Similituds entre Lupercals і Luperci
Lupercals і Luperci tenen 9 coses en comú (en Uniopèdia): August, Faune, Gens Fàbia, Gens Quintília, Juli Cèsar, Luperc (divinitat), Marc Antoni, Palatí, Ròmul i Rem.
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Lupercals · August і Luperci ·
Faune
En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.
Faune і Lupercals · Faune і Luperci ·
Gens Fàbia
Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.
Gens Fàbia і Lupercals · Gens Fàbia і Luperci ·
Gens Quintília
La gens Quintília (en gens Quintilia) va ser una gens romana d'origen patrici, també anomenada Quinctília, que posteriorment va perdre la lletra "c".
Gens Quintília і Lupercals · Gens Quintília і Luperci ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Juli Cèsar і Lupercals · Juli Cèsar і Luperci ·
Luperc (divinitat)
Luperc (en llatí Lupercus) era una antiga divinitat romana venerada pels pastors com a protectora dels ramats contra els llops i al mateix temps promotora de la fertilitat de les ovelles, pel que també va ser anomenat Inuus (déu dels pastors) o. Els romans van identificar aquesta divinitat amb el deu arcadi Pan, i més tard va acabar fusionat amb el déu Faune.
Luperc (divinitat) і Lupercals · Luperc (divinitat) і Luperci ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Lupercals і Marc Antoni · Luperci і Marc Antoni ·
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Lupercals і Palatí · Luperci і Palatí ·
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Lupercals і Luperci
- Què tenen en comú Lupercals і Luperci
- Semblances entre Lupercals і Luperci
Comparació entre Lupercals і Luperci
Lupercals té 36 relacions, mentre que Luperci té 10. Com que tenen en comú 9, l'índex de Jaccard és 19.57% = 9 / (36 + 10).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Lupercals і Luperci. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: