Accés més ràpid que el navegador!
250 les relacions: Albert Lebrun, Alemany, Alemanya, Alsàcia, Arnulf de Caríntia, Émile Durkheim, Émile Friant, Émile Gallé, Batalla de Crécy, Batalla de Nancy, Bèlgica, Bernard-Marie Koltès, Brunó de Colònia, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles I de Borgonya, Carles II de Lorena, Carles IV de Lorena, Charles Hermite, Charles Messier, Colònia (Alemanya), Comtat d'Anjou, Comtat d'Holanda, Cristina, Dinamarca, Ducat d'Alta Lorena, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Bar, Ducat de Brabant, Ducat de Lorena, Edmond Laguerre, Enciclopèdia Espasa, Erckmann-Chatrian, Escalda, Estanislau I de Polònia, Felip III de Borgonya, Ferri II de Vaudémont, Flandes, Forbach, França Lliure, Franc Comtat, Francès, Francònia, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frísia, Frederic I d'Alta Lorena, Georges Darmois, Gerard I de Lorena, Gerberga, Giulio Raimondo Mazzarino, ..., Gran Ducat de Toscana, Gran Est, Guerra de Borgonya, Guerra de Successió de Polònia, Guerra dels Trenta Anys, Hainaut, Henri Grégoire, Henri Poincaré, Hubert Curien, Imperi, Isabel de Lorena, Jacques Callot, Jean-François Pilâtre de Rozier, Jean-Victor Poncelet, Jerusalem, Joana d'Arc, Jules Bastien-Lepage, Jules Ferry, Lleó IX, Lluís el Germànic, Lluís el Tartamut, Lluís III de França, Lluís XIII de França, Lorenès, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Louis Antoine de Poirot, Luxemburg, Maria Teresa I d'Àustria, Marie Marvingt, Maurice Barrès, Metz, Michel François Platini, Mosa, Mosel·la, Nancy, Nazisme, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Oxford University Press, Partit Socialista (França), Patricia Kaas, Pau de Westfàlia, Paul Émile Debraux, Paul Verlaine, Polònia, Producte interior brut, Raymond Poincaré, Regió francesa, Regne de França, Renat I, Renat II de Lorena, Renània-Palatinat, Rin, Rodolf II de Borgonya, Saarland, Toul, Tractat de Frankfurt, Tractat de Meerssen, Tractat de Nimega, Tractat de Rijswijk, Tractat de Viena (1738), Tractat dels Pirineus, Valònia, Verdun (Mosa), Xampanya-Ardenes, Zuentibold, 1002, 1012, 1014, 1023, 1033, 1044, 1048, 1054, 1065, 1088, 1100, 1155, 1186, 1235, 13 de març, 1304, 1306, 1346, 1404, 1405, 1412, 1428, 1429, 1431, 1437, 1475, 1477, 1480, 1483, 1508, 1545, 1552, 1559, 1592, 1600, 1608, 1635, 1659, 1670, 1678, 1682, 1697, 1729, 1730, 1733, 1738, 1750, 1754, 1757, 1770, 1774, 1785, 1788, 1801, 1817, 1822, 1826, 1828, 1831, 1832, 1834, 1835, 1838, 1844, 1846, 1848, 1853, 1854, 1856, 1858, 1859, 1860, 1862, 1863, 1864, 1865, 1867, 1870, 1871, 1875, 1884, 1886, 1890, 1893, 1896, 1899, 1901, 1904, 1909, 1912, 1917, 1922, 1923, 1924, 1925, 1926, 1929, 1930, 1932, 1933, 1934, 1936, 1937, 1939, 1943, 1947, 1948, 1950, 1953, 1956, 1959, 1960, 1963, 1966, 1988, 1989, 2005, 2006, 855, 869, 870, 879, 895, 900, 911, 921, 923, 939, 944, 953, 954, 964, 965, 976. Ampliar l'índex (200 més) »
Albert Lebrun
Albert Lebrun (Mercy-le-Haut, 29 d'agost de 1871 - París, 6 de març de 1950) fou un polític francès, President de la República francesa del 1932 al 1940, el darrer president de la Tercera República.
Nou!!: Lorena і Albert Lebrun · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Lorena і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Lorena і Alemanya · Veure més »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Lorena і Alsàcia · Veure més »
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Lorena і Arnulf de Caríntia · Veure més »
Émile Durkheim
David Émile Durkheim (Épinal, Lorena, França, 15 d'abril del 1858 - París, 15 de novembre de 1917) va ser un sociòleg i antropòleg jueu francès.
Nou!!: Lorena і Émile Durkheim · Veure més »
Émile Friant
''Autorretrat'', 1893 Émile Friant (16 d'abril de 1863 - 6 de juny de 1932) va ser un pintor realista francès, que va ser professor d'art de l'École des Beaux-Arts de París.
Nou!!: Lorena і Émile Friant · Veure més »
Émile Gallé
Émile Gallé (Nancy, 4 de maig de 1846 - 23 de setembre de 1904), fou un industrial, mestre vitraller, ebenista i ceramista francès.
Nou!!: Lorena і Émile Gallé · Veure més »
Batalla de Crécy
La batalla de Crécy, que es va lliurar el 26 d'agost del 1346 fou la segona gran batalla de la Guerra dels Cent Anys després del combat naval de Sluys, sent primera batalla terrestre important de la guerra.
Nou!!: Lorena і Batalla de Crécy · Veure més »
Batalla de Nancy
La batalla de Nancy es va lliurar el 5 de gener del 1477, i els seus principals protagonistes, d'una banda, el duc de Borgonya, Carles I de Borgonya i el duc de Lorena, Renat II de Lorena.
Nou!!: Lorena і Batalla de Nancy · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Lorena і Bèlgica · Veure més »
Bernard-Marie Koltès
Bernard-Marie Koltès (Metz, 1948 - París, 1989) fou un dramaturg francès.
Nou!!: Lorena і Bernard-Marie Koltès · Veure més »
Brunó de Colònia
Brunó el Gran o Brunó I (925 – 965) va ser Arquebisbe de Colònia, des del 953 fins a la seva mort, i Duc de Lotaríngia a partir del 954.
Nou!!: Lorena і Brunó de Colònia · Veure més »
Carles de Provença
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.
Nou!!: Lorena і Carles de Provença · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Lorena і Carles el Calb · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: Lorena і Carles I de Borgonya · Veure més »
Carles II de Lorena
Carles II de Lorena, dit l'Intrepid (1364 - Nancy, 25 de gener de 1431) fou duc de Lorena de 1390 a 1431.
Nou!!: Lorena і Carles II de Lorena · Veure més »
Carles IV de Lorena
Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.
Nou!!: Lorena і Carles IV de Lorena · Veure més »
Charles Hermite
Charles Hermite (Dieuze, Lorena, 24 de desembre de 1822 — París, 14 de gener de 1901), va ser un matemàtic francès.
Nou!!: Lorena і Charles Hermite · Veure més »
Charles Messier
Charles Messier (26 de juny de 1730 - 12 d'abril de 1817) va ser un astrònom francès conegut per compilar un catàleg de 110 objectes de l'espai profund (nebuloses i cúmuls d'estels) (els objectes Messier) que porta el seu nom.
Nou!!: Lorena і Charles Messier · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Lorena і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Nou!!: Lorena і Comtat d'Anjou · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Lorena і Comtat d'Holanda · Veure més »
Cristina
Cristina és un municipi de la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura.
Nou!!: Lorena і Cristina · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Lorena і Dinamarca · Veure més »
Ducat d'Alta Lorena
El ducat d'Alta Lorena fou una jurisdicció feudal que va sorgir del repartiment del ducat de Lotaríngia el 959 en dos ducats, l'Alta Lorena (o Alta Lotaríngia) i la Baixa Lorena (o Baixa Lotaríngia).
Nou!!: Lorena і Ducat d'Alta Lorena · Veure més »
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Nou!!: Lorena і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Lorena і Ducat de Bar · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Lorena і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Nou!!: Lorena і Ducat de Lorena · Veure més »
Edmond Laguerre
Edmond Nicolas Laguerre (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1834 – Bar-le-Duc, 14 d'agost de 1886) fou un matemàtic francès, membre de l'Acadèmia Francesa (1885).
Nou!!: Lorena і Edmond Laguerre · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: Lorena і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
Erckmann-Chatrian
Erckmann-Chatrian era el nom amb el qual signaven a mitges les seves obres els dramaturgs i narradors francesos Émile Erckmann (1822-1899) i Alexandre Chatrian (1826-1890).
Nou!!: Lorena і Erckmann-Chatrian · Veure més »
Escalda
L'Escalda (en neerlandès: Schelde, en francès: Escaut, en anglès Scheldt, en llatí Scaldis) és un riu que neix a França prop de Gouy (Aisne).
Nou!!: Lorena і Escalda · Veure més »
Estanislau I de Polònia
Estanislau Leszczyński (en polonès Stanisław Leszczyński), conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766), fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I. Va presidir la República de les Dues Nacions i va ser Gran Duc de Lituània.
Nou!!: Lorena і Estanislau I de Polònia · Veure més »
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Nou!!: Lorena і Felip III de Borgonya · Veure més »
Ferri II de Vaudémont
Ferri II de Lorena, nascut cap a 1428, mort a Joinville el 31 d'agost de 1470 fou comte de Vaudémont i senyor de Joinville de 1458 a 1470.
Nou!!: Lorena і Ferri II de Vaudémont · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Lorena і Flandes · Veure més »
Forbach
Forbach (fràncic lorenès Fuerboch) és una ciutat francesa del departament de Mosel·la, a la regió del Gran Est.
Nou!!: Lorena і Forbach · Veure més »
França Lliure
França Lliure és el nom que es donava a la resistència fundada a Londres pel general De Gaulle després de la crida del 18 de juny de 1940 de qui fou reconegut com a cap dels francesos que continuen la guerra per Winston Churchill durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Lorena і França Lliure · Veure més »
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Nou!!: Lorena і Franc Comtat · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Lorena і Francès · Veure més »
Francònia
Francònia és una regió geogràfica i històrica del centre d'Alemanya, per bé que no existeix oficialment ni de manera unificada.
Nou!!: Lorena і Francònia · Veure més »
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Nou!!: Lorena і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Frísia
Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.
Nou!!: Lorena і Frísia · Veure més »
Frederic I d'Alta Lorena
Frederic I o Ferry I (v. 910/915 - 978) va ser comte de Bar i duc d'Alta Lorena.
Nou!!: Lorena і Frederic I d'Alta Lorena · Veure més »
Georges Darmois
va ser un matemàtic i estadístic francès.
Nou!!: Lorena і Georges Darmois · Veure més »
Gerard I de Lorena
Gerard d'Alsàcia, V de Metz, I de Lorena (~1030 - 11 d'agost de 1070, Remiremont), fou comte de Metz (1047 -1070) com i duc de l'Alta Lorena (1048-1070) i senyor de Châtenois.
Nou!!: Lorena і Gerard I de Lorena · Veure més »
Gerberga
* Gerberga (filla de Guillem el Sant) (?-834), monja carolíngia filla de Guillem el Sant.
Nou!!: Lorena і Gerberga · Veure més »
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Nou!!: Lorena і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Nou!!: Lorena і Gran Ducat de Toscana · Veure més »
Gran Est
El Gran Est (en francès Grand Est), és una regió administrativa de França creada després de la reforma territorial de 2014 per la qual es van fusionar les regions prèvies d'Alsàcia, de Xampanya-Ardenes i de Lorena.
Nou!!: Lorena і Gran Est · Veure més »
Guerra de Borgonya
La guerra de Borgonya va ser un conflicte entre el ducat de Borgonya i la dinastia Valois, en què es va involucrar l'antiga Confederació Suïssa, que hi tindria un paper decisiu.
Nou!!: Lorena і Guerra de Borgonya · Veure més »
Guerra de Successió de Polònia
La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Lorena і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Lorena і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Hainaut
Hainaut (neerlandès Henegouwen, alemany Hennegau, picard Hénau, való Hinnot) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.
Nou!!: Lorena і Hainaut · Veure més »
Henri Grégoire
Henri Grégoire (4 de desembre de 1750 - 20 de maig de 1831), conegut també com a Abat Gregori (en francès, Abbé Grégoire), fou un capellà francès, esdevingut bisbe constitucional de Blois durant la Revolució Francesa de la qual fou un dels dirigents.
Nou!!: Lorena і Henri Grégoire · Veure més »
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Nou!!: Lorena і Henri Poincaré · Veure més »
Hubert Curien
Hubert Curien (Cornimont (Vosges), 30 d'octubre de 1924 - Loury, 6 de febrer de 2005), fou físic, Ministre francés de Recerca (1984-1986 i 1988-1993), president del CERN (1994-1996) i primer director de l'Agència Espacial Europea (ESA) (1981-1984).
Nou!!: Lorena і Hubert Curien · Veure més »
Imperi
Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.
Nou!!: Lorena і Imperi · Veure més »
Isabel de Lorena
Isabel de Lorena (1400-Angers el 28 de febrer de 1453) fou duquessa de Lorena (1431-1453), comtessa consort de Provença (1434-1453) i reina consort de Nàpols (1435-1453).
Nou!!: Lorena і Isabel de Lorena · Veure més »
Jacques Callot
Jacques Callot (Nancy 1592 - 1635), fou un gravador i dibuixant francès.
Nou!!: Lorena і Jacques Callot · Veure més »
Jean-François Pilâtre de Rozier
Primer ascens humà en un globus captiu, 15 d'octubre de 1783. Arribant a una altura de 25 metres, va ser realitzat pel Marquès d'Arlandes i Pilâtre de Rozier. Jean-François Pilâtre de Rozier (Metz, 30 de març de 1754 - Boulogne-sur-Mer, 15 de juny de 1785) va ser un professor de física i química francès i un dels primers pioners de l'aviació.
Nou!!: Lorena і Jean-François Pilâtre de Rozier · Veure més »
Jean-Victor Poncelet
Jean-Victor Poncelet (Metz, 1 de juliol del 1788 - París, 22 o 23 de desembre del 1867) va ser un matemàtic francès del.
Nou!!: Lorena і Jean-Victor Poncelet · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Lorena і Jerusalem · Veure més »
Joana d'Arc
Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431), fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.
Nou!!: Lorena і Joana d'Arc · Veure més »
Jules Bastien-Lepage
Jules Bastien-Lepage (Damvillers, 1 de novembre de 1848 - París, 10 de desembre de 1884) va ser un pintor naturalista francès.
Nou!!: Lorena і Jules Bastien-Lepage · Veure més »
Jules Ferry
Jules Ferry (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - París, 1893), apodat "el tonkinès",Tonquin, Tonkin, Tongkin o Tongking, era la part septentrional de la Contxinxina.
Nou!!: Lorena і Jules Ferry · Veure més »
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Nou!!: Lorena і Lleó IX · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Lorena і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Lorena і Lluís el Tartamut · Veure més »
Lluís III de França
Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).
Nou!!: Lorena і Lluís III de França · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Lorena і Lluís XIII de França · Veure més »
Lorenès
El lorenès (lorrain a França o gaumais a Bèlgica) és una llengua romànica classificada al grup de les llengües d'oïl.
Nou!!: Lorena і Lorenès · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Lorena і Lotari I · Veure més »
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Nou!!: Lorena і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »
Louis Antoine de Poirot
fou un jesuïta francès, pintor, missioner a la Xina durant el regnat de l'emperadors Qianlong i Jiajing de la Dinastia Ming.
Nou!!: Lorena і Louis Antoine de Poirot · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: Lorena і Luxemburg · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Lorena і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Marie Marvingt
Marie Marvingt, de nom complet Marie Félicie Elisabeth Marvingt (20 de febrer de 1875 – 14 desembre 1963) va ser una atleta, alpinista, pilot i periodista francesa.
Nou!!: Lorena і Marie Marvingt · Veure més »
Maurice Barrès
Maurice Barrès (Charmes, Vosges, 1862 - 1923) va ser un polític, novel·lista i periodista francès antisemita.
Nou!!: Lorena і Maurice Barrès · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Lorena і Metz · Veure més »
Michel François Platini
Michel François Platini, conegut com a Michel Platini nascut el 21 de juny de 1955 a Joeuf (França, és un exjugador guanyador en tres ocasions de la Pilota d'Or (1983, 1984 i 1985) i és des del 2007 president de la UEFA actualment sota investigació formal pel comitè d'ètica independent de la FIFA. El 8 d'octubre de 2015 va ser suspès provisionalment per 90 dies a partir de qualsevol activitat relacionada amb el futbol i el seu nom també s'ha relacionat amb l'escàndol del futbol grec del 2005. Michel Platini, Rafał Dutkiewicz, Grzegorz Lato (Breslau, 2009).
Nou!!: Lorena і Michel François Platini · Veure més »
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Nou!!: Lorena і Mosa · Veure més »
Mosel·la
Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.
Nou!!: Lorena і Mosel·la · Veure més »
Nancy
Nancy és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió de Gran Est.
Nou!!: Lorena і Nancy · Veure més »
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Nou!!: Lorena і Nazisme · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Lorena і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Lorena і Oxford University Press · Veure més »
Partit Socialista (França)
El Partit Socialista (Parti Socialiste en francès) és un partit polític francès d'esquerres, membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.
Nou!!: Lorena і Partit Socialista (França) · Veure més »
Patricia Kaas
Patricia Kaas (Forbach, 5 de desembre de 1966) és una cantant i actriu francesa.
Nou!!: Lorena і Patricia Kaas · Veure més »
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Nou!!: Lorena і Pau de Westfàlia · Veure més »
Paul Émile Debraux
Paul Émile Debraux (Ancerville, Lorena, 30 d'agost de 1796 - París, 12 de febrer de 1831) fou un chansonier francès.
Nou!!: Lorena і Paul Émile Debraux · Veure més »
Paul Verlaine
Paul Verlaine (Metz, 30 de març del 1844 - París, 8 de gener del 1896), fou un poeta francès.
Nou!!: Lorena і Paul Verlaine · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Lorena і Polònia · Veure més »
Producte interior brut
Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Nou!!: Lorena і Producte interior brut · Veure més »
Raymond Poincaré
'''Raymond Poincaré''' Raymond Poincaré (Bar-le-Duc, Mosa (Lorena), 20 d'agost, 1860 – París 15 d'octubre, 1934) fou un polític francès que fou Primer ministre de França cinc cops i President de la República francesa del 1913 al 1920.
Nou!!: Lorena і Raymond Poincaré · Veure més »
Regió francesa
La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.
Nou!!: Lorena і Regió francesa · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Lorena і Regne de França · Veure més »
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Nou!!: Lorena і Renat I · Veure més »
Renat II de Lorena
Renat II de Lorena (2 de maig de 1451 - Fains-Véel, 10 de desembre de 1508) va ser duc de Lorena a partir de 1470.
Nou!!: Lorena і Renat II de Lorena · Veure més »
Renània-Palatinat
Renània-Palatinat (en alemany: Rheinland-Pfalz) és un dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya.
Nou!!: Lorena і Renània-Palatinat · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Lorena і Rin · Veure més »
Rodolf II de Borgonya
Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).
Nou!!: Lorena і Rodolf II de Borgonya · Veure més »
Saarland
Saarland - - és un dels 16 estats federats que formen Alemanya.
Nou!!: Lorena і Saarland · Veure més »
Toul
Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Lorena і Toul · Veure més »
Tractat de Frankfurt
El Tractat de Frankfurt, signat el 10 de maig de 1871, és el tractat de pau entre França i Prússia que, oficialment, posà fi a la guerra francoprussiana.
Nou!!: Lorena і Tractat de Frankfurt · Veure més »
Tractat de Meerssen
Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.
Nou!!: Lorena і Tractat de Meerssen · Veure més »
Tractat de Nimega
El Tractat o Pau de Nimega (en francès Négotiations de Nimegue o Négotiations de la Paix de Nimègue) foren una sèrie de pactes que es van signar a la fi de la Guerra Francoholandesa el 17 de setembre de 1678, després de la invasió de l'exèrcit de Lluís XIV de França a la República de les Set Províncies Unides.
Nou!!: Lorena і Tractat de Nimega · Veure més »
Tractat de Rijswijk
El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).
Nou!!: Lorena і Tractat de Rijswijk · Veure més »
Tractat de Viena (1738)
El Tractat de Viena o Pau de Viena va ser signat el 18 de novembre de 1738 i va posar fi a la Guerra de Successió Polonesa.
Nou!!: Lorena і Tractat de Viena (1738) · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Lorena і Tractat dels Pirineus · Veure més »
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Nou!!: Lorena і Valònia · Veure més »
Verdun (Mosa)
Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Lorena і Verdun (Mosa) · Veure més »
Xampanya-Ardenes
Xampanya-Ardenes (Champagne-Ardenne en francès) és una antiga regió de França, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Lorena і Xampanya-Ardenes · Veure més »
Zuentibold
Zwentibold (Suentibold) (870/ 871 - 13 o 30 d'agost de 900) fou rei de Lotaríngia de 895 a 900.
Nou!!: Lorena і Zuentibold · Veure més »
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Nou!!: Lorena і 1002 · Veure més »
1012
El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.
Nou!!: Lorena і 1012 · Veure més »
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Nou!!: Lorena і 1014 · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Lorena і 1023 · Veure més »
1033
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1033 · Veure més »
1044
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1044 · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1048 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1054 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1065 · Veure més »
1088
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1088 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1100 · Veure més »
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Lorena і 1155 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Lorena і 1186 · Veure més »
1235
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1235 · Veure més »
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lorena і 13 de març · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1304 · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1306 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1346 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1404 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Lorena і 1405 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Lorena і 1412 · Veure més »
1428
Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1428 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1429 · Veure més »
1431
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1431 · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1437 · Veure més »
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1475 · Veure més »
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Lorena і 1477 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1480 · Veure més »
1483
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1483 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1508 · Veure més »
1545
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1545 · Veure més »
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Lorena і 1552 · Veure més »
1559
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1559 · Veure més »
1592
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1592 · Veure més »
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1600 · Veure més »
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1608 · Veure més »
1635
; Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1635 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1659 · Veure més »
1670
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1670 · Veure més »
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1678 · Veure més »
1682
Pere I de Rússia.
Nou!!: Lorena і 1682 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1697 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1729 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Lorena і 1730 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Lorena і 1733 · Veure més »
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1738 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Lorena і 1750 · Veure més »
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1754 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1757 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1770 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1774 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1785 · Veure més »
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Lorena і 1788 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1801 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1817 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1822 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1826 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1828 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1831 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1832 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Lorena і 1834 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1835 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Lorena і 1838 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1844 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1846 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1848 · Veure més »
1853
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1853 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1854 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1856 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1858 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1859 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1860 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Lorena і 1862 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1863 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1864 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1865 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Lorena і 1867 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1870 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1871 · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1875 · Veure més »
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorena і 1884 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1886 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Lorena і 1890 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1893 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1896 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Lorena і 1899 · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1901 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1904 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1909 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1912 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1917 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1922 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1923 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1924 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Lorena і 1925 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1926 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1929 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1930 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1932 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Lorena і 1933 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1934 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Lorena і 1936 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Lorena і 1937 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Lorena і 1939 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1943 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1947 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Lorena і 1948 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Lorena і 1950 · Veure més »
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Lorena і 1953 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Lorena і 1956 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Lorena і 1959 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Lorena і 1960 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 1963 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Lorena і 1966 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Lorena і 1988 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Lorena і 1989 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Lorena і 2005 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Lorena і 2006 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Lorena і 855 · Veure més »
869
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 869 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Lorena і 870 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 879 · Veure més »
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Lorena і 895 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 900 · Veure més »
911
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 911 · Veure més »
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Lorena і 921 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 923 · Veure més »
939
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 939 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Lorena і 944 · Veure més »
953
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 953 · Veure més »
954
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 954 · Veure més »
964
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 964 · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 965 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Lorena і 976 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Lorena (regió francesa), Regió de Lorena.
