Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Alienació, Anarquisme, Autoritat, Ésser humà, Demòcrit, Determinisme, Deure, Disciplina, Dominació (sociologia), Epicur, Esclavitud, Infern, Isaiah Berlin, John Stuart Mill, Leucip, Liberalisme, Llatí, Llibertat negativa, Llibertat positiva, Llibertat, igualtat, fraternitat, Lliure albir, Nova York, Opressió, Paradís, Paradoxa de la predestinació, Persona, Política, Religió, Responsabilitat, Sobre la llibertat, Subjecte (filosofia), Submissió, Voluntat (filosofia), 1886.
Alienació
L'alienació és un fenomen no innat en les persones, de disposició psicològic-mental.
Nou!!: Llibertat і Alienació · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Llibertat і Anarquisme · Veure més »
Autoritat
Lautoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.
Nou!!: Llibertat і Autoritat · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Llibertat і Ésser humà · Veure més »
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Nou!!: Llibertat і Demòcrit · Veure més »
Determinisme
En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment.
Nou!!: Llibertat і Determinisme · Veure més »
Deure
''Deure'' és una pintura d'Edmund Leighton. El deure és l'obligació moral de fer o deixar de fer quelcom, independentment del desig d'acomplir-lo, fer d'acord amb l'imperatiu categòric segons el punt de vista kantià.
Nou!!: Llibertat і Deure · Veure més »
Disciplina
En la seva accepció més comuna la disciplina és la capacitat d'enfocar els mateixos esforços en aconseguir un fi, tot i que etimològicament, disciplina fa referència a la instrucció donada a un deixeble, accepció que preserva el sentit de la paraula original en llatí (comandament) l'arrel discere significa aprendre.
Nou!!: Llibertat і Disciplina · Veure més »
Dominació (sociologia)
La dominació és aquella situació a la qual un individu o grup és a la posició d'imposar (vegeu Autoritat) a un altre individu o grup (vegeu Submissió a l'autoritat) alguna de les seves idees, creences, veritats, suposicions, punts de vista, normes, regles o lleis; per qualsevol mitjà, incloent la força física i la dominació econòmica.
Nou!!: Llibertat і Dominació (sociologia) · Veure més »
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Nou!!: Llibertat і Epicur · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Llibertat і Esclavitud · Veure més »
Infern
L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.
Nou!!: Llibertat і Infern · Veure més »
Isaiah Berlin
Placa commemorativa a la casa natal d'Isaiah Berlin Sir Isaiah Berlin OM (Riga, 6 de juny del 1909 - Oxford, 5 de novembre del 1997), politòleg i historiador de les idees; és considerat com un dels principals pensadors liberals del.
Nou!!: Llibertat і Isaiah Berlin · Veure més »
John Stuart Mill
Perfil de John Stuart Mill fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del.
Nou!!: Llibertat і John Stuart Mill · Veure més »
Leucip
Leucip (Leucippus) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.
Nou!!: Llibertat і Leucip · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Llibertat і Liberalisme · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Llibertat і Llatí · Veure més »
Llibertat negativa
Llibertat negativa és aquella que es defineix per la no-coacció externa a l'individu que desitgi realitzar un curs d'acció determinat, és a dir, l'individu A que pretén dur a terme una acció X és lliure si, i només si, no existeix un Y tal que impedeixi que A realitzi X. No ha de confondre's l'adjectiu negatiu en sentit pessimista, sinó estrictament en el sentit lògic relatiu a la negació.
Nou!!: Llibertat і Llibertat negativa · Veure més »
Llibertat positiva
La llibertat positiva, o l'aspecte intern de la llibertat, és la capacitat dels individus de decidir vertaderament sobre les opcions que se li presenten.
Nou!!: Llibertat і Llibertat positiva · Veure més »
Llibertat, igualtat, fraternitat
Timpà de l'església de Sant-Pancraç d'Aups Llibertat, igualtat, fraternitat era el lema de la Revolució Francesa.
Nou!!: Llibertat і Llibertat, igualtat, fraternitat · Veure més »
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Nou!!: Llibertat і Lliure albir · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Llibertat і Nova York · Veure més »
Opressió
L'opressió d'altri és l'ús del poder per treure-li la llibertat, els drets humans fonamentals o imposar càrregues excessives, per exemple de treball obligat, així com evitar el desenvolupament de la persona o grup social.
Nou!!: Llibertat і Opressió · Veure més »
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Nou!!: Llibertat і Paradís · Veure més »
Paradoxa de la predestinació
La paradoxa de la predestinació estableix que si tots els actes que estan passant i que tindran lloc en un futur no poden ser modificats de cap manera, el que ha de passar, passarà i és inevitable.
Nou!!: Llibertat і Paradoxa de la predestinació · Veure més »
Persona
Siluetes de persones Una persona és un ésser, tal com un ésser humà, que té certes capacitats o atributs que li confereixen aquest caràcter.
Nou!!: Llibertat і Persona · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Llibertat і Política · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Llibertat і Religió · Veure més »
Responsabilitat
La paraula responsabilitat prové del llatí responsum, que és una forma llatina del verb respondre.
Nou!!: Llibertat і Responsabilitat · Veure més »
Sobre la llibertat
Sobre la llibertat (anglès: On Liberty) és una obra filosòfica publicada l'any 1859 pel pensador anglès John Stuart Mill.
Nou!!: Llibertat і Sobre la llibertat · Veure més »
Subjecte (filosofia)
El subjecte en filosofia és l'entitat oposada a l'objecte i que es defineix per la consciència i individualitat.
Nou!!: Llibertat і Subjecte (filosofia) · Veure més »
Submissió
Gos entrenat per fer el que indiqui la seva propietària Lobediència o submissió a l'autoritat és una de les formes de la influència i dominació social.
Nou!!: Llibertat і Submissió · Veure més »
Voluntat (filosofia)
La voluntat és un concepte filosòfic que s'ha definit de formes molt diferents al llarg del temps.
Nou!!: Llibertat і Voluntat (filosofia) · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Llibertat і 1886 · Veure més »
