Taula de continguts
317 les relacions: Abril, Agost, Al·lecte, Alexandre Sever, Anarquia militar, Antoní Pius, Any dels quatre emperadors, Arcadi, August, Aureli Aquil·leu, Aurelià, Aureol, Avidi Cassi, Avit, Balbí, Basilisc (emperador), Bonós, Britànnia, Calígula, Caracal·la, Carausi, Carí, Còmmode, Centurió, Claudi, Claudi II el Gòtic, Clodi Albí, Constanci I Clor, Constanci II, Constanci III, Constantí (usurpador), Constantí I el Gran, Crisi del segle III, Culte imperial (antiga Roma), Dalmàcia, Déu, Deci (emperador romà), Desembre, Diadumenià, Didi Julià, Dinastia Antonina, Dinastia Flàvia, Dinastia julioclàudia, Dinastia Severa, Dinastia teodosiana, Dinastia valentiniana, Dioclecià, Domici Alexandre, Domicià, Domicià II, ... Ampliar l'índex (267 més) »
- Emperadors romans
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Llista d'emperadors romans і Abril
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Llista d'emperadors romans і Agost
Al·lecte
Al·lecte (en llatí Allectus) mort l'any 296 va ser un emperador romà proclamat a Britània l'any 293.
Veure Llista d'emperadors romans і Al·lecte
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Veure Llista d'emperadors romans і Alexandre Sever
Anarquia militar
L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.
Veure Llista d'emperadors romans і Anarquia militar
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Veure Llista d'emperadors romans і Antoní Pius
Any dels quatre emperadors
Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.
Veure Llista d'emperadors romans і Any dels quatre emperadors
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Veure Llista d'emperadors romans і Arcadi
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Llista d'emperadors romans і August
Aureli Aquil·leu
Aureli Aquil·leu (en llatí Aurelius Aquilleus) va ser un magistrat romà, que era corrector de Luci Domici Domicià, governador d'Egipte vers el 296.
Veure Llista d'emperadors romans і Aureli Aquil·leu
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Veure Llista d'emperadors romans і Aurelià
Aureol
Aurèol (en llatí Aureolus) va ser un usurpador del tron imperial romà cap a l'any 268.
Veure Llista d'emperadors romans і Aureol
Avidi Cassi
Gai Avidi Cassi (Gaius Avidius Cassius) va ser un destacat general de Marc Aureli i usurpador del tron imperial que va governar breument Egipte i Síria el 175.
Veure Llista d'emperadors romans і Avidi Cassi
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Veure Llista d'emperadors romans і Avit
Balbí
Dècim Celi Balbí (Decimus Celius Balbinus) fou un senador romà de rang consular, que va ser un dels emperadors de l'any 238, escollit pel senat conjuntament amb Pupiè en substitució dels difunts Gordià I i Gordià II.
Veure Llista d'emperadors romans і Balbí
Basilisc (emperador)
Flavi Basilisc August (Flavius Basiliscus Augustus; Βασιλίσκος, mort el 476/477) fou emperador romà d'Orient durant els anys 475 i 476.
Veure Llista d'emperadors romans і Basilisc (emperador)
Bonós
Gal Quint Bonós (en llatí Gallus Quintus Bonosus) va ser un usurpador del tron imperial romà.
Veure Llista d'emperadors romans і Bonós
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Veure Llista d'emperadors romans і Britànnia
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Veure Llista d'emperadors romans і Calígula
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Veure Llista d'emperadors romans і Caracal·la
Carausi
Marc Aureli Mauseu Carausi (Marcus Aurelius Mausaeus Carausius) va ser un militar romà d'origen gal que va usurpar tron imperial, declarant-se emperador de Britània i el nord de la Gàl·lia l'any 286.
Veure Llista d'emperadors romans і Carausi
Carí
p.
Veure Llista d'emperadors romans і Carí
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Veure Llista d'emperadors romans і Còmmode
Centurió
Aspecte d'un centurió de l'any 70 dC El centurió (centurio) era un oficial de l'exèrcit romà que a les legions romanes comandava una centúria, formada cadascuna per 80 homes, tret que la centúria formés part de la Primera cohort, que tenia el doble de soldats.
Veure Llista d'emperadors romans і Centurió
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Veure Llista d'emperadors romans і Claudi
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Veure Llista d'emperadors romans і Claudi II el Gòtic
Clodi Albí
Clodi Albí (25 de novembre de 147 - 19 de febrer de 197) va ser un efímer emperador romà, de nom complet Dècim Clodi Ceioni Septimí Albí (Decimus Clodius Ceionius Septimius Albinus).
Veure Llista d'emperadors romans і Clodi Albí
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Veure Llista d'emperadors romans і Constanci I Clor
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Veure Llista d'emperadors romans і Constanci II
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Veure Llista d'emperadors romans і Constanci III
Constantí (usurpador)
Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.
Veure Llista d'emperadors romans і Constantí (usurpador)
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Llista d'emperadors romans і Constantí I el Gran
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Veure Llista d'emperadors romans і Crisi del segle III
Culte imperial (antiga Roma)
A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.
Veure Llista d'emperadors romans і Culte imperial (antiga Roma)
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Llista d'emperadors romans і Dalmàcia
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Llista d'emperadors romans і Déu
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Veure Llista d'emperadors romans і Deci (emperador romà)
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Veure Llista d'emperadors romans і Desembre
Diadumenià
Diadumenià (Diadumenianus) o Marc Opeli Diadumè, fou un emperador romà.
Veure Llista d'emperadors romans і Diadumenià
Didi Julià
Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.
Veure Llista d'emperadors romans і Didi Julià
Dinastia Antonina
La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.
Veure Llista d'emperadors romans і Dinastia Antonina
Dinastia Flàvia
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).
Veure Llista d'emperadors romans і Dinastia Flàvia
Dinastia julioclàudia
La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.
Veure Llista d'emperadors romans і Dinastia julioclàudia
Dinastia Severa
La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.
Veure Llista d'emperadors romans і Dinastia Severa
Dinastia teodosiana
La dinastia teodosiana va governar l'Imperi Romà d'Occident de l'any 379 fins al 455.
Veure Llista d'emperadors romans і Dinastia teodosiana
Dinastia valentiniana
La Dinastia valentiniana, governà l'Imperi Romà d'Occident de l'any 364 a 392 i l'Imperi Romà d'Orient de l'any 364 a 378.
Veure Llista d'emperadors romans і Dinastia valentiniana
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Llista d'emperadors romans і Dioclecià
Domici Alexandre
Domici Alexandre o Alexandre I va ser un general romà d'origen pannoni o frigi.
Veure Llista d'emperadors romans і Domici Alexandre
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Veure Llista d'emperadors romans і Domicià
Domicià II
Es creu que Domicià II (en llatí Domitius Domitianus) va ser un comandant militar romà, tot i que la seva existència encara ens és confusa, el qual durant un curt període, l'any 270 o 271, usurpà del tron imperial de l'Imperi de les Gàl·lies, format per les províncies de la Gàl·lia i Britànnia.
Veure Llista d'emperadors romans і Domicià II
Dominat
El Dominat és com es coneix a la segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat.
Veure Llista d'emperadors romans і Dominat
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Veure Llista d'emperadors romans і Egipte (província romana)
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Veure Llista d'emperadors romans і Elagàbal
Els cinc bons emperadors
Els cinc bons emperadors van ser els governants romans Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, i Marc Aureli.
Veure Llista d'emperadors romans і Els cinc bons emperadors
Emilià Alexandrí
Emilià o potser Mussi Emilià (en llatí Lucius Mussius Aemilianus) va ser un dels usurpadors del títol d'emperador romà.
Veure Llista d'emperadors romans і Emilià Alexandrí
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Llista d'emperadors romans і Emperador romà
Emperadors il·liris
Els emperadors il·liris són la sèrie d'emperadors romans que van governar l'Imperi Romà entre 268 i 285.
Veure Llista d'emperadors romans і Emperadors il·liris
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Llista d'emperadors romans і Estiu
Eugeni (emperador)
Flavi Eugeni (en Flavius Eugenius) va ser un emperador romà proclamat l'any 392 contra Teodosi I i que va mantenir el poder fins al 394.
Veure Llista d'emperadors romans і Eugeni (emperador)
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Veure Llista d'emperadors romans і Fòrum Romà
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і Febrer
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Veure Llista d'emperadors romans і Felip l'Àrab
Flavi Claudi Constantí
Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.
Veure Llista d'emperadors romans і Flavi Claudi Constantí
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Veure Llista d'emperadors romans і Flavi Gracià
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Veure Llista d'emperadors romans і Flavi Honori
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Veure Llista d'emperadors romans і Flavi Juli Constant
Flavi Popili Nepocià
Flavi Popili Nepocià (Flavius Popilius Nepotianus) va ser fill de Viri Nepocià i d'Eutròpia, germanastra de Constantí el Gran.
Veure Llista d'emperadors romans і Flavi Popili Nepocià
Flavi Víctor
Flavi Víctor (Flavius Victor) fou emperador romà, fill de Magne Màxim que governava a Hispània, Gàl·lia i Britània, i de la seva dona, Elena.
Veure Llista d'emperadors romans і Flavi Víctor
Florià
Marc Anni Florià (en Marcus Annius Florianus) era el germanastre de l'emperador Tàcit, i a la seva mort es va proclamar successor.
Veure Llista d'emperadors romans і Florià
Gai Fulvi Quiet
Gai Fulvi Quiet (en llatí Caius Fulvius Quietus) va ser un dels usurpadors del tron imperial romà coneguts com els Trenta Tirans, que figura a la llista de Trebel·li Pol·lió inclosa a la Historia Augusta.
Veure Llista d'emperadors romans і Gai Fulvi Quiet
Gai Juli Prisc
Gai Juli Prisc (en llatí Caius Julius Priscus) era germà de l'emperador Filip I i emperador associat al seu germà per l'Orient.
Veure Llista d'emperadors romans і Gai Juli Prisc
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Veure Llista d'emperadors romans і Gal·liè
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Veure Llista d'emperadors romans і Galba
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Veure Llista d'emperadors romans і Galeri
Gener
Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.
Veure Llista d'emperadors romans і Gener
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts.
Veure Llista d'emperadors romans і Gladiador
Gliceri
Gliceri (en llatí) fou emperador romà (473-474).
Veure Llista d'emperadors romans і Gliceri
Gordià I
Marc Antoni Gordià Africà (Marcus Antonius Gordianus Africanus), conegut generalment com a Gordià I, fou un magistrat romà que va ser un dels emperadors romans de l'any 238, proclamat per aclamació popular a Cartago, un regnat que només va durar 20 dies, ja que va morir per l'impacte de la notícia de la mort del seu fill.
Veure Llista d'emperadors romans і Gordià I
Gordià II
Marc Antoni Gordià Sempronià, conegut generalment com a Gordià II, fou emperador associat al tron pel seu pare Gordià I. En aquest càrrec només va durar 20 dies de l'any 238, car va morir a la batalla de Cartago lluitant contra l'exèrcit del procurador de Numídia.
Veure Llista d'emperadors romans і Gordià II
Gordià III
Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.
Veure Llista d'emperadors romans і Gordià III
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya).
Veure Llista d'emperadors romans і Guàrdia Pretoriana
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Llista d'emperadors romans і Hadrià
Herenni Etrusc
Quint Herenni Etrusc Messi Deci (Quintus Herennius Etruscus Messius Decius), conegut simplement com a Herenni Etrusc, va ser fill de l'emperador romà Deci i d'Herènnia Etruscil·la, de la qual prengué els dos noms per què és conegut.
Veure Llista d'emperadors romans і Herenni Etrusc
Hostilià
Hostilià (Gaius Valens Hostilianus Messius Quintus Augustus) (235? - 251) va ser emperador romà a la mort del seu pare Deci i del seu germà Herenni Etrusc.
Veure Llista d'emperadors romans і Hostilià
Imperi de les Gàl·lies
LImperi de les Gàl·lies o Imperi Gàl·lic fou l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274 durant la Crisi del segle III.
Veure Llista d'emperadors romans і Imperi de les Gàl·lies
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Llista d'emperadors romans і Imperi Romà
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Llista d'emperadors romans і Imperi Romà d'Occident
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Llista d'emperadors romans і Imperi Romà d'Orient
Ingenu
Ingenu (en llatí Ingenuus) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió relaciona a la Història Augusta.
Veure Llista d'emperadors romans і Ingenu
Joan el Secretari
Joan el Secretari (en llatí Joannes Augustus o Ioannes) va ser un usurpador del tron imperial romà (423-425) contra Valentinià III.
Veure Llista d'emperadors romans і Joan el Secretari
Jotapià
Jotapià (en llatí Marcus Fulvius Rufus Iotapianus) va ser un usurpador del tron imperial romà en temps de Felip l'Àrab.
Veure Llista d'emperadors romans і Jotapià
Joví
Joví (en llatí Jovinus) va ser un senador gal·loromà que es va proclamar emperador l'any 411 i es va mantenir en el poder fins al 413.
Veure Llista d'emperadors romans і Joví
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Veure Llista d'emperadors romans і Jovià
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Llista d'emperadors romans і Juli Cèsar
Juli Nepot
Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).
Veure Llista d'emperadors romans і Juli Nepot
Juli Saturní
Juli Saturni o Saturní II (en llatí Julius Saturninus) va ser un usurpador del tron imperial romà.
Veure Llista d'emperadors romans і Juli Saturní
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Llista d'emperadors romans і Julià l'Apòstata
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Llista d'emperadors romans і Juliol
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Llista d'emperadors romans і Juny
Lelià
Ulpi Corneli Lelià (Ulpius Cornelius Laelianus) va ser un usurpador del tron imperial gal.
Veure Llista d'emperadors romans і Lelià
Libi Sever
Libi Sever (en llatí) fou emperador romà del 461 al 465.
Veure Llista d'emperadors romans і Libi Sever
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Veure Llista d'emperadors romans і Licini I
Licinià
Juli Valent Licinià (en llatí Julius Valens Licinianus) usurpà el tron imperial romà l'any 250.
Veure Llista d'emperadors romans і Licinià
Lleó II (emperador)
Lleó II (en grec: Leon) (467 - 17 de novembre de 474) va ser emperador romà d'Orient, amb només set anys.
Veure Llista d'emperadors romans і Lleó II (emperador)
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Llista d'emperadors romans і Llista d'emperadors romans d'Orient
Luci Ver
Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.
Veure Llista d'emperadors romans і Luci Ver
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Veure Llista d'emperadors romans і Lugdúnum
Macrí
Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.
Veure Llista d'emperadors romans і Macrí
Macrià Major
Macrià Major (en llatí Macrianus) va ser un dels trenta tirans mencionats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.
Veure Llista d'emperadors romans і Macrià Major
Macrià Menor
Macrià Menor (en llatí Macrianus Iunior) va ser un dels trenta tirans que menciona Trebel·li Pol·lió a la Historia Augusta.
Veure Llista d'emperadors romans і Macrià Menor
Magne Màxim
Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.
Veure Llista d'emperadors romans і Magne Màxim
Magnenci
referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.
Veure Llista d'emperadors romans і Magnenci
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Llista d'emperadors romans і Maig
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Veure Llista d'emperadors romans і Majorià
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Veure Llista d'emperadors romans і Març
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Llista d'emperadors romans і Marc Aureli
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Veure Llista d'emperadors romans і Marc Aureli Car
Marc Aureli Mari
Moneda de Marc Aureli Mari Marc Aureli Mari (Marcus Aurelius Marius), emperador l'any 268 de l'Imperi de les Gàl·liesA.H.M.Jones, J.R. Martindale, pàg.562 i un dels trenta tirans esmentats per Trebel·li Pol·lió.
Veure Llista d'emperadors romans і Marc Aureli Mari
Marc Aureli Probe
Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.
Veure Llista d'emperadors romans і Marc Aureli Probe
Marc Aureli Quintil
Marc Aureli Quintil (en llatí) fou emperador romà, germà de l'emperador Marc Aureli Claudi el Gòtic.
Veure Llista d'emperadors romans і Marc Aureli Quintil
Marc Claudi Tàcit
Marc Claudi Tàcit (Marcus Claudius Tacitus; nascut cap al 200 i mort el juny del 276) fou emperador romà del 25 de setembre de 275Novembre o desembre, segons altres fonts.
Veure Llista d'emperadors romans і Marc Claudi Tàcit
Marc Emilià
Marc Emilià o Marc Emili Emilià (en llatí), conegut simplement com a Emilià, va ser un general romà, aclamat emperador per les tropes de Mèsia, per haver vençut als gots.
Veure Llista d'emperadors romans і Marc Emilià
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Veure Llista d'emperadors romans і Marc Salvi Otó
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Veure Llista d'emperadors romans і Marcià
Maxenci
Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.
Veure Llista d'emperadors romans і Maxenci
Maximí Daia
Galeri Valeri Maximí, més conegut com a Maximí Daia o Daza, fou emperador romà del 305 al 313.
Veure Llista d'emperadors romans і Maximí Daia
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Veure Llista d'emperadors romans і Maximí el Traci
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Veure Llista d'emperadors romans і Maximià
Màxim Tirà
Màxim Tirà (Maximus Tyrannus) fou emperador romà el 408 fins vers el 411.
Veure Llista d'emperadors romans і Màxim Tirà
Mussi Emilià
Mussi Emilià (en llatí Mussius Aemilianus) va ser un usurpador del tron imperial romà que va regnar potser sota el nom d'Alexandre o Emilià Alexandrí, encara que hi ha confusió entre els dos personatges si és que eren dos.
Veure Llista d'emperadors romans і Mussi Emilià
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Llista d'emperadors romans і Neró
Nerva
Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.
Veure Llista d'emperadors romans і Nerva
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Llista d'emperadors romans і Novembre
Numerià
Marc Aureli Numerià (en llatí) fou el més jove dels dos fills de l'emperador Marc Aureli Car i el seu company en l'expedició contra els perses iniciada el 283.
Veure Llista d'emperadors romans і Numerià
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Llista d'emperadors romans і Octubre
Odenat
Septimi Odenat (Septimius Odaenathus; Odènathos, /oˈðɛnaθos/; arameu palmirià: 50x50px,; tr) va ser el marit de la famosa reina Zenòbia, i rei de Palmira dels anys 252 al 267.
Veure Llista d'emperadors romans і Odenat
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Veure Llista d'emperadors romans і Odoacre
Olibri
Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.
Veure Llista d'emperadors romans і Olibri
Pacatià
Tiberi Claudi Marí Pacatià, més conegut amb el nom de Pacatià o Pacacià (en llatí Tiberius Claudius Marinus Pacatianus o potser Marius Pacatianus, o Marcius Pacatianus), va ser un usurpador del tron imperial romà a la zona del Danubi en els temps de Felip l'Àrab, l'any 248 aproximadament.
Veure Llista d'emperadors romans і Pacatià
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem.
Veure Llista d'emperadors romans і Palatí
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Veure Llista d'emperadors romans і Palmira
Pater patriae
Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.
Veure Llista d'emperadors romans і Pater patriae
Pèrtinax
Publi Helvi Pèrtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de març de l'any 193) va ser proclamat emperador el matí següent a la mort de Còmmode, el 31 de desembre de l'any 192.
Veure Llista d'emperadors romans і Pèrtinax
Pòstum I
Marc Cassià Latini Pòstum (Marcus Cassianius Latinius Postumus; ? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta.
Veure Llista d'emperadors romans і Pòstum I
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Veure Llista d'emperadors romans і Perses
Pescenni Níger
Gai Pescenni Níger (en llatí Caius Pescennius Niger) va ser un emperador romà.
Veure Llista d'emperadors romans і Pescenni Níger
Petroni Màxim
Petroni Màxim (nom complet en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, ja que va regnar amb el nom Flavius Petronius Maximus) (vers 396-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455.
Veure Llista d'emperadors romans і Petroni Màxim
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Veure Llista d'emperadors romans і Pontífex Màxim
Pròcul (usurpador)
Pròcul (Proculus), (mort c. 281) va ser un usurpador romà, un dels «pretendents menors», segons la Història Augusta, que va prendre el porpra contra l'emperador Probe en 280, encara que això es discuteix.
Veure Llista d'emperadors romans і Pròcul (usurpador)
Primavera
Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Llista d'emperadors romans і Primavera
Principat (Roma)
El Principat és el nom que rep el sistema polític vigent durant el primer període de l'Imperi Romà, estenent-se des del regne de Cèsar August (27 aC) fins a la mort d'Alexandre Sever l'any 235, quan es va iniciar el període conegut amb el nom d'Anarquia militar.
Veure Llista d'emperadors romans і Principat (Roma)
Prisc Àtal
Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.
Veure Llista d'emperadors romans і Prisc Àtal
Procopi (emperador)
Procopi (Procopius fou emperador romà a la part oriental de l'Imperi del 365 al 366. Era parent (cosí) de Julià l'Apòstata a través de la mare de Julià, Basilina, que fou la segona dona de Constantí, segon fill de Constanci Clor. Va néixer a Cilícia vers el 326.
Veure Llista d'emperadors romans і Procopi (emperador)
Procopi Antemi
Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.
Veure Llista d'emperadors romans і Procopi Antemi
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Llista d'emperadors romans і Província romana de Síria
Publi Septimi Geta
Publi Septimi Geta (Publius Septimius Geta) fou el segon fill de l'emperador Septimi Sever i de l'emperadriu Júlia Domna.
Veure Llista d'emperadors romans і Publi Septimi Geta
Pupiè
Marc Clodi Pupiè Màxim (en llatí) fou dels emperadors romans de l'any 238.
Veure Llista d'emperadors romans і Pupiè
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Veure Llista d'emperadors romans і Ròmul Augústul
Regalià
Regalià (en llatí Regalianus tal com apareix a les monedes), o també Regallianus o Regillianus segons Víctor i Zòsim, va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió descriu a la Historia Augusta.
Veure Llista d'emperadors romans і Regalià
Sabinià (usurpador)
Sabinià (en llatí Sabinianus) va ser el líder d'una revolta contra Gordià III a Àfrica.
Veure Llista d'emperadors romans і Sabinià (usurpador)
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Llista d'emperadors romans і Senat Romà
Septimi (usurpador)
Septimi o Septimí (en llatí Septimius o Septiminus) va ser un dels usurpadors del tron imperial romà.
Veure Llista d'emperadors romans і Septimi (usurpador)
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Veure Llista d'emperadors romans і Septimi Sever
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Veure Llista d'emperadors romans і Setembre
Sever II
Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.
Veure Llista d'emperadors romans і Sever II
Silbanac
Silbanac (en llatí Mar. Silbanacus) és un personatge enigmàtic, que se suposa va ser un usurpador del tron imperial romà en temps de Felip l'Àrab o potser entre els emperdors Emilià i Valerià.
Veure Llista d'emperadors romans і Silbanac
Tètric I
Gai Pius Esuvi Tètric (Gaius Pius Esuvius Tetricus), conegut com a Tètric I, va ser un dels trenta tirans esmentats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.
Veure Llista d'emperadors romans і Tètric I
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Veure Llista d'emperadors romans і Tetrarquia
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Veure Llista d'emperadors romans і Tiberi
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Veure Llista d'emperadors romans і Tit (emperador)
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Llista d'emperadors romans і Trajà
Trebonià Gal
Gai Vibi Trebonià Gal (en Gaius Vibius Trebonianus Gallus) fou un emperador romà del 251 al 253.
Veure Llista d'emperadors romans і Trebonià Gal
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Veure Llista d'emperadors romans і Valent
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Veure Llista d'emperadors romans і Valentinià I
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Veure Llista d'emperadors romans і Valentinià II
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Veure Llista d'emperadors romans і Valentinià III
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Veure Llista d'emperadors romans і Valerià
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Llista d'emperadors romans і Vespasià
Vetranió
Vetranió (en llatí Vetranio) va ser un oficial militar romà, usurpador del tron imperial.
Veure Llista d'emperadors romans і Vetranió
Victorí
Marc Piavoni Victorí (Marcus Piavonius Victorinus) va ser un emperador romà que va governar a l'Imperi de les Gàl·lies del 268 al 270 o bé del 269 al 271.
Veure Llista d'emperadors romans і Victorí
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Veure Llista d'emperadors romans і Vitel·li
Volusià
Volusià (en llatí) fou un emperador romà, fill de Trebonià Gal.
Veure Llista d'emperadors romans і Volusià
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Veure Llista d'emperadors romans і Zenó
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 1 d'abril
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors romans і 1 de gener
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 1 de juliol
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 1 de juny
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 1 de maig
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 10 de juliol
102
El 102, anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, fou un any comú començat en dissabte.
Veure Llista d'emperadors romans і 102
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 11 d'abril
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 11 d'agost
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 11 de juliol
11 de juny
L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 11 de juny
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 11 de novembre
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Veure Llista d'emperadors romans і 117
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 12 d'abril
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 13 d'octubre
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 13 de març
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 13 de setembre
139
El 139 (CXXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 139
14
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).
Veure Llista d'emperadors romans і 14
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 14 de setembre
143
El 143 (CXLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 143
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 15 d'agost
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors romans і 15 de gener
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 16 d'abril
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors romans і 16 de gener
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 16 de març
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 16 de setembre
161
El 161 (CLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 161
164
El 164 (CLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 164
166
El 166 (CLXVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 166
169
El 169 va ser un any de la dècada del 160.
Veure Llista d'emperadors romans і 169
17 d'octubre
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 17 d'octubre
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors romans і 17 de febrer
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors romans і 17 de gener
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 17 de març
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 17 de novembre
172
El 172 (CLXXII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 172
175
El 175 (CLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 175
18 de març
El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 18 de març
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 18 de setembre
180
El 180 (CLXXX) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 180
19 d'agost
El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 19 d'agost
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 19 de desembre
19 de gener
El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors romans і 19 de gener
193
El 193 (CXCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 193
194
El 194 (CXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 194
195
El 195 (CXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 195
197
El 197 (CXCVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 197
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 2 d'agost
2 de gener
El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors romans і 2 de gener
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 2 de novembre
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 20 de desembre
20 de novembre
El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 20 de novembre
200
El 200 (CC) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 200
209
El 209 (CCIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 209
210
El 210 (CCX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 210
211
El 211 (CCXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 211
213
El 213 (CCXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 213
22 de maig
El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 22 de maig
222
El 222 (CCXXII) fou un any comú començat en dimarts de l'edat antiga.
Veure Llista d'emperadors romans і 222
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors romans і 23 de gener
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 24 d'agost
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure Llista d'emperadors romans і 24 de gener
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 24 de juny
240
El 240 (CCXL) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 240
244
El 244 (CCXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 244
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 25 de juliol
250
El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 250
251
El 251 (CCLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 251
252
El 252 foun un any de traspàs iniciat en dijous de l'edat antiga.
Veure Llista d'emperadors romans і 252
253
El 253 (CCLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 253
258
El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 258
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors romans і 26 de febrer
261
El 261 (CCLXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 261
262
El 262 fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat antiga.
Veure Llista d'emperadors romans і 262
268
El 268 (CCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 268
269
El 269 (CCLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 269
27 de gener
El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors romans і 27 de gener
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 27 de maig
270
El 270 (CCLXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 270
274
El 274 (CCLXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 274
275
El 275 (CCLXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 275
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 28 d'octubre
28 de gener
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors romans і 28 de gener
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 28 de març
285
El 285 (CCLXXXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 285
286
El 286 (CCLXXXVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 286
293
El 293 (CCXCIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 293
294
El 294 (CCXCIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 294
295
El 295 (CCXCV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 295
298
El 298 va ser un any del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 298
299
El 299 (CCXCIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 299
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 305
306
El 306 (CCCVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 306
307
El 307 (CCCVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 307
308
El 308 (CCCVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 308
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 31 d'octubre
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 31 de desembre
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 31 de maig
310
El 310 (CCCX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 310
311
El 311 (CCCXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 311
325
El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 325
336
El 336 (CCCVI) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 336
337
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Llista d'emperadors romans і 337
361
El 361 (CCCLXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 361
364
El 364 (CCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 364
367
El 367 (CCCLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 367
37
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Llista d'emperadors romans і 37
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 378
385
El 385 (CCCLXXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 385
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors romans і 4 de febrer
409
El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 409
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 410
411
El 411 (CDXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 411
412
El 412 (CDXII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 412
414
El 414 (CDXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 414
415
El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 415
421
El 421 (CDXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 421
456
El 456 (CDLVI) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 456
461
El 461 (CDLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 461
473
L' any 473 (CDL XXIII) va ser un any comú que va començar en dilluns segons el calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 473
491
El 491 (CDXCI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 491
5 de març
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 5 de març
68
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Llista d'emperadors romans і 68
69
; Països Catalans.
Veure Llista d'emperadors romans і 69
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 7 d'agost
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 7 de març
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors romans і 8 de febrer
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 8 de juny
9 d'abril
El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 9 d'abril
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 9 d'agost
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 9 de juny
96
El 96 (XCVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 96
98
El 98 (XCVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 98
Vegeu també
Emperadors romans
- Anarquia militar
- Any dels sis emperadors
- August (títol)
- Emperador romà
- Emperadors il·liris
- Llista d'emperadors romans
- Ruta dels emperadors romans
- Tetrarquia
També conegut com Emperador de Roma, Emperador romà d'Occident, Emperadors romans, Llistat d'emperadors de Roma, Llistat d'emperadors romans.
, Dominat, Egipte (província romana), Elagàbal, Els cinc bons emperadors, Emilià Alexandrí, Emperador romà, Emperadors il·liris, Estiu, Eugeni (emperador), Fòrum Romà, Febrer, Felip l'Àrab, Flavi Claudi Constantí, Flavi Gracià, Flavi Honori, Flavi Juli Constant, Flavi Popili Nepocià, Flavi Víctor, Florià, Gai Fulvi Quiet, Gai Juli Prisc, Gal·liè, Galba, Galeri, Gener, Gladiador, Gliceri, Gordià I, Gordià II, Gordià III, Guàrdia Pretoriana, Hadrià, Herenni Etrusc, Hostilià, Imperi de les Gàl·lies, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Ingenu, Joan el Secretari, Jotapià, Joví, Jovià, Juli Cèsar, Juli Nepot, Juli Saturní, Julià l'Apòstata, Juliol, Juny, Lelià, Libi Sever, Licini I, Licinià, Lleó II (emperador), Llista d'emperadors romans d'Orient, Luci Ver, Lugdúnum, Macrí, Macrià Major, Macrià Menor, Magne Màxim, Magnenci, Maig, Majorià, Març, Marc Aureli, Marc Aureli Car, Marc Aureli Mari, Marc Aureli Probe, Marc Aureli Quintil, Marc Claudi Tàcit, Marc Emilià, Marc Salvi Otó, Marcià, Maxenci, Maximí Daia, Maximí el Traci, Maximià, Màxim Tirà, Mussi Emilià, Neró, Nerva, Novembre, Numerià, Octubre, Odenat, Odoacre, Olibri, Pacatià, Palatí, Palmira, Pater patriae, Pèrtinax, Pòstum I, Perses, Pescenni Níger, Petroni Màxim, Pontífex Màxim, Pròcul (usurpador), Primavera, Principat (Roma), Prisc Àtal, Procopi (emperador), Procopi Antemi, Província romana de Síria, Publi Septimi Geta, Pupiè, Ròmul Augústul, Regalià, Sabinià (usurpador), Senat Romà, Septimi (usurpador), Septimi Sever, Setembre, Sever II, Silbanac, Tètric I, Tetrarquia, Tiberi, Tit (emperador), Trajà, Trebonià Gal, Valent, Valentinià I, Valentinià II, Valentinià III, Valerià, Vespasià, Vetranió, Victorí, Vitel·li, Volusià, Zenó, 1 d'abril, 1 de gener, 1 de juliol, 1 de juny, 1 de maig, 10 de juliol, 102, 11 d'abril, 11 d'agost, 11 de juliol, 11 de juny, 11 de novembre, 117, 12 d'abril, 13 d'octubre, 13 de març, 13 de setembre, 139, 14, 14 de setembre, 143, 15 d'agost, 15 de gener, 16 d'abril, 16 de gener, 16 de març, 16 de setembre, 161, 164, 166, 169, 17 d'octubre, 17 de febrer, 17 de gener, 17 de març, 17 de novembre, 172, 175, 18 de març, 18 de setembre, 180, 19 d'agost, 19 de desembre, 19 de gener, 193, 194, 195, 197, 2 d'agost, 2 de gener, 2 de novembre, 20 de desembre, 20 de novembre, 200, 209, 210, 211, 213, 22 de maig, 222, 23 de gener, 24 d'agost, 24 de gener, 24 de juny, 240, 244, 25 de juliol, 250, 251, 252, 253, 258, 26 de febrer, 261, 262, 268, 269, 27 de gener, 27 de maig, 270, 274, 275, 28 d'octubre, 28 de gener, 28 de març, 285, 286, 293, 294, 295, 298, 299, 305, 306, 307, 308, 31 d'octubre, 31 de desembre, 31 de maig, 310, 311, 325, 336, 337, 361, 364, 367, 37, 378, 385, 4 de febrer, 409, 410, 411, 412, 414, 415, 421, 456, 461, 473, 491, 5 de març, 68, 69, 7 d'agost, 7 de març, 8 de febrer, 8 de juny, 9 d'abril, 9 d'agost, 9 de juny, 96, 98.