Accés més ràpid que el navegador!
222 les relacions: Abu-Zayd, Aiguamúrcia, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Almodis, Alt Camp, Alt Empordà, Alt Pirineu i Aran, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Arnau de Ribagorça, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Aurembiaix d'Urgell, Àger, Àkhila II, Àlvar I d'Urgell, Àmbit metropolità de Barcelona, Bages, Barcelona, Barcelonès, Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Beatriu d'Aragó, Benaguasil, Beranui, Berenguer Ramon I, Berguedà, Bernat I de Ribagorça, Bernat Tallaferro, Blanca de Nàpols, Borrell II, Camp de Tarragona, Camp de Túria, Cardona, Carles de Viana, Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó, Castell de Mur, Castell de Vernet, Castell de Xàtiva, Castelló d'Empúries, Catalunya Central, Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Catedral de la Seu d'Urgell, Catedral de Mallorca, Catedral de Solsona, Catedral de Tarragona, Cecília de Foix, Centre Arqueològic de l'Almoina, ..., Climent VIII de Peníscola, Comarca de València, Comarques gironines, Conca de Barberà, Conflent, Constança de Sicília, Constança II de Hohenstaufen, Constantí, Copríncep d'Andorra, Costera, Dolça de Foix, El Pont de Suert, Elionor d'Alburquerque, Elionor de Castella i de Portugal, Elionor de Portugal, Elionor de Sicília, Elisenda de Montcada, Elvira de Subirats, Emirat de Balànsiya, Ermengol I d'Urgell, Ermengol III d'Urgell, Ermengol IV d'Urgell, Ermengol IX d'Urgell, Ermengol V d'Urgell, Ermengol VII d'Urgell, Ermengol VIII d'Urgell, Ermengol X d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Església de Sant Joan de l'Hospital, Església del Carme de Barcelona, Església dels Sants Just i Pastor, Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Ferran el Catòlic, Flavi Juli Constant, Francesc Dorda Germí, Frederic Marès i Deulovol, Gausfred I d'Empúries-Rosselló, Gerb, Germana de Foix, Girona, Gironès, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Guifré II de Cerdanya, Guillem Morell (escultor), Hug Roger III de Pallars Sobirà, Isern de Ribagorça, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Joan Benlloch i Vivó, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan I d'Empúries, Joan III Ducas Vatatzes, Joan Josep Laguarda i Fenollera, Joana d'Aragó i d'Armanyac, Joana d'Aragó i de Navarra, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Josep Caixal i Estradé, Justí Guitart i Vilardebò, L'Escala, La Morera de Montsant, La Seu d'Urgell, La Seu Vella de Lleida, Ladislau II d'Hongria, Lleida, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Lucrècia Làscaris de Ventimiglia, Mafalda de Pulla-Calàbria, Mallorca, Margarida de Prades, Maria de Castella, Maria de Luna, Maria de Navarra, Maria de Xipre, Martí l'Humà, Mata d'Armanyac, Mateu I de Foix, Maties Corví, Medina del Campo, Melcior de Palau i Boscà, Miró I de Barcelona, Monestir de la Saïdia, Monestir de la Trinitat, Monestir de Sant Miquel dels Reis, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Museu d'Història de Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Noguera, Oliba Cabreta, Os de Balaguer, Pallars Jussà, Palma, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere el Cerimoniós, Pere el Conestable de Portugal, Pere el Gran, Pere I de Xipre, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Ponç IV de Cabrera, Ponç VI d'Empúries, Ponent (regió), Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Ramon Iglésias i Navarri, Ramon III de Ribagorça, Ramon V de Pallars Jussà, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Ribagorça, Ripoll, Ripollès, Rosselló, Salvador Casañas i Pagès, Sanç I de Mallorca, Sant Joan Baptista de Perpinyà, Sant Martí d'Empúries, Sant Martí del Canigó, Sant Pau del Camp, Sant Pere d'Àger, Sant Vicenç de Cardona, Santa Maria d'Alaó, Santa Maria d'Ovarra, Santa Maria de Castelló d'Empúries, Santa Maria de Castelló de Farfanya, Santa Maria de Lavaix, Santa Maria de Mur, Santa Maria de Serrateix, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de Vilabertran, Santa Maria del Mar, Segrià, Sibil·la de Fortià, Solsona, Solsonès, Sopeira, Sunyer I de Barcelona, Tarragona, Tarragonès, Teresa Gil de Vidaure, Teudis, Toda d'Aragó, Tombes dels comtes de Barcelona, Unifred de Ribagorça, Urgell, València, Valença de Tost, Vallbona de les Monges, Vítiza, Vilabertran, Vil·la romana de Centcelles, Vimbodí, Violant d'Hongria, Violant de Bar, Viver i Serrateix, Xàtiva, 1947. Ampliar l'índex (172 més) »
Abu-Zayd
Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (?-1268), conegut en les cròniques cristianes com a «moro Seit»Diccionari d'Història de Catalunya.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Abu-Zayd · Veure més »
Aiguamúrcia
Aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, Catalunya.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Aiguamúrcia · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alfons el Franc · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alfons el Magnànim · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Almodis · Veure més »
Alt Camp
L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alt Camp · Veure més »
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alt Empordà · Veure més »
Alt Pirineu i Aran
Alt Pirineu i Aran L'Alt Pirineu (en aranès: Naut Pirenèu e Aran) és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alt Pirineu i Aran · Veure més »
Alt Urgell
L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alt Urgell · Veure més »
Alta Ribagorça
L'Alta Ribagorça és una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobirà i al nord del Jussà.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alta Ribagorça · Veure més »
Arnau de Ribagorça
Arnau de Ribagorça (? - ca. 990) fou comte de Ribagorça (979-990).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Arnau de Ribagorça · Veure més »
Arnau Roger I de Pallars Sobirà
Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Arnau Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »
Aurembiaix d'Urgell
Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Aurembiaix d'Urgell · Veure més »
Àger
Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Àger · Veure més »
Àkhila II
Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Àkhila II · Veure més »
Àlvar I d'Urgell
Àlvar I de Cabrera i Urgell, també conegut per Rodrigo (Burgos, 1239 - Foix, Llenguadoc, 1268), fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243-1268) com a hereu del seu germà Ermengol IX,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Àlvar I d'Urgell · Veure més »
Àmbit metropolità de Barcelona
Àmbit metropolità L'Àmbit metropolità de Barcelona és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Àmbit metropolità de Barcelona · Veure més »
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Bages · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Barcelona · Veure més »
Barcelonès
El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Barcelonès · Veure més »
Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats
La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu del mateix nom, la més venerada pels valencians.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »
Beatriu d'Aragó
Beatriu d'Aragó de Nàpols o Beatriu d'Aragó i Chiaromonte (en hongarès: Aragóniai Beatrix) (Nàpols, Itàlia, 14 de novembre de 1457 - Nàpols, Itàlia, 23 de setembre de 1508).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Beatriu d'Aragó · Veure més »
Benaguasil
Benaguasil és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Benaguasil · Veure més »
Beranui
Beranui és un municipi aragonès de la província d'Osca situat a la comarca de la Ribagorça.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Beranui · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Berenguer Ramon I · Veure més »
Berguedà
El Berguedà és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Berguedà · Veure més »
Bernat I de Ribagorça
Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Bernat I de Ribagorça · Veure més »
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Bernat Tallaferro · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Blanca de Nàpols · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Borrell II · Veure més »
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Camp de Tarragona · Veure més »
Camp de Túria
El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Camp de Túria · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Cardona · Veure més »
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Carles de Viana · Veure més »
Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó
L'Arxiduc Carles Pius d'Hasburg-Lorena i Borbó, Príncep de Toscana, (Viena, 4 de desembre del 1909 - Barcelona, 24 de desembre del 1953) fou un noble espanyol, arxiduc d'Àustria i pretendent carlista al tron espanyol amb el nom de "Carles VIII", encara que els seus "drets", provenien de la seva mare Blanca de Borbó, filla de Carles VII, tot i que segons els postulats carlistes la seva mare no hauria pogut regnar (però si transmetre els seus drets), ja que l'origen dels "reis" carlistes venia que Carles Maria Isidre de Borbó no va reconèixer a la seva neboda Isabel II com a reina per considerar en vigor la llei semi-sàlica de 1713.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó · Veure més »
Castell de Mur
Castell de Mur és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a la vila de Guàrdia de Noguera o de Tremp.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Castell de Mur · Veure més »
Castell de Vernet
Castell de Vernet (en francès Casteil), o, simplement, Castell, és un poble cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Castell de Vernet · Veure més »
Castell de Xàtiva
Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Castell de Xàtiva · Veure més »
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Castelló d'Empúries · Veure més »
Catalunya Central
Àmbit de les Comarques Centrals Comarques Centrals és una regió de Catalunya definida com un dels set àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Catalunya Central · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Catedral de Barcelona · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Catedral de Girona · Veure més »
Catedral de la Seu d'Urgell
La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Catedral de la Seu d'Urgell · Veure més »
Catedral de Mallorca
La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Catedral de Mallorca · Veure més »
Catedral de Solsona
La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del fins al, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Catedral de Solsona · Veure més »
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Catedral de Tarragona · Veure més »
Cecília de Foix
Cecília de Foix (? - Foix, Llenguadoc, 1270) fou comtessa consort d'Urgell (1256-1268).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Cecília de Foix · Veure més »
Centre Arqueològic de l'Almoina
Dades del museu.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Centre Arqueològic de l'Almoina · Veure més »
Climent VIII de Peníscola
Climent VIII, nascut a Terol (Regne d'Aragó) en el 1370 amb el nom de Gil Sánchez Muñoz y Carbón, va ser arxipreste de Terol i antic canonge de Barcelona.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Climent VIII de Peníscola · Veure més »
Comarca de València
València és una comarca del centre del País Valencià.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Comarca de València · Veure més »
Comarques gironines
Comarques gironines Mapa comarcal i municipal Les Comarques Gironines és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Comarques gironines · Veure més »
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Conca de Barberà · Veure més »
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Conflent · Veure més »
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Constança de Sicília · Veure més »
Constança II de Hohenstaufen
Constança II de Hohenstaufen (1230-1307), també coneguda com a Constança Anna de Hohenstaufen, era filla de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seua amant (i, segons algunes fonts, muller en secret) Blanca Lancia.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Constança II de Hohenstaufen · Veure més »
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Constantí · Veure més »
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Copríncep d'Andorra · Veure més »
Costera
La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Costera · Veure més »
Dolça de Foix
Dolça de Foix (a 1143 - d 1209) fou infanta de Foix i comtessa consort d'Urgell (1157-1184).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Dolça de Foix · Veure més »
El Pont de Suert
El Pont de Suert (o Lo Pont de Suert en català ribagorçà) és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і El Pont de Suert · Veure més »
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Elionor d'Alburquerque · Veure més »
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Elionor de Castella i de Portugal · Veure més »
Elionor de Portugal
Elionor de Portugal (1328 - Xèrica, València 1348), infanta de Portugal i reina consort de la Corona d'Aragó (1347-1348).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Elionor de Portugal · Veure més »
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Elionor de Sicília · Veure més »
Elisenda de Montcada
Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Elisenda de Montcada · Veure més »
Elvira de Subirats
Elvira de Subirats (o Elvira de Lara, Elvira Núñez de Lara) (?, aprox. 1145 - ?, 1220), fou una noble que esdevingué gràcies al seu matrimoni comtessa consort d'Urgell (1178-1209) i posteriorment degut a la mort del comte Ermengol VIII d'Urgell i la minoria d'edat d'Aurembiaix d'Urgell esdevingué comtessa regent d'Urgell (1209-20).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Elvira de Subirats · Veure més »
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Emirat de Balànsiya · Veure més »
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol I d'Urgell · Veure més »
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol III d'Urgell · Veure més »
Ermengol IV d'Urgell
Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol IV d'Urgell · Veure més »
Ermengol IX d'Urgell
Ermengol IX d'Urgell i IV de Cabrera, per conjunció: Ermengol de Cabrera i Urgell (? — Balaguer, 1243) fou comte d'Urgell (1243) i vescomte d'Àger (1243, conegut com a Ermengol I d'Àger).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol IX d'Urgell · Veure més »
Ermengol V d'Urgell
Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans. Ermengol V d'Urgell, anomenat Ermengol V el de Mollerussa (?, 1078 – Mollerussa, 11 de setembre de 1102) fou comte d'Urgell (1092-1102).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol V d'Urgell · Veure més »
Ermengol VII d'Urgell
Ermengol VII d'Urgell, anomenat Ermengol VII el de València (?, 1120/1130 – Requena, 11 d'agost de 1184), fou comte d'Urgell (1154-1184).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol VII d'Urgell · Veure més »
Ermengol VIII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »
Ermengol X d'Urgell
Ermengol X d'Urgell, per conjunció Ermengol de Cabrera i Urgell (ca. 1254 — Camporrells, Llitera, 1314) fou comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'Àger (1267-1268 i 1299-1314).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol X d'Urgell · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Esclarmonda de Foix i de Cardona
Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Esclarmonda de Foix i de Cardona · Veure més »
Església de Sant Joan de l'Hospital
L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Església de Sant Joan de l'Hospital · Veure més »
Església del Carme de Barcelona
Lesglésia del Carme és un edifici religiós del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Església del Carme de Barcelona · Veure més »
Església dels Sants Just i Pastor
L'església dels Sants Just i Pastor és un temple gòtic situat a la plaça del mateix nom del Barri Gòtic de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric el juny del 2012 pels seus valors històrics singulars i excepcionals.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Església dels Sants Just i Pastor · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran d'Aragó, duc de Calàbria
Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (Àndria, Pulla, 15 de desembre de 1488 - València, 20 d'octubre de 1550) va ser un noble napolità de sang reial que va jugar un important paper en la política mediterrània de la Corona d'Aragó a principis del, arribant a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ferran d'Aragó, duc de Calàbria · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ferran el Catòlic · Veure més »
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Flavi Juli Constant · Veure més »
Francesc Dorda Germí
Francesc Dorda Germí (Mataró, 1641 - Poblet, 1716), va ser monjo (1681) i abat de Poblet (1704-8), ministre de l'arxiduc Carles d'Àustria i bisbe de Solsona (1710-15).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Francesc Dorda Germí · Veure més »
Frederic Marès i Deulovol
fou un escultor i col·leccionista català.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Frederic Marès i Deulovol · Veure més »
Gausfred I d'Empúries-Rosselló
Gausfred I d'Empúries-Rosselló (900 - 991) va ser comte d'Empúries i Rosselló de 931 fins a la seva mort el 991.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Gausfred I d'Empúries-Rosselló · Veure més »
Gerb
Gerb és un poble a la vall del Segre que forma una entitat municipal descentralitzada pertanyent al terme d'Os de Balaguer, a l'extrem sud-oriental del municipi.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Gerb · Veure més »
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Germana de Foix · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Girona · Veure més »
Gironès
El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Gironès · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Guifré el Pilós · Veure més »
Guifré II de Barcelona
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Guifré II de Barcelona · Veure més »
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Guifré II de Cerdanya · Veure més »
Guillem Morell (escultor)
Guillem Morell o Guillem Morei (en llatí: Guillelmus Morey) (Mallorca, - Girona, d.1396).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Guillem Morell (escultor) · Veure més »
Hug Roger III de Pallars Sobirà
Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Hug Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »
Isern de Ribagorça
Isarn de Ribagorça (? - ca. 1003) fou comte de Ribagorça (990-1003).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Isern de Ribagorça · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Jaume el Just · Veure més »
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia · Veure més »
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Jaume I d'Urgell · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Joan Benlloch i Vivó
Joan Baptista Benlloch i Vivó (València, 29 de desembre de 1864 — Madrid, 14 de febrer de 1926) va ser un eclesiàstic, bisbe i cardenal valencià.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joan Benlloch i Vivó · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joan el Caçador · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan I d'Empúries
Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joan I d'Empúries · Veure més »
Joan III Ducas Vatatzes
Joan III Ducas Làscaris Vatatzes (Demòtica, 1193 - Nimfeu, 1254) fou emperador de Nicea (1222 - 1254/1255).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joan III Ducas Vatatzes · Veure més »
Joan Josep Laguarda i Fenollera
El doctor Joan Josep Laguarda i Fenollera (València, 22 d'abril de 1866 — Barcelona, 4 de desembre de 1913) fou un religiós d'origen valencià, bisbe d'Urgell, copríncep d'Andorra, bisbe de Jaén i bisbe de Barcelona.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joan Josep Laguarda i Fenollera · Veure més »
Joana d'Aragó i d'Armanyac
Joana d'Aragó i d'Armanyac (1375 - 1407) fou princesa d'Aragó i comtessa consort de Foix.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joana d'Aragó i d'Armanyac · Veure més »
Joana d'Aragó i de Navarra
Joana d'Aragó i de Navarra (Barcelona, 7 de novembre de 1344 - Castelló d'Empúries 1384) fou princesa d'Aragó i comtessa consort d'Empúries (1373-1384).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joana d'Aragó i de Navarra · Veure més »
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Veure més »
Josep Caixal i Estradé
Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d'agost 1879) fou Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra des de 1853 fins a 1879, coincidint amb el període de la Nova Reforma que es dugué a terme al Principat d'Andorra.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Josep Caixal i Estradé · Veure més »
Justí Guitart i Vilardebò
Justí Guitart i Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 1875 — 30 de gener del 1940) fou un eclesiàstic català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Justí Guitart i Vilardebò · Veure més »
L'Escala
L'Escala és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà, on es troben les ruïnes d'Empúries i la vila medieval de Sant Martí d'Empúries.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і L'Escala · Veure més »
La Morera de Montsant
La Morera de Montsant és un municipi de la comarca del Priorat, situat més o menys en el centre de la meitat nord de la comarca.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і La Morera de Montsant · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і La Seu d'Urgell · Veure més »
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і La Seu Vella de Lleida · Veure més »
Ladislau II d'Hongria
Ladislau II d'Hongria (?, 1131 - ?, 1162), fill de Bela II d'Hongria i membre de la Dinastia Árpád, fou Rei d'Hongria entre el 1161 i el 1162). Usurpà el tron al seu nebot Esteve III d'Hongria gràcies al suport de l'Emperador de l'Imperi Romà d'Orient Manuel I Comnè, això no obstant, en fou desposseït als pocs mesos.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ladislau II d'Hongria · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Lleida · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »
Lucrècia Làscaris de Ventimiglia
Lucrècia Làscara de Ventimiglia o en italià Lucrezia Lascaris di Ventimiglia (Ventimiglia 1265 - Barcelona 1314) és una noble parent amb la família reial de Nicea.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Lucrècia Làscaris de Ventimiglia · Veure més »
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Mallorca · Veure més »
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Margarida de Prades · Veure més »
Maria de Castella
212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Maria de Castella · Veure més »
Maria de Luna
Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Maria de Luna · Veure més »
Maria de Navarra
Maria de Navarra (~1330 - València, 29 d'abril de 1347) fou infanta del regne de Navarra i reina consort de la Corona d'Aragó (1338-1347).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Maria de Navarra · Veure més »
Maria de Xipre
Maria de Xipre o Maria de Lusignan (Nicòsia, Xipre 1273 a 1279 - Tortosa 1322), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1322).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Maria de Xipre · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Martí l'Humà · Veure més »
Mata d'Armanyac
Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Mata d'Armanyac · Veure més »
Mateu I de Foix
Armes de Mateu I de Foix Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Mateu I de Foix · Veure més »
Maties Corví
Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Maties Corví · Veure més »
Medina del Campo
Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Medina del Campo · Veure més »
Melcior de Palau i Boscà
Melcior de Palau i Boscà (Mataró, aprox. 1600 - la Seu d'Urgell, 29 d'abril de 1670), fou un eclesiàstic i polític català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1664 — 1670).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Melcior de Palau i Boscà · Veure més »
Miró I de Barcelona
Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Miró I de Barcelona · Veure més »
Monestir de la Saïdia
El Reial monestir de la Saïdia, també Santa Maria de Gratia Dei,ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 144, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999 fou un monestir de l'orde del Cister fundat a la ciutat de València arran de la seua conquesta per part de Jaume I, el qual sempre tingué predilecció per aquest orde.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de la Saïdia · Veure més »
Monestir de la Trinitat
El Monestir de la Trinitat o també el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat està situat a la vora del riu Túria al seu pas per la ciutat de València, l'Horta, al País Valencià.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de la Trinitat · Veure més »
Monestir de Sant Miquel dels Reis
Façana principal del monestir El monestir de Sant Miquel dels Reis és un monestir situat als afores de la ciutat de València, al barri dels Orriols, districte de Rascanya, a pocs metres de la fita amb Tavernes Blanques.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Sant Miquel dels Reis · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Pedralbes
El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santes Creus · Veure més »
Museu d'Història de Barcelona
El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Noguera · Veure més »
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Oliba Cabreta · Veure més »
Os de Balaguer
Os de Balaguer és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Os de Balaguer · Veure més »
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pallars Jussà · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Palma · Veure més »
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Pere de Cardona (arquebisbe)
Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere de Cardona (arquebisbe) · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Gran · Veure més »
Pere I de Xipre
Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan (Nicòsia, 9 d'octubre del 1328 - Nicòsia, 17 de gener del 1369) va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere I de Xipre · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Peronella d'Aragó · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Perpinyà · Veure més »
Ponç IV de Cabrera
* Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell) - (?-1243), anomenat també Ponç I d'Urgell, fill de Guerau IV de Cabrera.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ponç IV de Cabrera · Veure més »
Ponç VI d'Empúries
Ponç VI d'Empúries Malgaulí o Ponç Hug V d'Empúries (v 1290 - 1322), comte d'Empúries i vescomte de Bas (1313-1322).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ponç VI d'Empúries · Veure més »
Ponent (regió)
Àmbit de Ponent Comarques i municipis de la Vegueria de Ponent Vegueries proposades en l'Informe Roca, 2001 Les Terres de Ponent és una regió natural al voltant de la ciutat de Lleida, que comprèn les comarques de parla catalana de la depressió central, situades a les conques fluvials del Segre i el Cinca, és a dir, el Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra i les Garrigues, totes elles a Catalunya, a més de les comarques aragoneses del Baix Cinca i la Llitera, a la Franja.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ponent (regió) · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Borrell I · Veure més »
Ramon Iglésias i Navarri
Ramon Iglésias i Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - la Seu d'Urgell, 31 de març de 1972) fou un religiós català que esdevingué bisbe d'Urgell i 59è copríncep d'Andorra.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Iglésias i Navarri · Veure més »
Ramon III de Ribagorça
Ramon III de Ribagorça (? - 970) fou comte de Ribagorça (955-970).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon III de Ribagorça · Veure més »
Ramon V de Pallars Jussà
Ramon V de Pallars Jussà (? - 1098) fou comte de Pallars Jussà (1047-1098).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon V de Pallars Jussà · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ribagorça · Veure més »
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ripoll · Veure més »
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ripollès · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Rosselló · Veure més »
Salvador Casañas i Pagès
Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, bisbe de Barcelona i cardenal català.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Salvador Casañas i Pagès · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Sant Joan Baptista de Perpinyà
Sant Joan Baptista de Perpinyà és l'església gòtica, actualment catedral i anteriorment parròquia principal de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sant Joan Baptista de Perpinyà · Veure més »
Sant Martí d'Empúries
Sant Martí d'Empúries és una entitat de població del municipi de l'Escala.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sant Martí d'Empúries · Veure més »
Sant Martí del Canigó
L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sant Martí del Canigó · Veure més »
Sant Pau del Camp
Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sant Pau del Camp · Veure més »
Sant Pere d'Àger
La Canònica de Sant Pere és un conjunt monumental format pel recinte emmurallat de la vila d'Àger (Noguera), pel castell i per les dependències del monestir canonical a la vila.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sant Pere d'Àger · Veure més »
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona és una església romànica situada a Cardona (el Bages).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sant Vicenç de Cardona · Veure més »
Santa Maria d'Alaó
Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del, situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça a la província d'Osca (Aragó).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria d'Alaó · Veure més »
Santa Maria d'Ovarra
Santa Maria d'Ovarra és un monestir romànic situat al Prepirineu, al peu de l'extrem occidental de la serra de Sis.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria d'Ovarra · Veure més »
Santa Maria de Castelló d'Empúries
Santa Maria de Castelló d'Empúries, Catedral de l'Empordà o Catedral de Castelló d'Empúries és una església gòtica situada al barri del Puig Salner del nucli antic de Castelló d'Empúries (Alt Empordà).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria de Castelló d'Empúries · Veure més »
Santa Maria de Castelló de Farfanya
Santa Maria de Castelló de Farfanya és l'església del Castell de Castelló de Farfanya, al municipi homònim de la Noguera, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria de Castelló de Farfanya · Veure més »
Santa Maria de Lavaix
Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria de Lavaix · Veure més »
Santa Maria de Mur
La canònica de Santa Maria de Mur és situada al costat del Castell de Mur, sobre un monticle just rere la serra del Montsec, dins l'antic terme municipal de Mur, anomenat Castell de Mur des del 1972, dins la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria de Mur · Veure més »
Santa Maria de Serrateix
Santa Maria de Serrateix és una antiga abadia benedictina, avui reconvertida en parròquia, del municipi de Viver i Serrateix, al Berguedà), declarada Bé cultural d'interès nacional. El conjunt és format pel temple romànic, amb el campanar gòtic, el claustre neoclàssic i les dependències del monestir, amb el palau abacial gòtic reformat en època barroca. Està situada al poble de Serrateix, al km. 13 de la carretera BV-4235, des de Navàs.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria de Serrateix · Veure més »
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »
Santa Maria de Vilabertran
Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic situat a Vilabertran (Alt Empordà).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria de Vilabertran · Veure més »
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria del Mar · Veure més »
Segrià
El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Segrià · Veure més »
Sibil·la de Fortià
Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sibil·la de Fortià · Veure més »
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Solsona · Veure més »
Solsonès
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Solsonès · Veure més »
Sopeira
Sopeira el 29-11-1889 Vista panoràmica de Sopeira Sopeira és un municipi catalanoparlant de l'Aragó, a la comarca administrativa aragonesa de la Ribagorça, inclosa en la comarca natural de la Terreta, a l'Alta Ribagorça.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sopeira · Veure més »
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sunyer I de Barcelona · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Tarragona · Veure més »
Tarragonès
El Tarragonès és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Tarragonès · Veure més »
Teresa Gil de Vidaure
Teresa Gil de Vidaure (? - València, 15 de juliol de 1285) fou una dama navarresa, amant i tercera muller de Jaume I d'Aragó.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Teresa Gil de Vidaure · Veure més »
Teudis
Teudis fou rei visigot del 531 al 548.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Teudis · Veure més »
Toda d'Aragó
Toda d'Aragó, filla de Galí III, Comte d'Aragó i de Acibel·la de Gascunya (filla de Garcia I de Gascunya i Aimena de Perigord).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Toda d'Aragó · Veure més »
Tombes dels comtes de Barcelona
Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »
Unifred de Ribagorça
Unifred de Ribagorça (? - ca. 979) fou comte de Ribagorça (970-979).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Unifred de Ribagorça · Veure més »
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Urgell · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і València · Veure més »
Valença de Tost
Valença de Tost (Pallars Jussà, -) fou una comtessa catalana.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Valença de Tost · Veure més »
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges és un municipi de la comarca de l'Urgell, ubicat al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Vallbona de les Monges · Veure més »
Vítiza
Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Vítiza · Veure més »
Vilabertran
Vilabertran és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a l'est de Figueres, entre els cursos dels rius Muga, al nord, i, Manol, al sud.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Vilabertran · Veure més »
Vil·la romana de Centcelles
La vil·la romana de Centcelles comprèn les restes d'una antiga vil·la rural del, de la qual es conserva fonamentalment l'àrea termal i un magnífic mausoleu del, l'element sens dubte més important del conjunt.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Vil·la romana de Centcelles · Veure més »
Vimbodí
Vimbodí és la vila que fa de capital del terme municipal de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Vimbodí · Veure més »
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Violant d'Hongria · Veure més »
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Violant de Bar · Veure més »
Viver i Serrateix
Viver i Serrateix és un municipi de la comarca del Berguedà.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Viver i Serrateix · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Xàtiva · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і 1947 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.
