Taula de continguts
359 les relacions: Aage Niels Bohr, Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam, Acadèmia Sueca, Accelerador de partícules, Acer, Adam Riess, Alain Aspect, Albert Abraham Michelson, Albert Einstein, Albert Fert, Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, Aleksei Abrikóssov, Alfred Kastler, Alfred Nobel, Aliatge, Andre Geim, Andrea Mia Ghez, Anisotropia, Anthony James Leggett, Antiferromagnetisme, Antiprotó, Antoine Henri Becquerel, Anton Zeilinger, Antony Hewish, Argó, Arno Allan Penzias, Arthur Ashkin, Arthur B. McDonald, Arthur Holly Compton, Arthur Leonard Schawlow, Astrofísica, ATLAS, Ígor Tamm, Barry Barish, Ben Roy Mottelson, Bertram Brockhouse, Brian David Josephson, Brian Schmidt, Burton Richter, Calor, Camp elèctric, Carl David Anderson, Carl Wieman, Carlo Rubbia, Cecil Frank Powell, Ceràmica, Chandrasekhara Raman, Charles Édouard Guillaume, Charles Glover Barkla, Charles Hard Townes, ... Ampliar l'índex (309 més) »
Aage Niels Bohr
Aage Niels Bohr (Copenhaguen, 1922 - Copenhaguen, 2009) fou un físic danès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1975 pels seus estudis sobre els nucleons.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Aage Niels Bohr
Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam
Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam (en urdú: پروفیسر ڈاکٹر عبد السلام) (Santokdas, Pakistan, 29 de gener de 1926 - Oxford, Anglaterra, 21 de novembre de 1996) fou un físic i professor universitari pakistanès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam
Acadèmia Sueca
L'Acadèmia Sueca (en suec: Svenska Akademien) és una entitat fundada l'any 1786 pel rei Gustau III de Suècia, és una de les acadèmies reials de Suècia.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Acadèmia Sueca
Accelerador de partícules
Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Accelerador de partícules
Acer
Pont d'acer Lacer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro, carboni i de vegades alguns additius.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Acer
Adam Riess
Adam Guy Riess (Washington, D.C., 16 de desembre del 1969) és un astrofísic estatunidenc a la Universitat Johns Hopkins.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Adam Riess
Alain Aspect
Alain Aspect (Agen, 15 de juny de 1947) és un físic i acadèmic francès conegut sobretot per haver realitzat la primera prova concloent relacionada amb una de les paradoxes fonamentals de la mecànica quàntica: la paradoxa Einstein-Podolsky-Rosen.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Alain Aspect
Albert Abraham Michelson
Albert Abraham Michelson (Strzelno, Confederació Germànica 1852 - Pasadena, Estats Units 1931) fou un físic nord-americà d'ascendència judeo-polonesa, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1907 i conegut pels seus treballs sobre la velocitat de la llum.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Albert Abraham Michelson
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Albert Einstein
Albert Fert
és un físic francès que ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2007.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Albert Fert
Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov
Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, Александр Михайлович Прохоров, (Atherton, Austràlia 1916 - Moscou, Rússia 2002) fou un físic i professor universitari soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1964.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov
Aleksei Abrikóssov
Aleksei Alekséievitx Abrikóssov, Алексе́й Алексе́евич Абрико́сов, (Moscou, 25 de juny de 1928 – Palo Alto, 29 de març de 2017) va ser un físic rus nacionalitzat estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2003.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Aleksei Abrikóssov
Alfred Kastler
Alfred Kastler (Guebwiller, França 1902 - Bandol 1984) fou un físic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1966 per la descoberta i el desenvolupament de mètodes óptics per l'estudi de les ressonàncies hertzianes en els àtoms.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Alfred Kastler
Alfred Nobel
fou un químic i enginyer suec inventor de la dinamita.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Alfred Nobel
Aliatge
Aliatge de plom i estany destinat a la soldadura de components electrònics. Un aliatge és una barreja homogènia de dos o més elements, dels quals com a mínim un ha de ser un metall.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Aliatge
Andre Geim
Andre Geim (en rus Андрей Константинович Гейм, 21 d'octubre de 1958, Sotxi, Rússia), és un físic neerlandès d'origen rus que es coneix sobretot arran de la seva descoberta del grafè, cosa que li va valer el Premi Nobel de física el 2010 conjuntament amb Konstantín Novosiólov.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Andre Geim
Andrea Mia Ghez
Andrea Mia Ghez (Nova York, 16 de juny de 1965) és una astrònoma estatunidenca, Premi Nobel de Física de 2020.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Andrea Mia Ghez
Anisotropia
plasmes, en aquest cas, el fenomen de "filamentació" Lanisotropia és la propietat de variació de les propietats físiques en ser mesurades des de diferents direccions.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Anisotropia
Anthony James Leggett
Sir Anthony James Leggett (26 de març, Londres, Anglaterra 1938) és KBE FRS, físic i professor universitari de doble nacionalitat, britànica i nord-americana, guardonat l'any 2003 amb el Premi Nobel de Física per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Anthony James Leggett
Antiferromagnetisme
ordenament antiferromagnètic L'antiferromagnetisme en els materials en els quals s'observa, el moment magnètic d'àtoms o molècules normalment està relacionat amb els spins d'electrons, alineats en patrons regulars amb els spins veïns (sobre diferents subxarxes) apuntant en direccions oposades.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Antiferromagnetisme
Antiprotó
L'antiprotó és l'antipartícula del protó.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Antiprotó
Antoine Henri Becquerel
Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Antoine Henri Becquerel
Anton Zeilinger
Anton Zeilinger és físic teòric i experimental.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Anton Zeilinger
Antony Hewish
va ser un astrònom anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1974 juntament amb Martin Ryle, esdevenint els primers astrònoms a aconseguir-ho, pels seus treballs sobre radioastronomia i els púlsars.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Antony Hewish
Argó
Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Argó
Arno Allan Penzias
Arno Allan Penzias (Múnic, Alemanya 1933) és un astrònom i físic nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Arno Allan Penzias
Arthur Ashkin
fou un físic estatunidenc reconegut per la invenció de les pinces òptiques el 1986 que s'utilitzen per manipular àtoms, molècules, virus i cèl·lules biològiques.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Arthur Ashkin
Arthur B. McDonald
Arthur Bruce McDonald (North Sydney, 29 d'agost de 1943) és un físic canadenc i el Director del Institut Sudbury d'Observació del Neutrí (SNOLAB).
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Arthur B. McDonald
Arthur Holly Compton
Conferència Solvay de 1927. Podem observar Arhtur Holly Compton el quart de la segona fila començant per la dreta, assegut just darrere d'Albert Einstein Arthur Holly Compton (Wooster, EUA, 10 de setembre 1892 - Berkeley, EUA 1962) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1927.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Arthur Holly Compton
Arthur Leonard Schawlow
Arthur Leonard Schawlow (Mount Vernon, Nova York, 1921 - Palo Alto, Califòrnia, 1999) fou un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1981.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Arthur Leonard Schawlow
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Astrofísica
ATLAS
L'experiment A large Toroidal LHC ApparatuS (ATLAS, «Gran Aparell Toroidal de l'LHC») és un dels dos grans detectors de partícules amb objectius generals en operació a l'accelerador de partícules LHC del laboratori internacional del CERN a Ginebra.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і ATLAS
Ígor Tamm
Ígor Ievguènievitx Tamm, И́горь Евге́ньевич Та́мм, (Vladivostok, Rússia, 1895 – Moscou, 1971) fou un físic soviètic guardonat l'any 1958 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Ígor Tamm
Barry Barish
Barry Clark Barish (Omaha, Nebraska, EUA, 27 de gener de 1936) és un físic experimental estatunidenc especialitzat en la detecció d'ones gravitacionals i premi Nobel.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Barry Barish
Ben Roy Mottelson
fou un físic danès, d'origen nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1975.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Ben Roy Mottelson
Bertram Brockhouse
Bertram Neville Brockhouse (Lethbridge, Canadà, 15 de juliol de 1918 — Hamilton, Canadà, 13 d'octubre de 2003) fou un físic i professor universitari canadenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1994.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Bertram Brockhouse
Brian David Josephson
Brian David Josephson (Cardiff, País de Gal·les 1940) és un físic britànic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1973.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Brian David Josephson
Brian Schmidt
Saul Perlmutter, Adam Riess i Brian Schmidt rebent el Premi Shaw d'Astronomia l'any 2006. Brian P. Schmidt és un astrofísic estatunidenc conegut per les seues investigacions sobre les supernoves.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Brian Schmidt
Burton Richter
va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1976.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Burton Richter
Calor
Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Calor
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Camp elèctric
Carl David Anderson
Carl David Anderson (Nova York, EUA, 1905 – San Marino, 1991) fou un físic estatunidenc descobridor de l'anti-electró (positró) i del muó, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1936.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Carl David Anderson
Carl Wieman
Carl Edwin Wieman (Corvallis, Oregon, 26 de març de 1951) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2001.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Carl Wieman
Carlo Rubbia
Carlo Rubbia (Gorizia, Itàlia, 1934) és un físic i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1984.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Carlo Rubbia
Cecil Frank Powell
Cecil Frank Powell (Tonbridge, Anglaterra, 1903 - Milà, Itàlia, 1969) fou un físic i professor universitari anglès guardonat l'any 1950 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Cecil Frank Powell
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Ceràmica
Chandrasekhara Raman
Sir Chandrasekhara Venkata Raman FRS (en tàmil: சந்திரசேகர வெங்கடராமன்) (Tiruchirappal·li, Índia, 1888 - Bangalore, 1970) fou un físic i professor universitari indi guardonat el 1930 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Chandrasekhara Raman
Charles Édouard Guillaume
Charles Édouard Guillaume (Fleurier, Suïssa, 1861 - Sèvres, França, 1938) fou un físic suís guardonat l'any 1920 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Charles Édouard Guillaume
Charles Glover Barkla
fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1917.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Charles Glover Barkla
Charles Hard Townes
Estàtua de Charles Hard Townes situada a la seva població natal Charles Hard Townes (Greenville, EUA, 28 de juliol de 1915 - Berkeley, Califòrnia, 27 de gener de 2015) va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1964 pels seus treballs sobre el màser.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Charles Hard Townes
Charles Thomson Rees Wilson
Charles Thomson Rees Wilson CH (Midlothian, Escòcia, 1869 - Edimburg, 1959) va ser un biòleg, físic i químic escocès guardonat l'any 1927 amb el Premi Nobel de Física per la seva invenció de la cambra de boira.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Charles Thomson Rees Wilson
Chen Ning Yang
Chen Ning Franklin Yang (en mandarí: 楊振寧) (Hefei, Xina, 1922) és un físic nord-americà d'origen xinès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1957, i reconegut internacionalment pels seus treballs en la mecànica estadística i els principis de simetria.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Chen Ning Yang
Ciclotró
un ciclotró de 1939 En la física de partícules, cíclotro és un equipament en el qual un feix partícules pateix l'acció d'un camp elèctric amb una freqüència alta i constant i un camp magnètic perpendicular estàtic.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Ciclotró
Circuit integrat
Tres xips dau del circuit integrat al suport. Un circuit integrat (també conegut com a xip o microxip) és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per complir una funció.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Circuit integrat
Claude Cohen-Tannoudji
Claude Cohen-Tannoudji (Constantina, Algèria? 1 d'abril de 1933) és un físic i catedràtic universitari francès.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Claude Cohen-Tannoudji
Clifford Shull
Clifford Glenwood Shull (Pittsburgh, Pennsilvània, 23 de setembre de 1915 - Medford, Massachusetts, 31 de març de 2001) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1994.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Clifford Shull
Clinton Joseph Davisson
Clinton Joseph Davisson (Bloomington, Illinois, EUA, 22 d'octubre de 1881 – Charlottesville, Virgínia, 1 de febrer de 1958) fou un físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Clinton Joseph Davisson
Coherència (física)
La coherència és la propietat de les ones (i, en general, de qualsevol estat físic ondulatori) que els permet exhibir interferència.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Coherència (física)
Comunicació òptica
senyals de fum són una forma de comunicació òptica. La comunicació òptica és qualsevol forma de comunicació que utilitza la llum com a medi de transmissió.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Comunicació òptica
Condensat de Bose-Einstein
Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Condensat de Bose-Einstein
Corona sueca
La corona sueca (en suec svensk krona o, simplement, krona; en plural, kronor) és la unitat monetària de Suècia.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Corona sueca
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Cos negre
Cosmologia física
Imatge del fons còsmic de microones presa per la sonda WMAP La cosmologia física és la branca de l'astrofísica que estudia l'estructura a gran escala i la dinàmica de l'univers.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Cosmologia física
Cristal·lografia de raigs X
La cristal·lografia de raigs X pot localitzar cada àtom en una zeolita, la qual és un aluminosilicat amb moltes aplicacions importants com la purificació de l'aigua. La difracció o cristal·lografia de raigs X és una tècnica per a determinar la disposició dels àtoms dins un cristall, en aquest mètode un feix de raigs X colpeja el cristall i causa que el feix de llum s'estengui en moltes direccions específiques.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Cristal·lografia de raigs X
Cristall
Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Cristall
Cristall líquid
Textura d'un cristall líquid en fase nemàtica El cristall líquid és un tipus especial d'estat d'agregació de la matèria que té propietats de les fases líquida i la sòlida.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Cristall líquid
Daniel Chee Tsui
Daniel Chee Tsui (en xinès: 崔琦; pinyin: Cuī Qí) (Henan, Xina, 1939) és un físic nord-americà, d'origen xinès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1998.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Daniel Chee Tsui
David Gross
David Jonathan Gross (Washington, EUA, 1941) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і David Gross
David J. Thouless
va ser un físic escocès especialitzat en física de la matèria condensada, guanyador del Premi Wolf i llorejat amb el Premi Nobel de Física en 2016, juntament amb Duncan Haldane i J. Michael Kosterlitz pels descobriments teòrics de les fases topològiques de la matèria i transicions de fases topològiques.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і David J. Thouless
David Morris Lee
David Morris Lee (Rye, Nova York, 1931) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1996.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і David Morris Lee
David Politzer
Hugh David Politzer (Nova York, EUA, 1949) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і David Politzer
Dòlar dels Estats Units
El dòlar dels Estats Units d'Amèrica (en anglès The United States of America dollar o simplement, dollar) és la unitat monetària oficial dels Estats Units d'Amèrica des del 6 de juliol de 1785.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Dòlar dels Estats Units
Dennis Gabor
Dennis Gabor (en hongarès: Gábor Dénes) (5 de juny de 1900 - 8 de febrer de 1979) fou un professor universitari i físic hongarès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1971 pel descobriment de l'holografia.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Dennis Gabor
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Densitat
Didier Queloz
Didier Patrick Queloz (23 de febrer del 1966) és un astrònom suís amb un prolífic rècord en la recerca de planetes extrasolars.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Didier Queloz
Difracció d'electrons
La Difracció d'electrons és una tècnica utilitzada per estudiar la matèria fent que un feix d'electrons incideixi sobre una mostra i observant el patró d'interferència resultant.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Difracció d'electrons
Dispersió Raman
Dispersió Raman o l'anomenat Efecte Raman és una dispersió inelàstica d'un fotó.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Dispersió Raman
Donald Arthur Glaser
Donald Arthur Glaser (Cleveland, Ohio, EUA 1926- Berkeley, Califòrnia, EUA 2013) és un físic i neurobiòleg nord-americà guardonat l'any 1960 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Donald Arthur Glaser
Donna Strickland
és una física canadenca guardonada amb el premi Nobel i és pionera en el camp dels làsers.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Donna Strickland
Douglas Dean Osheroff
Douglas Dean Osheroff (Aberdeen, EUA 1945) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1996.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Douglas Dean Osheroff
Edward Mills Purcell
Edward Mills Purcell (Taylorville, Illinois, EUA, 1912 - Cambridge, Massachusetts, 1997) fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1952.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Edward Mills Purcell
Edward Victor Appleton
Edward Victor Appleton GBE KCB FRS (Bradford, Regne Unit, 1892 - Edimburg, Regne Unit, 1965) fou un físic i professor universitari britànic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1947.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Edward Victor Appleton
Efecte Compton
Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En mecànica quàntica, l'efecte Compton és l'augment de la longitud d'ona, que comporta una disminució de la serva energia, d'un fotó en col·lidir amb un electró.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Efecte Compton
Efecte Doppler
Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Efecte Doppler
Efecte Edison
L'efecte Edison o efecte termoiònic és d'importància fonamental en l'electrònica.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Efecte Edison
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Efecte fotoelèctric
Efecte Hall quàntic
L’efecte Hall quàntic (o efecte Hall quàntic sencer) és una versió quantificada de l’efecte Hall que s'observa en sistemes electrònics bidimensionals sotmesos a baixes temperatures i camps magnètics forts, en els quals la resistència Hall presenta passos que prenen el valors quantificats on e és la càrrega elemental i h la constant de Planck.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Efecte Hall quàntic
Efecte Josephson
volt estàndard En física, l'efecte Josephson és un fenomen que es produeix quan dos superconductors es col·loquen a prop, amb alguna barrera o restricció entre ells.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Efecte Josephson
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Electró
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Electricitat
Electrodinàmica quàntica
L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Electrodinàmica quàntica
Emilio Gino Segrè
Emilio Gino Segrè (Tívoli, Itàlia 1905 – Lafayette 1989) fou un físic italo-americà que, juntament amb Owen Chamberlain, va guanyar l'any 1959 el Premi Nobel de Física pel descobriment de l'antiprotó.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Emilio Gino Segrè
Enrico Fermi
fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Enrico Fermi
Eric Allin Cornell
Eric Allin Cornell (Palo Alto, Califòrnia, 1961) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2001.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Eric Allin Cornell
Ernest Lawrence
Ernest Orlando Lawrence (Canton, Dakota del Sud 1901 - Palo Alto, Califòrnia 1958) fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1939 i conegut sobretot per la invenció, utilització i millora del ciclotró i pel seu treball posterior en separació d'isòtops d'urani al Projecte Manhattan.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Ernest Lawrence
Ernest Walton
fou un físic i professor universitari irlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Ernest Walton
Ernst Ruska
Ernst August Friedrich Ruska (Heidelberg, Alemanya 1906 - Berlín 1988) fou un físic, enginyer i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1986.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Ernst Ruska
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Erwin Schrödinger
Espectroscòpia de raigs X
Lespectroscòpia de raigs X (en anglès: X-ray spectroscopy) és un terme que agrupa diverses tècniques d'espectroscòpia per caracteritzar materials usant l'excitació dels raigs X.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Espectroscòpia de raigs X
Estat de la matèria
Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció…).
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Estat de la matèria
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Estel
Estocolm
Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Estocolm
Eugene Paul Wigner
fou un físic i matemàtic estatunidenc, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Eugene Paul Wigner
Euro
LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Euro
Far
Far de punta Moscarté, a l'Illa d'Eivissa Far de la fi del món a Ushuaia, Argentina El Far de Pilsum (Krummhörn, Alemanya) El far consisteix en una edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum, per mitjà d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Far
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Física
Física de l'estat sòlid
La física de l'estat sòlid estudia les propietats físiques dels materials sòlids utilitzant disciplines tals com la mecànica quàntica, la cristal·lografia, l'electromagnetisme i la metal·lúrgia física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Física de l'estat sòlid
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Física de partícules
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Física nuclear
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Física teòrica
Felix Bloch
Felix Bloch (Zúric, Suïssa, 1905 - San Francisco, EUA, 1983) fou un físic nord-americà, d'origen suís, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1952.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Felix Bloch
Ferromagnetisme
El ferromagnetisme és el fenomen pel qual un material pot exhibir un magnetisme espontani, i és una de les formes més fortes de magnetisme i la primera que va ser coneguda.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Ferromagnetisme
Fibra òptica
Un feix de cables de fibra òptica. La fibra òptica és un filament flexible de secció circular fet d'un tipus de vidre o plàstic capaç de transportar feixos de llum en el seu interior.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Fibra òptica
Fisiologia
La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Fisiologia
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Forat negre
Forat negre supermassiu
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Forat negre supermassiu
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Força nuclear feble
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Força nuclear forta
François Englert
François Englert (Etterbeek, Bèlgica, 1932) és un científic belga, especialitzat en física i cosmologia.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і François Englert
Frank Wilczek
Frank Wilczek (Mineola, EUA, 1951) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Frank Wilczek
Frederick Reines
Frederick Reines (Paterson, EUA, 1918 - íd., 1998) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1995 pel seu descobriment del neutrí.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Frederick Reines
Frits Zernike
Frits Zernike (Amsterdam, Països Baixos, 1888 - Amersfoort, 1966) fou un físic neerlandès guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1953 per la seva invenció del microscopi de contrast de fases.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Frits Zernike
Fundació Nobel
La Fundació Nobel (suec: Nobelstiftelsen) és una institució privada fundada el 29 de juny de 1900 la qual finança i atorga els Premis Nobels.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Fundació Nobel
Gabriel Lippmann
Gabriel Jonas Lippmann (Bonnevoie, Luxemburg 1845 - Oceà Atlàntic 1921) fou un professor universitari i físic francès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1908.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Gabriel Lippmann
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Gas
Gérard Mourou
Gérard Albert Mourou (2 juny 1944, Albertville, Savoia, França) és un físic francès especialitzat en la recerca sobre camps elèctrics i làser.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Gérard Mourou
George E. Smith
George Elwood Smith (White Plains (Nova York), 10 de maig del 1930) és un físic nord-americà, co-inventor del sensor CCD, cosa que li valgué rebre el Premi Nobel de Física del 2009.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і George E. Smith
George Paget Thomson
George Paget Thomson (Cambridge, Anglaterra, 1892 - ibídem, 1975) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1937.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і George Paget Thomson
George Smoot
George Fitgerald Smoot (Yukon, EUA, 1945) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2006.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і George Smoot
Georges Charpak
Georges Charpak (Dąbrowica, aleshores Polònia, 1 d'agost de 1924 - 29 de setembre de 2010, París) va ser un físic francès, d'origen polonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1992.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Georges Charpak
Gerardus 't Hooft
Gerardus 't Hooft (Den Helder, Països Baixos, 1946) és un físic i professor universitari neerlandès de la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Gerardus 't Hooft
Gerd Binnig
'''Gerd Binnig''' Gerd Binnig (Frankfurt del Main, RFA 1947) és un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1986, conjuntament amb Heinrich Rohrer l'any 1986 per la invenció del microscopi de túnel d'escaneig.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Gerd Binnig
Giorgio Parisi
Giorgio Parisi (Roma, 4 d'agost de 1948) és un físic teòric italià.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Giorgio Parisi
Grafè
Representació artística del '''grafè'''. El grafè és un al·lòtrop del carboni que té una estructura laminar plana, d'un sol àtom de gruix, composta per àtoms de carboni densament empaquetats en una xarxa cristal·lina bidimensional en forma de rusc d'abella.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Grafè
Gran Col·lisionador d'Hadrons
Dins del túnel del GCH al CERN El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom).
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Gran Col·lisionador d'Hadrons
Guerra mundial
Biquini, no està clar quantes hi ha hagut Guerra mundial és un terme utilitzat per referir-se a un conflicte bèl·lic a gran escala que involucra diverses nacions de diferents continents.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Guerra mundial
Guglielmo Marconi
Guglielmo Giovanni MariaMarconi, conegut habitualment com a Guglielmo Marconi, AFI, (25 d'abril de 1874 Bolonya, Itàlia - Roma, 1937) fou un enginyer elèctric italià, premiat amb el Premi Nobel de Física l'any 1909 i conegut pel desenvolupament d'un sistema telegràfic.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Guglielmo Marconi
Gustaf Dalén
Nils Gustaf Dalén (Stenstorp, Suècia 1869 - Estocolm 1937) fou un enginyer i físic suec, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1912.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Gustaf Dalén
Gustav Ludwig Hertz
fou un físic alemany guardonat l'any 1925 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Gustav Ludwig Hertz
Hannes Alfvén
fou un astrònom i físic suec guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1970 pels seus treballs sobre el plasma.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Hannes Alfvén
Hans Bethe
va ser un físic teòric alemany-americà que va fer importants contribucions a la física nuclear, l'astrofísica, l'electrodinàmica quàntica i la física de l'estat sòlid, i que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1967 pel seu treball sobre la teoria de la nucleosíntesi estel·lar.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Hans Bethe
Hans Georg Dehmelt
Hans Georg Dehmelt (Görlitz, 9 de setembre de 1922 - Seattle, 7 de març de 2017) fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1989.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Hans Georg Dehmelt
Heike Kamerlingh Onnes
Heike Kamerlingh Onnes (Groningen, Països Baixos, 1853 - Leiden, Països Baixos, 1926) fou un físic neerlandès, descobridor de la superconductivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1913.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Heike Kamerlingh Onnes
Heinrich Rohrer
Heinrich Rohrer (Sankt Gallen, Suïssa 1933 - Wollerau, Suïssa 2013 és un físic suís guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1986.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Heinrich Rohrer
Heli 3
L'heli 3 (3He o He-3) és un isòtop lleuger, estable i no radioactiu de l'heli compost per dos protons i un neutró, a diferència de l'heli-4, que té dos neutrons.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Heli 3
Heli líquid
Heli líquid sobre un recipient. LHeli apareix en forma de gas només a una temperatura extremadament baixa.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Heli líquid
Hendrik Lorentz
Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Hendrik Lorentz
Henry Way Kendall
Henry Way Kendall (Boston, EUA, 9 de desembre de 1926 - Wakulla Springs, 15 de febrer de 1999) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1990.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Henry Way Kendall
Herbert Kroemer
Herbert Kroemer (Weimar, Alemanya, 1928) és un físic i professor universitari nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2000.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Herbert Kroemer
Hideki Yukawa
Hideki Yukawa (湯川 秀樹, Yukawa Hideki) (Tòquio, Japó 1907 - Kyoto, 1981) fou un físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1949 per formular la hipòtesi dels mesons, basada en treballs teòrics sobre forces nuclears.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Hideki Yukawa
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Hidrogen
Història de la ràdio
La primera ràdio portàtil a Palm Beach. Va ser un regal de casament d'Edwin Armstrong a la seva dona el 1923 La història de la ràdio descriu els principals passos en l'evolució del mitjà de comunicació anomenat ràdio i de la tecnologia que el fa possible, des del descobriment de les ones electromagnètiques fins a l'actualitat.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Història de la ràdio
Holografia
Lholografia o dispositiu hologràfic és una tècnica avançada de fotografia, que consisteix a crear imatges sobre un suport pla que, per il·lusió òptica, semblen ser tridimensionals.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Holografia
Horst Ludwig Störmer
Horst Ludwig Störmer (Frankfurt, Alemanya, 1949) és un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1998.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Horst Ludwig Störmer
Ilià Frank
Ilià Mikhàilovitx Frank (en rus: Илья́ Миха́йлович Франк) (Sant Petersburg, Rússia 1908 – Moscou 1990) fou un físic soviètic guardonat l'any 1958 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Ilià Frank
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Imperi Alemany
Interferència (propagació d'ones)
Interferència de dues fonts en una cubeta d'ones En física, la interferència és un fenomen en el qual dues ones se sobreposen i, com a resultat, formen una ona d'amplitud major o menor.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Interferència (propagació d'ones)
Isidor Isaac Rabi
Isidor Isaac Rabi (Rymanów, Polònia 29 de juliol de 1898 - Nova York, EUA, 11 de gener de 1988) fou un físic i professor universitari nord-americà d'origen austríac que fou guardonat l'any 1944 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Isidor Isaac Rabi
Ivar Giaever
Ivar Giaver - Ivar Giæver - (Bergen, Noruega, 5 d'abril de 1929) és un físic nord-americà, d'origen noruec, guardonat l'any 1973 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Ivar Giaever
J. Michael Kosterlitz
John Michael Kosterlitz és un professor escocès de física a la Universitat de Brown, una universitat privada nord-americana.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і J. Michael Kosterlitz
Jack Kilby
Jack St.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Jack Kilby
Jack Steinberger
fou un químic, físic i professor universitari nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988 pels seus treballs sobre el neutrí.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Jack Steinberger
James Chadwick
Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і James Chadwick
James Cronin
James Watson Cronin (Chicago, EUA 1931 - 25 d'agost de 2016) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1980.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і James Cronin
James Franck
James Franck (Hamburg, Alemanya, 1882 - Göttingen, 1964) fou un físic i químic alemany, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і James Franck
James Rainwater
Leo James Rainwater (Council, Idaho, 1917 - id., 1986) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1975.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і James Rainwater
Jean Baptiste Perrin
Jean Baptiste Perrin, conegut generalment com a Jean Perrin, (Lilla, França, 30 de setembre de 1870 - Nova York, EUA 17 d'abril de 1942) fou un físic i químic francès guardonat l'any 1926 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Jean Baptiste Perrin
Jerome Isaac Friedman
Jerome Isaac Friedman (Chicago, EUA, 1930) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1990.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Jerome Isaac Friedman
Johannes Diderik van der Waals
Johannes Diderik van der Waals (Leiden, Països Baixos 1837 - Amsterdam, Països Baixos 1923) fou un professor i físic neerlandès, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1910 pel seu treball sobre l’equació d'estat de gasos i líquids.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Johannes Diderik van der Waals
Johannes Georg Bednorz
Johannes Georg Bednorz (Neuenkirchen, RFA, 1950) és un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1987 pel descobriment de superconductors d'alta temperatura.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Johannes Georg Bednorz
Johannes Hans Jensen
Johannes Hans Daniel Jensen (Hamburg, Alemanya, 1907 - Heidelberg, 1973) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Johannes Hans Jensen
Johannes Stark
Johannes Stark (Schickenhof, Baviera, 1874 - Traunstein, 1957) fou un físic alemany, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1919.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Johannes Stark
John Bardeen
John Bardeen (Madison, EUA 1908 - Boston 1991) fou un físic estatunidenc guardonat dos cops amb el Premi Nobel de Física els anys 1956 amb William Shockley i Walter Brattain per la invenció del transistor i de nou el 1972 amb Leon N. Cooper i John Robert Schrieffer per a una teoria fonamental de la superconductivitat convencional coneguda com a teoria BCS.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і John Bardeen
John C. Mather
John Cromwell Mather (Roanoke, EUA 1946) és un astrofísic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2006.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і John C. Mather
John Douglas Cockcroft
''Sir'' John Douglas Cockcroft OM KCB CBE FRS (Todmorden, West Yorkshire, 1897 - Cambridge, 1967) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і John Douglas Cockcroft
John Hasbrouck van Vleck
fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1977 per les seves contribucions a la comprensió del comportament del magnetisme electrònic en els sòlids.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і John Hasbrouck van Vleck
John L. Hall
John Lewis Hall (Denver, EUA 1934) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2005.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і John L. Hall
John Robert Schrieffer
va ser un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1972 pels seus estudis sobre superconductivitat.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і John Robert Schrieffer
John Strutt
John William Strutt, 3r Baró de Rayleigh (Langford Grove, Anglaterra 1842 - Witham, Anglaterra 1919) fou un professor universitari i físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1904.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і John Strutt
Jorès Ivànovitx Alfiórov
fou un físic rus guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 2000.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Jorès Ivànovitx Alfiórov
Joseph Hooton Taylor
Joseph Hooton Taylor, Jr (Filadèlfia, EUA 1941) és un físic, astrònom i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1993 pels seus treballs sobre els púlsars.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Joseph Hooton Taylor
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Joseph John Thomson
Julian Schwinger
, o Julian Seymour Schwinger, fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1965 juntament amb Richard Feynman i Sin-Itiro Tomonaga pel seu treball en electrodinàmica quàntica.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Julian Schwinger
Kai Siegbahn
Kai Manne Börje Siegbahn (Lund, Suècia 1918 - 20 de juliol de 2007) és un físic suec guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1981.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Kai Siegbahn
Karl Alexander Müller
fou un físic suís guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1987.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Karl Alexander Müller
Karl Ferdinand Braun
Karl Ferdinand Braun (Fulda, Hessen, 6 de juny de 1850 - Nova York, 20 d'abril de 1918) fou un professor universitari, físic i inventor alemany premiat amb el Premi Nobel de Física l'any 1909.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Karl Ferdinand Braun
Kenneth Geddes Wilson
Kenneth Geddes Wilson (Waltham, EUA, 8 de juny de 1936 - Saco, EUA, 15 de juny de 2013) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1982.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Kenneth Geddes Wilson
Kip Thorne
Kip Stephen Thorne (Logan, Utah, 1 de juny de 1940) és un físic teòric estatunidenc i premi Nobel, conegut per les seves contribucions en el camp de la física teòrica, física gravitacional i l'astrofísica.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Kip Thorne
Klaus von Klitzing
Klaus von Klitzing (Środa Wielkopolska, Polònia 1943) és un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1985.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Klaus von Klitzing
Konstantín Novossiólov
Konstantín Serguéievitx Novossiólov (habitualment transcrit Novoselov, Константи́н Серге́евич Новосёлов (23 d'agost de 1974, Nijni Taguil, URSS) és un físic britanicorús, conegut sobretot arran de les seves recerques sobre el grafè conjuntament amb Andre Geim, que els ha permès de guanyar el Premi Nobel de Física el 2010.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Konstantín Novossiólov
Làser
Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Làser
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Línia espectral
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Líquid
Leo Esaki
Leo Esaki o Reona Esaki (江崎 玲於奈, Esaki Reona) (Osaka, Japó 12 de març de 1925) és un físic japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1973.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Leo Esaki
Leon Cooper
Leon N Cooper (Nova York, EUA 1930) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1972.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Leon Cooper
Leon Max Lederman
Leon Max Lederman (Nova York, EUA, 15 de juliol de 1922 - Rexburg, 3 d'octubre de 2018) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988 pels seus treballs sobre els neutrins.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Leon Max Lederman
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Leptó
Leptó tau
El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Leptó tau
Lev Landau
fou un físic i matemàtic soviètic que va fer aportacions fonamentals a moltes àrees de la física teòrica i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1962.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Lev Landau
LIGO
Imatge del LIGO Hanford Observatory, a la Reserva Nuclear de Hanford. El LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory, «Observatori d'ones gravitatòries per interferometria làser») és un observatori astronòmic format per dos interferòmetres situats als estats de Louisiana i Washington (EUA) que té per objectiu la detecció i estudi de les ones gravitatòries.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і LIGO
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Literatura
Llibertat asimptòtica
En física, la llibertat asimptòtica és una propietat d'algunes interaccions descrites per teories de gauge on la força entre partícules disminueix a mesura que la seva energia creix o, equivalentment, la seva separació disminueix.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Llibertat asimptòtica
Louis Eugène Félix Néel
Louis Eugène Félix Néel (Lió, França 1904 - íd. 2000) fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1970 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Louis Eugène Félix Néel
Louis-Victor de Broglie
fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Louis-Victor de Broglie
Luis Walter Álvarez
va ser un físic experimental, inventor i professor nord-americà, d'avantpassats espanyols que va rebre el Premi Nobel de Física el 1968 pel desenvolupament de la cambra de bombolles d'hidrogen que va permetre descobrir estats de ressonància en la física de partícules.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Luis Walter Álvarez
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Magnetisme
Magnetohidrodinàmica
Simulació magnetohidrodinàmica del vent solar La magnetohidrodinàmica (MHD) és la disciplina acadèmica que estudia la dinàmica de fluids de conductors d'electricitat en presència de camps elèctrics i magnètics.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Magnetohidrodinàmica
Magnetoresistència gegant
Resultats fundadors de Fert ''i cols.'' La magnetoresistència gegant (en anglès, Giant Magnetoresistance Effect o GMR) és un efecte mecànic quàntic que s'observa en estructures de pel·lícula prima compostes de capes alternades ferromagnètiques i no magnètiques.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Magnetoresistència gegant
Makoto Kobayashi
Makoto Kobayashi (小林 誠, Kobayashi Makoto) (Nagoya, Japó, 1944) és un físic i professor japonès que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2008.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Makoto Kobayashi
Manne Siegbahn
Karl Manne Georg Siegbahn (Örebro, Suècia, 3 de desembre de 1886 - Estocolm, 26 de setembre de 1978) fou un físic suec guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1924 i curiosament el seu fill Kai Siegbahn també en fou guardonat l'any 1981.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Manne Siegbahn
Maria Göppert-Mayer
Maria Göppert-Mayer (Katowice, 28 juny de 1906 – San Diego, 20 de febrer de 1972), també Maria Goeppert-Mayer, fou una física nord-americana, d'origen alemany, guardonada amb el Premi Nobel de Física l'any 1963.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Maria Göppert-Mayer
Marie Curie
, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Marie Curie
Martin Lewis Perl
Martin Lewis Perl (Nova York, EUA 1927 -. Palo Alto 2014) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1995 pels seus estudis sobre el leptó.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Martin Lewis Perl
Martin Ryle
Sir Martin Ryle FRS (Brighton, Anglaterra, 1918 - Cambridge, 1984) fou un astrònom britànic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1974, juntament amb Antony Hewish, i esdevingueren els primers astrònoms a aconseguir-lo, pels seus treballs sobre radioastronomia i els púlsars.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Martin Ryle
Martinus J.G. Veltman
Martinus J. G. Veltman (Waalwijk, 27 juny 1931 - Bilthoven, 4 gener 2021) va ser un físic i professor universitari neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1999.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Martinus J.G. Veltman
Masatoshi Koshiba
fou un físic i professor universitari japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2002.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Masatoshi Koshiba
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Massa
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Matèria
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Max Born
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Max Planck
Max von Laue
Max von Laue (Coblença, 9 d'octubre de 1879 - Berlín, 24 d'abril de 1960) fou un professor universitari i físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1914.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Max von Laue
Màser
Un màser (acrònim anglès de Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation, «amplificació de microones per emissió estimulada de radiació») és un giny que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de radiació electromagnètica coherent.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Màser
Mecanisme de Brout-Englert-Higgs
El mecanisme de Brout-Englert-Higgs, ideat per Peter Higgs, és el model més simple de teoria de gauge amb ruptura espontània de la simetria.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Mecanisme de Brout-Englert-Higgs
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Mecànica quàntica
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Medicina
Melvin Schwartz
Melvin Schwartz (Nova York, 1932 - Twin Falls 2006) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988 pels seus estudis sobre el neutrins.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Melvin Schwartz
Michel Mayor
Michel Gustave Édouard Mayor, (12 de gener de 1942) és un astrònom suís del Departament d'Astronomia de la Universitat de Ginebra.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Michel Mayor
Microscopi d'efecte túnel
100). Una imatge STM d'un nanotub de carboni de paret simple. Un microscopi d'efecte túnel (o STM) és un instrument per prendre imatges de superfícies a nivell atòmic.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Microscopi d'efecte túnel
Microscopi de contrast de fase
El microscopi de contrast de fase és un microscopi que té un condensador especial en forma de xarxa cristal·lina que fa que els feixos lluminosos procedents de la font de llum se subdivideixin en infinits feixos que en arribar a la preparació contrasten millor els objectes a observar.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Microscopi de contrast de fase
Microscopi electrònic
Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet de fer observacions de la matèria a escales molt més petites que la microscòpia òptica.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Microscopi electrònic
Model de quarks
En física, el model de quarks és un sistema de classificació dels hadrons en termes del seu quark de valència -els quarks i els antiquarks que donen lloc als nombres quàntics dels hadrons-.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Model de quarks
Moment magnètic
En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Moment magnètic
Murray Gell-Mann
Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Murray Gell-Mann
Níquel
El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Níquel
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Neutrí
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Neutró
Neutró lent
refrigerant (un fluid que pot ser aigua, per exemple) entra per sota, s'escalfa amb l'energia de les fissions i surt per sobre emportant-se la calor. Un neutró lent, neutró reatardat, neutró diferit o neutró tèrmic és un neutró lliure desaccelerat, que té doncs menys velocitat i per tant menys energia cinètica que la que solen tenir a la natura els neutrons lliures.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Neutró lent
Nevill Francis Mott
Nevill Francis Mott CH, FRS (Leeds, Anglaterra, 1905 - Milton Keynes, Anglaterra, 1996) fou un físic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1977.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Nevill Francis Mott
Nicolaas Bloembergen
Nicolaas Bloembergen (Dordrecht, 11 de març de 1920 - Tucson, 5 de setembre de 2017) fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1981.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Nicolaas Bloembergen
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Niels Bohr
Nikolai Bàssov
Nikolai Guennàdievitx Bàssov (en rus: Николай Геннадиевич Басов) (Úsman, Unió Soviètica, 1922 - Moscou, 2001) fou un físic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1964.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Nikolai Bàssov
Norman Foster Ramsey
Norman Foster Ramsey (Washington DC, EUA, 27 d'agost del 1915 - Wayland Massachusetts EUA, 4 de novembre de 2011) fou un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1989.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Norman Foster Ramsey
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Nucleó
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Nucli atòmic
Ona gravitacional
Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són definides com a deformacions de l'espaitemps, creades per l'acceleració d'una massa en aquest, que es propaguen en forma d'ones a la velocitat de la llum.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Ona gravitacional
Optoelectrònica
La optoelectrònica és el nexe d'unió entre els sistemes òptics i els sistemes electrònics.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Optoelectrònica
Organització Europea per a la Recerca Nuclear
LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Organització Europea per a la Recerca Nuclear
Oscil·lació
Un oscil·lador harmònic simple (no amortit) és un exemple de sistema oscil·latori. Una oscil·lació és la variació, pertorbació o fluctuació en el temps d'un medi o sistema físic, al voltant d'un punt central (sovint un punt d'equilibri) o entre dos o més estats.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Oscil·lació
Oscil·lació de neutrins
Loscil·lació de neutrins és un fenomen de mecànica quàntica, predit per Bruno Pontecorvo, on un neutrí creat amb un sabor leptónic específic (electró, muó o tau) pot posteriorment ser mesurat amb un sabor diferent.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Oscil·lació de neutrins
Otto Stern
Placa commemorativa en honor d'Otto Stern a la Universitat d'Hamburg Otto Stern (Żory, Alemanya, 1888 - Berkeley, EUA, 1969) fou un físic i professor universitari alemany, nacionalitzat nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1943.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Otto Stern
Owen Chamberlain
Owen Chamberlain (San Francisco, EUA 1920 - Berkeley 2006) fou un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1959, juntament amb Emilio Segrè, gràcies al descobriment de l'antiprotó, una de les partícules fonamentals.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Owen Chamberlain
Owen Willans Richardson
Sir Owen Willans Richardson (Dewsbury, Anglaterra 1879 - Alton, Anglaterra 1959) fou un físic i professor universitari anglès guardonat l'any 1928 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Owen Willans Richardson
Paritat (física)
En física, una transformació de la paritat (també anomenada inversió de la paritat) és el canvi simultani en el signe de tota coordenada espacial: Una representació d'una matriu 3×3 de P podria tenir un determinant igual a -1, i per tant no pot reduir a una rotació.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Paritat (física)
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Partícula elemental
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Partícula subatòmica
Patrick Maynard Stuart Blackett
Patrick Maynard Stuart Blackett OM CH FRS (Londres, Anglaterra, 18 de novembre de 1897 - ibídem, 13 de juliol de 1974) fou un físic anglès guardonat l'any 1948 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Patrick Maynard Stuart Blackett
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Pau
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Paul Adrien Maurice Dirac
Pàvel Txerenkov
Pàvel Alekséievitx Txerenkov (Níjniaia Txiglà, Rússia, 1904 - Moscou, 1990) fou un físic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1958.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Pàvel Txerenkov
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau).
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Púlsar
Percy Williams Bridgman
Percy Williams Bridgman (Cambridge, EUA 1881 - Randolph 1961) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat l'any 1946 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Percy Williams Bridgman
Peter Grünberg
Peter Grünberg (Plzeň, Alemanya -actualment a la República Txeca- 1939 - abril del 2018) va ser un físic alemany que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2007.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Peter Grünberg
Peter Higgs
Peter Ware Higgs FRS (Newcastle upon Tyne, 29 de maig de 1929) és un físic anglès, conegut per la seva explicació del mecanisme de ruptura de la simetria en la teoria electrofeble en els anys 60, explicant l'origen de la massa de les partícules elementals en general i dels bosons W i Z particularment.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Peter Higgs
Philip James Edwin Peebles
Philip James Edwin Peebles (25 d'abril de 1935) (també conegut com a P. James I. Peebles) és un físic canadenc, la labor científica del qual ha estat desenvolupada en la seva major part en el camp de la cosmologia en institucions nord-americanes.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Philip James Edwin Peebles
Philip Warren Anderson
fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1977.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Philip Warren Anderson
Philipp Lenard
Philipp Lenard Philipp Eduard Anton von Lenard (en hongarès: Fülöp Lénárd) (Pressburg, Imperi Austrohongarès, 1862 – Messelhausen, Alemanya, 1947) fou un físic alemany d'origen austrohongarès, guanyador del Premi Nobel de Física el 1905 per les seves investigacions sobre els raigs catòdics i el descobriment de moltes de les seves propietats.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Philipp Lenard
Pierre Curie
fou un físic francès, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb la seva dona, Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Pierre Curie
Pierre-Gilles de Gennes
Pierre-Gilles de Gennes (París, França, 24 d'octubre de 1932 - Orsay, França, 18 de maig de 2007) és un físic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1991.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Pierre-Gilles de Gennes
Pieter Zeeman
Pieter Zeeman (Zonnemaire, Zelanda, Països Baixos 1865 - Amsterdam, Països Baixos 1943) fou un físic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Pieter Zeeman
Piotr Leonídovitx Kapitsa
Piotr Leonídovitx Kapitsa, Пётр Леонидович Капица, (Kronstadt, Rússia 1894 - 1984) fou un físic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Piotr Leonídovitx Kapitsa
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Planeta extrasolar
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Plasma (estat de la matèria)
Polímer
El poliestirè és un polímer format a partir de la unitat repetitiva d'estirè Els polímers són macromolècules (generalment orgàniques) formades per la unió de molècules més petites anomenades monòmers.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Polímer
Polykarp Kusch
Polykarp Kusch (Blankenburg, Alemanya, 26 de gener de 1911 - Dallas, EUA 1993) fou un físic i professor universitari nord-americà d'origen alemany guardonat l'any 1955 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Polykarp Kusch
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Positró
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Premi Nobel de Física
Premi Nobel de Química
Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Premi Nobel de Química
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Principi d'exclusió de Pauli
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Protó
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Quark
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Química
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Radiació
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Radiació còsmica de fons
Radiació de Txerenkov
Radiació Txerenkov provinent de l'interior del nucli del reactor nuclear Triga Front d'ones de la radiació de Txerenkov. La radiació de Txerenkov o llum de Txerenkov (de vegades escrit Čerenkov) és un fenomen similar a un bang sònic, i produeix una llum, habitualment blavosa, quan una partícula carregada es desplaça dins un medi amb una velocitat superior a la velocitat de la llum dins d'aquest medi (que sempre és inferior a la velocitat de la llum al buit).
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Radiació de Txerenkov
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Radiació gamma
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Radiació X
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Radioactivitat
Raigs catòdics
Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Raigs catòdics
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Raigs còsmics
Rainer Weiss
és un destacat astrofísic estatunidenc d'origen alemany conegut pels seus estudis de les ones gravitacionals, premi Nobel 2017.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Rainer Weiss
Raymond Davis Jr.
Raymond Davis Jr. (Washington DC, EUA, 1914 - Brookhaven, EUA, 2006) fou un químic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2002.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Raymond Davis Jr.
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Reacció nuclear
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències (en suec Kungliga Vetenskapsakademien), la va fundar el 1739 el rei Frederic I de Suècia i és una de les Acadèmies Reials de Suècia.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Reinhard Genzel
Reinhard Genzel (Bad Homburg vor der Höhe, Hessen, 24 de març 1952) és un astrofísic alemany.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Reinhard Genzel
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Relativitat general
Riccardo Giacconi
Riccardo Giacconi (Gènova, Itàlia, 1931 – 9 de desembre de 2018) fou un astrofísic i professor universitari estatunidenc d'origen italià, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2002.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Riccardo Giacconi
Richard Edward Taylor
va ser un físic canadenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1990.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Richard Edward Taylor
Richard Feynman
fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Richard Feynman
Robert Andrews Millikan
Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Robert Andrews Millikan
Robert B. Laughlin
Robert Betts Laughlin (Visalia, EUA 1950) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1998.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Robert B. Laughlin
Robert Coleman Richardson
Robert Coleman Richardson (Washington DC, EUA 1937- Ithaca, EUA 2013) fou un físic i professor universitari estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1996.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Robert Coleman Richardson
Robert Hofstadter
Robert Hofstadter (Nova York, 1915 - Palo Alto, 1990) fou un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1961.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Robert Hofstadter
Robert Woodrow Wilson
és un físic i astrònom nord-americà que juntament amb Arno Allan Penzias, va descobrir la radiació còsmica de fons de microones (CMB) el 1964.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Robert Woodrow Wilson
Roger Penrose
Sir, OM, FRS (nascut el 8 d'agost del 1931) és un físic matemàtic nascut a Anglaterra i professor emèrit de matemàtiques a la Universitat d'Oxford.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Roger Penrose
Roy J. Glauber
va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2005.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Roy J. Glauber
Rudolf Mößbauer
Rudolf Ludwig Mößbauer (Múnic, Alemanya, 1929-2011) va ser un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1961.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Rudolf Mößbauer
Russell Alan Hulse
Russell Alan Hulse (Nova York, EUA 1950) és un astrofísic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1993 pels seus treballs sobre els púlsars.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Russell Alan Hulse
Samuel Chao Chung Ting
Samuel Chao Chung Ting (en mandarí: 丁肇中; en pinyin: Dīng Zhàozhōng) (Ann Arbor, EUA, 27 de gener de 1936) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1976.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Samuel Chao Chung Ting
Saul Perlmutter
Saul Perlmutter (Champaign, Illinois, 22 de setembre del 1959) és un astrofísic jueu nord-americà guardonat, juntament amb Adam Riess i Brian P. Schmidt, com a membres del Supernova Cosmology Project, amb el Premi Nobel de Física el 2011 per haver provat que l'expansió de l'univers s'està accelerant, contràriament al que s'havia cregut fins aleshores.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Saul Perlmutter
Síntesi d'obertura
publicació.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Síntesi d'obertura
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Sòlid
Semiconductor
Un semiconductor és un material que es comporta com un aïllant a molt baixa temperatura, però que presenta certa conductivitat elèctrica a temperatura ambient essent possible de controlar aquesta conductivitat per mitjà de l'addició d'impureses.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Semiconductor
Sensor CCD
Sensor CCD. Seqüència d'esdeveniments i moviment de càrregues en tres píxels consecutius Un sensor CCD o detector CCD (sigles en anglès de charge-coupled device: 'dispositiu de càrrega acoblada') és un circuit integrat que conté un nombre determinat de condensadors enllaçats o acoblats.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Sensor CCD
Serge Haroche
Serge Haroche (Casablanca, 11 de setembre de 1944) és un físic francès especialitzat a l'àmbit de la física quàntica.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Serge Haroche
Sheldon Lee Glashow
Sheldon Lee Glashow (Nova York, EUA, 5 de desembre de 1932) és un físic i catedràtic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Sheldon Lee Glashow
Simon van der Meer
Simon van der Meer (La Haia, Països Baixos 1925 - Ginebra, Suïssa 2011) és un físic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1984.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Simon van der Meer
Sin-Itiro Tomonaga
Sin-Itiro Tomonaga o Shinichirō Tomonaga (朝永 振一郎, Tomonaga Shin'ichirō) (Tòquio, Japó 1906 - íd. 1979) fou un físic japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965 juntament amb Richard Feynman i Julian Schwinger pel seu treball en electrodinàmica quàntica.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Sin-Itiro Tomonaga
Sistema físic
Un sistema físic és un agregat d'objectes o entitats materials entre les parts de les quals existeix una vinculació o interacció de tipus causal (encara que no necessàriament determinista o causal en el sentit de la Teoria de la relativitat).
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Sistema físic
Solenoide compacte per a muons
El solenoide compacte per a muons (CMS, Compact Muon Solenoid) és un dels dos grans detectors de partícules amb objectius generals instal·lats al Gran Col·lisionador d'Hadrons, accelerador de partícules del CERN.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Solenoide compacte per a muons
Steven Chu
Steven Chu (Saint Louis, EUA, 1948) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física pel seu treball en el refredament d'àtoms utilitzant el làser.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Steven Chu
Steven Weinberg
va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Steven Weinberg
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Suècia
Subrahmanyan Chandrasekhar
, conegut habitualment com Chandra, fou un físic i astrònom indi guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1983.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Subrahmanyan Chandrasekhar
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Suec
Superconductivitat
La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Superconductivitat
Superfluid
L'Heli superfuid, és capaç d'ascendir per una paret vertical i entrar en un recipient buit. Un superfluid és una fase o estat de la matèria caracteritzat per l'absència total de viscositat de manera que, en un circuit tancat, fluïria indefinidament sense cap fricció.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Superfluid
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Supernova
Takaaki Kajita
(Higashimatsuyama, 9 de març de 1959) és un físic japonès especialitzat en Física de partícules, conegut pels seus estudis i investigacions amb neutrins a l'observatori Super-Kamiokande, i premi Nobel de Física juntament amb el també físic canadenc Arthur B.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Takaaki Kajita
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Temperatura
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Teoria atòmica
Teoria BCS
La teoria BCS (de Bardeen, Cooper i Schrieffer, els seus creadors) és la teoria estàndard per explicar la superconductivitat de baixa temperatura.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Teoria BCS
Theodor W. Hänsch
Theodor Wolfgang Hänsch (Heidelberg, Alemanya, 1941) és un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2005.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Theodor W. Hänsch
Toshihide Maskawa
fou un físic teòric i professor universitari japonès conegut pel seu treball sobre la violació de CP que va ser guardonat amb una quarta part del Premi Nobel de Física l'any 2008 "pel descobriment de l'origen de la simetria trencada que prediu l'existència d'almenys tres famílies de quarks a la natura.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Toshihide Maskawa
Transistor
Foto amb diferents tipus de transistors El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Transistor
Transmutació nuclear
La transmutació nuclear és la conversió d'un element químic o d'un isòtop en un altre.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Transmutació nuclear
Tsung-Dao Lee
Tsung-Dao Lee (Xangai, Xina 1926) és un físic nord-americà d'origen xinès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1957.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Tsung-Dao Lee
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Univers
Val Logsdon Fitch
Val Logsdon Fitch (Merriman, Nebraska 1923 - Princeton, New Jersey 2015) és un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1980.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Val Logsdon Fitch
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Via Làctia
Victor Franz Hess
Victor Franz Hess (Deutschfeistritz (Estíria), Imperi Austrohongarès, 1883 – Mount Vernon, EUA, 1964) fou un físic i professor universitari austríac, nacionalitzat estatunidenc, que investigà problemes relacionats amb la desintegració radioactiva, i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1936.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Victor Franz Hess
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Vidre
Vitali Guínzburg
Vitali Làzarevitx Guínzburg (en rus: Вита́лий Ла́заревич Ги́нзбург) (Moscou, 1916 - Moscou, 2009) fou un físic, astrofísic i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2003 per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Vitali Guínzburg
Walter Houser Brattain
Walter Houser Brattain (Xiamen, Xina 1902 - Seattle, EUA 1987) fou un físic nord-americà de Bell Labs Juntament amb els seus companys científics John Bardeen i William Shockley, van inventar el transistor de contacte puntual al desembre del 1947.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Walter Houser Brattain
Walther Bothe
Walther Wilhelm Georg Bothe (Oranienburg, Brandenburg, 8 de gener de 1891 - Heidelberg, 8 de febrer de 1957) fou un físic, matemàtic, químic i professor universitari alemany.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Walther Bothe
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Werner Heisenberg
Wilhelm Röntgen
Wilhelm Conrad Röntgen (Lennep, Regne de Prússia, 27 de març de 1845 - Múnic, República de Weimar, 10 de febrer de 1923) fou un físic alemany descobridor de la radiació electromagnètica en longitud d'ona, origen dels raigs X, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1901.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Wilhelm Röntgen
Wilhelm Wien
Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien (Fischhausen, Prússia, 1864 - Múnic, Alemanya, 1928) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1911.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Wilhelm Wien
William Alfred Fowler
William Alfred "Willie" Fowler (Pittsburgh, EUA, 1911 - Pasadena, 1995) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1983.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і William Alfred Fowler
William Daniel Phillips
William Daniel Phillips (Wilkes-Barre, EUA 1948) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1997.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і William Daniel Phillips
William Henry Bragg
William Henry Bragg OM, KBE FRS (Wigton, Cumberland, Regne Unit, 1862 - Londres, 1942) fou un físic i químic anglès guardonat l'any 1915 amb el Premi Nobel de Física juntament amb el seu fill William Lawrence Bragg.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і William Henry Bragg
William Lawrence Bragg
Sir William Lawrence Bragg CH, OBE MC FRS (Adelaida, Austràlia 1890 - Ipswich, Anglaterra 1971) fou un físic australià guardonat l'any 1915 amb el Premi Nobel de Física juntment amb el seu pare William Henry Bragg.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і William Lawrence Bragg
William Shockley
William Bradford Shockley (13 de febrer de 1910, Londres, Anglaterra - 12 d'agost de 1989, Stanford (Califòrnia), EUA) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1956.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і William Shockley
Willis Lamb
Willis Eugene Lamb (Los Angeles, EUA, 12 de juliol de 1913 - Tucson, Arizona, 15 de maig de 2008) va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat l'any 1955 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Willis Lamb
Wolfgang Ketterle
Wolfgang Ketterle (Heidelberg, RFA, 1957) és un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2001.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Wolfgang Ketterle
Wolfgang Paul
Wolfgang Paul (Lorenzkirch, Alemanya, 1913 - Bonn, 1993) fou un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1989.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Wolfgang Paul
Wolfgang Pauli
Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zúric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Wolfgang Pauli
Xarxa de Bravais
En geometria i cristal·lografia les xarxes de Bravais, estudiades per Auguste Bravais, són una disposició regular de punts discrets - anomenats nodes - l'estructura dels quals és invariant sota translacions.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Xarxa de Bravais
Yoichiro Nambu
Yoichiro Nambu (南部 陽一郎; Nambu Yōichirō) (Fukui, Japó, 18 de gener de 1921-Osaka, 15 de juliol de 2015) fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen japonès que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2008.
Veure Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Yoichiro Nambu
, Charles Thomson Rees Wilson, Chen Ning Yang, Ciclotró, Circuit integrat, Claude Cohen-Tannoudji, Clifford Shull, Clinton Joseph Davisson, Coherència (física), Comunicació òptica, Condensat de Bose-Einstein, Corona sueca, Cos negre, Cosmologia física, Cristal·lografia de raigs X, Cristall, Cristall líquid, Daniel Chee Tsui, David Gross, David J. Thouless, David Morris Lee, David Politzer, Dòlar dels Estats Units, Dennis Gabor, Densitat, Didier Queloz, Difracció d'electrons, Dispersió Raman, Donald Arthur Glaser, Donna Strickland, Douglas Dean Osheroff, Edward Mills Purcell, Edward Victor Appleton, Efecte Compton, Efecte Doppler, Efecte Edison, Efecte fotoelèctric, Efecte Hall quàntic, Efecte Josephson, Electró, Electricitat, Electrodinàmica quàntica, Emilio Gino Segrè, Enrico Fermi, Eric Allin Cornell, Ernest Lawrence, Ernest Walton, Ernst Ruska, Erwin Schrödinger, Espectroscòpia de raigs X, Estat de la matèria, Estel, Estocolm, Eugene Paul Wigner, Euro, Far, Física, Física de l'estat sòlid, Física de partícules, Física nuclear, Física teòrica, Felix Bloch, Ferromagnetisme, Fibra òptica, Fisiologia, Forat negre, Forat negre supermassiu, Força nuclear feble, Força nuclear forta, François Englert, Frank Wilczek, Frederick Reines, Frits Zernike, Fundació Nobel, Gabriel Lippmann, Gas, Gérard Mourou, George E. Smith, George Paget Thomson, George Smoot, Georges Charpak, Gerardus 't Hooft, Gerd Binnig, Giorgio Parisi, Grafè, Gran Col·lisionador d'Hadrons, Guerra mundial, Guglielmo Marconi, Gustaf Dalén, Gustav Ludwig Hertz, Hannes Alfvén, Hans Bethe, Hans Georg Dehmelt, Heike Kamerlingh Onnes, Heinrich Rohrer, Heli 3, Heli líquid, Hendrik Lorentz, Henry Way Kendall, Herbert Kroemer, Hideki Yukawa, Hidrogen, Història de la ràdio, Holografia, Horst Ludwig Störmer, Ilià Frank, Imperi Alemany, Interferència (propagació d'ones), Isidor Isaac Rabi, Ivar Giaever, J. Michael Kosterlitz, Jack Kilby, Jack Steinberger, James Chadwick, James Cronin, James Franck, James Rainwater, Jean Baptiste Perrin, Jerome Isaac Friedman, Johannes Diderik van der Waals, Johannes Georg Bednorz, Johannes Hans Jensen, Johannes Stark, John Bardeen, John C. Mather, John Douglas Cockcroft, John Hasbrouck van Vleck, John L. Hall, John Robert Schrieffer, John Strutt, Jorès Ivànovitx Alfiórov, Joseph Hooton Taylor, Joseph John Thomson, Julian Schwinger, Kai Siegbahn, Karl Alexander Müller, Karl Ferdinand Braun, Kenneth Geddes Wilson, Kip Thorne, Klaus von Klitzing, Konstantín Novossiólov, Làser, Línia espectral, Líquid, Leo Esaki, Leon Cooper, Leon Max Lederman, Leptó, Leptó tau, Lev Landau, LIGO, Literatura, Llibertat asimptòtica, Louis Eugène Félix Néel, Louis-Victor de Broglie, Luis Walter Álvarez, Magnetisme, Magnetohidrodinàmica, Magnetoresistència gegant, Makoto Kobayashi, Manne Siegbahn, Maria Göppert-Mayer, Marie Curie, Martin Lewis Perl, Martin Ryle, Martinus J.G. Veltman, Masatoshi Koshiba, Massa, Matèria, Max Born, Max Planck, Max von Laue, Màser, Mecanisme de Brout-Englert-Higgs, Mecànica quàntica, Medicina, Melvin Schwartz, Michel Mayor, Microscopi d'efecte túnel, Microscopi de contrast de fase, Microscopi electrònic, Model de quarks, Moment magnètic, Murray Gell-Mann, Níquel, Neutrí, Neutró, Neutró lent, Nevill Francis Mott, Nicolaas Bloembergen, Niels Bohr, Nikolai Bàssov, Norman Foster Ramsey, Nucleó, Nucli atòmic, Ona gravitacional, Optoelectrònica, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Oscil·lació, Oscil·lació de neutrins, Otto Stern, Owen Chamberlain, Owen Willans Richardson, Paritat (física), Partícula elemental, Partícula subatòmica, Patrick Maynard Stuart Blackett, Pau, Paul Adrien Maurice Dirac, Pàvel Txerenkov, Púlsar, Percy Williams Bridgman, Peter Grünberg, Peter Higgs, Philip James Edwin Peebles, Philip Warren Anderson, Philipp Lenard, Pierre Curie, Pierre-Gilles de Gennes, Pieter Zeeman, Piotr Leonídovitx Kapitsa, Planeta extrasolar, Plasma (estat de la matèria), Polímer, Polykarp Kusch, Positró, Premi Nobel de Física, Premi Nobel de Química, Principi d'exclusió de Pauli, Protó, Quark, Química, Radiació, Radiació còsmica de fons, Radiació de Txerenkov, Radiació gamma, Radiació X, Radioactivitat, Raigs catòdics, Raigs còsmics, Rainer Weiss, Raymond Davis Jr., Reacció nuclear, Reial Acadèmia Sueca de Ciències, Reinhard Genzel, Relativitat general, Riccardo Giacconi, Richard Edward Taylor, Richard Feynman, Robert Andrews Millikan, Robert B. Laughlin, Robert Coleman Richardson, Robert Hofstadter, Robert Woodrow Wilson, Roger Penrose, Roy J. Glauber, Rudolf Mößbauer, Russell Alan Hulse, Samuel Chao Chung Ting, Saul Perlmutter, Síntesi d'obertura, Sòlid, Semiconductor, Sensor CCD, Serge Haroche, Sheldon Lee Glashow, Simon van der Meer, Sin-Itiro Tomonaga, Sistema físic, Solenoide compacte per a muons, Steven Chu, Steven Weinberg, Suècia, Subrahmanyan Chandrasekhar, Suec, Superconductivitat, Superfluid, Supernova, Takaaki Kajita, Temperatura, Teoria atòmica, Teoria BCS, Theodor W. Hänsch, Toshihide Maskawa, Transistor, Transmutació nuclear, Tsung-Dao Lee, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Univers, Val Logsdon Fitch, Via Làctia, Victor Franz Hess, Vidre, Vitali Guínzburg, Walter Houser Brattain, Walther Bothe, Werner Heisenberg, Wilhelm Röntgen, Wilhelm Wien, William Alfred Fowler, William Daniel Phillips, William Henry Bragg, William Lawrence Bragg, William Shockley, Willis Lamb, Wolfgang Ketterle, Wolfgang Paul, Wolfgang Pauli, Xarxa de Bravais, Yoichiro Nambu.