Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santes Creus
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santes Creus tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Aiguamúrcia, Alt Camp, Blanca de Nàpols, Conca de Barberà, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Margarida de Prades, Martí l'Humà, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Ramon Berenguer IV, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Urgell, Vallbona de les Monges.
Aiguamúrcia
Aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, Catalunya.
Aiguamúrcia і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Aiguamúrcia і Monestir de Santes Creus ·
Alt Camp
L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.
Alt Camp і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Alt Camp і Monestir de Santes Creus ·
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Blanca de Nàpols і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Blanca de Nàpols і Monestir de Santes Creus ·
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Conca de Barberà і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Conca de Barberà і Monestir de Santes Creus ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Jaume el Conqueridor і Monestir de Santes Creus ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Jaume el Just і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Jaume el Just і Monestir de Santes Creus ·
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Margarida de Prades · Margarida de Prades і Monestir de Santes Creus ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Monestir de Santes Creus ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Cerimoniós · Monestir de Santes Creus і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Gran · Monestir de Santes Creus і Pere el Gran ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer IV · Monestir de Santes Creus і Ramon Berenguer IV ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Monestir de Santes Creus і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Urgell · Monestir de Santes Creus і Urgell ·
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges és un municipi de la comarca de l'Urgell, ubicat al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb.
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Vallbona de les Monges · Monestir de Santes Creus і Vallbona de les Monges ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santes Creus
- Què tenen en comú Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santes Creus
- Semblances entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santes Creus
Comparació entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santes Creus
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans té 222 relacions, mentre que Monestir de Santes Creus té 120. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 4.09% = 14 / (222 + 120).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santes Creus. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
