Accés més ràpid que el navegador!
64 les relacions: Ahlat, Aixot Arqaik de Taron, Aixot de Taron, Aixot III de Taron, Aixot IV Bagratuní, Armènia, Armènia durant l'edat mitjana, Armeni occidental, Arzanene, Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, Bagrat I Bagratuní, Bagrat II de Taron, Bagrat III de Taron, Bagratuní, Bahçesaray (Van), Bardas Escler, Bardas Focas, Constantinoble, David Arqaik, Derzene, Diyarbakır, Emirat d'Arzen, Emirat de Manazkert, Erciş, Erzincan, Estrateg, Gurguèn de Taron, Imperi Romà d'Orient, Khoit, Llac Van, Mamikonian, Mardastan, Martiriòpolis, Mestre dels oficis, Muş, Muntanyes del Taure, Muradiye, Murat Suyu, Nakharar, Naxçıvan, Protoespatari, Reixtunik, Sassun, Sembat I el Màrtir, Silvan, Xaibànides, 858, 863, 878, 895, ..., 897, 898, 900, 923, 938, 940, 944, 966, 967, 968, 969, 975, 976, 978. Ampliar l'índex (14 més) »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Taron і Ahlat · Veure més »
Aixot Arqaik de Taron
Aixot Arqaik dit també Aixot Arqaik el Jove, fou un príncep bagràtida de Taron, fill del príncep David Arqaik.
Nou!!: Taron і Aixot Arqaik de Taron · Veure més »
Aixot de Taron
Aixot de Taron o Aixot II de Taron fou príncep bagràtida de Taron, Khoit i Sassun.
Nou!!: Taron і Aixot de Taron · Veure més »
Aixot III de Taron
Aixot III de Taron o Aixot III de Taron (en grec antic Ἀσώτιος, Asotiosen àrab Ashūṭ ibn Ghirghūr i Ibn Ṭurnīq, que va viure cap als anys 900 a 967) va ser el darrer governant independent del la regió del sud d'Armènia anomenada Taron des de potser el 923 o el 936 fins a la seva mort el 967.
Nou!!: Taron і Aixot III de Taron · Veure més »
Aixot IV Bagratuní
Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.
Nou!!: Taron і Aixot IV Bagratuní · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Taron і Armènia · Veure més »
Armènia durant l'edat mitjana
La història d'Armènia durant l'edat mitjana és un període de vuit segles en la història del país que comença amb la conquesta musulmana d'Armènia a mitjans del.
Nou!!: Taron і Armènia durant l'edat mitjana · Veure més »
Armeni occidental
L'armeni occidental (ortografia clàssica:, arevmdahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni modern.
Nou!!: Taron і Armeni occidental · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Taron і Arzanene · Veure més »
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh ibn as-Salil fou emir de Diyar Bakr i ostikan d'Armènia a Dvin, de la dinastia anomenada xaybànida.
Nou!!: Taron і Àhmad ibn Issa ibn Xaykh · Veure més »
Bagrat I Bagratuní
Bagrat o Bagarat I Bagratuní (? - Samarra, circa 860) va ser príncep d'Armènia, successor del seu pare Aixot IV Bagratuní.
Nou!!: Taron і Bagrat I Bagratuní · Veure més »
Bagrat II de Taron
Bagrat II de Taron va ser el darrer governant independent del la regió del sud d'Armènia anomenada Taron des de circa l'any 923 o potser el 926 fins a la seva mort cap al 940.
Nou!!: Taron і Bagrat II de Taron · Veure més »
Bagrat III de Taron
Bagrat III de Taron (en grec antic Πανκράτιος Ταρωνίτης 'Pankratios Taronites') va ser príncep de Taron de l'any 966 o 967 al 968.
Nou!!: Taron і Bagrat III de Taron · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Taron і Bagratuní · Veure més »
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Nou!!: Taron і Bahçesaray (Van) · Veure més »
Bardas Escler
Bardas Escler (grec: Βάρδας Σκληρός) fou un general romà d'Orient que encapçalà una gran rebel·lió contra l'emperador Basili II a Àsia entre el 976 i el 979.
Nou!!: Taron і Bardas Escler · Veure més »
Bardas Focas
Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, mort el 13 d'abril de 989, va ser un important militar de l'Exèrcit romà d'Orient que va participar en tres revoltes que es van produir durant el mandat de la Dinastia macedònia.
Nou!!: Taron і Bardas Focas · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Taron і Constantinoble · Veure més »
David Arqaik
David Arqaik o David de Taron fou príncep bagràtida de Taron Governava el principat Aixot II de Taron.
Nou!!: Taron і David Arqaik · Veure més »
Derzene
La Derzene, Derxene o Xerxene, en armeni Derdjan, fou una regió d'Armènia, a la seva part occidental, que limitava al nord amb la regió de Sper; al sud amb l'Ekeleatz o Keltzene, a l'est amb el Shalagom, la Karenitida i el Mananali; i a l'oest amb territori romà d'Orient amb la ciutat de Nicòpolis com a principal.
Nou!!: Taron і Derzene · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Taron і Diyarbakır · Veure més »
Emirat d'Arzen
Arzen (Arzan) fou un emirat d'Armènia occidental, centrat a la ciutat d'Arzen, que fou destruïda per l'Imperi Romà d'Orient el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un valí.
Nou!!: Taron і Emirat d'Arzen · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Taron і Emirat de Manazkert · Veure més »
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Nou!!: Taron і Erciş · Veure més »
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Nou!!: Taron і Erzincan · Veure més »
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Nou!!: Taron і Estrateg · Veure més »
Gurguèn de Taron
Gurguèn de Taron fou un príncep bagràtida de Taron.
Nou!!: Taron і Gurguèn de Taron · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Taron і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Khoit
Khoit fou un districte de l'Altzniq, al nord-est de Sassun, al regne d'Armènia.
Nou!!: Taron і Khoit · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Taron і Llac Van · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Taron і Mamikonian · Veure més »
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Nou!!: Taron і Mardastan · Veure més »
Martiriòpolis
Martiriòpolis (armeni: Nepret o Npret o Nphret o Npherket o Neferkert) fou una ciutat de l'Armènia Sofene a la vora del riu Nimphaeus (Batman Su, armeni Kalirt, àrab Šitma que vol dir "sed de sang").
Nou!!: Taron і Martiriòpolis · Veure més »
Mestre dels oficis
El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.
Nou!!: Taron і Mestre dels oficis · Veure més »
Muş
Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.
Nou!!: Taron і Muş · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Taron і Muntanyes del Taure · Veure més »
Muradiye
Muradiye (antigament, en armeni Berkri; Bêgirî) és una ciutat de Turquia, i un districte de la província de Van.
Nou!!: Taron і Muradiye · Veure més »
Murat Suyu
El riu Murat (en turc Murat Suyu, Murat Irmağı o Murat Nehri) és un riu del nord d'Anatòlia a Turquia, afluent de l'Eufrates.
Nou!!: Taron і Murat Suyu · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Taron і Nakharar · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Taron і Naxçıvan · Veure més »
Protoespatari
Protoespatari fou un títol romà d'Orient.
Nou!!: Taron і Protoespatari · Veure més »
Reixtunik
Reixtunik era el nom armeni de la regió al sud del Llac Van.
Nou!!: Taron і Reixtunik · Veure més »
Sassun
Sassun (armeni: Սասուն; kurd: Qabilcewz; turc: Sason) és un districte de Turquia, que forma part de la província de Batman.
Nou!!: Taron і Sassun · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Taron і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Nou!!: Taron і Silvan · Veure més »
Xaibànides
Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.
Nou!!: Taron і Xaibànides · Veure més »
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Taron і 858 · Veure més »
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Taron і 863 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Taron і 878 · Veure més »
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Taron і 895 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Taron і 897 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Taron і 898 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Taron і 900 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Taron і 923 · Veure més »
938
Sense descripció.
Nou!!: Taron і 938 · Veure més »
940
Sense descripció.
Nou!!: Taron і 940 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Taron і 944 · Veure més »
966
Sense descripció.
Nou!!: Taron і 966 · Veure més »
967
Sense descripció.
Nou!!: Taron і 967 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Taron і 968 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Taron і 969 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Taron і 975 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Taron і 976 · Veure més »
978
Sense descripció.
Nou!!: Taron і 978 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Sikluni, Taronítida, Tauranitida, Tauranítida.
