República i la posterior dictadura de Francisco Franco.

Veure Mallorca і Resposta als catalans

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Veure Mallorca і Revolta de les Germanies

Revolta Forana

La Revolta Forana és la rebel·lió esdevinguda a Mallorca entre 1450 i 1453 quan la mà menor dels forans i els menestrals de la ciutat s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders.

Veure Mallorca і Revolta Forana

Romanització

La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.

Veure Mallorca і Romanització

Rosassa

La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.

Veure Mallorca і Rosassa

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Veure Mallorca і Rosselló

Rovelló

Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalanaEl rovelló, esclata-sang, pebràs, pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius 'que té llet' i sanguifluus 'que raja sang') és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a les illes Balears, Catalunya i el País Valencià.

Veure Mallorca і Rovelló

Rubiol

Rubiols dolços oberts, amb sucre en pols per sobre. '''Rubiol'''s (esquerra) i crespells (dreta) en un plat. El rubiol és una pasta típica de Mallorca i Menorca consistent en una peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular i amb un farcit dolç o salat.

Veure Mallorca і Rubiol

Sa Pobla

Sa Pobla o la Pobla, antigament també Uialfàs o la Pobla d'Uialfàs, és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Veure Mallorca і Sa Pobla

Saïm

catalana que es fa amb saïm El saïm o llard, anomenat també greis (a Girona), grei (a la Catalunya Nord), greix dolç (al Pallars), seu (a Menorca) o sagí (al País Valencià) és un greix d'origen animal obtingut per la fusió del sagí de porc.

Veure Mallorca і Saïm

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Veure Mallorca і Sanç I de Mallorca

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Veure Mallorca і Sant

Santa Margalida

Santa Margalida és una vila i municipi de Mallorca.

Veure Mallorca і Santa Margalida

Santa Maria del Camí

Santa Maria del Camí és una vila i municipi de Mallorca.

Veure Mallorca і Santa Maria del Camí

Santa Ponça

Santa Ponça és una urbanització turística i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.

Veure Mallorca і Santa Ponça

Santa Quitació

La Santa Quitació és el nom que pren la reivindicació de banda del moviment agermanat de Mallorca d'un nou règim fiscal que dugui a la redempció dels censals mitjançant el retorn als creditors censalistes del capital prestat, prioritzant aquesta acció sobre el pagament de pensions i interessos endarrerits.

Veure Mallorca і Santa Quitació

Santanyí

Santanyí és una vila i municipi de Mallorca, el més meridional de l'illa.

Veure Mallorca і Santanyí

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Veure Mallorca і Santiago Rusiñol i Prats

Santuari de Lluc

El santuari de Lluc és un monestir situat a Lluc, al terme d'Escorca (Mallorca).

Veure Mallorca і Santuari de Lluc

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Veure Mallorca і Saragossa

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Mallorca і Sardenya

Sóller

Sóller (pronunciat Sólla) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca.

Veure Mallorca і Sóller

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Veure Mallorca і Sector terciari

Senyoria d'Omeladès

La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Veure Mallorca і Senyoria d'Omeladès

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Veure Mallorca і Senyoria de Montpeller

Serra d'Alfàbia

La Serra d'Alfàbia és una serra de Mallorca que forma part de la Serra de Tramuntana.

Veure Mallorca і Serra d'Alfàbia

Serra de Tramuntana

Localització de la serra de Tramuntana El puig Major, el cim més alt de la serra de Tramuntana. La serra de Tramuntana és una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminació probable del sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d'Eivissa).

Veure Mallorca і Serra de Tramuntana

Serra de Tramuntana (comarca)

La Serra de Tramuntana és una comarca que ocupa la part nord-occidental de l'illa de Mallorca.

Veure Mallorca і Serra de Tramuntana (comarca)

Serres de Llevant

Les Serres de Llevant o Serra de Llevant és una alineació muntanyosa de Mallorca orientada de nord nord-est (Cap de Ferrutx) a sud sud-oest (cap de Ses Salines), que es prolonga per l'arxipèlag de Cabrera i constitueix l'extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.

Veure Mallorca і Serres de Llevant

Serveis Ferroviaris de Mallorca

Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) és una empresa pública, creada l'any 1994, que s'encarrega de l'explotació de les línies de ferrocarril de via estreta de Mallorca, tret del Ferrocarril de Sóller.

Veure Mallorca і Serveis Ferroviaris de Mallorca

Servi Maure Honorat

XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).

Veure Mallorca і Servi Maure Honorat

Ses Salines

Salines de sa Vall ''Talaia Joana'' Les Salines (col·loquialment ses Salines), antigament les Salines de Santanyí, és una vila i municipi mallorquí pertanyent a la comarca del Migjorn, fronterer de Campos i Santanyí.

Veure Mallorca і Ses Salines

Seta

Seta o Sète és una ciutat occitana del Llenguadoc, del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Veure Mallorca і Seta

Sever de Menorca

Sever de Menorca, en llatí Severus, (Iamona, -) fou bisbe de Menorca al començament del.

Veure Mallorca і Sever de Menorca

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Veure Mallorca і Sevilla

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Mallorca і Sicília

Simó Ballester

Simó Ballester àlies Tort (Manacor ??? - Palma 1457) va ser un dels cabdills de la Revolta Forana mallorquina (1450-1453).

Veure Mallorca і Simó Ballester

Sindicat de Fora

El Sindicat de Fora fou una institució pròpia del règim foral mallorquí que representava els pobles de la Part Forana al Gran i General Consell.

Veure Mallorca і Sindicat de Fora

Sobrassada

La sobrassada és un embotit cru fet amb carn i xulla (cansalada) de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.

Veure Mallorca і Sobrassada

Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País

La Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (SEMAP) va ser una institució cultural i econòmica creada a Palma el setembre de 1778, per recomanació del rei Carles III.

Veure Mallorca і Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País

Sofia de Grècia

Sofia de Grècia i Dinamarca (Psikhikó, Atenes, 2 de novembre de 1938), casada amb Joan Carles I d'Espanya, va ser la consort del rei d'Espanya de 1975 fins al 2014, moment en què el seu marit abdicà la Corona espanyola, tot i que actualment manté la denominació de reina.

Veure Mallorca і Sofia de Grècia

Solleric (parlar)

El solleric és un parlar del català que és part del subdialecte mallorquí, del dialecte balear i del bloc oriental del català.

Veure Mallorca і Solleric (parlar)

Son Oms

Son Oms és una antiga possessió situada al terme municipal de Palma, Mallorca, al barri de l'aeroport, al districte de Llevant, vora el camí de Muntanya Sa Torre-Es Teix.

Veure Mallorca і Son Oms

Son Servera

Son Servera, escrit també Son Cervera, és una vila i municipi mallorquí situat al nord-est de l'illa, pertanyent a la comarca de Llevant.

Veure Mallorca і Son Servera

Sopes

Plat de sopes mallorquines Les sopes, sopes seques o sopes mallorquines són un plat típic de Mallorca fet a base de brou de verdures i llesques fines de pa moreno sec.

Veure Mallorca і Sopes

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Veure Mallorca і Suïssa

Sucursalisme

El Sucursalisme és el nom que es dona a la pràctica política pròpia de les seccions provincials o regionals dels partits polítics espanyols centralitzats.

Veure Mallorca і Sucursalisme

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Veure Mallorca і Sueus

Sufragi masculí

El sufragi masculí va ser un estat en l'evolució de la democràcia que es va situar, en alguns casos, entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes (renda, estat civil, nivell d'instrucció o pertinença a una classe social), i el sufragi universal.

Veure Mallorca і Sufragi masculí

Sufragi universal

El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.

Veure Mallorca і Sufragi universal

Talaia Freda

El Puig de la Talaia Freda o, simplement, la Talaia Freda, amb els seus 562 metres, és la muntanya més alta de les Serres de Llevant, està situada al municipi d'Artà i forma part de la Serra Artana.

Veure Mallorca і Talaia Freda

Talaiot

'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.

Veure Mallorca і Talaiot

Taperera

La taperera (Capparis spinosa L.) és una espècie de planta de la família de les caparàcies.

Veure Mallorca і Taperera

Tàxon vivent

En biologia, un tàxon vivent és un tàxon (espècies, gèneres, famílies, etc.) que encara existeix avui en dia, és a dir, que tenen exemplars vius.

Veure Mallorca і Tàxon vivent

Teixit (tèxtil)

Teixit de jute. Rotllos de tela tenyida, d'Alemanya. Camp de cànem als Estats Units, subvencionat pel Govern nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per a la campanya «Cànem per la victòria» (1942). El teixit o la tela és un producte tèxtil resultat de teixir fils, filaments o fibres.

Veure Mallorca і Teixit (tèxtil)

Tenerife

Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.

Veure Mallorca і Tenerife

Tennis

Roland Garros El tennis és un esport de pilota en què s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar.

Veure Mallorca і Tennis

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Veure Mallorca і Teologia

Tinent general

Tinent general o general de divisió és un grau militar emprat en diversos països.

Veure Mallorca і Tinent general

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Veure Mallorca і Titus Livi

Tombet

El tombet també és un plat típic de Mallorca molt similar a la samfaina.

Veure Mallorca і Tombet

Topònims balears preromans

La toponímia preromana balear és la formada pel conjunt de noms de lloc als quals se'ls pressuposa un origen anterior a la integració de les Illes Balears i Pitiüses dins el món romà (123 aC).

Veure Mallorca і Topònims balears preromans

Tord comú

El tord comú o tord, tord blanc, tord blancel i tord blanc gros a les Balears (Turdus philomelos) és un ocell túrdid que habita gran part d'Euràsia.

Veure Mallorca і Tord comú

Tractament Integrat de Llengües

Tractament Integrat de Llengües El Tractament Integrat de Llengües o TIL (conegut popularment com el decret del trilingüisme) és un marc jurídic pel qual es regula la llengua a usar als centres docents no universitaris de les Illes Balears.

Veure Mallorca і Tractament Integrat de Llengües

Tractat d'Argelers

El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.

Veure Mallorca і Tractat d'Argelers

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Veure Mallorca і Tractat d'Utrecht

Tradicionalisme

Revista La Tradició Catalana amb el retrat del bisbe de Vic Josep Morgades i Gili, reconstructor del Monestir de Ripoll i la tomba de Guifré el PilósEl tradicionalisme és, en la història de la filosofia, la tendència a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la història que cal valorar, respectar i defensar.

Veure Mallorca і Tradicionalisme

Trasmediterránea

La Companyia Transmediterrània és una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim de persones i de mercaderies en trajectes regulars per ferri.

Veure Mallorca і Trasmediterránea

Trempó

El trempó és una plat típic d'estiu de Mallorca.

Veure Mallorca і Trempó

Tucis

Tucis (o tal vegada Tuci), pronunciat, fou un municipi romà de dret llatí de l'illa de Mallorca, documentat principalment en un passatge de Plini el Vell i de situació exacta desconeguda.

Veure Mallorca і Tucis

Turisme rural

Casa rural de Lituània. El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menys de 1.000 o 2.000 habitants) o fora del nucli urbà en localitats d'una mida més gran.

Veure Mallorca і Turisme rural

Unió Mallorquina

Unió Mallorquina (UM) fou un partit polític, nacionalista de caràcter centrista i ideologia liberal, mallorquí.

Veure Mallorca і Unió Mallorquina

Unió Obrera Balear

La Unió Obrera Balear va ser una organització obrera apareguda a la ciutat de Mallorca el 1881.

Veure Mallorca і Unió Obrera Balear

Unió Republicana (1934)

La Unió Republicana o Partido de Unión Republicana fou un partit polític espanyol sorgit després de la fusió, al setembre de 1934, de diversos grups radicals: el Partit Radical Demòcrata de Diego Martínez Barrio, escindit el 16 de maig d'aquest mateix any del Partit Radical de Lerroux en protesta pel seu acostament a la CEDA; l'Esquerra Radical-Socialista de Joan Botella Asensi, escindida del PRS; i l'ala dreta del Partit Radical Socialista, liderat per Félix Gordón Ordás.

Veure Mallorca і Unió Republicana (1934)

Unión Patriótica

Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.

Veure Mallorca і Unión Patriótica

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Veure Mallorca і Universitat de Barcelona

Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca

El Decret de Nova Planta va suprimir la institució de la Universitat. La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca és el terme amb el que, durant l'edat mitjana i moderna, es denominà a tota la població de ple dret de Mallorca, inclosos els habitants de terres de senyoriu, però generalment i segons el context, solia indicar el conjunt d'institucions del regne que la representava.

Veure Mallorca і Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca

Universitat de les Illes Balears

La Universitat de les Illes Balears o UIB és la universitat pública de les Illes Balears.

Veure Mallorca і Universitat de les Illes Balears

Vaga Nacional Pacífica de 1959

La Vaga Nacional Pacífica de 1959 va ser una vaga general convocada a tot l'estat espanyol el 18 de juny de 1959.

Veure Mallorca і Vaga Nacional Pacífica de 1959

Vaixell

Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.

Veure Mallorca і Vaixell

Vaixell Jaume I (1911-1967)

El vaixell Jaume I, amb nom oficial Rey Jaime I, va ser un vapor construït a les drassanes de Sestri Ponente de Gènova per a la companyia Isleña Marítima, per a cobrir la línia Palma-Barcelona.

Veure Mallorca і Vaixell Jaume I (1911-1967)

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Mallorca і València

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Veure Mallorca і Vàndals

Verguisme

El verguisme (algun cop també anomenat marquisme) és un corrent polític aparegut a Mallorca a partir de 1917 i liderat per Joan March Ordinas, anomenat "Verga".

Veure Mallorca і Verguisme

Vescomtat de Vallespir

El vescomtat de Vallespir, després vescomtat de Castellnou, fou una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló.

Veure Mallorca і Vescomtat de Vallespir

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Veure Mallorca і Vi

Vi de la terra Mallorca

El Vi de la terra Mallorca és una indicació geogràfica pels vins amb la menció tradicional vi de la terra produïts a l'illa de Mallorca, com a complement de l'àrea que constitueix el Vi de la terra Serra de Tramuntana-Costa Nord.

Veure Mallorca і Vi de la terra Mallorca

Vicenç Mut i Armengol

Vicenç Mut i Armengol (Palma, 1614 - 1687), va ser astrònom, historiador, enginyer i militar.

Veure Mallorca і Vicenç Mut i Armengol

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Veure Mallorca і Vinya

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Mallorca і Visigots

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Veure Mallorca і Worms

Xarel·lo

El xarel·lo és una varietat de cep blanca, originària del Penedès, fruit de l'encreuament de la varietat andalusa hebén i de la varietat francesa brustiano faux.

Veure Mallorca і Xarel·lo

Xuaip

Xuaip de Xivert és l'apel·lació amb què es coneix a les fonts cristianes el cabdill no identificat dels mayurquins en els temps de la Croada contra Al-Mayûrqa.

Veure Mallorca і Xuaip

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Veure Mallorca і Xuetes

Yahya ibn Ghàniya

Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.

Veure Mallorca і Yahya ibn Ghàniya

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Mallorca і 1 de gener

1348

s.

Veure Mallorca і 1348

1361

El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.

Veure Mallorca і 1361

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Veure Mallorca і 1375

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Mallorca і 1405

1450

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Mallorca і 1450

1679

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Mallorca і 1679

1691

;Països Catalans.

Veure Mallorca і 1691

1706

;Països Catalans.

Veure Mallorca і 1706

1715

;Països Catalans.

Veure Mallorca і 1715

1798

;Països Catalans.

Veure Mallorca і 1798

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Veure Mallorca і 1808

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Veure Mallorca і 1812

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Veure Mallorca і 1814

1868

;Països Catalans.

Veure Mallorca і 1868

1874

;Països Catalans.

Veure Mallorca і 1874

1887

;Països Catalans.

Veure Mallorca і 1887

1891

;Països Catalans.

Veure Mallorca і 1891

1900

;Països Catalans.

Veure Mallorca і 1900

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Veure Mallorca і 1965

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Veure Mallorca і 1973

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure Mallorca і 1979

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Veure Mallorca і 1980

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Veure Mallorca і 1994

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Veure Mallorca і 2000

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Veure Mallorca і 2011

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Veure Mallorca і 2015

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Veure Mallorca і 31 de desembre

Vegeu també

Illes de les Illes Balears

• Cabrera
• Dragonera
• Eivissa
• Formentera
• Gimnèsies
• Mallorca
• Menorca
• Pitiüses
• S'Espalmador

També conegut com Balear Major, Illa de Mallorca, Maiorica, Mallorques, Mallorquines, Mallorquins, Poble mallorquí.

, Associació Internacional de Treballadors, Associació per la Cultura de Mallorca, Astrònom, Ateneu Obrer Mallorquí, August, Aurora Patriótica Mallorquina, Aurora Picornell Femenias, Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931, Avió, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Àustria, Badia de Palma, Baleària, Balma de Son Matge, Banc Agrari de Balears, Banc Agrícola i Comercial, Banc de Crèdit Balear, Banc de Sóller, Banca March, Banco Popular Español, Barcelona, Bartomeu Llull, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Basílica de Cas Frares, Basílica de sa Carrotja, Basílica de Son Fadrinet, Basílica de Son Peretó, Batalla d'Agrigent, Batalla de Cannes, Batalla de Rafal Garcés (1522), Batalla de Son Fornari, Batalla de Zama, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Ticino, Batre, Bócor, Beat, Bec de Ferrutx, Benelux, Berenguer d'Oms i de Santapau, Bernat de Santa Eugènia de Berga, Bernat Marquès i Rullan, Bernat Nadal i Crespí, Bijuteria, Bilbao, Binissalem, Blat, Bloc Popular Antifeixista, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Bonaventura Serra i Ferragut, Botifarra, Botifarró, Bous de Costitx, Bunyola, Cabell d'àngel (dolç), Cabrera, Cabrit i Bassa, Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, Calçat, Califòrnia, Call, Callet, Calvià, Camallot, Campos, CAMPSA, Can Mir (Palma), Canamunt i Canavall, Candice Bergen, Canvi Mallorquí, Capdepera, Capitalisme, Carabassat, Carladès, Carlemany, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carnaval, Carta de Franquesa de Mallorca, Cartagena, Cartago, Cartografia, Cas Bitel 2, Cas Can Domenge, Cas CDEIB, Cas Palma Arena, Cas Peatge, Cas Pla Territorial de Mallorca, Cas Son Oms, Casa del Poble de Palma, Castell d'Alaró, Castell de Bellver, Castell de Bendinat, Castell de Santueri, Castell del Rei (Pollença), Català, Català balear, Català oriental, Catedral de Mallorca, Catolicisme, Cavaller, Cítric, Còrsega, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Centre Autonomista de Mallorca, Centre Federal de Societats Obreres de Palma, Centre Regionalista de Mallorca, Ceràmica, Ciclisme, Científic, Ciutat, Claudi Ptolemeu, Climent X, Clovis Dardentor, Coalició Popular, Coalició Republicano-Socialista, Cobertor, Coca de recapte, Coca de trempó, Cocarroi, Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència, Colla de Selva, Colonya Caixa Pollença, Comarca, Comarques de Mallorca, Comissió dels Onze, Comissions Obreres, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Composició (Germanies), Compromís de Casp, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat del Rosselló, Comunió Tradicionalista, Conca oriental de la mar Mediterrània, Concòrdia de Barcelona, Concentració Republicana, Conciliació Liberal, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Confitura, Conquesta de Mallorca, Consell, Consell de Castella, Consell General Interinsular, Consell Insular de Mallorca, Consenci, Consolat de Mar (Mallorca), Constantí, Constantinoble, Constitució Espanyola de 1812, Contracte Sant, Convent de Sant Domingo de Palma, Cornadors, Corona d'Aragó, Corsarisme balear, Corts de Cadis, Cos de carrabiners de costes i fronteres, Cotlliure, Cova, Crac del 29, Crèdit Felanitxer, Creixement de la població, Crespell (Mallorca), Cresques Abraham, Cristòfol Soler i Cladera, Cristianisme, Cronografia del 354, Cunerisme, Dámaso Berenguer y Fusté, Dénia, Decrets de Nova Planta, Denominació d'origen, Denominació d'Origen Binissalem, Denominació d'Origen Pla i Llevant, Desembarcament de Mallorca, Desnonament, Diada per l'Autonomia, Diari de Buja, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia Trastàmara, Dioclecià, Diodor de Sicília, Diputació, Dolores Ibárruri Gómez, Dragonera, Ecotaxa, Edicte de Milà, Eivissa, Eivissa (municipi), El Obrero (Mallorca), El Raiguer, Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011, Eleccions generals espanyoles de 1869, Eleccions generals espanyoles de 1931, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1982, Elisabet de Mallorca, Embotit, Emili Darder i Cànaves, Empordà, Endemisme, Enginyeria militar, Ensaïmada, Epítet, Epidèmia, Es Trenc, Escorca, Escriptor, Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx, Església de Sant Blai de Campos, Església de Sant Miquel de Campanet, Església de Sant Pere d'Escorca, Espanya, Esporles, Esquerra Republicana Balear, Estats Units d'Amèrica, Estrabó, Estudi General Lul·lià, Eustaci de Tessalònica, Extinció, Falange Española, Fauna, Federació de Societats Obreres de Balears, Federació Socialista Balear, Felanitx, Felip V d'Espanya, Felipe González Márquez, Fenicis, Ferran el Catòlic, Ferran Pou i Moreno, Ferran VI d'Espanya, Ferrocarril de Sóller, Feve, Fideïcomís, Fil·loxera de la vinya, Filosofia, Flandes, Flora, Focea, Fogatge, Folklore, Foner balear, Formatge, Formentera, França, Francesc Antich Oliver, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francesc Garau, Francesc Julià i Perelló, Francesc Marçal, Francesc Roca i Hernández, Francesc Tomàs Oliver, Francina Armengol Socías, Francisco Antonio de la Portilla, Francisco Garrido de la Vega, Francisco Miguel de Pueyo, Frit mallorquí, Front Únic Antimonàrquic, Front popular, Gabriel Cañellas i Fons, Gai Terenci Varró, Garrí, Gastronomia de Mallorca, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gènova, Generalitat, George Sand, Germànics, Germán Gamazo y Calvo, GESA, Gimnèsies, Govern de les Illes Balears, Gran i General Consell, Grand Hotel, Grandi Navi Veloci, Grècia, Gregori el Gran, Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, Guerra d'Independència de Cuba, Guillem Gayà Nicolau, Guillem II de Montcada i de Bearn, Guillem Timoner Obrador, Guium, Hanníbal Barca (247 aC), Hipòlit de Roma, Hipercorrecció, Hispània, Hispània Tarraconense, Historiador, Hotel Formentor, Hug d'Anglesola, Humitat, Ibn Khaldun, Illa, Illes Balears, Illes Canàries, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Inca (Mallorca), Indústria, Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Inquisició, Insaculació, Instador del poble i del bé comú, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Instituto Nacional de Industria, Iodització, Irlanda, Isidor de Sevilla, Islam, Issam al-Khawlaní, Itàlia, Jaciment romà de Can Maiol, Jaciment romà de sa Mesquida, Jaciment romà de Son Joan Jaume, Jafudà Cresques, Jaume Bauzà Far, Jaume Cadell, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Garcia i Obrador, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Jaume Joan de Berga i de Sales, Jaume Matas i Palou, Jeroni Albertí i Picornell, Joan Albertí i Moll, Joan Antoni Poch i Goicoetxea, Joan Carles I d'Espanya, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Crespí, Joan d'Eimeric i Saplana, Joan el Caçador, Joan March i Ordinas, Joan Mas Verd, Joan Prim i Prats, Joan Zonaràs, Joanot Colom, Joieria, José Luis Rodríguez Zapatero, José María Gil-Robles y Quiñones, José Ramón Bauzá Díaz, Josep Galceran de Cartellà, Josep Quint Zaforteza i Amat, Josep Teodor Canet Menéndez, Joventuts Socialistes Unificades, Juan Bautista Topete, Juan Díaz de la Guerra, Jueus mallorquins, Jules Verne, Juníper Serra, Junta Suprema Central, Junta Suprema de Govern de les Balears, Jurat popular, Juz (administració), Juz' d'Inkan, Juz' de Muruh, L'Arenal, L'Espurna (Mallorca), La Aurora, La Porrassa, La Roqueta (publicació), Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla, Lingüista, Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, Llei de Responsabilitats Polítiques, Lleis Palatines, Llevant (Mallorca), Llibre del Repartiment, Llibre del Repartiment de Mallorca, Llibre dels fets, Lloctinent general, Llorenç Bisbal i Barceló, Lluís Alemany Pujol, Lluís Martí i Ximenis, Llucmajor, Luci Anneu Flor, Maó, Madina Mayurqa, Madrid, Magaluf, Magrib, Mallorca, Mallorquí, Mallorquinisme, Malvasia, Manacor, Mancomunitat de Tramuntana, Mancomunitat Pla de Mallorca, Mancomunitats de Mallorca, Mandonguilla, Manto negre, Manuel Azaña Díaz, Manuel Goded Llopis, Manuel Godoy, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mare de Déu de Lluc, Maria Antònia Munar i Riutort, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Marià de Quintana i Ramon, Marisc, Marratxí, Marroc, Martí l'Humà, Mascarat, Massís de Randa, Matança del porc, Mató, Mauritània, Mauritània Segona, Menorca, Mercenari, Mesa Democràtica de Balears, Mesquita, Metro de Palma, Michael Caine, Michel Sittow, Migjorn (Mallorca), Miguel de Gurrea y Cerdan, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Mil·lenni II aC, Mineria, Minorica, Miquel Gaietà Soler i Rabassa, Missatge als mallorquins, Missioner, Misticisme, Moble, Moviment obrer, Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla, Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí, Muhàmmad ibn Ghàniya, Mujàhid, Muro (Mallorca), Museu d'Història de Manacor, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Mussola mediterrània, Na Guardis, Necròpolis de la Carroja, Nicolae Ceaușescu, Noms de la ciutat de Mallorca, Normands, Nostra Paraula, Nurag, Obra Cultural Balear, Oceà Índic, Oli, Oli d'oliva, Operació Bomsai, Ovella, Pa amb oli, País Valencià, Països Baixos, Països nòrdics, Pacte Autonòmic de 1977, Pacte Autonòmic de 1992, Pacte de Madrid (1983), Palau de Marivent, Palma, Panada, Pandèmia de grip de 1918, Panteó de Marins Il·lustres, Parc Natural de l'Albufera de Mallorca, Pariatge, Paritat interinsular, Parlament de les Illes Balears, Part Forana, Partit Comunista d'Espanya, Partit Popular de les Illes Balears, Partit Republicà de Centre, Partit Republicà Democràtic Federal, Partit Republicà Federal de Mallorca, Partit Socialista de Mallorca-Entesa, Partit Socialista de Menorca, Partit Socialista Obrer Espanyol, Pau Casesnoves, Pau d'Anagni, Pax Romana, Púnics, Pebre tendre, Pebrot morro de bou, Peguera (Calvià), Peixos, Pelegrinatge, Pell, Pere Antoni Reus i Bordoy, Pere Caro Sureda, Pere el Cerimoniós, Pere I d'Urgell, Perla, Perpinyà, Pesca, Pesta Negra, Pla de Mallorca, Platja, Plini el Vell, Política de redreç de Ferran el Catòlic, Pollença, Pollencí (parlar), Pomponi Mela, Pont d'Inca, Porc, Port de Palma, Port de Pollença, Port de Sóller, Port de Sevilla, Portocristo, Pragmàtica, Prat de Sant Jordi, Primera Guerra Mundial, Primera República Espanyola, Procopi de Cesarea, PSM-Entesa Nacionalista, Publi Corneli Escipió Africà Major, Puig de Galatzó, Puig de Galdent, Puig de l'Ofre, Puig de Massanella, Puig de Randa, Puig de Sant Salvador, Puig del Teix, Puig dels Tossals Verds, Puig Major, Puig Tomir, Punta de n'Amer, Quint Cecili Metel Baleàric, Rafael del Riego, Rafael Nadal i Parera, Ramaderia, Ramón Franco y Bahamonde, Ramon Aguiló Munar, Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster, Ramon Casas i Carbó, Ramon II de Tortosa, Ramon Llull, Ràtzia, Regne de Castella, Regne de Mallorca, Regne Unit, Reial Audiència de Mallorca, Renda per capita, Renovación Española, Repoblament de Mallorca, Resposta als catalans, Revolta de les Germanies, Revolta Forana, Romanització, Rosassa, Rosselló, Rovelló, Rubiol, Sa Pobla, Saïm, Sanç I de Mallorca, Sant, Santa Margalida, Santa Maria del Camí, Santa Ponça, Santa Quitació, Santanyí, Santiago Rusiñol i Prats, Santuari de Lluc, Saragossa, Sardenya, Sóller, Sector terciari, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Serra d'Alfàbia, Serra de Tramuntana, Serra de Tramuntana (comarca), Serres de Llevant, Serveis Ferroviaris de Mallorca, Servi Maure Honorat, Ses Salines, Seta, Sever de Menorca, Sevilla, Sicília, Simó Ballester, Sindicat de Fora, Sobrassada, Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, Sofia de Grècia, Solleric (parlar), Son Oms, Son Servera, Sopes, Suïssa, Sucursalisme, Sueus, Sufragi masculí, Sufragi universal, Talaia Freda, Talaiot, Taperera, Tàxon vivent, Teixit (tèxtil), Tenerife, Tennis, Teologia, Tinent general, Titus Livi, Tombet, Topònims balears preromans, Tord comú, Tractament Integrat de Llengües, Tractat d'Argelers, Tractat d'Utrecht, Tradicionalisme, Trasmediterránea, Trempó, Tucis, Turisme rural, Unió Mallorquina, Unió Obrera Balear, Unió Republicana (1934), Unión Patriótica, Universitat de Barcelona, Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, Universitat de les Illes Balears, Vaga Nacional Pacífica de 1959, Vaixell, Vaixell Jaume I (1911-1967), València, Vàndals, Verguisme, Vescomtat de Vallespir, Vi, Vi de la terra Mallorca, Vicenç Mut i Armengol, Vinya, Visigots, Worms, Xarel·lo, Xuaip, Xuetes, Yahya ibn Ghàniya, 1 de gener, 1348, 1361, 1375, 1405, 1450, 1679, 1691, 1706, 1715, 1798, 1808, 1812, 1814, 1868, 1874, 1887, 1891, 1900, 1965, 1973, 1979, 1980, 1994, 2000, 2011, 2015, 31 de desembre.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat