36 les relacions: Abd-ar-Rahman ibn Àlqama, Agde, Ansemond, Ardó, As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, Besiers, Còrdova, Comtat (edat mitjana), França Occidental, Francs, Llista de valís de Barcelona, Lodeva, Magalona (entitat de població), Magnari, Miló de Narbona, Narbona, Nimes, Oxford University Press, Septimània, Setge d'Arbuna (759), Setge de Narbona (719), Uthman ibn Naissa, Valí, Vescomtat de Narbona, Visigots, Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí, 719, 720, 730, 740, 747, 750, 752, 753, 759, 791.
Abd-ar-Rahman ibn Àlqama
Abd-ar-Rahman ibn Àlqama al-Lakhmí (?-747) fou valí d'Arbuna.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Abd-ar-Rahman ibn Àlqama · Veure més »
Agde
Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Agde · Veure més »
Ansemond
Ansemond (+ 754) fou un noble visigot amb títol de comte, que en circumstàncies desconegudes va crear un petit estat a la Septimània a Nimes (d'on era comte), Substancion (Mauguòu, abans dit Melguelh), Agde i Besiers.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Ansemond · Veure més »
Ardó
Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Ardó · Veure més »
As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní
As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní (m. Tolosa de Llenguadoc, 721) fou valí de l'Àndalus (719-721).
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Besiers · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Còrdova · Veure més »
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Comtat (edat mitjana) · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і França Occidental · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Francs · Veure més »
Llista de valís de Barcelona
Llista dels valís de Barcelona des de la conquesta de la ciutat per al-Hurr ath-Thaqafí (717/718) fins a la seva conquesta pels francs en 801.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Llista de valís de Barcelona · Veure més »
Lodeva
Lodeva (Lodeva en occità; Lodève en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc situada al nord del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània, a l'estat francès.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Lodeva · Veure més »
Magalona (entitat de població)
La Catedral i el lloc de Magalona vist des de l'istme Magalona o Maguelone és un veïnat del municipi de Vilanòva de Magalona (Erau).
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Magalona (entitat de població) · Veure més »
Magnari
Magnari (Magnarius o Magharius) fou comte de Narbona documentat el 791.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Magnari · Veure més »
Miló de Narbona
Miló fou comte de Narbona, documentat el 782.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Miló de Narbona · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Narbona · Veure més »
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Nimes · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Oxford University Press · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Septimània · Veure més »
Setge d'Arbuna (759)
El tercer setge d'Arbuna (752-759) fou el més llarg dels setges de la ciutat d'Arbuna (Narbona) i el que va posar punt final a la dominació musulmana i el valiat d'Arbuna.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Setge d'Arbuna (759) · Veure més »
Setge de Narbona (719)
El setge de Narbona del 719 va ser un intent de conquerir la ciutat per part de l'exèrcit de As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Setge de Narbona (719) · Veure més »
Uthman ibn Naissa
Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Uthman ibn Naissa · Veure més »
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Valí · Veure més »
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Vescomtat de Narbona · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Visigots · Veure més »
Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí
Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí (vers 691 - 759 o 760) fou el darrer governador o valí de l'Àndalus (747-756).
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí · Veure més »
719
El 719 (DCCXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і 719 · Veure més »
720
Sense descripció.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і 720 · Veure més »
730
El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і 730 · Veure més »
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і 740 · Veure més »
747
El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і 747 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і 750 · Veure més »
752
El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і 752 · Veure més »
753
El 753 (DCCLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і 753 · Veure més »
759
Sense descripció.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і 759 · Veure més »
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Llista de valís d'Arbuna і 791 · Veure més »