Comunicació

832 les relacions: Ab Urbe Condita, Acadèmia Pontifícia de les Ciències, Acaia (província romana), Ad extirpanda, Adopcionisme, Adrià V, Adversus haereses, Aeterni Patris, Agapit II, Aidone, Alaric I, Albano Laziale, Aldobrandeschi, Alemanya, Alexandre II (papa), Alexandre III (papa), Alexandre IV, Alexandre V, Alexandre VI, Alexandre VII, Alexandre VIII, Alexandria, Amadeu VIII de Savoia, Anaclet, Anaclet II, Anagni, Anastasi I (papa), Anatòlia, Anatema, Anno Domini, Annuario Pontificio, Antiga basílica de Sant Pere, Antioquia, Antipapa, Apòstol, Aquileia, Aragó, Aràbia, Argentina, Arianisme, Úmbria, Assumpció de Maria, Atenàgores (patriarca), Atenes, Òstia, Àfrica (província romana), Àrdea, Àsia (província romana), Àtila, Barberini, ..., Basílica de San Lorenzo fuori le mura, Basílica de Sant Pere, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Basílica dels Sants XII Apòstols, Batalla de Lepant (1571), Bèrgam, Beat, Benet II, Benet IX, Benet VI, Benet VII, Benet X (antipapa), Benet XI, Benet XII, Benet XIII, Benet XIII (papa), Benet XIV, Benet XV, Benet XVI, Benevent, Betlem, Betsaida, Biblioteca Vaticana, Blera, Bolonya, Bonifaci VI, Bonifaci VII, Bonifaci VIII, Brescia, Buenos Aires, Butlla, Butlla menor Inter Caetera de 1493, Cabília, Cadira gestatòria, Calàbria, Calendari gregorià, Calendari julià, Califat Omeia, Calixt I, Calixt III, Campània, Canossa, Cant gregorià, Caors, Capella Sixtina, Carcí, Cardenal, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Casalfiumanese, Catacumba de Sant Calixt, Catacumbes romanes, Catàleg Liberià, Catedral de Siena, Catequesi, Caterina de Mèdici, Catolicisme, Cèsar Borja, Cúria Pontifícia, Cecília de Roma, Ceccano, Celestí II, Celestí IV, Celestins, Ceprano, Chambèri, Châtillon-sur-Marne, Cinquena Croada, Cisma acacià, Cisma d'Occident, Città di Castello, Ciutat del Vaticà, Climent I, Climent II, Climent III, Climent IV, Climent IX, Climent VII, Climent VII d'Avinyó, Climent VIII, Climent VIII de Peníscola, Climent X, Climent XI, Climent XII, Climent XIII, Climent XIV, Col·legi Cardenalici, Como (ciutat d'Itàlia), Companyia de Jesús, Comtat de Borgonya, Comtat de Savoia, Comtat de Túsculum, Comtat de Xampanya, Comunisme, Concesio, Concili Cadavèric, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Concili de Calcedònia, Concili de Constança, Concili de Constantinoble III, Concili de Lió I, Concili de Lió II, Concili de Pisa, Concili de Trento, Concili de Viena, Concili del Laterà I, Concili del Laterà II, Concili del Laterà III, Concili del Laterà IV, Concili del Laterà V, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Conclave, Conclave de 1276 (gener), Conclave de 1276 (juliol), Conclave de 1294, Conclave de 1303, Conclave de 1304–05, Conclave de 1314–16, Conclave de 1334, Conclave de 1342, Conclave de 1352, Conclave de 1362, Conclave de 1370, Conclave de 1378, Conclave de 1389, Conclave de 1404, Conclave de 1406, Conclave de 1431, Conclave de 1447, Conclave de 1455, Conclave de 1458, Conclave de 1464, Conclave de 1471, Conclave de 1484, Conclave de 1492, Conclave de 1503 (octubre), Conclave de 1503 (setembre), Conclave de 1513, Conclave de 1521–22, Conclave de 1523, Conclave de 1534, Conclave de 1549–50, Conclave de 1555 (abril), Conclave de 1555 (maig), Conclave de 1559, Conclave de 1572, Conclave de 1585, Conclave de 1591, Conclave de 1592, Conclave de 1605 (maig), Conclave de 1605 (març), Conclave de 1621, Conclave de 1623, Conclave de 1644, Conclave de 1655, Conclave de 1667, Conclave de 1669–1670, Conclave de 1676, Conclave de 1689, Conclave de 1691, Conclave de 1700, Conclave de 1721, Conclave de 1724, Conclave de 1730, Conclave de 1740, Conclave de 1758, Conclave de 1769, Conclave de 1774–1775, Conclave de 1799–1800, Conclave de 1823, Conclave de 1829, Conclave de 1830–1831, Conclave de 1846, Conclave de 1878, Conclave de 1903, Conclave de 1914, Conclave de 1922, Conclave de 1939, Conclave de 1958, Conclave de 1963, Conclave de 1978 (agost), Conclave de 1978 (octubre), Conclave de 2005, Conclave de 2013, Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, Conquesta normanda d'Anglaterra, Constanci II, Constantí I el Gran, Constantinoble, Constitució apostòlica, Conti, Corneli (papa), Coronació papal, Corpus Christi, Crescenzi, Crisi dels míssils de Cuba, Crist Rei, Cristòfor I antipapa, Cristianisme oriental, Croada d'Alexandria, Croades, Croades Bàltiques, Cuggiono, Cum occasione, Damas I, Decapitació, Degà del Col·legi Cardenalici, Della Rovere, Democràcia cristiana, Deodat I, Desio, Diòscor (antipapa), Diumenge, Dogma, Donació de Constantí, Donació de Pipí, Ducat de Baviera, Ducat de Caríntia, Ducat de Florència, Ducat de Lorena, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Ducat de Roma, Ducat de Spoleto, Ducat de Suàbia, Ducat i Principat de Benevent, Edicte de Milà, Efes, Egipte (província romana), Eguisheim, Elecció papal de 1061, Elecció papal de 1073, Elecció papal de 1086, Elecció papal de 1088, Elecció papal de 1099, Elecció papal de 1118, Elecció papal de 1119, Elecció papal de 1124, Elecció papal de 1130, Elecció papal de 1143, Elecció papal de 1144, Elecció papal de 1145, Elecció papal de 1153, Elecció papal de 1154, Elecció papal de 1159, Elecció papal de 1181, Elecció papal de 1185, Elecció papal de 1187 (desembre), Elecció papal de 1187 (octubre), Elecció papal de 1191, Elecció papal de 1198, Elecció papal de 1216, Elecció papal de 1227, Elecció papal de 1241, Elecció papal de 1243, Elecció papal de 1254, Elecció papal de 1261, Elecció papal de 1264–65, Elecció papal de 1268–71, Elecció papal de 1276 (setembre), Elecció papal de 1277, Elecció papal de 1280-81, Elecció papal de 1285, Elecció papal de 1287–88, Elecció papal de 1292–94, Elisabet d'Hongria, Elisabet I d'Anglaterra, Emperador, Enric II d'Anglaterra, Enric II de França, Enric IV de França, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VIII d'Anglaterra, Epifania, Escapulari, Escuts d'armes papals, Estats Pontificis, Esteve II (papa), Esteve IV, Esteve IX, Esteve V, Etrúria, Eucaristia, Eugeni I, Eugeni IV, Eulali I, Evangeli, Excomunió, Família benedictina, Família Borghese, Família Borja, Família Colonna, Família franciscana, Fano, Farnese, Fèlix I, Fèlix II, Fèlix III, Fèlix IV, Felip II de Castella, Flavi Gracià, Flavi Honori, Florència, Flores, Foci I de Constantinoble, Fondi, Fontana dei Quattro Fiumi, Fontana di Trevi, Formós, França, Franc Comtat, Francesc (papa), Francesos, Francmaçoneria, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Frosinone, Gaeta, Gai (papa), Galilea, Galileo Galilei, Gavignano, Gàl·lia, Gènova, Gens Anícia, Gran Cisma d'Orient, Gran Ducat de Toscana, Gravina in Puglia, Grècia, Gregori el Gran, Gregori II (papa), Gregori IX, Gregori V, Gregori VII, Gregori VIII, Gregori VIII (antipapa), Gregori X, Gregori XIII, Gregori XV, Gregori XVI, Guerres de religió a França, Guerres hussites, Heretgia, Hermas, Hertfordshire, Himeri, Hipòlit de Roma, Hipòstasi (filosofia), Història del papat, Holocaust, Homs, Honori II, Honori III, Honori IV, Humanae Vitae, Idanha-a-Nova, Illueca, Immaculada Concepció, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, In nomine Domini, Index Librorum Prohibitorum, Indulgència, Infal·libilitat pontifical, Innocenci I, Innocenci II, Innocenci III, Innocenci IV, Innocenci V, Innocenci VI, Innocenci VIII, Innocenci X, Innocenci XI, Innocenci XII, Innocenci XIII, Inquisició, Inquisició espanyola, Israel, Itàlia, Itàlia romana, Jansenisme, Jeroni, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan IX, Joan Pau I, Joan XI, Joan XIV, Joan XIX, Joan XV, Joan XVI, Joan XVII, Joan XVIII, Joan XX, Joan XXI, Joan XXII, Joan XXIII, Joan XXIII de Pisa, Joana d'Arc, Jornada Mundial de la Joventut, Jubileu, Judea romana, Judici Final, Juli II, Juli III, Jurament antimodernista, Laci (antic), Líbia, Leptis Magna, Liber Pontificalis, Lisboa, Liutprand de Cremona, Llatí, Lleó III (papa), Lleó IX, Lleó X, Lleó XII, Lleó XIII, Llemosí (regió occitana), Lliga Catòlica, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de papes de Roma, Llista de papes sexualment actius, Llista de reis de França, Llombardia, Llorenç antipapa, Llorenç el Magnífic, Lluís Felip I de França, Lorena, Lucania, Lucca, Luci III, Lucrezia Borgia, Luni, Luni (Itàlia), Lusitània, Maçoneria, Marí I, Marí II, Marc I (papa), Marca de Toscana, Marcel I, Mare de Déu del Roser, Mariozza, Marktl, Martí Luter, Martí V, Maxenci, Maximí el Traci, Màrtir cristià, Mèdici, Mercuri (mitologia), Michelangelo Buonarroti, Milan, Milà, Miquel Cerulari, Missa Papae Marcelli, Missa tridentina, Missal Romà, Modernisme (filosofia), Nadal, Napoleó Bonaparte, Nazisme, Nàpols, Nepotisme, Nicòpolis de l'Epir, Nom papal, Nomenament papal, Novacianisme, Novacià, Occitània, Odoacre, Orde (religió), Orde Camaldulès, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde del Temple, Orde dels Predicadors, Orde Franciscà Seglar, Orde militar, Orde Teutònic, Orlhac (Alvèrnia), Orsini, Ostrogots, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Països Baixos, Pacem in Terris, Pactes del Laterà, Palazzo Venezia, Palerm, Palestina, Papa, Papa Agapit I, Papa Agató, Papa Alexandre I, Papa Anastasi III, Papa Anastasi IV, Papa Anicet, Papa Anter, Papa Benet I, Papa Benet III, Papa Benet IV, Papa Benet V, Papa Bonifaci I, Papa Bonifaci II, Papa Bonifaci III, Papa Bonifaci IV, Papa Bonifaci IX, Papa Bonifaci V, Papa Calixt II, Papa Celestí I, Papa Celestí II, Papa Celestí III, Papa Celestí V, Papa Climent III, Papa Climent V, Papa Climent VI, Papa Conó, Papa Constantí, Papa Damas II, Papa Deodat II, Papa Dionís, Papa Donus, Papa Eleuteri, Papa Esteve, Papa Esteve I, Papa Esteve III, Papa Esteve VI, Papa Esteve VII, Papa Esteve VIII, Papa Eugeni II, Papa Eugeni III, Papa Eusebi, Papa Eutiquià, Papa Evarist, Papa Fabià, Papa Gregori III, Papa Gregori IV, Papa Gregori VI, Papa Gregori XI, Papa Gregori XII, Papa Gregori XIV, Papa Higini, Papa Hilari, Papa Honori I, Papa Hormisdes, Papa Innocenci III, Papa Innocenci IX, Papa Innocenci VII, Papa Joan I, Papa Joan II, Papa Joan III, Papa Joan IV, Papa Joan V, Papa Joan VI, Papa Joan VII, Papa Joan VIII, Papa Joan X, Papa Joan XII, Papa Joan XIII, Papa Joan XIX, Papa Juli I, Papa Landó, Papa Liberi, Papa Lleó I, Papa Lleó II, Papa Lleó IV, Papa Lleó V, Papa Lleó VI, Papa Lleó VII, Papa Lleó VIII, Papa Lleó XI, Papa Lli, Papa Luci I, Papa Luci II, Papa Marcel II, Papa Marcel·lí, Papa Martí I, Papa Martí IV, Papa Melquíades, Papa Nicolau V, Papa Pasqual I, Papa Pau I, Papa Pau II, Papa Pau IV, Papa Pius I, Papa Poncià, Papa Sabinià, Papa Símmac, Papa Severí, Papa Silveri, Papa Simplici, Papa Sirici, Papa Sisini, Papa Sixt I, Papa Sixt II, Papa Sixt III, Papa Soter, Papa Telèsfor, Papa Teodor I, Papa Teodor II, Papa Urbà I, Papa Urbà IV, Papa Urbà V, Papa Valentí, Papa Vigili, Papa Vitalià, Papa Zacaries, Papa Zòsim, Papa Zeferí, Papat d'Avinyó, Papessa Joana, Pasqua, Pasqua (festivitat), Pasqual II, Pasqual III, Patriarca de Constantinoble, Pau III, Pau V, Pau VI, Pavia, Pelagi I, Pesta bubònica, Pesta Negra, Petèlia, Piacenza, Piazza Navona, Pienza, Pistoia, Pius II, Pius III, Pius IV, Pius IX, Pius V, Pius VI, Pius VII, Pius VIII, Pius X, Pius XI, Pius XII, Pius XII i l'Holocaust, Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà), Polònia, Pontífex Màxim, Pornocràcia, Portugal, Préveza, Premonstratesos, Prevere, Primer califat, Primer Concili de Nicea, Primera Croada, Primera Epístola de Climent, Primera Guerra Mundial, Procida, Profecia de Sant Malaquies, Província de Bari, Província de Belluno, Província romana de Síria, Pulla, Quarta Croada, Quatre Sants Coronats, Quingey, Ràdio Vaticana, Reforma gregoriana, Regne d'Anglaterra, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Déu, Regne de França, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Regne dels ostrogots, Regne Llombardovènet, Reis Catòlics, República de Florència, República de Gènova, República de Pisa, República de Siena, República de Venècia, Rerum Novarum, Revolució Francesa, Roma, Romanya, Romà (papa), Rosa de Lima, Rosari, Rossano, Sabina, Sacre Imperi Romanogermànic, Salona (Dalmàcia), Sant, Sant Joan del Laterà, Sant Pere, Sant Sergi I, Santa Lliga (1684), Santa Maria sopra Minerva, Santarcangelo di Romagna, Santi Cosma e Damiano, Saqueig de Roma (1527), Saqueig de Roma (410), Sardenya, Sardinia, Sàmnium, Síria, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segni, Segona Croada, Segona Guerra Mundial, Servent de Déu, Seu vacant, Sezze, Sicília, Sicília (tema), Siena, Silvestre I, Silvestre II, Silvestre III, Sixt IV, Sixt V, Somma Lombardo, Spoleto, Stefano Fieschi, Suburra, Syllabus Errorum, Tabac, Tívoli, Teatins, Teòdot de Bizanci, Teodoric el Gran, Tercer orde, Tercera Croada, Terol, Terra Santa, The Washington Post, Tiara (barret), Tivoli, Todi, Tomàs d'Aquino, Tomás de Torquemada, Tomba de Sant Pere, Tortura, Tractat de Brétigny, Tràcia, Treviso, Troyes, Turena, Unam Sanctam, Urbà VI, Urbà VII, Urbà VIII, Ursí, Valentinià II, Víctor I, Víctor II, Víctor III, Víctor IV, Venècia, Venerable, Verona, Vespres Sicilianes, Visió beatífica, Visigots, Volta de la Capella Sixtina, Volterra, Vulgata, Wadowice, Xina, Zadar, 1281, 1300, 1450, 1961, 974. Ampliar l'índex (782 més) » « Shrink índex

Ab Urbe Condita

lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ab Urbe Condita · Veure més »

Acadèmia Pontifícia de les Ciències

La Acadèmia Pontifícia de les Ciències és un òrgan independent de la Santa Seu creada el 1603 però que s'ha refundat diverses vegades.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Acadèmia Pontifícia de les Ciències · Veure més »

Acaia (província romana)

'''Acaia''', en vermell, dins l'Imperi Romà cap a l'any 120 Acaia va ser una província romana formada suposadament després del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etòlia, és a dir quasi tot el Peloponès, als que es van afegir Àtica, Beòcia i les illes properes a Grècia, i segons Estrabó també Tessàlia, però Claudi Ptolemeu diu que Tessàlia formava part del Macedònia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Acaia (província romana) · Veure més »

Ad extirpanda

Una representació artística de la Inquisició, mostrant la sentència de mort durant un acte de fe (c. 1495). La butlla Ad extirpanda va ser promulgada pel papa Innocenci IV el 15 de maig de 1252, sent posteriorment confirmada per Alexandre IV el 30 de novembre de 1259, i per Climent IV el 3 de novembre de 1265.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ad extirpanda · Veure més »

Adopcionisme

Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Adopcionisme · Veure més »

Adrià V

Adrià V (Gènova, (1205) - † Viterbo, 18 d'agost de 1276) va ser Papa de l'Església Catòlica a partir del 1276.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Adrià V · Veure més »

Adversus haereses

Adversus haereses (Contra les heretgies) és una obra de cinc volums escrita per Ireneu de Lió al.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Adversus haereses · Veure més »

Aeterni Patris

Aeterni Patris (llatí, «del pare etern») és una encíclica sobre la restauració de la filosofia cristiana i particularment el tomisme, per aturar l'èxit de corrents filosòfics modernistes i els mètodes científiques basades en el lliure examen.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Aeterni Patris · Veure més »

Agapit II

Agapit II (Roma, ? – Roma, 8 de novembre de 955) va ser Papa de Roma des del 946 fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Agapit II · Veure més »

Aidone

Localització d'Aidone Aidone (sicilià Aiduni) és un municipi italià, dins de la província d'Enna.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Aidone · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Alaric I · Veure més »

Albano Laziale

Albano Laziale és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Albano Laziale · Veure més »

Aldobrandeschi

Els Aldobrandeschi foren una família feudal italiana que va governar territoris a la Maremma, a la regió de Sovana o Soana i a les terres de Grosseto.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Aldobrandeschi · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Alemanya · Veure més »

Alexandre II (papa)

Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Alexandre II (papa) · Veure més »

Alexandre III (papa)

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Alexandre III (papa) · Veure més »

Alexandre IV

Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Alexandre IV · Veure més »

Alexandre V

fou antipapa del 1409 al 1410.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Alexandre V · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Alexandre VI · Veure més »

Alexandre VII

Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599 – Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Alexandre VII · Veure més »

Alexandre VIII

Alexandre VIII (Venècia, 22 d'abril del 1610 - † Roma, 1 de febrer del 1691), papa número 241 de l'Església Catòlica entre 1689 i 1691.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Alexandre VIII · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Alexandria · Veure més »

Amadeu VIII de Savoia

Amadeu VIII de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia, 1383 - Ginebra, República de Ginebra, 1451) fou el comte de Savoia entre 1391 i 1416.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Amadeu VIII de Savoia · Veure més »

Anaclet

Anaclet (Roma? o Atenes?, ? – Roma, 88/91), també anomenat Clet i Ananclet, és considerat el tercer bisbe de Roma i el segon successor de sant Pere, després de Lli. Malgrat que l'ordre de successió en els primers papes no és clara, en el catàleg oficial de la Santa Seu, lAnnuario Pontificio, hi consta com el tercer i situa el seu pontificat entre els anys 76 i 88.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Anaclet · Veure més »

Anaclet II

Anaclet II, de nom seglar Pietro Pierleoni, (Roma, c. 1090 - Roma, 25 de gener de 1138) va ser un benedictí italià, que va esdevenir cardenal el 1106 i va ser elegit papa el 1130, en contraposició al papa Innocenci II, i es considera antipapa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Anaclet II · Veure més »

Anagni

Anagni és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Frosinone, a la Vall Llatina.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Anagni · Veure més »

Anastasi I (papa)

Anastasi I va ser papa de l'Església Catòlica entre el 399 i 401.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Anastasi I (papa) · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Anatòlia · Veure més »

Anatema

Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Anatema · Veure més »

Anno Domini

calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Anno Domini · Veure més »

Annuario Pontificio

L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Annuario Pontificio · Veure més »

Antiga basílica de Sant Pere

Lantiga basílica de Sant Pere, o basílica de Constantí, era l'edifici que s'erigia anteriorment en el lloc on ara es troba la basílica de Sant Pere, al Vaticà.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Antiga basílica de Sant Pere · Veure més »

Antioquia

Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Antioquia · Veure més »

Antipapa

Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Antipapa · Veure més »

Apòstol

''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Apòstol · Veure més »

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Aquileia · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Aragó · Veure més »

Aràbia

Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Aràbia · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Argentina · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Arianisme · Veure més »

Úmbria

L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Úmbria · Veure més »

Assumpció de Maria

L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Assumpció de Maria · Veure més »

Atenàgores (patriarca)

Estàtua en honor d'Atenàgores situad a Khanià (Creta). Atenàgores (Arystocles Spiru) fou Patriarca de Constantinoble del 1948 al 1972.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Atenàgores (patriarca) · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Atenes · Veure més »

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Òstia · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Àfrica (província romana) · Veure més »

Àrdea

Àrdea és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Roma Capital a la regió del Laci, a uns 4 km de la mar Tirrena.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Àrdea · Veure més »

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Àsia (província romana) · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Àtila · Veure més »

Barberini

La familia Barberini (o Barbarini) és una família de nobles italians de Florència, originària del poble de Barberino Val d'Elsa, a la Toscana, diversos membres de la qual van tenir un paper destacat durant el.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Barberini · Veure més »

Basílica de San Lorenzo fuori le mura

San Lorenzo fuori le mura (també anomenada San Lorenzo al Verano) és una església de Roma, una de les set esglésies, situada al principi del tram extraurbà de la Via Tiburtina.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Basílica de San Lorenzo fuori le mura · Veure més »

Basílica de Sant Pere

La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Basílica de Sant Pere · Veure més »

Basílica de Santa Cecília in Trastevere

Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »

Basílica dels Sants XII Apòstols

La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Basílica dels Sants XII Apòstols · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Bèrgam

Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Bèrgam · Veure més »

Beat

plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Beat · Veure més »

Benet II

Benet II (Roma,? - 7 de maig de 685), va ser el 81è Papa de l'Església Catòlica del 684 al 685.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Benet II · Veure més »

Benet IX

Benet IX o Teofilacte (v. 1012 - Grottaferrata, entre 1055 i 1056) era fill d'Alberic III de Túsculum.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Benet IX · Veure més »

Benet VI

Benet VI (Roma, ? – juny de 974) va ser Papa de l'Església Catòlica del 19 de gener del 973 fins a la seva mort, el juny de 974.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Benet VI · Veure més »

Benet VII

Benet VII (Roma, ? – 10 de juliol del 983) fou Papa de l'Església catòlica del 974 al 983.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Benet VII · Veure més »

Benet X (antipapa)

Giovanni Mincio, també conegut com a Giovanni dels comtes di Tuscolo (... – 1074), va ser un cardenal italià que va ser elegit papa en el conclave de 1058.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Benet X (antipapa) · Veure més »

Benet XI

Benet XI (Treviso, 1240 - Perusa, 7 de juliol de 1304) va ser Papa de Roma del 1303 al 1304.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Benet XI · Veure més »

Benet XII

Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Benet XII · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Benet XIII · Veure més »

Benet XIII (papa)

Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Benet XIII (papa) · Veure més »

Benet XIV

Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Benet XIV · Veure més »

Benet XV

Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Benet XV · Veure més »

Benet XVI

va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Benet XVI · Veure més »

Benevent

Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Benevent · Veure més »

Betlem

interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Betlem · Veure més »

Betsaida

Betsaida Betsaida o Bethsaida (en grec: Βηθσαΐδά; de l'hebreu: Bet'shayid que significa "casa de pesca") és una vila a la vora del llac de Tiberíades a l'actual Israel que es menciona al Nou Testament.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Betsaida · Veure més »

Biblioteca Vaticana

La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Biblioteca Vaticana · Veure més »

Blera

Blera és un municipi de la província de Viterbo, a la regió italiana del Laci.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Blera · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Bolonya · Veure més »

Bonifaci VI

Bonifaci VI (Roma, 806 - 25 d'abril de 896) va ser Papa de l'Església catòlica durant l'abril del 896.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Bonifaci VI · Veure més »

Bonifaci VII

Bonifaci VII de nom de pila Franco Ferrucci (mort el 20 de juliol del 985) fou antipapa en dos períodes: 974 i 984-985.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Bonifaci VII · Veure més »

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Bonifaci VIII · Veure més »

Brescia

Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Brescia · Veure més »

Buenos Aires

Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Buenos Aires · Veure més »

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Butlla · Veure més »

Butlla menor Inter Caetera de 1493

Línies de demarcació entre Castella-Aragó i Portugal els segles XV i XVI, ubicades segons la teoria més estesa. La butlla menor Inter Caetera va ser atorgada pel papa Alexandre VI el 1493 a favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, reis de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó amb data de 4 de maig de 1493 però es creu que realment va ser redactada més tard, al mes de juny.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Butlla menor Inter Caetera de 1493 · Veure més »

Cabília

Paisatge de la Cabília Paisatge de la Cabília Rètols trilingües La Cabília (amazic: Tamurt n Iqbayeliyen) és una regió muntanyenca de Magrib al nord d'Algèria.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Cabília · Veure més »

Cadira gestatòria

Pius VIII a la cadira gestatòria Cadira gestatòria o cadira fertòria era un tipus de cadira de l'antiga Roma usada a la capital i a províncies tant per homes com per dones.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Cadira gestatòria · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Calàbria · Veure més »

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Calendari gregorià · Veure més »

Calendari julià

El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Calendari julià · Veure més »

Califat Omeia

El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Califat Omeia · Veure més »

Calixt I

Calixt I va ser el setzè papa de Roma (entre 217 i 222) sota els regnats dels emperadors Heliogàbal i Alexandre Sever.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Calixt I · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Calixt III · Veure més »

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Campània · Veure més »

Canossa

Canossa (Província de Reggio de l'Emília) és un municipi i castell a Emília-Romanya, famós com el lloc on Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic va fer penitència el 1077, per revocar l'excomunicació del Papa Gregori VII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Canossa · Veure més »

Cant gregorià

XIV (''Graduale Aboense''). El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Cant gregorià · Veure més »

Caors

Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Caors · Veure més »

Capella Sixtina

Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Capella Sixtina · Veure més »

Carcí

* Regió del Carcí, regió de França que avui forma el departament de l'Òlt.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Carcí · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: Llista de papes de Roma і Cardenal · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Carlemany · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Casalfiumanese

Casalfiumanese (en dialecte romanyol: Casêl Fiumanés) és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Bolonya (antiga província de Bolonya), a la regió italiana d'Emília-Romanya, situat uns 30 km al sud-est de Bolonya.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Casalfiumanese · Veure més »

Catacumba de Sant Calixt

La Catacumba de Sant Calixt és una catacumba a la dreta de la Via Appia Antica (Via Àpia), després de l'església del "Quo Vadis?".

Nou!!: Llista de papes de Roma і Catacumba de Sant Calixt · Veure més »

Catacumbes romanes

Un fresc eucarístic (catacumba de Callistus) Les catacumbes romanes (Catacombe di Roma) són antigues catacumbes, llocs d'enterrament soterranis sota o prop de la ciutat de Roma, Itàlia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Catacumbes romanes · Veure més »

Catàleg Liberià

El Catàleg Liberià és una llista cronològica de bisbes de Roma, des de sant Pere fins a Liberi, escrit en temps d'aquest papa, del qual rep nom.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Catàleg Liberià · Veure més »

Catedral de Siena

La catedral de Siena (en italià: Duomo di Siena) és una església medieval de Siena (Itàlia), dedicada des dels seus primers temps com a església catòlica mariana, i ara dedicada a l'Assumpció de Maria.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Catedral de Siena · Veure més »

Catequesi

Llibrets de formació catequística del primer terç del segle xx. Biblioteca L'Eixerit i Lliçonari catequístic (La campana que camina) En la religió catòlica, existeix la catequesi, que és l'ensenyament de la doctrina catòlica als infants o als nous membres de la religió.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Catequesi · Veure més »

Caterina de Mèdici

Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Caterina de Mèdici · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Catolicisme · Veure més »

Cèsar Borja

Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Cèsar Borja · Veure més »

Cúria Pontifícia

La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Cúria Pontifícia · Veure més »

Cecília de Roma

Cecília (en llatí Caecilia) hauria sigut una dona romana, màrtir al per la seva fe cristiana.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Cecília de Roma · Veure més »

Ceccano

Ceccano és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Frosinone.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ceccano · Veure més »

Celestí II

Teobaldo Boccapecci o Boccapeconai - en Thebaldus Buccapecuc - fou elegit papa de Roma després de la mort del papa Calixt II el 13 de desembre de 1124 i prengué el nom de Celestí II, però esclatà una arravatament partidista durant la cerimònia d'investidura i dimití abans de ser consagrat o entronitzat per tal d'evitar el cisma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Celestí II · Veure més »

Celestí IV

Celestí IV (Milà, ? - Roma, 10 de novembre de 1241), de nom seglar Goffredo da Castiglione, fou papa de l'Església Catòlica durant 17 dies de l'any 1241, de manera que el seu pontificat és el tercer més breu de la història.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Celestí IV · Veure més »

Celestins

La Congregació Benedictina dels Celestins (sigles: O.S.B. Cel.) o Celestins va ser fundada per Pietro del Morrone el 1254: el seu nom deriva del que després va prendre'n el fundador quan, en 1294, va ser elegit papa com a Celestí V. Per això es coneix també el fundador amb el nom de Sant Pere Celestí.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Celestins · Veure més »

Ceprano

Ceprano és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci, situat a uns 106 km al sud de Roma i a uns 127 km al nord de Nàpols.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ceprano · Veure més »

Chambèri

Chambèri (Chambèri en francoprovençal, Chambéry en francès,Sciamberi en italià) és una ciutat francesa, capital del departament de la Savoia a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Chambèri · Veure més »

Châtillon-sur-Marne

Châtillon-sur-Marne és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Châtillon-sur-Marne · Veure més »

Cinquena Croada

La Cinquena Croada (1217-1221) fou un intent de reprendre Jerusalem i la resta de Terra Santa derrotant en primer lloc la poderosa dinastia aiúbida d'Egipte.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Cinquena Croada · Veure més »

Cisma acacià

El cisma acacià va ser una ruptura entre les esglésies cristianes d'orient i occident, que va tenir lloc a Constantinoble el 482, durant el regnat de l'emperador Zenó, i que acabaria el 519, amb Justí I.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Cisma acacià · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Cisma d'Occident · Veure més »

Città di Castello

Città di Castello és un municipi italià, situat a la regió d'Úmbria i a la província de Perusa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Città di Castello · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Climent I

Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Climent I · Veure més »

Climent II

Climent II - de nom seglar Sudiger de Morsleben i Hornburg - (Hornburg, 1005 - Pesaro, 9 d'octubre de 1047) va ser papa de Roma del 1046 al 1047.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Climent II · Veure més »

Climent III

Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Climent III · Veure més »

Climent IV

Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Climent IV · Veure més »

Climent IX

Climent IX (Pistoia, 27 o 28 de gener de 1600 - Roma, 9 de desembre de 1669) va ser papa de l'Església Catòlica entre 1667 i 1669.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Climent IX · Veure més »

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Climent VII · Veure més »

Climent VII d'Avinyó

Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Climent VII d'Avinyó · Veure més »

Climent VIII

va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Climent VIII · Veure més »

Climent VIII de Peníscola

Climent VIII, nascut a Terol (Regne d'Aragó) en el 1370 amb el nom de Gil Sánchez Muñoz y Carbón, va ser arxipreste de Terol i antic canonge de Barcelona.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Climent VIII de Peníscola · Veure més »

Climent X

Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Climent X · Veure més »

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Climent XI · Veure més »

Climent XII

Climent XII (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1652 - Roma, 1740), nascut Lorenzo Corsini, va ser Papa de 1730 a 1740, escollit als 78 anys (el Papa més vell en el moment del nomenament).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Climent XII · Veure més »

Climent XIII

Climent XIII és el nom que va prendre Carlo della Torre di Rezzonico a l'esdevenir Papa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Climent XIII · Veure més »

Climent XIV

Climent XIV és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Antonio Ganganelli quan va ser escollit papa el 1769.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Climent XIV · Veure més »

Col·legi Cardenalici

Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Col·legi Cardenalici · Veure més »

Como (ciutat d'Itàlia)

Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Como (ciutat d'Itàlia) · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Companyia de Jesús · Veure més »

Comtat de Borgonya

Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Comtat de Borgonya · Veure més »

Comtat de Savoia

El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Comtat de Savoia · Veure més »

Comtat de Túsculum

El comtat de Túsculum fou una jurisdicció senyorial del centre d'Itàlia, amb capital a la ciutat de Túsculum.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Comtat de Túsculum · Veure més »

Comtat de Xampanya

Comtats de França vers 1030 Comtats de França vers 1180 El comtat de Xampanya fou una jurisdicció feudal de França, formada per la unió de diversos comtats de la casa de Blois (Meaux, Provins i Troyes, i diverses senyories; per un cert temps van dominar el comtat de Reims però finalment no el van conservar. El comtat va tenir autoritat feudal sobre diverses senyories i comtats com Rumigny, Châtillon, Epernay, Vitry, Nogent, Château Renard, Mezières, Bray, Grandpré, Braine, Joinville, Rethel, Porcien, Joigny, Bar-sur-Aube i Bar-sur-Seine.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Comtat de Xampanya · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Comunisme · Veure més »

Concesio

Concesio (en llengua llombarda Consés, pronunciat localment o) és un municipi de la Província de Brescia al nord d'Itàlia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concesio · Veure més »

Concili Cadavèric

Jean-Paul Laurens, ''El Papa Formós i Esteve VII'', 1870) El Papa Formós El Papa Esteve VI El Concili Cadavèric (també anomenat el «Judici del Cadàver», «Sínode del terror» o «Sínode del cadàver»; en llatí Synodus Horrenda) és el nom comunament donat al judici eclesiàstic pòstum del Papa Formós, celebrat a la Basílica de Sant Joan del Laterà de Roma el gener del 897.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili Cadavèric · Veure més »

Concili de Basilea, Ferrara i Florència

El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili de Basilea, Ferrara i Florència · Veure més »

Concili de Calcedònia

El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili de Calcedònia · Veure més »

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili de Constança · Veure més »

Concili de Constantinoble III

El tercer concili de Constantinoble va ser una reunió eclesiàstica convocada el 680 per Constantí IV per refutar el monotelisme.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili de Constantinoble III · Veure més »

Concili de Lió I

El Concili de Lió I es va celebrar a Lió, desenvolupant-se en tres sessions els dies 28 de juny, 5 de juliol i 17 de juliol de 1245.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili de Lió I · Veure més »

Concili de Lió II

És considerat per l'Església Catòlica com el XIV concili ecumènic, i el sisè dels celebrats a Occident.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili de Lió II · Veure més »

Concili de Pisa

Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili de Pisa · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili de Trento · Veure més »

Concili de Viena

El concili de Viena es va celebrar a la catedral de Viena del Delfinat (França) entre el 16 d'octubre del 1311 i el 6 de maig del 1312.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili de Viena · Veure més »

Concili del Laterà I

El primer concili del Laterà és un concili catòlic celebrat el 1123 a instàncies del Papa Calixt II.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili del Laterà I · Veure més »

Concili del Laterà II

El Concili del Laterà II (el desè concili ecumènic) va ser convocat en 1139 per Innocenci II.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili del Laterà II · Veure més »

Concili del Laterà III

El Concili del Laterà III es va celebrar el 1179 sota la presidència del Papa Alexandre III.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili del Laterà III · Veure més »

Concili del Laterà IV

El concili del Laterà IV és el dotzè concili ecumènic de l'Església catòlica, mantingut el 1215 a iniciativa del papa Innocenci III.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili del Laterà IV · Veure més »

Concili del Laterà V

''Bulla monitorii et declarationis'' El cinquè Concili del Laterà es va celebrar entre 1512 i 1517 presidit pels Papes Juli II i, a la seva mort, Lleó X. Es va centrar a refermar el poder eclesiàstic romà, amenaçat des de França, amb mesures com l'obligació que cada llibre imprès fos aprovat per l'església, mesura que desembocaria en la creació de l'Index Librorum Prohibitorum per mirar de donar una solució definitiva als problemes que la impremta estava causant a l'Església.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili del Laterà V · Veure més »

Concili Vaticà I

Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili Vaticà I · Veure més »

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Concili Vaticà II · Veure més »

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave · Veure més »

Conclave de 1276 (gener)

El Conclave de gener de 1276, celebrat el 21 i 22 de gener, va ser la primera elecció papal que es va celebrar amb les regles de la constitució Ubi periculum publicada pel Papa Gregori X el 1274, que establia els conclaves.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1276 (gener) · Veure més »

Conclave de 1276 (juliol)

El Conclave de juliol de 1276 fou el segon conclave del 1276, durà del dia 2 a l'11 de juliol i elegí el Papa Adrià V com a successor d'Innocenci V.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1276 (juliol) · Veure més »

Conclave de 1294

El conclave de 1294 es va celebrar a Nàpols el 23 i 24 de desembre de 1294.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1294 · Veure més »

Conclave de 1303

El Conclave de 1303 va escollir a Benet XI com a successor de Bonifaci VIII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1303 · Veure més »

Conclave de 1304–05

El Conclave de 1304–05 es va convocar després de la mort del Papa Benet XI i va ser un dels conclaves més llargs de la història.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1304–05 · Veure més »

Conclave de 1314–16

El Conclave de 1314-16 es va celebrar de l'1 de maig del 1314 al 7 d'agost del 1316, primer al palau apostòlic de Carpentras i després a la casa dels Dominics de Lió.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1314–16 · Veure més »

Conclave de 1334

El Conclave de 1334 va ser el segon Conclave de l'època del Papat d'Avinyó i el primer que se celebrà a Avinyó, ja que el de 1316 s'havia celebrat a Lió). Va acabar amb l'elecció de Benet XII que succeí Joan XXII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1334 · Veure més »

Conclave de 1342

El Conclave de 1342 va ser el tercer Conclave de l'anomenat Papat d'Avinyó i el segon celebrat a Avinyó.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1342 · Veure més »

Conclave de 1352

El Conclave de 1352 es va convocar després de la mort del Papa Climent VI, i es va celebrar entre el 16 i el 18 de desembre de 1352.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1352 · Veure més »

Conclave de 1362

El conclave de 1362 acabà amb l'elecció de William Grimoard que prengué el nom d'Papa Urbà V, com a successor del Papa Innocenci VI.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1362 · Veure més »

Conclave de 1370

El Conclave de 1370 es va celebrar després de la mort del papa Urbà V i en resultà elegit el cardenal Pierre Roger de Beaufort, que va prendre el nom de Gregori XI i va ser l'últim papa del Papat d'Avinyó.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1370 · Veure més »

Conclave de 1378

El conclave de 1378 va ser la causa immediata del Cisma d'Occident a l'Església catòlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1378 · Veure més »

Conclave de 1389

El Conclave de 1389 va ser convocat després de la mort del Papa Urbà VI i va durar del 25 d'octubre de 1389 al 2 de novembre de 1389.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1389 · Veure més »

Conclave de 1404

El Conclave de 1404 va ser el conclave que es va celebrar durant el Cisma d'Occident, convocat després de la mort del Papa Bonifaci IX, on s'elegí el cardenal Cosimo Gentile Migliorati, que va prendre el nom de Papa Innocenci VII i esdevingué el tercer papa amb obediència de Roma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1404 · Veure més »

Conclave de 1406

El Conclave de 1406 va ser un conclave celebrat del 18 al 30 de novembre de 1406, durant el Cisma d'Occident, convocat després de la mort del Papa Innocenci VII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1406 · Veure més »

Conclave de 1431

El Conclave de 1431 es va convocar després de la mort de Martí V, es va celebrar els dies 2 i 3 de març i s'acabà amb l'elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1431 · Veure més »

Conclave de 1447

El conclave de 1447 es va celebrar del 4 al 6 de març de 1447 a la basílica de Santa Maria sopra Minerva.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1447 · Veure més »

Conclave de 1455

El conclave de 1455 (4 al 8 d'abril) va elegir Alfons Borja com a Papa Calixt III després de la mort del Papa Nicolau V. Va ser el primer conclave que es va fer al Palau Vaticà, el lloc de tots els conclaves papals amb l'excepció de cinc, des d'aquell moment.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1455 · Veure més »

Conclave de 1458

El Cónclave de 1458 es va celebrar del 16 al 19 d'agost, després de la mort del papa Calixt III, i acabà amb l'elecció del cardenal Enea Silvio Piccolomini que esdevindria Papa amb el nom de Pius II.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1458 · Veure més »

Conclave de 1464

El conclave de 1464 va ser convocat després de la mort del Papa Pius II i va ser conclòs amb l'elecció del Cardenal Pietro Barbo, que va prendre el nom de Pau II.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1464 · Veure més »

Conclave de 1471

Escut papal de Sa Santedat el papa Sixt IV El Conclave que va tenir lloc entre el 6 i el 9 d'agost de 1471 va acabar amb l'elecció del Papa Sixt IV després de la mort del Papa Pau II.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1471 · Veure més »

Conclave de 1484

El conclave dut a terme entre el 26 i el 29 d'agost de 1484, va acabar amb l'elecció d'Innocenci VIII després de la mort del Papa Sixt IV.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1484 · Veure més »

Conclave de 1492

El conclave de 1492 va triar a Alexandre VI com a pontífex de l'Església Catòlica entre 1492 i 1503 estava compost per set cardenals, dos d'ells eren cardenals "in pectore", és a dir elegits, però no proclamats tot i que el conclave els va ser acceptat, com s'havia fet en altres ocasions.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1492 · Veure més »

Conclave de 1503 (octubre)

El conclave papal celebrat a l'octubre de 1503 va triar a Giuliano della Rovere com el Papa Juli II per succeir a Pius III.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1503 (octubre) · Veure més »

Conclave de 1503 (setembre)

El conclave papal celebrat el setembre de 1503 va triar com a papa Pius III per succeir al mort Alexandre VI.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1503 (setembre) · Veure més »

Conclave de 1513

El conclave de 1513 va començar el 4 de març del 1513 a Roma, després de la seu vacant que havia començat a la mort de Juli II el 21 de febrer al l'eixida del qual va ser escollit papa Giovanni di Lorenzo de Medici que va triar amb poc entusiasme el nom de Lleó X.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1513 · Veure més »

Conclave de 1521–22

El conclave papal que es va dur a terme entre 1521 i 1522 va donar com a resultat l'elecció del Papa Adrià VI per succeir Lleó X. El conclave es va caracteritzar en un principi per les candidatures dels cardenals Giulio de Medici i Alexandre Farnese, encara que els Colonna i altres cardenals frustraren les seves aspiracions.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1521–22 · Veure més »

Conclave de 1523

El Conclave de 1523 va elegir Giulio de' Medici com a Papa Climent VII per succeir el Papa Adrià VI.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1523 · Veure més »

Conclave de 1534

El conclave papal de 1534 es va celebrar després de la mort del papa Climent VII, i va triar com el seu successor el cardenal Alexandre Farnese, que va esdevenir el Papa Pau III.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1534 · Veure més »

Conclave de 1549–50

El conclave de 1549-50 va ser convocat després de la mort del Papa Pau III, i finalment va triar Giovanni Del Monte com el Papa Juli III.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1549–50 · Veure més »

Conclave de 1555 (abril)

El Conclave papal d'abril de 1555 va ser un conclave convocat després de la mort del Papa Juli III.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1555 (abril) · Veure més »

Conclave de 1555 (maig)

El Conclave de maig de 1555, per a l'elecció del papa Pau IV va tenir lloc del 15 al 23 de maig de 1555.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1555 (maig) · Veure més »

Conclave de 1559

Escut papal de Sa Santedat el papa Pius IV El Conclave de 1559 (5 de setembre a 25 de desembre) va ser convocat amb la mort del Pau IV i va triar el Pius IV com el seu successor.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1559 · Veure més »

Conclave de 1572

Escut papal de Sa Santedat el papa Gregori XIII El Conclave de 1572 va ser la reunió per triar un nou papa realitzada després de la mort de Pius V. Va durar del 12 al 13 de maig de 1572.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1572 · Veure més »

Conclave de 1585

Escut papal de Sa Santedat el papa Sixt V El conclave de 1585 es va organitzar a Roma després de la mort del Gregori XIII entre el 21 i el 24 d'abril de 1585.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1585 · Veure més »

Conclave de 1591

El conclave de 1591 va ser convocat després de la mort del papa Gregori XIV, que va tenir lloc a Roma el 16 d'octubre de 1591.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1591 · Veure més »

Conclave de 1592

El conclave papal de 1592, celebrat entre el 10 i el 30 de gener, elegí el papa Climent VIII com a successor d'Innocenci IX.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1592 · Veure més »

Conclave de 1605 (maig)

El conclave de maig de 1605 va ser convocat després de la mort del Papa Lleó XI, que va tenir lloc a Roma el 27 d'abril de 1605.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1605 (maig) · Veure més »

Conclave de 1605 (març)

El conclave papal de març-abril de 1605 es va convocar a la mort del papa Climent VIII i va acabar amb l'elecció d'Alessandro Ottaviano de 'Medici com a papa Lleó XI.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1605 (març) · Veure més »

Conclave de 1621

El conclave papal de 1621 (8-9 de febrer) va ser convocat després de la mort del Papa Pau V, i acabà amb l'elecció d'Alessandro Ludovisi com a Papa Gregori XV.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1621 · Veure més »

Conclave de 1623

El conclave de 1623 va ser convocat després de la mort del papa Gregori XV, que va tenir lloc a Roma el 8 de juliol de 1623.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1623 · Veure més »

Conclave de 1644

El conclave de 1644 va ser convocat després de la mort del Papa Urbà VIII (29 de juliol de 1644), i va concloure amb l'elecció del cardenal Giovanni Battista Pamphilj qui adoptà el nom papal d'Innocenci X. El conclave començà el 9 d'agost; dels 61 cardenals que conformaven el Sacre Col·legi n'entraren 57.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1644 · Veure més »

Conclave de 1655

El conclave papal de 1655 es va convocar a la mort del papa Innocenci X i va acabar amb l'elecció del cardenal Fabio Chigi, que adoptà el nom d'Alexandre VII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1655 · Veure més »

Conclave de 1667

El conclave papal de 1667 es va convocar a la mort del Papa Alexandre VII, qui va traspassar a Roma el 22 de maig de 1667.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1667 · Veure més »

Conclave de 1669–1670

El conclave de 1669-1670 (20 de desembre - 29 d'abril) es va convocar a la mort del papa Climent IX i va acabar amb l'elecció d'Emilio Altieri com el papa Climent X. Les eleccions van ser deferides al Col·legi de Cardenals a Lluís XIV de França, i s'alliberà els cardenals lleials a Espanya per votar d'acord amb la seva consciència.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1669–1670 · Veure més »

Conclave de 1676

El conclave de 1676 va ser convocat després de la mort del Papa Climent X i va concloure amb l'elecció del cardenal Benedicto Odescalchi, que prengué el nom dInnocenci XI.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1676 · Veure més »

Conclave de 1689

El conclave de 1689 va ser convocat el 23 d'agost, després de la mort del Papa Innocenci XI, i va concloure el 6 d'octubre amb l'elecció de Pietro Vito Ottoboni com a Papa Alexandre VIII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1689 · Veure més »

Conclave de 1691

El conclave de 1691 es va convocar a la mort d'Alexandre VIII i va acabar amb l'elecció del cardenal Antonio Pignatelli, que regnà com a Papa amb el nom d'Innocenci XII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1691 · Veure més »

Conclave de 1700

El conclave del 1700 va ser convocat després de la mort del Papa Innocenci XII, concloent amb l'elecció del Papa Climent XI.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1700 · Veure més »

Conclave de 1721

El conclave de 1721, convocat després de la mort de Climent XI, va ser el conclave que va triar al Papat el cardenal Michelangelo de 'Conti, que va prendre el nom d'Innocenci XIII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1721 · Veure més »

Conclave de 1724

El conclave de 1724 va ser convocat a la mort del Papa Innocenci XIII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1724 · Veure més »

Conclave de 1730

El conclave de 1730, que tingué lloc entre el 5 de març i el 12 de juliol de 1730, elegí el Papa Climent XII com el successor de Benet XIII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1730 · Veure més »

Conclave de 1740

El conclave papal de 1740, convocat després de la mort del papa Climent XII el 6 de febrer de 1740, va ser un dels conclaves més llargs des del (s'estengué entre el 18 de febrer i el 17 de d'agost de 1740).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1740 · Veure més »

Conclave de 1758

El conclave de 1758, convocat després de la mort del Papa Benet XIV, i va acabar amb l'elecció del cardenal Carlo Rezzonico, que va prendre el nom de Climent XIII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1758 · Veure més »

Conclave de 1769

El conclave de 1769 va ser convocat després de la mort del Papa Climent XIII, i va acabar amb l'elecció del cardenal Lorenzo Ganganelli, que va prendre el nom de Climent XIV.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1769 · Veure més »

Conclave de 1774–1775

El conclave de 1774-1775 va ser convocat després de la mort del Papa Climent XIV, i va acabar amb l'elecció del Papa Pius VI.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1774–1775 · Veure més »

Conclave de 1799–1800

El conclave de 1799-1800 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VI, que va tenir lloc el 27 d'agost de 1799.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1799–1800 · Veure més »

Conclave de 1823

El conclave de 1823 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VII, que va tenir lloc el 20 d'agost de 1823.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1823 · Veure més »

Conclave de 1829

El conclave de 1829 va ser convocat el 24 de febrer 1829, després de la mort del Papa Lleó XII, que es va produir el 10 de febrer i va acabar el 31 de març amb l'elecció del cardenal Francisco Saverio Castiglioni que, amb el nom de Pius VIII, es va convertir en el 253è Papa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1829 · Veure més »

Conclave de 1830–1831

El conclave de 1830-1831 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VIII, que va tenir lloc a Roma l'1 de desembre de 1830.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1830–1831 · Veure més »

Conclave de 1846

El conclave de 1846 va ser convocat després de la mort del Papa Gregori XVI, que va tenir lloc a Roma l'1 de juny d'aquell any.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1846 · Veure més »

Conclave de 1878

El Conclave papal de febrer de 1878 va ser un conclave convocat després de la mort del papa beat Pius IX el 7 de febrer de 1878.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1878 · Veure més »

Conclave de 1903

El Conclave papal de juliol de 1903 va ser un conclave convocat després de la mort del papa Lleó XIII el 20 de juliol de 1903.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1903 · Veure més »

Conclave de 1914

El Conclave papal d'agost de 1914 va ser un conclave convocat després de la mort del papa sant Pius X el 20 d'agost de 1914.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1914 · Veure més »

Conclave de 1922

A la mort del papa Benet XV el 22 de gener de 1922, hi havia un total de seixanta-un cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1922 · Veure més »

Conclave de 1939

El Conclave papal de febrer de 1939 va ser un conclave convocat després de la mort del papa Pius XI el 10 de febrer de 1939.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1939 · Veure més »

Conclave de 1958

A la mort del papa Pius XII el 9 d'octubre de 1958, hi havia un total de cinquanta-cinc cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1958 · Veure més »

Conclave de 1963

El conclave de 1963 fou convocat a la mort del papa beat Joan XXIII el 3 de juny de 1963.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1963 · Veure més »

Conclave de 1978 (agost)

Segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1978 (agost) · Veure més »

Conclave de 1978 (octubre)

A la mort del papa Joan Pau I el 28 de setembre de 1978, hi havia un total de 127 cardenals, dels quals només 112 tenien dret d'elecció del nou pontífex a causa que, segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 1978 (octubre) · Veure més »

Conclave de 2005

El Conclave del 2 d'abril de 2005 va ser la reunió de cardenals convocada després de la mort de Joan Pau II i que va escollir al papa Benet XVI.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 2005 · Veure més »

Conclave de 2013

A la renúncia del papa Benet XVI, a les 8 del vespre, hora de Roma, del dia 28 de febrer de 2013, hi havia un total de dos-cents set cardenals, dels quals cent disset tenien la condició d'electors.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conclave de 2013 · Veure més »

Congregació per a l'Evangelització dels Pobles

El Palau di Propaganda Fide, seu de la Congregació per a l'evangelització dels pobles a Roma La Congregació per a l'Evangelització dels Pobles (en llatí Congregatio pro Evangelizatione Gentium) és la Congregació de la Cúria Romana responsable del treball missioner i de les activitats que hi estan vinculades.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Congregació per a l'Evangelització dels Pobles · Veure més »

Conquesta normanda d'Anglaterra

La conquesta normanda d'Anglaterra va ser la invasió i ocupació d'Anglaterra al per un exèrcit format per normands, bretons, flamencs i francesos liderat pel duc Guillem II de Normandia, qui després seria conegut com Guillem el Conqueridor.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conquesta normanda d'Anglaterra · Veure més »

Constanci II

Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Constanci II · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Constantinoble · Veure més »

Constitució apostòlica

Una constitució apostòlica (Constitutio Apostolica en llatí) és el més alt nivell de decret publicat pel papa de l'Església catòlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Constitució apostòlica · Veure més »

Conti

* Toponímia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Conti · Veure més »

Corneli (papa)

Corneli (c.251-c.253) va ser el vint-i-unè bisbe de Roma i el vintè successor de sant Pere.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Corneli (papa) · Veure més »

Coronació papal

arxiudata.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Coronació papal · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Corpus Christi · Veure més »

Crescenzi

Escut d'armes de la família '''Crescenzi''' Els Crescenzi són una família senyorial, establerta a Roma des del començament del, i que governà la ciutat efectivament i l'elecció dels pontífexs fins a principis del.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Crescenzi · Veure més »

Crisi dels míssils de Cuba

La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre del 1962, la crisi del Carib (rus: Карибский кризис, transliterat: Karibsky krizis, IPA), o lespant dels míssils, va ser un incident internacional que es va allargar 1 mes i 4 dies (16 d'octubre - 20 de novembre de 1962) entre els Estats Units i la Unió Soviètica que es va convertir en una crisi internacional quan els desplegaments nord-americans de míssils a Itàlia i Turquia es van igualar amb els desplegaments soviètics de míssils balístics similars a Cuba.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Crisi dels míssils de Cuba · Veure més »

Crist Rei

Crist Rei (en llatí: Christus Rex) és una denominació i títol per a Jesucrist en referència a la idea de Regne de Déu on Jesucrist és descrit assegut al costat dret de Déu (en oposició al títol secular de Rei dels Jueus, on Jesús apareix a la creu).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Crist Rei · Veure més »

Cristòfor I antipapa

Cristòfor I fou un antipapa des d'octubre del 903 fins a gener del 904 (any en què va morir, probablement).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Cristòfor I antipapa · Veure més »

Cristianisme oriental

El cristianisme oriental és el grup d'esglésies cristianes les tradicions de les quals es van desenvolupar als Balcans, a Europa oriental a l'Àsia Menor, a l'Orient Pròxim, al nord-est d'Àfrica i al sud de l'Índia al llarg de diversos segles.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Cristianisme oriental · Veure més »

Croada d'Alexandria

La croada d'Alexandria fou el nom que el rei Pere I de Xipre posà a una expedició militar que ell mateix ideà per conquerir el 1365 la ciutat egípcia d'Alexandria, que estava en poder del soldant mameluc i des d'on sortien expedicions pirates contra els seus territoris.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Croada d'Alexandria · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Croades · Veure més »

Croades Bàltiques

Les Croades Bàltiques o Croades del Nord van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Croades Bàltiques · Veure més »

Cuggiono

Cuggiono (Cugiòn en llombard occidental) és un municipi italià, situat a la regió de Llombardia i a la ciutat metropolitana de Milà.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Cuggiono · Veure més »

Cum occasione

El "Cum occasione" va ser una butlla papal emesa per Innocenci X, el juny 9, 1653.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Cum occasione · Veure més »

Damas I

Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Damas I · Veure més »

Decapitació

La decapitació és un mètode per aplicar la pena de mort consistent en separar el cap del tronc de la persona amb un objecte tallant, usualment una destral, una espasa o la guillotina.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Decapitació · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Della Rovere

Blasó de la família Della Rovere. Della Rovere va ser una de la família noble italiana, originària de la ciutat de Savona.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Della Rovere · Veure més »

Democràcia cristiana

La democràcia cristiana és una ideologia política heterogènia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Democràcia cristiana · Veure més »

Deodat I

Deodat I (Roma, ? - id. 618) fou un prevere romà, Papa entre 615 i 618.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Deodat I · Veure més »

Desio

Desio és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Monza i Brianza.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Desio · Veure més »

Diòscor (antipapa)

Diòscor d'origen grec nascut en Constantinoble va ser antipapa de Bonifaci II.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Diòscor (antipapa) · Veure més »

Diumenge

El diumenge és el setè dia de la setmana.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Diumenge · Veure més »

Dogma

Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Dogma · Veure més »

Donació de Constantí

La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Donació de Constantí · Veure més »

Donació de Pipí

Representació idealitzada de la '''donació de Pipí''' al Papa Esteve II (754) La Donació de Pipí, coneguda també com el Tractat de Quierzy, va ser la restitució a l'Església l'any 754 per part del primer monarca carolingi Pipí el Breu de les terres que havien perdut a mans dels llombards.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Donació de Pipí · Veure més »

Ducat de Baviera

El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ducat de Baviera · Veure més »

Ducat de Caríntia

El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ducat de Caríntia · Veure més »

Ducat de Florència

El Ducat de Florència (en italià: Ducato di Firenze) fou un estat situat al nord de la península italiana, al voltant de la ciutat de Florència, que existí entre 1532 i 1569.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ducat de Florència · Veure més »

Ducat de Lorena

El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ducat de Lorena · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ducat de Milà · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ducat de Parma · Veure més »

Ducat de Roma

El ducat romà dins l'Imperi Romà d'Orient el 717 El Ducat de Roma o Ducat Romà va ser una jurisdicció política i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava, dins de l'Exarcat d'Itàlia, o Exarcat de Ravenna, la major part del Laci modern i una àrea molt limitada a l'Úmbria del sud (Amelia i els seus voltants).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ducat de Roma · Veure més »

Ducat de Spoleto

Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ducat de Spoleto · Veure més »

Ducat de Suàbia

Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ducat de Suàbia · Veure més »

Ducat i Principat de Benevent

El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ducat i Principat de Benevent · Veure més »

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Edicte de Milà · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Efes · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Egipte (província romana) · Veure més »

Eguisheim

Eguisheim (alsacià Egsa, alemany Egisheim) és un municipi francès situada al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Eguisheim · Veure més »

Elecció papal de 1061

San Pietro in Vincoli L'elecció papal de 1061 es va dur a terme el 30 de setembre de 1061 a San Pietro in Vincoli a Roma, després de la mort del Papa Nicolau II.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1061 · Veure més »

Elecció papal de 1073

L'elecció papal de 1073 va ser després de la mort d'Alexandre II.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1073 · Veure més »

Elecció papal de 1086

L'elecció papal de 1086 és l'elecció per la qual els cardenals de l'Església catòlica romana van elegir el successor del papa Gregori VII, mort el 25 de maig de 1085.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1086 · Veure més »

Elecció papal de 1088

L'elecció papal de març de 1088 va ser convocada després de la mort de Víctor III, i acabà amb l'elecció del cardenal Otó de Chantillon, qui va prendre el nom d'Urbà II.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1088 · Veure més »

Elecció papal de 1099

L'Elecció papal de 1099 va ser una elecció papal convocada després de la mort d'Urbà II, que acabà amb l'elecció de Pasqual II.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1099 · Veure més »

Elecció papal de 1118

L'Elecció papal de 1118 va ser el procés pel qual s'escollí fou escollit el papa Gelasi II com a successor de Pasqual II, que havia mort el 21 de gener del 1118 a Roma després de 18 anys de pontificat.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1118 · Veure més »

Elecció papal de 1119

L'elecció papal de 1119 es va celebrar del 29 de gener al 2 de febrer de 1119.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1119 · Veure més »

Elecció papal de 1124

L'elecció papal de 1124 es convocà per elegir el successor de Calixte II, mort el 12 de desembre de 1124, i acabà amb l'elecció del papa Honori II.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1124 · Veure més »

Elecció papal de 1130

L'elecció papal de 1130, convocada després de la mort del papa Honori II es va celebrar el 14 de febrer i donà lloc a una doble elecció.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1130 · Veure més »

Elecció papal de 1143

L'elecció papal de 1143 va seguir la mort del Papa Innocenci II i acabà amb l'elecció del Papa Celestí II.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1143 · Veure més »

Elecció papal de 1144

L'elecció papal de 1144 va seguir la mort del papa Celestí II i va donar lloc a l'elecció del papa Luci II.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1144 · Veure més »

Elecció papal de 1145

L'elecció papal de 1145 va seguir la mort del papa Luci II i acabà amb l'elecció del Papa Eugeni III, el primer papa de l'Orde del Cister.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1145 · Veure més »

Elecció papal de 1153

L'elecció papal de 1153 va seguir la mort del papa Eugeni III i acabà amb l'elecció del papa Anastasi IV.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1153 · Veure més »

Elecció papal de 1154

L'elecció papal de 1154 es va celebrar després de la mort del papa Anastasi IV i va acabar amb l'elecció del papa Adrià IV, l'únic anglès que ha esdevingut papa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1154 · Veure més »

Elecció papal de 1159

L'elecció papal de 1159 es va celebrar després de la mort del papa Adrià IV, del 4 al 7 de setembre de 1159, i en resultà una doble elecció.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1159 · Veure més »

Elecció papal de 1181

L'elecció papal de 1181 es va celebrar després del a mort del Papa Alexandre III i acabà amb l'elecció de Papa Luci III.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1181 · Veure més »

Elecció papal de 1185

L'elecció papal de 1185 es va convocar després de la mort del papa Luci III, el mateix 25 de novembre de 1185, i acabà amb l'elecció del cardenal Uberto Crivelli de Milà, que va prendre el nom de Papa Urbà III.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1185 · Veure més »

Elecció papal de 1187 (desembre)

L'elecció papal de desembre de 1187 es va convocar després de la mort del papa Gregori VIII i va acabar amb el nomenament del cardenal Paolo Scolari com a Papa Climent III.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1187 (desembre) · Veure més »

Elecció papal de 1187 (octubre)

L'elecció papal de l'octubre de 1187 es va convocar després de la mort del papa Urbà III pel 21 d'octubre i s'acabà amb l'elecció del cardenal Alberto Sartori di Morra, que prengué el nom de papa Gregori VIII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1187 (octubre) · Veure més »

Elecció papal de 1191

El papa escollit el 1191 va ser el Papa Celestí III. L'Elecció papal del 1191 es va celebrar després de la mort del Papa Climent III i va resultar escollit com a successor el Papa Celestí III, que tenia 85 anys.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1191 · Veure més »

Elecció papal de 1198

L'elecció papal de 1198 va ser convocada després de la mort del papa Celestí III i va acabar amb l'elecció del cardenal Lotario dei Conti di Segni, que va prendre el nom d'Innocenci III.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1198 · Veure més »

Elecció papal de 1216

L'elecció papal de 1216 es va convocar després de la mort del Papa Innocenci III a Perusa (16 de juliol de 1216) per dos dies després i va acabar amb l'elecció del cardenal Cencio Camerario que va prendre el nom d'Honori III.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1216 · Veure més »

Elecció papal de 1227

L'elecció papal de 1227 es va convocar després de la mort d'Honori III el 18 de març de 1227 a Roma i va acabar amb l'elecció de Gregori IX.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1227 · Veure més »

Elecció papal de 1241

Fragment del Septizodium en un gravat de 1582 L'elecció papal de 1241 fou convocada després de la mort de Gregori IX i s'allargà del 21 de setembre al 25 d'octubre de 1241.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1241 · Veure més »

Elecció papal de 1243

L'elecció papal de 1243 se celebrà del 16 de maig al 25 de juny del 1243 i acabà amb l'elecció del cardenal Sinibaldo Fieschi de Gènova per succeir el Papa Celestí IV.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1243 · Veure més »

Elecció papal de 1254

L'Elecció papal de 1254 se celebrà de l'11 al 12 de desembre, començà tres dies després de la mort d'Innocenci IV i va acabar amb l'elecció de Raynaldus de' Conti, que va prendre el nom d'Alexandre IV.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1254 · Veure més »

Elecció papal de 1261

L'elecció papal de 1261 es va celebrar després de la mort del Papa Alexandre IV el 25 de maig, concretament del 26 de maig al 29 d'agost, i va acabar amb l'elecció del Papa Urbà IV com el seu successor.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1261 · Veure més »

Elecció papal de 1264–65

L'Elecció papal de 1264–65 fou convocada després de la mort del Papa Urbà IV i va acabar amb l'elecció del seu successor el Papa Climent IV.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1264–65 · Veure més »

Elecció papal de 1268–71

Palau Papal de Viterbo, el sostre del qual es va treure per accelerar l'elecció L'Elecció papal de 1268–71, després de la mort del Papa Climent IV, ha estat l'elecció més llarga en la història de l'Església catòlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1268–71 · Veure més »

Elecció papal de 1276 (setembre)

L'elecció papal de setembre de 1276 és l'única tercera elecció papal en un mateix any, el 1276, que rep el sobrenom dAny dels quatre papaes.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1276 (setembre) · Veure més »

Elecció papal de 1277

L'elecció papal de 1277 es va convocar a Viterbo després de la mort del papa Joan XXI i va durar del 30 de maig al 25 de novembre.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1277 · Veure més »

Elecció papal de 1280-81

L'elecció papal de 1280-1281 es va celebrar el 22 de setembre de 1280 al 22 de febrer del 1281 després de la mort del Papa Nicolau III i en va resultar elegit Simon de Brion, que va prendre el nom de Papa Martí IV.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1280-81 · Veure més »

Elecció papal de 1285

L'elecció papal de 1285, celebrada a Viterbo després de la mort del Papa Martí IV, elegí el cardenal Giacomo Savelli, que va prendre el nom d'Honori IV.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1285 · Veure més »

Elecció papal de 1287–88

Santa Sabina és una església propera a l'indret de l'elecció L'elecció papal de 1287-1288, que es va celebrar del 4 d'abril de 1287 al 22 de febrer del 1288, va ser l'elecció papal més mortífera en la història de l'Església Catòlica, ja que sis (o cinc) dels setze (o quinze) cardenals electors van morir durant les deliberacions.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1287–88 · Veure més »

Elecció papal de 1292–94

L'elecció papal de 1292-94 es produí entre el 5 d'abril del 1292 i el 5 de juliol del 1294 i va ser l'última elecció papal sense el format del conclave on els electors estan tancats en reclusió cum clave—sense clau— i amb prohibició d'abandonar la reunió fins que no s'esculli un nou Bisbe de Roma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elecció papal de 1292–94 · Veure més »

Elisabet d'Hongria

Elisabet d'Hongria o de Turíngia (Sárospatak, Regne d'Hongria, 7 de juliol de 1207- Marburg, Hessen, 17 de novembre de 1231) va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elisabet d'Hongria · Veure més »

Elisabet I d'Anglaterra

Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Elisabet I d'Anglaterra · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Emperador · Veure més »

Enric II d'Anglaterra

Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Enric II d'Anglaterra · Veure més »

Enric II de França

Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Enric II de França · Veure més »

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Enric IV de França · Veure més »

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric VIII d'Anglaterra

va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »

Epifania

''Adoració dels Reis Mags'' d'El Greco, 1568, Museu Soumaya, Ciutat de Mèxic. Epifania és una paraula que deriva del grec ἐπιφάνεια i que significa manifestació.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Epifania · Veure més »

Escapulari

Monjos cistercencs amb un escapulari negre L'escapulari (del llatí scapula, espatlla) és un vestit, portat en certs ordes religiosos (com els Cistercencs) cobrint les espatlles, l'esquena i el pit, incloent, per als homes, una caputxa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Escapulari · Veure més »

Escuts d'armes papals

Durant com a mínim 800 anys, cadascun dels papes ha tingut el seu escut d'armes personal, a més de l'escut d'armes de la Santa Seu.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Escuts d'armes papals · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Estats Pontificis · Veure més »

Esteve II (papa)

Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Esteve II (papa) · Veure més »

Esteve IV

Esteve IV (Roma, ? – 24 de gener del 817) va ser Papa de Roma del 816 al 817.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Esteve IV · Veure més »

Esteve IX

Esteve IX va ser el 154è papa de l'Església catòlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Esteve IX · Veure més »

Esteve V

Esteve V (Roma, ? – 14 de setembre de 891) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 885 fins al 891.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Esteve V · Veure més »

Etrúria

Etrúria era el nom del país dels etruscs.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Etrúria · Veure més »

Eucaristia

Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Eucaristia · Veure més »

Eugeni I

Eugeni I (Roma, ? - 657) fou un papa de Roma des del 10 d'agost de 654 fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Eugeni I · Veure més »

Eugeni IV

Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Eugeni IV · Veure més »

Eulali I

Eulali I (* ha. 380 ? ? ha. 450).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Eulali I · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Evangeli · Veure més »

Excomunió

Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Excomunió · Veure més »

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Família benedictina · Veure més »

Família Borghese

Escut de la Família Borghese. Escut de la familia Borghese, creat al s.XIV fins als nostres dies. Els Borghese són una família noble italiana originària de Siena, que va tenir durant molts segles una gran importància en la història política i religiosa de Roma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Família Borghese · Veure més »

Família Borja

Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Família Borja · Veure més »

Família Colonna

La família Colonna va ser una família noble italiana descendent dels comtes de Túsculum i originària de la ciutat de Roma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Família Colonna · Veure més »

Família franciscana

Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Família franciscana · Veure més »

Fano

Fano és una ciutat italiana a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb uns 60.000 habitants, a la costa de la mar Adriàtica dominant la plana deltaica del Metauro, un canal del qual en constitueix el seu port pesquer.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Fano · Veure més »

Farnese

Escut d'armes de la família Farnese. Els Farnese foren una influent família del Renaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder al Ducat de Parma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Farnese · Veure més »

Fèlix I

Fèlix I va ser elegit nou Papa el 5 de gener de l'any 269, després de la mort del Papa Dionís I el 26 de desembre de 268.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Fèlix I · Veure més »

Fèlix II

Fèlix II, avui considerat antipapa, va ésser proclamat papa en 355 per l'emperador romà Constanci II, que va deposar el papa Liberi I que no havia volgut condemnar Sant Atanasi d'Alexandria.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Fèlix II · Veure més »

Fèlix III

Fèlix III (? - Roma, 1 de març de 492), sovint també anomenat Fèlix II, fou escollit papa el 13 de març de 483.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Fèlix III · Veure més »

Fèlix IV

Fèlix IV (Benevent, Samni, o Campània, ? - Roma, 22 de setembre de 530), sovint també anomenat Fèlix III, fou escollit papa el 12 de juliol de 526.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Fèlix IV · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Felip II de Castella · Veure més »

Flavi Gracià

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Flavi Gracià · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Flavi Honori · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Florència · Veure més »

Flores

* Toponímia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Flores · Veure més »

Foci I de Constantinoble

Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Foci I de Constantinoble · Veure més »

Fondi

Fondi és una ciutat d'Itàlia al Laci, província de Latina, amb més de 35.000 habitants.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Fondi · Veure més »

Fontana dei Quattro Fiumi

L'escultura de la Fontana dei Quattro Fiumi o Font dels Quatre Rius, es troba a la Piazza Navona de Roma i va ser ideada i tallada per l'escultor i pintor Gian Lorenzo Bernini a 1651 sota el papat d'Innocenci X, en plena època barroca, durant el període més prolífic del genial artista i prop de la que un altre temps fou la Chiesa di San Giacomo de gli Spagnoli La font es compon d'una base formada d'una gran piscina el·líptica, coronada en el seu centre d'una gran mola de marbre, sobre la qual s'eleva un obelisc egipci d'època romana, l'obelisc de Domicià.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Fontana dei Quattro Fiumi · Veure més »

Fontana di Trevi

La Fontana di Trevi és una font del districte de Trevi de Roma, a Itàlia, dissenyada per l'arquitecte italià Nicola Salvi i completada per Giuseppe Pannini el.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Fontana di Trevi · Veure més »

Formós

Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Formós · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Llista de papes de Roma і França · Veure més »

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Franc Comtat · Veure més »

Francesc (papa)

Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Francesc (papa) · Veure més »

Francesos

Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Francesos · Veure més »

Francmaçoneria

miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Francmaçoneria · Veure més »

Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frosinone

Frosinone és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Frosinone, a la regió del Laci, a la Vall Llatina.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Frosinone · Veure més »

Gaeta

Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gaeta · Veure més »

Gai (papa)

Gai (Salona, Dalmàcia, ? - Roma, 22 d'abril de 296) fou escollit papa el 4 de gener de 283.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gai (papa) · Veure més »

Galilea

Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Galilea · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Galileo Galilei · Veure més »

Gavignano

Gavignano (en cors Gavignanu) és un municipi francès, situat a la regió de Còrsega, al departament d'Alta Còrsega.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gavignano · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gàl·lia · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gènova · Veure més »

Gens Anícia

La gens Anícia (en llatí Anicia Gens) va ser una família romana que es menciona des del.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gens Anícia · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Gravina in Puglia

Frederic II a Gravina Gravina in Puglia és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la Ciutat metropolitana de Bari.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gravina in Puglia · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Grècia · Veure més »

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gregori el Gran · Veure més »

Gregori II (papa)

Gregori II (Roma, ? - 11 de febrer de 731) va ser papa entre el 715 i el 731.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gregori II (papa) · Veure més »

Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gregori IX · Veure més »

Gregori V

Gregori V (Ducat de Saxònia, 972 – Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 996 al 999.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gregori V · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gregori VII · Veure més »

Gregori VIII

Gregori VIII (Benevent, 1100 - Pisa, 17 de desembre de 1187) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1187.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gregori VIII · Veure més »

Gregori VIII (antipapa)

Gregori VIII (Llemosí, ? - Abadia de Cluny, 29 de gener del 1119) Antipapa de nom de baptisme Maurice Bourdin (Bardinus), al que l'emperador germànic Enric V, feu proclamar Papa en lloc de Gelasi II, i prengué el nom de Gregori VIII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gregori VIII (antipapa) · Veure més »

Gregori X

Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gregori X · Veure més »

Gregori XIII

Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gregori XIII · Veure més »

Gregori XV

Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gregori XV · Veure més »

Gregori XVI

Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Gregori XVI · Veure més »

Guerres de religió a França

Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Guerres de religió a França · Veure més »

Guerres hussites

Les croades contra els hussites, també anomenades guerres hussites o guerres de Bohèmia fou un seguit de campanyes militars entre les forces de l'emperador Segismon i altres monarques fidels a l'Església Catòlica contra els partidaris de Jan Hus a Bohèmia, entre el 1420 i el 1434.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Guerres hussites · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Heretgia · Veure més »

Hermas

Hermas (en llatí Hermas, en grec), va ser un deixeble de l'apòstol Pau i és considerat un dels pares apostòlics.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Hermas · Veure més »

Hertfordshire

Hertfordshire (pronunciat /ˈhɑːrtfərdʃɪər) i abreujat Herts, és un comtat situat a l'interior d'Anglaterra, al Regne Unit.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Hertfordshire · Veure més »

Himeri

* Himeri de Prusa, sofista grec.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Himeri · Veure més »

Hipòlit de Roma

Hipòlit o Hipòlit de Roma o Hipòlit de Portus Romanus fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols, un dels pares apologètics de l'Església.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Hipòlit de Roma · Veure més »

Hipòstasi (filosofia)

Hipòstasi en filosofia és el fet d'atribuir a paraules o pensaments la qualitat de substància sinó d'existència física que no necessàriament tenen.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Hipòstasi (filosofia) · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Història del papat · Veure més »

Holocaust

L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Holocaust · Veure més »

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Homs · Veure més »

Honori II

Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Honori II · Veure més »

Honori III

Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Honori III · Veure més »

Honori IV

Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Honori IV · Veure més »

Humanae Vitae

Humanae Vitae (llatí: Sobre la vida humana) és una encíclica escrita pel papa Pau VI, promulgada el 25 de juliol del 1968.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Humanae Vitae · Veure més »

Idanha-a-Nova

Idanha-a-Nova és un municipi portuguès al districte de Castelo Branco, a la regió del Centre i a la subregió de Beira Interior Sul.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Idanha-a-Nova · Veure més »

Illueca

Illueca és un municipi d'Aragó a la província de Saragossa i cap de la comarca d'Aranda.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Illueca · Veure més »

Immaculada Concepció

La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Immaculada Concepció · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

In nomine Domini

In nomine Domini (En el nom del Senyor) és una butlla papal escrita pel papa Nicolau II i un cànon del Concili de Roma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і In nomine Domini · Veure més »

Index Librorum Prohibitorum

LIndex Librorum Prohibitorum era una llista negra de llibres prohibits per l'Església catòlica pel seu contingut, considerat herètic, immoral o incitador a la desviació.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Index Librorum Prohibitorum · Veure més »

Indulgència

La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada (com la peregrinació a llocs considerats sants, pregar el rosari o seguir el Via Crucis).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Indulgència · Veure més »

Infal·libilitat pontifical

Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Infal·libilitat pontifical · Veure més »

Innocenci I

Innocenci I (Albano Laziale vers 360 - Roma 417) va ser papa de l'Església Catòlica des del 22 de desembre de 401 fins a la seva mort el 12 de març de 417.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Innocenci I · Veure més »

Innocenci II

Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Innocenci II · Veure més »

Innocenci III

Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Innocenci III · Veure més »

Innocenci IV

Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Innocenci IV · Veure més »

Innocenci V

Pierre de Tarentaise, conegut com a Innocenci V, (Champagny-en-Vanoise, prop de Moûtiers, Comtat de Savoia, 1225 – Roma, 22 de juny de 1276) durant quatre mesos va ser papa de l'Església Catòlica el 1276.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Innocenci V · Veure més »

Innocenci VI

Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Innocenci VI · Veure més »

Innocenci VIII

Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de Roma entre el 1484 i el 1492.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Innocenci VIII · Veure més »

Innocenci X

Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Innocenci X · Veure més »

Innocenci XI

El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Innocenci XI · Veure més »

Innocenci XII

Innocenci XII (Spinazzola, Regne de les Dues Sicílies 1615 - Roma, Estats Pontificis 1700) va ser Papa de l'església catòlica des del 12 de juliol de 1691.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Innocenci XII · Veure més »

Innocenci XIII

Innocenci XIII (Poli, prop de Palestrina, Estats de l'Església, 13 de maig de 1655 - Roma, 7 de març de 1724).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Innocenci XIII · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Inquisició · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Inquisició espanyola · Veure més »

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Israel · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Itàlia · Veure més »

Itàlia romana

Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Itàlia romana · Veure més »

Jansenisme

Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Jansenisme · Veure més »

Jeroni

* Eusebi Jerònim Sofroni, (Hieronimus o Eusebius Hieronimus Sofronius. Ἱερώνυμος. (Stridon vers 331 /345 - Betlem 30 de setembre.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Jeroni · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Jerusalem · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Llista de papes de Roma і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joan IX

Joan IX.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joan IX · Veure més »

Joan Pau I

, nascut Albino Luciani Va morir la nit entre el 28 i el 29 de setembre, a una hora imprecisa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joan Pau I · Veure més »

Joan XI

Joan XI (Roma, 910 - Roma, 935) va ser Papa de Roma entre 931 i 935.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joan XI · Veure més »

Joan XIV

Joan XIV (Pavia, ? – Roma, 20 d'agost de 984) va ser Papa de l'Església Catòlica del 983 al 984.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joan XIV · Veure més »

Joan XIX

El papa Joan XIX (Assiut, 1855 - ?, 21 de juny de 1942) va ser el 113è Papa d'Alexandria i Patriarca de la Seu de Sant Marc, cap de l'Església Ortodoxa Copta.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joan XIX · Veure més »

Joan XV

Joan XV (Roma, ? – abril de 996) va ser Papa de l'Església Catòlica del 985 al 996.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joan XV · Veure més »

Joan XVI

miniatura Joan XVI - Ιωάννης Φιλάγαθος, Ioannis Philagathos, en grec; Giovanni Filagato; en italià; Johannes Philagathus en llatí (~945 - ~1001) va ser antipapa de 997 a 998.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joan XVI · Veure més »

Joan XVII

Joan XVII, de nom Siccone Sechi, (Roma, ? - Roma, 6 de novembre del 1003), va ser papa de l'Església catòlica entre el 13 de juny i el 6 de novembre del 1003.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joan XVII · Veure més »

Joan XVIII

Joan XVIII (Rapagnano, ? - Roma, juliol del 1009) fou Papa de l'Església catòlica del 1003 al 1009.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joan XVIII · Veure més »

Joan XX

Mai hi ha hagut un Papa Joan XX, perquè el papa número 20 amb aquest nom, el cardenal Pedro Julião, quan va ser elegit papa el 1276, va decidir saltar-se el número "XX" i va prendre el nom de Joan XXI.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joan XX · Veure més »

Joan XXI

Joan XXI (Lisboa, 1215 - Viterbo, 20 de maig de 1277) él el nom que Pedro Julião va triar quan va ser elegit papa de l'Església Catòlica, per un mandat del 1276 al 1277.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joan XXI · Veure més »

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joan XXII · Veure més »

Joan XXIII

nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joan XXIII · Veure més »

Joan XXIII de Pisa

Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joan XXIII de Pisa · Veure més »

Joana d'Arc

Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431), fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Joana d'Arc · Veure més »

Jornada Mundial de la Joventut

La Jornada Mundial de la Joventut (també conegut com a JMJ, o originalment en italià Giornata mondiale della gioventù o GMG) és un esdeveniment religiós planificat i periòdic, instituït pel Papa Joan Pau II el 20 de desembre de 1985, que reuneix a milions de catòlics de tot el món, especialment joves.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Jornada Mundial de la Joventut · Veure més »

Jubileu

Arquibasílica de Sant Joan de Laterà que commemoren l'obertura i tancament de la Porta Santa per part dels papes Pius XII (jubileu de 1950), Pau VI (jubileu de 1975) i Joan Pau II («Jubileu de la Redempció» de l'any 1983, i el «Gran Jubileu» de l'any 2000). El Jubileu o Any Sant és una celebració que té lloc en diferents esglésies cristianes històriques, particularment l'església catòlica i l'Església Ortodoxa, i que commemora un any sabàtic amb significats particulars.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Jubileu · Veure més »

Judea romana

La província de Judea en el segle I Judea (hebreu: יהודה, Yehuda, "Lloança de Déu"; grec: Ιουδαία; llatí: Iudaea) fou una divisió administrativa romana sota l'autoritat d'un prefecte (militar) o procurador (civil) depenent del governador de la província de Síria.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Judea romana · Veure més »

Judici Final

El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Judici Final · Veure més »

Juli II

Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Juli II · Veure més »

Juli III

Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Juli III · Veure més »

Jurament antimodernista

El jurament antimodernista és el text d'un jurament que el papa Pius X va decretar dins del seu motu proprio Sacrorum Antistitum, promulgat l'1 de setembre del 1910.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Jurament antimodernista · Veure més »

Laci (antic)

Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Laci (antic) · Veure més »

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Líbia · Veure més »

Leptis Magna

Leptis Magna, moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica que, juntament amb Oea i Sabrata, formaven el districte de Trípolis (‘Tres ciutats’) o Tripolitània.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Leptis Magna · Veure més »

Liber Pontificalis

El Liber Pontificalis és la font més important per a conèixer la història dels Papes des de Sant Pere fins Esteve V. El títol Liber Pontificalis es remunta al, encara que només es va fer corrent en el.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Liber Pontificalis · Veure més »

Lisboa

Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Lisboa · Veure més »

Liutprand de Cremona

Liutprand de Cremona, en llatí Liutprandus Cremonensis, (?, — ?, segle X) fou historiador dels llombards i bisbe de Cremona.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Liutprand de Cremona · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Llatí · Veure més »

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Lleó III (papa) · Veure més »

Lleó IX

Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Lleó IX · Veure més »

Lleó X

Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Lleó X · Veure més »

Lleó XII

Lleó XII (en llatí: Leo XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre en ser escollit Papa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Lleó XII · Veure més »

Lleó XIII

Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Lleó XIII · Veure més »

Llemosí (regió occitana)

El Llemosí (en Lemosin, en Limousin) és una de les 7 regions d'Occitània, amb la capital a Llemotges.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Llemosí (regió occitana) · Veure més »

Lliga Catòlica

La Lliga Catòlica (LC) és el nom de diverses formacions polítiques locals i independents de caràcter conservador i catòlic que va existir durant la restauració borbònica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Lliga Catòlica · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Llista de papes de Roma · Veure més »

Llista de papes sexualment actius

Aquesta és una llista de papes sexualment actius, sacerdots catòlics que no eren celibes abans que es convertissin en papes, i papes casats legalment.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Llista de papes sexualment actius · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Llista de reis de França · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Llombardia · Veure més »

Llorenç antipapa

L'antipapa Llorenç, també conegut com a Coelius Laurentius (mort el 508), va ser escollit com a alternativa a Símmac I donant lloc a l'anomenat Cisma Laurentià.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Llorenç antipapa · Veure més »

Llorenç el Magnífic

Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Llorenç el Magnífic · Veure més »

Lluís Felip I de França

Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Lluís Felip I de França · Veure més »

Lorena

La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Lorena · Veure més »

Lucania

Lucania és un gènere de peixos de la família dels fundúlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Lucania · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Lucca · Veure més »

Luci III

Luci III —de nom de bateig Ubaldo Allucingoli— (Lucca, 1097 - Verona, 25 de novembre de 1185) va ser papa des de l'1 de setembre del 1181 fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Luci III · Veure més »

Lucrezia Borgia

Lucrezia Borgia és una òpera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Felice Romani, que es basà en la tragèdia homònima de Victor Hugo, que al seu torn tractava de la vida de Lucrècia Borja.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Lucrezia Borgia · Veure més »

Luni

* Luni (Itàlia), ciutat de Ligúria a Itàlia, centre de la Lunigiana.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Luni · Veure més »

Luni (Itàlia)

Luni Luni és una població abandonada i és el nom d'una frazione de la comune (municipi) d'Ortonovo a la província de La Spezia, situada a la part més oriental de la regió de Ligúria d'Itàlia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Luni (Itàlia) · Veure més »

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Lusitània · Veure més »

Maçoneria

Detall de pedres rejuntades d'un mur de maçoneria a Toucy, França La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra de construcció realitzada amb pedra, maons o altres elements de la construcció que es disposen en sec o es lliguen entre ells amb materials de cohesió com l'argamassa o el morter.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Maçoneria · Veure més »

Marí I

Marí I (Gallese, Viterbo, ? - Roma, 884) fou Papa de Roma de 882 a 884.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Marí I · Veure més »

Marí II

Marí II (Roma, ? - 946) va ser Papa de l'Església Catòlica de 942 a 946.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Marí II · Veure més »

Marc I (papa)

Marc I va ser papa entre el 18 de gener de 336 i el 7 d'octubre de 336.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Marc I (papa) · Veure més »

Marca de Toscana

La marca o marquesat o marcgraviat de Toscana o de Túscia va ser una marca fronterera a la Itàlia central, a la frontera dels Estats Pontificis al sud i l'est, el Mar de Ligúria a l'oest, i la resta del Regne d'Itàlia cap al nord.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Marca de Toscana · Veure més »

Marcel I

Marcel I (Roma, ? - Roma, 16 de juny de 309) va ser el trentè bisbe de Roma, entre el maig/juny de 308 i la data de la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Marcel I · Veure més »

Mare de Déu del Roser

La festa del Roser (Dürer) La Mare de Déu del Roser és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Mare de Déu del Roser · Veure més »

Mariozza

Mariozza o Maròzia (en realitat Maria) era filla de Teofilacte I i de Teodora.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Mariozza · Veure més »

Marktl

Marktl, o sovint de forma no oficial Marktl am Inn ("Petit mercat al riu Inn") és una vila de l'estat alemany de Baviera prop de la frontera amb Àustria.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Marktl · Veure més »

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Martí Luter · Veure més »

Martí V

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Martí V · Veure més »

Maxenci

Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Maxenci · Veure més »

Maximí el Traci

Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Maximí el Traci · Veure més »

Màrtir cristià

Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Màrtir cristià · Veure més »

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Mèdici · Veure més »

Mercuri (mitologia)

XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Mercuri (mitologia) · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Milan

* Geografia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Milan · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Milà · Veure més »

Miquel Cerulari

Miquel Cerulari (en grec antic Μιχαήλ Κηρουλάριος), patriarca de Constantinoble de l'any 1043 al 1058, va consumar el cisma d'Orient.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Miquel Cerulari · Veure més »

Missa Papae Marcelli

La Missa Papae Marcelli (Missa del Papa Marcel) és una missa de Giovanni Pierluigi da Palestrina.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Missa Papae Marcelli · Veure més »

Missa tridentina

Consagració del Calze a la missa tradicional. L'altar disposat per oficiar la missa segons la forma extraordinària, mirant a orient. La missa tridentina és el ritual de la missa del ritu romà de l'Església Catòlica, com s'hi descriu les edicions successives del missal romà que van ser promulgades des 1570 a 1962.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Missa tridentina · Veure més »

Missal Romà

Missale Romanum o abreujat el Missal és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la missa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Missal Romà · Veure més »

Modernisme (filosofia)

El modernisme és el terme amb el qual l'Església catòlica va denominar un conjunt de corrents filosòfics i epistemològics que es donen al pas del al que tenen en comú el rebuig de la revelació com font de coneixement científic.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Modernisme (filosofia) · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Nadal · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Nazisme · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Nàpols · Veure més »

Nepotisme

Napoleó Bonaparte va nomenar al seu germà gran rei d'Espanya El nepotisme és el fenomen d'atorgar beneficis des d'una posició de poder a parents, sigui per proporcionar béns, càrrecs o prebendes i altres avantatges, sovint sense tenir en compte les seves capacitats i el seu valor personal.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Nepotisme · Veure més »

Nicòpolis de l'Epir

Nicòpolis (en llatí Nicopolis ad Actium o Actia Nicopolis, en grec antic Νικόπολις) era una ciutat de l'Epir construïda per August en commemoració de la victòria d'Àccium l'any 31 aC.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Nicòpolis de l'Epir · Veure més »

Nom papal

La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Nom papal · Veure més »

Nomenament papal

Pere com el primer papa. El nomenament papal era un mètode medieval per elegir el papa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Nomenament papal · Veure més »

Novacianisme

El novacianisme fou una secta cristiana que seguia la doctrina de l'antipapa Novacià, que negava la readmissió en la comunió dels lapsi, els cristians batejats que havien negat la seva fe o realitzat un sacrifici ritual als déus pagans sota la pressió de la persecució sancionada per l'emperador Deci, en 250 dC.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Novacianisme · Veure més »

Novacià

Novacià (en Novatianus) va ser un eclesiàstic que havia nascut, segons Filostorgi, a Frígia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Novacià · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Occitània · Veure més »

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Odoacre · Veure més »

Orde (religió)

Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Orde (religió) · Veure més »

Orde Camaldulès

LOrde de la Camàldula o dels camaldulesos és un orde religiós de tipus orde monàstic, reforma observant de l'Orde de Sant Benet dedicada a la vida purament contemplativa i eremítica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Orde Camaldulès · Veure més »

Orde de Frares Menors

L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Orde de Frares Menors · Veure més »

Orde de Frares Menors Conventuals

LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Orde de Frares Menors Conventuals · Veure més »

Orde de Sant Agustí

LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Orde de Sant Agustí · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Orde de Sant Benet · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Orde del Cister · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Orde del Temple · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Orde dels Predicadors · Veure més »

Orde Franciscà Seglar

LOrde Franciscà Seglar, en llatí Ordo Franciscanus Saecularis, és la branca seglar de l'Orde de Sant Francesc, els membres dels quals són homes i dones laics que, fascinats per l'estil de vida evangèlic de sant Francesc d'Assís, volen imitar-lo i fer-lo realitat en la seva quotidianitat. Originalment l'orde s'anomenà Germans de la Penitència. En aprovar-se la primera regla es va dir Venerable Orde Tercer de Sant Francesc o Tercer Orde Franciscà (T.O.F.). El 1978 es va aprovar una nova regla que va canviar el seu nom a l'actual, Orde Franciscà Seglar. Els membres de l'orde són seglars, no emeten vots religiosos ni viuen en comunitat. Posposen al seu nom les sigles O.F.S..

Nou!!: Llista de papes de Roma і Orde Franciscà Seglar · Veure més »

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Orde militar · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Orde Teutònic · Veure més »

Orlhac (Alvèrnia)

Orlhac, Aurillac o Ourlhat en alvernès, és un municipi al departament de Cantal (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Orlhac (Alvèrnia) · Veure més »

Orsini

El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Orsini · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ostrogots · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Països Baixos · Veure més »

Pacem in Terris

Segell alemany commemoratiu de Joan XXIII (1969). Pacem in Terris és una encíclica de Joan XXIII apareguda l'11 d'abril de 1963.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pacem in Terris · Veure més »

Pactes del Laterà

Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pactes del Laterà · Veure més »

Palazzo Venezia

Palazzo Venezia El Palazzo Venezia o Palazzo di Venezia, conegut originàriament com a Palazzo Barbo, és un palau de la ciutat de Roma, al nord del tossal capitolí, a la banda oest de la Piazza Venezia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Palazzo Venezia · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Palerm · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Palestina · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa · Veure més »

Papa Agapit I

Agapit I o Agapet I (? - Constantinoble 536), fou escollit papa el 13 de maig de l'any 535, fill de Gordià, un sacerdot assassinat durant les revoltes en temps de Símmac I. Va col·laborar amb Cassiodor en la fundació a Roma d'una biblioteca eclesiàstica d'autors grecs i llatins i el va ajudar amb el projecte del monestir i scriptorium de Vivàrium, on es treballava en la traducció dels filòsofs grecs al llatí.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Agapit I · Veure més »

Papa Agató

Agató (Sicília, ca. 577 - Roma, 10 de gener del 681) va ser papa de l'Església Catòlica des del 678 al 681.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Agató · Veure més »

Papa Alexandre I

Alexandre I (Roma, ? - 115 o 119) va ser Bisbe de Roma des de l'any 105 fins al 115, tot i que les dates del seu pontificat són molt confuses.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Alexandre I · Veure més »

Papa Anastasi III

Anastasi III (Roma, ? – juny del 913) va ser Papa de l'Església catòlica des de 911 fins a 913.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Anastasi III · Veure més »

Papa Anastasi IV

Anastasi IV (nom de bateig Conrado di Suburra) (Roma, vora 1073 - † 3 de desembre de 1154) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1153 al 1154.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Anastasi IV · Veure més »

Papa Anicet

Anicet, nascut a la província romana de Síria, fou escollit papa el 155, i va morir el 166.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Anicet · Veure més »

Papa Anter

Anter (Grècia,? - Roma, 236) va ser bisbe de Roma entre el 21 de novembre de 235 i el 3 de gener de 236.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Anter · Veure més »

Papa Benet I

va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 575 i el 579.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Benet I · Veure més »

Papa Benet III

Benet III (Roma, ? – † 17 d'abril del 858) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 855 fins al 858.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Benet III · Veure més »

Papa Benet IV

Benet IV (Roma, ? – juliol de 903) va ser Papa de l'Església catòlica de l'any 900 al 903.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Benet IV · Veure més »

Papa Benet V

Benet V (Roma? – Hamburg, 4 de juliol del 966) fou Papa de l'Església catòlica del 964 al 964.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Benet V · Veure més »

Papa Bonifaci I

Bonifaci I, d'origen romà, va ser escollit papa el 29 de desembre de 418 quan era ja un home vell i malalt.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Bonifaci I · Veure més »

Papa Bonifaci II

Bonifaci II (Roma, ? - Roma, 17 d'octubre de 532) fou escollit papa el 22 de setembre de 530.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Bonifaci II · Veure més »

Papa Bonifaci III

Bonifaci III (Roma ? - ibídem 12 de novembre de 607) va ser escollit papa el 19 de febrer de l'any 607.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Bonifaci III · Veure més »

Papa Bonifaci IV

Bonifaci IV, O.S.B. (Marsica, ? - Roma, 8 de maig de 615) fou un religiós italià, papa de Roma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Bonifaci IV · Veure més »

Papa Bonifaci IX

Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Bonifaci IX · Veure més »

Papa Bonifaci V

Bonifaci V (Nàpols, ? - Roma, 625) va ser escollit papa el 8 de novembre de 618, però no va ser consagrat fins al 23 de desembre de l'any 619, passats onze mesos de la mort de l'anterior Papa, Deodat I, quan l'emperador Heracli el va reconèixer.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Bonifaci V · Veure més »

Papa Calixt II

Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Quingey, 1050 – Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Església Catòlica del 1119 al 1124.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Calixt II · Veure més »

Papa Celestí I

Celestí I (Campània, ? - Roma, 27 de juliol de 432) fou escollit papa l'any 422, el 3 de novembre (segons el Liber Pontificalis) o bé el 10 d'octubre (segons Tillemont).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Celestí I · Veure més »

Papa Celestí II

Celestí II, de nom seglar Guido di Castello, (? - † Roma, 8 de març de 1144) va ser Papa de Roma del 1143 al 1144.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Celestí II · Veure més »

Papa Celestí III

Celestí III (Roma, 1106 - † Roma, 8 de gener de 1198) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1191 al 1198.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Celestí III · Veure més »

Papa Celestí V

Celestí V, de nom de bateig Pietro Angeleri di Murrone, també conegut com a Sant Pere Celestí (Isernia, 1215 - Ferentino, 19 de maig de 1296) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1294, monjo i fundador de l'Orde dels Celestins.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Celestí V · Veure més »

Papa Climent III

Climent III —nom que va prendre Paolo Scolari— (Roma, 1130 - 27 de març de 1191) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1187 al 1191.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Climent III · Veure més »

Papa Climent V

Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Climent V · Veure més »

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Climent VI · Veure més »

Papa Conó

Conó (Sicília, 630 - Roma, 21 de setembre de 687) fou el 83è Papa de Roma entre 21 d'octubre de 686 i el 21 de setembre de 687.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Conó · Veure més »

Papa Constantí

Constantí (Síria, ? - ?, 9 d'abril de 715) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 708 i el 715.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Constantí · Veure més »

Papa Damas II

Damas II, de nom Poppo de Brixen, (Pildenau, Ducat de Baviera, ? – Palestrina, Estats pontificis, 9 d'agost de 1048) fou Papa de l'Església catòlica durant el 1048.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Damas II · Veure més »

Papa Deodat II

Deodat II o Adeodat II (Roma, ? - 17 de juny de 676) va ser Papa de l'Església Catòlica del 672 al 676.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Deodat II · Veure més »

Papa Dionís

Dionís fou el vint-i-quatrè Bisbe de Roma del 22 de juliol del 259 fins a la seva mort el 26 de desembre del 268.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Dionís · Veure més »

Papa Donus

Donus (Roma, ? - 11 d'abril de 678) va ser papa de l'Església Catòlica del 676 al 678.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Donus · Veure més »

Papa Eleuteri

Eleuteri va néixer a Nicòpolis, Epir.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Eleuteri · Veure més »

Papa Esteve

* Papa Esteve I, Papa de l'Església Catòlica entre els anys 254 i 257.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Esteve · Veure més »

Papa Esteve I

Esteve I va ser Papa de l'Església Catòlica entre els anys 254 i 257.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Esteve I · Veure més »

Papa Esteve III

Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Esteve III · Veure més »

Papa Esteve VI

Esteve VI (Roma, ? – 14 d'agost de 897) fou Papa de l'Església catòlica del 896 al 897.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Esteve VI · Veure més »

Papa Esteve VII

Esteve VII (Roma, ? - 15 de març de 931) va ser Papa de l'Església Catòlica de 928 a 931.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Esteve VII · Veure més »

Papa Esteve VIII

va ser Papa de l'Església catòlica del 939 al 942.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Esteve VIII · Veure més »

Papa Eugeni II

Eugeni II (Roma, ? – † 27 d'agost del 827) fou Papa de l'Església Catòlica des del 824 al 827.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Eugeni II · Veure més »

Papa Eugeni III

Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Eugeni III · Veure més »

Papa Eusebi

Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Eusebi · Veure més »

Papa Eutiquià

Eutiquià (Luni, ? - Roma, 8 de desembre del 283) va ser Papa de Roma des del 4 de gener de l'any 275 al 7 de desembre de l'any 283.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Eutiquià · Veure més »

Papa Evarist

Evarist (Antioquia, ? – Roma, c.106/107), alguna vegada anomenat Arist, va ser el cinquè bisbe de Roma i quart successor de sant Pere, des de l'any 97 fins al 105 o al 106/107.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Evarist · Veure més »

Papa Fabià

Fabià (?, ? - Roma, 20 de gener de 250) va ser papa de Roma del 236 al 250, màrtir i santificat per diverses esglésies cristianes.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Fabià · Veure més »

Papa Gregori III

Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Gregori III · Veure més »

Papa Gregori IV

Gregori IV (Roma, c. 795 – † 11 de gener del 844) va ser Papa de l'Església Catòlica del 827 al 844.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Gregori IV · Veure més »

Papa Gregori VI

Gregori VI (Roma, ? – Colònia, novembre del 1047) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1045 al 1046.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Gregori VI · Veure més »

Papa Gregori XI

Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Gregori XI · Veure més »

Papa Gregori XII

Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Gregori XII · Veure més »

Papa Gregori XIV

Gregori XIV (1535 - 1591) és el nom de Papa de Niccolò Sfondrati, escollit el 1590.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Gregori XIV · Veure més »

Papa Higini

HiginiFrancesco Scorza recull i transcriu diverses variants del seu nom: Hyginus, Yginus, Egenus i Viginus. (Atenes, Grècia, ? - Roma, c.140/142) va ser el novè bisbe de Roma i vuitè successor de sant Pere.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Higini · Veure més »

Papa Hilari

Hilari (Sardenya? - Roma 468) va ser bisbe de Roma de 461 a 468.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Hilari · Veure més »

Papa Honori I

Honori I (Càpua, ? - Roma, 12 d'octubre del 638) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 625 i el 638.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Honori I · Veure més »

Papa Hormisdes

Hormisdes (Frosinone? - Roma 523) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 514 i el 523.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Hormisdes · Veure més »

Papa Innocenci III

Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Innocenci III · Veure més »

Papa Innocenci IX

Inocenci IX (Bolonya, 20 de juliol de 1519 - † Roma, 30 de desembre de 1591) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1591.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Innocenci IX · Veure més »

Papa Innocenci VII

El papa Innocenci VII (llatí: Innocentius VII; italià: Innocenzo VI; 1339 – 6 de novembre de 1406), nascut Cosimo de' Migliorati, va ser cap de l'Església catòlica des del 17 d'octubre de 1404 fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Innocenci VII · Veure més »

Papa Joan I

Joan I (Toscana, ? - Ravenna, 526) fou escollit papa el 18 d'agost de 523.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Joan I · Veure més »

Papa Joan II

Joan II (Roma, ? - Roma, 8 de maig del 535), de nom Mercurius, va esdevenir Papa el 2 de gener del 533.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Joan II · Veure més »

Papa Joan III

Joan III (Roma, ? - Roma, 13 de juliol de 574), de nom real Catelinus fou escollit papa el 17 de juliol 561.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Joan III · Veure més »

Papa Joan IV

Joan IV (Dalmàcia, ? - Roma 642) fou escollit papa el 24 de desembre del 640, vigília de Nadal.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Joan IV · Veure més »

Papa Joan V

Joan V (Antioquia?, ? - Roma, 2 d'agost del 686) va ser Papa de l'Església Catòlica del 685 al 686.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Joan V · Veure més »

Papa Joan VI

Joan VI (Grècia, ? - Roma, 11 de gener de 705) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 701 a l'any 705.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Joan VI · Veure més »

Papa Joan VII

Joan VII (?, ? - Roma, 18 d'octubre del 707) va ser Papa des del 705 fins al 707.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Joan VII · Veure més »

Papa Joan VIII

Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Joan VIII · Veure més »

Papa Joan X

Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Joan X · Veure més »

Papa Joan XII

Octavià de Túsculum (Roma, 936 - 964) va ser Papa amb el nom de Joan XII entre 955 i 963 i durant uns mesos del 964.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Joan XII · Veure més »

Papa Joan XIII

Joan XIII (Roma, ? – 6 de setembre de 972) va ser Papa de l'Església Catòlica del 965 al 972.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Joan XIII · Veure més »

Papa Joan XIX

Joan XIX o Romà de Túsculum fou fill de Gregori I de Túsculum.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Joan XIX · Veure més »

Papa Juli I

Juli I va ser escollit Papa de l'Església Catòlica entre el 6 de febrer de 337 i el 12 d'abril de 352.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Juli I · Veure més »

Papa Landó

va ser papa de l'Església catòlica des de setembre del 913 fins a la seva mort cap al març de 914.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Landó · Veure més »

Papa Liberi

Liberi I va néixer a Roma i va esdevenir Papa el 17 de maig de 352.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Liberi · Veure més »

Papa Lleó I

Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Lleó I · Veure més »

Papa Lleó II

Lleó II, nascut a Aidone (Cittadella Morgantina, Sicília) o a Piana di Gioia Tauro, a la Reggio de Calàbria, i mort a Roma el 3 de juliol del 683, va ser Papa de l'Església Catòlica del 17 d'agost de 682 fins a la seva mort 683.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Lleó II · Veure més »

Papa Lleó IV

Lleó IV (Roma, s. IX – 17 de juliol del 855) va ser Papa de l'Església Catòlica del 847 al 855.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Lleó IV · Veure més »

Papa Lleó V

Lleó V (Ardea, ? – Roma, febrer de 904) va ser papa de l'Església Catòlica el 903.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Lleó V · Veure més »

Papa Lleó VI

Lleó VI (Roma, ? – febrer de 929) va ser Papa de l'Església Catòlica durant set mesos.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Lleó VI · Veure més »

Papa Lleó VII

Lleó VII (Roma, ? – 13 de juliol de 939) va ser Papa de l'Església Catòlica del 936 al 939.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Lleó VII · Veure més »

Papa Lleó VIII

Lleó VIII (Roma, 915? – 1 de març de 965) fou papa de l'Església Catòlica del 964 al 965.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Lleó VIII · Veure més »

Papa Lleó XI

Lleó XI és el nom que va prendre el cardenal Alessandro Ottaviano di Medici en esdevenir Papa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Lleó XI · Veure més »

Papa Lli

Lli o Linus (Volterra?, Toscana, ? - Roma, 23 de setembre de 76 o 79) va ser el segon bisbe de Roma, successor de sant Pere.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Lli · Veure més »

Papa Luci I

Luci I (?, ? - Roma, 5 de març del 254) va ser el vint-i-dosè bisbe de Roma i el vint-i-unè successor de sant Pere, exercint un breu mandat entre mitjans del 253 i els primers mesos del 254.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Luci I · Veure més »

Papa Luci II

Luci II (nom de bateig Gerardo Caccianemici dall Orso) (* Bolonya, ? - † Roma, 15 de febrer de 1145) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1144 al 1145.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Luci II · Veure més »

Papa Marcel II

Marcel II fou papa de Roma breument durant vint-i-dos dies.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Marcel II · Veure més »

Papa Marcel·lí

Marcel·lí o Marcel·lià fou escollit papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Marcel·lí · Veure més »

Papa Martí I

Martí I (Todi, Úmbria, ? - Quersonès, 655), també conegut com a Martí el Confessor va ser Papa entre el 21 de juliol de 649 fins a la seva mort el 16 de setembre de 655.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Martí I · Veure més »

Papa Martí IV

Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Martí IV · Veure més »

Papa Melquíades

Melquíades o MilcíadesAltres formes d'anomenar-lo són Melcíades, Meltíades, o Miltides.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Melquíades · Veure més »

Papa Nicolau V

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Nicolau V · Veure més »

Papa Pasqual I

Pasqual I (Roma ? – íd. 11 de febrer del 824) fou Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Pasqual I · Veure més »

Papa Pau I

Pau I (Roma, 700 – 28 de juny de 767) fou Papa de l'Església catòlica a mitjans del.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Pau I · Veure més »

Papa Pau II

Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Pau II · Veure més »

Papa Pau IV

Pau IV (Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476 – † Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Església Catòlica Romana des de 1555 al 1559.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Pau IV · Veure més »

Papa Pius I

Pius I (Aquileia, segle II - Roma, 154) va ser el novè bisbe de Roma entre el 140 i el 154.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Pius I · Veure més »

Papa Poncià

Poncià (Roma, ? - Sardenya, c. 236) va ser el divuitè bisbe de Roma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Poncià · Veure més »

Papa Sabinià

Sabinià I (Blera, ? - Roma, 606) va ser escollit papa el 13 de setembre de l'any 604 després de romandre la Santa Seu vacant durant sis mesos.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Sabinià · Veure més »

Papa Símmac

Símmac (Sardenya ? - Roma 514) fou escollit papa el 22 de novembre de 498.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Símmac · Veure més »

Papa Severí

Severí (Severinus en llatí; Roma ? - 2 d'agost de 640) va ser papa de l'Església Catòlica entre el maig i l'agost del 640.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Severí · Veure més »

Papa Silveri

Silveri (Frosinone ? - illa de Ponça 537) fou escollit papa l'1 de juny de 536.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Silveri · Veure més »

Papa Simplici

Simplici (Tívoli, primera meitat del - Roma, 10 de febrer de 483) va ser bisbe de Roma de febrer de 468 a març de 483.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Simplici · Veure més »

Papa Sirici

Sirici (Siricius) va ser bisbe de Roma i com a tal Papa de l'Església Catòlica des del 15 de desembre de 384 fins a la seva mort el 26 de novembre de 399.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Sirici · Veure més »

Papa Sisini

Sisini (Síria, 650 - Roma, 4 de febrer de 708) va ser Papa de l'Església Catòlica durant tres setmanes el 708 a causa de la seva mort per gota.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Sisini · Veure més »

Papa Sixt I

Sixt I (Roma?, ? - ídem, c.124/128) va ser el setè bisbe de Roma i el sisè successor de sant Pere.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Sixt I · Veure més »

Papa Sixt II

Sixt II va ser el vint-i-quatrè bisbe de Roma entre els anys 257 i 258, considerat per tant papa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Sixt II · Veure més »

Papa Sixt III

Sixt III (? - Roma 440) va ser papa entre el 432 i el 440.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Sixt III · Veure més »

Papa Soter

Soter (Fondi, Campània, ? - Roma, c.175) va ser bisbe de Roma entre c.166/167 - 174/175.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Soter · Veure més »

Papa Telèsfor

Telèsfor (Calàbria, Magna Grècia, Imperi Romà, ? - Roma, c.136) va ser el vuitè bisbe de Roma entre c.125 i la seva mort vers el 136.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Telèsfor · Veure més »

Papa Teodor I

Teodor I (Jerusalem, ? - Roma, 649) fou papa de Roma, d'origen grec.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Teodor I · Veure més »

Papa Teodor II

Teodor II (Roma, ? – desembre del 897) fou Papa de l'Església catòlica el 897.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Teodor II · Veure més »

Papa Urbà I

Urbà I (Roma, ? - Roma, 23 de maig de 230) va ser el dissetè bisbe de Roma, el seu pontificat s'inicia amb la seva elecció el 222 i finalitza amb la seva mort el 230.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Urbà I · Veure més »

Papa Urbà IV

Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Urbà IV · Veure més »

Papa Urbà V

Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Urbà V · Veure més »

Papa Valentí

Valentí I (Roma ? – 16 de novembre del 827) fou un Papa de l'Església catòlica, que ocupà el seu càrrec l'any 827.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Valentí · Veure més »

Papa Vigili

Vigili I (Roma, ? - Siracusa, 555) va ser escollit papa el 29 de març de 537.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Vigili · Veure més »

Papa Vitalià

Vitalià (Segni, Lacio ? - Roma 672) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 657 al 672.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Vitalià · Veure més »

Papa Zacaries

Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Zacaries · Veure més »

Papa Zòsim

Zòsim (Mesoraca, Magna Grècia, actualment província de Crotona, Calàbria - ? 418), fou Papa, amb un pontificat breu, accidentat i marcat per dificultats i contratemps.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Zòsim · Veure més »

Papa Zeferí

Zeferí (Roma, - Roma, 20 de desembre del 217) va ser bisbe de Roma entre els anys 198/199 i 217.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papa Zeferí · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papat d'Avinyó · Veure més »

Papessa Joana

Papessa Joana La papessa Joana fou una papessa de Roma llegendària que hauria usurpat el papat catòlic amagant el seu sexe.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Papessa Joana · Veure més »

Pasqua

* Pasqua (festivitat).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pasqua · Veure més »

Pasqua (festivitat)

La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pasqua (festivitat) · Veure més »

Pasqual II

Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pasqual II · Veure més »

Pasqual III

Pasqual III, nascut com Guido da Crema, a Crema a Llombardia vers el 1100, i mort a Roma el 20 de setembre del 1168 va ser un antipapa dins l'Església catòlica del 1164 al 1168.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pasqual III · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Pau III

Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pau III · Veure més »

Pau V

Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pau V · Veure més »

Pau VI

, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pau VI · Veure més »

Pavia

Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pavia · Veure més »

Pelagi I

Pelagi I (Roma, ? - Roma, 4 de març de 561) fou escollit papa el 16 d'abril de 556.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pelagi I · Veure més »

Pesta bubònica

La pesta bubònica és un dels tres tipus de pesta causada pel bacteri Yersinia pestis.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pesta bubònica · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pesta Negra · Veure més »

Petèlia

Petèlia o Petília (Petelia o Petilia Πετηλία) va ser una antiga ciutat del Bruttium a uns 20 km al nord de Crotona i uns 5 km de la costa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Petèlia · Veure més »

Piacenza

Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Piacenza · Veure més »

Piazza Navona

Piazza Navona és una de les places més famoses de Roma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Piazza Navona · Veure més »

Pienza

Pienza és una ciutat i municipi (it.: comune) de la província de Siena, a la vall de l'Orcia a la Toscana, a Itàlia, entre les ciutats de Montepulciano i Montalcino, considerada la «pedra de toc de l'urbanisme renaixentista».

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pienza · Veure més »

Pistoia

Pistoia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Toscana, província de Pistoia, amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pistoia · Veure més »

Pius II

, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pius II · Veure més »

Pius III

Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pius III · Veure més »

Pius IV

, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pius IV · Veure més »

Pius IX

Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pius IX · Veure més »

Pius V

Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pius V · Veure més »

Pius VI

Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pius VI · Veure més »

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pius VII · Veure més »

Pius VIII

Pius VIII (en llatí Pius VIII, en francès: Pie VIII, en italià: Pio VIII) és el nom que va prendre el cardenal Francesco Saverio Castiglioni en esdevenir Papa el 1829.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pius VIII · Veure més »

Pius X

Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pius X · Veure més »

Pius XI

Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pius XI · Veure més »

Pius XII

Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pius XII · Veure més »

Pius XII i l'Holocaust

Membres del 22è Regiment Reial Canadenc en audiència amb el papa Pius XII, després de l'alliberament de Roma de 1944 L'inici del pontificat de Pius XII es va produir en el moment de la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust nazi, que en el transcurs de la guerra veuria l'assassinat de milions de jueus i d'altres per la Alemanya d'Adolf Hitler.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pius XII i l'Holocaust · Veure més »

Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)

La Plaça de Sant Pere (Piazza San Pietro en italià) és un espai urbà obert que està situat a la ciutat del Vaticà, dins de la ciutat de Roma, i precedeix, a manera de gran sala períptera, a la Basílica de Sant Pere, el magne temple del catolicisme.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà) · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Polònia · Veure més »

Pontífex Màxim

El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pontífex Màxim · Veure més »

Pornocràcia

La Pornocràcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un període en la història del Papat Romà en què totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la família dels Teofilactes.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pornocràcia · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Portugal · Veure més »

Préveza

Préveza, Preveza o Prévesa és una ciutat de l'Epir al nord-oest de Grècia, situada a la boca del Golf d'Ambràcia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Préveza · Veure més »

Premonstratesos

Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Premonstratesos · Veure més »

Prevere

El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Prevere · Veure més »

Primer califat

El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Primer califat · Veure més »

Primer Concili de Nicea

El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Primer Concili de Nicea · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Primera Croada · Veure més »

Primera Epístola de Climent

Climent I La Primera Epístola de Climent és una de les dues cartes, adreçades als cristians de la ciutat de Corint, atribuïdes a Climent I. Data de finals del segle I o començaments del.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Primera Epístola de Climent · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Procida

Procida és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Nàpols, a la regió de la Campània.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Procida · Veure més »

Profecia de Sant Malaquies

La profecia de sant Malaquies és una llista apòcrifa d'un centenar de lemes escrits en llatí, atribuïda a Malaquies d'Armagh (1094-1148) però molt probablement escrita a la darreria del.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Profecia de Sant Malaquies · Veure més »

Província de Bari

La província de Bari és una antiga província de la regió de la Pulla a Itàlia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Província de Bari · Veure més »

Província de Belluno

La província de Belluno (vènet Provincia de Bełun) és una província que forma part de la regió de Vèneto dins Itàlia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Província de Belluno · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Província romana de Síria · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Pulla · Veure més »

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Quarta Croada · Veure més »

Quatre Sants Coronats

La designació de Quatre Sants Coronats o Quatre Màrtirs Coronats (en llatí Sancti Quatuor Coronati) es pot referir, de fet, a nou persones diferents, màrtirs, dividides en dos grups, venerats com a sants en les esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Quatre Sants Coronats · Veure més »

Quingey

Quingey és un municipi francès situat al departament del Doubs i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Quingey · Veure més »

Ràdio Vaticana

Ràdio Vaticana és l'emissora de ràdio oficial de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ràdio Vaticana · Veure més »

Reforma gregoriana

Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Reforma gregoriana · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »

Regne de Déu

El Regne de Déu (del grec βασιλεία τοῦ θεοῦ, basileia tou theou) o Regne dels Cels és un concepte teològic emprat en el judaisme i en el cristianisme (i de manera menys important en l'islamMercer Dictionary of the Bible by Watson E. Mills, Edgar V. McKnight and Roger A. Bullard (May 1, 2001) page 490) per a referir-se al futur regnat o sobirania de Déu sobre totes les nacions de la terra.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Regne de Déu · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Regne de França · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Regne de València · Veure més »

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Regne dels ostrogots · Veure més »

Regne Llombardovènet

El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Regne Llombardovènet · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Reis Catòlics · Veure més »

República de Florència

La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).

Nou!!: Llista de papes de Roma і República de Florència · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Llista de papes de Roma і República de Gènova · Veure més »

República de Pisa

La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.

Nou!!: Llista de papes de Roma і República de Pisa · Veure més »

República de Siena

La República de Siena (en italià Repubblica di Siena) va ser un estat creat el 1125 al voltant de la ciutat de Siena.

Nou!!: Llista de papes de Roma і República de Siena · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Llista de papes de Roma і República de Venècia · Veure més »

Rerum Novarum

La Rerum Novarum (llatí: De les noves realitats) és una encíclica publicada pel Papa Lleó XIII el 15 de maig de 1891.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Rerum Novarum · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Revolució Francesa · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Roma · Veure més »

Romanya

Mapa de la Romanya amb els municipis que la componen La Romanya (Romagna en italià, Rumâgna en idioma romanyol) és una regió històrica de la Itàlia central que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Romanya · Veure més »

Romà (papa)

Romà I (Gallese - novembre de 897) fou Papa de l'Església catòlica entre l'agost i el novembre de 897.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Romà (papa) · Veure més »

Rosa de Lima

Rosa de Lima, nascuda Isabel Flores de Oliva i amb el nom religiós de Rosa de Santa Maria (Lima, 20 d'abril de 1586 - 24 d'agost de 1617), va ser una religiosa peruana del Tercer Orde de Sant Domènec.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Rosa de Lima · Veure més »

Rosari

Dürer (Galeria nacional de Praga) El rosari, dit el roser en català medieval, és una pregària tradicional catòlica que consisteix en la recitació de tres sèries d'oracions.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Rosari · Veure més »

Rossano

Rossano (– 2018) és un antic municipi italià, situat a la regió de Calàbria i a la província de Cosenza.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Rossano · Veure més »

Sabina

* Biografies.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Sabina · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Llista de papes de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salona (Dalmàcia)

Salona (Σαλῶνα; també en plural, Salones: en Salonae) fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia on hi va néixer Dioclecià, que arribaria a ser emperador de Roma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Salona (Dalmàcia) · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Sant · Veure més »

Sant Joan del Laterà

LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Sant Joan del Laterà · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Sant Pere · Veure més »

Sant Sergi I

Sergi I (Palerm, Sicília, s. VII - Roma, 8 de setembre de 701) fou Papa de 687 a 701.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Sant Sergi I · Veure més »

Santa Lliga (1684)

La Santa Lliga fou una aliança contra l'Imperi Otomà entre els Habsburg, la Confederació de Polònia i Lituània, Rússia i la república de Venècia que es va formar el 5 de març de 1684 a Linz.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Santa Lliga (1684) · Veure més »

Santa Maria sopra Minerva

Interior de Santa Maria ''sopra Minerva'' La Basílica de Santa Maria sopra Minerva és una basílica de Roma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Santa Maria sopra Minerva · Veure més »

Santarcangelo di Romagna

Santarcangelo di Romagna és un municipi italià, situat a la regió d'Emília-Romanya i a la província de Rimini.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Santarcangelo di Romagna · Veure més »

Santi Cosma e Damiano

Santi Cosma e Damiano és un comune (municipi) de la província de Latina, a la regió italiana del Laci, situat en part a la zona del Monts Auruncs (Monti Aurinci) i en part a la plana del Garigliano.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Santi Cosma e Damiano · Veure més »

Saqueig de Roma (1527)

El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Saqueig de Roma (1527) · Veure més »

Saqueig de Roma (410)

El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Saqueig de Roma (410) · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Sardenya · Veure més »

Sardinia

Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Sardinia · Veure més »

Sàmnium

Situació del '''Samnium''', delimitat amb la línia verda, en l'època de la segona guerra samnita. El Sàmnium (en llatí: Samnium; en osc: Σαυνῖτις) va ser una regió de la península Itàlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Sàmnium · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Síria · Veure més »

Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segni

Segni és una ciutat italiana de la ciutat metropolitana de Roma Capital.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Segni · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Segona Croada · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Servent de Déu

María de León Bello y Delgado, monja catòlica usualment anomenada la «Serventa de Déu» o amb el diminutiu «La Siervita» a l'Església catòlica per haver aconseguit el primer grau en el procés de canonització. Servent de Déu és un títol donat en diverses religions, com pot ser el cristianisme, en diverses de les seves branques, o l'hinduisme.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Servent de Déu · Veure més »

Seu vacant

seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Seu vacant · Veure més »

Sezze

Sezze és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la província de Latina.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Sezze · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Sicília · Veure més »

Sicília (tema)

El tema de Sicília (θέμα Σικελίας - Thema Sikelias en grec medieval) fou una província civil-militar (tema) de l'Imperi Romà d'Orient existent des del fins al que comprenia l'illa de Sicília i la regió de Calàbria de la Itàlia continental.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Sicília (tema) · Veure més »

Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Siena · Veure més »

Silvestre I

Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Silvestre I · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Silvestre II · Veure més »

Silvestre III

Silvestre III -de nom seglar Giovanni dei Crescenzi Ottaviani- (Roma, 1000 – Sabina, 1063) va ser papa de l'Església Catòlica en l'any 1045.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Silvestre III · Veure més »

Sixt IV

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Sixt IV · Veure més »

Sixt V

Sixt V (Grottamare, 13 de desembre de 1521 - Roma, 27 d'agost de 1590) és el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto en ser escollit papa de Roma.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Sixt V · Veure més »

Somma Lombardo

Somma Lombardo és una localitat i comune italiana, situada a la regió de la Llombardia i a la província de Varese.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Somma Lombardo · Veure més »

Spoleto

Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Spoleto · Veure més »

Stefano Fieschi

Stefano Fieschi (conegut pel seu nom llatinitzat Stephanus Fliscus).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Stefano Fieschi · Veure més »

Suburra

Suburra és una pel·lícula del 2015 dirigida per Stefano Sollima, a partir de la novel·la homònima de Carlo Bonini i Giancarlo De Cataldo.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Suburra · Veure més »

Syllabus Errorum

El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Syllabus Errorum · Veure més »

Tabac

Una cigarreta encesa tirada en un cendrer El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Tabac · Veure més »

Tívoli

Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Tívoli · Veure més »

Teatins

Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Teatins · Veure més »

Teòdot de Bizanci

Teòdot de Bizanci (Theodotus) fou un religiós heresiarca grec nadiu de Bizanci, que va viure al.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Teòdot de Bizanci · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Teodoric el Gran · Veure més »

Tercer orde

El terme tercer orde o orde tercer designa els grups de persones que viuen d'acord amb la regla d'un orde religiós, però sense viure necessàriament en comunitat ni haver de fer vots públics.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Tercer orde · Veure més »

Tercera Croada

La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Tercera Croada · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Terol · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Terra Santa · Veure més »

The Washington Post

Una nena sosté l'edició de "The Washington Post" del dia 21 de juliol de 1969. The Washington Post és el major i més antic periòdic de Washington DC, la capital dels Estats Units.

Nou!!: Llista de papes de Roma і The Washington Post · Veure més »

Tiara (barret)

Tiara és el nom donat comú d'una família de lligadures altes originades a l'Àsia occidental i després adoptades per l'Església Catòlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Tiara (barret) · Veure més »

Tivoli

* Tivoli o Tívoli, ciutat del Laci a la província de Roma (Itàlia).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Tivoli · Veure més »

Todi

Todi és una ciutat i comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió d'Úmbria, al centre d'Itàlia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Todi · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Tomás de Torquemada

Tomás de Torquemada OP (Torquemada, 14 d'octubre de 1420 — Àvila, 16 de setembre de 1498), va ser un frare dominic castellà i primer gran inquisidor del moviment espanyol per homogeneïtzar les pràctiques religioses amb les de l'Església catòlica a la finals del, coneguda també com a Inquisició espanyola o Santa Inquisició.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Tomás de Torquemada · Veure més »

Tomba de Sant Pere

El baldaquí de Sant Pere, de Bernini, a la basílica actual de Sant Pere. La tomba de Sant Pere es troba just a sota d'aquesta estructura. La tomba de Sant Pere és un lloc sota la basílica de Sant Pere que inclou diverses tombes i una estructura que van dir les autoritats del Vaticà que es van construir per commemorar la ubicació de la tomba de sant Pere.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Tomba de Sant Pere · Veure més »

Tortura

Representació medieval d'un procés de tortura. Tortures realitzades a la presó d'Abu Ghraib. La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del què se li fan.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Tortura · Veure més »

Tractat de Brétigny

França després del Tractat de Brétigny El Tractat de Brétigny es va signar el 8 de maig de 1360 a Brétigny, a prop de Chartres, entre Eduard III d'Anglaterra i Joan II de França, i conclou la primera fase de la Guerra dels Cent Anys i marca el punt màxim de l'expansió continental del Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Tractat de Brétigny · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Tràcia · Veure més »

Treviso

Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Treviso · Veure més »

Troyes

Troyes és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Troyes · Veure més »

Turena

La Turena o Torena (Touraine) és una antiga província de França, amb capital a la ciutat de Tours.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Turena · Veure més »

Unam Sanctam

Unam Sanctam és una butlla papal promulgada pel papa Bonifaci VIII el 18 de novembre de 1302, que els historiadors consideren una de les declaracions de supremacia espiritual més forta mai feta pel papat.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Unam Sanctam · Veure més »

Urbà VI

Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Urbà VI · Veure més »

Urbà VII

Urbà VII (Roma, 4 d'agost del 1521 - † Roma, 27 de setembre del 1590 és el nom que Giovanni Battista Castagna va triat quan va ser elegit papa de l'Església Catòlica Romana).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Urbà VII · Veure més »

Urbà VIII

Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Urbà VIII · Veure més »

Ursí

Ursí o Ursicí (? - Colònia) fou un antipapa de l'Església Catòlica entre 366 i 381.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Ursí · Veure més »

Valentinià II

Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Valentinià II · Veure més »

Víctor I

Víctor I (Àfrica, ? - Roma, 198/199) va ser bisbe de Roma (189-198/199), considerat papa i sant per l'Església catòlica.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Víctor I · Veure més »

Víctor II

Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Víctor II · Veure més »

Víctor III

Víctor III, nom que prengué Dauferio de Fausi en accedir a la dignitat papal, (Benevent, 1026 – Roma, 16 de setembre de 1087) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1086 al 1087.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Víctor III · Veure més »

Víctor IV

Víctor IV, nascut Ottaviano di Monticelli, va ser antipapa de l'Església Catòlica de Roma entre 1159 i 1164.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Víctor IV · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Venècia · Veure més »

Venerable

Un venerable és, en el context de l'Església catòlica, un difunt que, amb motiu d'haver viscut d'acord amb les virtuts cristianes, és candidat a ser beatificat i que és proclamat com a venerable (susceptible, llavors, de rebre culte) per la Congregació per a les Causes dels Sants de la Santa Seu.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Venerable · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Verona · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Vespres Sicilianes · Veure més »

Visió beatífica

En teologia cristiana, la visió beatífica (en llatí visio beatifica) és la percepció visual directa i eterna de Déu.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Visió beatífica · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Llista de papes de Roma і Visigots · Veure més »

Volta de la Capella Sixtina

La volta de la capella Sixtina és coneguda per la decoració pictòrica que el papa Juli II va encarregar a Miquel Àngel l'any 1508.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Volta de la Capella Sixtina · Veure més »

Volterra

Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Volterra · Veure més »

Vulgata

Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada al principi del i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).

Nou!!: Llista de papes de Roma і Vulgata · Veure més »

Wadowice

Wadowice és un poble del sud de Polònia, situat a uns 50 quilòmetres de la ciutat de Cracòvia.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Wadowice · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Xina · Veure més »

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Nou!!: Llista de papes de Roma і Zadar · Veure més »

1281

Sense descripció.

Nou!!: Llista de papes de Roma і 1281 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Llista de papes de Roma і 1300 · Veure més »

1450

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Llista de papes de Roma і 1450 · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de papes de Roma і 1961 · Veure més »

974

Sense descripció.

Nou!!: Llista de papes de Roma і 974 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llista alfabètica de Papes de Roma, Llista de Papes de Roma, Llista de papes, Pontífexs Sobirans.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant