Accés més ràpid que el navegador!
71 les relacions: Albert de Magúncia, Arts, Basílica de Sant Pere, Bramante, Butlla, Cardenal, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Clarice Orsini, Clergat, Concili del Laterà V, Conclave, Ducat de Mòdena, Ducat de Parma, Ducat de Piacenza, Enric VIII d'Anglaterra, Església Catòlica Romana, Estats Pontificis, Excomunió, Exsurge Domine, Florència, Francesc I de França, Gal·licanisme, Girolamo Savonarola, Impremta, Index Librorum Prohibitorum, Indulgència, Johann Tetzel, Juli II, Julià de Mèdici (1479-1516), Literatura, Llorenç el Magnífic, Lluís XII de França, Lucrècia de Mèdici, Lucrècia Tornabuoni, Luteranisme, Martí Luter, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mèdici, Música, Mecenatge, Orsini, Papa, Península Itàlica, Pere I de Mèdici, Pere II de Mèdici, Piero Soderini, Pietro Bembo, Pintura, Raffaello Sanzio, Reforma Protestant, ..., Regne de França, Renaixement, República de Florència, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Maria sopra Minerva, Santa Seu, Simonia, 1 de desembre, 1 de setembre, 1475, 1488, 1494, 1512, 1513, 1515, 1517, 1519, 1520, 1521, 31 de març. Ampliar l'índex (21 més) »
Albert de Magúncia
, conegut també com a Albert II de Brandenburg, Albert de Magúncia, Albert de Hohenzollern o com a Albert de Brandenburg i Magúncia, fou arquebisbe de Magdeburg i de Magúncia, príncep elector del Sacre Imperi i administrador de la diòcesi de Halberstadt.
Nou!!: Lleó X і Albert de Magúncia · Veure més »
Arts
Hans Rottenhammer - Al·legoria de les Arts Les arts són la teoria, l'aplicació i l'expressió física de la creativitat humana de les cultures i societats a través de les habilitats i la imaginació per produir objectes, entorns i experiències.
Nou!!: Lleó X і Arts · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Lleó X і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Bramante
Donato Bramante, o Donato di Angelo di Pascuccio, conegut simplement com a Bramante (Urbino, 1444 - Roma, 11 d'abril de 1514), fou un arquitecte del Renaixement, va tenir una formació quatrecentista, però la seva plenitud artística li arribà en el.
Nou!!: Lleó X і Bramante · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Lleó X і Butlla · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Lleó X і Cardenal · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Lleó X і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Clarice Orsini
Clarice Orsini (Roma, Estats Pontificis, ~1450 – Florència, República de Florència, 30 de juliol de 1488) fou una noble italiana que va esdevenir esposa de Llorenç el Magnífic.
Nou!!: Lleó X і Clarice Orsini · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Lleó X і Clergat · Veure més »
Concili del Laterà V
''Bulla monitorii et declarationis'' El cinquè Concili del Laterà es va celebrar entre 1512 i 1517 presidit pels Papes Juli II i, a la seva mort, Lleó X. Es va centrar a refermar el poder eclesiàstic romà, amenaçat des de França, amb mesures com l'obligació que cada llibre imprès fos aprovat per l'església, mesura que desembocaria en la creació de l'Index Librorum Prohibitorum per mirar de donar una solució definitiva als problemes que la impremta estava causant a l'Església.
Nou!!: Lleó X і Concili del Laterà V · Veure més »
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Lleó X і Conclave · Veure més »
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Nou!!: Lleó X і Ducat de Mòdena · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: Lleó X і Ducat de Parma · Veure més »
Ducat de Piacenza
El ducat de Piacenza va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica.
Nou!!: Lleó X і Ducat de Piacenza · Veure més »
Enric VIII d'Anglaterra
va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.
Nou!!: Lleó X і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Lleó X і Església Catòlica Romana · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Lleó X і Estats Pontificis · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Lleó X і Excomunió · Veure més »
Exsurge Domine
Exsurge Domine (en llatí Aixeca't, Senyor) és una butlla papal feta pública el 15 de juny de 1520 pel papa Lleó X com a resposta als ensenyaments de Martí Luter i les seves 95 tesis, particularment a aquelles que s'oposaven al papat.
Nou!!: Lleó X і Exsurge Domine · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Lleó X і Florència · Veure més »
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Nou!!: Lleó X і Francesc I de França · Veure més »
Gal·licanisme
El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.
Nou!!: Lleó X і Gal·licanisme · Veure més »
Girolamo Savonarola
Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.
Nou!!: Lleó X і Girolamo Savonarola · Veure més »
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Nou!!: Lleó X і Impremta · Veure més »
Index Librorum Prohibitorum
LIndex Librorum Prohibitorum era una llista negra de llibres prohibits per l'Església catòlica pel seu contingut, considerat herètic, immoral o incitador a la desviació.
Nou!!: Lleó X і Index Librorum Prohibitorum · Veure més »
Indulgència
La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada (com la peregrinació a llocs considerats sants, pregar el rosari o seguir el Via Crucis).
Nou!!: Lleó X і Indulgència · Veure més »
Johann Tetzel
Johann Tetzel (1465 - 11 agost 1519) fou un predicador dominic alemany conegut per la venda d'indulgències.
Nou!!: Lleó X і Johann Tetzel · Veure més »
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Nou!!: Lleó X і Juli II · Veure més »
Julià de Mèdici (1479-1516)
Julià de Mèdici (en italià: Giuliano de' Medici) (Florència, República de Florència 1479 - íd. 1516) fou un noble italià, membre de la dinastia dels Mèdici, que va esdevenir Senyor de Florència entre 1513 i 1516 i duc de Nemours entre 1515 i 1516.
Nou!!: Lleó X і Julià de Mèdici (1479-1516) · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Lleó X і Literatura · Veure més »
Llorenç el Magnífic
Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.
Nou!!: Lleó X і Llorenç el Magnífic · Veure més »
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Nou!!: Lleó X і Lluís XII de França · Veure més »
Lucrècia de Mèdici
''Madonna del Magnificat'', obra de Sandro Botticelli (Galleria degli Uffizi, Florència). En ella observem Lucrècia Tornabuoni vestida de Mare de Déu, envoltada dels seus fills, i amb Lucrècia a la seva falda representant el nen Jesús. Lucrècia de Mèdici, també anomenada Lucrècia de Lorenzo de Mèdici, (Florència, República de Florència, 4 d'agost de 1470 - íd. 1553) fou membre de la casa de Mèdici.
Nou!!: Lleó X і Lucrècia de Mèdici · Veure més »
Lucrècia Tornabuoni
Lucrècia Tornabuoni (Florència, República de Florència, 22 de juny de 1425-íd. 25 de març de1482) fou una poeta i noble italiana i una influent assessora política durant el.
Nou!!: Lleó X і Lucrècia Tornabuoni · Veure més »
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Nou!!: Lleó X і Luteranisme · Veure més »
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Nou!!: Lleó X і Martí Luter · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Lleó X і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Nou!!: Lleó X і Mèdici · Veure més »
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Nou!!: Lleó X і Música · Veure més »
Mecenatge
dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació. El mecenatge és el patrocini econòmic de la tasca d'una persona o entitat a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats.
Nou!!: Lleó X і Mecenatge · Veure més »
Orsini
El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.
Nou!!: Lleó X і Orsini · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Lleó X і Papa · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Lleó X і Península Itàlica · Veure més »
Pere I de Mèdici
Pere de Cosme de Mèdici o simplement Pere I de Mèdici, també anomenat Pere el Gotòs, (Florència, República de Florència 1416 — íd. 1469) fou un noble italià de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1464 i 1469.
Nou!!: Lleó X і Pere I de Mèdici · Veure més »
Pere II de Mèdici
Pere II de Mèdici —Piero de Médici —, anomenat també Pere l'Infortunat (Florència, República de Florència, 15 de febrer de 1471 - riu Garigliano, 28 de desembre de 1503) fou membre de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1492 i 1494.
Nou!!: Lleó X і Pere II de Mèdici · Veure més »
Piero Soderini
Piero di Tommaso Soderini, també conegut com a Pier Soderini (18 de maig de 1450 - 13 de juny de 1513), va ser un estadista florentí.
Nou!!: Lleó X і Piero Soderini · Veure més »
Pietro Bembo
Pietro Bembo (Venècia, 20 de maig de 1470 - Roma, 18 de gener de 1547) fou un cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià.
Nou!!: Lleó X і Pietro Bembo · Veure més »
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Nou!!: Lleó X і Pintura · Veure més »
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Nou!!: Lleó X і Raffaello Sanzio · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Lleó X і Reforma Protestant · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Lleó X і Regne de França · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Lleó X і Renaixement · Veure més »
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Nou!!: Lleó X і República de Florència · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Lleó X і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Lleó X і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Santa Maria sopra Minerva
Interior de Santa Maria ''sopra Minerva'' La Basílica de Santa Maria sopra Minerva és una basílica de Roma.
Nou!!: Lleó X і Santa Maria sopra Minerva · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Lleó X і Santa Seu · Veure més »
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Nou!!: Lleó X і Simonia · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lleó X і 1 de desembre · Veure més »
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lleó X і 1 de setembre · Veure més »
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lleó X і 1475 · Veure més »
1488
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Lleó X і 1488 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Lleó X і 1494 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: Lleó X і 1512 · Veure més »
1513
;Països Catalans.
Nou!!: Lleó X і 1513 · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Lleó X і 1515 · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Lleó X і 1517 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Lleó X і 1519 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Lleó X і 1520 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Lleó X і 1521 · Veure més »
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lleó X і 31 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Giovanni di Lorenzo de Mèdici, Papa Lleó X.
